APROXIMACIÓ A LES PARTIDES I SUBPARTIDES ACTUALSDE JUNEDA (DOCUMENTACIÓ, ETIMOLOGIA I COSTUMARI)

Joan Cornudella Olivart

URTX

504 URTX

Abstract

Los límites de los términos municipales siempre ofrecen originalidades. En el caso de Juneda, población fronterizaentre comarcas de regadío y de secano, se multiplican las paradojas. Por este motivo hemos realizado un inventariode las partidas y subpartidas actuales de su término basándonos en la variantes del topónimo, en la documentaciónantigua, en su situación geográfica y en su etimología, sea académica o popular. En algunas ocasiones hemoscompletado su descripción incluyendo costumbres y curiosidades que sólo recuerdan los agricultores, los pastoreso los ganaderos de más avanzada edad. El paisaje del término municipal se ha transformado a lo largo de los añosy, por consiguiente, también lo ha hecho su toponimia.

The borders of the municipal limits always offer originalities. In the case of Juneda, a frontier town between irrigatedand dry-land districts, the paradoxes multiply. For this reason, we have carried out an inventory of the actual plots andsub-plots in its limits basing ourselves on the variants in the place names, in the old documentation, their geographicsituation and etymology, whether academic or popular. On some occasions, we have completed their description in-cluding customs and curiosities that are only remembered by the oldest farmers, shepherds or drovers. The landscapeof the municipal area has changed with the years and, thus the place names with it.

Paraules clau

Juneda, toponímia, partides, etimologia, documentació, situació geogràfica, costumari, s. XII-XX.

APROXIMACIÓ A LES PARTIDES I SUBPARTIDES ACTUALS DE JUNEDA(DOCUMENTACIÓ, ETIMOLOGIA I COSTUMARI)

505URTX

1. El terme municipal: apunts

El terme de Juneda al segle XIX era àrid i secentre el Tossal de la Llàntia i el Tossal de laFranquesa. Hi havia poques parcel·les ambescassa extensió de reg a les conques de laFemosa i de la Coma. La Societat AnònimaCanal d’Urgell va acabar les obres l’any 1861i va començar els regs l’any 1862. Gràcies al’explotació de les obres hidràuliques1 i a laconstrucció d’un canal auxiliar o subcanal(1919) es van convertir en regadiu fins a2.764 ha de les 4.730 d’extensió del termemunicipal de Juneda; això suposa a prop del60%, que equival a dir la totalitat de la zonasusceptible de reg, ja que el 40% restant(quasi tot secà i una mica de muntanya)principalment de la part del terme de Mira-vall, és impossible actualment de regar-se.

Els límits dels termes municipals ofereixen,tot sovint, originalitats i anomalies sorpre-nents. De fet, una cosa va ser la creació ad-ministrativa d’unes partides municipals coma extensió de terreny adscrita al domini jurí-dic de l’ajuntament corresponent, i una altra,el sentit popular preexistent de la rodalia na-tural d’un municipi. Aquest fet es dóna en elcas de Juneda, administrativament de lesGarrigues, però de paisatge natural vincu-lada al Pla d’Urgell.

El caràcter natural de la partida ens podriafer suposar que cada espai posseeix unaunitat històrica, o geogràfica, o de cultiu, o,si més no, d’antic propietari. Però qualsevolque sigui el criteri que intentem aplicar perclassificar-les, el fenomen se’ns escapasempre i les paradoxes es multipliquen. No-

més cal observar l’entorn per arribar a laconclusió que ens trobem a cada pas ambalguna que altra incongruència. Així hoconstatava amb alguns exemples de parti-des l’historiador junedenc Josep Maria Solé:

“El Bas, l’Escarabat, les Parrelles i el Cós sónuna mateixa cosa des del punt de vista topo-gràfico-estructural, mentre que les PlanesAltes presenta una diversitat interna. LaManreana és, de segur, ben a fora de la torremedieval desapareguda que li dóna nom,que sens dubte seria a una de les alturesque circumden la partida”.2

El fet és que cada partida té una virtut in-discutible i es classifica en funció de les al-tres o per oposició amb les altres. Unapartida del terme municipal d’un poble éssimplement una eina geogràfica per a úsdels pagesos i, és natural, per tant, que re-flecteixi la seva vida social i econòmica. Al’època del secà no hauria tingut gaire sentitque una partida s’anomenés el Secanet, iper això calgué esperar l’aparició del Canald’Urgell perquè, en oposició a un terme re-gat, sortís aquesta denominació. També éscert que els noms de les partides, la sevaaparició o modificació, es converteixen enuna eina molt apreciable de cara a l’estudide la història de la localitat. La Llàntia testi-monia costums religiosos antics o la Man-reana ens parla d’edificis medievals. Aixídoncs, l’aspecte històric pot ser bàsic en lacomprensió de la raó de ser d’una partida.

Molts altres factors acaben de configurar laidiosincràsia d’un territori, en aquest cas delpoble i del terme de Juneda. La seva forma

1 Vegeu Salvador Filella, “Importancia de las obras hidráulicas”. BCCL, núm. 8. Barcelona, octubre de 1958.2 Vegeu Josep Maria Solé, Juneda, el seu terme; pàg. 15.

506 URTX

irregular, de característiques semblants a unarbre o a un martell, crida l’atenció. El tronco mànec representaria els antics termes deMiravall i l’Aranyó i els extrems, serien lespartides del Ramàs i la Quadra a llevant, iVinferri i Jovals, a ponent. Aquesta peculiarforma d’arbre ha estat l’emblema represen-tatiu de l’escut municipal durant molts anys.L’heràldica popular i el perfil del terme hancompartit un espai oficial en el pensamentdels junedencs de moltes generacions. Itambé en el món protocol·lari i burocràtic.

En un sentit estrictament geogràfic i naturalpodríem dir que Juneda pertany a la depres-sió de l’Ebre pel fet que aquest riu, a travésde la Femosa i del Segre, rep les aigües quedrenen el nostre terme. El terme té una ex-tensió de 47’30 Km2, o sigui, de 10.855 jor-nals. D’aquest total, 10.700 jornals pertanyenal terme municipal de Juneda pròpiament diti la resta, a l’enclavament de l’Infern-Clot deJuneda. D’aquests, són de regadiu, aproxi-madament uns 7.300 i la resta, de secà, ocu-pada per camins i pel nucli urbà de Juneda.És limítrof amb les comarques del Segrià i elPla d’Urgell, a la zona de contacte entre elpaisatge urgellenc, regat pels canals d’Ur-gell i la plataforma garriguenca. Limita amb

els termes garriguencs de Puiggròs (NE), deles Borges Blanques (SE), de Cervià (S) i deCastelldans (SO i O); amb Torregrossa (N) iMiralcamp (NE) del Pla d’Urgell, i amb el se-grianenc de Puigverd de Lleida (NO).

L’existència limítrofa , a més, dels enclava-ments de l’Infern i de l’Illa dels Masos (Pinell,Colom, Vell, Concabella, Roig, Sant Sebastià,Rector, Tres Pins i Canonge), al terme de lesBorges Blanques, vindria causada per la fixa-ció administrativa històrica de juxtaposar lespropietats dels residents als respectius nuclisurbans. Aquest fet explicaria la irregularitatde la forma del terme junedenc i fins i tot lasupervivència d’aquestes illes territorials.

El poble de Juneda s’emplaça al nord de lacomarca de les Garrigues, en el sector com-près a la plana urgellenca regada pel canald’Urgell i la 4a Sèquia Principal d’aquest ca-nal. Aquesta important xarxa hidràulica escompleta amb el torrent de la Femosa, quetravessa el terme de llevant a ponent i recullles migrades pluges i les aigües procedentsdels regadius vers el riu Segre. És en aquestazona d’horta on trobem un mosaic de cultiusde regadiu (alfals, blat, fruiters de reg, panís,etc.). Tot i amb això, les partides de l’Aranyói bona part de Miravall, situades al sud delmunicipi, s’emplacen en la zona de secà onpredominen les oliveres, els cereals de secài la vinya. Com més cap al sud, el relleu éscada cop més accidentat i s’alternen zonesrelativament planes cultivades amb turons ialtiplans, amb llargs vessants o costers ontrobem brolles i petites clapes de carrascar.Aquesta situació del municipi, a cavall de laplana urgellenca i de les Garrigues Altes, faque la diversitat paisatgística i de patrimoninatural i cultural sigui notable. Des de l’altiplàdel Pla de la Caseta, a l’extrem sud del mu-nicipi, llindant amb Cervià de les Garrigues;fins al fons de la vall de la Femosa, a la meitatoest, llindant amb Puigverd de Lleida, el pai-satge varia substancialment i el patrimoni

Panoràmica de Juneda.Foto: Eduard Porta.

Vista delterme de Junedades del vèrtex geodèsicde Miravall.Foto: Ariadna Cornudella.

Illa dels masos.Foto: Ariadna Cornudella.

507URTX

cultural i arquitectònic també. De les cons-truccions de pedra seca presents a l’Aranyófins a les cabanes de terra de la zona de re-gadiu. De les talaies del tossal Gros i la serradel Rispa, situades a prop dels 500 metresd’altitud, dins l’espai natural protegit “ElsBessons”, fins a les frondoses arbredes de la4a Sèquia, al Parc de la Banqueta.

Òbviament aquest paisatge s’ha anat trans-formant al llarg dels anys gràcies a la mà del’home. Tot i que el sistema de l’herència fa-miliar tendeix a mantenir la integritat de lespropietats, Juneda no s’ha escapat d’unaprogressiva fragmentació, obligada pel fortcreixement demogràfic i la possibilitat d’a-profitament més intensiu gràcies al Canald’Urgell. Per això, a mesura que s’incremen-tava la densitat de població, la propietat sesubdividia un i altre cop, vorejant avui el mi-nifundi. Les parcel·les són massa petites iencara que molts propietaris han fet esfor-ços de concentració espontània, el procésés molt lent i segurament durarà diversesgeneracions. I han canviat els hàbits page-sos centenaris, i han revolucionat el campamb el cultiu de nous productes, i han pro-liferat, com a suport de les famílies, les gran-ges de porcs i d’aviram o les plantes solarsfotovoltaiques. La maquinària agrícola, lapetita indústria i les energies alternativeshan canviat la fesomia d’aquest terme muni-cipal i de retruc, la seva toponímia.

2. Partides i subpartides actualsdel terme de Juneda

ABEURADOR, L’

Variants del topònimPere Bellmunt (1986) i Josep Maria Solé(1991): L’Abeurador

Documentació antiga(...) “...altre tros de terra campa cituat en ditterme de Vinferri de tinguda de un jornal

poch mes o manco que confronte a sol ixentab la carrerada del abeurador, a ponent abterres de Joan Pons pages de Puigvert, amigdia ab lo cami y a tremuntana ab lo en-priu del abeurador...” (Protocol notarial, núm.826. Lleida, 19 d’abril de 1686)

Situació geogràficaSubpartida del terme, cruïlla entre els ca-mins de Puigverd i el de la carrerada delMalagana.

EtimologiaNom d’una partida del terme de Vinferri, onel pas de la carrerada pel Torrent de la Fe-mosa, s’abeurava el bestiar.

ARANYÓ, L’

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890) i Ceferí Roca-fort (1908-1918): AranyóPere Belmunt (1986) i Josep Maria Solé(1991): L’AranyóDocuments oficials: Arañó, Araño

Documentació antiga(...) “...que podrá usar el distintivo armas y mu-niciones que prescriben los artículos 9º 10 y36 del mismo, todo por lo que toca a los tér-minos de Miravall y Arañó, y nada mas...” (Títolde guarda particular jurat a favor de SalvadorSeró. Juneda, 12 de novembre de 1862)

Situació geogràficaOcupa aquest subterme la part més meridio-nal del terme municipal. Limita al nord amb elsubterme de Miravall, a l’est amb el terme mu-nicipal de les Borges Blanques, al sud amb elterme municipal de Cervià de les Garrigues ia l’oest amb el terme municipal de Castelldansi amb l’antic terme del mas d’Antòs.

EtimologiaPer bé que Coromines (ETC) inclogui el to-pònim aragonès Los arañones en un llistat

Subterme de l’Aranyó.Foto: Eduard Porta.

