iv. els indicadors de control de gestiÓ coneixement … · un resultat possibilista i, per tant,...

90

IV. ELS INDICADORS DE CONTROL DE GESTIÓConeixement de les polítiques públiques de

pal.liació de les exclusions socialsi millora operativa

1. El paper dels indicadors de control de gestió

L’observació sobre els avenços en eficiència i eficàcia de les polítiquespúbliques de desenvolupament social és una funció que interessa el sistemad’informació sobre la qualitat de vida. Ja no tan sols perquè molt sovint elsindicadors de control de gestió substitueixen aquells que no es poden construiramb informació sobre mostres al 100% de la població, sinó perquè sónnecessaris per tal de substanciar l’avaluació i el seguiment de les polítiquespúbliques implementades per tal de resoldre problemes i, per tant, rellevantspel que fa al millorament d’aquelles i al cap i a la fi de la qualitat de vida delsciutadans. Els indicadors de control de gestió són, per tant, una mesura delprogrés de la qualitat de vida que ens proposa hipòtesis empíricamentverificables relatives a què és possible fer per millorar la situació existent, pelque fa als resultats de les polítiques públiques. En definitiva el que es plantejaés verificar si els objectius (demandes, necessitats, oportunitats,...) han variat isi requereixen noves respostes. Això implica la mesura dels elements queconstitueixen la política, que fonamentalment, a part el conjunt social que lapropicia (Adminsitració + agents socials i econòmics), són principalment tres:la demanda, el producte i els recursos.

La mesura de la demanda és difícil de recollir, per tal com essencialment estracta de mesurar els objectius o fins i tot de plantejar-los de bell nou, perquèsovint les polítiques públiques no especifiquen clarament quins són. De fet, elplantejament inicial d’un sistema de control de gestió basat en la quantificaciód’objectius és un exercici que redunda en l’ajust de les polítiques públiques aun resultat possibilista i, per tant, per definició, és una reflexió necessària queincrementa la seva validesa operativa. El plantejament d’objectius -com ja hemavançat en altres apartats d’aquest estudi- ens reclama informació sobreestocs de població que demanda (sol.licitants, demanda actual) o quepossiblement demandaria (demanda potencials). Aquesta darrera informacióse situaria fonamentalment en l’espectre del que ens mesurarien els indicadorssocials.

La mesura del producte entranya també una certa dificultat per tal com en elsector públic (i més encara en l’Administració Pública) els productesgeneralment no són tan tangibles com en les cadenes de producció del sectorprivat. Tan és així que la producció dels serveis és anomenat serviducte (lesunitats d’acció de les quals els ciutadà frueix). I naturalment el producte o

91

serviducte ha d’anar lligat a la solució del problema que es pretèn donar ambel disseny de la política.

Entre objectius i solucions hi ha el camí o els mitjans a utilitzar, que en generales quantifiquen en mesures de cost o de temps: què costa produir undeterminat servei, quina és la seva utilitat, quines diferencies en temps hi haentre la producció de diferents serveis que donen una satisfacció semblants,quina és la seva productivitat, etc...

Esquema genèric de construcció delsindicadors de control de gestió

Estadístics Forma de l’indicador Mesura

DEMANDA

Producte/Demanda EFICÀCIA

PRODUCTE

Cost/Producte EFICIÈNCIA

COSTOS

En síntesi, la combinació de dades sobre producte i demanda ens permetextraure mesures de l’eficàcia de les polítiques públiques (en quin grau elproducte satisfà la demanda expresada o potencial)15, i les de producte ambles de cost, mesures de l’eficiència (en quin grau el producte satisfà els costoso els recursos). Sobre mesures d’eficiència podrem extraure, a més, tres tipusgenerals d’indicadors, ja sia de gestió o d’estoc (ràtios), financers (valoració decostos pròpiament dits) i de temporalitat (respecte del temps emprat en lesoperacions administratives).

En les pàgines següents tractarem d’enunciar quins són els indicadors decontrol de gestió que es poden enunciar per plantejar un sistema avaluador deles polítiques públiques en el camp de la eliminació i prevenció de l’exclusiósocial i laboral en el marc local, en base a la servucció ja implementada en elcas de Terrassa, per part de l’Institut Municipal de Serveis Socials, pel que fa al’atenció als casos d’exclusió social, i per part del Centre de FormacióOcupacional de l’empresa municipal Foment de Terrassa.

15 Al llarg d’aquest assaig hem distingit entre el que és eficàcia i efectivitat de les polítiquespúbliques. Per efectivitat hem considerat el grau de resolució del propi servei en sí mateix (perexemple, percentatge dels estudiants que finalitzen amb èxit un curs ocupacional determinat);per eficàcia, el grau de resolució del problema social plantejat (en el cas anterior, percentatgedels alumnes que aconsegueixen treball després de seguir un curs de formació ocupacional).

92

2. Polítiques per a la pal.liació de l’exclusió social

L’Institut Municipal de Serveis Socials de Terrassa

Grans i mitjans municipis de Catalunya han organitzat serveis d’atenció socialtenint com a fonament allò que es preveu en la Llei de Bases de Règim Local,així com en la pròpia tradició voluntarista de cada corporació. Per al cas deTerrassa, aquestes funcions les desenvolupa l’Institut Municipal de ServeisSocials (IMSS), entitat autònoma de l’Administració Local, creada com a tal faescassament tres anys, malgrat les seves tasques actuals ja erendesenvolupades pels mateixos serveis, abans integrats en l’Institut Municipalde Salut i Qualitat de Vida. Les funcions de l’IMSS són l’atenció als ciutadansdel municipi vers la protecció i defensa dels drets socials contemplatsconstitucionalment i que s’especifiquen en:

- Prevenció de risc social- Promoció de l’autonomia personal i la integració social- Participació de persones o grups en la vida col.lectiva de la ciutat

Això implica la voluntat universalista de:

- Garantir les necessitats bàsiques al conjunt de la població.- Defensar la igualtat d’oportunitats en l’accès al recursos públics iprivats.- Assegurar un tractament integral de les persones i grups davant lesnecessitats emergents.- Prevenir la marginació i la pobresa amb mesures de desenvolupamentsocial.- Potenciar la cohesió i la integració social, promovent la solidaritat i laparticipació ciutadana.

