informe de sostenibilitat ambiental …es proposa l obertura d una nova vialitat que actuaria com a...

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL

86 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS

Taula 25: Jerarquització dels objectius ambientals

Objectius ambientals prioritat aplicabilitat

1.Millorar l’encaix de la classificació i qualificació del sòl amb

l’aptitud del territori respecte el planejament vigent 5 5 10

5.Preservar els elements i les àrees d’interès per a la biodiversitat 5 5 10

7.Evitar els nous creixements en les àrees de risc i minimitzar el risc a les zones ja urbanitzades.

5 4 9

6.Minimitzar l’impacte paisatgístic de les noves construccions 4 4 8

2.Tendir cap a un model urbanístic cohesionat i eficient 4 3 7

3.Millorar l’ecoeficiència del municipi 3 3 6

4.Afavorir la mobilitat a peu i en bicicleta 4 2 6


87 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS

3 ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ

El POUM del Brull haurà de preveure un ordenació per al municipi del Brull. Aquest ISA

preliminar analitza les condicions de partida que han d‘orientar les esmentades previsions i

que, el DMAiH, podrà examinar abans de redactar el corresponent informe on es resoldrà la

idoneïtat de la proposta futura.

3.1 ALTERNATIVES CONSIDERADES

El procés de generació dels documents del POUM del Brull en la seva fase d‘avanç de Pla han

generat múltiples alternatives. El present document analitzarà aquelles que per les

característiques ambientals presenten diferències destacables des del punt de vista ambiental.

3.1.1 ALTERNATIVA 0

El municipi del Brull disposa com a instrument bàsic de planejament de les Normes subsidiàries

de Planejament (NNSS), aprovades definitivament per la Comissió d‘Urbanisme de Barcelona

en sessió de data 13 de Gener de 1991. L‘alternativa 0 defineix un total de sòl urbà i

urbanitzable que representa l‘1,32% del total de la superfície municipal.

A mode de Síntesi, les NNSS del Brull detallen:

I. MEMÒRIA

Entitats : Sant Jaume de Viladrover, Sant Martí del Brull i La Castanya.

Densitat: inferior a 5 habitants/Km2

Activitats:

Rurals Industrials (inexistents) Comerç (inexistent) Serveis: Bar restaurant de Cal Pascual i El Castell Altres activitats

PLANEJAMENT (Criteris i objectius)

a) Model urbà (Alt 0):

Potenciar la capitalitat de St. Martí. Edificació a Sant Martí mitjançant desenvolupament de planejament derivat. PE Conjunt històric. Unitat d‘actuació.

Centralització dels equipaments a Sant Martí.

Desenvolupament limitat de L‘Estanyol , mitjançant PLA PARCIAL.

Taula 26: Superfícies règim del Sòl. Font: NNSS del Brull

Règim de sòl Tipus Superfície (Ha) % respecte el total municipal

SOL URBÀ 28,54 0,65%

Vials 2,51

Equipaments i Serveis tècnics 2,73

Zones Verdes 2,59

Sòl Privat 20,71

SOL URBANITZABLE 29,76 0,67%

Vials 6,23 Equipaments 1,24 Zones verdes 4,93

Sòl privat 17,36

SOL NO URBANITZABLE 4.360,03 98,68%

Ordinari 549,47

En zona d‘influència 634,80 Equipament esportiu 62,26

Reserva natural 2.623,70 Reserva natural qualificada 375,70

Protecció de sistemes 61,30

TOTAL TERME MUNICIPAL 4.418,33 100%

El sòl urbà i urbanitzable del municipi del Brull es situa en dos sectors clarament diferenciats.

D‘una banda el nucli del Brull situat al voltant de l‘església de Sant Martí del Brull. Es tracta

d‘una zona urbana marcada per una densitat edificatòria molt baixa, característica del

municipi.

D‘altra banda pel que fa al desenvolupament del planejament derivat, destaca el Pla parcial de

l‘Estanyol, aprovat definitivament per la comissió d‘urbanisme de Barcelona en sessió de data

3 de març de 1993. Es tracta d‘una zona situada al límit del T.M. del Brull amb el municipi de

Seva. La conveniència de redacció del pla parcial es descrigué en el seu moment basant-se en

dos criteris principals, aquests són: les expectatives urbanístiques creades per la construcció

del camp de Golf i per la ja consolidada àrea urbana del Muntanyà. El Pla parcial de l‘Estanyol

és la continuació lògica de la urbanització El Muntanya (al municipi de Seva) dins el límits del

T.M. del Brull. Tot plegat, es presenta en la següent il·lustració:


88 3 ESTRUCTURA GENERAL DE L‘ORDENACIÓ

Il·lustració 56: Sòl urbà i urbanitzable al Brull. Alternativa 0

3 ESTRUCTURA GENERAL DE L‘ORDENACIÓ 89

b) Sol no urbanitzable (Alt 0):

Per al sòl no urbanitzable l‘alternativa 0, preveu el desenvolupament del PE del Parc

del Montseny.

