irrv6 cui. j>iftwi...

PERIODIC POLLEN CI

ANY II 20 - JULIOL - PREU 50 PTS. BUTLLETÍ EDITAT PER O.C.B.POLLENÇA, C/. SANT ISIDRE, N.o 3. D.L.P.M. 503-79.

IMPRIMER EDITORA BALEAR, S.A.

" Xutorri·liat ". Oli >ol>rr la lili'\. .~>.">|irrV6 cui.

j>iftwi .Mï*«^^*^ ^Út^^^^ J Jí A.*bMi ^ 4k«%

(1905 - 1967)

"l.fü \guiles de Pollença''

Oh sobre post. 150

|),T 1.10 cm. 1944.

30 JULIOL 1980 PAG. 2

NOTES BIOGRÀFIQUES

Dionís Bennàssar neix aPollença el 3 d'abrü de 1905

De modesta família page-sa, va rebre instrucció pri-mària a les escoles del poble,deixant constància de la se-va facilitat per l'expressióplàstica.

A la seva adolescència, estraslladà a Ciutat per a pren-dre lliçons de dibuix i ini-ciar-se en les tècniques de lapintura; però, rebeljat con-tra la preceptiva acadèmica,tornà prest a Pollença.

Als 18 anys, s'apuntacom a voluntari en el Bata-lló d'Infanteria núm. 62d Inca i amb aquesta unitatmilitar participa a la guerramarroquí. Dionís és ferit ala clavícula dreta i, com aconseqüència de la ferida,ingresa en el Cos d'InvàlidsMilitars de Guerra als vintanys. Des d'ara Dionís es de-

seva prodigiosa varietat deperspectives, havia atretHaes, Hubert, Mir, Russi-nyol, Sorella, Anglada, Cit-tadini... i el nom de LlorençCerdà, fill de la vila pollen-cina, sona aquí i allà perquèaconsegueix premis un da-rrera l'altre. Així, idò, el cli-ma pictòric en el que es des-plegarà en Dionís resultasumament apte per a la for-mació eficient de la sevapersonalitat artística i per ala bona acollida de la sevaobra.

Tito Cittadini, qui en se-guiment d'Anglada Camaras-sa, de París va venir a esta-blir-se a l'Horta pollencina,conegué Dionís Bennàssar,es donà dels seus valors in-nats i es convertí en el seumentor artístic. El panora-ma estètic parisenc, tot allòque havia aconseguit l'escola

LA MEVA MARE.— no vaigtenir ¡a sort de poder.la dis-frutar molts d'anys, però síque l'he tinguda present entots aquells momento» deplaer i amargura, mai va dei-xar d'ésser un símbol realacollidor i palpable. (Dionis

Bennàssar).

dicarà completament a lapintura, art que, desd'aquest moment haurà derealitzar amb la mà esque-rra.

En aquest temps —any1926— pot parlar-se de Po-llença com meca de pintors.El poble riberenc aficat dinsla part més oriental de la se-rra nord de Mallorca, amb la

EL CAMPESINO DE ORO.— la qual frase significa tantcom la paraula "pare", aix(m'agradava dir.li encara qued'or no tingués més que elque portava en el seu cor;el seu títol social més grosno passà d'esser un fanàticdel treball. (Dionis Ben-

nàssar).

angladiana, la interessant vi-sió artística de Tito fanefecte dins l'ànim de Dio-nís. I l'avantatjat deixebleamb la seva clara visió de lescoses, amb la seva voluntatde ferro, amb la seva exqui-sita sensibilitat, acceptantaixò i rebutjant allò, es vaformant com artista.

Alguns llambreigs d'a-

'EL GALL'

EL FAN: Toni Marquet, José Encinas, AntòniaRiusech, Pep Bordoy, Miquel Àngel March, TomeuPayeras, Joan March, Margalida Alemany i CatarinaCarbonell.

COL·LABOREN: Bernat Cifre, Miquel Bota Tot-xo, Antoni Seguí, Pep Torrandell, Francesc Serra deGayeta, Martí March Cerdà, Antònia Vicens, MariaSeguí, Alexandre Ballester, Llorenç Payeras, Xesca En-senyat, Miquel Ripoll i Joan L·lompart.

Els articles publicats en aquest periòdic, expressenúnicament l'opinió dels seus autors.

Informació telèfons: 53-03-55 - 53-07-68.Suscripcions: Tel.: 53-16-74. (Als capvespres).

questa personalitat artísticaque es va forjant, podenésser constatats a l'exposicióindividual oferida per Gale-ries Costa de Ciutat a l'any1940. Dionís triomfa i la Di-putació Provincial sancio-nant oficialment el triomf,li subvenciona un viatged'estudis per les principalsciutats espanyoles.

Coberta una primera eta-pa d'iniciació, arriba a l'as-sentament com a pintor.Emperò no sigui interpre-tat aquest assentament comel de qui, satisfet de sí ma-teix, exerceix la seva activi-tat movent-se dins els límitsd'allò aconseguit. Això, peraquell que ha conegut deprop inconformisme de Dio-nís, sap que és totalmentimpossible. Dionís lluitaràdia a dia i durant tota la se-va vida per a perfeccionarla seva tècnica i aconseguirl'expressió justa del seu móninterior.

Això, per a nosaltres éstan ver que, fins i tot a dinsla seva producció de madu-resa, diferenciam dues eta-pes: Una en la qual la tècni-ca no exempta d'inspiracióho és tot, i una altra en laqual la inspiració, servidafielment per la tècnica, aca-para el primer lloc; a la pri-mera, l'artista, Un tant re-primit, fa les delícies de lamajoria i en la segona amo-llant sense cap trava la sevallibertat crea l'autènticaobra d'art.

La producció de Dionísés molt abundosa. Paisatgesrústics (Sínia) i paisatges ur-bans (Mercat), marines (CalaS. Vicent) i espadats (Mun-tanya blava), motius costu-mistes (Danses) i motius re-ligiosos (Les àguiles), retratsde personatges il .lustres(Costa i Llobera) i de perso-natges populars (Mu mare),pins sumptuosos (El pi deFormentor) i bodegons plà-

cids (Roses a la nit), fanta-sies (L'enterrament de Nu-redduna) i abstraccions(Cosmos), l'ignot fons de lamar (Perles i nacre) i els seuspeixos plens de vida (Sub-marina)... formen un con-junt d'obres de gran quali-tat.

El seu neoimpresionismeactualitzat i el seu sentit dela decoració, patents tot-ho-ra en les seves exposicionsel situaren dins l'òrbita an-gladiana, i el fan mereixe-dor de moltes adhesions dela crítica i del públic entu-siasmats amb les realitza-cions de l'Escola Pollenci-na.

Mor Dionís Bennàssar el13 de desembre de 1967.Les autoritats assisteixen encorporació a l'enterro, lapremsa elogia l'obra del pin-tor i els homenatges pòs-tums es succeeixen a Pal-ma, a Pollença, a Andratx,a Sóller...

Assessorartístic

Acabava de vèncer l'in-fart al Pintor a Pollença el13 de desembre de 1967, enel primer ple del nostreAjuntament (28 desembre1967) que va seguir la mortde Dionís Bennàssar, la Cor-poració Municipal fa cons-tar en acta el sentiment po-pular que va causar la mortinesperada de l'Artista, "quidurant molts d'anys fou as-sessor artístic d'aquestAjuntament, va rebre el Pre-mi de Pintura Pollença en elcertamen anual, és el repre-sentant més caracteritzat delgrup impressionista que s'haanat anomenant Escola dePollença, i la seva fama ambles seves obres ha passat lesnostres fronteres".

L'Ajuntament va estar a

l'altura de les circumstànciesperquè, a més, la Corpora-ció Municipal va presidir elsactes funeraris, va oferir al'extint una corona de lloreramb els colors pollendns iva autoritzar a la banda mu-nicipal per acompanyar al'artista a la seva darrera mo-rada; en el mes i dies de laseva mort, va patrocinarl'exposició homenatge-pòs-tum que en el Club Pollen-ça es va inaugurar el dia deS. Sebastià de 1968; i en elprimer aniversari de la sevamort, el President de la Co-missió de Cultura va oferirun altre homenatge a Dio-nís, mitjançant una exposi-ció de dibuixos a la Casa deCultura de La Caixa.L'Ajuntament estava plena-ment identificat amb el sen-timent del poble davant lapèrdua d'un pollencí que vatenir la condició d'artista.

En el text de l'acord mu-nicipal es subralla, a favorde Dionís, l'haver estat as-sessor artístic de l'Ajunta-ment; per ser més precisos,jo diria assessor artístic delpoble.

Si l'Ajuntament necessi-tava el seu assessor artístic,allà estava Dionís. Quan enmaig de 1939, al celebrar-se les festes de la Victòria,es va traslladar a Palma laimatge de la Mare de Déudel Puig, va crear la millorcarrossa de la desfilada pro-cessional de Ciutat. Va cons-tituir una idea genial i unaencartad íssima realitzacióestilitzar damunt un camióalguns elements essencialsdel Puig; la robusta torre, elcampanar en espadanya iuna capilla gòtica que guar-dava la imatge amb la sevacort d'honor formada de ve-gades per les Dones de Ca'nSales, d'altres pels ermitans.La, per aquell temps, Comis-sió Gestora de l'Ajuntamentde Pollença va haver de feli-

citar efussivament a l'Artis-ta. I si l'adorn de la plaçamajor per les festes patro-nals o l'aixecament d'un arcde triomf, molt de moda faanys, o la decoració per l'es-cenificació d'obres teatralsnecessitava d'una mà exper-ta i uns tocs artístics, es cri-dava a Dionís.

Dionís fou el qui disse-nyà per l'Escola Parroquialde Pollença la portada delseu periòdic "El Monagui-llo", del qual el primer nú-mero es va publicar fa unavintena d'anys. L'Artista,que havia estat escolanet iconeixia la picaresca de lasacristia, amb molta gràciadibuixa a un escolà que ambl'incensar! crema la sotanade l'amic. Per al mateix Col.legi Parroquial va dissenyarl'hàbit de la seva Cofradíade Semana Santa, que, ambqualque canvi damunt l'ori-ginal realitzat recentment,figura encara en els desfila-bles procesional». I al ales-hores director de l'EscolaParroquial deixa la seva as-sessoria artística, per mun-tar en el primer pis de l'an-tic Cercle de Seglars Catò-lics una exposició, degut al'any Marià, que va recollirmolt del que de valor popu-lar i artístic havia a Pollen-ça, tant a les esglésies com ales cases particulars, relacio-nat amb la Verge: escultu-res, pintures, rosaris, bro-dats, medallons...; i el queno havia d'ésser sinó un ma-gatzem d'antigüetats devo-cionals, per obra i gràcia deDionís esdevé una exposicióper tot lo gran que tot elpoble visità.

A ell acudíem tots quanl'elecció estava condiciona-da al gust artístic. A ells'acudeix en busca d'escul-tor per al bust de Costa iLlobera —obra de Font—instal·lat en el jardí de la ca-

(Cont. a pàg. següent)

LA CAIXA "SA NOSTRA" S'ADHEREIX A AQUEST HOMENATGE


NOTES BIOGRÀFIQUES

(Ve de pàg. anterior)

sa natal. A ell acudeix la Co-missió del Primer Centenaridel naixement de Costa iLlobera per muntar l'expo-sició d'objectes relacionatsamb el poeta a les Sales deCa'n Bou. A ell acudeixenels periòdics locals "L'Ata-laia" i "Pollença en Cort"per algunes de les seves il,-lustracions. Així també, elsorganitzadors del Davalla-ment, per a portades delsprogrames de Semana Santa.Així una fàbrica de ladrillosper renovar el muestrari.Així, i pari d'un cas viscut,per transformar el rostreplorós d'una figura en guixen un rostre alegre. I ell, be-nèvol en extrem, atén sem-pre gustós, satisfet d'exerciraquesta mena de pontificatartístic sobre persones i ins-titucions.

doses vidrieres de colors...artista sempre, fou no tantsols assessor artístic del'Ajuntament sinó del poblesencer.

Filiaciópictòrica

Una altra nota de l'acordmunicipal es refereix a queDionfs en el moment de laseva mort, era el represen-tant més caracteritzat del'Escola PoUencina de Pintu-ra. Quin significat va volerdonar a aquesta nota la Co-missió de Cultura de l'Ajun-tament que la va redactar?

L'Escola Pollencina dePintura, defensada caluro-sament per uns, ha estat re-butjada totalment per altres;tal volta no ha d'ésser de-

tors de la nostra comarca,com suggestionats per la be-lla novetat, esdevenen enmajor o menor grau al Mo-dernisme o a la manera defer d'Anglada. Per això ésque si hem de parlar d'unaescola de pintura a Pollen-ça, per ser més precisos hau-rem de parlar d'una escolaangladiana o una escola mo-dernista.

Què representa Angladaen aquest moment?

Baldament els impressio-nistes marquen el punt departida de la pintura con-temporània, són els poat-impressionistes Cézanne,Seurat, Gauguin, Van Goghi pocs més, els qui donensolidesa i personalitat al'Impressionisme mostrantuna preocupació parigualper donar a conèixer el mónobjectiu exterior i el móninterior subjectiu de l'artis-

I també, generós en ex-trem, regala de la seva obraoriginal a amics i coneguts,per introduir bellesa en elrecinte familiar. Quantes fa-mílies pollencines no comp-ten amb un quadre de Dio-nís? Ell desitjava que cadapollencf tingués una obra se-va; i és per això que s'edita-ren reproduccions en colord'un bell i expressiu dibuixque va arribar a totes les fa-mílies que ho volgueren. Al'Ajuntament es va oferir apintar gratuïtament els re-trats de tots els Baties quedarrerament presidiren elconsistori; oferiment que noprosperà per raons políti-ques. I l'Ajuntament pro-porciona de 1'II.lustre His-toriador de Pollença Canon-ge Rotger que, per raons fa-miliars, era de la seva perte-nencia.

Així de mil maneres,Dionfs, atent a qualque pe-tició, generós en el donar,artista quan pinta les sevesteles, artista quan modelaceràmica, artista quan es-culpeix madera, artista quanorienta per decorar una ten-da o un menjador, artistaquan transforma el vidreblanc de les finestres en pre-

fensada a ultrança ni ésserretirada per les bones. Si en-tenem per Escola PoUenci-na de Pintura un movimentpictòric original que naixésen el nostre poble, distintdels altres moviments artís-tics que en el mateix tempsexistien a altres llocs, evi-dentment, com tal movi-ment no ha existit, no espot expedir carta de natura-lesa a l'Escola de Pollença.El mateix Dionís no admitial'existència de l'Escola i aixího fa constar en el seu pre-ciós àlbum de records. Arabé, si per Escola Pollencinade Pintura entenem una sè-rie de circumstàncies acci-dentals 'que unifiquen a ungrup de pintors residents enel mateix terme municipal,perquè tracten un mateixtemari o intenten aplicar uncolorit intens, tal volta po-guem concedir que existeixun grup que treballa en unadeterminada direcció. Elque no ofereix dubtes ésque un moviment impor-tant —el Modernisme—, de-rivat de la primera guerramundial, es coneix a Po-llença mitjançant la ja, peraquell temps, consagradapersonalitat de Anglada Ca-marassa, i la majoria de pin-

ta; f ix au-vos que en aquestamateixa preocupació estàl'arrel de la pintura no figu-rativa que situa la creacióartística en un punt interiora la diferenciació del jo in-terior i el món exterior. Ce-zanne accepta solsament elcolor com únic medi per in-terpretar el tot en pintura;en aquesta línia es mouràel "fauvisme". Seurat,veient en lo real un simplepretexte per a l'obra artís-tica, es separa de la natura-lesa i es redueix a l'estudiper reinventar la realitat abase de notes recollides.Gauguin tracta d'alliberar-se de tota imposició i rea-litza una labor de síntesi enel crisol de la seva persona-litat amb els èxits dels pin-tors de tots els temps. Fillsespirituals de Gauguin sónels Nabies que s Interessenper lo decoratiu a base dedeformar figures mitjançantl'arabesc; Touluse Lautrecrecorda a aquests Nabies pelseu estil decoratiu. Degasaporta al grup el seu estudidel moviment dels cossos. IVan Gogh, gran expressio-nista, deformarà per accen-tuar la nota que l'interessadestacar. Dins aquestescoordenades es mou Angla-

da Camarassa per cercar-sea sí mateix i ens manifesta-rà com un pintor extraordi-nari quan militi a les filesdel Modernisme; aleshoresAnglada amb Josep Ma. Sertes converteixen en els dosgrans pintors modernistesdel moment i allarguen elreinat del Modernisme quanaquest semblava caducat.

