informe sociodemogràfic de la població estrangera resident al segrià
DESCRIPTION
Observatori Permanent de la Immigració Jordi Garreta (director del projecte) Pablo Petreñas, Marta Massana, Ozgur Günes, KoKouvi Tété, Núria Llevot i Olga Bernad Lleida, setembre de 2011 Copyright dels autorsTRANSCRIPT
1
INFORME SOCIODEMOGRÀFIC DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA RESIDENT Al
SEGRIÀ
OBSERVATORI PERMANENT DE LA IMMIGRACIÓ LLEIDA
2
Jordi Garreta
( Director del Projecte)
Pablo Petreñas, Marta Massana, Ozgur Günes, KoKouvi Tété, Núria
Llevot, i Olga Bernad.
Lleida, setembre de 2011
Copyright dels autors
3
ÍNDEX:
1.-‐ INTRODUCCIÓ. ................................................................................................................. 4
2.-‐ RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES AL SEGRIÀ......................................... 5
3.-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: EL SEGRIÀ. ............................................................................. 6
I.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ........................................................................... 6
II.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ................................................................ 10
III.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. .......................................................... 17
3.1. Ensenyament Infantil : evolució i situació actual. ................................................ 18
3.2. Ensenyament Primari: evolució i situació actual................................................. 20
3.3. Ensenyament Secundari: evolució i situació actual. ........................................... 23
3.4. Ensenyament professional de grau mitjà CFGM: evolució i situació actual......... 26
3.5. Ensenyament professional de grau supeiror CFGS: evolució i situació actual. .... 29
3.6. Batxillerats: evolució i situació actual. ................................................................. 31
4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DEL SEGRIÀ: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS. 34
4.1. L’Administració i els estrangers. .......................................................................... 35
4.2. Salut i població estrangera................................................................................... 39
4.3. L’educació i els estrangers. .................................................................................. 42
4.4. El tercer sector i els estrangers. ........................................................................... 47
4
1.-‐ INTRODUCCIÓ
Els darrers anys, la immigració s'ha convertit en centre d'interés d'administracions,
organitzacions no governamentals... i dels mitjans de comunicació, sobretot pel nombre de
persones que s’han instal·∙lat a les nostres comarques, però també per la diversitat d’orígens i
de cultures d’aquestes persones. A les comarques de Lleida, malgrat que en nombre global no
es signifiquin per un important volum d'immigració si ho comparem amb la resta de Catalunya,
el nombre de persones d’origen estranger també s’ha incrementat notablement els darrers
anys, això sí, amb desigual presència segons la població o la comarca. Aquesta circumstància,
juntament amb el perfil de les persones que s’hi han instal·∙lat, ha fet que l’impacte de la
immigració en el territori hagi estat desigual i diferent.
L’OPI de les comarques de Lleida té com a objectiu analitzar l’evolució realitzada i l’impacte
que ha tingut i té la immigració, a més de difondre treballs de recerca i intervencions que es
realitzen per a afavorir la integració de les persones d’origen estranger i la cohesió social.
Durant el 2010-‐11 hem realitzat un estudi sobre aquesta població a les comarques de Lleida a
partir de dades estadístiques oficials que ha de permetre conèixer l’evolució en número i el
perfil de les persones estrangeres, aixi com la seva situació laboral i educativa. A més, s’ha
realitzat un treball empíric, utilitzant l’entrevista en profunditat, amb la intenció de detectar
els impactes que està tenint el fenomen a cada comarca, per tal d’identificar les línies de
treball prioritàries en l’àmbit social, sanitari, educatiu i de l’administració i tercer sector.
El document que teniu a les mans presenta l’anàlisi realitzada de la comarca del Segrià, una de
les analitzades en l’estudi.
5
2.-‐ RELACIÓ ENTITATS COMARCALS ENTREVISTADES AL SEGRIÀ
COMARCA LOCALITAT ENTITAT LLOC
ENTREVISTA
MES/ANY
SEGRIÀ Lleida Consell Comarcal Lleida Novembre/2009
SEGRIÀ Lleida Ajuntament Lleida Desembre/2009
SEGRIÀ Lleida Escola Cappont Lleida Novembre/2009
SEGRIÀ Lleida Escola Joan XIII Lleida Novembre/2009
SEGRIÀ Lleida Escola Parc de l’Aigua Lleida Novembre/2009
SEGRIÀ Lleida Escola Farreny Borteda Lleida Novembre/2009
SEGRIÀ Lleida Amic Lleida Desembre/2009
SEGRIÀ Lleida Centro Llatinoamericà Lleida Desembre/2010
SEGRIÀ Lleida Cap Lleida Desembre/2010
SEGRIÀ Lleida Creu roja Lleida Desembre/2010
SEGRIÀ Lleida Seu Solidaria Lleida Desembre/2010
SEGRIÀ Lleida IBN Batuta Lleida Maig/2010
SEGRIÀ Lleida CITE/CCOO Lleida Maig/ 2010
SEGRIÀ Lleida Ensenyament Lleida Desembre/2010
SEGRIÀ Lleida Associació Watani Lleida Maig/2010
SEGRIÀ Lleida Ajuntament Alcarràs Juliol/2010
6
3.-‐ DADES DEMOGRÀFIQUES: EL SEGRIÀ
I. Evolució de la immigració a la comarca.
Pel que fa als moviments de població estrangera a la comarca del Segrià s’observa, a la gràfica
número 1, que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de
l’any 2000 es produeix un creixement quasi constant fins l’any 2008, aquest any suposa un
punt de ralentització que es manifesta al 2009 i 2010. En termes absoluts passem de 3867
estrangers a la comarca als 38601 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca
a l’any 2010 restaria 0,5 punts per sobre de les dades referides a la província (gràfica número
2) i estaria quasi 2,85 punts percentuals per sobre dels valors de referència de tota la
Comunitat a l’any 2010 (15,95%)
Gràfica núm. 1
Tendència de l’arribada d’estrangers al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
2,3 3,0 4,5
6,2
8,0
11,4
12,9 14,0
16,4
18,2 18,8
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
7
Gràfica núm. 2
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent.
Gràfica núm. 3
Evolució de la població estrangera al Segrià per sexe i edats
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
2,6 3,0 4,6
6,4 8,1
11,3 12,9
13,9
16,2 17,8 18,3
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
7,6 7,4 8,0 8,4 8,6 7,7 7,9 8,4 8,7 11,2 11,5
7,2 6,7 7,0 7,7 7,9 7,2 7,4 7,9 8,0 10,5 10,7
46,3 48,3 49,1 48,4 48,5 52,4 52,1 50,1 49,1 46,7 45,5
31,6 31,6 31,8 32,5 32,5 30,7 30,8 31,9 32,7 30,8 31,6
3,0 2,5 1,7 1,2 1,0 0,8 0,8 0,7 0,7 0,3 0,3
4,4 3,5 2,4 1,8 1,5 1,1 1,0 1,0 0,9 0,4 0,4
De 64 a 85 i més D %
De 64 a 85 i més H %
De 19 a 64 anys D %
De 19 a 64 anys H %
De 0 a 19 anys D %
De 0 a 19 anys H %
8
De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i
s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per homes com per dones, és la franja
compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i dones
que va del 15% al 20%, favorable als homes, que es manté al llarg del deu anys estudiats. No
obstant, sembla que en els darrers tres anys (2008, 2009, 2010) s’ha escurçat aquesta
diferència. Respecte als menors de 18 anys se situen els percentatges al voltant del 8%, tant
per nois i noies, i s’aprecia un increment significatiu en el dos darrers anys (10,5% i 10,7% per
les noies i 11,2% i 11,5% pels nois). Pel que fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un
descens, tant en homes com dones, des de l’any 2000 (4,0% i 3,0%) fins al 2010 (0,4% i 0,3%).
Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:
Gràfica núm. 4
Evolució de la població estrangera al Segrià segons continent d’origen
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des del
2000 (13,8%) fins al 2010 ( 33,9%), en canvi els estrangers procedents de països europeus de
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
13,8 11,9 8,4 6,3 4,7 5,0 24,2 28,0 32,4 32,7 33,9
5,0 6,1 9,7 14,7 18,0 20,0 4,4 4,2 4,2 4,0 3,9
58,3 56,2 52,8 48,1 46,9 48,1 45,9 42,6 39,1 39,6 39,8
0,5 0,4 0,3 0,3 0,2 0,2 0,2 0,2 0,1 0,1 0,1
18,9 22,4 26,2 28,7 27,6 23,6 21,8 21,3 20,3 19,4 17,9
3,4 2,9 2,5 2,0 2,5 3,2 3,6 3,7 3,8 4,2 4,4
Àsia i Oceania %
Amèrica Sud i Cen %
America N %
Àfrica%
Resta Europa%
U.Europea %
9
fora de la Unió1 ha anat decreixent des de 2000 (5%) fins al 2010 (3,9%). La suma dels dos
col·∙lectius a l’any 2010 (37,8%) representen, juntament amb els estrangers d’origen africà, les
colònies d’immigrants més nombroses a la comarca.
b.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, és encara
avui el grup més nombrós però amb una disminució molt significativa al llarg del temps que va
des de l’any 2000 (58,3% ) al 2010 (39,8%).
c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centreamèrica) a l’any 2000
representaven el 19,4% dels estrangers de la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i
una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el 18% de la població estrangera. Cal
assenyalar que el percentatge d’estrangers d’Amèrica del Nord es pot dir que és testimonial
amb un percentatge sobre el total de la població estrangera que es mou entre el 0,5% de l’any
2000 i el 0,1% de l’any 2010.
d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, representen percentatges
molts baixos a la comarca. Així tenim que al 2000 representaven el 3,4% dels estrangers
presents a la comarca; amb oscil·∙lacions inicials i una tendència final creixent a l’any 2010
representen el 4,4%.
1 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió Europea. Per aquest motiu, a partir d’aquest any, es dades estadístiques han sofert variacions de diferent signe.
10
II. Situació laboral dels estrangers a la comarca.
A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors
productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999
i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:
Gràfica núm. 5
Contractes de Treball, per sectors, dels treballadors estrangers
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Els treballadors estrangers al Segrià es concentren majoritàriament a la agricultura i al
sector serveis.
b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial són minoria amb una disminució que va des
del 7,4% a l’any 1999 fins al 2,3% a l’any 2010.
c.-‐ Els treballadors de la construcció que representaven el tercer grup més nombrós a l’any
1999 amb un 15,9% dels treballadors estrangers, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el 8,2%.
d.-‐ Els treballadors del sector agrari a l’any 1999 representaven el 39,3% dels treballadors
estrangers contractats; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, a
l’any 2010 representen el 37,7% dels treballadors estrangers.