L‘ordenació del sòl no urbanitzable de l‘alternativa 0 es presenta en la següent

il·lustració:



Il·lustració 57: Ordenació del sòl no urbanitzable (Alt 0)


3.1.2 ALTERNATIVA 1

L‘alternativa 1 correspon als primers esborranys de la proposta de POUM del Brull, en la seva

fase d‘avanç de planejament. L‘alternativa defineix 47,64 Ha (1,16% del total municipal) de sòl

urbà que corresponen a dos sectors, d‘una banda el nucli del Brull amb poc més de 30

hectàrees i de l‘altra el sòl urbà de l‘estanyol amb prop de 18 hectàrees.

L‘alternativa 1 no preveu cap àrea classificada com a sòl urbanitzable.

És a partir d‘aquesta alternativa que s‘han desenvolupat la resta de treballs, que han generat

l‘alternativa finalment escollida, així doncs, moltes de les característiques generals del POUM

del Brull són compartides en les alternatives 1, 2 i 3. En la descripció de les alternatives 2 i 3

el present ISA preliminar es centrarà en aquells aspectes de rellevància ambiental que suposin

canvis significatius respecte a l‘alternativa 1 descrita en el present apartat.

En general, la proposta d‘ordenació no suposa canvis importants respecte l‘alternativa 0.

Tanmateix es defineixen petits ajustos dels límits del sòl urbà per adaptar-los a la topografia

existent.

Es proposa la reserva com a zona verda de l‘extrem oest del nucli del Brull.

Es proposa l‘obertura d‘una nova vialitat que actuaria com a variant pel sud del nucli urbà. Al

voltant de l‘ajuntament i l‘església es proposen diverses parcel·les amb un edificabilitat més

alta que la mitjana municipal.

Es presenta a continuació la taula de superfícies per a l‘alternativa 1

Taula 27: Taula de superfícies alternativa 1. Font: Equip redactor

Classificació Superfície (Ha) % respecte el total municipal

Sòl urbà Brull 30,01 0,73%

Sòl urbà Estanyol 17,63 0,43%

Sòl urbanitzable industrial 0,9 0,02%

Sòl no urbanitzable 4044,15 98,84%

Cal destacar la reserva d‘una peça per al desenvolupament d‘un sòl industrial a límit oest del

municipi fent frontera amb la zona de Sant Miquel de Balenyà.

Es tracta d‘una alternativa poc desenvolupada, per tractar-se precisament de l‘inici del procés

d‘elaboració d‘una proposta d‘ordenació. S‘ha considerat adient presentar en la següent

il·lustració el detall de l‘ordenació proposada per al nucli del Brull.

Il·lustració 58: Detall de l’ordenació al nucli del Brull (Alt.1). Font: Equip redactor

L‘ordenació del sòl urbà i urbanitzable per al Brull d‘acord amb l‘alternativa 1 es presenta en la

següent il·lustració.



Il·lustració 59: Proposta d’ordenació del sòl urbà i urbanitzable. (Alt 1)


SÒL NO URBANITZABLE (ALTERNATIVA 1)

L‘alternativa 1 no presenta una proposada específica pel que fa a l‘ordenació del sòl no

urbanitzable del Brull

3.1.3 ALTERNATIVA 2

L’alternativa 2 suposa el desenvolupament i concreció de les principals estratègies adoptades

en la redacció del POUM del Brull, entre d‘altres consideracions, s‘han tingut en compte els

principals requeriments ambientals i les recomanacions fetes per part de l‘equip ambiental en

la concreció d‘aquesta alternativa.

La superfície de sòl urbà disminueix lleugerament respecte a l‘alternativa 1 amb 47,28

hectàrees que representen l‘1,15% del total del T.M. en canvi es preveu una nova peça de sòl

urbanitzable industrial amb una superfície de 8,31 Ha que representa el 0,20% del total del

T.M. es localitza a l‘extrem sud oest del T.M. del Brull.