508 URTX

de noms o sufixos preromans, sembla clarque l’origen del nom de l’Aranyó és simple-ment el mateix aranyó, fruit de l’aranyoner.Cal esmentar també la hipòtesi segons laqual Aranyó prové de l’antropònim llatí Are-nius o Aranius, a través de la sufixació tambétípicament llatina –one(m): Arennione. Noobstant això, l’aparició de l’article definitd’una manera que no és optativa o vacil·lantsinó persistent, i no pas moderna històrica-ment documentada, sense dubte reforça,enfront de la toponímica, la proposta di-guem-ne botànica (Albert Turull, 1991)

Hi ha altres versions del topònim que expli-quen la seva etimologia. Així trobem la ver-sió històrica que relaciona Aranyó amb larepoblació de les comarques lleidatanes.Precisament els cavallers que acompanya-ren Guillem (III) de Cervera (de la línia di-recta dita de Juneda, Castelldans i Gebut)en la conquesta del Segrià foren els colonit-zadors del territori i alguns dels seus nomshan persistit en la toponímia del terme (Mi-ravall, L’Aranyó, Bertran i Pinell) (RodrigoPita Mercé, 1979).

També s’apunta la hipòtesi que relaciona eltopònim amb el món dels aràcnids. En èpo-ques remotes, aquest era un indret on abun-daven els escorpins i les aranyes. És creïbleperquè aquests animals cerquen sempreecosistemes amb temperatures estiuenqueselevades i sobretot molta sequedat. Tot aixòes dóna als paratges d’aquestes contrades.Aranyó seria el lloc d’aranyes (Josep MariaSolé, 1991)

I, fins i tot, també s’havia insinuat que aquestterreny vindria d’uns masovers que eren

oriünds del poble segarrenc de l’Aranyó. Òb-viament aquesta hipòtesi no té cap validesacom a element creador d’un topònim anti-quíssim, que supera de molt la construcciódel mas de l’Aranyó al segle XVIII.

CostumariEs diu que quan un frare de l’abadia deMontserrat cometia una falta greu de disci-plina era desterrat a l’Aranyó, zona força in-hòspita i llunyana del monestir, a fer lesfeines pròpies d’una pagès garriguenc.

Tota la partida és de secà, amb predomini deles oliveres i els ametllers. No obstant això,la veu popular va crear un nou topònim,l’horta de l’Aranyó, que és la zona de regadiuen terreny del terme de Miravall, fruit de lapartició entre germans (família Carreras) del’antic latifundi de l’Aranyó.

BAS

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort(1908-1918), Ramon Josa (1981), Pere Bell-munt (1986) i Josep M. Solé (1991): BasRamon Arqués (1921): Vas

Documentació antiga(...)”...un fareginal a la Era, un tros al Bas untros al pou...” (LTVJ, 1593)

(...) “...en la pesa de terra que esta en la par-tida del Bas que te de sembradura tres quar-teres de ordis...” (RPFJ, 31 de gener de 1829)

(...) “...toda aquella pieza de tierra campa contreinta olivos, de extensión seis jornales ymedio poco mas o menos pues solo puede

Barranc de NostreSenyor - L’Aranyó.Foto: Eduard Porta.

509URTX

determinarla así, sita en el termino de Ju-neda y partida llamada camino del Vas quelinda a oriente con otra finca del deudor, amediodia con la nombrada partida del Vas, aponiente con Francisco Gelonch y con JoseValeri y a norte con la notada otra finca deldeudor...” (Document de préstec d’hipotecad’Antonio Lamarca. Maig de 1863)

Situació geogràficaSituada a la banda nord-oest del terme. Li-mita al nord amb la partida de l’Escarabat, al’est amb les Parrelles i el Cós, al sud amb la4a sèquia del canal d’Urgell i a l’oest amb lapartida Pla de Paradell (terme municipal deTorregrossa).

EtimologiaForma antiga de baix. Mot provinent del llatívulgar bassus “de poca talla”, “grassó”, “baix”,en aquest cas en el sentit de “fondalada”. Enla nostra toponímia es conserva encara laforma BAS (coll Bas de Carme, collada baixao fonda o la comarca del Bas de la Garrotxameridional). És probable que tingui el mateixorigen, puix que forma una grandiosa fonda-lada. (Joan Coromines, DEC)

Històrica: fa referència a Hug de Bas, el quala la reconquesta de la Conca de Barberà, vaestar a les ordres de Guillem de Cervera,senyor de Juneda. (Jaume Torrent)

Popular: recorda la forma d’un got o vas.

CostumariFins fa pocs anys, hi existia una bassa que re-collia les aigües de la pluja. Servia per a abeu-rar el bestiar i fins i tot s’hi anava a buscaraigua, ja que era potable. Aquesta circums-tància inspirà una cançó popular que deia:

“Les xiquetes de Juneda, quan van a buscar aigua al Bas, l’una li diu a l’altra: Xica, quan te casaràs?”

BASSA NOVA, LA

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890): BassanovaCeferí Rocafort (1908-1918): Bassa novaRamon Arqués (1921): Bassa-novaPere Belmunt (1986), Josep Maria Solé(1991) i Jaume Torrent (1993): Bassa NovaDocuments oficials: la Balsa

Documentació antiga(...) “Habiendo D. Francisco Sedó verificadoel pago del 10% al contado del importe de lafinca consistente en una tejería, sita en eltérmino de Juneda, partida de la Balsa...”(Administración principal de propiedades y

derechos del estado de la provincia de Lé-rida. Desembre de 1859)

Situació geogràficaSituada al sud del nucli urbà i de la carreteraN-240. Limita al nord amb la subpartida dela Font, a l’est amb les Planes i les Forques,al sud amb el subterme de Miravall i a l’oestamb la partida dels Quadrats.

EtimologiaDarrera mateix de l’actual bòbila, hi havia unabassa, que segons indica el nom va ser unade les darreres a construir-se. El lloc, avui, ésplantat de fruiters. (Josep M. Solé, 1991)

CABRAÍ

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort(1908-1918) i Ramon Arqués (1921): CabrahíPere Bellmunt (1986): Cabreir o CabrehirJosep M. Solé (1991): Cabrí, Cabrahí o Ca-brahir

Documentació antiga(...) “...Que de la balsa de que se ha hablado(...) sale un brazo de agua por medio de ase-quia se conduce al término de Juneda en ellugar nombrado de Cabrahí y la Coma...”(Plet dels regidors i de la Universitat deLleida contra la comunitat cartoixana d’Es-cala Dei. Segona meitat del segle XVIII)

(...) “...han pasat a judicá una pessa de terrade Joseph Aixalá y Santandreu á la partidade Cabraí a fi de averiguar la terra que estáregada y han dit que en la dita pesa de terrahan encontrat vuit jornals de regada...”(RPFJ, 8 de maig de 1841)

Parc de la Banqueta.

510 URTX

Situació geogràficaSituada a ponent del terme. Limita al nordamb la Devesa, la Mina i la 4a sèquia, a l’estamb les Planes Altes, al sud amb la Quadra(subpartida del molí del Paco) i a l’oest ambla Franquesa.

CAMÍ DE BELLPUIG

Variants del topònimPere Bellmunt (1986) i Josep M. Solé (1991):Camí de Bellpuig

Documents oficials: Camí de Bellputg

Documentació antiga(...) Ramon Solsona a la manreana (...) AntonCedo y Toren la bitña del cami de Torregrosa(...) y de la sort del cami de Bellputg yl trosprop terra del olibart...” (Document de cobra-ment de terres i arrendaments de la famíliaLamarca. Segle XVIII)

(...) “...cuales seis porcas quedan medidas ycomprenden trias de viña, quedanado á fa-vor de otro Jayme Bragos sobrino del di-funto; que linda a oriente y mediodia contierras de Pablo Gorgues; á poniente con elcamino de Bellpuig y á tramontana con lorestante de dicha pieza...” (RPFJ, 16 de se-tembre de 1841)

Situació geogràficaSituada al nord del nucli urbà de la vila. Li-mita al nord amb el Secanet i els Colls, al’est amb Vidaló, al sud amb el camp muni-cipal d’esports i a l’oest amb la carreterade Torregrossa.

CostumariL’àrea que ocupa aquesta partida, compar-tida amb el Secanet, part de Vidaló i el camíde Torregrossa, és de molt difícil delimitaciója que hi ha pagesos que denominen algunad’aquestes partides de dues i fins i tot detres maneres diferents.

CAMÍ DE LES BORGES

Variants del topònimJaume Torrent (1972), Pere Bellmunt (1986)i Josep M. Solé (1991): camí de les Borges

Documentació antiga(...) “...y en la partida del Pas [de NicolauJosa] que confronten a sol ixen en terresde Jaume Cabús y Anton Solé, a mitg diaen camí de les Borges, a ponen en terresde Josep Lamarca, y a tremuntana en lasequia de la Mare”. (Venda de terra de di-ferents propietaris a Josep Lamarca. Maigde 1805)

Situació geogràficaSituada al sud-est del terme. Limita al nordamb la Franquesa i la sèquia del poble, a l’estamb Cabraí, al sud amb el pont de la Cova ila Femosa i a l’oest amb el pla del Molí.

EtimologiaAquesta partida s’estén a tots dos costatsdel camí de les Borges. D’aquí l’origen deltopònim. Curiosament, l’etimologia popularno recull en cap moment tot el topònimcomplert.

CAMÍ DE LLEIDA

Variants del topònimRamon Arqués (1921): Camí de LleydaPere Bellmunt (1986) i Josep M. Solé (1991):Camí de Lleida

Documentació antiga:(...) ”...una parada al Salat, una sort a la Creucami de Lleyda...” “Un tros a la Serra (...) Amigjorn ab lo Cami de Lleida; a tremuntanaab lo Tossal de la Llàntia...” (LTVJ, 1593)

(...) Otra en el mismo termino y partida delCami de Lleyda plantada de olivos de es-tension cinco jornales...” (RPFJ, 18 d’agostde 1841)

Situació geogràficaSituada a ponent del terme. Limita al nordamb el Bas i la 4a sèquia, a l’est amb la Llàn-tia, al sud amb la Manreana i a l’oest amb laCuriola. Tot el camí de Lleida és un altiplà si-tuat entre la depressió del Bas i la de la Man-reana-Rogera, que s’allarga fins a la serraladade la Pena al terme de Puigverd de Lleida.

EtimologiaNo sembla que el topònim fos emprat per adesignar una partida del terme, sinó en elsentit de via de trànsit i de comunicacióbcap a la ciutat de Lleida. Al llibre de Tras-passos de Vàlues (1593) ja hi figura com atal referència.

CAMÍ DE TORREGROSSA

Variants del topònimPere Bellmunt (1986) i Josep M. Solé (1991):camí de Torregrossa Documents oficials: camí de Torregrosa, ca-mino de Torregrosa

Documentació antiga(...) “Lo que se a de cobrar dels terratges yarrendamens de las terras y casa de DnFausto de Masot en Juneda es lo segen:primeramen, Jaume Folch coltiba los dostrosets terra campa del cami de Torre-

511URTX

grosa...” (Document de cobrament de te-rres i arrendaments de la família Lamarca.Segle XVIII)

(...) “...se han arrendat per dotse anys quinsejornals de terra al comu del cami de Torre-grosa que és part de aquella pesa ab tresparts de sinch jornals quiscuna...” (LRAJ, 8de desembre de 1803)

Situació geogràficaSituada al centre-nord del terme. De fet, ésuna partida que s’estén per amdós costatsde l’actual carretera que uneix Juneda i Mo-llerussa (abans, camí de Torregrossa). Limitaal nord amb les partides de les Parrelles iSecanet, al sud amb la del Cós, a l’est ambla del camí de Bellpuig i a l’oest amb les delCós i les Parrelles.

CAMP SANT (CAMPO SANTO)

Variants del topònimPlànol del terme de Juneda (1981): LoCampo SantoJosep M. Solé (1991): Camp Sant

Situació geogràficaSubpartida del terme de Miravall, a prop delmas de l’Aranyó.

EtimologiaIndret on antigament hi havia hagut un ce-mentiri en la línia divisòria entre els termesde Juneda i de Castelldans.

CANTACORBS

Variants del topònimPere Belmunt (1986): CantacorpsJosep Maria Solé (1991): Cantacorbs

Situació geogràficaSubpartida del terme de Miravall, majorità-riament del terme municipal de les BorgesBlanques, situada a l’est d’aquesta partida iregada per la sèquia superior de les BorgesBlanques.