Es presenta per tant una entitat que pretèn la garantia social d’exercici delsdrets de tots els ciutadans locals, mitjançant -com veurem- la informació/orientació, la redistribució de rendes i la promoció de la solidaritat.

Com a síntesi de l’estructura de l’organisme, en les pràgines següentss’annexa un organigrama actual així com l’esquema d’orgnització territorial (endistrictes) de les UBASP. Admistra un pressupost (definitiu, 1994) al voltant de219 milions de pressetes, del qual destina un 74,21% a les despeses depersonal, i que financia en un 96,54% per mitjà de transferències corrents(54% Ajuntament, 36% Generalitat, 6,5% Diputació de Barcelona). El personales reparteix de la següent forma: 4 staff gestió directiva, 30 tècnics UBASP, 10tècnics centres oberts, 1 tècnic de l’Escola de Família, 3 tècnics de l’EAIA i 6personal administratiu i subaltern 16.

16 Per abreujar, tècnics = treballadors que realitzen tasques especialitzades no administratives.Al nº anterior hem d’afegir 5 tècnics més que gestionaven la Llar Infantil “El Pinsà”, tancada al’octure de 1994.

95

Objectivació de la demanda i resposta pública a l’exclusió social

A continuació passarem a fer una anàlisi de problemes detectats als que esdóna resposta per part de l’IMSS mitjançant un serviducte objectivable. No caldir que en un camp tan abstracte com el que tractem molt probablementcadascuna de les respostes donades, d’una banda, està composta perdiferents subproductes que en tot cas precisaria d’una anàlisi més àmplia queno atendrem en aquest estudi, per tal com volem emfasitzar la generalitat i lanecessitat de comptar amb una reflexió sobre causa-producte-efecte. D’unaaltra banda, hem de reconèixer que el tractament individualitzat als usuaris faque el serviducte sigui en realitat diferent per a cada cas, d’acord amb lesnecessitats detectades i les prioritats de base que es pretenen resoldre; amb laqual cosa estem reduint a la síntesi estadística accions que en la realitat nosón homogènies. Per altra banda, en tant que s’hi distingeix una organitzacióinternament territorialitzada, els indicadors que es presenten es podrienpracticar per a cadascuna de les unitats de gestió. Cal afegir també que per acada relació casuística no hem presentat tots els indicadors de control degestió possibles, sinó aquells que hem estimat signifcatius per a l’avaluació deles polítiques.

1/.Problema: Desinformació/desorientació familiarProducte: Informació/orientació familiar (en general atenció primera ala demanda expressada)Estadístics:

Demanda expressada (DE) = nº unitats familiars sol.licitants (ufs) =2.04417

Demanda atesa (DA) = nº unitats familiars ateses (ufa18)Demanda potencial (DP) = nº unitats familiars que podrien ser objecte delservei (ufp) = totes = 49.013Personal especialitzat destinat al servei = P 19 = 30Cost del servei (despeses reals) = C

Indicadors d’eficiència:

# FinancersRepercussió per habitant: C/nº habitants = pts/habRepercussió per usuari: C/ufs = pts/1 ufsRepercussió per usuari potencial: C/ufp = pts/1 ufpRepercussió sobre el total del pressupost: C*100/pressupost total = %

17 Es pot fer distinció entre quantitat d’usuaris que han acudit a les unitats de gestió o aquantitat de consultes realitzades. Per tal com aquests serveis duen control d’expedient decada unitat familiar demandant, sembla lògic comptabilitzar principalment el primer delsextrems apuntats. També es podria fer la quantificació pel nombre total de membres de lesunitats familiars ateses, si es que els expedients es gestionen de forma personalitzada (perexemple, si es duen fitxes personalitzades dins de cada expedient familiar).18 En el nostre estudi considerarem que totes les sol.licituds són ateses i, per tant, hem de tenirpresent que es podria establir indicadors semblants emprant amb especificitat aquestestadístic.19 Se n’hi podria distingir també entre el tipus de personal especialitzat.

96

Evolució de la despesa del servei: (Caquest any - C any anterior) *100/ C any anterior =%

# Gestió o estocPersonal per habitant: Habitants/P = hab/1PPersonal per usuari: ufs/P = ufs/1PPersonal per usuari potencial: ufp/P = ufp/1PUnitats de gestió per habitant: Nº habitants/UBASP = hab/1 UBASPUnitats de gestió per usuari: ufs/UBASP = ufs/1 UBASPUnitats de gestió per usuaris potencials: ufp/UBASP = ufp/1 UBASP

# TemporalsCadència del servei: Consultes/Dia/PMitjana de temps d’atenció als usuaris per consulta: Minuts/visitaIdentificació de periodes d’espera per a consultes i càlculEvolució de la freqüència dels usuaris: (ufs aquest any - ufs any anterior) *100/ ufsany anterior = %

Indicadors d’efectivitat del serveiProporció de la demanda expressa i la potencial: ufs*100/ufp =ufs*100/total uf = %Proporció sobre la satisfacció dels usuaris: ufs satisfets *100/ufs = %20