Taula 28: Superfícies de l’alternativa 2. Font: Equip redactor

Classificació Superfície % respecte el total municipal

Sòl urbà (El Brull) 29,65 0,72%


Sòl urbanitzable industrial 8,31 0,20%

Sòl no urbanitzable 4.036,19 98,64%

El canvi de lloc de la reserva d‘un sòl urbanitzable industrial és la principal diferència respecte

l‘alternativa 1. Es pretén mitjançant la normativa una regulació del tipus d‘indústria i activitats

econòmiques a implantar al municipi. Preferentment tallers artesanals, petites industries de

valor afegit.

La localització de la nova peça de sòl urbanitzable industrial no és aleatòria, es situa a l‘extrem

sud oest del T.M. del Brull per aprofitar les sinergies amb el polígon existent del municipi veí

de Balenyà (Els Hostalets) i la construcció que s‘està duent a terme d‘un nou pont. Això

permetrà que no s‘hagin de realitzar grans obres per donar accés aquesta nova zona

industrial.

Un altre aspecte molt important a tenir en compte, en aquesta alternativa, es el fet que es

reserva una quantitat considerable de sòl per equipaments, per donar lloc entre d‘altres als

futurs equipaments derivats del Pla de concertació ―Xarxa Municipis de Qualitat 2008-2011 on

la diputació de Barcelona ha inclòs el municipi del Brull, en data de 22 de setembre de 2009,

en el marc del Protocol General del Pla de concertació ―Xarxa Municipis de Qualitat 2008-

2011‖. Aquest protocol especifica per a l‘àmbit del Brull l‘elaboració d‘un Pla Director de

Clavegueram per al municipi.

La viabilitat ambiental del desplegament del POUM del Brull dependrà, en gran

mesura i pel que fa a la gestió de les aigües residuals, de les solucions proposades

pel Pla director de sanejament suara citat.

O sigui que es de vital importància reservar aquest sòl per ubicar-hi tots els equipaments

derivats del Pla Director de Clavegueram, ja que el nucli del Brull no disposa actualment de

xarxa de clavegueram.

Els principals criteris de l‘alternativa han estat:

Estructura general del territori

Definició i millora de la xarxa viaria actual, completant i facilitant al màxim els recorreguts

respecte els principal pols d‘atracció del nucli.

Especial atenció a la interconnexió dels diversos nuclis i la millora de la xarxa de camins.

Establir espais d‘aparcaments en SNU pròxims al punt d‘interès paisatgístics i culturals com

Collformic o el turó del Montgròs.

Dotacions: espais lliures i equipaments

Delimitar el sòl de sistemes per nous espais lliures i equipaments.

Optimització de la situació i tipus dels equipaments de manera que ajudi a estructurar i

consolidar la taca de sòl urbà i respongui a les necessitats reals del municipi (llar d‘infants,

CAP,habitatge dotacional... )

Teixit urbà existent

Millora tipològica, rehabilitació i consolidació de les zones edificades incloses en la Secció II

Conjunts d‘ordenació unitària de les vigents NNSS.

Definir operacions urbanes estructurades (Pla de millora urbana) per aconseguir recosir els

espais vuits donant continuïtat al teixit i obtenir oferta de sòl residencial i la corresponent

reserva de sòl per habitatge protegit.



Redefinir les claus urbanístiques que qualifiquen el sòl urbà per tal de oferir diversitat

tipològica de les edificacions i fomentar la compactació del teixit residencial del nucli de

Sant Martí.

Revisió i millora de la normativa per tal definir i acotar millor els paràmetres urbanístics i els

usos admesos.

En general pel que fa al nucli del Brull, la proposta descarta l‘obertura d‘un nou vial, per les

implicacions ambientals que tindria fer-ho en terrenys amb tant de pendent. Altres terrenys

amb pendents superior al 20% son desclassificats i passen a formar part del sòl no

urbanitzable.

Es proposa una xarxa de camins paisatgístics que arriba fins al centre del nucli del Brull. Es

qualifica com de sòl urbà consolidat només aquelles zones ja construïdes, a diferencia de

l‘alternativa 1, els sòls que ja eren urbans en l‘alternativa 0 i no han estat construïts passen a

ser sòls urbans no consolidats.

El detall de l‘ordenació proposada per al nucli del Brull es presenta de forma gràfica en la

següent il·lustració:

Il·lustració 60: Proposta d’ordenació del nucli de Brull (Alt 2). Font: Equip redactor

L‘alternativa 2 proposa definir un límit al voltant de la urbanització de l‘estanyol i el nucli del

Brull que ha d‘actuar com a límit de l‘expansió del sòl urbà.

Les principals estratègies de la proposta es presenten de forma gràfica en la il·lustració 61.