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
39,3 36,0 38,1 33,0 35,8 29,5 35,8 33,7 30,1 34,4 36,3 37,7
7,4 7,6 6,2 7,0 6,1 5,1 4,2 4,1 4,5 3,5 2,7 2,3
15,9 16,5 13,7 17,5 14,7 17,9 16,1 18,9 21,1 14,4 10,8 8,2
37,5 39,9 42,0 42,6 43,4 47,5 43,9 43,4 44,4 47,7 50,2 51,7
% serveis
% construcció
% indústria
% agricultura
11
e.-‐ Els treballadors dels sector serveis eren el segon grup més nombrós de treballadors
estrangers al Segrià, a l’any 1999 representaven el 37,5%; amb alguna oscil·∙lació al llarg del
període i una tendència final creixent, a l’any 2010 representen el 51,7% dels contractes dels
treballadors estrangers.
Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la
gràfica número 6 la següent evolució:
Gràfica núm. 6
Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Hi ha augment significatiu dels contractes entre les dones estrangeres. A l’any 1999
representaven un 10,4% els treballadors estrangers contractats; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 29,8% dels contractes
dels treballadors estrangers al Segrià.
L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès
obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació
ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.
Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al
89,6 86,8
83,0 77,8 77,7 74,6 75,8 74,1 72,2 70,7 69,7 70,2
10,4 13,2 17,0
22,2 22,3 25,4 24,2 25,9 27,8 29,3 30,3 29,8
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
% Homes
% Dones
12
llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis
experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,
entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐ secundaris.
En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen
estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ESO aquells que sí que
tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del
Departament de Treball de la Generalitat.
La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 12 anys:
Gràfica núm. 7
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ S’observa que majoritàriament els treballadors estrangers al Segrià presenten un nivell
d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A l’any
2010 representen el 44,6% dels treballadors estrangers contractats. Des de l’any 1999
s’observen oscil·∙lacions amb una tendència general decreixent.
b.-‐ Hi ha un augment significatiu dels treballadors estrangers sense estudis. A l’any 1999
representaven el 0,3%; amb alguna oscil·∙lació al llarg del període presenten una tendència
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
0,3 0,7 0,5 0,7 4,4 16,2 23,9 21,8 23,7 33,6 36,2 36,2
14,6 15,0 15,9 20,9 18,8 16,7 23,5 24,8 25,7 21,1 16,7 16,9
78,4 80,0 80,6 75,5 73,5 62,9 50,6 51,2 47,9 42,1 44,6 44,6
4,2 2,7 1,9 1,9 2,2 2,1 1,1 0,3 0,3 0,3 1,0 0,9
1,0 0,7 0,5 0,3 0,5 1,4 0,2 1,2 1,5 1,5 0,3 0,3
0,3 0,4 0,2 0,2 0,3 0,3 0,4 0,4 0,6 0,4 0,4 0,4
1,2 0,7 0,4 0,4 0,3 0,3 0,4 0,3 0,4 1,0 0,8 0,7
% Llicenciats
% Diplomats
% FP/CFGM/CGFS
% BUP/BAT
%EGB/SEC
% Primaris
% sense estudis
13
general creixent i a l’any 2010 representen el 36,2% dels treballadors estrangers contractats al
Segrià.
c.-‐ Els treballadors estrangers contractats amb estudis primaris, a l’any 1999 representaven el
14,6% dels treballadors; amb oscil·∙lacions al llarg del període presenten una tendència general
creixent i a l’any 2010 representen el 16,9% dels treballadors estrangers.
d.-‐ Els treballadors estrangers amb un nivell d’estudis de batxillerat han disminuït
significativament al llarg del període. A l’any 1999 representaven el 4,2% dels treballadors
estrangers contractats a la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final
decreixent, a l’any 2010 representen el 0,9% dels treballadors estrangers.
e.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis professionals de qualsevol nivell presenten
percentatges testimonials i a l’any 1999 representaven un 1% dels treballadors; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el
0,3% dels treballadors.
f.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis universitaris (Diplomatures/Llicenciatures)
presenten percentatges testimonials menors de l’1,2%. En els cas dels Diplomats s’observa una
tendència constant al llarg del període i a l’any 2010 representen el 0,4%. En els cas dels
Llicenciats s’observa una tendència decreixent al llarg del període i a l’any 2010 representen el
0,7% dels treballadors estrangers del Segrià.
Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants podem veure
també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a
desembre de 2009.
En primer lloc observem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica número 8 observem
que entre desembre de 2005 i desembre de 2006 hi ha una disminució de l’atur masculí, de
manera antagònica i en la mateixa mesura, es produeix un augment de l’atur femení. En canvi
entre el desembre del 2006 i desembre del 2008 la tendència s’inverteix i és ara l’atur femení
qui disminueix i de manera antagònica augmenta l’atur masculí en la mateixa mesura. A partir
del desembre de 2008 i fins al desembre de 2009 es torna a invertir la tendència i és ara l’atur
masculí qui descendeix i el femení qui augmenta.
14
Gràfica núm. 8
Evolució atur dels treballadors estrangers per sexe
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors
estrangers segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents tendències:
a.-‐ L’atur dels treballadors estrangers del sector agrícola del Segrià, amb oscil·∙lacions,
disminueix en el període comprès entre desembre de 2005 i desembre 2009, passant del
36,3% al 17,7%.
b.-‐ L’atur dels treballadors estrangers a la indústria, amb oscil·∙lacions, es manté en un
percentatge relativament constant, prop del 7%.
c.-‐ L’atur dels treballadors estrangers dels sector de la construcció és el que experimenta el
creixement més significatiu, passant del 13,4% de l’inici del període al 29,6% del final del
període.
d.-‐ L’altre sector que ha experimentat a la comarca un creixement de l’atur, també molt
significatiu, és el dels treballadors estrangers contractats al sector serveis que han passat d’un
29,9% d’aturats a l’inici del període fins al 40,5% del final (desembre de 2009).
e.-‐ Finalment, el sector que, juntament amb l’agricultura, ha experimentat un descens més
significatiu de l’atur és el dels nous treballadors que s’incorporen a la vida activa sense haver
67,9 65,3
58,7 64,0 64,4
75,9 77,5 75,4 69,4
32,1 34,7 41,3 36,0 35,6
24,1 22,5 24,6 30,6
des-‐05 jun-‐06 des-‐06 jun-‐07 des-‐07 jun-‐08 des-‐08 jun-‐09 des-‐09
% Homes
% Dones
15
tingut cap ocupació anterior al nostre país. En aquest cas passem d’un atur del 14.6% al
desembre del 2005 a un 5.1% all final del període.
Si comparem les dades dels contractes per sectors productius i d’atur registrat observem les
següents relacions.
Gràfica núm. 9
Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ A nivell de contractes el sector agrícola manté un nivells de contractació constants i això
repercuteix en el descens de l’atur que s’ha produït en aquest sector entre els treballadors
estrangers.
b.-‐ La disminució de contractes en el sector industrial es correlaciona amb l’augment d’aturats,
no obstant les dades no son significatives respecte al total perquè el nombre de treballadors
estrangers contractats, en aquest sector, és baix respecte als altres sectors productius.
c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació clara entre la disminució de
treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat entre els treballadors estrangers del
sector.
36,3
23,2 16,0
22,4 18,5 19,9 16,2 15,4 17,7
5,8
6,9 7,2
7,6 6,1 6,6 7,6 7,5 7,1
13,4
13,0 18,4 18,0 23,9
29,3 34,0 33,4 29,6
29,9
33,2 42,4 37,0 39,7 32,0
35,1 38,5 40,5 14,6 23,8 16,0 15,0 11,8 12,2 7,1 5,2 5,1
des-‐05 jun-‐06 des-‐06 jun-‐07 des-‐07 jun-‐08 des-‐08 jun-‐09 des-‐09
Atur Sense ocupació anterior % Atur Serveis %
Atur Construcció %
Atur Indústria %
Atur Agricultura %
16
d.-‐ Finalment, al sector serveis no hi ha una correlació entre el nombre de treballadors
estrangers contractats al Segrià, que ha augmentat, i el nombre de treballadors a l’atur, que
també ha augmentat.
Per acabar aquest apartat cal remarcar que, si bé s’ha produït un augment de contractes de
treballadors estrangers femenins en els darrers anys, també s’ha produït un augment paral·∙lel
de dones treballadores en situació d’atur.
17
III. Estrangers en el sistema educatiu de la comarca.
L’arribada d’estrangers a la comarca, en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la
presència a les aules d’una nova diversitat cultural. Seguidament mostrarem aquesta realitat
en percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris,
per a seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les
dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres
concertats. En el cas del Segrià es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen el
pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i el total d’alumnes de cada tipus
d’ensenyament. No es fa cap comparació analítica sinó que solament es mostra la realitat
numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes nouvinguts. A
cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca un punt
d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐2010.
Aquesta evolució, amb alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del període i
ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal d’integrar i
donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del servei
d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació.
18
3.1.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual
Gràfica núm. 10
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil del Segrià,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,5% de l’alumnat total del cicle. Al llarg dels
darrers deu anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 12,2%. Cal assenyalar, com a
dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2004-‐2005 que s’ha
mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes
escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública assumeix
majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes amb un 11,4% enfront del 0,8% de la xarxa
concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza
en el nivell, hi ha també diferències; al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 16,3%
d’alumnes estrangers d’infantil enfront d’un 2,5% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
0,4 0,6 1,5 2,8 4,7
6,0 7,9
9,2 10,1 11,3 11,4
0,1 0,1 0,4 0,6 0,5
0,6 0,8
1,0 1,1 0,9 0,8
0,7 1,0 2,5 4,7
7,9
9,8
13,1
14,8 15,8
16,8 16,3
0,3 0,3 1,0 1,5
1,2
1,6
2,1
2,7
3,2 2,7 2,5
%est pri/priv
%est pública/pública
%est pri /total
%est pública/total
19
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 11
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament
d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament infantil del
Segrià són els d’origen magrebí. Al curs 1999-‐2000 representaven el 29% dels alumnes
estrangers de l’etapa; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al
curs 2009-‐2010 representen el 37% dels alumnes estrangers. El segon origen més nombrós són
els alumnes procedents dels països europeus, tant els de països de la Unió com dels països de
fora de la Unió2. Sumant aquests alumnes, al curs 1999-‐2000 representaven el 25,8%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent pels alumnes de la Unió i
decreixent pels alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 25,7% de
l’alumnat estranger de l’ensenyament infantil. El tercer origen són els alumnes africans
2 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió Europea. Per aquest motiu, a partir d’aquest any, es dades estadístiques han sofert variacions de diferent signe.