Evolució de la satisfacció dels usuaris: (ufs satisfets aquest any - ufs satisfets any

anterior) *100/ ufs satisfets any anterior = %

2/.Problema: Indicis de risc d’exclusió socialProducte: Prestació d’accions de prevenció i inserció (plantejamentd’itineraris de prevenció i inserció a persones que presenten tretsd’exclusió social)Estadístics:

DE = nº sol.licitants (els sol.licitants se sotmeten al guiatge de la UBASPDP = nº ciutadans que poden presentar trets d’exclusió o tendències al’exclusió = població totalPersonal especialitzat destinat al servei = PCost del servei (despeses reals) = C


# FinancersRepercussió per habitant: C/nº habitants = pts/habRepercussió per usuari: C/de = pts/1 deRepercussió per usuari potencial: C/dp = pts/1 dpRepercussió sobre el total del pressupost: C*100/pressupost total = %Evolució de la despesa del servei: (Caquest any - C any anterior) *100/ C any anterior =%

20 Quan hi ha manca d’objectivació de la demanda (en aquest cas seria per exemple nombred’usuaris als que s’ha resol el problema que plantejaven; fet que és força difícil de quantificar)poden establir indicadors de tipus qualitatiu, fruit sovint d’enquestes d’opinió o percepcions.N’hem apuntat la present com a exemple del que es podria demanar.

97

# Gestió o estocPersonal per usuari: de/P = de/1PPersonal per usuari potencial: dp/P = dp/1PUnitats de gestió per usuari: de/UBASP = de/1 UBASPUnitats de gestió per usuaris potencials: dp/UBASP = dp/1 UBASP

# TemporalsCadència del servei: Consultes/Dia/PMitjana de temps d’atenció als usuaris per consulta: Minuts/visitaIdentificació de periodes d’espera per a consultes i càlculEvolució de la freqüència dels usuaris: (de aquest any - de any anterior) *100/ de any

anterior = %

Indicadors d’efectivitat del serveiProporció de la demanda expressa i la potencial: de*100/dp = %Grau de resolució de problemàtiques (arxiu d’expedients personals):(sol.licituds demanda informació/orientació - sdi/o que es deriven aprevenció/inserció + processos tancats per finalització de programa ambèxit - casos crònics)*100/total = % d’èxit

3/.Problema: Necessitat de certificació de situació de precarietat (sovintrequisit previ al reconeixement de dret a subsidi o prestació).Producte: Emissió de certificació de situació de precarietatEstadístics:

DE = nº unitats familiars sol.licitants (ufs) = certificacions emesesDP = nº unitats familiars que podrien ser objecte del servei (ufp)

Indicadors d’eficiència 21:# Gestió o estocUnitats de gestió per document emès: certificat/1UBASP# TemporalsCadència del servei: certificats/mes/1 UBASPEvolució de la freqüència dels usuaris: (ce aquest any - ce any anterior) *100/ ce any

anterior = %

4/.Problema: Persones que no es valen per sí mateixes (en general)Producte: Atenció a domiciliEstadístics:

DE = nº sol.licitantsDA = ufaDP = nº unitats familiars que podrien ser objecte del servei (ufp) = nºpersones que no es valen per si mateixesPersonal especialitzat destinat al servei = PCost del servei (despeses reals) = C


21 Atès que aquest aspecte va molt lligat amb l’anterior, només mostrem els indicadors quevarien.

98

# FinancersRepercussió per habitant: C/nº habitants = pts/habRepercussió per usuari: C/ufa = pts/1 ufaRepercussió per usuari potencial: C/ufp = pts/1 ufpRepercussió sobre el total del pressupost: C*100/pressupost total = %Preu mitjà de l’hora d’atenció: pts/horaEvolució de la despesa del servei: (Caquest any - C any anterior) *100/ C any anterior =%

# Gestió o estocPersonal per habitant: Habitants/P = hab/1PPersonal per usuari: ufs/P = ufs/1PPersonal per usuari potencial: ufp/P = ufs/1P

# TemporalsCadència del servei: Hores/Dia/PMitjana de temps d’atenció als usuaris per consulta: hores/visitaIdentificació de periodes d’espera per a la recepció d’aquest servei i càlculEvolució de la freqüència dels usuaris: (ufs aquest any - ufs any anterior) *100/ ufsany anterior = %

Indicadors d’efectivitat del serveiProporció de la demanda expressa i la potencial: ufs*100/ufp =ufs*100/total uf = %Proporció de la demanda expressa i l’atesa: ufa*100/ufs = %

5/.Problema: Persones que no es valen per sí mateixes per menjarProducte: Menjar a domicili (es tracta d’un producte diferenciat del’anterior).Hi segueixen els mateixos estadístics i indicadors que per a l’anterior.

6/.Problema: Angoixa per percepció de desatenció davant de malaltia oaccident de persones soles jubiladesProducte: TeleassistènciaEstadístics:

DE = nº sol.licitantsDP = nº sol.licitants que podrien ser objecte del servei = >65 anysNº d’aparells instal.lats de teleassistència = tassCost del servei (despeses reals) = C


# FinancersRepercussió per habitant: C/nº habitants = pts/habRepercussió per usuari: C/de = pts/1 deRepercussió per usuari potencial: C/dp = pts/1 dp

99

Repercussió sobre el total del pressupost: C*100/pressupost total = %Cost per unitat: C/tassEvolució de la despesa del servei: (Caquest any - C any anterior) *100/ C any anterior =%

# Gestió o estocTeleassistència per sol.licitant: ufs/tass = de/1tassTeleassistència per usuari potencial: ufp/tass = dp/1tass