EtimologiaCosta d’admetre que cantin els corbs. El po-ble, com sempre, ha degut interpretar unstopònims petrificats, que no entenia, i els hatransformat en expressions pintoresques, -potser absurdes- però que volen dir algunacosa. La llunyania del nucli urbà feia possi-ble que antigament la gent associés la idead’un terreny inhòspit i solitari amb la presèn-cia d’aquells ocells misteriosos.

També és cert que pot provenir d’una desig-nació d’una roca-pedra (canta) on sovint els

corbs s’hi devien aplegar en nombre consi-derable. En tot cas, no és pas una zona deroques en l’actualitat.

CAVALCADOR, EL

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890) i Ceferí Roca-fort (1908-1918): Cabalcadó Pere Bellmunt (1986) i Josep M. Solé (1991):Cavalcador

Situació geogràficaSubpartida del terme de Juneda, situada alcamí de Lleida, on la 4a sèquia s’acosta mésa la carretera N-240.

EtimologiaFa referència a l’indret on antigament feienparada els cavalls per descansar i abeuraren el seu trajecte cap a la capital del Segre.

CostumariHom diu que antigament les noies anaven al’estiu a cercar aigua a la bassa del Bas ambun parell de sillons que duien a l’indret co-negut pel cavalcador per tal que les perso-nes que viatjaven poguessin apaivagar la settot oferint-la amb la cantarella:

“Aigua fresca i regalada, a mig cinquet la tirada”.

CLOT, EL

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort(1908-1918), Ramon Arqués (1921), Pere Bel-munt (1986) i Josep Maria Solé (1991): el Clot

Mas de l’Aranyó.Foto: Eduard Porta.

512 URTX

Documentació antiga(...) “...Que del brazo dilatado de que se hahablado (...) sale en segundo lugar otra por-ción de agua que se encamina (...) en el lu-gar dicho la Franquesa y lo Clot (...)” (Pletdels regidors i de la Universitat de Lleidacontra la comunitat cartoixana d’Escala Dei.Segona meitat del segle XVIII)

(...) “...en el caso de que (...) no tuviere la car-rera, le lega una porca de tierra junto alhuerto del testador que se halla en la partidadel Clot termino de Juneda...” (Testamentd’Antonio Lamarca Melis. Agost de 1866)

Situació geogràficaSituada a prop del nucli urbà. Limita al nordamb el camp municipal d’esports i el camíde Puiggròs, al sud i a l’oest amb la 4a Sè-quia del canal d’Urgell i a l’est amb la partidadel Tancat.

EtimologiaÉs una petita depressió respecte als ter-renys circumdants, d’on prové el seu nomorogràfic.

CLOT DE JUNEDA O L’INFERN

Variants del topònimPere Bellmunt (1986): InfernJosep Maria Solé (1991): Clot de Juneda ol’Infern

Situació geogràficaSituada a la part nord-est del terme, a unadistància d’uns 500 metres del terme muni-cipal de Juneda pròpiament dit. És el llocmés septentrional i a la vegada més orien-tal de tot el municipi. Està completamentencerclada pels termes municipals del Plad’Urgell com són Torregrossa, al nord i al’oest, Miralcamp, al nord-est i al llarg denomés 150 metres i pel garriguenc de Puig-gròs al sud.

EtimologiaEl nom Clot de Juneda al·ludeix a una de-pressió respecte a les terres circumdants.Després de consultar amb bastants pagesosd’aquesta zona no s’ha pogut treure l’aiguaclara del mot infern (o llumfern), en la pinto-resca parla de la gent del terrer. Una de lesversions més lògica i creïble és la que diuque aquest indret, abans de fer-se regadiu,era de relleu molt abrupte (comes, colls,amb els seus corresponents congostos iestrets), la qual cosa li donava un aspectetètric, laberíntic i solitari. Tot això faria rela-cionar-lo amb quelcom pejoratiu, poruc i an-tipàtic com pot ser l’infern.

CostumariEl nom de Clot de Juneda és donat pels pa-gesos de Miralcamp. La zona sud i oest del’enclavament és anomenada pels pagesosde Torregrossa, la Basseta.

Cal remarcar que la forma de l’enclava-ment és molt espectacular ja que un im-pressionant estrangulament el seccionapràcticament en dues parts perfectamentdiferenciades: el Clot de Juneda, més laresta del sector nord (90 jornals) i l’Infern(68 jornals).

COLLS, ELS

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort(1908-1918), Ramon Arqués (1921), PereBellmunt (1986) i Josep Maria Solé (1991):els Colls

Documentació antiga(...) “...y en la partida dels Colls que confron-ten a sol ixen en terres de Ignasi Xifré, a mitgdia en terres de Jacinto Capdevila, a ponenen terres de Andreu Arqués, y a tremuntanaen lo cami de Torregrosa a Puigros”. (Vendaperpètua de terrenys de Pere Santandreu aJosep Lamarca. Octubre de 1799)

Situació geogràficaSituada al sector nord-oriental del terme, i,juntament amb la part nord del Bas i del’Escarabat, la de màxima latitud nord de totel terme, llevat de l’enclavament de l’Infern.Limita al nord i a l’est amb el terme munici-pal de Puiggròs, al nord-oest amb el termemunicipal de Torregrossa, al sud amb elcamí de Bellpuig i el Secanet, i al sud-estamb la Coma.

EtimologiaCom a terme orogràfic té, pertot i en tots elstemps, el sentit de “pas elevat entre mun-tanyes més altes”, però en la llengua antigas’ajunta amb aquesta l’accepció de “mun-tanyola, turó baix”; ve, més aviat, del llatí co-llis, “pujol, turó baix”.

Probablement el nom al·ludeix a la topogra-fia del lloc, punt de pas entre dues depres-sions a través d’una taula elevada.

COMA, LA

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort(1908-1918), Ramon Arqués (1921), PereBellmunt (1986) i Josep Maria Solé (1991):la Coma

513URTX

Documentació antiga(...) “Item un hort a la femosa una sort a lacoma...” (LTVJ, 1593)

(...) “...y en la partida de la Coma una vinyaplantada que confronta a sol ixen en terresde Ignasi Xifré, a mitg dia en terres de Ja-cinto Capdevila, a ponen en terres de An-dreu Arqués...”. (Venda de terra de JosepLamarca a Pere Santandreu. Juliol de 1801)

Situació geogràficaSituada als sectors oriental i nord-orientaldel terme. És una de les partides més exten-ses. Limita al nord amb els Colls i la partidacompartida amb Puiggròs de les Cantorelles,al sud amb el Ramàs, a l’est amb la Barquera(terme municipal de Puiggròs) i a l’oest ambVidaló i part del Tancat.

EtimologiaDel llatí cumba “vall petita i poc fonda”, de-rivat del cèltic Cumbos (oronímia). En geo-grafia física, Coma vol dir depressió pregonai planera en terreny de muntanya, significatbastant semblant al de coll. Ja que són par-tides veïnes, és lògic que el terreny tinguicaracterístiques semblants. Aquí el con-cepte és el mateix, però en termes de moltamenys grandiositat.

CostumariEl mot Coma ha desaparegut del llenguatgeviu de moltes comarques, però a la majoriade regions és un simple fòssil toponímic, aixòsí, molt abundant: no hi ha quasi cap co-marca on no es trobin noms de lloc La Comao Les Comes o compostos amb aquest mot.Al Pla d’Urgell també trobem La Coma i LesComes com a noms de diferents partidesde terra.

CÓS, EL

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890), Ramon Arqués(1921) i Josep M. Solé (1991): CósCeferí Rocafort (1908-1918): CòsPere Bellmunt (1986): Cos

Documentació antiga(...) “...otra de 8 jornales poco mas o menos,en la partida del Cos que afronta a orientecon tierras de D. N. Massot y de José Salla, ap. con Jayme Arqués y Pedro José Cornude-lla, a tramuntª con Narciso Lamarca y a m. diacon el camino de Lérida...” (LVEN, 1824)

Situació geogràficaSituada prop del nucli urbà. Limita al nordamb les Parrelles, a l’est amb el camí de

Torregrossa, al sud amb la 4a sèquia del ca-nal d’Urgell i a l’oest amb el Bas.

EtimologiaPot correspondre a un antic camí o curs(cursus) el terme cors, cos (el Còs), ja que“cós”, arcaic o dialectal, equival efectivamenta “curs”, “camí”. (Enric Moreu-Reu, 1982). Enel Cós hi ha el camí que solen fer els quedisputen la cordera (anyell), corrent, el tercerdia de Festa Major.

També es fa referència a un lloc tancat ondevia pasturar el bestiar del poble, segonsdocuments històrics. (Josep Teixidó)

CostumariNo es consigna al Llibre de Vàlues la qualcosa fa suposar que el nom de la partida ésposterior al 1600. És esmentada per Arquési, amb anterioritat, per mossèn Segura en unarticle on ultra donar la relació de les parti-des del terme de Juneda, diu que en la delCós s’hi celebraven els cóssos durant lesfestes de la població. (Jaume Torrent)

CURIOLA, LA

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort(1908-1918) i Ramon Arqués (1921): CuriolaPere Bellmunt (1986): Curiola, Curriola iCurriolà.Josep Maria Solé (1991): Curiola i Curriola.Documents oficials: Coriola

Documentació antiga(...) “Un tros a la Coriola (...) a ponent ab loterme de Margalef hi la Manresana (...) a tre-muntana ab lo terme de Paradell” (LTVJ, 1593)

(...) “...a instancia de Francisco Reig han anata judicar lo mal que habie fet lo bestia dellana al tros de Narcis Lamarca de la partidade la Coriola...” (RPFJ, 22 de juliol de 1838)

(...) “...tota aquella pesa de terra campa deset o vuyt olivers plantada de tinguda tresjornals poch mes ó menos (...) tinch y pose-hesch en lo terme de dita vila de Juneda ypartida de la Curiola ab sas entradas y eixi-das drets y pertinencias, que confronta a so-lixent ab terras de Miquel Solé, a mitgdia ablo cami de la Curiola, a ponent ab RamonBarrufet y Ramon...” (Document de vendaperpètua de terres de Sebastià Solé a favord’Antoni Barrufet Solé. Abril de 1842)

Situació geogràficaSituada a l’altiplà del camí de Lleida fins atocar amb Margalef. Al nord confina amb

514 URTX

el camí d’Alcoletge i al sud amb el perfildel poble, que passa per la part alta de lafalda que mira cap a la Femosa. Per la partmés propera a la població generalmenthom la fa començar a partir del Cavalca-dor topònim situat just al començamentd’una lleu depressió que continua fins alfondo del Bas.

EtimologiaEl topònim deu ser una deformació del nomoriginal “Cogullada” que ja figura al Llibrede Traspassos de Vàlues (1593). Devia estarsituat en un lloc elevat ja que la seva etimo-logia l’associa amb la idea de “capdamunt ocapciró”. El trobem escrit en tres versionspossibles: Cogullola, Cagullola i Cugullola.

“Una sort a la Cagullola (...) a migjorn ab loterme de la Manresana; a tremuntana ab loterme de Pradell”. “Un tros a la Cogullola (...)a ponent ab lo terme de Margalef...”

Hi ha altres versions que parteixen de la va-riant Corriola. Aleshores podria ser o bé elnom del principal propietari d’aquesta par-tida o bé una variant dialectal de “corretjola”,planta que es fa per dins els sembrats, enels quals fa prou nosa, i és herba molt agra-dable de menjar pel bestiar.

DEVESA o FRANQUESA

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890) i Ceferí Roca-fort (1908-1918): FranquesaRamon Arqués (1921), Pere Bellmunt (1986)i Josep M. Solé (1991): Franquesa / DevesaDocuments oficials: Debesa

Documentació antiga(...) “...Que de la balsa de que se ha hablado(...) sale un brazo de agua por medio de ase-quia se conduce al término de Juneda en ellugar nombrado de Cabrahí y la Coma (...).Que del brazo dilatado de que se ha hablado(...) sale en segundo lugar otra porción deagua que se encamina (...) en el lugar dichola Franquesa y lo Clot (...)” (Plet dels regidorsi de la Universitat de Lleida contra la comu-nitat cartoixana d’Escala Dei. Segona meitatdel segle XVIII)

(...) “...de lo que dits peroms han judicat jus-tes ses conciencies lo seguen. Una pesa deterra plantada de olivés que esta en lo termede la mateixa vila y en la partida de la De-besa de tinguda de tres jornals poch mes ómenos...” (RPFJ, 16 d’abril de 1834)

(...) “Otra pieza de tierra secano y olivos sitaen la partida Franquesa ó Plantetas...” (Con-

tracte d’arrendament per parceria de JosepLamarca i Piñol i Concepció Piñol a JosepEspasa Cortecans. Març de 1913)

Situació geogràficaSituada a l’est del nucli urbà. Limita al nordamb el Tancat i la 4a sèquia, a l’est amb lasegona Màquina, la Mina i també la 4a sè-quia, al sud amb el camí de les Borges i partde Cabraí i a l’oest amb el Pla del Molí. Aefectes de distribució d’aigües, la part norddel sector s’anomena la Franquesa i la partsud, la Devesa.