16,1 12,2 5,2 4,6 2,3 3,9 2,2 2,5 24,8 23,6 22,6
9,7 4,9 11,3 14,4 18,7 23,4 26,2 24,8 3,7 3,9 3,1
29,0 34,1 23,5 22,7 24,4 26,8 28,1 29,2 28,6 32,8 37,0
16,1 14,6 15,7 16,7 21,8 21,4 24,1 24,7 24,1 23,6 23,2
3,2 2,4 0,0 0,5 0,0 0,0 0,0 0,2 0,1 0,0 0,2
22,6 29,3 40,9 39,8 30,9 22,6 17,8 16,3 16,2 13,5 11,5
3,2 2,4 3,5 1,4 2,0 1,9 1,6 2,2 2,4 2,6 2,5
% Àsia i Oceania
% Amèrica Central/Sud % Amèrica Nord
% resta Àfrica
% Magrib
%resta Europa
% Unió Europea
20
(subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 16,1%; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 23,2%. El quart
origen, en percentatge, són els alumnes centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000
representaven el 22,6%; amb oscil·∙lacions a l’inici del període i una tendència final decreixent
al curs 2009-‐2010 representen l’11,5%. El cinquè origen són els alumnes asiàtics,
majoritàriament xinesos, que al curs 1999-‐2000 representaven un 3,2% dels alumnes
estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència fina creixent, al curs 2009-‐
2010 representen el 2,5%. Per acabar, i de manera testimonial, cal esmentar els alumnes
procedents d’Amèrica del Nord que al curs 1999-‐2000 representaven un 3,2% dels alumnes
estrangers d’infantil i que en el curs 2009-‐2010 només representen el 0,2 %,. Al llarg del
període hi ha hagut cursos sense matrícula d’aquests alumnes.
3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 12
Alumnes estrangers ensenyament primari al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari del Segrià,
escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,2% de l’alumnat total del cicle. Al llarg dels
1,0 1,1 2,1 3,5 5,5 7,1
9,7 12,0
13,8 14,0 14,5
0,2 0,1 0,3 0,5 0,5 1,0
1,3 1,7
2,1 2,3 2,3
1,5 1,8 3,3 5,6
8,6
11,1
15,0
18,3
20,9 21,2 21,6
0,5 0,3 0,8 1,5 1,4
2,7
3,6
4,8
6,3 6,8 6,9
%est pri/priv
%est pública/pública %est pri /total
%est pública/total
21
darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 16,8%. Cal assenyalar com a
dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006 que s’ha
mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes
escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública assumeix
majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes amb un 14,5% enfront del 2,3% de la xarxa
concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza
en el nivell, hi ha també diferències; al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 21,6%
d’alumnes estrangers d’infantil enfront d’un 6,9% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 13
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
7,9 7,3 2,6 3,0 0,5 4,9 3,6 3,1 28,1 27,0 25,5
5,3 8,1 12,8 22,9 20,9 22,9 23,8 26,7 4,4 4,5 4,1
32,5 26,6 25,5 23,2 23,4 21,4 25,5 23,6 23,2 24,2 25,8
22,8 24,2 12,3 9,4 11,6 11,5 9,9 11,1 11,8 12,7 15,1
0,9 0,8 0,9 0,5 0,2 0,1 0,1 0,0 0,2 0,1 0,2
27,2 30,6 44,3 39,9 41,0 37,3 34,6 32,0 28,5 27,3 25,1
3,5 2,4 1,7 1,2 1,2 1,8 2,5 2,9 3,8 4,3 4,3
% Àsia i Oceania
% Amèrica Central/Sud % Amèrica Nord
% resta Àfrica
% Magrib
% resta Europa
% Unió Europea
22
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament primari del
Segrià són els alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea i de fora de la
Unió. Sumats aquests dos grups al curs 1999-‐2000 representaven el 13,2% dels alumnes
estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pel que fa als
alumnes de la Unió i una decreixent pels alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010
representen el 29,6%. El segon origen són els alumnes magrebins, que inicialment, al curs
1999-‐2000, era el majoritari, amb una presència del 32,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència final creixent al curs 2009-‐2010 representen el 25,8% dels alumnes
estrangers matriculats a l’ensenyament primari del Segrià. El tercer origen són els alumnes
centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 27,2%; amb oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 25,1%. El
quart origen són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 2009-‐2010 representaven el
22,8% de l’alumnat estranger, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general
decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 15,1%. El cinquè origen són els alumnes asiàtics,
majoritàriament xinesos, que al curs 1999-‐2000 representaven un 3,5%; amb oscil·∙lacions a
l’inci del període i una tendència creixent a partir del curs 2006-‐2007, al curs 2009-‐2010
representen el 4,3% dels alumnes estrangers. Per finalitzar cal fer esment de la presència
d’alumnes d’origen nord-‐americà en percentatges testimonials al llarg del cursos i que al curs
2009-‐2010 representen el 0,2% de l’alumnat estranger de l’ensenyament primari del Segrià.
23
3.3.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 14
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari del Segrià,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,9% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 17,2%. Cal assenyalar com a
dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006 que s’ha
mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes
escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública assumeix
majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes amb un 14,4% enfront del 2,8% de la xarxa
concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza
en el nivell, hi ha també diferències; al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 22,7%
d’alumnes estrangers d’infantil enfront d’un 7,7% de la xarxa concertada.
0,8 1,0 1,6 2,8 4,7 6,0
9,2 11,1
12,9 13,7 14,4
0,1 0,2 0,3 0,4 0,7 0,7
1,1 1,6
2,1 2,9 2,8
1,3 1,6 2,6 4,5 7,6
9,6
14,7
17,7
20,5 21,7
22,7
0,3 0,4 0,8 1,1 1,8
1,9
3,0
4,4
5,7
7,7 7,7
%est pri/priv
%est pública/pública %est pri /total
%est pública/total
24
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 15
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers al curs 2009-‐2010 amb més presència a l’ensenyament secundari del
Segrià són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà que al curs 1999-‐2000 representaven el
27,9% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions a llarg del període i una tendència general
creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 34,3% de l’alumnat estranger de secundària. El
segon origen són els alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea i de fora de
la Unió, sumant aquests dos grups al curs 1999-‐2000 representaven el 12,3% dels alumnes
estrangers: amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent pel que fa als
alumnes de la Unió i decreixent pels de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el
29,8%. El tercer origen són els alumnes magrebins, que inicialment al curs 1999-‐2000 era el
majoritari, amb una presència del 44,1%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència
5,9 2,4 0,7 3,0 2,5 2,8 2,8 3,7 29,3 26,9 26,0
7,4 6,0 11,1 17,7 24,5 26,7 25,9 27,6 4,8 4,2 3,8
44,1 41,0 31,9 28,6 25,2 18,6 19,3 18,3 17,5 19,2 19,0
8,8 6,0 7,4 9,5 9,4 11,8 10,5 8,4 7,5 7,9 8,7
0,0 0,0 0,7 0,4 0,2 0,2 0,3 0,0 0,1 0,1 0,0
27,9 38,6 39,3 36,4 33,9 36,1 37,6 37,9 36,5 35,4 34,3
5,9 6,0 8,9 4,3 4,2 3,8 3,6 4,1 4,3 6,3 8,1 % Àsia i Oceania
% Amèrica Central/Sud % Amèrica Nord
% resta Àfrica
% Magrib
% resta Europa
25
general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 19% de l’alumnat estranger. El quart
origen són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 8,8%;
amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010
representen un 8,7% dels alumnes estrangers de l’etapa. El cinquè origen són els alumnes
asiàtics, majoritàriament xinesos, que al curs 1999-‐2000 representaven un 5,9% de l’alumnat
estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐
2010 representen el 8,1% dels alumnes estrangers. Per finalitzar, cal esmentar que els alumnes
procedents d’Amèrica del Nord que s’incorporen, per primer cop, a les aules el curs 2001-‐2002
amb un percentatge del 0,7%, presenten oscil·∙lacions i una presència irregular al llarg del
període. La seva presència és testimonial i al curs 2009-‐2010 no hi matrícula a la secundària del
Segrià.
Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà i superior i
batxillerat s’observa en general una menor presència d’alumnes estrangers en el sistema,
sobretot als cicles de grau superior i al batxillerat; els cicles de grau mitjà estarien dins dels
paràmetres generals.
26
3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau
mitjà): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 16
Alumnes estrangers CFGM al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau
mitjà del Segrià, escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,6% de l’alumnat total del
cicles. Al llarg dels darrers deu anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins
arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 16,6%. Cal
assenyalar com a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2007-‐2008
que s’ha mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total
d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública assumeix
majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes amb un 15,6% enfront de l’1,1% de la xarxa
concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza
en el nivell, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 17,6% d’alumnes estrangers
enfront d’un 9,5% de la xarxa concertada.
0,5 0,6 1,4 2,0 3,2 3,7 5,5 6,4
8,5 10,0
15,6
0,1 0,1 0,2 0,1 0,3 0,8 0,6 0,5
1,3 1,1
1,1
0,6 0,7 1,7 2,3 3,6 4,4
6,6 7,6
10,1
11,5
17,6
0,5 0,5 1,1 0,7 2,6 4,7 3,6 3,0
7,8
8,5
9,5
% est pri/priv
% est pública/pública
% est pri /total
% est pública/total
27
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 17
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers al curs 2009-‐2010 amb més presència als cicles professionals de grau
mitjà són els d’origen europeu, procedents dels països de la Unió i de fora de la Unió, sumant
aquests dos grups al curs 1999-‐2000 representaven el 20% de l’alumnat estranger; amb
oscil·∙lacions i una presència irregular durant el període, amb cursos sense matrícula, presenten
una tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió3 i decreixent pel que fa als de fora de
la Unió, i al curs 2009-‐2010 representen el 46,3%. El segon origen correspon als alumnes
centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 60%; amb oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 29,7% dels
3 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió Europea. Per aquest motiu, a partir d’aquest any, les dades estadístiques han sofert variacions de diferent signe.