# TemporalsIdentificació de periodes d’espera per a la recepció d’aquest servei i càlculEvolució de la freqüència dels usuaris: (de aquest any - de any anterior) *100/ de any

anterior = %

Indicadors d’efectivitat del serveiProporció de la demanda expressa i la potencial: de*100/dp = %

7/.Problema: Manca de sostreProducte: Allotjament circumstancialEstadístics:

DE = casos detectats, nº d’indigents conegutsDADP = mitjana anual de desnonaments + nº d’indigents conegutsCost del servei (despeses reals) = C


# FinancersRepercussió per habitant: C/nº habitants = pts/habRepercussió per usuari: C/da = pts/1 daRepercussió per usuari potencial: C/dp = pts/1 dpRepercussió sobre el total del pressupost: C*100/pressupost total = %Evolució de la despesa del servei: (Caquest any - C any anterior) *100/ C any anterior =%

# Gestió o estocProporció de casos atesos sobre total població: da*100/hab = %Proporció de casos potencials sobre total població: dp*100/hab = %Proporció de casos atesos originaris de fora del municipi sobre el total decasos atesos: (vinguts de fora del municipi)*100/da

# TemporalsCadència del servei: casos/mes, casos/anyMitjana de temps d’atenció als usuaris: dies/1 daEvolució de la freqüència dels usuaris: (da aquest any - da any anterior) *100/ da any

anterior = %

Indicadors d’efectivitat del serveiProporció de la demanda expressa i la potencial: de*100/dp = %Proporció de la demanda expressa i l’atesa: da*100/de = %

100

8/.Problema: Infants amb risc d’exclusióProducte: Activitats especialitzades diàries en centres obertsEstadístics:

DE = nº sol.licitants (també podrien ser els detectats i no inclosos)DA = da = nº d’infants participants dels programesDP = població de 6 a 11 anys d’edat 22.Personal especialitzat destinat al servei = PUnitats de gestió = Centres Oberts = coCost del servei (despeses reals) = C


# FinancersRepercussió per habitant: C/nº habitants = pts/habRepercussió per usuari: C/da = pts/1 daRepercussió per usuari potencial: C/dp = pts/1 dpCost per unitat de gestió: C/co = pts/coRepercussió sobre el total del pressupost: C*100/pressupost total = %Evolució de la despesa del servei: (Caquest any - C any anterior) *100/ C any anterior =%

# Gestió o estocPersonal per habitant: dp/P = dp/1PPersonal per usuari atès: da/P = da/1PUnitat de gestió per usuari atès: da/co = da/1 coUnitat de gestió per usuari potencial: dp/co = dp/1 co

# TemporalsCadència del servei: Hores/Dia/coEvolució de la freqüència dels usuaris: (da aquest any - da any anterior) *100/ da any

anterior = %


9/.Problema: Infants amb alt risc d’exclusióProducte: Atenció integral + derivació, si s’escau a programesd’emparaEstadístics:

DE = nº casos detectatsDA = nº d’infants participants dels programesDP = < 16 anys

22 Per a aquests casos seria interessant disposar d’estadístics que segreguessin encara més lainformació, per tal de no treballar amb una dada tan vaga com la de la població total. Perexemple: població de la franja d’edat de referència membre d’unitats familiars on no s’hideclara censalment cap activitat productiva per part dels membres majors d’edat.

101

Personal especialitzat destinat al servei = PCost del servei (despeses reals) = C


# FinancersRepercussió per habitant: C/nº habitants = pts/habRepercussió per usuari: C/da = pts/1 daRepercussió per usuari potencial i/o detectada: C/dp = pts/1 dpRepercussió sobre el total del pressupost: C*100/pressupost total = %Evolució de la despesa del servei: (Caquest any - C any anterior) *100/ C any anterior =%

# Gestió o estocPersonal per habitant: dp/P = dp/1PPersonal per usuari atès: da/P = da/1PUnitat de gestió per usuari atès: da/co = da/1 coUnitat de gestió per usuari potencial: dp/co = dp/1 co

# TemporalsCadència del servei: Hores/Dia/coEvolució de la freqüència dels usuaris: (da aquest any - da any anterior) *100/ da any

anterior = %


10/.Problema: Maltractament a donesProducte: Atenció + derivacionsEstadístics:

DE = nº casos detectatsDA = nº de dones atesesDP = dones més grans de 18 anysPersonal especialitzat destinat al servei = PCost del servei (despeses reals) = C


# FinancersRepercussió per habitant: C/nº habitants = pts/habRepercussió per usuari: C/da = pts/1 daRepercussió per usuari potencial i/o detectada: C/dp = pts/1 dpRepercussió sobre el total del pressupost: C*100/pressupost total = %Evolució de la despesa del servei: (Caquest any - C any anterior) *100/ C any anterior =%

# Gestió o estocPersonal per habitant: dp/P = dp/1PPersonal per usuari atès: da/P = da/1P

102

# TemporalsEvolució de la freqüència dels usuaris: (da aquest any - da any anterior) *100/ da any

anterior = %

Indicadors d’efectivitat del serveiProporció de la demanda expressa i la potencial: de*100/dp = %Proporció de la demanda expressa i l’atesa: da*100/de = %Retorn al servei: mitjana del Nº de vegades que l’usuària ha recorregut alservei (o taxa de retorn: nº d’usuaries que retornen*100/nº d’usuàries).