I què és el modernisme?Sense adintrar-se dins ell, noes pot conèixer a Dionís.

EI Modernisme, més queun estil, és una consciènciaque per manifestar-se crida adiferents estils, com podenser el fauvisme, el movimentnabi, l'expressionisme... Sil'Art té com a factor fona-mental la manifestació de lavida real o simbòlica, el Mo-dernisme és per a MorenoG al vá n, la forma especialque va tenir, damunt 1900,la consciència simbòlica del'art. L'home vivia a la ciu-tat conscient d'haver-se en-tregar al seu artifici i d'haverabandonat el paradís de laNaturalesa, i es rebeUa con-tra aquest artifici; d'altrabanda, retorna l'home al pa-radís perdut per cercar loprimitiu, lo instintiu, lo pro-

• hibit... però com es tractad'un home de la ciutat,' afe-geix a lo natural algun ele-ment artificiós.

A més, el Modernisme téuna manera d'ésser profun-dament ornamental que volconvertir amb una cosa bellatot el que es posa a l'abastde l'artista; així apareixeranbodegons magnífics i es cer-caren temes esquiáis i refi-nats, renegant del prosaïsmede la vida. I aquest elementornamental arriba a adquirirtanta importància que, a loornamental, es sacrifica devegades el mateix fons i lapintura pot resultar poc ín-tima o poc sincera; no seràestrany que cercant lo orna-mental els modernistes apel-lin al colorit intens o a lalínia ondulant de l'arabesc,als records medievals difu-minats, a les flors i jardinso a la femineitat per trans-formar-la en bruixa.

Aquesta consciència sim-bòlica i aquest decorativis-me que hem al·ludit definei-xen l'essència del modernis-

me que té, a més, cosa detesi sociològica, misteri, na-turalisme, parnassianisme,simbolisme literari...

Es a Barcelona on el Mo-dernisme adquireix la mésalta expressió artística. Y aAnglada li correspon unabrillant participació enaquesta corrent artística,fins tal punt que Angladacompta amb tots els valorspels quals és reivindicat elModernisme i molts pocs de-fectes té dels que a aquellmoviment hom l'imputa.

Dionís Bennàssar beu ar-dorosa i abundantment a lesfonts modernistes d'AngladaCamarassa. 1 això, ben en-tès, no és un demèrit per aDionís; això és la base il'inici de la seva grandesacom artista. Dionís amb laseva disposició innata per ala pintura, observa en Angla-da la importància de les ga-mes de color, les sinuositatsde l'arabesc, els quadres,l'equilibri de la composició,la bellesa dels motius, i aforça de treball, que d'altramanera no s'aconsegueix,amb l'ajut de Tito Cittadini,l'altre avantatjat deixeble deAnglada, adquireix una tèc-nica capaç per plasmar en elllençol el seu propi món in-terior. I després neix l'obrad'en Dionís, la personal iinconfundible- obra de l'ar-tista de Pollença.

»

Premi"Pollençade pintura

També es subratlla a fa-vor de Dionís, en el texte del'acord municipal al que ve-nim al.ludint, l'haver obtin-gut el Premi Pollença en elCertamen Internacional dePintura i l'haver arribat lafama de la seva obra més en-llà de les seves fronteres.L'obtenció del Premi Po-llença vingué com a sancio-nar i consagrar el llarg idur esforç de l'artista en elcamp de la pintura.

Dionfs va acudir a la pri-mera convocatòria del Cer-tamen el juliol de 1962 amb

un "Beso en la ribera", ac-tualment en el Club Pollen-ça, i va quedar finalistafront a "Cala San Vicente"de Tartassò, jurat i críticapensaren que les dues obreseren mereixedores del pre-mi. L'any següent, juliol de1963, concursa amb "Sue-ños nácar", obté el primerpremi i la seva obra passa almuseu d'art de Pollença. Hiacudirà un altre any, comartista d'honor, amb "Lamuerte de Nuredduna" imereixerà del jurat i del pú-blic una entusiasta aprova-ció. Tots sabíem que Dio-nfs Bennàssar era un granpintor; ara, a propòsit d'a-quests certèmens interna-cionals, li dèiem oficialmentque l'obra que ha vingutdesenvolupant al llarg de laseva vida mereix un llocd'honor entre els homes.

La sevaproduccióartística

La vasta i variada produc-ció de Dionís, que xifrariaen el mil .leñar d'obres, apart d Infinitats de punts,podria ser distribuida pelseu estudi, salvant les inter-ferències que en tota siste-matització existeixen, entres grans grups marcada-ment diferenciats: època deformado, apoca de supera-do i època de depurado.

L'època de formado, en-tre 1926 i 1940, abarcariael temps de les nits fosquesde l'ànima en que cerca elcamí, de la mà dels acadè-mics que no el convencen,de la mà de la seva pròpiaobservado i de la mà fermde Cittadini. En aquest pe-ríode pertanyerien una sè-rie d'obres acceptables, quedesperten un interès, de ta-many més be redui't, sobretemes de paisatge i figura;entre ells "Hort dels fra-res" (1927), "Ca'n Pixa"(1929) i "Mi madre" (Ì932)tres temes que se poden tro-bar a l'àlbum de records de

(Con?, a pàg. següent)

"LA CAIXA" S'ADHEREIX A AQUEST HOMENATGE


NOTES BIOGRÀFIQUES

(Ve de pàg. anterior)

Dionís.L'època de superació, en

la que l'artista havent tro-bat el camí dona ja fruits demaduresa, es manifestariaaproximadament des de1940 amb l'exposició deMaig a Galeries Costa de Pal-ma fins a l'exposició demaig de 1950 en el Cerclede Belles Arts de Ciutat. Aaquest període, en el que tépresent l'obra angladiana,pertanyen la col.lecciód'obres que més admiraciódesperten en el públic en ge-neral per la seva perfectacomposició, per la riquísi-ma gama de matisos, per lasensibilitat que deixa trans-lluir, per la sumptuositatque presenta la nostra natu-ralesa. De l'època de supe-ració serien: "Canción delas Aguflas" (1946), col.leccio de Catalina Vicenç),"Pino" (1947, coUecció deFrancesca Barceló), "Fondomarino" (1944, coUeccióMarti Torrandell).

I finalment a l'època dedepuració, pertany ari enaquelles obres que entre1950 i 1967, varen esserrealitzades per l'artista des-ferrant-se de la influènciaangladiana i afirmant-se ex-traordinàriament la seva per-sonalitat; aleshores l'estildels seus quadres es torna inconfundible. En aquest mo-ment pinta "Bodegón"(1961, coUecció Pep Ben-nàssar), "Danza" (1968, col.Pep Bennàssar); "Sueños ynácar" (1963, Museo de Po-llensa), "La muerte de Nu-redduna" (1963, col. Cata-lina Vicenç), "Un beso en laribera" (1962, col. Club Po-llença), "Autorretrato"(1964, col. Catalina Vi-cenç), "Pino" (1965, col.Pedro Amengua!).

Des d'un altre angle itambé per un millor estudide la producció de Dionfs,ens podríem fixar en unespoques teles que, dini l'obraque l'artista de Pollença ensva legar, són com a modelsarquetípics o les fites mésavançades del seu pinzell vaaconseguir en un determi-nat sentit; voltant d'aquests,models pot quedar situat elreste del seu legat:

EL PI. Va ser un delsseus temes preferits. Si Cos-ta i Llobera manifesta a tra-vés del seu "Pi de Formen-tor" l'ideal ascètic, DionfsBennàssar a través dels seuspins manifesta la seva exu-berant vitalitat; vitalitatque s'ablana per prendeforces, com el David de Mi-quel Àngel, vitalitat quecombat sense tregua ni des-cans, com el "gegant gue-rrer". El tema "Pinós deFormentor", tractat ja ma-gistralment per Anglada en1923, 1924, 1927, sugges-tiona a Dionís des del mo-ment que cull els pinzellsi no l'abandona en tota laseva vida; amb el temps, siel pi d'Anglada fou emi-

nentment decoratiu i sump-tuós, el de Dionís serà so-bretot ex pres iu d'una ple-nitud d'energies. Recordem,al respecte, obres com: "Pai-satge, 1941", presentat al'exposició Galeries Costa1946 i destacat pels críticsdel moment Sureda, Ripolli Ferrer. "Pino, 1947" deiacoUecció de Da. FrancescaBarceló acollit com una co-sa personal pel poble dePollença a les actes del 25èaniversari de la mort de Cos-ta i Llobera. "Pinós, 1949"de la coUecció Antoni Ben-nàssar, adquirit recentmentpel fill del pintor. "Lladresde llum, 1962" al que elpoeta Miquel Bota dedicauna de les seves poesies."Pino", sense data, en elmoment d'ésser encertat perun llampec que provoca unaexplosió de llum, forma partd'una coUecció de pinturesen el Canadà. "Pino, 1965",molt poètic i de factura mo-derna, de la coUecció PepBennàssar. "Pino, 1967",del que es ven una preciosareproducció. I tota una sèriemés a la coUecció CatalinaVicenç-Toni Bennàssar, be-ll íssim a part d'un bon nú-mero que no tenim localit-zats.

FONS MARI. Un altredels angladians que Dionísa dut a una insospitada al-tura artística és el dels fonsmarins. A l'exposició "Fonsde la mar" que Galeries Ben-nàssar va oferir l'abril del 79ho poguérem observar de-tengudament; no va mancarni quantitat ni qualitat. Enel tema es recreava Dionísperquè es sentia molt lliureper deleitar-nos amb les me-ravelles d'un món ignot:misterioses coves amb aigüesdenses, curses de peixets encontrast amb la quietudd'enigmàtiques bísties, ex-plosió d'alegria quan un raigde llum xoca contra pedresprecioses o vegetació aquà-tica. Miquel Tota ha dedi-cat a aquests fons marinstot un llibre de poemes quees va publicar l'any passatamb 13 il·lustracions a colori 9 en blanc i negre; aques-tes il·lustracions, selecciona-des d'entre els temes de fonsmarí de Dionís, constituei-xen un preciós catàleg del'obra a que ens referim. Perfamiliaritzar-nos en el tema,amb el qual Dionís pot col-zejar-se amb els grans del'art, observam en el llibrede què parlàvem: oli de1963 que, a falta de títol,anomenarem Abstracció, jaque baldament suggereixi elfonc de mar no apareixendins ell elements figuratius."CANT A LA MARE, 1957'de la col.lecció Josep Ben-nàssar, eminentment deco-ratiu dels seus motius àrabs,"Somnis i nacre, 1963" queva merèixer el premi Llo-renç Cerdà de 1963 en el se-gon Saló d'Estiu de Pinturade Pollença. "Perles Medi-terrànies, 1961", i "La Bru-ta Bèstia, 1967", ens agrada

sobretot per la inquietudque desperten. "Aquarel·la1960" de la coUecció Cata-lina Vicenç s'ha d'observarper comprovar que s'acon-segueix la intensitat d'unoli. I de l'estil de les obres"Cercant Perles, 1963" deCatalina Vicenç o el "Oli,1961" de Josep Rotger enels que apareix la figura hu-mana capbussant, és la tela"Bany de ninfes", d'aproxi-madament 1949 molt consi-derada pel pintor i per VidalIsern com un quadro queacredita una firma; aquestquadro va ésser dedicat pelpintor a la primera actriu de

tat i expressivitat, d'acordamb el sentir de l'ànima col.lectiva del poble; no es d'es-tranyar, idò, que Dionfs haestat el pintor més popular,més mimat 1 més admiratpel poble. Sense cap dubteDionfs amb el seu gran amici també avançat deixebleangladià Tito Cittadini, haestat l'intèrpret més fidedig-ne del nostre paisatge. Mos-tres de paisatges rústics elstenim en "Vall d'en March","Puig Tornir", "Flor d'oli-vera", "Terra d'àguiles","Pagesia", "Penyals", expo-sades totes entre 1945 i1949. Mostres de paisatge

aquella revista musical queinterpretant "Viena es así" i"Luces de Viena" va triom-far en tot Europa.

EL PAISATGE DE PO-LLENÇA.— El tractar elnostre paisatge, rústic, urbà0 d'altre natura amb les nos-tres tradicions i fantasies,Dionís es converteix amb unintèrpret excepcional; ésaleshores el pintor de Po-llença que ens parla d'algomolt emotiu i molt perso-nal, amb una intimitat úni-ca. Dionfs capta el paisatgeamb els seus trets esencials1 ens ho toma transfigurat—"també la baixa natura, téson moment de Tabor"—mitjançant la seva sensibili-

urbà les podem trobar en"Carreró d« pau", "Font delGall", "Plaça de Pollença","Carretera baix la pluja","Cançó del diumenge","Mercat". També donades aconèixer per aquelles matei-xes dates, i "Neu" de 1956.Mostres de marines, per lesque va rebre efusius elogisdegut a la seva serenitat, in-timitat i opulència, son:"Cala Verde", "Cala Clara","Refugi de tritons", "Tri-tons en calme", "Titans encalme", "Racó del veli-ma-ri", "La barca del meu fill","Canten i dormen", "Airesde temporal", "La barena-da". "Costa Brava", "Cas-tell del Rei", totes dels anysquaranta. Mereixen una

atenció especial aquells qua-dres en que apareix la flora-ció dels amatlers, "Amatlersdel meu poble" 1947, "Ma-tinal de febrer" 1947, "Can-çó de febrer" 1963; semblacom si la natura estàs totapendent de l'exposició deles seves flors. Encara moltmés ens criden l'atendo elsametlers quan formen unacort d'honor envoltant lasini que amb el caminar can-sat de la mula donen al pai-satge la sensació de perfu-mada d'eternitat; servesquind'exemple "Sinia i amatlersen flor" 1953 de la coUec-ció Josep Bennàssar, "Si-nia" en una cole c ció de Sui-za i "Cant a Pollença". Enquan a obres sobre costumsi llegendes, molt estimadapels pollencins, destaquem"Cançó de les àguiles" 1945"Processó de les Àguiles","Àguiles" 1964, "Nureddu-na 1944", "La mort de Nu-redduna" 1963 i nombrososdibuixos magnífics com elsque figuren en els distintsprogrames de la SetmanaSanta pollencina o en les se-ves ja famoses carpetesd'apunts.

RETRAT.— Mereix unapartat especial. Mes que lafisonomia, i es preocupavaper ella, Dionfs pretenia re-flectir un tret sicològic enel retrat i regalar-quasi totsels retrats els va pintar pera regalar a les persones re-tratades— un quadre que re-flectiran la bona feina delpintor. Entre infinitat de re-trats recordem amb especialinterès: "Mare" 1955, "Pa-re" 1964, Autoretrats 1944,1964, 1967, "El meu fill","La dona del pintor","Apotecari Jaume", "Met-ge Llopis", "Metge Calvo","Margarida E. Rotger","Antònia Vicens"... Va ferun interessant estudi de Mi-quel Bota amb motiu d'ha-ver obtingut el poeta el pre-mi "Ciutat de Barcelona"1965, i a on més es potapreciar la técnica i les pre-tensions del pintor, en elque fa als retrats, es en "Mn.Costa 1954" (coUeccióBou) i la blanca capad'arm in y del canònic i elverdor dels pins entonantun nimbe triumfal al poe-ta, enmarcan el rostre delpoeta que expressa finurai inquietud espiritual.