20,0 14,3 15,8 7,7 6,8 0,0 4,9 5,6 36,4 35,5 36,4
0,0 0,0 0,0 7,7 18,2 31,6 36,6 38,2 7,9 9,9 9,9
20,0 57,1 42,1 23,1 15,9 12,3 12,2 7,9 10,7 9,9 9,9
0,0 0,0 5,3 7,7 4,5 7,0 7,3 12,4 7,1 9,3 12,7
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,7
60,0 28,6 36,8 53,8 52,3 47,4 39,0 36,0 36,4 34,3 29,7
0,0 0,0 0,0 0,0 2,3 1,8 0,0 0,0 1,4 1,2 0,7 % Àsia i Oceania % Amèrica Central/Sud % Amèrica Nord % resta Àfrica
% Magrib
% resta Europa % Unió Europea
28
alumnes estrangers dels cicles de grau mitjà del Segrià. El tercer origen són els alumnes
africans (subsaharians) que es van incorporar, per primer cop, als cicles de la comarca el curs
2001-‐2002 on representaven el 5,3% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 12,7% dels alumnes
estrangers dels cicles de grau mitjà. El quart origen són els alumnes magrebins que al curs
1999-‐2000 representaven el 20% d’estrangers; amb oscil·∙lacions a l’inici del període i una
tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,9% de l’alumnat estranger. El
cinquè origen són els alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, que es van incorporar, per
primer cop, als cicles de grau mitjà de la comarca el curs 2003-‐2004 amb un 2,3%; amb
oscil·∙lacions i una presència irregular, amb cursos sense matrícula, al període presenten una
tendència decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 0,7% dels alumnes estrangers dels
cicles. Per finalitzar, cal esmentar els alumnes d’origen nord-‐americà que tenen una presència
testimonial i que s’han incorporat, per primer cop, als cicles de grau mitjà el curs 2009-‐2010 i
representen el 0,7% dels alumnes estrangers.
29
3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de
grau superior): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 18
Alumnes estrangers CFGS al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers als cicles de formació professional de grau
superior del Segrià, escolaritzats únicament a la xarxa pública, representaven el 0,2% de
l’alumnat total dels cicles. Al llarg dels darrers deu anys s’ha donat una tendència creixent
d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers
és del 8,4%. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el
nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 6,7% dels alumnes
estrangers enfront de l’1,7% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el
nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública
escolaritza un 8,2% d’alumnes estrangers enfront d’un 8,9% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
0,2 0,4 0,9 0,9 1,5 1,6 3,7
5,3 6,4 6,4 6,7
0,0 0,2 0,6 0,4 0,2 0,5 0,9 1,3 0,8 1,3 1,7
0,3 0,6 1,3 1,2 2,0 2,1
4,8
6,8
8,0 8,0 8,2
0,0 0,7 2,0 1,6 0,9 2,0
3,9
5,6 3,8
6,1
8,9
%est pri/priv
%est pública/pública
%est pri /total
%est pública/total
30
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts
Gràfica núm. 19
Alumnes estrangers CFGS, per orígens, al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els cicles de grau superior del
Segrià són els alumnes procedents de centre i Sud-‐Amèrica que es van incorporar, per primer
cop, als cicles superiors el curs 2000-‐2001 on representaven el 44,4% de l’alumnat estranger;
amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final estable, al curs 2009-‐2010
representen el 43,8%. El segon origen més nombrós són els alumnes europeus procedents dels
països de la Unió que al curs 1999-‐2000 representaven el 50% de l’alumnat estranger; amb
oscil·∙lacions i una tendència final creixent al curs 2009-‐2010 representen el 24,3%. El tercer
origen són els alumnes europeus procedents dels països de fora de la Unió que al curs 1999-‐
2000 representaven el 50% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 14,6%. El quart origen són els
alumnes magrebins que es van incorporar, per primer cop, als cicles superiors el curs 2000-‐
50,0 0,0 4,5 0,0 7,7 6,3 1,4 5,3 26,6 19,0 24,3
50,0 22,2 18,2 21,1 7,7 6,3 17,4 31,9 12,8 10,7 14,6
0,0 22,2 13,6 15,8 3,8 9,4 5,8 3,2 5,5 9,9 7,6
0,0 11,1 18,2 10,5 3,8 12,5 8,7 6,4 5,5 5,0 6,3
0,0 44,4 45,5 52,6 76,9 65,6 66,7 52,1 49,5 52,9 43,8
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 1,1 0,0 2,5 3,5
% Àsia i Oceania
% Amèrica Central/Sud
% resta Àfrica
% Magrib
% resta Europa
% Unió Europea
31
2001 on representaven el 22,2% de l’alumnat estranger;amb oscil·∙lacions al llarg el període i
una tendència final decreixent,al curs 2009-‐2010 representen el 7,6%. El cinquè origen són els
alumnes africans (subsaharians) que es van incorporar per primer cop als cicles de grau
superior el curs 2000-‐2001 on representaven l’11,1% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions
i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 6,3% dels alumnes. Finalment,
l’últim origen són els alumnes asiàtics, que tenen una presència irregular i testimonial al llarg
del període, solament tenen matrícula en tres cursos i el curs 2009-‐2010 representen el 3,5%
dels alumnes estrangers.
3.6.-‐ Batxillerat: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 20
Alumnes estrangers Batxillerat al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat al Segrià, escolaritzats a les
dues xarxes, representava el 0,6 % de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus anys
s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on el
0,5 0,3 0,7 1,1 1,6 2,3 3,0 3,7
4,8 5,4 6,0
0,1 0,1 0,0 0,3 0,4 0,3 0,5
0,6 0,6
1,2 1,3
0,7 0,5 1,1 1,7 2,4 3,4
4,5
5,6
7,4
8,3
9,1
0,2 0,2 0,1 0,9 1,3 1,0
1,5
1,6
1,8
3,5
3,9
%est pri/priv
%est pública/pública
%est pri /total
%est pública/total
32
percentatge total d’alumnes estrangers és del 7,3%. Cal assenyalar com a dada significativa
l’increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006 i que s’ha mantingut fins al darrer curs.
En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa
que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests
alumnes amb un 6% enfront de l’1,3% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir,
sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, al curs 2009-‐2010 la xarxa
pública escolaritza un 9,1% d’alumnes estrangers enfront d’un 3,9% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 21
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
6,3 16,7 16,7 7,0 3,1 8,1 4,0 5,0 33,1 35,3 36,3
18,8 16,7 8,3 27,9 32,8 45,9 54,0 42,9 13,2 11,2 9,5
12,5 25,0 25,0 14,0 15,6 2,7 6,0 6,7 9,9 10,7 7,0
18,8 0,0 8,3 2,3 4,7 5,4 3,0 5,0 7,3 7,5 5,5
0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 2,5 0,7 0,0 0,0
43,8 41,7 37,5 44,2 42,2 37,8 32,0 35,3 32,5 31,0 38,3
0,0 0,0 4,2 4,7 1,6 0,0 1,0 2,5 3,3 4,3 3,5 % Àsia i Oceania % Amèrica Central/Sud % Amèrica Nord % resta Àfrica % Magrib
% resta Europa % Unió Europea
33
Els alumnes estrangers al curs 2009-‐2010 amb més presència als batxillerats del Segrià són els
alumnes d’origen europeu, procedents dels països de la Unió4 i de fora de la Unió; sumats
aquest dos grups al curs 1999-‐2000 representaven el 25,1% dels alumnes estrangers
matriculats; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pel que fa als
alumnes de la Unió i decreixent pels alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010
representen el 45,8% dels alumnes estrangers dels batxillerats del Segrià. El segon origen són
els alumnes centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 43,8%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen
el 38,3%. El tercer origen són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el
12,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐
2010 representen el 7% de l’alumnat estranger dels batxillerats de la comarca. El quart origen
són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 18,8%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010
representen el 5,5% dels alumnes estrangers. El cinquè origen són els alumnes asiàtics que es
van incorporar, per primer cop, als batxillerats el curs 2001-‐2002 on representaven el 4,2% de
l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al
curs 2009-‐2010 representen el 3,5% dels alumnes estrangers matriculats.
Per finalitzar, cal esmentar que els alumnes procedents d’Amèrica del Nord es van incorporar a
les aules de batxillerat del Segrià el curs 2006-‐2007 amb un percentatge del 2,5%, no obstant
al curs 2009-‐2010 no presenten matrícula.
4 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió Europea. Per aquest motiu, a partir d’aquest any, les dades estadístiques han sofert variacions de diferent signe.
34
4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA DEL SEGRIÀ: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.
Des del Consell Comarcal del Segrià es facilita suport i assessorament en la gestió de la
immigració a la totalitat de municipis de la comarca. A més a més també a través dels serveis
tècnics d’alguns ajuntaments disposen de tècnic propi en matèria d’aquestes polítiques.
Una de les principals dificultats assenyalades per la major part de professionals de
l’administració entrevistats és la dificultat per a poder disposar de dades actualitzades sobre la
immigració, tant de tipus quantitatiu com qualitatiu.
En els darrers anys, s’ha detectat entre els professionals i tècnics l’atur com a principal
problemàtica de la població d’origen estranger de la comarca, fruit de l’actual conjuntura
econòmica que ha comportat l’estancament de l’arribada de població i un fort increment del
nombre d’aturats d’origen estranger a la comarca. Des de l’administració local s’han
incrementat els cursos de formació per afavorir la inserció laboral, encara que es remarca que
existeixen altres necessitats a les quals cal donar resposta de forma permanent.
Al mateix temps, i en relació a la població autòctona, es destaca la necessitat de continuar
duent a terme campanyes de sensibilització i formació dels professionals que treballen amb
població estrangera, sobretot per evitar l’aparició d’actituds discriminatòries i racistes cap a
aquest col·∙lectiu.