11/.Problema: Ingressos familiars insuficientsProducte: Gestió de PIRMIEstadístics:

DE = nº unitats familiars sol.licitants (ufs)DP = nº unitats familiars que podrien ser objecte del servei (ufp) = unitatsfamiliars per sota dels mínims de renda (mitja de la RFDC)Personal especialitzat destinat al servei = P23

Montant total gestionat PIRMI = mt


# FinancersComptabilització líquida total de les PIRMI concedides respecte de lesunitats familiars agraciades: mt/ufs = pts/1 ufsProporció de les quantitats anuals devengaes als interessats per lesPIRMI gestionades respecte del total líquid de pensions no contributivesen el municipi: mt*100/(ufs+total pensions no contributives) = %

# Gestió o estocNº PIRMI gestionades vers les unitats familiars totals: ufa*100/uf totalsNº PIRMI gestionades respecte del nº total de pensions no contributivesen el municipi: ufs*100/(ufs+total pensions no contributives) = %# TemporalsEvolució de la freqüència dels usuaris agraciat: (ufs aquest any - ufs any anterior)*100/ ufs any anterior = %

Indicadors d’efectivitat del serveiProporció de la demanda expressa i la potencial: ufs*100/ufp = %

12/.Problema: Incapacitat laboral >65%Producte: Gestió de pensions no contributives per incapacitatEstadístics:

DE = nº sol.licitantsDP = nº sol.licitants que podrien ser objecte del servei = total poblacióincapacitada en més d’un 65%

23 El mateix personal especialitzat d’informació/orientació i prevenció/inserció es fa càrrec dela sol.licitud de tot tipus de pensions no contributives.

103

Montant total gestionat = mtIndicadors idem problema anterior

13/.Problema: Majors de 65 anys sense cap subsidi ni prestacióProducte: Gestió de pensions no contributives per vellesaEstadístics:

DE = nº unitats familiars sol.licitantsAltres estadístics i indicadors idem problema 11

14/.Problema: Ingressos familiars baixos amb menors en edat escolar ipreescolarProducte: Gestió de beques de menjadorEstadístics:

DP = nº membres de les unitats familiars sense ingressos amb edat entreels 4 i els 14 anys per a les beques de primària, i entre els 0 i els 3 per ales d’escola bressol.

Altres estadístics i Indicadors idem problema 11

15/.Problema: Ingressos familiars baixos amb menors en edat escolarProducte: Gestió de beques de colònies i casals d’estiuEstadístics:

DP = nº membres de les unitats familiars sense ingressos amb edat entreels 6 i els 14 anys.


16/.Problema: Famílies en situació econòmica greu amb menors en edatescolar amb problemes de vistaProducte: Gestió d’ajuts per adquisició d’ulleresEstadístics:

DP = nº membres de les unitats familiars sense ingressos amb edat entreels 0 i els 18 anys.


17/.Problema: Ingressos familiars baixos amb menors en edat escolaramb problemes físicsProducte: Gestió d’ajuts per adquisició d’ortopèdia (a retornar pelsusuaris en el moment de cobrament de l’ajut de la Seguretat Social)Estadístics:

DP = nº membres de les unitats familiars amb ingressos baixos ambproblemes de minusvalies o malalties físiques.

Altres estadístics i indicadors idem problema 11

104

18/.Problema: Immaduresa/desconeixement de pares/maresProducte: Cursos “Escola de Família”Estadístics:

DE: Nº sol.licitants.DP: Adults amb menors al seu càrrec menors de 40 anys.Professors i monitors = PCost del servei (despeses reals) = C


# FinancersRepercussió per habitant: C/nº habitants = pts/habRepercussió per usuari: C/de = pts/1 deRepercussió per usuari potencial: C/dp = pts/1 dpRepercussió sobre el total del pressupost: C*100/pressupost total = %Evolució de la despesa del servei: (Caquest any - C any anterior) *100/ C any anterior =%Cost de les hores de classe: Cost hores classe/Cost sous professorat

# Gestió o estocRàtio professorat-alumnat: de/P = de/1 P

# TemporalsEvolució de la freqüència dels usuaris: (de aquest any - de any anterior) *100/ de any

anterior = %

Indicadors d’efectivitat del serveiProporció de la demanda expressa i la potencial: de100/dp = %Proporció sobre la satisfacció dels usuaris: de satisfets *100/de = %Evolució de la satisfacció dels usuaris: (de satisfets aquest any - de satisfets any anterior)*100/ de satisfets any anterior = %Taxa d’acabament o d’èxit: (alumnes que acaben el curs o que elsegueixen amb assiduïtat)*100/de = %

19/.Problema: Problemes extrems específicsProducte: Atenció + derivacionsEstadístics:

DE = nº casos detectatsDA = nº de casos atesosDP = tota la població (supòsit extraordinari)

Resta d’estadístics i indicadors similars per al cas del maltractament dedones

20/.Problema: Desplaçaments gent gran i més gran de 50 anys ambinvalidesa

105

Producte: Gestió de targes de gratuïtat per al transport públicEstadístics:

DE = nº sol.licitants (i atesos)DP = >65 anys + >50 anys invàlidsDN = usuaris normalsCost del servei (despeses reals) = CQuantitats que els transports públic deixen d’ingressar: qsi

Indicadors d’eficiència

# FinancersRepercussió per habitant: C/nº habitants = pts/habRepercussió per usuari: C/de = pts/1 deRepercussió per usuari potencial i/o detectada: C/dp = pts/1 dpRepercussió sobre el total del pressupost: C*100/pressupost total = %Evolució de la despesa del servei: (Caquest any - C any anterior) *100/ C any anterior =%

# Gestió o estocRelació usuaris subsidiats-usuaris normals: de*100/(de+dn) = %

# TemporalsEvolució de la freqüència dels usuaris: (de aquest any - de any anterior) *100/ da any

anterior = %


21/.Problema: Desplaçaments autònoms en automòbil de persones ambmobilitat reduïdaProducte: Gestió de targes de tolerància en zones d’estacionamentpúblicEstadístics:

DE = nº sol.licitants (i atesos)DP = Persones amb mobilitat reduïda i amb carnet de conducció i vehiclepropi del municipiDN = usuaris normalsCost del servei (despeses reals) = CQuantitats que els transports públics deixen d’ingressar: qsi

Indicadors d’eficiència

# FinancersRepercussió per habitant: C/nº habitants = pts/habRepercussió per usuari: C/de = pts/1 deRepercussió per usuari potencial i/o detectada: C/dp = pts/1 dpRepercussió sobre el total del pressupost: C*100/pressupost total = %Evolució de la despesa del servei: (Caquest any - C any anterior) *100/ C any anterior =%

106

# Gestió o estocRelació usuaris subsidiats-usuaris normals: de*100/(de+dn) = %

# TemporalsEvolució de la freqüència dels usuaris: (de aquest any - de any anterior) *100/ da any

anterior = %


Altres matèries contemplades en la gestió de serveis per a la comunitat

A l’assaig d’indicadors de control de gestió anterior hi caldria afegir un estudipormenoritzat -molt probablement a incloure rera una fase posterior dereflexió- sobre els indicadors de gestió de les institucions i agents socials ieconòmics relacionats amb la pal.liació o prevenció de l’exclusió social. Perintegrar l’espectre global de la política local, caldria, doncs, comptar amb elconeixement de les dades de gestió de les activitats del grup de suport amb elque hem comptat per al contrapunt a l’assaig social del capítol anterior, moltespecialment en els aspecte més concorrents amb l’activitat pública. Aquestfet, que pot semblar quelcom impossible, aportaria d’una banda informaciópuntual sobre l’eficàcia-eficiència dels diversos elements del conjunt municipalque treballen en el mateix camp i, molt probablement, un servei del municipi decara a l’assessorament de les dades de gestió de les entitats para-públiquesbeneficiaria no només al coneixement puntual de la situació, sinó a larendabilització dels serveis, molt especialment pel que fa a la coordinació deles diverses accions i a la seva integració en una política concordant.

3. Polítiques per a la pal.liació de l’exclusió laboral

El creixent atur del anys 80 impulsà en l’entorn del municipis progressistes deles corones industrials de Catalunya a plantejar decididament polítiquesd’intervenció en l’economia local, per tal com els processos de canvi afectavendirectament la vida mateixa de les ciutats en tant que interessavenmodificacions dels estils de convivència que en molts casos declinaven cap auna preocupant erosió social. Les polítiques d’intervenció en eldesenvolupament (readreçament) econòmic i social se centrarenfonamentalment en dos pilars força lligats: d’una banda, les reordenacionsurbanístiques (millora de l’entorn paisatgístic i del medi ambient urbà, ipromoció del sòl indsutrial i de serveis) i, d’una altra la promoció econòmica.Aquest darrer pilar se sostenia a la vegada sobre dos fonaments: d’un costat,la promoció de noves activitats, ja sigui reconversió de l’antic tramat industrial(essencialment amb la introducció de nous mètodes i tecnologies), ja siguifoment de nous negocis en forma de petites i mitjanes empreses; i, d’un altre,el foment de l’ocupació, en forma bàsicament d’augmentar la capacitatd’adaptació dels treballadors a la nova demanda del mercat, això és

107

principalment la implementació de plans de formació i d’orientació per al’assoliment de feina.

El cas de Terrassa fou parell a aquesta línia evolutiva i al final de la passadadècada posà en marxa els instruments que s’estimaren necessaris per al’establiment d’una política coherent de promoció econòmica. D’una bandas’implementà un projecte de Viver d’Empreses, que amb diversos brancals, hatractat d’impulsar la petita i mitjana empresa local. D’una altra es creà uncentre per al desenvolupament de programes de formació tant de treballadorsen atur com en actiu. Ambdós projectes estan imbrincats en una finalitatcomuna que és la de produir nous llocs de treball i, així per tant, la promocióde la integració dels terrassencs actius en el mercat laboral.

Esquema funcional bàsic de la promoció econòmicalocal de Terrassa

Empresa municipal FOMENT DE TERRASSA SA

Promoció de nous Promoció de l’adequació delsprojectes PIMEs treballadors a la demanda empresarial= =VIVER D’EMPRESES CENTRE DE FORMACIÓ

Autoocupació guiada a través Ocupació assalariada a través ded’assessorament i prestació formació ocupacional, reciclatge i

de locals i altres serveis de informació i orientació en lasuport recerca de feina

Creació de nous llocs de treballassalariat relacionat amb lesnoves empreses

Per al nostre assaig ens centrarem en la funció formativa, puix que és aquella -com ja hem avançat en apartats anteriors- la que actua com a instrumentreintegrador de contingents de treballadors desplaçats o que corren el perilld’ésser desplaçats del mercat de treball. Pel que fa a recursos en programesformatius, Foment de Terrassa gestionà pressupostos (reals 1994) de l’ordredel 124 milions de pessetes 24. El personal dedicat als diferents programes de

24 S’han integrat en aquesta xifra la despesa definitiva de l’any 1994 generada pels programesde formació, el Servei Local d’Orientació i el funcionament de l’Escola d’Hostaleria.

108

formació és el següent: 2 staff directiu, 10 tècnics d’orientació, 30 professors, 7personal administratiu i subaltern.

Objectivització de problemes d’exclusiói productes per a la inclusió laboral

Les problemàtiques d’inclusió i manteniment de ciutadans en el món laboralsón de més fàcil objectivació que l’aspecte global de la inserció social. En tantque en el treball es fonamenta l’eix conductor de la renda i, per tant, de lamínima garantia del finançament familiar o personal, en la avaluació de lespolítiques de promoció hi rau principalment la mesura de l’esperança dereproducció social.