BODEGONS.— Tampocpodem deixar d'esmentar laseva gran coUecció de bode-gons amb detalls originali-sims, a on una equilibradacomposició i un amor fran-ciscà per les coses senzilleses man if estan; recordem"Senalla d'estiu", "Coses dela meva dona", "Present ala dama". I si ens hagues-sin de decidir per algun de-trminat tipus de bodegó,segurament escolliriem unmotiu floral; "Flores" 1964,destacat pel tritio P. Sure-da, "Bodegó" 1957 deJosep Bennàssar, i "Bodegóque presideix el menjadorde Ca'n Dionis.

BALLS TÍPICS.- I final-ment sobrevalorem les se-ves especials dances folklò-tiques que reuneixen a judi-di del crític, el sentir d'unpoble i la filosofia d'una ra-ça. Presenta unes figures es-quematitzades, contorsio-nante violentament, a la ve-gada que es contorsionen elspins sota els qual es des-envolupa l'escena. Molt per-sonals, a la manen goiescasense conseslons a la galería,en duresa, pareixen simbo-litzar la dança de la vida enla que participem tots ba-llant una dança de alegria0 tristesa, de plors o dolorsprofuns, de goix o plaersSublimats; llàgrimes i rialles,l'etern fons de la tragico-mèdia humana. Dins aquestgrup es poden observar, "Ladança del Club Pollença,"La dança", 1958, de JosepBennàssar o "La Dança" deCatrina Vicenç. Obres d'a-quest tipus de gran alturaartística, són "Lujuria decosta brava" 1946, "Cri-dant als faunos" 1945. "Ladança del vent" 1946 i "ElsPollencins" 1965.

Amb aquestes obres Dio-nfs Bennàssar no tan sols esun pintor conegut a lanostra comarca, sino a altreslatituts, ja que durantaquets anys de turisme havenut a gent procedentsde France, Italia, Suiza, In-glaterra, Suècia, Rusia, Ca-nadà, Estata Unito, Americadel Sur, Australia.... La sevafama, ido, ha traspassat lesnostres fronteres i on es vul-gui ha arribat la seva obraha estat acollida amb admi-ració i respecte. No podiapassar d'altre manera, per-què Dionis mitjançant la se-va observació personal i laseva documentació gràfica—record que estudiava unsllibreta amb abundants il·lus-tracions en colors sobre elsdarrers "ismes"— estavamolt documentat en pintu-ra, per això va poder, a vo-luntàriament, deformar la fi-gura per expresar millor elseu sentiment com feia VanGogh, afegir a un paisatgeun element que no existiaal natural perquè l'equili-bri de la composició ho exi-gia, com feia Seurat, trans-formar els colon de les co-ses perquè la primera massacoloristica del cuadre U de-manava uns determinataacords cromàtics, com feiaZezanne. prescindir de to-ta qüestió objetiva per ex-presarse amb una abstracció1 proclamar la llibertat queen Guaguin desitjava, otramutar les claritata de lescoses quan dogmatisa l'ara-besc com a primer element.Vet aquí, mitjançant unespuntualitzacions a l'acordmunicipal els mérito mésdesteçais d'en Dionfs Ben-nàssar per ésser mereixedorde poble de Pollença d'unaestima singular i ésser consi-derat un dels grans de lanostra història..

Ramón Rebana Ensenyat

LA CAIXA DE "COLONYA" S'ADHEREIX A AQUEST HOMENATGE


PARLA DIONIS

Dionis Bennàssar, en período de plenitudDionisio Bennàssar, en su

acogedor estudio, nos recibecon la amable sencillez quele caracteriza. Una ràpidaojeada a nuestro alrededor,aún cuando no entendemosen técnicas de pintura yjúzgame" de arte por el máselemental sentido de belle-za, hace que nos afirmemosen la creencia de que Dionisestá en su etapa de plenitud.E iniciamos, sin preámbulosde ninguna clase —que estarían fuera de lugar—, elinterrogatorio.

—¿Satisfecho de nuestraobra, Maestro? ¿Habéis lo-grado reflejar, en el lienzo,lo que realmente sentís yqueréis dar a conocer?

—Es difícil dar forma enun cuadro, a todo lo queuno siente y quisiera refle-jar, porque ello para mí su-pone dar a conocer, juntocon el paisaje, con la figu-ra, todo un complejo estadode ánimo, todo un "inte-rior" del pintor; y concre-cionar lo abstracto ha sidosiempre cosa nada fácil. Deahí que, cuando contemploun cuadro mío, lo miro concapacidad de perfección;veo un lago que pudieraestar mejor. Naturalmentehay cuadros que, una vezrealizados, dicen poco me-nos de lo que el artista qui-so decir y de ellos, por ha-berse acercado a una metaideal, tiene el pintor, paratoda su vida, un feliz re-cuerdo.

--¿Cuáles son vuestrasobras predilectas?

Hecha la pregunta, Dio-nis saca un álbum de recuer-dos —fotografías familiares,estudios y dibujos variosrealizados algunos hace mu-chos años, programas de ex-posiciones, críticas y foto-grafías de sus principalescuadros, notas de puño y le-tra sobre interesantísimascuestiones... de valor incal-cublable, al que miramoscon veneración pensandoque a el tendrá que acudircuantos quieran sabe de la

vida de Dionis y de todo suproceso de perfeccionamien-to en el arte.

Y contesta a la pregun-ta:

—"Cançó pollensina", so-bre un bello motivo de Po-llença; de costa brava, unode mis temas predilectos,"Cala Verde"m en posesióndel Director General de lafábrica de Moneda y Tim-bre, "Refugio de Tritones","Lujuria de Costa Brava","Tritones en calma", "Recòdel veli mari", "Lo pi deFormentor".

Interrumpimos la serie desugestivos títulos, para de-cirle que "Lo pi de For-mentor" es probablementela obra que más admiran lospollensines.

—No me extraña tenien-do en cuenta el profundorspeto que tienen para conel Poeta y sus cosas: mi pri-mo, da idea del árbol que,cantara Costa; aunque si tu-viere que repetirlo reflejaríaaún con más brutalidadaquella expresión de fuer-za que le da arrestos paradefenderse y luchar "con-tra les ventades". Tengo enmi imaginación otra obra deeste estilo: un pino que re-fleje toda la virilidad y bra-vura del "gegant guerrer",que se recree y goce con elmismo rayo...

—¿Alguna otra obra enproyecto?

—Un retrato de Mn. Cos-ta y Llobera para don JuanBou.

—Me gusta recordar —si-gue diciendo Dionis— lasobras "Almendros de mipueblo", "Les àgufles", detodos conocida, "La barcade mi hijo", motivo senti-mental, "Baño de ninfas",en posesión de la primeraactriz lirica de "Viena esasí" y "Luces de Viena","Reflejos"... También meagradan los dibujos en colorsobre escenas pletóricas devida y aquellos en que doyforma a una poesía, leyen-da,... algo así como los que

figuraban en la reciente ex-posición bibliográfica deCa'n Costa.

—Decidme, ¿creéis en lainfluencia del paisaje sobrela psicología del individuo?

—Sí, indiscutiblemente.—¿En qué forma creéis

que el paisaje de Pollensainfluye en el pollensín?

—Para mi el pollensín tie-ne tres cualidades de impor-tancia capital: personalidad,gran sensibilidad para captarlo bello y un aire, no sé sidecir, indefinido o indefini-ble. La acusada persobalidadla atribuyo al aislamiento denuestro pueblo, encerradoentre mar y monte. Esa gransensibilidad para apreciar labelleza, al contacto conti-nuo con sus árboles y mon-tañas, dos elementos esen-ciales de Pollensa como co-sa estética; gracias a esa sen-

sibilidad el pueblo, en gene-ral, juzga bien las obras dearte, aunque no sepa decirporque son o no bellas. Yel aire indefinido o indefi-nible lo atribuyo a que noson definidas las cúspidesde nuestras montañas y nopueden precisarse los con-tornos y alturas de nuestrosárboles.

—Al hablar de un aire in-definido o indefinible merefiero a que las expresionesde los pollensines tienen unalgo de misterio, de embru-jo. No podemos saber, porsus rasgos fisonómicos loque piensa, en un momentodeterminado, la mayoría denuestros paisanos. Observauna mujer que vaya poragua, —supondrás que vapor agua, porque lleva sucántaro y se dirige a la fuen-te—, fíjate en la expresión

de su rostro, en el aire de sucaminar y en sus gestos to-dos: pensarás que probable-mente no es su móvil princi-pal, aquel que te pareció aprimera vista. Es algo indefi-nido e indefinible, como in-definidas e indefinibles sonnuestras montañas y nues-tros árboles.

—¿Algunas sugerencias alos noveles pintores pollensi-nes?

—Yo les aconsejaría quecuidaran principalmente deldibujo psicológico, que hi-cieran estudios y, perdiendotiempo, lo ganarán y, sobretodo, que al captar un obje-to nos lo devolvieran elabo-rado con algo de su propioser. Muchos de ellos creenque es fácil pintar en Po-llensa; se equivocan. Puedeque sea fácil retratar; perodar a conocer esos paisajesy figuras indefinidas, a queme refería antes, es tarea di-fícil, porque lo indefinido,en la parte indefinible, tieneun algo más que no coge laKodak o el pintor-retratis-ta. Y en ese "algo más" estárealmente el valor.

—El artista no debe co-piar, debe improvisar, guia-do por una técnica —desdemi punto de vista personal—sugerencias de la misma parasus creaciones. Sé que acabode contradecir ideas de lossurrealistas, que dan la má-xima importancia al primerimpulso del subconsciente;con todo, tengo mi manerapersonal de pensar y, aun-que reconozco la importan-cia del primer impulso —ins-piración—, creo que ese pri-mer impulso debe ser orde-nado y clasificado por latécnica. De ahí que no pue-da menos de sugerir a losnoveles pintores que estu-dien y asimilen, por cuantosmedios estén a su alcance, elcamino ténico del arte.

—Recordamos haberosoido decir que lleváis entremanos un método propio dedibujo y os han suplicado lopubliquéis, ¿qué hay de

cierto?—Me han pedido publi-

que un método de dibujo—teoría y práctica— paraorientar a las generacionesjóvenes. He pensado en elloy un día lo daré a la impren-ta. Comprenderá desde elprimer rasgo indeciso hastael complicado dibujo, concolor y todo, en lo que res-pecta a la parte práctica; yen la teoría, una serie deconsejos míos y de otrosautores que la experienciame ha presentado comobuenos. Si con él puedocontribuir à la prosperidadde la industria de mi pue-blo —pues la industria queno acepta hoy día conjunta-mente la ingeniería y la es-tética, puede considerarsefracasada— me daré por sa-tisfecho.

—¿Y pudiere adaptarseeste método a las escuelas?

—Siempre que el escolarpiense, no veo inconvenien-te. Claro que autoridades enla materia tendrían queadaptarlo a las exigencias dela moderna Pedagogía.

—Aunque es un placerhablar con vos, considera-mos suficiente, por esta vez,lo que para Pollensa nos ha-béis revelado, no podemosabusar de vuestra generosi-dad. Agradecidísimo. Permi-tidme, antes de despedimos,os diga, como os dijera undía don Juan Estelrich, "po-déis estar satisfecho de ha-ber contribuido y dado im-pulso a una nueva época depintar en Mallorca", prepa-rando, tal vez la eclosión delgenio mallorquín.

Conocidos sus pensamien-tos y sus ansias más profun-das, no puede extrañarnoslo más mínimo el triunfo deDionis; es cosa lógica. Sabeanalizar los objetos, captarlo bello, elaborar lo captadoen su interior y devolvérnos-lo con un sello personal ca-racterístico, superando enbelleza al objeto real que le«•Pao. Hylas

Dionis Bennàssar i la pintura abstractaOcupa la sala d'exposicions

del Circulo de Arte i Cultura,l'artista pollencí, Dionis Bennàs-sar. Les seves obre« han aconse-guit aixecar la polèmica. Agra-daran o no agradaran, però nin-gú posa en dubta la seva valúa ipersonalitat. I això, per a unpintor és molt important.

—Com s'aprecia el valor d'unquadro?

—Per la qualitat dels factoraque deu guardar una OBRAD'ART.

—Quins són aquests factors?—Tècnica, composició, mis-

teri, idea...

—Què és en pintura valor?—Aquesta és una pregunta

que el pintor, en lloc de contes-tar en públic, deu fer-se a sí ma-teix.

-Perquè?—Perquè si tots els que aga-

fam un pinzell ens la formulam,automàticament ens posaríemen el bon camí per a desenvolu-par una obra d'art.

—Com diferenciar una obrabona d'una dolenta?

—La valoració d'una Obrad'Art queda de manifest quanl'espectador pot apreciar unadistinció en ella que sobresurti

damunt les demés, sigui el quesigui l'objecte expresat.

—Que du en sí l'Obra bona?-Distinció, força, pulcritut i

deixa un viu record al que lacontempla.

-El que la contempla, «stasempre en condicions de captarel sentiment de l'artista?

—Picasso deia que no fa faltaque el públic entengui d'art.

—I vostè què diu?—Ho crec injust. L'artista

mai ha de viure pel que opinenels altres, però si la gent s'ha desuperar per a comprendre alsgrans artistes.

"Per a mi es més fàcil la figuraque el paisatge"

Llegim las següents declaracions auna entrevista realitzada per Josep Sas-tre el 16 de setembre de 1951.

—En que trobes més dificultats enl'interpretació de la figura o del paisat-ge?

—Per a mi es mes fàcil la figura, mal-

grat la diversitat d'opinions sobre aquestparticular, per trobar major dificultat encaptar el "psiquisom" i arribar a unacompleta penetració partint de la basede que pintar es expressar idees resultamolt més fàcil estudiar a fons, sicologi-cament una persona que una olivera.

—Què ha de fer la gent per asuperar-se?

—Demanar. No sé qui va dirque demanar també es sebre.

—Què t'estimes més l'oli ol'aquarel·la?

-L'oli.—Perquè abunden a la seva

exposició les aquarel·les?—Per falta de temps en pre-

pararia. Vaig tenir que agafar loprimer que tenia.

—A on es troba millor, da-vant les teles grosses o petites?

—Davant les grosses.—En canvi aqui son més be

petites.—Es degut a les condicions

de la sala. Si qualque dia tornasa Inca, demanaria se me perme-tés exposar en el Salón. Tots hisortiríem guanyant.

—Tenen les seves teles ten-dència a la pintura abstracta?

-Si.—Amb quina mesura?—En un quaranta o cinquan-

ta per cent.—Ho considera la mesura

adequada?—Crec que no m'es possible

prescindir per complet de la ma-tèria.

—Correspon la pintura abs-tracta a un període de transició?

—De cap manera, és algo de-finitiu.

—Quan s'arribi al cent percent d'art abstracte, què s'hauràaconseguit?

—La màxima perfecció.—Com sirà una obra de tais

característiques?—Ho puc explicar en teoría.

Francament no es pot concretar.

— ¡Es clar, com concretar siés abstracta?!

Payeras

Aquesta entrevista fou publi-cada al periòdic CIUDAD d'Incael 23 de novembre 1957.


Dionis: groc: verd: vermell: ...arrelResultant de semblanses

amb el cognom de Dionfs,a més, ésser del mateixpoble 1, digam-ho així , te-nir el mateix ofici, m'haduit, amb l'improvisaciódels moments espontanis ibreus, ha parlar d'ell: L'ho-me que no he coneguti l'obre que molt tardia-ment he apreciat.

Davant anteriors impre-cisions, l'escrit que no volel perdó de la paraula fu-gaç. La veu, —obra-home—sentida amb grans esquema-tismes primer i grans com-plexitats després, obliga aplantatjar aquesta recordan-ça a tres moments diferents,la visió jo ven il, l'obra i eldesprés de l'obra.

DESCONEIXEMENT DEL'HOME

A l'home le vist assegutal Juma i el record pel cot-xe que condueix, quan con-dueix, el fill. La cara:L'autórretrat, els nombrososautorretrato.