Alhora, des del servei comarcal, s’intenta dur a terme un treball coordinat i de caràcter
transversal que implica la participació i la implicació dels diferents agents socials i institucions
presents a la comarca: sanitàries, d’educació, de caràcter associatiu, etc.
35
4.1. L’administració i els estrangers.
La gestió de la immigració per part de l’administració local s’articula a partir del Pla de
Ciutadania i Immigració elaborat pels diferents Consells Comarcals i ajuntaments amb tècnic
propi en matèria de polítiques migratòries. En el cas concret de la comarca del Segrià, el
Consell Comarcal compta amb un tècnic de polítiques migratòries, un treballador social, un
agent d’acollida d’origen magrebí, un d’origen subsaharià i un tècnic de participació ciutadana;
tots ells treballen de manera conjunta amb l’equip d’infermeria i serveis socials del mateix
Consell Comarcal. Des d’aquest servei tècnic es facilita el suport i l’assessorament en la gestió
de la immigració a la totalitat de municipis de la comarca. Malgrat que, com ja s’ha assenyalat,
alguns dels municipis com ara Lleida i Alcarràs, disposen de tècnic propi en aquesta matèria.
Aquest equip treballa en col·∙laboració amb altres institucions i entitats (escoles, instituts,
centres d’atenció primària, associacions d’immigrants i pro immigrats, etc.) dels diferents
municipis de la comarca. Alhora que des dels mateixos municipis amb tècnic propi, també
s’estableixen col·∙laboracions puntuals, quan és oportú, amb les diferents institucions i entitats
presents en el mateix.
“Amb l’institut, amb l’Aula d’Acollida, el que fem és bo... un parell de vegades a l’any...
hem fet una guia de recursos per a joves, així molt... molt esquemàtica; llavors els hi
expliquem, cada mes els hi enviem l’agenda als responsables de l’Aula d’Acollida, per
tal que els hi facin difusió perquè puguin participar en activitats o... que es fan aquí al
municipi, o obres de teatre o el que sigui...”
Des de l’administració pública es valora de forma positiva el treball amb les institucions i
entitats argumentant que la immigració és un fenomen present en tots els espais de la nostra
societat i que, per tant, s’ha de tractar des d’una perspectiva transversal.
Els tècnics coincideixen a assenyalar la dificultat per disposar de dades actualitzades i
específiques en relació a la població d’origen estranger. Aquesta dificultat és de manca
d’actualització de les dades per part dels organismes estadístics oficials, com ara l’INE i per la
dificultat en l’obtenció de determinades dades, com ara les referents al reagrupament familiar
que disposa la Delegació del Govern. També es menciona la manca de recursos materials i
humans per poder elaborar i actualitzar bases de dades municipals amb informació específica.
Malgrat aquesta dificultat, determinats municipis de la comarca, en particular aquells que
disposen de tècnic propi en matèria de polítiques migratòries, estan elaborant bases de dades
36
actualitzades amb informació específica sobre la població d’origen estranger del seu municipi.
Alhora que és manté un seguiment de les entrades i sortides de població dels diferents
municipis de la comarca a través del padró. Els entrevistats indiquen que, després d’un fort
increment de població estrangera, en els darrers anys s’ha experimentat un estacament
motivat en bona part per la conjuntura de crisi econòmica global. Aquest fet està obligant a
l’administració local a readaptar i introduir canvis en matèria de gestió migratòria. Així, es
detecta la necessitat cada cop major de treballar amb població que compta amb un temps llarg
d’estada a la comarca, en detriment d’altres intervencions fins ara molt rellevants, com les
relacionades amb l’acollida.
“Teníem una agent d’acollida però ara no hi és. No, perquè penso que no. Si són
nouvinguts sí. Abans que hi havia tants nouvinguts, recent arribats, que no entenen
l’idioma.... Però ara la realitat és una altra; és gent que està aquí, que no pot tornar al
seu país, perquè no té feina, no té papers, no té diners, no pot sortir, estan estancats
aquí... i ja van fer els cursos de català. Per tant entenc que l’idioma més o menys el
parlen...”
D’altra banda, un element característic del fenomen migratori a la comarca del Segrià és els
dels treballadors estrangers de temporada, anomenats temporers, que solen arribar a la
comarca durant la campanya de la fruita. L’arribada nombrosa durant un període molt
determinat de temps ha generat la necessitat de gestionar aquest tema des de les
administracions i entitats de forma conjunta i específica. Per aquest motiu, s’estableix un
coordinació formal entre els ajuntaments, el consell comarcal, la subdelegació i delegació del
govern, la secretaria per a la immigració, el departament d’empresa i ocupació i entitats com
ara Càritas i Creu Roja.
En els darrers anys s’ha detectat, entre els professionals i tècnics, l’atur com la principal
problemàtica de la població d’origen estranger de la comarca, fruit de l’actual conjuntura
econòmica, que ha comportat, entre altres, l’estancament del nombre d’arribades i
l’increment del nombre d’aturats d’origen estranger. Des de l’administració local s’han
incrementat els cursos de formació per afavorir la inserció laboral. A nivell comarcal, cal
destacar les següents activitats de formació que es duen a terme, entre d’altres, tant per a
professionals com per a persones estrangeres:
els tallers de formació sociocultural als nouvinguts
37
els tallers prelaborals per a dones duts a terme en municipis com Soses o Almenar en
col·∙laboració amb la Creu Roja
els cursos de formació per als treballadors de l’administració pública en la gestió de la
convivència i diversitat, especialment de mediació social i comunitària
els cursos de català oferts pel Consorci de Normalització Lingüística amb el suport del
Consell Comarcal
els cursos d’alfabetització per a població estrangera, en especial per a dones
els cursos d’inserció i promoció laboral per persones estrangeres en situació d’atur
els cursos i tallers d’habilitats i gestió de la llar, de funcionament del sistema educatiu i
sanitari, d’higiene familiar, etc., sobretot dirigit a dones
etc.
A nivell comarcal, a més a més de les Sessions de Benvinguda per a nouvinguts, que s’estan
duent a terme en els diferents municipis, es disposa d’un Servei de Traducció i interpretació
per donar suport als professionals dels serveis socials, ajuntaments i centres educatius. Així
com també d’un servei d’assessorament en temes d’estrangeria que d’una banda presta
atenció als municipis amb major demanda (que està obert tant a particulars, empresaris, com
professionals dels serveis socials i tècnics dels diferents ajuntaments) i que, de l’altra, dóna
suport en temes de reagrupament familiar5.
El Consell Comarcal ha implementat un servei de gestió de la convivència, centrat bàsicament
en la mediació social i comunitària, a través del qual s’organitzen xerrades a escoles i instituts
de la comarca, així com a associacions i ciutadania en general als municipis. Per la seva banda,
ajuntaments amb tècnic propi, com en el cas de Lleida ciutat, estan duent a terme formacions
destinades als monitors de lleure infantil i al professorat d’educació infantil sobre educació en
un context multicultural, alhora que s’estan formant també, nous formadors en gestió de la
multiculturalitat.
En una línia similar, s’està promovent des dels ens locals la sensibilització de la ciutadania vers
la immigració, així com el foment de la cohesió social i la millora de la situació socioeconòmica
5 A nivell de Lleida ciutat, l’ajuntament disposa d’un Servei d’Informació i Orientació per a la Igualtat (SIOPI), al qual la població d’origen estranger pot dirigir-‐se per tal de fer qualsevol consulta sobre renovacions de papers, reagrupament familiar, etc, així com demanar informació i inscriure’s als cursos que des del mateix ajuntament s’ofereixen. Alhora, cal destacar l’organització també de sessions d’acollida per a famílies nouvingudes, que es fan amb aquelles famílies pendents d’un reagrupament familiar, on se’ls informa sobre els passos a seguir un cop donat el reagrupament.
38
dels països originaris de la immigració a través de programes específics6, xerrades, tallers i
sessions informatives, així com a través de l’organització de festes de caràcter intercultural. Val
a dir, però, que en els darrers anys s’ha posat en dubte cada cop més l’eficàcia d’aquest tipus
d’actes per a la promoció de la convivència i el coneixement mutu entre població autòctona i
estrangera. I és per aquest motiu que s’ha experimentat un cert retrocés en l’organització
d’actes d’aquest tipus per part de molts tècnics dels diferents municipis.
Pel que fa a la formació dels tècnics que treballen en les diferents administracions locals,
valoren positivament el conjunt d’activitats formatives ofertes des de la Secretaria per a la
Immigració de la Generalitat de Catalunya en els darrers anys, malgrat una mancança de
coneixements específics en matèria de legislació i estrangeria. Alhora, en els darrers anys s’han
promogut també accions formatives complementàries per la promoció de la participació
ciutadana, dirigides tant a tècnics com polítics.
Per tal d’adequar les activitats formatives a les necessitats reals de la població estrangera, la
major part dels tècnics coincideixen a assenyalar la importància de conèixer i estar en contacte
permanent amb les diferents associacions d’immigrants; les quals funcionen com a corretja de
transmissió d’informació entre la població i les institucions públiques. Alhora que en
determinades ocasions són les pròpies associacions d’immigrants les encarregades d’oferir i
gestionar determinades activitats formatives. És per aquest motiu que el contacte constant
entre associacions i administració és creu bàsic també per evitar la duplicitat dels recursos.
“PE: No. És que clar, d’una banda hi ha les associacions; que nosaltres per exemple amb
l’associació de guineans del Segrià tenim molt contacte i projectes molt... Ells es deixen
molt assessorar pels projectes que nosaltres els hi proposem durant l’any. O sigui on no
arriba a l’ajuntament que arribin a ells.
Entre: O sigui que teniu molt contacte amb les associacions africanes...
6 L’ajuntament de Lleida duu a terme un programa de Codesenvolupament que, a través de la creació dels Grups Mixtes, tracta d’implicar a les ONG locals i als col·∙lectius de persones immigrades en la cooperació amb les seves comunitats d’origen i augmentar la sensibilització de la societat d’acollida sobre les causes profundes de les migracions actuals. Ha suposat el treball conjunt entre les ONG locals i els col·∙lectius de persones migrades, fet que ha permès cooperar amb les seves comunitats d'origen i fomentar la sensibilització de la societat d'acollida sobre les causes profundes de les migracions actuals, millorant la convivència i la cohesió social a la ciutat.