En la il·lustració 62 es presenta la proposta d‘ordenació del sòl urbà i urbanitzable, s‘inclou

també la delimitació del PEU Montgròs (en sòl no urbanitzable), l‘objectiu del qual és

l‘ordenació i protecció de la zona del turó de Montgròs i el patrimoni que s‘hi troba.

En aquesta il·lustració no s‘hi inclou el sòl urbà de la urbanització de l‘Estanyol, perquè aquest

sòl no ha patit canvis respecte allò presentat en l‘alternativa 1.


Il·lustració 61: Estratègies (Alt. 2). Font: Equip redactor del POUM



Il·lustració 62: Proposta d’ordenació del sòl urbà i urbanitzable (Alt 2)


SÒL NO URBANITZABLE (ALT.2)

La zonificació del sòl no urbanitzable de l‘alternativa 2 s‘ha fet basant-se en les determinacions

del Pla Especial del Parc del Montseny. Així va molt més enllà del tipus d‘ordenació del SNU

proposat per l‘alternativa 0 (claus basades en el tipus de coberta) per una ordenació que a

més de tenir en compte les cobertes existents també considera la funcionalitat ecològica del

sòls.

L‘alternativa 2 defineix plans especials en quatre sectors del SNU del Brull:

PEU Sant Jaume i PEU el Vilar de La Castanya: Es defineix un PEU per tal de relligar les

edificacions existents i dotar-les de les infraestructures necessàries. No es preveu cap nova

area de creixement sinó que més aviat s‘aposta per una estratègia de colmatació del sòl ja

construït.

PEU Font del Faig: L‘objectiu del PEU és la creació d‘un aparcament i una equipament

relacionat amb la informació ambiental al Parc, complint així amb els objectius fixats pel Pla

Especial de Protecció del Medi Natural i del paisatge del Parc del Montseny per l‘àrea de

tractament paisatgístic [clau ATP]: Es defineix sobre peces de territori que, per ser

fàcilment accessibles amb cotxe des de la xarxa viària bàsica i per la seva localització dins

del Parc, constitueixen paratges amb ús de lleure intensiu i que requereixen un tractament

funcional i paisatgístic integrat amb la finalitat d‘acomodar i mitigar els efectes de la

freqüentació que suporten:

El PEPM detalla: Les actuacions en aquesta àrea han de permetre l’aparcament ordenat de

vehicles, amb previsió d’espai per a autocars i l’arranjament d’una parada de transport

col·lectiu en una zona adjacent a la carretera, amb les obres i instal·lacions mínimes que

garanteixin la protecció i l’aixopluc d’una àrea d’espera. Així mateix es preveu l’arranjament

d’un nus d’itineraris, degudament equipat amb senyalització interpretativa.

PEU Turó de Montgròs. Per protegir i valoritzar el patrimoni existent.

La zonificació i els sectors de planejament del sòl no urbanitzable del Brull, d‘acord amb

l‘alternativa 2 es presenta a continuació.

Es preveu que la normativa urbanística inclogui determinacions encaminades a la conservació

dels valors del sòl no urbanitzable i les bases per garantir la connectivitat i la biodiversitat del

medi i la utilització racional dels recursos naturals.

Per altra banda, s‘admetran i potenciaran les activitats pròpies del sòl no urbanitzable amb

l‘oportuna regulació per garantir-ne la preservació dels valors naturals. També es regularà els

paràmetres de les noves edificacions, a fi de garantir un mínim impacte paisatgístic.

L‘objectiu de la delimitació de les diferents qualificacions és de conservar els valors naturals,

mantenint els usos forestals, agrícoles i ramaders compatibles. S‘evitarà la instal·lació de

noves activitats que siguin contraries amb la conservació del medi.



Il·lustració 63: Proposta d’ordenació del sòl no urbanitzable. (Alt 2). Font: Equip redactor


3.1.4 ALTERNATIVA 3

L’alternativa 3 correspon amb la proposta d‘ordenació finalment escollida en la fase d‘avanç

de planejament del POUM del Brull. Igual que amb la resta d‘alternatives, l‘alternativa 3

suposa l‘evolució (atenent entre d‘altres als criteris ambientals) dels treballs d‘ordenació del

POUM del Brull. En aquest apartat es descriuen els canvis principals que ha patit aquesta

alternativa respecte a l‘alternativa 2. Cal notar que les millores ambientals que l‘alternativa 2

representava respecte a les alternatives 1 i 0, s‘han mantingut en l‘alternativa 3 i per tant no

es descriuen.

La superfície de sòl urbà disminueix lleugerament respecte a l‘alternativa 2 amb 43,86

hectàrees que representen l‘1,07% del total del T.M.