No el coneixia, però dejove se jutja tot fent un bo-lic, no separam ous i cara-gols. Mirava si, una culturaenrevoltant "lo pi", el fol-klore amb paraules d'art ijoventut i l'home a prime-ra vista pintava pins. Els jo-ves però, ballàvem Twista lini i gozavem d'altresoferiments no pròpiamentpollensins, però vius i, notant nostres. El nostre sem-blava mort. Tirarem moltspapers que ara ens fan fal-ta.

Reconesc grans impreci-sions en l'anteriorment es-mentat, dos motius però fanque el mantingui, un Llo-renç Villalonga — gran es-

criptor i psicòleg— medi-tant amb l'ambient culturalarriba a escriure a "Mortde Dama", "A Pollença —iaixò és simbòlic— un llampacaba de destruir el ro-màntic pi que va inmorta-litzar un poeta gloriós" itambé, referint se al caràc-ter mallorquí i l'alenar jovede Gabriel Alomar, "Elsveins han acabat per reco-neixer-li el talent, sempreque no el mostri a Mallorca.Més fàcil que odiar es tran-sigir. I ells volen, sobretot,dormir la sesta". L'altre, lesgrans arrels culturals d'aquestpoble i el mantenimentpens, erròniament. La cultu-

ra només l'entén« viva, lesarrels — que són coneixe-ment per aixecar un demàmillor que l'avui — no espoden oferir com avui.

Veix els joves pintorsd'avui i aquí fent caminsper altres indrets, amb pers-pectives más amplies i tam-bé, amb voluntat de retro-bar arrels nostres amb novavida. I Dionis i la seva obran'es una. Els continuadors..."un altre cançó".

Els primers contactes ve-ritables amb l'obra els vaigtindré convençut ja de la se-va deseixida —mig poble te-nia cuadres regalats— i tam-bé, que abordava tot aquel

que li pogués parlar de lonou. Llavors vaig mirariesamb ulls nous per una obraviva —es l'única manera demirar—, participant-hi.

RETROBAMENTDE L-OBRA

La característica més ge-neral quan se parla de l'obrad'art es que només podemdir coses contradictòries.També, que el llenguatgeartístic no és natural, no s'hineix, és resultat d'una cultu-ra, de molts de canvis,tentatives i correccions.

He sentit comentaris queTito —l'estranger cuit amb

per Joan Bennassar

vocació pollensina de mira-da penetrant i mantemàti-ca— deia del jove pintorDionis: "No se n'adona delbé que pinta". Corrían elstemps que junts freqüentanles sortides als camps ambBestar, Segui, Roch... defons la figura d'Anglada. Elscritics els anomenavan esco-la pollensina. Cuadres sim-ples —pens amb el Dionisde després— i sensibles.Molts diuen "el millortemps de Dionis", Son es-quematismes no valorarl'obra en tota la seva com-plexitat, inclina n-nos pertemps determinats —nor-malment els passats—. Es-túpides gelosies.

Les veritables innova-cions artístiques se donena les madureses dels artis-tes després d'haver après iromput amb les formes i elsmestres dels seus temps. Iell fou un deixebla avan-tatjat a més de polle nsi—la Pollença dels amors idesamors, dels llums i elsodis, de les calmes i les gue-rres— H calia només mirar-se per pintar-la. Les imatgeses veuen ja en vida nova, elspins deixen d'ésser romàn-tics, la pinzellada com a ac-titud, el color un crit. Lanaturalesa es ja vehicle per,interrogar-se p rojee tan-se,reconesquen en el mon lafigura del seu propi drama.

Com tot autèntic crea-dor, movent-se vers la reali-tat exterior, la creació del'obra plàstica i la realitat .interior s'opera la ruptura,pens més a l'estructura delcuadre i el color que a la te-màtica. Però canviant for-mes canvian continguts. Lacomposició és ja un campobert per a desplegar sen-

timents impetuosos, auda-ços, impulsius, plens de ten-sions internes com la prò-pia vida real i canviant,característic de les civiliza-cions nómadas de caz ad ors,enfrentat-lo a las manerasprqpies dels pobles seden-taris de pagesos que simpli-fican, ordenen i acotan l'es-pai. El gest es una projec-ció cap a l'infinitat a la ma-nera de Van Oogh. Pollock,Kooning... El color cerca elseu complementari exige-ront les intensitats: ver-mell-verd, violeta-groc...Una pintura expressionistaamb tots els Yos voluntarisi els No-Yos rebelant-se.

RETROBAMENTDE L'HOME

Reconciliat ja ambl'obra, amb més fites per arecolzar un criteri de l'ho-me —que ferit al braç delmenjar en fa fidel serventla pámpana— amargamentdesesperat i viu, sense creu-reri interessat amb el pro-grés, amb l'avanç pictòric ino trobant la pau ni a l'es-tudi. Desemganyat dels crí-tics i capalletes. Dels nouscamins de comercialitzaciópictòrica. Universal, l'uni-versalitat que dona l'egois-me del jo propi. In en certamanera, destruint el que es-timava.

El sent, valent i madurcom els pins. Covard, exi-lât al poble, empresonat al'estudi. Forjador de belle-zes que espantan.

Estim aquesta gran com-plexitat qu'ens ha legatl'obre mes fresca, sentida ihumana realitzada per unpintor pollensi.

Jordi Verdera, Thome que salvà a Dionis quan caigué ferit a AfricàResultant de semblanses

amb el cognom de Dionfs, amés, ésser del mateix poblei, —digam-ho així—, tenirel mateix ofici, m'ha duit,amb la improvisació delsmoments espontanis i breus,a parlar d'ell: L'home queno he conegut i l'obre quemolt tardiament he apreciat.

Davant anteriors impreci-sions, l'escrit que no vol elperdó de la paraula fugaç.La veu —obra-home— senti-da amb grans esquematismesprimer i grans complexitatsdesprés, obliga a plantejaraquesta recordança a tresmoments diferents, la visiójo ve niï, l'obra i el després del'obra.

DESCONEIXEMENTDE L'HOME

A l'home l'he vist assegutal Juma i el record pel cotxeque condueix, quan con-dueix, el fill. La cara: L'au-tórretrat, els nombrosos au-torretrato.

No el coneixia, però dejove se jutja tot fent un bo-lic, no separam ous i cara-gols. Mirava si, una culturaenrevoltant "Lo pi", el fol-klore amb paraules d'art ijoventut i l'home a primera

vista pintava pins. Els jovesperò, ballàvem Twist a l'Ir ui gaudíem d'altres oferi-ments no pròpiament po-lle ncins, però vius i, no tantnostres. El nostre semblavamort. Tirarem molts papersque ara ens fan falta.

Es ja prou conegut queen Dionis pintava amb la maesquerra, degut a la faridade la guerra d'Africà.Aquest bocí de la seva vida,conegut en part pel testimo-ni dels seus familiars, per lesnotes autobiogràfiques i peltestimoni dels seus compa-nys de guerra, ens confir-men que fou una fita impor-tant en la seva evolució psí-quica i física posterior.

Hem pogut localitzar al'home que visqué apro p delnostro amie en aquells mo-ments decisius; en JordiVerdera que viu a Sa Poblaens conta l'aventura.

Estàvem plegats en el Ba-talló num. 62 d'Infanteriad'Inca, juntament amb uncentenar de soldats ens en-viaren a la guerra del Ma-rroc. Foren unes experièn-cies molt difícils.

—Com era el seu caràc-ter?

—Era una persona senzi-lla, molt bon amic i no gaire

xerrador.—Sabem que abans

d'anar al servei militar, esguanyava la vida així compodia, com per exemplefent de porquer a TerneUesa les hores ja era aficionata fer dibuixos i li comença-va l'afició a la pintura, casid'una manera intuitiva. Esper això que li vaig demanar

si a Africà tenia afició apintar.

—Allà no pintava mai,crec que encara no s'haviainteressat per la pintura;després he sabut que ha arri-bat a ésser un gran pintor.

—Com el feriren?—Un grup del nostro ba-

talló ens enviaren a posi-

cions avançades per a cons-truir petites fortificacionsanomenades "blocados"(eren unes parets fetes ensacs d'arena i en mig hiconstruïen una tenda). Elprimer vespre tengueremmolt de foc enemic, anàvemaguantant però ens senbla-va que no en sortiríem. EnDionis rebé un tir aprop de

la clavícula dreta, li sortiaun roi de rang que arribavaenfora; el me vaig carregara l'esquena i vàrem poderanar fins a la zona d'artille-ria que l'hospitalitzaren. Nom'explic encara com en sor-tirem vius.

La seva intenció de seguirla carrera militar, segura-ment com une de les poquesopcions econòmiques delseu temps, reflexada en undels seus escrits autobiogrà-fics, "después de Africà,tengo el firme propòsito depasar a la aviación militar"i confirmada per en Jordi:"quan anàrem a Africà ellera cabo i estodiava per aseguir pujant de categoria".Si be això pareix cert, no hoés manco que en notes pos-teriors del mateix Dionisquedas prou clara la sevafrustració, es desengaña demoltes coses i de moltespersones i es replantejà, altomar, la seva tàctica da-vant aquest mon que el ro-dejava. En Dionis desitjavaun mon millor, arribant-hoa aconseguir a l'espai de lesseves teles i dins l'esperitdels que les saben contem-plar.

Tomeu Payeras Cifra

"Knur dues llums". Oli solire post. 74 per 61 cm. 1944 /Tloi s" 1957. OU »obre post/81 per 60 cm.

BODEGONS

La problemàtica de la compo-sició, l'equilibri 'de formes, totesles dificultats d'una natura mortaera afrontat i resolt per Dionfsd'una forma magistral, mesclad'intuició i d'esforç.

"Perlas y nacre". 1963.Museu de Pollença.Oli «obre tela.120 per 120 cm.

TEMES POPULAR

Els temes dels seus dibuixos, olis, acuarei-les,etc. ho confirman: era un home profundament arre-lat a la seva terra i a les tradicions. Sense ésser tradi-cionalista, era un fidel reflexa de tot quan el rodet-java, vivia físicament inmers dins una societat i unípersonatges els quals observava, analitzava i captavapsicològicament. Aquets personajetges de café, dela plaça, o el pescador arreglant xerces, no eren perell simples masses que havia que reproduir, eren sersmolt estimats de la seva societat, i en la màxima dig-nitat els reproduïa.

"Els moros".1939.

Oli sobre tela.128 per 98 cm.

"El Cavall Bernat". 1947. Oli sobre tela. 73 per 60 cm.

PAISATGES "La Sínia". 1953. OU sobre tela. 90 per 81 cm.

Les montanyes son les mateixesque veim encara, les valls i els amatIen també, però res d'això s'asembla,a lo que noltros veim quan està dinsuna obra d'en Dionís. La seva potentretina i sensibilitat capten, mult ipl ican, ordenan i aní m nil/.an tot aquesttorrent de formes, colors, i Dum quequan una vegada que el seu esperitho ha assimilat, ens regala als nostresulls una magnífica sinfonia que com anotes musicals ens recrea l'esperit.No podem confondre a Dionis ambaquell* pintors, que quan pinten unamontanya tan sols pinten una mon-tanya.

FIGURESCom digué "el mateix Mestre: "Per

a mi es mes fàca la figura que el pai-satge, quan es coneix bé a una perso-na es pot trasladar a la tela la seva si-cología. Una figura te dos ulls, unpaisatge a mils". En els retrats, es com-portava com els grands mestres. Les fi-gures femenines abundants a les sevesobres, mostren una gran varietat enquan al tratament. Unes amb tonssuaus, colors ben entonats, es el Dio-ní» romàntic, altres més vius de co-lors, més contrastats, colors tallats,és en Dionfs sensual, exigent, que noperdona res al model. Els seus re-trats i figures poden anar des de unainterpretació idealista del model, finsa una critica i censura.

FONS MARINS

Els fons marins d'en Dionfs sonun pretexte d'alliberament de la se-va imaginació i fantasía, es un temaideal per a fogir de les formes prees-tablertes, introduir elements mitolò-gics i de legendes. Es aquí, a on lapintura és un element plàstic, sen-sual i de més avançada tendència ala composició abstracta.

"Hoy pago yo" 1960.Aquarel·la.81 per 65 cm.

"Dona d'aigua". OH «obre cartó. 1966.55 per 46 cm. "Les al·lotes del can-can". 1951. Oli sobre orto.81 per 65 cm.

"Les al Jotes del can-can". 1953. OE sobre cartó.81 per 65 cm.


RETRATS

j Jttettr (M*u»?/<i> t1j.

4vft* H$*t*

pit»«nS®mVl<tt{<** JA*«

. T »«JT^

t

»•*>'

tV'iHC. >"<-<•• l ' / : , .

EL DIONIS INÈDITI „s el Dionís desconegut per a molts que peiuen que nome«

sabia pintar pins. Es l'artista. Eg el seu darrer caminar cap al allibera-ment de les formes, es una evolució lenta que comença ja a partirdels anys cinquanta fins que em va deixar. Cap a on anava? I. Imi yde quedar varat —com molts d'artistes amb els primers Borers—s'enfila lliura pel brancatge de la seva imaginació,

•

Jfi tfAN' -

K \"*'XK »""̂ *"""-*

•̂ :p¿;îj-mi

í*/4f

vi* ^>frjona^c /P»'íf^ríí* jitwy pepvíyr.

nio«ÍJ-J?63


LA MÀGIA DELS COLORSper Miquel Bota Totxo

Sense dubte que l'art s'ha fet història a tra-vés de l?s manifestacions dels sentiments dels ho-mes. Perquè els homes, bé amb la gracilitat de lalínia, amb la pinzellada lluminosa, amb l'harmo-nia dels colors, amb la sonoritat de la música, ambel missatge poètic o amb el cisell esculpidor, hanfet realitat una impressió, un pensament, una vi-sió del món en evolució. I tot el que és realitat es-devé història.

Seguidor d'Anglada Camarasa ¡ de Tito Citta-dini, s'ha suposat que Diom's Bennàssar ha reflec-tit qualque influència. He pensat que, per a consi-derar el vertader sentit d'u:ia influència, haun'emd'empressonar l'obro del nostre pintor dins unquadrilàter o dins les parets d'un rectangle d'ideesi pensaments estranys. I aqu í 'és on podem desco-brir la rebel.lia do l 'ànima d'art ista de Dionfs Ben-nàssar, que sempre ha vo!q:: t volar lliure, senselligaments ni l last . Per tant . cal puntualitzar que,

"Granant ¡dees humanesen evolució constant,l'art ha esdevingut històriaamb arrels universals"

Bàsicament i sense dubte, la pintura d'En Dio-nís té un aire personalfssim, un estil amarat dins elspropis sentiments que maduraren la seva vida. Ellsempre tingué prou força, prou funament, prouiniciativa, prou matèria arti'stica, prou valentia¡llenca per no caure ni haver-se de retre a la necessi-tat de manllevar idees arribades d'altres països o te-rres llunyanes que, en últim terme, l'haurien perju-dicat. Tota l'òrbita p ic tòr ica de Diom's Bennàssarassenyala una trajectòria de llum de geni i seny demestre.

<M»¿MÍI .:

Realment, allò que predomina en tota l'obrad'En Diom's Bennàssar, a més a més de la tècnicaila ductilitat o energia de la línia, és l'exuberànciade la llum, la màgia dels colors, que es fan orgia alsulls. Perquè són nombrosos els quadres d'En Dio-m's, tant els que exalcen els fons de la mar com elsque pregonen la plenitud magnífica del nostre pai-

satge, que són una vertadera explosió de llum. Ex-plosió de llum que produeix un impacte sorpre-nent, una atracció potencial que arrela profunda-ment.

Tito Cittadini en féu una definició ben encer-tada del nostre benvolgut pintor. Aquesta: "Diom'sBennàssar és un producte genuí de Pollença. Co-mençà a pintar, quasi bé, com un furtiu, ambuna ànsia pudorosa que ja revelava aqueixa des-proporció que el vertader artista comprova, diària-ment, entre el que és realitzable i allò que és som-ni. Treballa, dia a dia, en alternatives de plenitudi descorajarnent, però sempre amb aqueixa forçatestarruda que empeny als predestináis. El seu artés qualque cosa més que retòrica; és sensibilitat,palpitació, bellesa, on el sentit más aristocràtic dela paraula...".