39
PE: Sí. Per no duplicar serveis. Perquè ens trobàvem que ells volien fer català; doncs no
perquè nosaltres ja en fem. Feu alfabetització vosaltres, o feu formació en noves
tecnologies, mmm... que no treballar per separat. Treballar conjuntament i arribar...
intentar agafar totes les necessitats podríem dir...”
4.2. Salut i població estrangera.
Com a conseqüència del creixent nombre de població estrangera a la comarca, malgrat
l’estancament sofert en aquests darrers anys, s’ha experimentat un creixement dels usuaris
d’origen. Tot i això, des dels mateixos centres de salut es subratlla que, en termes
proporcionals, el percentatge d’usuaris d’origen autòcton i estranger acostuma a ser similar,
exceptuant aquells municipis on el nombre de població estrangera és molt elevat respecte la
mitjana, com en el cas de la ciutat de Lleida on es dóna major o menor concentració
d’estrangers en funció del barri on està situat cada CAP.
“ El inmigrante va al médico cuando lo necesita, cuando está enfermo... y muchas veces
incluso el inmigrante no acude ni al médico o acude en última instancia.
... Aquí hay mucho que hablar, porque si pasamos a otro contexto, aquí vienen
alemanes, noruegos o finlandeses y se van a Alicante, a vivir en unos chalets de lujo y
operarse en la sanidad de aquí. Pero claro, aquí el tema ¿Quién es inmigrante?...”
És a dir, els professionals dels CAPs entrevistats constaten que determinats CAPs, per la seva
ubicació, (generalment barris on el preu de l’habitatge és més assequible, o que per altres
raons s’hi concentra un major nombre de població d’origen estranger), registren taxes més
elevades d’usuaris d’origen estranger, respecte altres; alhora que s’observa també una certa
concentració per nacionalitats depenent del CAP.
“... tenemos Centros de Atención Primaria que tienen más; mayor número de población
extranjera porque ya en el municipio tienen más extranjeros.
Dentro de la ciudad de Lleida pues tenemos Rambla Ferran, que es el centro, porque
está ubicado en lo que es el Casco Antiguo–Centro Histórico, que por sus
características, es donde puedes encontrar las viviendas a un precio más económico;
pues mucha población inmigrante cuando la primera vivienda donde se ubica es en
40
esta zona. Por eso el Centro de Salud de Rambla Ferran tiene una población
significativamente superior de población inmigrante respecto otros centros de la
ciudad.”
“El centro de salud de Cappont, tiene bastante población extranjera de origen sobre
todo rumano, población del Este y sudamericana. Aquí en Rambla Ferran, quizás
tenemos mucha más población africana y de Marruecos. Después tenemos también la
Área Básica del 1r de Maig de Ronda, donde tendríamos tal vez no tanta población
extranjera pero sí mayor concentración de minorías étnicas, sobretodo población
gitana”.
Pel que fa al seu funcionament, els CAPs de la comarca, així com els de tota la província de
Lleida, treballen de forma homogènia intentant aplicar els mateixos protocols d’atenció, tant
pel que fa a la població estrangera com autòctona. En relació al treball específic amb la
població d’origen estranger, els CAPs han posat en marxa, d’una banda, una comissió de
treball dels professionals sanitaris i d’atenció a l’usuari per detectar les necessitats en
qüestions administratives de les persones estrangeres respecte el tema sanitari. I d’una altra,
un protocol d’acollida per tal de facilitar informació als nouvinguts sobre el funcionament del
sistema sanitari català, dels seus drets i deures, de com fer ús dels centres de salut, etc.
Normalment l’acollida, ja sigui individualitzada o en grup, es fa a través dels mediadors de que
disposa el CAP, el treballador social i el personal d’atenció a l’usuari.
Quant al funcionament, cal destacar que des dels diferents centres de salut de la comarca, en
el cas que es consideri necessari, s’estableixen col·∙laboracions puntuals amb els serveis socials
o altres professionals de les diferents administracions o d’entitats i institucions diverses.
Des dels mateixos centres de salut de la comarca, s’està duent a terme un programa d’atenció
a la multiculturalitat, que comprèn: la capacitació dels professionals sanitaris de tota la
província entorn de la multiculturalitat, la formació en temes relacionats amb la mutilació
genital femenina a pediatres, equip d’infermeria, llevadores i treballadors socials, la formació
per als mediadors culturals i altres formacions específiques de caràcter clínic. També s’ha
iniciat un grup de treball per tal de definir com s’hauria de desenvolupar una consulta clínica.
De moment s’està en procés d’acabar de definir el protocol d’actuació amb la intenció de
posar-‐lo en funcionament el més aviat possible. Aquest protocol es preveu que també sigui
vàlid a nivell de tota la província. Malgrat tot, des dels CAPs s’afirma que encara queda molt
41
per fer i per aprendre. Hi ha una gran necessitat de conèixer més en profunditat determinades
malalties o problemes de salut amb els que arriba la població estrangera de països no
europeus, així com de continuar formant-‐se per millorar les seves habilitats en la gestió de la
diversitat per tal de poder ser més capaços d’entendre les diferents significacions dels
llenguatges culturals en termes sanitaris.
Des de fa dos anys i mig, els CAPs de la comarca, a través del seu servei de mediació, estan
duent a terme sessions d’acollida amb la població nouvinguda. L’equip de mediació de la
comarca compta amb set persones que desenvolupen les tasques de mediació tant a Lleida
ciutat com als diferents municipis de la comarca. En el marc d’aquest servei de mediació s’ha
dut a terme un estudi en diferents CAPs de la província per tal de conèixer l’opinió dels
professionals sanitaris i saber quines són les seves necessitats en relació a l’atenció a la
població estrangera. Entre els resultats més rellevants, cal destacar la necessitat dels
professionals de fer sessions amb els mediadors per tal de poder millorar les habilitats
comunicatives dels professionals sanitaris en termes culturals. Creuen que cal millorar el tema
de la comunicació amb la població estrangera i sobretot a nivell pediàtric amb les mares
d’origen marroquí.
“Necesitamos mejorar... mira, a nivel pediátrico, tenemos muchas dificultades a la hora
de comunicarnos con las mamás; no suelen hablar el idioma, les cuesta más salir a la
calle... claro que no se puede generalizar, pero en general y sobre todo con las mamás
de origen marroquí, tenemos dificultades de comunicación...”
Els professionals sanitaris assenyalen que sovint la dificultat de comprensió idiomàtica genera
malentesos que poden ser considerats com actituds racistes, quan en realitat no són més que
problemes de comunicació.
“ ... hay momentos que, pero igual que se detecta con la población autóctona, hay
conflictos. Pero conflictos idiomáticos y de entendimiento sí que tenemos. Lo que pasa
con la población extranjera a veces, es que los mismos extranjeros en seguida salen con
el “...es que tú eres racista!”; Y no, no es que sea racista, pero sí que soy quien
determina una actuación médica. Pero, ya te dijo que son cosas puntuales”.
Des dels CAPs, a més a més de les necessitats esmentades per tal de millorar les habilitats i
coneixements dels seus professionals, es denuncia la retallada pressupostària que estan patint,
42
la qual afecta en bona part al seu servei de mediació així com a altres serveis que es
consideren prioritaris.
4.3. L’educació i els estrangers.
S’ha detectat que en algunes de les escoles hi ha una presència important d’alumnat d’origen
estranger, mentre que en altres centres escolars aquesta és molt menor. Cada centre escolar,
en funció de la proporció d’alumnat d’origen estranger, adopta noves estratègies i elabora
nous programes per tal de promoure d’integració i la convivència.
Els equips directius de les diferents escoles estan d’acord en que la presència d’alumnat
estranger és una oportunitat i no un problema, alhora que la gran majoria subratllen el clima
de convivència entre el conjunt d’alumnat del seu centre. La filosofia dels diferents centres
consisteix a respondre a les necessitades educatives que presenta l’alumnat en el seu conjunt i
evitar diferenciar a partir del país d’origen; tot i que es tenen en compte en determinades
situacions on el gruix de població estrangera és molt important. Alhora, els mateixos equips
directius reconeixen que la incorporació d’aquest alumnat ha implicat canvis en la metodologia
de treball del professorat, per tal de facilitar l’aprenentatge a tot l’alumnat del centre.
“Nosaltres de problema d’integració et puc dir que no tenim cap ni un,
afortunadament. Això és a nivell de nens (...) Nosaltres no ho plantegem com un
problema perquè pensem, pues això, que els nens són un més. Si em preguntes el
número, hauríem d’anar aula per aula a preguntar. Perquè, immigrants, dius? no sé
(...)Nosaltres el que veiem és que tenim un nen al nostre davant i el tractem com un
més; i això genera més normalitat.”
“Per nosaltres és molt important el tractament de la diversitat. Entenem de la
diversitat en què tots som diferents. I per tant, el nostre funcionament d’escola molt
encarat així. Si ens pregunteu si fem un tractament especial per aquests nens, no. Fem
un tractament en especial per a tots els nens (...) Tots els nens tenen diferents
mancances, cada un té unes coses més desenvolupades i altres menys. Però com
tothom.”
Pel que fa a la relació entre l’escola i la família i sobretot la participació de les famílies d’origen
estranger, malgrat reconèixer els equips directius la importància de la implicació dels pares a
l’hora d’obtenir un bon resultat escolar i una integració escolar i social de l’alumnat, es
43
constata, en termes generals, el baix nivell de participació de les famílies autòctones i de les
famílies d’origen immigrant en particular. Els professionals entrevistats apunten a les
dificultats lingüístiques com un dels principals impediments per a les famílies estrangeres a
l’hora d’establir una relació activa amb els centres escolars.
“Amb els nens no hi ha cap tipo de problema dins de l’escola. Amb els pares tampoc hi
ha problema; el que passa és que hi ha una dificultat més d’integració a l’escola (...)
Normalment aquí els pares col·∙laboren i participen però a lo millor només amb
l’assistència... i altres però, amb moltes coses. Amb els pares estrangers costa més.
Suposo que per qüestió d’idioma també i suposo que per qüestions del tema de religió.
Tot i que nosaltres no celebrem cap festa religiosa.”