EtimologiaÉs possible que en altres èpoques, la zonade la Devesa fos un indret acotat i destinatal pasturatge, ja que, semànticament, aquestés el significat de la paraula.

Paraula que s’aplicava al terreny “franc” oexempt de certes càrregues. Efectivament,abans, els terratinents d’aquest sector nopagaven cap tipus d’impost, però havien decomplir la condició que, durant certes èpo-ques de l’any, no podien llaurar la terra jaque això perjudicava la potabilitat de l’ai-gua, que, temps enrera, era aprofitada per al’ús domèstic (prèvia conducció cap a labassa Bovera)

CostumariLa Devesa, com a propietat, és un terrenyacotat, destinat regularment a pasturar.Prové de defensa, “defensada, prohibida”perquè les deveses eren antigament tros-sos de terra closos i vedats. Durant el segleXVIII, època d’expansió agrícola a la Penín-sula, moltes deveses foren dedicades aconreus.

A l’Alta Edat Mitjana, la franquesa era con-dició de llibertat civil o d’exempció de pres-tació de les càrregues o d’impostos. Perextensió, territori o localitat que gaudia dela condició de franquesa.

DIUMENGE

Variants del topònimPere Bellmunt (1986): Diumenges Josep Maria Solé (1991): Diumenge

Documentació antiga(...) “Un...a lo diumenge; afronta a migjornamb la sequia de la mare; a tremuntana ambla sequia de la bassa”. (LTVJ,1593)

(...) Asequia que sale de la Balsa del Molinode la Villa y sirve para regar las tierras delcamí de la font y Diumenge...(Mapa de regs.Barcelona, novembre de 1767)

515URTX

Situació geogràficaSubpartida de la Femosa, situada entre lacarretera de Castelldans i la Font.

EtimologiaÉs paraula catalana documentada des delsegle XII almenys, amb el sentit de “propietatdel senyor” i que es retroba abundosamenta tota la toponímia del país. En la toponímiamenor abunden les formes el Domenge (in-terpretat en Diumenge) o els Domenges,que designen partides rurals que un tempsforen de propietat senyorial, generalment lesmillors terres campes dels indrets.

CostumariEn tant que partida no existeix i el topònimnomés perviu en converses casuals i espo-ràdiques, sobretot, entre persones d’edatforça avançada.

ESCARABAT, L’

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890), Ceferí Roca-fort (1908-1918), Ramon Arqués (1921),Pere Bellmunt (1986) i Josep M. Solé (1991):Escarabat

Documentació antiga(...) “...y en la partida del Escarabat que con-fronten a sol ixen en terres de Mateu San-tandreu, a mitg dia en terres de Anton Soléy Francisco Arqués, a ponen en terres de Mi-quel Amargós, Francisco Gelonch y EsteveTorrent, y a tremuntana en lo terme de la vilade Torregrosa”. (Venda de terra de Pere San-tandreu a Josep Lamarca. Juliol de 1801)

Situació geogràficaSituada entre el Bas a l’oest, el barranc delBas al sud, les Parrelles a l’est i el terme mu-nicipal de Torregrossa, al nord.

EtimologiaDel llatí romà scarabaeus ajudat de la in-fluència d’escarbatar, variant d’escarbotar,escarbar, “gratar, rascar, rosegar, desballes-tar”. (Joan Coromines, DEC)

FEMOSA, LA

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort(1908-1918), Ramon Arqués (1921), PereBellmunt (1986) i Josep M. Solé (1991): laFemosa Docuements oficials: la Famosa

Documentació antiga(...) “De ipsa madriguera vadit terminusilerde usque ad portel prope miralcamp et

sicut aqua vertit usque in femosam, et estinfra terminum iuneta cum suis terminis queest de ilerda.” (Llibre vert petit de la Paeriade Lleida. Segle XII)

(...) “...y por debaxo salía el agua quandomolía dicho molino; qual agua, junto con laque abundava en la dicha balza en donde seconoce y permanese el desaguadero venía acaher despues al expressado torrente, quees en la famosa... (...) ...que passa por mediode la partida llamada la famosa, que es en eltermino de esta presente villa de Juneda...”(Document notarial dels pagesos de Puig-gròs. Gener de 1764)

Situació geogràficaSituada al sud del centre urbà de la vila. Laseva superfície està compresa entre les par-tides del Molinet i del Safrà i les del Pont dela Cova i el Salat.

EtimologiaPas d’aquest corrent d’aigua que dóna noma la partida.

Aplicat a corrent d’aigua que no deu prove-nir de “merda” (excrements, brut) o fems,sinó, potser, de la “formosa” (clar, pur, net).És evident que la metàfora tradicionalmentadmesa no té cap validesa. (Enric Moreu-Rey, 1982)

FITA, LA

Variants del topònimJosep M. Solé (1991): la Fita

Situació geogràficaSubpartida de la Quadra, de poca superfície,situada al sud.

EtimologiaEs diu així fent al·lusió a una fita que sepa-rava els termes de Juneda i de les BorgesBlanques.

FONT, LA

Variants del topònimRamon Arqués (1921): FontJosep M. Solé (1991): La font

Documentació antiga(...) “...en una pesa de terra de dits ereus queesta en lo terme de la mateixa vila en la par-tida de la fon fan relacio com Anton Arquesá plantat en terres de dita viuda Cendros al-guns seps...” (RPFJ, maig de 1836)

(...) Otras de cuatro jornales de la partida dela fuente con algunos olivos, parte huerta

516 URTX

(...) Otra de cuatro jornales regadío partidadel Clot, campo...” (RPFJ, agost de 1841)

Situació geogràficaSubpartida de la Femosa situada entre lacarretera N-240 i l’estació del ferrocarril.

EtimologiaTot sembla indicar que en aquell indret hihavia una font per al consum domèstic.

FORQUES, LES

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890): las Forcas Ceferí Rocafort (1908-1918), Ramon Arqués(1921), Pere Belmunt (1986) i Josep MariaSolé (1991): les Forques

Documentació antiga(...) “...una tros a Cantivella, un tros cami deMiravall, un tros cami de Roixera, un tros ales forques...” (LTVJ, 1593)

(...) “...baren anar á valuá una pesa de terrade dos jornals en lo terme de Juneda partidade les Forques de la Vda Cecilia Arques, yson fill Ramon Arques...” (RPFJ, 28 d’agostde 1838)

Situació geogràficaSituada al sud del terme. Limita al nord ambla partida de les Planes, a l’est amb TorreSala (majoritàriament de les Borges Blan-ques), al sud amb Miravall i a l’oest amb laBassa Nova. L’element més típic d’aquestapartida és el Tossal de les Forques.

EtimologiaLes execucions han estat sovint la conse-qüència de guerres, nacionals o intestines:els termes Les Forques o Tossal de les For-

ques, assenyalaven els indrets on eren pen-jats i exposats els cadàvers dels ajusticiats,generalment en posició enlairada i dominantun camí de molt pas. Sovint es barregen elssentits de “forques” —instrument de justí-cia—, amb “forques” —encreuament de ca-mins o rierols. (Enric Moreu-Rey, 1982)

JOVALS

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort(1908-1918), Ramon Arqués (1921) Pere Bell-munt (1986) i Josep M. Solé (1991): JovalsDocumentació oficial: Chovals

Documentació antiga(...) “Vimferre e Jovals que és de Pere deSant Martí, XV fochs” (Cens dels nuclis depoblació al fogatjament de 1367-70)

(...) “...ac purum alodium Castrum Locum deVinferre e de Jovals, in Vicaria Ilerdae sisten-tia cum terminis eorundem, e mero, ac mixtoimperio, e aliis juribus, e pertinentiis eorun-dem, nec non merum e mixtum imperiumLocorum de Cogul, e de les Besses...” (Con-firmació de privilegis per part del Rei Martí al’abat de Poblet Vicent Ferrer. Abril de 1405)

Situació geogràficaSituada a l’oest del terme. Limita al nordamb Vinferri, a l’est amb l’enclavament de l’i-lla dels masos, al sud i a l’oest amb el termede Castelldans.

EtimologiaHi ha diverses hipòtesis sobre aquest topò-nim que havia format part de l’antic termede Vinferri. El mot Jovals, antropònim d’ori-gen aràbic, podria ser el principal propietarid’aquesta partida.

També es proposa la descripció del relleuevocant la forma corba del jou. La documen-tació antiga mostra com “jou” era un nomcomú aleshores, equivalent de “coll” i fins itot de “cim de turó” o “cim de collada”. (EnricMoreu-Rey, 1982). I a més també s’apuntala possibilitat que vingui de la idea de “pos-sessió que té una jovada”, és a dir, l’extensióde terra que llaura normalment un parell debous en un dia (16 quarterades). (Joan Co-romines, 1965)

LLÀNTIA, LA

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort(1908-1918), Ramon Arqués (1921), PereBellmunt (1986) i Josep Maria Solé (1991):la Llàntia

Tossal de les Forques.Foto: Ariadna Cornudella.

517URTX

Documentació antiga(...) “...una sort al Clot de les Mortones, unasort a la llantia...” / “Un tros i olivés a la llantia(...) a migjorn ab lo tossal de la llantia; a tre-muntana ab lo cami del bas...” (LTVJ, 1593)

(...) “Otra pieza de tierra campa de dos jor-nales y medio o sean una hectarea ochoareas, noventa y cinco centiareas; situada enel termino de Juneda partida de la Llantia;lindante por oriente con Ramon Bertran; pormediodia con carretera vieja; por ponientecon Ramon Guiu y por norte con José Ca-ses...” (Document de venda de terrenys d’An-tònia Berent Bonet a Magdalena CedóRosinach. Març de 1909)

Situació geogràficaComprèn part de l’altiplà situat entre el camíd’Alcoletge, el camí del Bas i la 4a sèquia delcanal d’Urgell. Limita al nord amb la partidadel Cós i la 4a sèquia, a l’est amb el nucliurbà, al sud amb el camí de Lleida i a l’oestamb el camí d’Alcoletge.

EtimologiaHi havia alguna planta o plantes d’oliveres,el producte dels quals, l’oli, es destinava aalimentar la llàntia del Santíssim de l’esglé-sia parroquial de Juneda. D’aquí prové elnom de l’indret, coronat pel tossal de laLlàntia, avui ja desaparegut.

Hi ha una altra versió popular de l’origendel topònim. Sembla que abans que fosaplanat el tossal de la Llàntia en un certgrau, hi havia una pedra al seu indret mésalt que tenia (o recordava) la figura d’unallàntia d’oli.

MALLOLA, LA

Variants del topònimJosep Maria Solé (1991): la Mallola

Situació geogràficaSubpartida de regadiu del terme de Miravall,regada per la sèquia superior de Castelldans.

Etimologia Antigament era una zona de secà on el cul-tiu majoritari era la vinya. En toponímia me-nor, la mallola és una vinya novamentplantada. Prové del llatí Malleolus, diminutiude malleus (martell).

CostumariA la partida de la Mallola, i a la mateixa voraesquerra del Canal d’Urgell, es troben lesrestes d’una petita fortificació que semblaun niu de metralladores, testimoni de laGuerra Civil Espanyola.