Així ' pensava Tito Cittadini, aquell home tam-bé extraoidinari que declarà (¡uè tota la seva pintu-rua havia sortit de Pollença i que, amb amor crei-x< -n t , pregona Pollença f ins allà on pogué arribarla seva veu.

Ara bé, Dionís Bennàssar, ja amb arrels fona-mentals, amb petjada segura en els camins de l 'art,seguí la sc:va pròpia singladura pictòrica, conven-çut de la seva vena i força creadora; comptant ambl'amistat dels pintors que compartiren anyades ipensaments.

Dionís Bennàssar, amb la seva màgia, copsàl'harmonia dels colors i de la llum, que traspassà alsseus nombrosos llenços amb tota la força i nitidesaessencial que la natura sap conjuminar. Per això, bého podem dir que la pintarà de Dionís Bennàssarés l'epifania de la llum i dels colors de la terra po-llencina, terra curulla de sol.

Pollença, 1980.-PAU.

Paraules per a un artistad'un altre artista

per Aligi Sassu

JOAN VIVES LLULL: "Es una de les

figures cimeres de la pintura mallorquina"

El pintor va adqui-rint de cada dia mésimportància en l'Histo-ria de la Pintura Ma-llorquina d'aquest se-gle. A mi em sembleque també dins l'espaidel complicat i articu-lat desenvolupament del'art espanyol. Des demolts de punts de vis-ta, ha estat molt im-portant el treball deDionís Bennàssar per adues característiques fo-namentals.

En primer lloc la sevaautèntica originalitat, lafidelitat a la seva terra,a la seva Illa i particular-ment al mar, al camp, lamontanya, ple i maselide pinars, amatlers, alci-nes, els voltans de Po-

llença, de Formentor,Cala Sant Vicenç, llocsúnics en el mon per laseva bellesa de colorsi armonia.

Originalitat que eldistingueix claramentdel demés pintors de laseva època, dels seuscontemporanis i delsseus mestres. La qualitatde la pintura, el ric es-maltat del color, l'in-venció continua d'unarealitat que transfiguraen poesia les coses be-lles de la natura.

En segon lloc, sonsignificatius els interesosde Dionís per el mon re-mogut de l'art contem-porani. Malgrat viureretirat en aquesta Illa,amb antenes sensibles

ha registrat els fets pespolèmics de la avan-guarda en Europe i enel Mon, sense oblidar-se de l'home.

Son reveladors de laseva forma particulard'estar present a l'histo-ria de l'art contempora-ni espanyol, els cua-derns de notes que haointat i dibuixat per acl! durant molts anys.Més que apunts son.grands "in folio" en elsquals estan anotats ipintats les mes secretes¡mmages de la seva fan-tasia. Una mina d'in-vents que desgraciada-ment la mort —massaprest— ha desbaratat.

Del mestre DionísBennàssar, pens que esdeu analitzat més enprofunditat aquests dostemes que encara no es-tan descoberts i que noson els únics, però sonfonamentals per a com-prendre aquest gran ar-tista pollenci, tan huma-nament germà i humàen tots.

Desgraciadament jono he tingut l'oportuni-tat de conèixer.lo moltd'aprop, però ell emparla cada dia amb laseva obra, i em fa ad-mirar i comprendequan d'hermós i bell hiha en la seva obra, re-flexa de la natura dePollença i de la seva Illa.

Per aquest númeroextraordinari del nostreperiòdic EL GALL, de-dicat a DIONÍS BEN-NÀSSAR, el sempre ben-volgut pintor de Po-llença que voldríem quefiguras a les Galeries deFills II.lustres de la Vila,hem pensat que seriaprofitós i d'importàn-cia conèixer el criterid'un altre artista d'a-rrelada magistratura,JOAN VIVES LLULL,pintor nascut a Menor-ca, que també ha pintatel nostre paisatge, queestima molt Pollença ique fou gran amic d'EnDionís. Per això, li prc-guntam, sense més pre-àmbuls:

—Com considerau l'o-bra pictòrica de DionísBennàssar?

-L'obra d'En DIO-NÍS, com la de tots nos-altres d'aquell temps, téun principi comú: lagran admiració que sen-tírem per l'obra genialdel mestre Anglada Ca-marassa; i també per lapintura serena i plenad'intel.ligència del granpollencí d'adopció TI-TO CITTADINI. t

—I què exalçaríeu, se-nyor Vives Llull, de lavida d'En Dionís Ben-nàssar? Com jutjaríeu laseva personalitat huma-na?

—En DIONÍS sempreva esser un home moltsenzill, un bon amicsense reserves, desinte-ressat. Un vertader fidela la fraternitat de l'àni-ma. I sempre, un gran

treballador. Semblavacom si hagués arribattard per a realitzat to-ta la seva obra, com sili faltas temps per adeixar sobre les telestots aquells colors que,lluminosos, li bulliendns l'enteniment. Béque el podíem veure so-vint, per Plaça, amb elsquaderns de dibuixosdavall el braç, ambaquell aire irònic i som-rient, malgrat les molès-ties de la seva precàriasalut. Sany i equilibrid'artista i creador infa-tigable.

—El tractàreu sovintcom amic i com artista?

—La nostra lleialamistat venia d'enfora,ja que la seva esposaCaterina i la meva esconeixien de la infan-tesa; i la meva estada al'estimada i patriarcalPOLLEN ÇA, la va re-fermar per sempre més.

O sia que l'amistat ambEn Dionís era profunda.

Senyor Vives Llull,voleu afegir qualqueconcepte més?

—Sí, precisament, vullpatentitzar que lo méspersonal de la genial ivaluosa obra de DionísBennàssar, segons elmeu criteri, són aque-lles composicions quedemostren l'entusiasmeque sentia per les festestradicionals i llegendà-ries, que li inspirarenunes pintures magistralsque no tenen antece-dents en la pintura ma-llorquina i manco se-guidors. Crec que Po-llença i els pollencinspoden sentir-se orgullo-sos de posseir un artis-ta de tanta magnitud.

—Senyor Vives Llull,moltes gràcies.

Miquel BOTA TOTXOPollença i Maó, 14 de

març de 1980.-PAU.


DIONIS BENNASSAR, AMICper Miquel Pons

EN DIONIS PINTANT

A Ca'n Vela (1946), es contemplat per Bernat Cifre, d'lianys. Passat el temps, i mort ja el mestre, jo mateix li dedicuna "dècima".

EL FONS DE LA MARAmb motiu de l'Exposició pòstuma, d'aquesta temàtica, ales Galeries Bennàsser. Pollença, Abril-79.

Dionís, àlies "color"...color en perpètua lluita,mostres la copa de fruitaque congria la blavor.Bé fas sentir la remordel teu geni: dins l'ah isen silenci hi veus l'encísde verds, blaus i sang intensa.Són els fondais de Pollença!Es el teu cor, Dionís!

Bernat Cifre(Foto de "El carni no deixà")

Amb el pensament so-vint som a Pollença i esma-perdut camí'n i camí'n pels

'carrers estrets i poblatsd'ombres fins entrar a tan-tes cases obertes on habitala poesia i el l lorer , on ha-bita l 'art i és una finestra so-bre la contrada, ou habital 'amistat i l 'amic cor donati taula parada ¡ de l'amic,l'altre amic , que es doiaDionís, nom de trobadori de rei, i ja ho sabeu, depintor-habita el record, desd'aquell matí-agost-66, quanel seu Ball de l'olivera ale-grà i alegra amb els seusgirs un poc luxuriosos l'altracasa, la vostra i la meva.

I fou senzill. M'haviaengatat abans de beure pelsimple, però trascendent ac-te de mirar un pi clapantde llum una barca i una do-na de pits verds... i justo aun angle el nom, Dionís,i oi l l inatge Bennàssar, sig-nant, donant fe mentres en-tregava tot allò que es por-tava dintre i arran de l'àni-ma.

Havia caminat, xopd'il.lusió, de mar a mar, depoble a poble, per la carre-tera amb vent de molins irectangles de terra grassa, joque venia de terra de secà,aixuta com una sola de forn,per a trobar la casa on vi-via l'art i l'art el trobàremal carrer de la Roca, nom-bre 14 i era a les parets, ales cadires..., i als ulls. Il'art era el pi, els pins, ger-mans d'aquell de Formen-tor, amb el brancam i elfullatge encès, com un ca-lar-se foc a l'estiu assedegat.I l'art era a les altres parets,a les altres cadires..., i alsulls. I l'art era la mar, lamar argentada amb nafresde mil colors i escarinxa-des de barques i les e&ca-rrinxades eren tan fondes,que deixaven esguardar totl'encanteri abissal, 1 Ti ortetde flors salades, els cova-xells on s'estimen els peixos,els laberintos i els antres

Callà, calla Dionisper Alexandre Ballester

Si Dionfs, no importaque cridis. No Dionis, noimporta que callis. Ja sa-bem, els que t'escolten, quemai callaràs. Veu de terra ide cel, aigua plana i arbraescambuixat. Veu de carn,carn nostra feta horitzó,sense més covardies que lade l'horitzó mateix. Així,amb creix i d'onada blauai rostoll vermell. I, no eravermella la mar, ni mai elrostoll fou blau. Pero tusabies com la veu despertadel cant de l'era i el som-ni de la cançó del pescador.

Calla, Calla Dionis, veude sang que batega dins lesarrels més vives del se-menter de la vida. Calla.

Ja ho sé. No callaràsmai, Dionfs.

Sense dir res parlaràsmassa. Enraonares ambmots silents, plens de l l u mi color, els més vertaders.La teva mirada analítica,clara i profètica, i el teupols segur, savi i enamoratens deixaren un testamentcolpidor pel nostre atahlálatviure, o conviure, o pitjor:sonriure lliure a la lliber-tat.

Visqueres, callares i pin-tares amb el possat delsdeus. Si el deus haguessinnascut a les nostres con-

trades i sapiguessin pintarserien com tu, Dionís, nomdel deu panteista, nomd'amor a la bellessa, a la vi-da, a la naturalesa.

Crida Dionís. Crida i nocallis mai. Hi ha massa gentque crida sense tenir resa dir-hi, tal vegada, la quehauria de cridar calla comla pedra.

Estiu calents i nits este-lades s'enfilen per la tevasignatura fins al campanard'una dolça rebeldía. Cone-gueres rebeldes subterrà-nies dins el cor, sense pas-quins, sense consignes, cone-gueres la dolça rebeldia delrehel orda i orat.

El fil es tallà, tràgicpinzellada en negre.

Sentirem, fil negre, dinsles bòvedes un "respon-se".

Tots els "responsos" sonun adéu cap a l 'infinit. Cantgregorià. Gent gregoriana iterra de morts. Vida de llàn-tia. Lletania d'aigües medi-terranees i aleluia de fullesperennes.

Així, sense concesionsens deixares el teu testa-ment. Massa curt Dionis,massa sincer.

Ja ho sabies: Els sincerssols poden romandre a les

cambres del cel, i pintarun aire novell a una marneta, Dionis.

Vell Dionis. Vell Dionissempre jove, sempre nou.Crida i no callis. Amuntcrit ford i traspassa el tempsque no hi haurà vents queesvorrin el solc de la tevanau forcida de llum i color.

L'arc de Sant Martí ettenguè enveja. Els Deus tevolien. Calla. En sabies mas-sa.

Crida per a sempre Dio-nis.

Així sia, miracle de laparaula, de la teva paraulafeta imatge.

Jo vull cercar-te dins lapupilla eterna. Deixa unamica de llum, un xic de co-lor per a que somniar ambl'agre de la nostra terra iamb la bromera de la nos-tra mar.

Mirall de foc. Net. Fi-nissim foc esmicolat damuntla pluja de miralls que lesteves mans en deixà coma panyora i testimoni i tes-timoni d'una vida alta demestre senzill i generós.

Ens deixares el teu ensor-tidor silenci.

Crida per a sempre, Dio-nfs.

Així sia.

per on passejen Ia deva ele-gància de ballet l'anfós i elsdéntols i els cap-roigs i lesdonzelles..., i les roquesencisadores i les algues. 1 lamar, quina mar, mar-firasubmarina de colors: blanc,vermell, daurat, morat, groc,verd, taronja, blau, rosa i elscolors brillants de totes lespedres del lapidari, de lesfruites de tot temps..., i l 'al-tre color concupiscent de lacarn de dona tenyia de lle-nagadissa fosforescència. 1

l'art era a l 'horta, a la v a l l ,a la façana i a tot on tocavael taumaturgie amb claríssima veu de mun tava , I osben cort i segur que ois u l l sno donaven abast a to l oique miraven , q u a n a un cor -nalo vaig destriar encara totel sol i la claror i la soda il 'or i la dança do los À g u i l e si oi joglar Joan Polos, queenlluernen la pollencina t a r -da del Corpus.

Havia mirat tant quo oiscolós de la mar i ois arbres

i ois peixos més l 'amplatemàtica no cabien dintre lamirada i regalimaven por lapell i L 'anima f ins a deixar-ies amarades. I aquest ama-r a m c n t , com si l'os d'aiguaamb sal , om conservava vivai to ta l la memòria do vourosons mirar la passió d'aquellhomo, Dionís Honnàssar.manifestada amb l'abraçadaa cada te la , que amb ànsial 'aguardava. Deveu havor so-fr i t molt Dionís, ,> , . r vessartanta gaubança.

DIONÍS PINTOR I HOMEper Miquel Ferrer

D'en Dionís ja s'ha dit elque es sol dir de totes aque-lles persones que s'intentabiografiar. Neix en tal lloc,etzétera, etzétera. De famí-lia humil o acomodada, et-zétera, etzétera. Però totaaquesta sèrie d'etzéteres, da-des i aproximacions no és,ni molt manco, el que es potdir d'un home i d'un artista.

Qualcú va dir un pic quetres són les circumstàncies0 ingredients que ens calcenla pell i el caràcter que irre-missiblement ens van acom-panyant tota la vida. Primer,deia, som fills dels pares queens engendren. Segon,seguia dixent, del poble queens veu néixer. I tercer, peracabar, del medi ambient onens educami desenvolupam.

En Dionís, com qualse-vol mortal, no va escapara aquestes imborrables tin-tes —meitat hàbit, meitatgenèriques— que segonsaquell forgen a l'home.

Dionís era f i l l de la sevaterra, quasi es pot dir quesolsament era pollencí; aaquesta terra estava aferrat,a aquest poble vinculat, es-timant tot el que l'enrevol-tava, d'una manera senzilla,reflexiva i juvenil. Expres-sant amb els seus pinzells,d'una manera natural i senseesforç —perquè així erad'artista— tota anècdota quesurgir pogués en el seu te-rrer lloc, tant en lo físiccomen lo espiritual, poble1 pobladors, sense que peraixò les seves obres deixas-sen de tenir aquest aire decosmopolitisme que moltbé es pot integrar dins unmoviment imprresionista debons pintors d'una determi-nada època.

Extranya paradoxa, peròevident i palpable. Bastaveure els seus quadres peradonar-se de què la formacom ho va expressar ésuna autència manera de veu-re Pollença mitjançant el seucaràcter, tota llum i color.

El vaig veure pintar mol-tes vegades, tantes d'altresvaig assistir a la titulacióde les seves teles de cara auna exposició i, sincera-ment, me quedava marave-llat i sorprès de veure ambquina agudesa, encert i sen-tit tenia en Dionís perposar i encertar el títol auna determinada obra.Exemples són: "Ladres dellum", "Grisos de tardor","Arbres d'or", "Racó enrepòs", etz.

El seu estudi i les xerra-des al cafè eren els dos llocspreferits j 'ei] per fer novesamistances i encetar inèditeso conegudes conversacions,molts de pics instructives iagradables. Era d'amistat fà-cil, de xigarret comunicatiu,de vegades engronçant el

cap, mig aclucant la mirada(postura molt seva) es posa-va a escoltar i ¡nlorcsar.sepel que allà es parlava. Mi-rant-lo als ulls es podia apre-ciar l'eloqüència que tanca-ven, reacció molt pròpiad'una persona poc comú.