Alhora, es nota una relació entre l’interès dels pares i la valoració respecte l’educació dels seus
fills i el grau d’implicació amb l’escola. I aquest interès de les famílies en l’educació dels seus
fills es creu que va íntimament lligat a les possibilitats d’èxit escolar d’aquests, assenyalant
que, malgrat existir diferències en funció de l’origen de l’alumnat en quant a la valoració de
l’educació per part de les famílies, la variable que determina en major mesura aquesta situació
és el seu nivell socioeconòmic.
“Un dels problemes d’aquesta escola és que les famílies s’estan involucrant i implicant
molt poc amb els estudis dels seus fills.”
“(...) Al final podem dir que les diferències de recursos econòmics són el que ho
determinen tot: a quin barri vius, a quina escola va el teu fill, si pot participar a les
activitats extraescolars, etc.”
D’altra banda, per dur a terme les politiques d’integració i garantir l’èxit escolar del alumnat
d’origen estranger, la majoria dels centres escolars treballen en col·∙laboració amb
l’Ajuntament, el Consell Comarcal i altres entitats com la Creu Roja o Càritas. Per exemple, hi
ha centres escolars que utilitzen el servei de traducció de l’Ajuntament o del Consell Comarcal
per facilitar la comunicació amb alumnes i famílies que desconeixen el català i el castellà.
Alguns dels centres escolars treballen també en col·∙laboració amb la Creu Roja o Càritas que a
vegades assessoren a les famílies, o bé els proporcionen una ajuda puntual per tal de poder
satisfer les necessitats bàsiques d’aquestes en cas que ho requereixin, siguin o no d’origen
estranger.
44
En el referent a les necessitats d’intervenció socioeducativa, la distribució desigual de
l’alumnat d’origen estranger en alguns centres escolars ha obligat als equips directius de les
diferents centres a adoptar estratègies i metodologies de treball diferents en funció de les
seves necessitats específiques. Alhora, es reclama, per part dels professionals entrevistats, la
necessitat d’implementar mesures que afavoreixin una distribució més igualitària d’aquest
alumnat en els centres escolars que permeti trencar la relació existent entre el preu de
l’habitatge dels barris i el percentatge de població estrangera en els centres educatius
d’aquests.
“ (...) La desigual distribució del preu de l’habitatge crea que en determinades escoles
d’alguns barris hi hagi més alumnes immigrants i de minories ètniques. Davant
d’aquesta situació hem de fer manera de poder canviar aquesta distribució desigual..-‐ I
clar, això és un problema que hem de solucionar entre tots els diferents agents socials,
no només des d’ensenyament.”
S’apunta el fet que moltes famílies, més enllà de la situació socioeconòmica del barri, intenten
escollir el centre escolar en funció de la percepció que tenen dels centres escolars en relació al
seu percentatge d’alumnat estranger, i no pas pel seu projecte educatiu.
“ (...) Hi ha moltes famílies autòctones que prefereixen unes escoles a unes altres per
l’elevat percentatge o no d’alumnes immigrants.”
Amb la necessitat de facilitar l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut i de la seva família
al centre escolar, els equips directius dels diferents centres escolars afirmen proporcionar
informacions útils a l’alumnat i a la seva família sobre el funcionament del sistema educatiu
català, en general, i el del centre escolar, en particular. Així com altres tipus d’informacions
que són igualment dirigides a les famílies abans i durant el curs escolar i que tenen relació amb
el tractament i l’ús de les dues llengües oficials (el català i el castellà), la possibilitats de
demanar alguns ajuts, l’assoliment de l’aprenentatge, etc.
“Això ho tenim molt treballat, dediquem moltes hores, però a tothom. Siguin d’on
siguin (...) Fem un entrevista personal, abans de la pre-‐inscripció; tothom passa pel
despatx a parlar amb algú de l’equip directiu i els expliquem com funciona l’escola (...)
Un cop que es va a matricular el nen, fem una entrevista amb cada família; individual i
amb el nen, el pare i la mare; ens agradaria amb el pare i la mare, però això és més
difícil.”
45
Els centres escolars amb una presència significativa d’alumnat nouvingut disposen d’una aula
d’acollida7 per tal d’enfortir el potencial d’aprenentatge a l’alumnat novament incorporat al
centre, proporcionar-‐li les eines necessàries per a la integració lingüística i facilitar-‐li
l’aprenentatge. Els equips directius han subratllat la utilitat de les aules d’acollida als seus
centres i n’han corroborat els seus efectes positius. Tot i que s’assenyala que en els darrers
anys, el nombre d’alumnat nouvingut ha tendit a disminuir, en bona part motivat per l’actual
conjuntura de crisi econòmica, que alhora està ocasionant un elevat grau de mobilitat de les
famílies, sobretot d’origen estranger, i per extensió dels seus fills escolaritzats. Aquests es
veuen obligats a canviar de centre educatiu en funció de la situació laboral dels seus pares.
Aquesta dinàmica, d’acord amb el que expressen els professionals entrevistats, genera un
increment de les dificultats d’aprenentatge i integració de l’alumnat d’origen estranger.
“Un dels problemes que ens trobem és que hi ha una gran mobilitat d’alumnes, de falta
de continuïtat. L’alumne ve aquí i s’integra, i després segons les condicions de treball
dels seus pares ha de marxar a un altre lloc. I hi ha alumnes d’origen immigrant que
tenen un nivell de comprensió bastant alt i amb una bona voluntat, però que han de
canviar constantment de lloc”.
La baixa participació de les famílies en les activitats escolars i extraescolars organitzades pels
centres escolars o per l’AMPA ha donat lloc a alguns programes i activitats per part de varis
centres educatius de la comarca per tal de potenciar aquesta participació i construir una
relació solida entre l’escola i les famílies8.
Els tècnics i professionals del món educatiu coincideixen a assenyalar la importància de la
participació de l’alumnat en les activitats extraescolars, més enllà de les pròpiament
programades a l’aula, per tal d’afavorir la integració social d’aquests. En aquest sentit,
l’experiència viscuda pels mestres i professorat entrevistats alerta de la necessitat de treballar
per aconseguir que les famílies, sobretot d’origen estranger, valorin aquest tipus d’activitats
com un mecanisme important per l’educació i integració dels seus fills, coincidint, la majoria
d’entrevistats, en que el grau de valoració d’aquest tipus d’activitats és variable, en funció de
la procedència de les famílies, així com de la seva situació socioeconòmica.
7 L’aula d’acollida serveix de complement a les activitats desenvolupades al grup classe on està adscrit l’alumnat nouvingut. 8 L’Escola del Pares i Mares d’alumnat, iniciada per alguns centres escolars, té com a objectiu, en bona part, explicar a famílies les seves tasques i responsabilitats en l’entorn educatiu dels seus fills, així com potenciar la construcció d’una relació i participació activa de les famílies a l’escola.
46
“ Evidentment l’escola o el procés escolar, fa possible la integració, però això no
s’acaba a l’aula. També és molt important les activitats extraescolars. Si el nen o la
nena estranger/a, no es barreja amb els d’aquí... si no participa o no pot participar a
les activitats extraescolars, és molt difícil que sigui suficient l’esforç de l’escola. Moltes
vegades, ens trobem amb situacions que la família no té suficients recursos econòmics
per a què el seu fill pugui participar a les activitats extraescolars.”
Des de molts centres educatius, s’estan organitzant activitats de formació dirigides a les
famílies. Alguns centres escolars organitzen també formacions lingüístiques específiques per a
pares i mares d’alumnes d’origen estranger, les quals han despertat un gran interès, sobretot
per part de les mares d’alumnes d’origen marroquí. En el cas que els centres no ofereixin
aquest tipus de formació, orienten a les famílies a associacions i serveis dels ajuntaments i/o
del Consell comarcal que ofereixen cursos de formació lingüística.
“Normalment les persones magrebins els costa més relacionar-‐se, els altres no tant (...)
Jo també penso que també potser és una problema de llengua, perquè aquestes mares
tenen un cercle molt tancat i els costa molt, com que no es relacionen (...) Els pares es
relacionen més per la obligació de la feina. Les mares es relacionen menys i per tant
dominen menys a la llengua.”
També s’assenyala com a important que tots els alumnes puguin tenir un bon coneixement de
l’idioma; per això, molts dels centres entrevistats, a més a més de creure i treballar de manera
activa en l’aprenentatge de la llengua per part de l’alumnat estranger, afegeixen que en
determinades situacions es troben encara mancats eines que serien interessants d’utilitzar per
tal de fomentar i millorar el procés d’aprenentatge de la llengua per part de l’alumnat
estranger.
“El que passa és que clar, a tercer o quart així aquests nens que tenen, a veure el
problema de idioma, doncs algun reforç hem de tindre per que es pugin ficar al
nivell(...) Si poguéssim estaria molt bé les parelles lingüístiques amb algun mestre de
referència... vull dir això sí que ho tenim pensat.”
D’altra banda, pel que fa a la formació del professorat, es destaca la preparació així com
experiència de la major part de docents que treballen amb alumnat d’origen estranger,
malgrat evidenciar la necessitat de continuar el seu aprenentatge i formació, sobretot en
matèria de gestió de la diversitat.
47
“Tens/has tingut formació específica amb el tema de diversitat cultural. Immigració,
interculturalitat?”
“Encara que en la carrera no ho hem fet, després vaig participar a un congrés
d’immigració i diversitat aquí a Lleida i bastantes vegades vaig anar a Barcelona que
ens han parlat sobre temes específics com integració i diversitat (...) Aquí, a l’escola,
aquest any vam començar amb el tema de diversitat; l’any passat ho vam fer sobre les
comunitats d’aprenentatge, que també continuem aquest any, i després vam fer un
projecte de convivència sobre la manera d’integrar totes les cultures que hi ha escola.”
4.4. El tercer sector i els estrangers.
En relació al tercer sector cal diferenciar, per la seva naturalesa així com per les tasques que
desenvolupen, les associacions d’immigrants de la resta d’entitats que duen a terme o presten
determinats serveis a la població d’origen estranger. Malgrat no existir una coordinació i
relació formalment establerta entre les diferents entitats del tercer sector, la major part tenen
un ampli coneixement sobre les activitats i prestacions de cada una, així com del que poden
oferir, amb la qual cosa, en cas que es consideri, es deriven d’unes a altres, així com als serveis
prestats per l’administració, per tal d’aconseguir satisfer determinades necessitats.