MANREANA

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort(1908-1918) i Josep Maria Solé (1991):Manreana o ManresanaRamon Arqués (1921) i Pere Belmunt (1986):ManreanaJaume Torrent (1993): Manresana

Documentació antiga(...) “Un tros a la Coriola (...) a ponent ab loterme de Margalef hi la Manresana (...) a tre-muntana ab lo terme de Paradell“ (LTVJ, 1593)

(...) “Ordy. Ítem dit dia se troba ordy en sitjaplena del Iltre. Capítol, el lo Sitjat prop lesmuralles, 16 qu. 6 q. y en la sitja mes de mijadel propi delmer del camí dels Alamús propla del blat, que tot junt fa suma de..., destessen relleva 33 q. dels termes de la Manre-sana y Vimferri...” (LEL, 1678)

(...) “Lo que se a de cobrar dels terratges yarrendamens de las terras y casa de DnFausto de Masot en Juneda es lo segen:primeramen, Jaume Folch coltiba los dostrosets terra campa del cami de Torregrosa(...) Anton Cedo la font del cos y lo tros delrech nou (...) Ramon Solsona a la manre-ana (...)...” (Document de cobrament de te-rres i arrendaments de la família Lamarca.Segle XVIII)

Situació geogràficaSituada a l’oest del terme. Limita al nordamb el camí de Lleida i la Curiola, a l’est ambel Safrà, al sud amb la Rogera i Vinferri i al’oest amb la Figuereta (terme municipal deTorregrossa).

EtimologiaDesignant una partida del terme actual deJuneda, el topònim la Manresana fa pensaren una de les torres que formaven part delsistema ofensiu-defensiu cristià en zones defrontera durant la reconquesta i de les qualsse’n coneix precedents hispano-romans.Eren torres de guaita al servei d’un comtatsense comte per a l’estabilitat i protecciódels nous nuclis humans que s’organitzavenaixí que els sarraïns retrocedien. En aquestcas era una torre de defensa pròpia de l’an-tic comtat de Manresa. Resten els topònimsde la Manresana de Prats (a Prats del Rei),la Manresana de Sant Ramon del Portell,una torre manresana ara despareguda, propde Linyola, i la partida de la Manresana, alterme de Juneda.

Diversos historiadors i lingüistes s’han inte-ressat en el topònim de la Manreana o Man-

518 URTX

resana com a terme o partida de Juneda. Lamajoria coincideixen en el sentit històric dela torre de vigilància de l’antic comtat deManresa (Josep Maria Albaigés, Josep Ma-ria Solé, Josep Lladonosa o Jaume Torrent,entre d’altres). No obstant això, hi ha altresversions que matisen orígens romans del to-pònim o que no les relacionen amb les an-tigues torres manresanes.

– “El topònim és molt possible que sigui elnom d’una vila del temps del baix imperi,per ser d’un propietari latifundista ano-menat Manlius, i la seva vila, Vil·la Man-liana o bé Manerius, formes que podenser l’antecedent de l’actual Manreana,que d’altres autors estimen en Manre-sana”. (Rodrigo Pita Mercé, 1976)

– “No crec que hi hagi relació entre Junedai la Manreana, com a forma evolucionadade les antigues torres manresanes, com allocs d’observació i vigilància, car aquesteses construïen en llocs elevats, de gran vi-sibilitat i la nostra partida Manreana ésuna de les fondes del nostre terme i niBetilla ni la despareguda ermita de SantSalvador poden qualificar-se de torres”.(Ramon Josa, 1981)

CostumariDurant el primer decenni del segle XX, pro-cedent de França, va aparèixer el volant coma eina per a la sega dels cereals. Aquestanovetat va fer que entre els segadors nas-qués una dita popular en clara al·lusió alclima calorós de la zona.

“Si a Juneda a segar vas,no et fiïs de la Manreanani tampoc del fondo del Bas”

MÀQUINA, LA

Variants del topònimPere Belmunt (1986): Segona MàquinaJosep M. Solé (1991): la Màquina

Situació geogràficaSubpartida de la Mina, a tocar de la segonamàquina del canal d’Urgell.

EtimologiaEl mot “màquina” no fa pas aquí referènciaal conjunt d’aparells necessaris per a l’ob-tenció d’energia elèctrica, sinó que al·ludeixa una màquina de batre els cereals.

Efectivament, el Canal d’Urgell cobrava alsregants en espècie, abans de fer-ho enmetàl·lic, l’anomenada “novenada”, és a dir,una de cada nou garbes de blat, perexemple. Prop de la segona màquina hihavia una era on es batia el cereal, i la mà-quina es guardava dins de la “casilla” delCanal, que encara avui existeix. D’aquí elnom de Màquina.

MINA, LA

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort(1908-1918), Jaume Torrent (1972) i JosepMaria Solé (1991): la Mina

Documentació antiga(...) “...con arreglo a lo pactado en dichoConvenio y consignado en el Reglamentode riegos del Canal de Urgel por la fincapropiedad del mismo, sita en el término deJuneda y partida “Mina” de cabida unahectarea, treinta y nueve areas, una cen-tiarea, gráficamente descrita en el plano

Racó de laSegona Màquina.Foto: Ariadna Cornudella.

Salt de laSegona Màquina.Foto: Eduard Porta.

519URTX

que forma parte del expediente al efectotramitado en las oficians del Canal de Ur-gel...” (Document conveni de la SocietatCanal d’Urgell de Mollerussa amb el pro-pietari junedenc Pere Gelonch Sedó. Junyde 1923)

Situació geogràficaSituada a l’àrea centre-est del terme. Limitaal nord amb les partides de Vidaló i la Coma,al sud amb la 4a sèquia i Cabraí, a l’est ambel Ramàs i el camí de Torregrossa a les Bor-ges Blanques i a l’oest amb la Devesa, la 4asèquia i el Tancat.

EtimologiaUna vegada construïda la 4a sèquia del Ca-nal d’Urgell es van detectar filtracions d’ai-gua que envaïen (patimoll) els terrenys de laseva vora dreta a conseqüència de la mancade desguassos. Per solucionar aquest pro-blema se’n construí un de molt profund quetravessa l’actual camí d’Arbeca. Tal operaciódonà el nom de Mina.

MIRAMBÓ

Variants del topònimRamon Arqués (1921), Pere Belmunt (1986)i Josep Maria Solé (1991): Mirambó

Documentació antiga(...) “...tota aquella pessa de terra de oliversen ella radicats, que teniau y possehihau si-tuada en lo terme de dita vila de Juneda, ypartida de Mirambó de tinguda de tres jor-nals poch més ó menos, que confronta aorient part ab terras de Jaume Arqué, y partab las de Jaume Capdevila, a migdia ab locamí Real...” (Capítols matrimonials de Jo-seph Martí Miquel i Maria Teresa Martí i Oli-vart. Agost de 1825)

Situació geogràficaSituada a la part més sud-oriental del terme.Limita al nord amb la línia del ferrocarril, al’est amb la Quadra, al sud amb el terme mu-nicipal de les Borges Blanques i a l’oest ambla partida del Salat.

EtimologiaCom molts altres noms de caire semblant,sembla una deformació de Mirambell, al·lu-dint a la idea de guaitar des d’un lloc elevat.El topònim podria fer referència simplementa qüestions paisatgístiques o bé es podriatractar d’una “vista” amb valor estratègic mi-litar. Però no és descartable que, més que allloc, fes referència a un propietari ambaquest cognom o a una planta de la qual esconfeccionaven graneres.

MIRAVALL

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort(1908-1918), Ramon Arqués (1921), JosepMaria Solé (1991) i Jaume Torrent (1993):MiravallDocuments oficials: Miraval, Miraball

Documentació antiga(...) “Dit dia comparegue lo noble don GastoDespes fil del noble don Jayme Despes se-ñor del terme de dit loch de Miraval lo qualmigensant jurament digue com en dit loch yterme noy ha mes de una casa en la qualesta un criat del dit señor son pare”. (Fo-gatge de 1553)

(...) “Una sort als Cuadrats (...) que afronta amigorn ab lo terme de Miravall, a tremun-tana ab lo carreró” / “Per un tros a les for-ques (...) a ponent ab lo camí de Miravall, amigorn ab lo terme de Miravall” (LTVJ, 1593)

(...) “...A V. suplico que habiendo propuestoal referido Jose Farré para guarda particularde Miraball se sirva conferirle el nombra-miento de tal y juramentarle de la forma quedispone el artículo 5º del citado regla-mento...” (Instància per nomenar guardaparticular del terme de Miravall. Setembrede 1864)

Situació geogràficaSituada al centre-seu del terme. Limita alnord amb les Forques, la Bassa Nova i elsQuadrats, al sud amb el subterme de l’Aranyó,al nord-est amb el terme municipal de lesBorges Blanques (partida de Torre Sala) i al’oest amb el terme municipal de Castelldans.

Casilla de laMàquina - La Mina.

Foto: Ariadna Cornudella.

520 URTX

El subterme de Miravall té dues subpartidesque pertanyen a Juneda: el fons de l’Aranyói el Barranc de Miravall.

EtimologiaEl repoblament de Juneda s’inicià pocs anysdesprés de la Reconquesta de les nostresterres (Guillem de Cervera el Gras). Envià ales nostres terres vassalls, famílies i ramats,a més d’homes distingits. Els noms de Pinell,Bernat, Torre Sala donen nom avui encara apartides del nostre terme i d’altres com Mi-ravall, Bertran, L’Aranyó i Canyís. (RodrigoPita Mercé)

Hi ha la possibilitat de pensar en l’efecte demirar avall. Des del turó on es troba el mas,si volem contemplar el paisatge, hem de mi-rar avall en totes les possibles direccions.(Josep Maria Solé)

MOLINET, EL

Variants del topònimPere Bellmunt (1986) i Josep Maria Solé(1991): El Molinet

Documentació antiga(...) “...en una pesa dels dits Ereus que estaen lo terme de la mateixa vila y partida delMolinet en que an pasat á beures si ya bieen dita pesa de terra tota la que li corres-pon...” (RPFJ, 30 de maig de 1834)

Situació geogràficaSituada al sud-oest del centre urbà de lavila. Limita al nord i a l’est amb el Safrà, alsud amb el Pla i a l’oest amb la Rogera. Hitrobem la torre del Nofre.

EtimologiaAl·ludeix a l’existència temps enrera d’unmolí de farina de poca importància.

PARRELLES, LES

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890): ParrellasCeferí Rocafort (1908-1918), Pere Bellmunt(1986) i Josep M. Solé (1991): les Parrelles

Documentació antiga(...) “...En el dia mismo, y con el mismo ob-jeto, han pasado a otro campo propio de lamisma Universidad, situado en el propio ter-mino y partida de las Parrellas de estensionde nueve jornales que linda a oriente y tra-montana con el termino de Torregrosa, acierzo con tierras de la Viuda de Jose Cornu-della, y á mediodia con la carrerada...” (RPFJ,9 de gener de 1841)

Situació geogràficaSituada al nord del terme. Limita al nordamb el terme municipal de Torregrossa, al’est amb el Secanet, al sud amb el Cós i al’oest amb l’Escarabat.

EtimologiaEn aquest indret, i en altres èpoques, creixiauna herba (parrella) que, es veu, tenia pro-pietats detergents, per la qual cosa, i junta-ment amb clasques d’ous i cendra, tot amanit,s’utilitzava per a fer sabó (sabó de parrelles).Vet aquí el topònim. (Josep Maria Solé, 1991)

CostumariBarrella: planta que s’usava per fer sabó,forma mossàrab que ha reemplaçat la prò-

Mas de Miravall.Foto: Ariadna Cornudella.

521URTX

piament catalana parrella, encara general al’Urgell i Noguera, i segurament diminutiu deparra, per la forma semblant a un petit enrei-xat o emparrat de branquillons secs que té labarrella que vola pels camps. En el Principat,a les terres de l’Ebre i del Baix Segre i a lescomarques del Baix Urgell i de la Noguera.Però, segons les nombroses descripcionsque vaig recollir de l’antiga fabricació de labarrella elaborada, i el sabó de barrella, al’Urgell, el producte no tenia forma de barra.Sobretot en el Principat s’ha distingit semprela barrella, SALSOLA KALI, de la SALSOLASODA, la que amb propietat rep el nom desosa; sens dubte hi ha hagut molta confusióentre l’una i l’altra, sobretot en el sentit defer passar comercialment per sosa el pro-ducte obtingut de la barrella.

És natural que això no es vagi fer al principi,en les velles fases de l’explotació rústica,però el nom ja havia d’estar fixat en aquelltemps. Ara bé, una forta tradició local i pa-gesa m’ensenyava que a l’Urgell s’obria enel sòl d’un camp un clot circular, s’omplia dellenya, i, quan cremava tota, s’hi llançavendamunt les mates de barrella, que encaraque verda i escassament combustible, lla-vors d’encenia tota, i en apagar-se el focquedava en el fons de la clota una espèciede coca, comparable a pedra tosca o unbloc de cagaferro, i aquesta és la que s’u-sava en lloc de sabó: el gran ús domèsticque se’n féu durant moltes centúries impe-dia pensar que substitucions o confusionscomercials posteriors poguessin haver can-viat el nom.