Mai no es va permetrea ell mateix ésser un avari-ciós en res i menys amb lapintura, ve't aquí perquè,encara avui , els seus quadressón tant frescsi sucosos comel mateix dia que els va plas-mar. Virtut molt poc co-rrent en els pintors, que nor-malment adoleix més perdefecte que per excés.

Pena gran la de l'artis-ta que se l'hi reconeixen elsmèrits quan els seus fills, jano ho poden veure ni elsseusllavis agrair i més aquellque, en vida, va sebre méstreballar, corretgir i millo-rar el seu deure pictòric quelluir-se amb això. Lo con-trari seria ser pintor a se-ques i, ni per guait, veurel'artista que, en definitiva,és el que perdura. A totsdeix camp per opinar i jut-jar.

Si és possible una expli-cació del camí que es vadissenyar en Dionís dinsl'art que va escollir i, igno-rant-lo, l'herència pictòricaque ens va legar i que avuitots recollim aquesta ricaessència que destila l'art —vaésser l'única i obvia raó encontra de lo que molts po-den pensar o creure- és queDionís, mai va practicar lapintura per guanyar doblers,tant sols per subsistir decen-tement. Prova irrefutable itestimoni viu són el nombretant elevant de quadres, di-buixos, aquarelles que va re-galar a amics i coneguts ilo curiós del cas —peròple de mèrit— és que es vaquedar curt, perquè la sevasana i utòpica intenció i de-sig era veure, abans de mo-rir penjat un quadre seu entotes les cases pollencines(així ho va comunicar alsseus parents).

No crec que ells pensasmai figurar, un dia, entre elshomes ¡Llustres de la sevavila natal. Aquesta despreo-cupació de no saber-se re-cordat el va deixar fer elseu treball més tranquil i ala fi, sobre dir-ho, el fa mésdigne.

A aquesta casta d'homesprecisament, que forjen laseva vida, poc a poc, un copdarrere l'altre, fins el puntd'enmalaltir dins l'empeny—aquests precisament i nod'altres— són els qui se me-reixen figurar dins el Salóde Sessions d'un Ajunta-ment.

D'altra banda, ells mésque ningú, va saber que laseva obra tenia el seu mè-

rit , por t ino do no haver si-gut a i x í , coneixent-lo comel coneixia, no t i n c cap dub-to do quò hagués esgotatmés les soves forces en bus-ca do més qua l i t a t "i sino ho hagués aconseguithauria canviat d'ofici, aixíde senzill —, però ho va lo-grar. Motiu pel que avuiens alegran d'aquesta rica,vasta, valiosa i monogràficacol.lecció que ens va dei-xar on sigui la seva obra. Nooblidem que dins l'art,l'únic que hem de cercarés alegrar el cor i confor-mar l'alma.

l'er apreciar-la fins atu-rar-se davant cada un del'sseus quadres i tractar d'es-tablir un diàleg interior ambqualsevol dels seus pins,muntanyes o personatge quepoblàs o enriquís la compo-sició. Maldament, tal volta,el millor que es pot fer ésno dir res, callar-se i con-templar la seva pinturai analitzar després les emo-cons que ens haguí pogutsuscitar. Al meu parer ésdeu a que en Dionís va arre-bassar — a unglades — l'esco-la pollencina — essent ell es-cola ja— el secret del color,la llum i l'empast. I conei-xent com coneixia la sevaterra, li va donar forma iritme d'una manera humanai genial; i així va pintari d'aquesta manera constantes va anar auto-pagantaquell deute que havia auto-contret (ésser pintor) i quees sentia deutor.

Quan li quedava molt perfer i donar-nos morí. Morítal com volgué morí —delcor— de l'òrgan que regeixl'amor i la sensibilitat, i lesalegries i desilucions -• imalgrat es sentís malalt—més que malalt efímer res-pecte a la gran tasca ques'havia tratzat i que sàviafaltava per fer —com unameta que es present llunya-na. Amb resignació, aixísense perdre mai el som-riure del llavis, fou treba-llant, madurant i desenvo-lupant fins al final. Sé queva tenir virtuts i defectes—qui no— i als qui quedamens tocar pagar aquest deuteque tot home singular tédret a cobrar-se. No posantdubtes, pensant que totsegueix una llei natural i,com les aigües que trobenel seu curs, igual succeirà.Déu no vulgui que perqüestions do protagonismomal entès, aturem massapics la qüestió de mà a mài ens patini entre els dits deldesinterès i del desenteni-m o n t i tardem massa a col.lo-car el seu retrat dins la sala—orgull de la Vila de Pollença.


Recordant en DionisAmics que m'heu demanat aquest article: Deixau-me

dir de bon principi que sent, e! meu cap emboirinat de difi-cultats a l'iiora de intentar descriure, parlar, casar i fondreuna entranyable amistat de cuaranta anys, avui amarada detristor y anyorança, amb algunes incompatibilitats, ambllargues discusions que a voltes duraven setmanes, i en for-mes distintes d'analitzar, crear i guadir de l'art pictòric.

Per sortir-ne Hui t , permeteu-me, amics, que torni en-rera per l'escala del temps, allà per els anys vint, i faci unpoc de història conservada amorosament n l'íntim arxiuanímic dels meus records.

En aquella dècada, mentre En Dionis se sentia ja incli-nat i xuclat per un art, ho passava tres anys estudiant a Ma-drid i tots els diumenges, perquè en tal dia l'entrada era gra-tui ta , anava a passar el matí al Museu del Prado, per tant,és llògic que amb aquelles primeres impresions jovenívolesdevant els clàssiscs, s'anàs formant, poc a poc, el meu gustartístic, que m'havia de pressionar per el reste de ma vida,cap a la perfecció, el realisme, el figurativisme, el perfec-t issi m madidatge de línies, formes, colors, proporcions illums i sombres.

ParalJelament, En Dionis començava a pintar ambencisadora simplicitat lo que veia a la naturalesa sense lescomplicacions que no té un pintor novell i que venen méstard q u a n t se va formant i descobrint les variades, m ú l t i -

ples, inmenses possibilitats de crear bellesa estàtica ambuns pinzells, unes teles i unes pintures que l'indústria posafàcilment al seu abast.

Però les coses s'anaren complicant ràpidament. Peruna part, En Gelabert, un pintor al qui l 'Ajuntament dePalma acaba de dedicar-li un carrer al costat d'un altre aN'Anglada, anà a principi de segle, l'any 1903, becat perl'Ajuntament de Ciutat, a París de on importà a Mallorcales formes i tècniques dels impresionistes francesos quecaigueren entre els crítics i els pintors inmovilistes, figurati-vistes, academicistes (Toni Ribes, Anckerman, Bauçà, Vi-cens Furiò, Pere Càffaro, Pere Barceló i el nostre D. LlorençCerdà. En Toni Fuster havia mort l'any 1902), com unabomba explossiva d'efectes permanents.

PRIMERES INFLUENCIES

En Gelabert, vinculat a Pollença, a on hi passava llar-gues temporades, per la seva amistat amb En Bestard, N'An-glada i En Cittadini, exposà l'any 1929 a Ca'n Bestard unconjunt d'una trentena de teles, totes elles de temes poUen-cins, entre les que cal destacar el parrai de Ca'n Garrit, quejuntament amb el parral de Ca'n Brull i el de Ca l'Adminis-trador formen un col.lectiu valuós de la seva obra pollenci-na.

Aquesta exposició, com a blanc en una diana, colpí'fortament la sensibilitat del jove pintor nostre que començàa evolucionar ràpidament. Per altra part, en aquell temps,N'Anglada se imposava, potser sense proposar-s'ho, aclapa-dament sobre aquells pintors que residien a Pollença oaquí havien nascut.

Permeteu-me que copii un paràgraf del l l ibre esgotat,del qual s'en farà prest una segona edició, de l'amic GasparSabater titolai LA PINTURA CONTEMPORANEA EN MA-

LLORCA a on l'autor afirma la irradiació angladina:"La influencia de Anglada es enorme y a su influjo

nació lo que, con propiedad, se ha venido llamando ESCUE-LA POLLENSINA. Querer negar esta evidencia es quererabiertamente flasear la verdad. Sin Anglada, la Escuela Po-llensina no existiría. El fuá quien le dio cuerpo y consisten-cia y quien aunó los esfuorzos dispersos de los que le teníanpor maestro indiscutible. Discípulos de aquí (Bestard, SeguíPalou, Dionis Bennàssar) y discípulos de allende las fronte-ras siguiendo el rastro del artista singular (Cit tadini , Monte-negro, López Naguil etc.) evidencian lo que estoy dicien-do".

Així les coses, jo veia com, poc a poc, En Dionis ana-va evolucionant des del primitiu candorós figurativisme capa lo que a mi me semblaven aventures de forma i colors. Enun altre paràgraf del llibre esmentat, l'autor afirma rotunda-ment la influència angladina sobre el nostre Dionis que,aceptada, esmicolava la meva subjectiva impressió. Llegiulototseguit:

"Dionisio Bennàssar es de todos los pintores pollensi-nes el exponente más claro de la Escuela. Su obra es vasta ycompleja y en ella se aunan todas las manifestaciones de lasartes plásticas en una armònica y feliz conjunción. Tanto sihace paisaje como si aborda la figura o los temas de compo-sición, Dionisio Bennàssar es un pintor que interesa. En suobra, bella de forma y rica en color, se nos aparece un paisa-je lujurioso en el que los rojos, los a/ules y los morados, ledan una viveza, un coloriso y una ambientación extraordi-naria. Las viejas calles de Pollensa y los acantilados de sucosta han hallado en Dionisio Bennàssar un cantor afortuna-do. Su obra, por esto mismo, gusta y deleita. Como sumaestro el gran Anglada, Dionisio Bennàssar es altamentedecorativista y luminoso. Alguna de sus telas, por su hechu-ra y colorido, nos recuerda el estilo de su maestro al que hasabido asimilar en forma perfecta. Sin que esto quiera deciracatamiento a unas maneras, Dionisio Bennàssar ha gustadode una interpretación pareja que le ha llevado a esa obrasuya grata a los ojos y rica en sugerencias''.

Per altra part i per fer-m'ho encara més dif íc i l , ho ha-via llegit un article del famós Azorín inserit per Ortega iG asset en el seu llibre LA DESHUMANITZACIÓ DEL ARTque me venia com anell al dit i que reafirmava la meua anti-ga posició i formació i que m'agradaria reproduir-ne un pa-ràgraf, molt extractat, com a disculpa si algun pecat he co-mès de inmovilisme mal de rossegar:

"La humanidad es muy vieja. No sé lo que se entiendepor arte nuevo. La estètica es tan vieja como la humanidad.De cuando en cuando, a lo largo del tiempo, artistas y lite-ratos imaginan que van a poder salir del círculo inflexibleen que están encerrados. Ese círculo son las leyes de la ma-teria y las normas perdurables del espíritu. Al traspasar lasfronteras de la experiencia secular de las leyes de la materia,caen fuera de los términos del arte mismo que desean reno-var".

IMPRESSIONISME

Per si això no bastas, jo tenia aleshores alguna preven-ció als impressionistes francesos de 1874 cap aquí i aixís, avoltes en parlàvem amb En Dionis. Jo aceptava entusiasmatels quadres de ['impresionista de primera hora Edgardo De-gas titolata LA FAMÍLIA BELLELLI i EL AJENJO peròpassava ràpidament BAILARINA EN EL ESCENARI per laimprecisió de detalls i contorns. De Claudio Monet, autènticiniciador de l'impresionisme, m'agradava LA GRENOU-LLIERE però me desenfocava ma vista els quadres LA ES-TACIÓN DE SAINT LAZAIRE i LA CATEDRAL i delNINFEAS no comprenia res i em feia l'efecte que me posa-va ulleres de vidres entelats. Jo mirava i remirava embadalit,amb suprema delectació, la vida, les figures, el color que ésdibuix i color a la vegada, del quadre de Renoir titolai ELBAILE EN EL MOULIN DE LA GALETTE; contemplavadel mateix autor amb qualque indecisió de criteri REME-ROS EN CHATOU i BAÑISTA però apartava de ma vistaLA LECTORA. De Paul Cézanne m'agradava LOS JUGA-DORES DE CARTAS però me maretjava la contemplacióde LA CABANA DE JOURDAN.

DISCREPÀNCIES

Discrepàvem amb molta freqüència, ell era constant, noafluixava i mantenia les seves opinions, a voltes, durant set-manes. Jo sentia el temor de que algun dia caigués dins lesimprecisions que tentaren sovint a un Degas, un Monet, unRenoir, un Cézanne o un Van Gogh que jo anomenava abs-tractisme inhibitor!. I d'aquí, de ma temença que el tempsa venir demostrà infundada, naixien nostres discusions queen mi no tenien més que un fi honrat i sincer.

Cal ja treure la conclusió que, sortosament, no caiguédins l'abisme misteriós i incomprès per mi d'un abstractismoque em produia feretat sino que evoluciona, segons Sabateri altres, cap a l'angladisme i per mi, sovint, cap al fauvismelíric, vibrant, esplendorós, intens i exuberant.

En un altre caire de valors, me sembla se pot afirmarrotundament que En Dionis no pintava en quantitats massi-ves per disposar de material per a la venda sino per la crea-ció d'art en sí en el més pur sentit de la paraula. Sembla queantes de començar una obra de certa importància s'ho pen-sava una i cent voltes.

Record que un dia me mostrà un dibuix i boceto quemés tard hauria de donar naixença a una marina logradaamb mà de mestre, una calanca estreta amb l'aigua calmaplena de colors i una barca ancorada enmig, amb vela llatinadesplegada immòvil i laxa. Jo, sense pensar-m'ho gens, livaig dir:

Per Francesc Bonnin—Aquesta antena està mal col·locada, l'has de posar a

l'altra part de pal.Se'n anà sense dir mot i alguns dies després tornà amb

una carpeta, va treure un paper i un cartó i me digué:—De cap manera faré lo de l'antena ¿No veus que no

me rompria aquesta línia recta del pal i distrauria l'atencióde l'espectador encara que momentàniament? ¡Què m'im-porta a mi com coljoquen les antenes els mariners, mabarca no ha de navegar, ha de irradiar bellesa!

Les discusions passaven per la meva incapacitat de de-tectar colors a la naturale/.a que els pintors veuen amb elsquals esmenen i embeixen la pròpia naturalesa. Una tardapassetjavem per Ca'n Berenguer i contemplava la serra queva des de l'Estret de Ternelles fins a St. Vicens, de sopte mepreguntà:

-Tu,quins colors hi veus?—Jo, grisos, dos o tres grisos i alguns verds obscurets.—Allà a on tu dius grisos ho hi veig morats i liles i...

els verds són clars i lluminosos. ¿Veus com tu i jo no mospodem entendre mai?

I un altre dia, a la postguerra, quant no hi havia cotxesni motos, ni benzina, els motors de les barques estaven pre-cintats i les hèlices depositaries a l'Ajundatia de Marina, medemanà que el dugués a festejar amb ma barca, a la vela,fins a la Punta de la Moneia a on hi sojornava Na Catalina,sa futura feel esposa. De tornada, abans de pondre-se el sol,me preguntà:

— ¿De quin color són aquells pins que se reflexen a lesaigües de la Cova del Fum de la Teulera i del Reco d'EnMora?

—Són de color verd.-Beneit, ¿No veus que són d'or, daurats, claríssim,

de color d'or?Algun temps després, un savi jesuita, el Pare Bertran,

professor de Literatura al col.legi que la Companyia té al ca-rrer del Rosselló a Barcelona, amb 15 ó 10 llibres publicatsde poesia i prossa poètica, vinculat a Pollença per admiracióa Costa i Llobera i afecte a tres o quatre pollencins, feutambé la travessia de Formentor al Port de Pollença, unatarda, a sol ponent, amb la mateixa barca, a la vela. Giratcap a popa, contemplava els pins qu'arriben fins a besar lesaigües pures de Cala Gentil com a mantell immens de verdorsedant. Aquel la visió el degué colpir intensament perquèarribat a Barcelona escrigué un poema, publicat després aun llibre titolai DEL ÁNGEL Y EL CIPRÉS, esgotat ràpi-dament, del que copiam la primera estrofa:

"No tenemos motor. A remo y velaencomienda mi afán la travesía.Pinos de tarde vuelcan el milagrode sus verdes dorados sobre el agua.