El canvi amb una incidència ambiental més destacables de l‘alternativa 2 es el fet que s‘ha

desestimat la possibilitat de delimitar una peça de sòl urbanitzable amb ús industrial a l‘entorn

de Sant Jaume de Viladrover. Això comportarà una disminució del còmput global de consum de

sòl. Aquesta peça prevista en l‘alternativa 2 passarà a formar part del sòl no urbanitzable en

l‘alternativa 3.

Taula 29: Superfícies de l’alternativa 3. Font: Equip redactor

Classificació Superfície % respecte el total municipal

Sòl urbà (El Brull) 26,23 0,64%


Sòl no urbanitzable 4.047,93 98,93%

La proposta d‘ordenació per al nucli del Brull plantejada per l‘alternativa 3 es presenta en la

següent il·lustració:

Il·lustració 64: Proposta d’ordenació del nucli de Brull (Alt 3). Font: Equip redactor

Tal com s‘observa a la il·lustració 64, la proposta d‘ordenació del sòl urbà del nucli del Brull

que planteja l‘alternativa 3 suposa la desclassificació d‘alguns sectors urbans (d‘acord amb

l‘alternativa 0 1 i 2) que passen a formar part del sòl no urbanitzable. D‘altra banda es

planteja augmentar lleugerament l‘aprofitament urbanístic augmentant lleugerament la

densitat edificatòria.

A part, en l‘alternativa 3 s‘ha respectat un petit torrent present al sòl urbà (nord de l‘àmbit,

delimitant-li una zona verda al voltant, intentant mantenir les seves característiques.

Pel que fa a les estratègies plantejades per aquesta alternativa (Alt 3) es presenten en la

següent il·lustració aquelles que suposen algun canvi respecte a les ja descrites en l‘alternativa

2.



Il·lustració 65: Estratègies (Alt 3). Font Equip redactor


SÒL NO URBANITZABLE (ALT.3)

La proposta de l‘alternativa 3, pel que fa a la zonificació del sòl no urbanitzable, es basa en allò

descrit a l‘alternativa 2 amb alguns canvis que es centren en la delimitació de plans especials

que es descriuen a continuació; Cal notar doncs que les propostes sostenibilistes definides en

l‘alternativa 2 s‘han mantingut també en l‘alternativa 3:

PEU Sant Jaume: Es defineix un PEU per tal de relligar les edificacions existents i dotar-les

de les infraestructures necessàries. No es preveu cap nova area de creixement sinó que

més aviat s‘aposta per una estratègia de colmatació i de millora del sòl ja construït.

PEU el Vilar de La Castanya i PEU Sant Cristòfor de La Castanya: Es defineixen dos

PEU‘s per tal de relligar les edificacions existents i dotar-les de les infraestructures

necessàries. No es preveu cap nova area de creixement sinó que més aviat s‘aposta per una

estratègia de colmatació del sòl ja construït.

PEU Font del Faig -Collformic: L‘objectiu del PEU (que afecta a dos peces de sòl) és la

creació d‘un aparcament i un equipament relacionat amb la informació ambiental al Parc,

complint així amb els objectius fixats pel Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del

paisatge del Parc del Montseny per l‘àrea de tractament paisatgístic [clau ATP]: Es

defineix sobre peces de territori que, per ser fàcilment accessibles amb cotxe des de la

xarxa viària bàsica i per la seva localització dins del Parc, constitueixen paratges amb ús de

lleure intensiu i que requereixen un tractament funcional i paisatgístic integrat amb la

finalitat d‘acomodar i mitigar els efectes de la freqüentació que suporten:

El PEPM detalla: Les actuacions en aquesta àrea han de permetre l’aparcament ordenat de

vehicles, amb previsió d’espai per a autocars i l’arranjament d’una parada de transport

col·lectiu en una zona adjacent a la carretera, amb les obres i instal·lacions mínimes que

garanteixin la protecció i l’aixopluc d’una àrea d’espera. Així mateix es preveu l’arranjament

d’un nus d’itineraris, degudament equipat amb senyalització interpretativa.

PEU Turó de Montgròs. Per protegir i valoritzar el patrimoni existent.

PEU Casademunt: On es preveu millorar l‘ordenació del sector tot permeten la

transformació d‘usos. Concretament, es proposa permetre l‘ús hoteler a l‘edificació ja

existent. Una de les premisses ambientals a tenir en compte per aquest Pla Especial, serà

permetre aquest ús sense preveure noves edificacions.

La zonificació i els sectors de planejament del sòl no urbanitzable del Brull, d‘acord amb

l‘alternativa 3 es presenta a continuació.