El vèrtex fonamental on les administracions poden incidir és en l’àrea delconeixement, concepte que hem d’enendre en el seu sentit més ampli:coneixement com a adquisió de noves habilitats professionals i tambéorganitzatives; coneixement com a actualització constant de la capacitatd’acció, de la informació pròpia, de la creativitat; coneixement com a objecteadquirible que és la clau del posicionament de l’individu en la societat. Així, pertant, la formació, l’educació professional, de bell nou o la continuada, és enmolt casos l’únic bastió que resta al treballador per conquerir. La formaciód’actualització ha de ser, doncs, el puntual de la inserció en el món genèric deles transaccions, d’aquí la importància per a una societat de la qualitat del’ensenyament i dels diferents graus de l’èxit escolar que cal traduir-los encontinuïtat dins l’entramat de la comunitat.

La formació per a la inserció laboral es vehicula a través de tres capítols (i aixís’ha estructurat dels del Centre de Formació de Foment de Terrassa): dosprevis, la informació sobre els possibles nínxols lliures en el mercat laboral il’orientació de com accedir-hi (adquisició d’habilitats organitzatives en larecerca de feina), als que seguiria l’etapa pròpia de adquisició de nousconeixements formatius sobre àrees tècniques o generalistes determinades.Passem, doncs, a assajar una bateria d’indicadors per a aquelles variables.

1/.Problema: Desinformació-desorientació sobre el funcionament delmercat laboral proper (local-comarcal-nacional)Producte: Informació-orientació sobre el mercat de treball local(Servei Local d’Orientació i Ocupació, SLOO)Subproductes:

Informació-orientació a través dels recursos d’una sala interactivad’ocupació (un espai)Borsa de treball (en coordinació amb les oficines de l’INEM i el ServeiCatalà de Col.locació).Mòduls (seminaris, cursos) d’orientació per a la recerca d’ocupació.

Estadístics:Demanda expressada (DE): nº d’usuaris d’informació-orientacióDemanda potencial (DP): nº d’usuaris potencials d’informació-orientació =nº de treballadors en atur + nº de ciutadans potencialment incorporables a

109

la situació de disponibilitat per a l’activitat = aturats + estudiants en edatlaboral + mertresses de casa + persones en prestació del servei militar noprofessionalDemanda atesa en mòduls d’orientació (DAO): nº participants en mòdulsd’orientació.Personal tècnic especialitzat = PCost del servei (despeses reals) = C25

Col.locació generada = persones contractadades a l’any = col


# FinancersRepercussió per habitant: C/nº habitants = pts/habRepercussió per usuari: C/de = pts/1 deRepercussió per usuari potencial: C/dp = pts/1 dpRepercussió sobre el total del pressupost: C*100/pressupost total = %Evolució de la despesa del servei: (Caquest any - C any anterior) *100/ C any anterior =%Cost de les hores de monitoratge específic: Cost hores mòduls/Cost sousmonitor

# Gestió o estocRàtio personal especialista-usuari: de/P = de/1 PRàtio monitor-alumne (en el cas de mòduls): dao/Monitor = dao/1 Monitor

# TemporalsTaxa de variació de la freqüència dels usuaris: (de aquest any - de any anterior)*100/ de any anterior = %

Indicadors d’efectivitat del serveiProporció de la demanda expressa sobre la potencial: de*100/dp = %Proporció de la demanda atesa en mòduls sobre la demanda expressa:dao*100/de = %Taxa d’acabament o d’èxit: (alumnes que acaben el curs o que elsegueixen amb assiduïtat)*100/de = %

Indicadors d’eficàcia del serveiTaxa de col.locació general: nº usuaris en estoc que han trobat feina dinsl’any*100/de = %Taxa de variació de la col.locació general (borsa de treball) = (nº col.locatsaquest any - nº col.locats any anterior)*100/nº de coo.locats l’any anteriorProporció de la col.locació generada pel servei sobre la generada en tot elmunicipi= ColFoment*100/ ColRegistrada oficines INEM

2/.Problema: Manca de formació adequada a la demanda del mercatlaboral

25 El cost i el joc d’aquesta variable amb els diferents tipus de demanda pot enriquir-seemprant el desglossament per partides. Així és força significatiu la quantificació de lesrepercussions pressupostàries sobre la població en matèria de sous del personal que esdestina a l’activitat, ja sia personal de gestió o informació o monitors-professors de mòdulsd’orientació.

110

Producte: Cursos de formació (programes de formació en el CFO +Escola d’Hosteleria + Escoles-Taller)Subproductes: Diversos tipus de programes formatius (cadascun té unadurada i un contingut diferent, així per tant l’avaluació pot fer-se per acadascun emprant els mateixos indicadors generals que es ressenyen,variant fonamentalment la tipologia de la demanda)Estadístics:

Demanda expressada (DE): nº de sol.licitants de formacióDemanda concorrent (DC): nº de sol.licitants els interessos i els perfilsdels quals s’ajusten a l’oferta formativaDemanda potencial (DP): nº d’usuaris potencials de formació ocupacional= nº de treballadors en atur + nº de ciutadans potencialment incorporablesa la situació de disponibilitat per a l’activitat = aturats + estudiants en edatlaboral + mertresses de casa + persones en prestació del servei militar noprofessionalDemanda atesa en cursos de formació (DAF): nº participants en cursos deformació.Personal docent = PdCost del servei (despeses reals) = C26

Col.locació generada = persones que han seguit programes formatius (elshan acabat) contractadades dins l’any = col