Per tant, si un pintor de valúa reconeguda i un pro-fessor i literat veuen or allà a on verd me diuen els meus ullsprofans, cal treure la conseqüència de que estic totalmentinhabilitat per distinguir colors i parlar de l'art pintoric,aixís, amics, per amor de Déu, no digueu a ningú que johagi escrit el present article sobre pintura i el plorat amicDionis Bennàssar.

Dionis Bennàssar

T'enfilares per l'Arc de Sant Martíneguitós de trobar l'olla dauradaque les fades deixaren soterradaa l'altra part, florint un bell mati.

T'amarares de cel, de blau mart,de llums de mü colors a cada albadai a l'impuls de la sang adoloradatraçares tenaçment el teu destí.

Tot el teu màgic món quedà a la tela:des deh pins de ribera a l'alt casal,des del fons de la mar a l'alta vela,...

El cor se'ns esbadella, amic coral:les teves pincellades fan estelaque apunta cap el cim, camí triomfal'

Toni Segui' BennàssarPort, juliol 1980.


SELECCIÓ DE JUICIS CRÍTICS

—Uno de nuestros mejore« paisajistas. Un paisajistacon imaginación que pretende corregir lo que los demáscreiamo« que era de otra manera. Lo bueno es que lo con-sigue, porque sabe engañarnos con arte, con gracia, converdadera inspiración.— GAFIM

—Su mar no es como el mar, ni sus pinos como lospinos. Su mar y sus pinos son más azules o más verdes ytambién más bellos que el mar y los pinos que corriente-mente vemos.— LUIS RIPOLL

—Un posar de somni, els ulls del qui pensa,la ma a la butxaca i el coli un poc tort,per la Plaça buida molts de pics et veiapensant en la vida, pensant en la mort.

LUIS SEGURA

—Dionisio Hennàssar esun producto genuino de Po-llensa... Empezó a pintar ca-si furtivamente, con un pu-dor que ya revelaba esa des-proporción que el verdaderoartista constata diariamenteentre lo realizable y lo soña-do. Trabajó día tras día, enalternativas de plenitud ydesaliento, pero siempre conesa fuerza testaruda que em-puja a los predestinados...Nos busquéis en él al virtuo-so que os dirá cualquier co-sa de una manera florida. Suarte es algo más que retóri-ca; es sensibilidad, palpita-ción, belleza, en el sentidomás aristocrático de la pala-bra... Palma, junio 1940.

TITO CITTADINI

Caricatura de Tito Cittadiniper Dioms Bennatsar (Ata-

laia, any II, num. 6).

—Dicción más viril, pincelada más segura, mayor sen-sibilidad de retina. Resuelve temas de sus marinas y paisajesen los que consigue verdaderos poemas sinfónicos decolor... Tiende a conseguir una pintura alegre y jugosa, defogosidad colorista, plena de armonías y calidades...

FERRER GIBERT, 1946

—Pintor de vocación probada. El artista se afirma ensu modo de pintar personal, cada vez más intenso de croma-tismo rico y profundo. En las primicias de su arte nos mos-tró la influencia de Tito Cittadini; ahora sus pinturas sonmás personales y libres. El cromatismo bonito disminuyepara dar obras intensas, sentidas, densas.

PEDRO SUREDA, 18 febrero 1946

—Admiremos en Dionisio esa sinceridad y esa manerahonrada de hacer su propia obra, atento a su vocación in-génita y su formación plenamente autodidacta.. La pinturade Dionisio tiene el encanto de lo virgen... Por propio im-pulso su obra se halla entroncada con esa corriente pictóricaque se llama impresionismo; impresionismo también puro,también noble... Dionisio con escuela o sin escuela es unpintor auténtico y, lo que es mejor, sano.

GASPAR SABATER

—Gran colorista. Pintor de primera fila y de granfuerza. "Baño de ninfas" basta para acreditar plenamenteuna firma. Valor indiscutible entre los seguidores de la ten-dencia angladiana.

A. VIDAL ISERN

—Anglada marcó el camino del colorismo vibrante,eléctrico, sacudido por una fuerza interior basado en gran-diosos contrastes de azules, rojos, verdes, como una pro-yección del iris sobre el paisaje y la marina. Bennássar es unfiel seguidor de esta escuela, más atenta a las explosioneswagnerianas que al plácido discurrir de una melodía italia-na. Esa grandilocuencia tiene una enorme fuerza decorativa.Esa es la tónica más interesante de la pintura de Bennássar.

ARDANUY

—En los dibujos demuestra Bennássar un dominio en-vidiable del lápiz; y en las caricaturas, una percepción segu-ra del rasgo característico.

J. DECREF (un dels millors esculptors de EE.UU)

no...—Veterano de la guerra y en tu arte también vetera-

ANTONIO LLORENTE

—Dionisio Bennássar perteneció a la llamada escuelapoUensina (Anglada, Cittadini), colorista exuberante en suspaisajes en los que era primordial el rosa, el azul, el violetacombinados entre sí con una personalidad clara y emociónestética. Enamorado de su Pollensa, Dionisio Bennássar ex-puso repetidas veces con mucho éxito; después retirado ensu cuna pictórica dispuesto y preocupado siempre para in-corporar su rica paleta en nuestro consiguiendo dar unanueva expresión violenta y a la vez poética y de permanen-tes valores.

JOSÉ BAUZA Y PIZA, 1967

—Dionís Bennássar fue uno de los elementos másconspicuos de la llamada Escuela de Pollensa; grupo depintores que siguieron la estela dejada por el fundador Her-men Anglada y su continuador y divulgador Tito Cittadini.Bennássar se distinguió por su fina sensibilidad colorista.Tanto en el paisaje como en sus composiciones, esencial-mente decorativistas, Dionisio dio pruebas de su sentidodel color, de la profunda influencia que la pintura de An-glada dejó en su espíritu. Fue un auténtico enamoradode su arte y sobre todo de su Pollensa natal que contó contoda la fuerza de su corazón, con toda la expresividad quesus medios le permitieron.

BALEARES, 13-12-67

—Havia caminat, xop d'iljusió, de mar a mar, de po-ble a poble, per la carretera amb vent de molins i rectanglesde terra grassa, jo que venia de terra de seca, aixuta comuna sola de forn, per a trobar la casa on vivia l'art i l'art eltrobàrem al carrer de la Roca, nùmero 14 i era a les parets,a les cadires... i als ulls. I l'art era el pi, els pins, germansd'aquell de Formentor, amb el branca m i el fullatge encès,com un calar-se foc a l'estudi assedegat. I l'art era a les al-tres parets, a les altres cadires... i als ulls.

MIQUEL PONS, 1979

—Dionisio enamorado de su Pollensa y siempre in-quieto ha llegado hasta lo más íntimo de su corazón logran-do arrancarle la fibra vital más honda y transmitirnos en suslienzos esas escenas folklóricas llenas de profundo misticis-mo y en las que ha sabido resumir todo el sentir de un pue-blo y captar la filosofía de una raza.

M.M. DE P., 1948

La paleta rica de Dionís Bennássar creó óleos que,junto a la belleza del paisaje plasmado, son verdaderas or-gías de color. Y si obras de Dionís, Premio Club Pollensa1962 y Premio Lorenzo Cerda 1963 figuran en casi todaslas principales ciudades del mundo, también la poseen encasi todos los hogares pollensines, aún en los más humildes,porque Dionís Bennássar era pródigo en obsequiar.

"Excel-Ut, tu, pintor d'aquesta vida,dels paisatges d'un poble secular.Excel .lit perqué deixes pel brancatgedels teus pins trossos vius de la teva ànima,perquè el verd de ses vulles s'eternitziquan es miri a l'espill del blau safiricde la pupil Ja immensa de la mar"

MIQUEL BOTA

—Complexa personalitat exuberant que tan promtesabia mesclar adientment amb la conversa una subtil ironiacapaç d'esmicolar roques, aparentment inconmovibles, comtot seguit atreure l'atenció amb una tessi sobre art o sobreel seu neguit de creació d'un quadre en projecte que ja bo-Ilia i es bellugava amb la dansa de colors i formes i propor-cions i perspectives al fons de la seva ànima sempre inquie-ta.

FRANCESC BONNIN, 1979

—Dionís, podéis estar satisfecho de haber contribuidoy dado impulso a una nueva época de pintar en Mallorca.

JUAN ESTELRICH, 1947

Aquí veo Sr. Bennássar su obra, una obra de arte, sin-cera, la qual probablemente no tendrá continuidad. La ma-nera tan perfecta de su obra es de gran importancia no sola-mente en Mallorca, o en España, creo, que por todos los si-tios donde se sabe lo que quiere decir: "pintura".

Sinceramente,

Ritch MillerPollença, 23 julio 66

LES ENTITATS OPINEN

Les següents entitats responen a les preguntesefectuades per la redacció de EL GALL, que sonles següents: 1) Quina és la seva opinió sobre Dio-nís Bennássar com artista i com a persona? 2) Elcreu mereixedor d'un homenatge popular?

Pedró Cifre Presidentdel Círculo Cultural del Moll

R-l.— L'ARTISTA.— Com artista, consider que és unafigura de primera línia. I més tenint en compte que, comdiuen vulgarment, no va tenir "padrins". Va ésser un verta-der autodidacta. Llàstima que morís relativament jove, per-què encara tenia molt per a fer. Un dels seus mèrits va ésserla seva constància amb el pincell per a superar-se dia reradia. Un altre detall molt digne de tenir en compte fou quemai no pintava de cara a la "galeria", sinó per pròpia con-vicció de que el quadre que feia era el quadre que ell duiadedins. Exagerant un poc, tal vegada la seva lluita artísticaconstant era paralel.la a Van Gogh. No hi ha dubte que laseva obra no és solament localista; jo diria que és una obramés que nacional. Estic segur que si Dionís fos promociónat degudament, aviat seria acceptat més enllà de les nostresfronteres.

LA PERSONA.— Dionís era una persona oberta a to-thom. Tenia un cor molt ample. Prova d'això és que quasino hi ha casa a Pollença que no tengui un quadre o una no-teta regalada per ell mateix. No crec que tingués enemics; alcontrari, crec que només tingué i té encara ara amics i ad-miradors.

R-2.— Sense discusió de cap classe. Ben arribat sientots els homenatges populars i més que populars, encaraque, sincerament, ens hem torbat un poc. Fa estona queDionís hauria d'estar entre els "il.lustres" de la nostra vila.

Com a representant del "Círculo Cultural" d 'Eu Moll,i havent polsat l'opinió dels companys de directiva, ens ad-herim totalment a aquest homenatge que li fa "EL GALL" iestam a disposició de qualsevol iniciativa per aconseguir queDionís sia declarat oficialment Fill II.lustre de Pollença.

Comisió de Cultura de l'Ajuntament

la) Consider que la qualitat de la seva obra, posa demanifest la importància de l'artista i de la seva personalitatcreadora.

2a) Si per homenatge popular, s'entén la proclamacióde fill ¡Llustre, endavant... Si "popularité el caire de poble,ha d'ésser "aquest" —tot—, el qui ho manifesti. Encara quecrec que tot Pollença estima la seva pintura.

President de O.C.B. de PollençaToni M arquet, pintor

lo.— No massa puc opinar d'en Dionís com home, joel vaix conèixer quan, encara, era molt jove, record un ho-mo agradable, obert a tothom, obert i senzill que intentavaarribar al cor dels principiants, donant-li els seus consells iànims per emprendre aquest llarg i pesat camí de la Pintu-ra. Era un home que volia que els que començaven ambaquest art estasiiti en el seu costat, ningú el molestava, és

més, ell s'acostava a nosaltres, i record que més d'una vega-da em va dir "Quan encara pot ésser jo no ho entenia: "Loque vulguis fer, faràs; però només faràs lo que vulguis fer".Definin, jo diria que era un home dels que tendrien que ha-ver-ni més, dels que pensen abans de parlar.

En quant a l'artista, la gran quantitat d'obres que ens vadeixar parlan per sí soles, poden veure com dominava latècnica i el dibuix i, a més, a l'altura dels millors pintorseuropeus del seu temps. Ell és, com ja he dit altra vegada,en aquest periòdic, el tronc d'aquest arbre de l'anomenadaEscola Pollencina, ja que les arrels eren persones vengudesde fora que dugueren a n'aquest racó de l'Dia un estil im-pressionista més bé de l'Escola Catalana que mesclada ambla nostra llum formaren aquesta visió tan personal d'aquestshomes, i En Dionís, per jo, és tant important com els altres,però a més, un autodidacta nascut al nostre poble.

2o.— Sient jo un membre de l'Obra Cultural, he treba-llat per ajudar a que se dedicas aquest número extraordinaria la seva persona, com petit homenatge del que jo considerque se mereix. Esper que a partir d'aquí altres persones ambmés condicions i càrrecs qualificats faran que el poble reco-nesqui els seus mèrits i Itiomenatgeran com se mereix.

Junta Directiva del Club Pollença

1 ) Es evident que la seva obra ha tingut una transcen-dència més allà de l'àmbit de les Dies, tenint en compte queva ésser un autodidacta arribant a unes cotes de gran quali-tat i d'una personalitat molt definida.

Va ésser una persona d'una gran senzillesa i populari-tat.

2) Creim que se mereix un just reconeixement de laseva obra a nivell local.


ALGUNS PINTORS POLLENCINS OPINEN

Em demanat l'opinióa uns quans artistes pin-tors del nostre poble,sobre l'aspecte artístic,humà i si el creven me-reixedor d'un homenat-ge popular. Sabem queno hi son tots, ni sonels millors; demanamdisculpes ja que perraons d'espai ens ha es-tat impossible ampliarl'enquesta.

Joan March

Record que fou una atracciópurament sensorial, qu.isi tàctilnomés, lo que me va fer aturarper primera vegada davant un olid'en Dioni's. M'agafaven ganesde tocar, medir i inclus menjaraquelles pin?ellades tan pasto-ses. Tal volta fos perquè elsmeus sentits no coneixien misque les magres textures del'acuarei.la o del llapis, uniesmaterials que per aquell tempshavia tingut en les meves mans.

A poc a poc uns nous motiusme convidaren a contemplaraquelles pintures, i les emocionssauvatges del principi feren lloca una admiració conscient.

Darrera la fantasia, els colorsradiants i les formes màgiquesque les paraules impreses tan béhan sabut exaltar, jo hi veia unasubtil boira d'insatisfacció, deveure més enllà i no saber o nopoder dir. Una inquietut cons-tant que el feia experimentarmés ! més, per conèixer podertriar un dia.

Aquest mai-estar-satisfet, tí-pic dels grans artistes, ei va ferpassar d'unes inocentes rèpli-ques de la pintura impressionistade Pari's a les més genials crea-cions pròpies; d'uns amics delpoble tradicional que coneixiai estimava, a d'altres més es-tranys i foscos. Tot per expe-rimentar i conèixer. I també,potser, perquè era l'unica for-ma de poder pintar profesional-ment. I3e poder pintar, Uevors.

Fa poc he conegut el Dion fsvalent, el Dionís tfmit, el Dio-m's brusquer, el Dioni's colec-

cionista, el Dionís humiliat, elDionís malalt, ei Dioni's estimat,el Dionís inèdit de les pinturesno mostrades, el Dionís teòric,el Dionís somniador, el Dionísamable i senzill... Tots ells sonpart d'un artiste sense porgueraque m'hagués agradat conèixer.