Il·lustració 66: Proposta d’ordenació del sòl no urbanitzable. (Alt 3). Font: Equip redactor


3.2 VALORACIÓ AMBIENTAL

Les tres alternatives analitzades, corresponen a un municipi amb una superfície molt baixa de

sòl urbà. Tant l‘alternativa 1 com la 2 i la 3 suposen l‘ajust i la millora de l‘alternativa 0.

No es plantegen grans actuacions o canvi importants sinó que més aviat es tracta de petits

ajustos, millores i colmatacions dels sectors existents. Per aquest motiu l‘anàlisi de les

superfícies plantejades per cada alternativa no mostra grans diferències tal com es mostra en

el gràfic següent:

Gràfic 10: Anàlisi comparatiu de la classificació del sòl segons les alternatives. Font: Elaboració pròpia

Tal com s‘observa al gràfic, l‘alternativa 3, es la que menys consum de sòl suposa, per tant

des d‘aquest punt de vista és la que té un impacte ambiental menor.

Pel que a fa l‘afectació sobre àrees amb elevada sensibilitat ambiental s‘ha considerat adient

presentar en la següent taula les quatre alternatives considerades presentant la proposta

d‘ordenació del nucli del Brull sobre el mapa de sensibilitat ambiental presentat en l‘apartat

2.1.12 d‘aquest mateix document. Cal notar que no s‘ha confrontat les diverses alternatives

respecte a l‘ordenació de la zona urbana de l‘Estanyol perquè en les quatre alternatives s‘ha

considerat la mateixa proposta d‘ordenació i per tant no hi ha canvis des del punt de vista de

la incidència ambiental; a més cal tenir en compte que la proposta de POUM objecte

d‘avaluació ambiental no proposa cap creixement en aquesta zona, simplement reconeix la

zonificació d‘urbà heretada pel planejament vigent.

D‘altra banda tampoc no s‘ha considerat la proposta de delimitació d‘un sòl industrial a la zona

de Sant Jaume perquè aquesta ha estat una opció finalment desestimada.

0,00% 20,00% 40,00% 60,00% 80,00% 100,00% 120,00%

Alt 0

Alt 1

Alt 2

Alt 3

Alt 0 Alt 1 Alt 2 Alt 3

urbà 0,65% 1,16% 1,16% 1,07%

urbanitzable 0,67% 0,02% 0,20% 0

no urbanitzable 98,68% 98,84% 98,64% 98,93%

Classificació del sòl segons l'alternativa



Taula 30: Afecció de les alternatives sobre les zones d’elevada sensibilitat ambiental

Alternativa 0 i alternativa 1: Correspon a les NNSS vigents al municipi del Brull. L‘alternativa 1, fase inicial dels treballs objecte d‘avaluació ambiental no

representa cap canvi respecte als límits del sòl urbà del Brull. Els canvis representats per l‘alternativa 1 al nucli del Brull es centren en la zonificació interna del

Sòl urbà (fet que no es considera en el present apartat).

Sensibilitat ambiental Superfície (Ha) % respecte al total del SU

Baixa 3,73 12,41%

Moderada 9,80 32,64%

Alta 8,64 28,76%

Molt Alta 7,86 26,18%

Alternativa 2: Com s‘ha dit, l‘alternativa 2 proposa una lleugera disminució del global de sòl classificat coma urbà. D‘altra banda les zones amb sensibilitat alta

o molt alta disminueixen lleugerament en aquesta alternativa, correspon en la seva pràctica totalitat a petits reajustos en zones d‘elevat pendent que en

aquesta alternativa passen a formar part del sòl no urbanitzable.


Baixa 3,73 12,41%


Alta 8,63 28,72%

Molt Alta 7,52 25,04%

Alternativa 3: L‘alternativa 3, finalment escollida es la que proposa un menor àmbit per al sòl urbà del Brull. Pel que fa a les zones de sensibilitat alta o molt

alta, és l‘única alternativa que representa canvis significatius ja que la superfície afecta amb una sensibilitat ambiental passa de prop de 8 Ha en les

alternatives 0 1 i 2 a prop de 7 en aquesta alternativa. Així des del punt de vista de l‘afecció sobre els sòls i la seva sensibilitat ambiental, aquesta alternativa

és la més viable des del punt de vista ambiental. A part, és la que s‘adequa més al territori, evitant sòls de molta pendent.


Baixa 2,95 9,81%


Alta 8,11 27,01%

Molt Alta 5,93 19,75%


Finalment, es confrontaran les alternatives descrites en el punt anterior amb els objectius

ambientals definits en aquest mateix document a partir de la diagnosi ambiental realitzada.