Parrella ha restat en l’ús comú a quasi totaaquesta zona (car ho vaig preguntar gairebéa tots els pobles del quadrilàter format perTorregrossa, Els Alamús, Bell-lloc, Vilanovade la Barca, Benavent, Corbins, Albesa, Al-gerri, Balaguer, Bellmunt, Les Puelles, Bellverde Sió i Juneda). Més al Nord la planta ja noes fa, o és rara, i per tant no s’ha explotat ino en saben el nom. Als voltants de Bala-guer, nom de lloc Les Parrelles.

Avui ja no s’empra la parrella per fer sabó, iés només una planta silvestre, que així queés seca, emportada pel vent, fa mal en elssembrats, de manera que va perdent-se,combatuda, a mesura que s’estenen els con-reus a la comarca urgellesa, ara ben regada.(Joan Coromines)

PI, EL

Variants del topònimJosep M. Solé (1991): el Pi

Situació geogràficaSubpartida del terme de Juneda, situada entreles partides de la Mina, el Tancat i la Coma.

EtimologiaLa sèrie toponímica que parteix de Pi coma centre conceptual apareix molt migrada;i això que topònims antiquíssims demos-tren que el pi no era absent de la geografiadel nostre país a l’aurora de la seva història:els tres pins, pineda, el pinell (Enric Moreu-Reu, 1982)

PINELL

Variants del topònimJosep Maria Solé (1991) i Jaume Torrent(1993): Pinell

Documentació antiga(...) Un tros a cuncapella (...) A migjorn ab loterme de Pinell...” “Una sort a Concabella (...)A migjorn ab la quadra de Pinell” / “Per unsolivés a Pinell (...) A migdia ab lo terme dePinell de Masroig” (LTVJ, 1593)

(...) “...han pasat per orde del Magch SeñorNarcis Lamarca Balle á instancia de Ma-riano Brufau de Santa Coloma en la pesa deterra propia de Francisco Santandreu en lapartida de Pinell en que han amidad justesses conciencies en dita pesa de terra quatrejornals y mitg de terra part campa y partplantada de olibes...” (RPFJ, 17 de novembrede 1828)

Situació geogràficaSituada a la banda meridional de la Femosa,després de la partida dels Quadrats. Al nordlimita amb la partida del Molinet, a l’est tocaamb la partida de la Bassa Nova, a l’oestamb la la que va fins a la carretera de Cas-telldans i al sud confina amb Vallflor.

EtimologiaFonts erudites indiquen que el nom corres-ponia al d’un cavaller que intervengué en laconquesta del Segrià al segle XIII i a qui forencedides terres per repoblar. (Jaume Torrent)

També s’apunta la hipòtesi que podria fer al·lu-sió a l’existència d’una petita pineda que hi haal sud d’aquest indret. (Josep Maria Solé)

CostumariQuan es parla de l’escut municipal de Ju-neda sempre s’associa amb la idea d’un ar-bre, en particular, d’un pi. Fins al punt queels historiadors locals Marcel Vilà i JoanValls van anotar una hipòtesi històrica enquè potser l’arbre sigui el pi de les armes

522 URTX

dels Pinell, llinatge català, de la comarca deGandesa, el nom de la vila que va agafar unmembre d’aquesta casa que va viure a Ju-neda i devia haver estat persona molt in-fluent, ja que va arribar a canviar el nom delcarrer on es trobava l’Hospital, abans ano-menada Corrible i des de llavors Pinell. Amés a més hi ha una partida del terme ambel nom de Pinell.

Sabem que, a més, Pinell fou adquirit perScala Dei el mateix any que Concabella. Enels amillaraments de finques rurals del Llibrede Traspasssos de Vàlues hi figura amb tresvariants: com a terme, com a quadra i com“Pinell de Masroig”. Potser alguna d’aques-tes variants explicaria la dualitat que actual-ment té l’aplicació del topònim: Pinell com apartida del terme municipal de Juneda (labanda septentrional) i “Mas Pinell” dintre del’enclavament de l’Illa de les Borges Blan-ques (la banda meridional)

PLA o PLA DE L’AIXALÀ

Variants del topònimMn. Joan Segura (1890): Pla d’ Eixalá Ceferí Rocafort (1908-1918): Plà d’EixalàRamon Arqués (1921): Plà de l’AixeláPere Bellmunt (1986): Pla de l’AixalàJosep Maria Solé (1991): Pla o Pla de l’Aixalà

Situació geogràficaSituada al centre-oest del terme. Limita alnord amb la Rogera i el Molinet, al sud ambl’enclavament dels masos (terme municipalde les Borges Blanques), a l’est amb elsQuadrats i Pinell i a l’oest amb Vinferri. In-clou l’anomenat Fondo del Saprià.

EtimologiaEl mot Pla obeeix clarament a aquesta formade relleu. L’apel·latiu “de l’Aixalà”, cognomforça estès a Juneda, podria fer referènciaal nom del principal antic propietari de lesterres d’aquesta partida.

PLA DEL MOLÍ

Variants del topònimRamon Arqués (1921): Plà del MolíPere Bellmunt (1986) i Josep Maria Solé(1991): Pla del Molí

Documentació antiga:(...) “...hay otra pieza en la partida del Pla delMolí de quatro porcas que confronta aoriente con Simon Santandreu, a p. con JuanSalla, a tramuntª con la acequia de la basadel Os y a m. dia con cerrados de José y deRamon Gelonch...” (LVEN, 1824)

(...) “Estat intransitable del camí veïnal de-nominat del Pont de la Regulla ja que elsveïns propietaris de la partida del Pla delMolí no donen sortida a les aigües sobreresdel rec. (LAAJ, 22 de maig de 1915)

Situació geogràficaPetita partida compresa entre el camí de laPrimera Màquina, el camí de les Borges (finsa la torre del Cistellera) i el Molí de Baix. Li-mita al nord amb el Clot, a l’est amb la Fran-quesa, al sud amb les Planes i a l’oest ambel nucli urbà. A tocar del Molí de Baix, hi hala font del Gat.

EtimologiaÉs una zona relativament plana que té com

Pla del Molí.Foto: Ariadna Cornudella.

523URTX

a edifici emblemàtic el Molí de Baix. D’aquíel sentit del topònim.

PLANES (ALTES), LES

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890): Las Planas Ceferí Rocafort (1908-1918), Ramon Arqués(1921) i Pere Bellmunt (1986): les PlanesJosep Maria Solé (1991): les Planes (altes)

Documentació antiga(...) “Una casa en la Vila closa, un tros a les Pla-nes y un corralet a la vila closa”. (LTVJ, 1593)

(...) “Pere Aldoma la planta gran del bas (...)y del tros de les planes (...) Pere Sabate unapart de la planta del cami de Arbeca...” (Do-cument de cobrament de terres i arrenda-ments de la família Lamarca. Segle XVIII)

Situació geogràficaSituada al sector sud-oriental del terme. Li-mita al nord amb la partida del Ramàs, alsud amb el terme municipal de les BorgesBlanques, al sud amb la Quadra i a l’oestamb les partides de Cabraí i els Nou Salts. Hitrobem el pla dels dipòsits municipals.

EtimologiaEl terreny, malgrat el topònim, és força irre-gular, pel que fa al sector sud, no així la partnord (Pla de les Planes) que fa honor alseu nom.

PLANES (BAIXES), LES

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890):Las PlanasRamon Arqués (1921): PlanesJosep Maria Solé (1991): Les Planes (baixes)

Situació geogràficaSituada al sector sud-est del nucli urbà. Li-mita al nord amb la partida del Salat, a l’estamb Torre Sala, al sud amb les Forques i al’oest amb la Bassa Nova.

EtimologiaPartida totalment plana, lleugerament in-clinada cap a ponent. D’aquí el sentit deltopònim.

CostumariAnys enrere hi va haver ubicat el camp mu-nicipal de futbol, anomenat popularmentcom el camp de les Planes.

PONT DE LA COVA

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort

(1908-1918), Ramon Arqués (1921) PereBellmunt (1986) i Josep Maria Solé (1991):Pont de la CovaJosep Maria Solé (1991): Pont de Cabrahir

Documentació antiga(...) ”...un tros i olivers cami de Arbeca unavinya al Pon de la cova, una viña al Molínou...” (LTVJ, 1593)

(...) “Los quals son, la assequieta (anome-nada aixis) que va desde dit Molinou á laBassa Bovera de esta dita vila, entenentseen aquest rech lo bras de rech que te quearriba fins a la Bassa del hos, també de lamateixa vila; lo rech que va á la partida ano-menada del Pon de la Cova....” (Ban munici-pal sobre regs. Maig de 1794)

Situació geogràficaSituada al sud-est del terme. Limita al nordamb el camí de les Borges, a l’est amb Mi-rambó, al sud amb el Salat i a l’oest amb laFemosa.

EtimologiaTot fa pensar que fa referència a un pontque antigament passava per damunt delTorrent de la Femosa i que conduïa a un in-dret tancat o cova de la partida de Mirambó.

PÚDOLS, EL

Variants del topònimPere Bellmunt (1986) i Josep M. Solé (1991):el Púdols

Situació geogràficaSubpartida entre la Manreana i la Rogera, atocar del Torrent de la Femosa.

EtimologiaNo sabem l’origen exacte del topònim. Pot-ser ens inclinaríem per la idea que en aquellindret, que fa de nexe amb la partida de laRogera, hi havia hagut una quantitat impor-tant de púdols, és a dir, de plantes fètidesque tenen com a fruit uns grans negres. Re-corden una mica l’avellaner però són méssemblants als évols.

QUADRA, LA

Variants del topònimRamon Arqués (1921), Josep Maria Solé(1991) i Jaume Torrent (1993): la Quadra.Documents oficials: la cuadra

Documentació antiga:(...) “Una vinya y terra campa a la Cuadra, amigjorn ab lo terme de les Borges dit lo ta-llat...” (LTVJ, 1593)

524 URTX

(...) “...y en la partida de la Quadra que con-fronten a sol ixen en terres de Pau Farrerons,a mitg dia en caixer de la Bassa del molí, aponen en lo cami del molí a les Borges Blan-ques d’Urgell, y a tremuntana en la sequiade la mare”. (Venda de terra de Llorenç Al-domà de Torregrossa a Josep Lamarca. Oc-tubre de 1808)

Situació geogràficaSituada a la part més sud-oriental delterme. Limita al nord amb les Planes, al sudamb Mirambó i la Fita, a l’est amb Rovinals(terme municipal de les Borges Blanques) ia l’oest amb part de Mirambó i amb el Molídel Paco.

EtimologiaEl topònim al·ludiria a una quadra situada enaquest indret. L’antiga quadra d’en Vaqueres reduiria a la Quadra.

QUADRATS, ELS

Variants del topònimMn. Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort(1908-1918), Ramon Arqués (1921) iJosep Maria Solé (1991): Quadrats Pere Bellmunt (1986): Quadrats i EsquadratsDocuments oficials: Cuadrats

Documentació antiga(...) “Una sort als Cuadrats (...) que afronta amigorn ab lo terme de Miravall, a tremun-tana ab lo carreró”... (LTVJ, 1593)

(...) “...partida dels Quadrats, confrontante aoriente con el camino de Castelldans, a me-diodía con tierras de Francisca Aixalà, a po-niente con Antonio Masot y a tramuntanacon la sequia la Mare...” (Document de

venda perpètua de propietats de Josep Bar-rufet a Josep Lamarca. 1756)

Situació geogràficaSituada al sud-oest del terme. Limita al nordamb la Femosa, a l’est amb la Bassa Nova, alsud amb el subterme de Miravall (partida deVallflor) i a l’oest amb el Pla i la carretera deCastelldans.

EtimologiaÉs possible que tingui a veure amb el fet quela partida té forma de quadrilàter.

RAMÀS, EL

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890): El RamásCeferí Rocafort (1908-1918), Ramon Arqués(1921), Pere Bellmunt (1986) i Josep MariaSolé (1991): el Ramàs

Documentació antiga(...) “...y partida nombrada del Ramás quealinda a oriente con tierras de Antonio Cap-devila, a mediodía con el monte llamado elRamás, a poniente con Miguel Teixidor y acierzo con camino de la villa de Arbeca...”(Document de venda perpètua de propietatsde Josep Barrufet a Josep Lamarca.1756)

Situació geogràficaSituada al sector centre-oriental del terme. Li-mita al nord amb la Coma, a l’est amb el termemunicipal de les Borges Blanques, al sud ambles Planes Altes i a l’oest amb la Mina.