Voldria no estar molt a salu-dar un nou Dionís: en Dionísfill ¡Llustre de Pollença

Miquel Ordinas

Bé, no vui entrar en catilogar l'obra, només diré ((nu-tre coses sense tenir massa encompte les "èpoques" que en-marccin la vida de l'artiste. Se-gurament per haver estat moltjovii no vaig conèixer a en Dio-nís corn a persona. Però puc dirque fa més de sis anys que vaigconèixer l'obra tota l'obra queva fer, la seva pròpia casa, elseu estudi, (ios cuadres inaca-bats, dues versions de "LesÀguiles" i lo que més mi! vaagradar va ésser el seu llibre denotes i apunts sobre art, boce-tos i dibuixos, aquarel.les fabu-loses, inclus petits ensais de cu-bisme, etc. etc.

Això em va fer entendre quehavia de haver estat un homomolt fané i amb un gran esperitd'investigació. Crec que l'obrad'en Dionís esta a l'altura dequalsevol pintor com el nostrevell Anglada i els seus contem-poranis. La veritat, m'haguésagradat que en Dionís haguéstingut una època a París, segura-ment ara tal vegada el voriemdins l'història de l'art o al man-co dins museus oberts al públic.

Amador Magraner

nís Bennássar, sobretot perquèno he tingut la gran sort de co-nèixer -to. També perquè sempreque he parlat amb gent d'enDion fs hem parlat de la sevaobra, poques vegades d'ell.

Ara bé, pel que reflecteix laseva obra havia d'esser una per-

sona molt activa, molt humanis-ta, i sobre tot carregada d'ener-gia i d'un rigor intel.lectual moltelevat.

En quant a la seva obra, pera mi es un món màgic de mas-ses i colors magistralment con-jugats, tractats amb una duresa,seguratat, definició que demos-tra la gran maduresa que hi haa l'obra d'en Dionís.

Es veritat qu'en Dionís Ben-nàssar es mereix aquest númeroi molt més. Per a mi, en Dio-nís, sense sortir de Pollençani estar lligat a cap grup ni acap moviment, llevat de la Escola Pollencina, ha estat undels neoimpressionistes de laseva època millors d'Espanya.

Pedró Juan

Es per a mi molt difícil opi-nar sobre la persona d'en Dio-

Respecte a Dionís i la sevaobra, sempre he considerat queera una gran pintura. No parid'are que li donen més impor-tància dagut haver-se mort; emreferesc a fa molts d'anys enrre-ra quan jo encara no pintava nipensava en tal cose; per ventu-ra tenia deu o dotze anys, co-rria el quaranta cinc ó sis.

En aquets moments que crecque ja tene més coneixement depintura me don compte que elvaig veure en aquell temps esta-va bé encara que no presentavala qualitat del que he vist méstard, perquè en Dionfs corntot.hom ha tingut que pagar elmossatge; així i tot quan C',mençà encara que la pintura fosprimerenca es nota amb ella unaforca que li va augmentant comva passant el temps.

La plenitud lograda en la se-va obra diria que va ésser delsanys seixantè al seixantè cinc unpoc abans de la seva mort. Aquiós quan la seva pintura agafamés color, que és un punt moltimportant d'rll, al mateix tempses va abstractant un poc, perquèsi es mira bé aquesta pintura esforma d'unes taques i un empasttan ben lograt que ajuntades estornen realistes fent una obra

impressionant, pel qual podemdir que l'obre d'en Dionís que esimpressionista de bona qualitat

difícil de superar.No sé més que dir d'aquest

pintor pollenci que crec mes omanco tots hem conegut perquèen anomenaren Dionís tot.homsap de qui es tracte, era una fi-gura popular dintre del poble isens dupte el millor pintor dePollença i també prou fora d'ellai que quan més temps passi méses reconeixerà el que fou Dionísen el mon de l'art i l'Escola Po-Hencina de la qual n'era un ena-morat. Per a donar-se una ideade l'importància d'aquesta pin-tura es pot veure el Museu dePollença, comparar les pinturesexistens i quan poques es trobena la seva altura.

Mateu Llobera

Pintura tota la seva de ritmes,llum i color, sortida del senti-ment i abocada a l'esperit pelscamins de la esencia i de la poe-sia de les coses més que de larealitat material del càlcul i delsvalors estrictament pictòrics,superant l'impressionisme per laprofunditat del seu contingut ipel seu amor a l'ordre i l'armo-nia, tot això lligat amb la lliber-tat d'un vertader artista.

Tenia capacitat per a mirartot lo nostro amb l'estima debon pollenci, de així que l'obrad'en Dionís és una visió radiantde la nostre idiosincraçia, capta-da per una retina agudissima itransmessa per un pincell solt ivigorós.

Merescut homenatge el seu.

Toni Jaume

donar una nova visió de lo queés el folklore d'un poble d'exaltació chauviniste. Perquè quanjo era al.lot, en Dionís era bencriticat a ca meva, per les sevesformes atrevides i colors exage-rats. Si, en Dionís ha marcat to-ta una època de pintura dinsl'Illa, amb les seves recreacionspaisagístiques, bodegons, re-trats, figures, cuadros de peixos,i costums pollencins. Res pareixque se li escapa a la seva ¡dea derepresentar el mon que li ha to-cat viure. Es veu una influènciaAngiadina, Cittadinesca, Picas-siana per el que fa referència ala solució dels problemes plàs-tics de les obres, ara bé, crec queté una personalitat i força mésque abastament per a ésser ellmateix. En Dionís ha fet feinahonrradament dins les seves li-mitacions humanes. Podem es-tar contens de tenir homes comell.

Pep Torrandell

Mirau que haver-se de morirper a ésser admirat, cotitzat i

Tenia jo damunt desset anysquan vaig començar a pintar, ials pocs mesos vaig tenir els pri-mers intercanvis personals amben Dionís Bennàssar. De totd'una parlàvem de pintura (jo enpla d'alumne i ell de mestre), pe-rò a mesura que brostava la con-fiança les nostres converses pic-tòriques anaven abarcant temespurament personals i emotius. Am¡ m'encantava parlar amb ell,i al mestre no li devien molestarmassa les meves sortides ha quesovint en convidava a fer una xe-rradeta de les nostres al seu estu-di.

Ell me fue les primeres críti-ques, critique de veras. No sem-pre li sortia un "està bé, moltbé"; de vegades me deia moltemprenyat, "està molt mala-ment, Pep!". I no vos cregueu I,de vegades també sentia lloan-ces de pinyol vermell mentresdesglosava el cuadre minuciosa-ment...

LA SINCERITAT. Aquestaera la seva gran virtud: la con-cordancia entre la manera depensar i els seus actes. Aquestafou l'impresió que me quedàtravada i que ja no s'esborraràmai.

En Dionis era pintor a toteshores i dins totes les circunstan-cies. Un pintor totalment evolu-

tiu, cosa que se demostra obser-vant la seva obra cronològica-ment. Encara que hagués vis-cut mil anys sempre hauria anatevolucionant, mai s'haqués es-tancat,

En Dionís quan pintava notenia devora ni tassó, ni copani botella, però sempre s'em-borraxava Els colors el duienfuit i jo ho notava quan anava al'estudi perquè quedava conta-giat d'aquesta borraxera. Haguéspogut donar una bona lliçó alsqui necessiten l'alcohol i les dro-gues per "fer viatges i volar". Ellaconseguia aquest estat embrui-xador amb els colors.

Toni Oliver

—En Dionís fou un "mons-tre" del color.

—Duit per un afany de "su-perar-se" --ambició de tota lavida, afany sens límits— fou untreballador incansable.

—Sentia una preocupacióforta pels aprenents: els haguésensenyat a tots a pintar. Els con-vidava a anar a ca-seva, per amostrar-los els seus métodos imaneres.

-En Dïonís representa, almeu entendre, la "maduració"du "L'Escola Pollencina", a par-tir dels principis i pràctica esta-blerta per N'Anglada i En Tito.Ara, les influències foren mú-tues entre ells tres: és una cosaque anam descobrint, poc a poc,ara aquí, ara aquí deçà.

— Ell i jo vàrern ésser moltbons amics. En coneixíem bé.Anècdotes d'ell en podria con-tar un enfilall. Sortíem ambfreqüència a pintar plegats.A mi em retreia que fes els qua-dros massa petits, i em deia:'Tu ets un "gall" que pots can-tar més fort".

— Estic molt content dels ho-menatges que se li reten —i detots els que li faran encara! —Crec que són ben merescuts i,indiscutiblement, és a traversd'ells que anirem coneguem laseva obra i cl seu esperit: emreferees o les mostres "antolò-giques", molt més expressives i"reveladores" que els quadrosescampats per totes les llars po-llencines. D'En Dionís. com ahomo i com a artista, quedamolt encara pur ;> veure i estu-diar.

LES GALERIES OPINEN

MIQUEL CERDÀ.

Galeries NoraiResista 1 . - Lo que puc dir

d'en Dionís lîcnnassar es quevaig estar molt content d'haverconegut el seu tracie tan amiga-lile i crée que no solsament enmi, sino en tota la gent del no-ble. A més sempre recordaré eltracta i l'animació que sempretenia amb els artistes joves.

('.om artista, segons el niencriteri vull dir que el torl> brumereixedor d'aquest cartell ( tuedins l'actualitat han fet les sevo*obres tnés conegudes, a parid'unes altres no tant vistes a

on es pot veure la seva lluita i1 l'inconformisme d'en Dionís,el seu traball i pensament, per-què la seva obra no es convertísen pintura solsament.

Resposta 2,— Oec i voldriaque s'aconseguís un homenatgepopular i perenne per a Dionís,a més m'atreviia a dir que seriamolt ben acollit per tota la gent« , i i r l'ha conegut i per les perso-nes que aprecien la seva obra.

BARTOMEULLOMPART.—

Galeria Darti ' m opinar - .o lnc Dinnís com

artista-pinior. l'or la seva figura

pictòrica i expressivitat és indis-cutible; a més d'això és un delspintors que més impronta hadeixat de l'anomenada Escolal'ollencina. Respetant la sevamemòria, diré que com a perso-na no puc opinar perquè no elvaig conèixer personalment.

En quan a l'homenatgeconsider que com a altres pin-tors com són Llorenç Cerdà,Tito Cittadini, Bestard, Se-guí, été. és mereixedor d'unhomenatge.

TOFOLBORRÀS.—Galeries Bennàssar

j« rd a Dionís simple-

ment com una persona. Elstemps en que vaig tenir contac-te amb ell,donada la meva amis-tat amb el seu fill Toni, encarajo no destriava bé als artistes.El record amb la seva molo"vespa", una de les primeres

que hi va haver a Pollença, ambel farol just damunt la roda dedevant i la caixa de pintar fer-mada al portabultos. Recordque era una persona sencilla,amable i amb gran paciènciaamb els jocs i polisonades dels

atlots que jugàvem a ca seva.K! record com un gran amantde les tertúlies, a la Plaça i en el.[urna, com una espècie de filò-sof de ¡u vida í de la conductahumana que jo no endevinava

a comprendre en aquell mo-memts. Se que li agradava mol-tissim que una persona sencillas'interessis per la seva pintura,no amb fins especulatius ja quetal cosa no susave, ni encaraavui entre les persones no ri-ques, fins el punt que sempreque li comprava alguna obrasen duien una altre de regalo, in-clus a vegades anava a ca sevaper penjarjis. La seva graniljusió era que cada família dePollença tengués una obra seva,i de viurà molts anys ho haguésaconseguit.

Respost« 2.- Sí, perqué Dio-nís fou sempre i abans de tothomo del poble que em moltsd'aspectes destacà sobre els seus

contemporanis. Estimat pel seusamics, respetat per tots i admi-rat, inclus pels qui no estavend'acord en les seves idea«. Esta-va i continua estant tan arrelatentre la gent de Pollença, queinfinitat de famílies que tenenquadres d'ell no volen tan solspensar en vendrerJos, malgratla espantosa revalorització quehan tingut, ja que cada quadreesta ple de records i anècdotesagradables.

Es mereix un homenatge|K»pular, així com el reconeixe-ment oficial dels seus mèritscom a pintor, ja que ha estatde les persones que implícita-ment i molt dignament ha duitplegat l'art, el nom de Pollença,

EL PI COM A SÍMBOL

Res millor per ¡¡.lustrar aquesta imatged'aquest pi que les pròpies paraules de Dion is

recollides del llibre que li dedica el seu fill."Flor de pi: ilustr la present pàgina

i en ella voldria reflectir el símbol de la joventuti de la forta maduresa, factors que

embelleixen al enfrentar-se en ¡a "Lluitaperla Vida". El pi generalment alt, lliure, noble,

poderós— és el meu símbol— Si algun dia vaigfallar amb molts dels meus propòsits~va esser per

no haver tingut present l'esmentada imatge... "

HAN CO.LABORATECONÒMICAMENT

-Fotografia: MICER-Caixa d'Estalvis "SA NOSTRA"-Caixa d'Estalvis "COLONYA"-Caixa d'Estalvis "LA CAIXA"-Joan Payeras (concesionari RENAULT)-Jaume Serra (Assegurances)-Martí Vicenç-Partit Socialista de Mallorca-Pedró J. Cifre Cortés-Galeries Bennàssar-Galeries Dart-Galeries Norai-Galeries Roch-Minué-Andrés Vidal Llabrés-Banc de Crèdit Balear

Agraïm mort especialment les facili-tats i ajudes de tot tipus que ens ha do-nat la família del pintor.

"K! pi de Fornien tor"m 7.

Oli »obri- tela.81 p«r 100 cu,.

Editorial

•Fauna". 1961. Oli sobre lela. 1 UO [i.-r 1 20 cm.

"per Dionís Bennàssar, il.lus-tre pollencí a qui Pollença re-trà un dia el tribut d'admiracióque sent avui pel seu art, el seuamic que l'estima", (aquesta ésla dedicatòria amb la que el fa-mós escultor català Borrell Ni-colau va regalar una obra a Dio-nís Bennàssar).

Tal volta el caliu del tribut d'ad-miració popular que el famós escul-tor profetitzava se va encendre en el1er. núm. de "EL GALL", on laDelegació de l'Obra Cultural Baleara Pollença va publicar una notainformant de que havia començat latramitació per a demanar a l'Ajun-tament que proclamas fill ¡Llustrede la Vila al pintor Diom's Bennàs-sar, al mateix temps que sol.licitavaadhesions i posava a disposició de lagent uns impresos per a la recollidade signatures.

Amb l'aparició d'aquest extraor-dinari, "EL GALL" vol col.laboraramb tot el que estigui en les sevesmans per acostar una mica més la fi-gura d'en Dionís al seu poble, ofe-rint més dates, més elements, queens permetin manifestar lliure iconscientment a favor de l'home-natge proposat, ja que a pesar del'indiscutible valor arti'stic del nos-tre pintor, no ha tingut el reconei-xement oficial que bé mereix. I ésque en Dionís no va resistir cap ti-

pus d'ensenyament acadèmic, sinóque sempre va estimar més aprendrel'ofici a partir de l'experiència per-sonal o la d'altres artistes que podiatriar, i sembla ésser també, queaquest autodidactisme, aquest nooficialismo l'acompanya inclus al'hora dels homenatges pòstums; al-manco així ha estat fins ara. Nosal-tres creim que ha arribat el moment(i ho deim sense ànim de moure sus-ceptibilitats ni rencors) de que unorganisme oficial com és l'ajunta-ment empri els seus poders i facijustícia al gran artista pollencí, ellque també va ésser Assessor artísticmunicipal de la Vila durant moltsd'anys.

L'Obra Cultural Balear consideraque en Dionís constitueix una peçafonamental dins la cultura pollenci-na. No només pel valor internacio-nal de la seva obra pictòrica, sinótambé com a individu que perta-nyia a una comunitat la qual té eldeure i també el dret inalienable deconstruir el seu futur amb tots elselements passats que formen el seubagatge i que necessita consolidaramb la proclamació oficial, sobretot de la nostra història més imme-diata, i per tant d'en Dionís, un pin-tor que ens ha ajudat a descobrir-nos nosaltres mateixos, i que ha fetpossible, entre altres, allò de quel'ésser pollencí és sinònim de sensi-bilitat, d'art.

O.C.B.

irrv6 cui. j>iftwi...

Documents