Aquesta informació es presenta de forma sintètica a la taula que segueix, les estratègies

globals de cada alternativa es confronten de forma individual amb tots els objectius definits en

apartats anteriors d‘aquest mateix document.



Taula 31: Coherència de les alternatives plantejades amb els objectius ambientals definits. Font: elaboració pròpia

Elements

definidors del

perfil

ambiental

Objectiu principal Objectius específics

Impactes ambientals rellevants de les alternatives38

Alternativa 0 Alternativa 1 Alternativa 2 Alternativa 3

Ocupació i

consum de sòl

Millorar l’encaix de la

classificació i qualificació del

sòl amb l’aptitud del territori

respecte el planejament

vigent

Disminuir la superfície de sòl urbà o

urbanitzable en espais amb aptitud

baixa o nul·la per a acollir usos urbans

--

+ (Es concentren les

cessions de verd a zones

amb elevada pendent)

+ (ídem Alt. 1 i es modifica el

límit del sòl urbà en diversos

punts per evitar l‘ocupació de

zones poc aptes)

++ (ídem Alt. 2 i es modifica el límit

del sòl urbà en diversos punts per

evitar l‘ocupació de zones poc aptes)

Identificar i definir els diferents atributs

del sòl no urbanitzable +/-

-- (no fa una proposta

específica)

++ (zonifica el SNU des del punt

de vista de la funcionalitat

ecològica)

++ (zonifica el SNU des del punt de

vista de la funcionalitat ecològica)

Dotar el municipi d‘una xarxa d‘espais

verds urbans que facilitin una relació

tova entre les zones urbanes i l‘entorn

no urbanitzable.

-

++ (Dona més

continuïtat a les zones

verdes i els hi dona

continuïtat amb el SNU

++(ídem alt 1) Inclusió de camins

que milloren l‘entrada al no

urbanitzable (a peu o en bicicleta)

++(ídem alt 1) Inclusió de camins

que milloren l‘entrada al no

urbanitzable (a peu o en bicicleta)

Minimitzar el consum de sòl derivat de

la implantació de sòl industrial, evitant

ocupar àrees sensibles des del punt de

vista ambiental.

++ -

- (suposa l‘alternativa amb un

major consum de sòl industrial,

aquest es situa amb contigüitat

amb un sòl industrial del municipi

veí)

++ (desestima allò previst en

l‘alternativa 2, el sòl industrial

previst per l‘alternativa 2 passa en

l‘alternativa 3 a formar part del sòl

no urbanitzable)

Minimitzar les afectacions ambientals

de l‘execució de nous vials i de la

millora o modificació dels existents.

+/-

-- (proposa una variant

en una zona forestal

propera al nucli del Brull)

+(s‘elimina la variant i es

defineixen trams a millorar) + (ídem alternativa 2)

Tendir cap a un model

urbanístic cohesionat i

eficient

Evitar el desenvolupament de zones

urbanes de baixa densitat i tendir a

compactar els nuclis existents,

respectant la tipologia edificatòria local

-- (classificació com

a sòl urbanitzable de

l‘àmbit de l‘estanyol)

+/- (no genera nous

creixements)

+ ( a més de no generar nous

creixements, proposa límits de

contenció del creixement urbà)

++ (recull les millores de

l‘alternativa 2 i proposa augmentar

lleugerament la densitat tot

disminuint el consum de sòl)

Situar els nous creixements pròxims a

les zones urbanes existents, als nous

equipaments i a la xarxa viària general

+/- + + ++ (opta per no classificar un sector

urbanitzable amb un ús industrial)

38 S’ha utilitzat la següent simbologia, amb l’assignació d’un valor numèric per a cada categoria: ++ molt positiu (5), +positiu(4), +/- neutral(3), -negatiu(2), --molt negatiu (1)


Vectors ambientals:

aigua, energia i

residus

Millorar l’ecoeficiència del

municipi

Racionalitzar el consum d‘aigua - +/- +/- + (adopta densitats

lleugerament més elevades)

Millorar la gestió i el sanejament de les aigües residuals

- (amb aquest

planejament s‘ha arribat

a la situació actual, lluny

de ser l‘òptima)

+/-

+/- (dependrà del

desenvolupament del Pla Director

de Clavegueram)

+/- (ídem alternativa 2)

Reduir les necessitats energètiques dels habitatges i

millorar l‘eficiència energètica +/- +/- +/-

+/- (caldrà valorar-ho en

fases posteriors del

planejament)

Introduir mesures per a millorar l‘ecoeficiència dels

edificis en la normativa - - +/-

+/-(caldrà valorar-ho en

fases posteriors del

planejament)

Mobilitat Afavorir la mobilitat a peu i

en bicicleta

Ampliar els espais dedicats a vianants i bicicletes - -

+(es defineixen camins

paisatgístics aptes per a

transports no motoritzats)

+ (ídem alternativa 2)

Millorar la connexió entre les construccions en l‘àmbit del

sòl no urbanitzable mitjançant la millora i condicionament

des camins existents.