# FinancersRepercussió per habitant: C/nº habitants = pts/habRepercussió per usuari: C/daf = pts/1 dafRepercussió per usuari potencial: C/dp = pts/1 dpRepercussió sobre el total del pressupost: C*100/pressupost total = %Evolució de la despesa del servei: (Caquest any - C any anterior) *100/ C any anterior =%Cost de les hores de docència: Total hores classe/Cost sous Pd

# Gestió o estocRàtio professor-alumnes: daf/Pd = daf/1 PdRàtio cursos-professors: Pd/cursGrau d’utilització del patrimoni immoble per al servei docent:nºhores/nºaules

# TemporalsTaxa de variació de la freqüència dels usuaris: (daf aquest any - daf any anterior)*100/ de any anterior = %

Indicadors d’efectivitat del serveiProporció de la demanda atesa sobre la potencial: daf*100/dp = %Proporció de la demanda atesa sobre la demanda expressa: daf*100/de =%Taxa d’acabament o d’èxit docent: (alumnes que acaben el curs o que elsegueixen amb assiduïtat)*100/daf = %

26 En el mateix sentit que la cita anterior.

111

Indicadors d’eficàcia del serveiTaxa de col.locació general: nº alumnes formats (titulats) en estoc quehan trobat feina dins l’any*100/daf = %Taxa d’ineficàcia: (nº titulats i aturats després d’1 any)* 100/dafTaxa de variació de la de col.locació d’alumnes formats = (nº col.locatsaquest any - nº col.locats any anterior)*100/nº de col.locats l’any anterior =%Proporció de la col.locació d’alumnes formats sobre la generada en tot elmunicipi= ColFoment*100/ ColRegistrada oficines INEM = %

Altres indicadors a establir vers les polítiques de promoció ocupacional

En un sentit semblant a la que comentàvem per a les polítiques de promociósocial, l’acció promotora de la inclusió al món laboral no acaba en lesactuacions municipals. Per la qual cosa, en aquest cas també fora bo comptaramb un pla integral d’avaluació principalment de l’efectivitat i de l’eficàcia deles accions de formació ocupacional i de generació d’ocupació dins l’àmbitlocal, tenint ben present que aquest tipus d’acció s’ha de considerar com a unbé públic i, per tant, malgrat les relacions de competència que es puguinestablir entre els diversos ens, importa la globalitat de la ciutadania. En altresparaules, l’interés finalista de la promoció econòmica des de la perspectivapública és la provisió del grau màxim d’ocupació. Les polítiques formatives, pertant, com en el cas de les polítiques d’integració social en general, haurien deser integrades en un ampli concert entre institucions i actors socials ieconòmics. Aquest fet, en els casos que ha estat possible a nivell local, haredundat enormement en l’eficàcia de les accions i, per tant, en benefici de lamillora de la qualitat de vida dels ciutadans.

En aquesta direcció apunta, de fet, l’esforç integrador implementat -cadascunen el seu àmbit- tant per les oficines de l’INEM com pel Servei Catalàd’Ocupació. Nogensmenys els registres establerts per ambdues institucionsrecullen indicadors de gestió que han tenit a utilitzar-se com a substitutius dela informació censal. Així per exemple, la taxa d’atur registrada no és en el fonsun indicador social pur sinó un indicador de control de gestió, ja que tan solsmostra la població aturada que acut a les oficines d’ocupació i no la total. Enqualsevol cas, la ponderació de les dades sobre el grau d’èxit de la formacióde qualsevol dels centres que operen a l’àmbit local amb els registres sobrecontractes signats permeten una lectura força significativa de l’eficàcia de lespolítiques formatives.

4. L’eficàcia de mínims

El simple plantejament dels indicadors de control de gestió posa de manifesten general com s’estan implementant polítiques públiques en base a objectiusmolt genèrics i/o de trascendència que escapa a la pròpia influència delmunicipi. Fins a la data, les polítiques no es plantegen per objectius d’eficàcia

112

real, sinó d’efectivitat de les pròpies accions en sí mateixes; això és, lainfluència pública en la modificació dels processos de reconversió de lessocietats industrials és ínfima des de polítiques desglobalitzades i no finalistesper se. Especialment en l’àmbit local, les accions responen més a qüestions denecessitat moral o d’ètica dels poders públics al llarg termini que aplantejaments d’eficàcia a mitjà termini. Així, per tant, la justificació de l’esforçesmerçat se sostè en arguments d’efectivitat i eficiència, més que en unresultat evident en la modificació dels processos que es decideixen en unaescala molt superior, més internacionalitzada cada cop més. Malgrat la ínfimainfluència, els poders públics sigui quina sigui la seva posició en la jerarquiaterritorial, han de ser sensibles als problemes que es manifesten i, per tant,han d’esmerçar en la mesura de les seves possibilitats els instrumentsnecessaris per, almenys, tractar de pal.liar les situacions extremes d’exclusió.

Els exemples locals que hem presentar s’han de considerar, en aquest sentit,peces de l’engranatge públic dedicat a la solució parcial dels problemesd’exclusió. És per això que, des d’aquella òptica, i més encara, des de l’òpticadels subjectes que pateixen l’exclusió, la percepció que se’n té és la de lainsolubilitat dels problemes, com una característica estructural del sistemaeconòmic mundial. Una insolubilitat que difícilment disminuirà en el curttermini, i, per tant, que deixarà irremissiblement a l’estacada a col.lectius queper condicions d’edat, capacitat, etc... sempre quedaran fora del sistema,mentre que l’estructura d’aquell no variï.

iv. els indicadors de control de gestiÓ coneixement … · un resultat possibilista i, per tant,...

Documents