Malgrat que ambdues tipologies d’associacions que hem diferenciat expressen l’escassetat de
recursos per dur a terme les seves activitats, salvant algunes excepcions, les associacions
d’immigrants disposen d’una estructura organitzativa més feble respecte les altres, trobant-‐se
sovint amb fortes dificultats per poder dur a terme els seus objectius. A més a més, tot i el
treball que estan realitzant per pal·∙liar les necessitats socials d’aquests, totes elles coincideixen
en assenyalar que a més de tenir en compte que els seus recursos són molt limitats, no són
l’administració pública, que és qui hauria de fer les funcions que han d’acabar assumint elles.
En el conjunt de la comarca, les entitats del tercer sector coincideix en assenyalar l’atur com a
principal problemàtica actual dels estrangers, ressaltant que encara que l’índex d’atur és alt
entre la població catalana i espanyola, són els estrangers els qui pateixen aquesta situació de
manera més acusada. Entre altres coses el que fa que visquin una situació més difícil és:
l’escassa formació de bona part de la població immigrada, el retorn de la població autòctona a
treballs que fins fa poc no tothom acceptava fer, la càrrega que els suposa per a molts el
48
compromís d’haver d’enviar diners als seus països d’origen, la manca de xarxa i suport familiar,
etc. Aquest fet està generant alhora una problema afegit, el de la frustració d’expectatives
econòmiques i socials del projecte migratori, el qual està comportant problemes psicològics
entre la població estrangera. Aquesta situació de crisis, a més a més de comportar a nivell
demogràfic una davallada del nombre de nouvinguts a la comarca, està generant un increment
del nombre de retorns. Tanmateix, des del tercer sector es percep, fruit d’aquest context de
crisi econòmica generalitzada, un augment de les actituds xenòfobes i racistes molt
preocupant, assenyalen, entre la població autòctona.
Les entitats del tercer sector, així com també l’administració local de la comarca, coincideixen
en que cal treballar per afavorir la integració dels estrangers en el si del teixit associatiu català i
espanyol, argumentant que això afavoriria la cohesió social, malmesa en els darrers temps en
bona part per la situació de crisi econòmica que s’està vivint.
Entre les entitats i associacions en les que s’han realitzat entrevistes, s’assenyala com a
principals necessitats de les persones d’origen estranger la inserció laboral, el coneixement i
l’assessorament en matèria d’estrangeria, així com crear ponts per establir un major vincle
social amb la població autòctona. Al mateix temps, i en relació a la població autòctona, es
destaca la necessitat de continuar duent a terme campanyes de sensibilització i formació dels
professionals que treballen en immigració. També es creu que cal fer quelcom amb el conjunt
de la ciutadania per evitar l’aparició d’actituds racistes (per exemple, IBN BATUTA realitza un
programa de sensibilització amb joves (que està duent a terme a determinats instituts), evitant
així els malentesos que sovint apareixen fruit de la manca de comunicació intercultural. Quant
a la inserció laboral de la població estrangera, és interessant destacar la tasca de Lleida
Solidària-‐MPDL, que a més del treball de sensibilització també amb els joves en els instituts,
està duent a terme un projecte d’orientació i inserció laboral amb l’Obra Social de la Caixa, en
el marc de la xarxa INCORPORA9.
En aquesta línia, i en el si del tercer sector a la comarca del Segrià i a la província de Lleida en
general, els sindicats assumeixen en bona part el servei d’informació i d’assessorament laboral
i en matèria d’estrangeria. En el cas del Segrià, com en el d’altres comarques, tant CITE com
9 “INCORPORA”: Programa d’inserció laboral finançat per l’Obra Social de la Caixa per tal d’afavorir la contractació de persones i col·∙lectius amb dificultats d’inserció al món laboral.
49
AMIC10, tenen convenis de col·∙laboració amb les administracions locals per tal de garantir
aquesta assistència en temes d’estrangeria als municipis que ho sol·∙liciten, de manera gratuïta
per als usuaris. Tant des de CITE com des d’AMIC, conscients del treball que des de fa anys
estan duent a terme, adverteixen que la crisi econòmica d’aquests darrers anys ha comportat
importats retallades de pressupost, afectant tant als convenis signats amb la Diputació de
Lleida com amb la Secretaria per a la Immigració. Això ha ocasionat la reducció, entre altres, de
les hores d’atenció que poden prestar aquestes entitats. Aquest, però, és un problema que
afecta no només la comarca del Segrià i la província de Lleida, sinó la totalitat del territori
català. És per això que creuen que cal buscar noves vies de finançament per tirar endavant els
projectes. A més a més, des dels sindicats, ja sigui CC.OO., UGT o la CGT, es duen a terme
campanyes de sensibilització de la ciutadania i d’informació sobre legislació en matèria
d’estrangeria i drets laborals entre altres.
Per altra banda, entitats com ara Creu Roja o Càritas, fan una funció de caràcter més
assistencialista i immediata, en el sentit que s’ocupen d’intentar pal·∙liar en primera instància
les necessitats bàsiques de la població estrangera necessitada; ja sigui a través dels menjadors,
del repartiment d’aliments, roba, higiene, etc. En els darrers anys, ambdues entitats presents a
la comarca assenyalen el fort increment de les demandes rebudes per part de la població
immigrant incapaç de satisfer les seves necessitats bàsiques. Aquestes entitats, com la gran
majoria, no treballen de manera aïllada sinó que vetllen per establir relacions de coordinació,
més o menys formals depenent del cas, amb la resta d’entitats i administracions. Un exemple
n’és la tasca que duu a terme Càritas durant el període de la recollida de la fruita amb els
temporers.
S’ha detectat una gran unanimitat entre les diferents administracions públiques entrevistades
pel que fa al reconeixement de les associacions d’immigrants com a principal interlocutor
entre la població estrangera i aquestes; i per aquest motiu també, des de les administracions
s’intenta comptar amb elles, ja sigui per la seva participació en les activitats dels municipis de
la comarca, com també per intentar detectar necessitats o bé organitzar cursos de formació i
activitats de caire divers11. Doncs moltes associacions d’immigrants són elles mateixes qui
10 Resulta interessant també el nou servei gratuït que ofereix AMIC d’homologació dels títols acadèmics de la població estrangera, ja que, fins a dia d’avui, es tracta d’un procés llarg i dificultós que moltes de les persones immigrades amb formació deixaven córrer per la complexitat del procés. 11 L’associació “Centro Latinoamericano de Lleida”, va establir un conveni de col·∙laboració amb la Universitat de Lleida per tal què alguns dels seus alumnes poguessin fer les pràctiques de la carrera a l’associació. Alhora que cal destacar-‐ne també, la important tasca que desenvolupen, juntament amb l’ajuntament de Lleida, en
50
organitzen i gestionen cursos d’alfabetització, aprenentatge de la llengua catalana i castellana
així com en alguns casos de les seves llengües maternes. O fins hi tot, duen a terme l’acollida
dels nouvinguts des dels espais municipals i per acord amb les respectives administracions,
com en el cas d’Alcarràs, on l’acollida es fa des del Punt d’Informació municipal gestionat per
l’associació de guineans.
“Entre: Ajà... I aquest Punt d’Informació, com funciona? Em pots explicar una mica?
PE: Sí, és una mica com un punt d’acollida de persones nouvingudes o que ells
detectaven o per qualsevol dubte podien anar allà i ells feien les derivacions: doncs ves
a l’ajuntament, ves a estrangeria, ves a treball, o...”
Altrament, les associacions d’immigrants coincideixen a assenyalar que representen un punt
de referència i de suport molt important per la resta dels seus conciutadans immigrats, a més
de reconèixer la feina que estan duent a terme tant de sensibilització com de foment del
coneixement mutu. Això sí, sovint es refereixen a les seves limitacions econòmiques i humanes
i el context econòmic actual que ha generat un clima de tensió social que no ajuda en absolut a
fomentar la convivència entre cultures. Alhora assenyalen el fet religiós com una font de
conflicte sociocultural afegida, essent més notori al referir-‐se a la població de religió
musulmana. És per aquest motiu, i acceptant d’antuvi la complexitat del fet, que des de
l’ajuntament de Lleida s’apunta el fet religiós com un fet a tractar amb especial atenció i que
no pot obviar-‐se.
A nivell formatiu, des del tercer sector s’intenta, com en la resta d’àmbits d’actuació, adequar
l’oferta formativa a les necessitats i demandes existents, les quals són en certa part canviants
en funció del context socioeconòmic del moment.
És per aquest motiu que, gràcies a la diagnosi que associacions i entitats han fet sobre el
moment present de l’estat de la immigració a la comarca, estableixen com a prioritàries les
intervencions formatives que fomentin la inserció laboral. En aquest sentit, des de les
associacions i entitats s’estan duent a termes cursos de formació per a persones d’origen
estranger en determinats oficis amb demanda actualment en el mercat de treball, cursos de
l’organització de la Mostra de Cinema Independent Llatinoamericà, i que s’ha convertit en un referent a la ciutat de Lleida.
51
llengua catalana, castellana i en algun cas també de les llengües dels països d’origen, cursos
d’informàtica o també cursos específics sobre com buscar un lloc de treball.
Moltes de les associacions d’immigrants on s’han fet entrevistes, així com la resta d’entitats,
coincideixen a assenyalar la importància i la necessitat de fer un treball específic amb les dones
d’origen estranger, degut a la seva major dificultat d’accés al mercat de treball, sobretot per
l’alt grau d’analfabetisme. És per aquest motiu que en molts casos des de les mateixes
associacions i entitats es duen a terme cursos específics d’alfabetització amb una presència
majoritàriament femenina.
També, tant des de les associacions d’immigrants com des d’algunes entitats i ONGs que
treballen a la comarca, es duen a terme activitats de reforç escolar per als fills i filles de les
famílies immigrades.
Altrament, els professionals d’aquestes entitats del tercer sector que treballen amb la població
estrangera coincideixen a posar de manifest la necessitat de disposar d’una formació
continuada, així com l’interès i la necessitat de fomentar l’intercanvi de pràctiques,
experiències i coneixements entre els mateixos professionals. Quant al conjunt de la població,
a més a més de ressaltar la contínua necessitat de seguir fent campanyes de sensibilització per
tal d’evitar el creixement d’actituds racistes, apunten a la necessitat de treballar en la formació
i sensibilització dins dels entorns de treball, (ja han iniciat algunes formacions de gestió de la
diversitat en les empreses).