EtimologiaNo sabem amb certesa l’origen del topònim.S’associa a la idea d’escombra rústica. Peral·lusió a les sanes escombrades que devema la pluja (ramassat, ramassada, ramet —ales Garrigues i a Prades). Fins i tot podriaser una foma del verb ramassar, en el sentitd’arreplegar el gra de les eres, collir-ne unbon grapat. (Joan Coromines, DEC)

ROCA FUMADA, LA

Variants del topònimPere Bellmunt (1986) i Josep Maria Solé(1991): La Roca FumadaDocuments oficials: la Rocafumada

Documentació antiga(...) “...terme de la Rogera, contiguo al termede dita vila de Juneda y a la partida de la Ro-cafumada...”. (Venda de terra de Josep Sallaa Josep Lamarca. 30 de setembre de 1805)

(...) “Otra pieza de tierra sita en la partidaRogera conocida con el nombre de Roca Fu-

Els Nou Salts.Foto: Consell Comarcalde les Garrigues.

525URTX

mada olivos regadío y secano...” (Contracted’arrendament per parceria de Josep La-marca i Piñol i Concepció Piñol a Josep Es-pasa Cortecans. 20 de març de 1913)

Situació geogràficaSubpartida de la Rogera enclavada en el camíde Lleida, a prop de l’escorxador municipal.

EtimologiaEl mot roca abunda molt en la toponímia ca-talana per a designar grans masses de pe-dres, muntanyes, antics castells bastitsdamunt una penya, partides de terra i nuclisde població formats a redós d’alguna massapètria. No sabem per quin motiu se l’ha qua-lificat amb l’adjectiu “fumada”.

ROGERA

Variants del topònimMn. Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort(1908-1918), Pere Bellmunt (1986) i JosepM. Solé (1991): RogeraRamon Arqués (1921): RoigeraDocuments oficials: Roygera, Rojera, Roi-xera, Reguera

Documentació antiga(...) “Un tros al camí de Lleyda (...) a migjornab lo terme de la Roigera, a tremuntana ablo camy de Lleyda” (LTVJ, 1593)

(...) “...Joseph Rosinach lo tros de les para-des la Fon y la Roygera (...) y del tros delcami de Castelldasens (...) Anton Refart lofondo del bayx de la Madugaña...” (Docu-ment de cobrament de terres i arrenda-ments de la família Lamarca. Segle XVIII)

(...)”...una porción de tierra plantada de oli-vos, sita en el termino de la Rojera y partidadel mismo nombre de tenida de ocho jorna-les poco mas o menos...”(Venda d’olivers deJoan Melis a Narcís Lamarca. Març de 1823)

(...) “...una porción de tierra plantada de oli-vos (...) sita en término de Binferri, jurisdic-ción de Juneda y partida de la Roixera (...)”(Escriptura de relació de béns de la famíliaLamarca. Abril de 1882)

(...) “Parte de otra pieza sita en la partida Ro-gera ó Reguera olivos ó sea la porción queno lleva en aparceria Pedro Vallverdú y otrohermano de este...” (Contracte d’arrenda-ment per parceria de Josep Lamarca i Piñoli Concepció Piñol a Josep Espasa Cortecans.Març de 1913)

Situació geogràficaSituada al sector ponent del terme. Limita al

nord amb la Manreana, a l’est amb el Safrài el Molinet, al sud amb Betilla i el Pla i al’oest amb Vinferri.

EtimologiaEls adjectius indicant el color de la terra ode la roca es troben sovint en el curs de lesenumeracions dels noms de lloc. Aquest po-dria ser el cas de la partida de la Rogera.

També podria ser el nom del principal pro-pietari d’aquesta partida o, fins i tot, el nomd’un tipus d’olivera que s’hi havia cultivat.

SAFRÀ

Variants del topònimMn. Joan Segura (1890): SafráCeferí Rocafort (1908-1918), Ramon Arqués(1921), Pere Bellmunt (1986) i Josep MariaSolé (1991): Safrà

Documentació antiga(...) Altra en la partida del Safrá que te desembradura tres quarteres de blat...” (RPFJ,31 de gener de 1829)

(...) “...la pieza de tierra de la partida del Sa-frá, de desde la sequieta abajo hasta lindará Francisco Cornudella...” (Judici conciliatorientre familiars. Setembre de 1845)

Situació geogràficaSituada a l’oest del nucli urbà de la vila. Li-mita al nord amb la carena sud de l’altiplàdel camí de Lleida, a l’est amb el nucli urbà,al sud amb el Molinet i a l’oest amb l’anticterme de Vinferri.

Etimologia Temps enrera era típic d’aquesta partida elconreu del safrà, planta cultivada pels seusestigmes, usats com a condiment, tambéemprada en medicina. Això dóna lloc al nomde la partida, topònim d’origen aràbic.

CostumariUn dels renoms pairals junedencs de moltatradició és el de cal Safraner. Recordemque el safrà va ser introduït a l’Urgell al se-gle XV.

SALAT

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort(1908-1918), Ramon Arqués (1921) i JosepMaria Solé (1991): Salat

Documentació antiga(...) “...una vinna a les Alfaredes, una viña alfol, una parada al Salat...” (LTVJ, 1593)

526 URTX

(...) “...otra de diez jornales poco mas partehuerta de la Femosa y parte secano de laque hay una punta plantada de olivos enla Partida del Pas del Palau y Salat...”(LVEN, 1824)

Situació geogràficaSituada al centre-est del terme. Limita alnord amb les partides de la Femosa i delPont de la Cova, a l’est amb Mirambó, al sudamb Torre Sala i la carretera N-240 i a l’oestamb les Planes (baixes). Forma part deltorrent Salat en el tram on conflueix amb lariera de l’Aiguamoll; d’allí desemboca altorrent de la Femosa.

EtimologiaEl topònim Salat podria ser el nom del prin-cipal propietari d’aquesta partida.

També es parla d’un indret on hi havia hagutmolt salat, és a dir, la planta salsolàcia quees fa per les terres salobroses de l’Urgell.

SECANET

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890): SecáCeferí Rocafort (1908-1918) i Ramon Arqués(1921): Secà Pere Bellmunt (1986): Camí de Bellpuig Josep Maria Solé (1991): Secanet

Documentació antiga(...) “...tota aquella pessa de terra de viñaplantada que lo mateix Jacinto te y posse-heix, situada en lo terme de la vila de Juneday partida del Secá...” (Capítols matrimonialsde Jacinto Carné Guillamet i RaimundaCarné Lacasa. Febrer de 1816)

(...) “Parte de la pieza de tierra sita en la par-tida Ramás, conocida por Secanet regadío y

viña de la cual lleva en aparcería la parteplantada de olivos Armengol Beá, otra parteen arrendamiento Miguel Gelonch Beren yotra Baldomero Arqués plantada esta últimade viña y varios arboles frutales...” (Contracted’arrendament per parceria de Josep La-marca i Piñol i Concepció Piñol a Josep Es-pasa Cortecans. Març de 1913)

Situació geogràficaSituada al sector centre-nord del terme. Li-mita al nord amb els Colls, a l’est amb laComa, al sud amb Vidaló i a l’oest amb elcamí de Bellpuig.

EtimologiaTopònim provinent d’abans del Canal d’Ur-gell. La raó de la seva existència potser calcercar-la en el fet que, a diferència d’algu-nes terres que la circumden, aquesta sub-partida no era susceptible de regar a travésde la xarxa irrigadora construïda de tempsimmemorials. (Jaume Torrent, 1993)

CostumariAlgú ha dit que temps enrera, aquesta zonaera de secà i d’aquí el diminutiu, secanet, carla partida és petita. Sembla, però, més ver-semblant una altra versió: ja que la terra noés “grassa”, l’aigua es filtra molt més aviatque a les altres, cosa que implica que elterreny s’assequi també molt aviat i la saóduri poc. (Josep Maria Solé, 1991)

TANCAT, EL

Variants del topònimPere Bellmunt (1986) i Josep M. Solé (1991):el Tancat

Situació geogràficaSituada entre el camí de Puiggròs i el camíd’Arbeca. Limita al nord amb Vidaló, al sud

Ecocentre LesObagues - Secanet.

527URTX

amb la Devesa, a l’est amb la Mina i a l’oestamb el Clot.

EtimologiaEn altres èpoques, part d’aquesta partidaestava tancada, és a dir, closa per parets detàpia i pedra. El nom, al·lusiu a aquesta part,s’estendria després a la resta de la rodalia.

VALLFLOR

Variants del topònimPere Belmunt (1986): VallflorJosep Maria Solé (1991): Vall-flor

Situació geogràficaSubpartida de regadiu del terme de Miravall,regada per la sèquia dels Masos.

EtimologiaDistinció del lloc precisat gràcies al seu con-tingut en flora. La vall de flors, zona de rega-diu amb presència actual d’arbres fruiters.

VALLXECA DE DALT

Variants del topònimPlànol del terme municipal (1981): Vallchecade DallJosep Maria Solé (1991): Valltxeca de d’altDocuments oficials: Vallseca, Vallceca

Documentació antigaCol·lecta de la ciutat y vegueria de Leyda, fo-gassada en lo any de MDLIII. Villasecca (Fo-gatge de 1553)

MIRAVALL: “Té de llargaria 2 quarts, de am-pla un y mitg, y de rodaria una hora: afrontaa llevant a les Borjas, a mitgdia ab Bessas yVallceca, a ponent ab Masroig, y a tremon-tana ab Juneda...” (Cens de 1716)

Situació geogràficaPartida del terme municipal de Cervià de lesGarrigues, a tocar de l’Aranyó.

EtimologiaFa referència a la seva orografia. La vallxeca o seca, terreny eixut on no hi ha aiguasuperficial.

CostumariNo hi ha referències històriques al Llibre vert(1172), arxiu municipal de Cervera (1172),Llibre de mustafassos (1598), llibre de và-lues (1593), Mossèn Joan Segura (1890) iRamon Arqués (1921).

En l’àmbit del terme inicial de Castelldanssorgiren un bon nombre de poblacions, coml’Albagés, la Sisquella, Juncosa, Vall-de-reig,

Les Besses, o Vallseca, alguns després ter-mes independents i altres despoblats, queen part havien de passar a Poblet. El lloc foucomençat a poblar el 1232 per Arnau Pun-yet. Al segle XV quedà despoblat, després depassar a Poblet.

El despoblat de Vallxeca o Vallseca es troba ala vall d’aquest nom, al nord-oest de Cervià.

VIDALÓ

Variants del topònimMossèn Joan Segura (1890), Ceferí Rocafort(1908-1918), Ramon Arqués (1921), PereBellmunt (1986) i Josep Maria Solé (1991):Vidaló

Documentació antiga(...) “...Que del brazo dilatado de que se hahablado (...) sale otro que se encamina (...) allugar nombrado Secá y Vidaló (...)” (Plet delsregidors i de la Universitat de Lleida contrala comunitat cartoixana d’Escala Dei. Se-gona meitat del segle XVIII)

(...) “Lo rech que cursa per la partida dita deVidaló. Y lo rech que passa cerca á prop dela Pleta de la Coma fins al extrem de ditterme, ó fins allá ahont o permetia lo terrenode esta partida...” (Ban municipal sobre regs.Juneda, 16 de maig de 1794)

Situació geogràficaSituada al nord-est del terme. Limita al nordamb els Colls, a l’est amb la Coma, al sud ambel Tancat i a l’oest amb el camí de Bellpuig.

EtimologiaSembla que al·ludeix al nom d’algun anticpropietari (Vidaló, diminutiu de Vidal).

Caseta del guarda,Vallxeca de Dalt.

Foto: Eduard Porta.

528 URTX

VINFERRI

Variants del topònimMn. Joan Segura (1890): BimferriCeferí Rocafort (1908-1918) i Ramon Arqués(1921): VinferriPere Bellmunt (1986): Vimferri / MimferriJosep M. Solé (1991): Vimferri, Vinferri oMinferriJaume Torrent (1993): VimferriDocuments oficials: Vinferre, Binferri

Documentació antigaS. XIV ...“Vinferre, lloc esclesiàstic dels canon-ges de Lleida, amb 6 focs”. (Cens de lesCorts de Cervera, 1378)

(...) “Ordy. Ítem dit dia se troba ordy en sitjaplena del Iltre. Capítol, el lo Sitjat prop lesmuralles, 16 qu. 6 q. y en la sitja mes de mijadel propi delmer del camí dels Alamús propla del blat, que tot junt fa suma de..., destessen relleva 33 q. dels termes de la Manre-sana y Vimferri...” (LEL,1678)

(...) “...aquella pieza de tierra campa de es-tension siete jornales poco mas o menos (...),sita en el termino de la Manresana agre-gado a la villa de Juneda y partida llamadade Binferri que linda a oriente con RamonSalla, a mediodia con el camino de Artesa, aponiente con Jose Rosinach y a norte conherederos de Bartolomé Bonifaci...” (Docu-ment de títol de venda de Ramon Arqués.Agost de 1837)

(...) “...han convenido en subarrendar lashiervas de las partidas de Manreana, Jovalsy Bimferri por la duración de un año a contardesde el dia diez y ocho de octubre de milochocientos cincuenta y dos... (...)” (Docu-ment d’arrendament de pasturatge per partde terratinents de Juneda de la Baronia deVinferri. Octubre de 1852)

Situació geogràficaSituada a l’oest del terme. Ocupa l’apèndixcomprès entre el terme municipal de Torre-grossa (partida Figuereta), el terme de Puig-verd de Lleida, el terme de Castelldans il’enclavament dels masos (terme municipalde les Borges Blanques). Limita al nord ambels termes de Torregrossa i de Puigverd deLleida, a l’est amb l’illa dels masos i amb laRogera, al sud amb el terme de Castelldansi el Canal d’Urgell i a l’oest amb el terme dePuigverd de Lleida.

A la part més septentrional d’aquesta àrea hiha la subpartida Molí del Massot, anomenadaaixí per l’existència d’un antic molí de farina,avui ruïnós. I en direcció sud-oest queden lesrestes de l’antiga ermita de Sant Jordi.

EtimologiaIgual que el topònim Juneda, l’antropònimVinferri figura en el Termini antiquis: “Des dela torre de Guilabert va el terme de Lleidafins Almenar el vell que és del terme deLleida i fou d’Avinferre...” Aquest documentens dóna el nom de persona evidentmentàrab ABINFERRE, d’on el nostre VINFERRI,segurament propietari de la partida determe d’igual nom. La d que va davant d’A-vinferre és la preposició pròpia per a expres-sar la propietat o pertinença.

Sembla que Josep Lladonosa identificaaquest darrer personatge, resident a la ciu-tat del Segre, amb el propietari de les terresque ens ocupen i del qual n’agafarien elnom. Fou d’un terratinent d’origen almoràvit,de nom d’ascendència mossàrab. Deu el seunom a un mossàrab nomenat Ferrus o Ferri,nom arabitzat de Ibn-Ferri (i les seves va-riants Avimferrey i Avinferre) “fill de Ferrús”.

El cas de Mimferri és una deformació mo-derna sobre elements aràbics primitius. (Min-ganya o Aminganya, al terme de Vimbodí)

Antic assentament deSant Jordi - Vinferri.Foto: Eduard Porta.

529URTX

Mapa del terme de Juneda. Dibuix: Joan Teixidó.

530 URTX

3. Fonts documentals

3.1. Arxius

AMJ Arxiu Municipal de JunedaAHPL Arxiu Històric Provincial de LleidaACL Arxiu Capitular de LleidaAPL Arxiu Paeria de LleidaACA Arxiu de la Corona d’AragóAPJ Arxiu Parroquial de JunedaAPRS Arxiu Particular Ramona SardañonsARFJ Arxiu Revista Fonoll de JunedaALJ Arxiu Lamarca de JunedaAMP Arxiu Monestir de PobletAHAT Arxiu Històric de l’Arquebisbat de TarragonaABJ Arxiu Baldo de Juneda

3.2. Documentació escrita

[LOJ] Llibre de les Ordinacions de Juneda (Amustafassos)[LTVJ] Llibre de Traspassos de Vàlues de Juneda[BCCLB] Butlletí del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona[PFMJ] Programes de la Festa Major de Juneda[LAAJ] Llibre d’actes de l’Ajuntament de Juneda[LVEN] Llibre de visites de l’Església Nova de Juneda (1820-1828)[RPFJ] Relació dels perits de finques rústiques i urbanes de Juneda[PNL] Protocols notarials de Lleida[LRAJ] Llibre dels regidors de l’Ajuntament de Juneda[PUB] Lo Pla d’Urgell de Bellpuig[LEL] Llibre dels exàmens.

Arrendaments de les pabordies de l’església de Lleida

Venda de terrenys, Capítols matrimonials, Capbreus de rendes i censos, Contractes d’arrendament,Bans municipals de regs, Instàncies municipals, Censos de població, Préstecs d’hipoteca, Testaments,Plets de regidors, Cartes de pagament i Inventari de molins fariners.

531URTX

3.3. Bibliografia

ALBAIGÉS OLIVART, Josep Maria. “Les comunica-cions a Juneda”, Fonoll, núm. 13. Juneda, desem-bre de 1980.AMIGÓ, Ramon; ROIGÉ, Dolors; TERRADO, Xavier iTURULL, Albert. Introducció a l’onomàstica. Topo-nímia i antroponímia catalana i general. Quadernsde l’Institut, núm. 7. Institut d’Estudis Ilerdencs.Lleida, 1994.BALAÑÀ I ABADIA, Pere. “Juneda, avantguarda delregne sarraí de Lleida”. Fonoll, núm. 35. Juneda,desembre de 1984.BALAÑÀ I ABADIA, Pere. Els noms de lloc de Cata-lunya. Col·lecció Població i Territori, núm. 5. Gene-ralitat de Catalunya. Barcelona, 1989.BELLMUNT, Pere. “Toponímia del terme de Junedai els seus entorns”. Fonoll, núm. 41. Juneda, 1986.COROMINES, Joan. Estudis de toponímia catalana(vol. I i II). Biblioteca Filològica Barcino. EditorialBarcino. Barcelona, 1965 i 1970.COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. Vol. IV.Curial Edicions Catalanes. Barcelona, 1995.CORNUDELLA, Joan. “El topònim “Juneda” (Baix Ur-gell): etimologia, documentació i cartografia”. Urtx.Revista Cultural de l’Urgell, núm. 20. Tàrrega, abrilde 2007; pàg. 299-326.FILELLA, Salvador. “Importancia de las obras hidráu-licas”. BCCL, núm. 8. Barcelona, octubre de 1958.FONT RIUS, José Mª. Cartas de población y fran-quicia de Cataluña,. CSIC, vol. I. Madrid-Barce-lona, 1969.GRAS Y DE ESTEVA, Rafael. La pahería de Lérida.(Notas sobre la antigua organización de la ciudad1149-1707). Lleida, agost de 1909.IGLESIES FORT, Josep. “El fogaje de 1365/1370” dinsde Memorias de la Real Academia de Ciencias yArtes de Barcelona. 3a època. Vol. XXXIV. Barce-lona, 1962.IGLESIES FORT, Josep. El cens del comte de Florida-blanca (1787). Fundació Salvador Vives Casajuana.Barcelona, 1969.LLADONOSA I PUJOL, Josep. “Juneda, part integrantde l’antic municipi de Lleida”. Butlletí Interior delCentre Comarcal Lleidatà, núm. 32. Barcelona, oc-tubre de 1960.MADOZ, Pascual. Diccionario Geográfico-estadís-tico-histórico de España. Madrid, 1847.MOREU-REY, Enric. Toponímia urbana i onomàsticavària. Raixa, 98. Editorial Moll. Palma de Ma-llorca, 1974.MOREU-REY, Enric. Els nostres noms de lloc.Col·lecció els treballs i els dies, núm. 22. EditorialMoll. Mallorca, 1982. PIQUER JOVER, Josep Joan. “El senyoriu de la Man-resana”. Cuadernos de Arqueología e Historia dela Ciudad, 12. Barcelona, 1968.PITA I MERCÉ, Roderic. Dades per al coneixementde l’arqueologia i de la història de Juneda, articletranscrit per Pere Bellmunt al programa de FestaMajor de Juneda. Agost de 1976.PITA MERCÉ, Rodrigo. “Dades i apunts del passathistòric de Juneda. El nucli habitat primitiu deJuneda”. Programa de Festa Major. Juneda, agostde 1979.REÑÉ, Josep (curador). Llibre dels Mustafaços de

Juneda. Col·lecció mossèn Alcover, núm. 2. Edi-cions del Butlletí. Fondarella, abril de 1984.ROSELLÓ, Antoni. “Breu història del Molí de Baix(abans de la vila), 1871-1962”. Fonoll, núm. 68. Ju-neda, agost de 1993; pàg. 41-42.SATORRA, Jordi. “Aproximació a les partides actualsde les Borges Blanques”. Noves aportacions a l’o-nomàstica garriguenca i catalana. Actes del XXXVICol·loqui de la Societat d’Onomàstica - Les Bor-ges Blanques (2009). Juneda, desembre de 2010;pàg. 107-113.SEGURA, mossèn Joan. Butlletí de la antigua asso-ciació d’excursións catalana, volum. XII. Barce-lona, 1890.SEGURA GARSABALL, Josep. “Un molí fariner del se-gle XV, Juneda senyoriu dels Cardona”. Urtx, núm.17. Tàrrega, abril de 2004.SOLÉ, Joan Josep i PIÑOL, Isidre. “Juneda en lo any1369”. Fonoll, núm. 83. Juneda, febrer de 1996.SOLÉ BONET, Josep Maria. “Coneguem el nostreterme”. Fonoll, núm. 50, Juneda, desembre de 1989.SOLÉ BONET, Josep Maria. Juneda. El seu terme.Comissió Cassoles de Tros – Diputació de Lleida.Juneda, 1991.TORRENT GELONCH, Jaume. “Pinzellades de toponí-mia junedenca”. Butlletí Interior del Centre ComarcalLleidatà de Barcelona. Barcelona, agost de 1965.TORRENT GELONCH, Jaume. “De la vila closa i d’ex-tramurs (I-II)” Fonoll, núms. 42 i 44. Juneda, hivernde 1986 i estiu de 1987; pàgs. 33-34 i 30-32.TORRENT GELONCH, Jaume. “Sobre la lluita dels ju-nedencs entorn de l’aigua (I): els regs de la Fe-mosa (1)”. Fonoll, núm. 51. Juneda, primavera de1990; pàg. 30-35.TORRENT GELONCH, Jaume. “Sobre la lluita dels ju-nedencs entorn de l’aigua (II): en el centenari dela primera font pública instal·lada dins la pobla-ció”. Fonoll, núm. 63. Juneda, octubre de 1992;pàg. 39-43.TORRENT GELONCH, Jaume. “Sobre la lluita dels ju-nedencs entorn de l’aigua (III): les basses”. Fonoll,núm. 65. Juneda, febrer de 1993; pàg. 37-41.TORRENT GELONCH, Jaume. “Sobre la lluita dels june-dencs entorn de l’aigua (IV): els molins fariners”. Fo-noll, núm. 67. Juneda, juny de 1993; pàg. 43-46.TORRENT GELONCH, Jaume. L’església i el cementirivells de Juneda. Pagès editors. Associació CulturalFonoll - Casa de Cultura, núm.2. Juneda, agostde 1993.TORRENT GELONCH, Jaume. “Sobre la lluita dels ju-nedencs entorn de l’aigua (V): els molins fariners(II)”. Fonoll, núm. 71. Juneda, febrer de 1994; pàg.29-31.TURULL, Albert. La toponímia de les comarques dePonent. Un assaig d’interpretació topològica. Insti-tut d’Estudis Catalans. Col·lecció Treballs de l’Ofi-cina d’Onomàstica, XIII. Barcelona, 2007.TURULL, Albert. “Una visió panoràmica de la topo-nímia garriguenca”. Noves aportacions a l’onomàs-tica garriguenca i catalana. Actes del XXXVICol·loqui de la Societat d’Onomàstica – Les Bor-ges Blanques (2009). Juneda, desembre de 2010;pàg.9-27.VALLS, Joan. “Apunts històrics de Juneda”. ButlletíInterior del Centre Comarcal Lleidatà, núm.86. Bar-celona, abril de 1965.