+/- +/- ++(s‘identifiquen els camins i es

jerarquitzen) ++ (ídem alternativa 2)

Preveure la comunicació de les principals polaritats del

municipi amb espais idonis per ser recorreguts a peu o

amb bicicleta, especialment a la zona d‘aparcament del

Brull, tot definit itineraris paisatgístics que neixin al cor

del nucli del Brull.

- - ++ ++

Reduir la necessitat del transport motoritzat privat en els

nous creixements. +/- +/- +/-

+ (adopta densitats

lleugerament més elevades)

Biodiversitat,

connectivitat

ecològica i patrimoni

natural general

Preservar els elements i les

àrees d’interès per a la

biodiversitat

Tenir en compte les especificacions del Pla Especial del

Parc del Montseny en la proposta d‘ordenació del SNU del

Brull

-- -- ++ ++

Preservar els elements d‘interès identificats +/- +/- +

++ (l‘ordenació proposada

afecta en menor mesura les

xones amb sensibilitat

ambiental més elevada)

Reconèixer i preservar els valors ecològics i paisatgístics

dels rius i les rieres + +/-

++(La zonificació del SNU millora

el reconeixement de les rieres ++ (ídem alternativa 2)



Qualitat del paisatge

Minimitzar l’impacte

paisatgístic de les noves

construccions

Minimitzar l‘impacte paisatgístic dels nous sòls industrials +/- --

+ (la nova ubicació es situa en

una zona menys visible i amb

continuïtat amb una zona

industrial ja existent)

++ (es desestima la

possibilitat de delimitar una

peça de sòl per a ús

industrial)

Incloure en la normativa aspectes relacionats amb

l‘adequació paisatgística de les noves construccions

(tipologia, tractament de façanes, aspectes cromàtics)

+ +/- Es valorarà en fases posteriors del

planejament Ídem alternativa 2

Risc ambiental

Evitar els nous creixements

en les àrees de risc i

minimitzar el risc a les zones

ja urbanitzades.

Evitar la qualificació d‘urbà o urbanitzable a les zones

amb risc d‘inundabilitat + + + +

Evitar la qualificació d‘urbà o urbanitzable a les zones

amb risc geològic o pendents elevades -- - + +

Assignació de Valors numèrics 57 58 77 87


3.3 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA

L‘alternativa 3, que correspon a la proposta final del POUM del Brull en la seva fase d‘avanç de

planejament, és la que obté major puntuació respecte al compliment dels objectius ambientals

per a la majoria d‘elements definidors del perfil ambiental. La diferència tan gran entre la

puntuació obtinguda per les alternatives 2 i 3 respecte l‘alternativa 1 es deu d‘una banda en la

millora general de la proposta d‘ordenació respecte als elements definidors del perfil ambiental

municipal i, d‘altra banda, al major grau de desenvolupament de les propostes que en milloren

la seva valoració en alguns punts. Així mateix la diferència de puntuació entre l‘alternativa 2 i

l‘alternativa 3, aquesta última obté 10 punts més, es pot resumir en tres punts principals:

Les estratègies sostenibilistes (ordenació , zonificació del SNU, Delimitació de PEU‘s de

millora del SNU, solució de les problemàtiques urbanístiques heretades del planejament

vigent, etc.) han estat mantingudes i ampliades en l‘alternativa 3.

La delimitació d‘una peça de sòl destinada a ús industrial que correspon a l‘alternativa 2

s‘ha desestimat en l‘alternativa 3.

La delimitació del nucli urbà del Brull ha millorat en l‘alternativa 3 pel fet que:

o S‘han desclassificat sectors urbans que ara formaran part del sòl no urbanitzable

on s‘havia determinat una sensibilitat ambiental elevada

o La superfície de sòl urbà es menor que en les altres alternatives.

o S‘han respectat elements naturals presents en el sòl urbà, delimitant zones

verdes al voltant del petit torrent del sector Nord.

o S‘ha optat per adoptar densitats lleugerament més elevades.

L’alternativa 3, proposada pel POUM del Brull, suposa l‘ordenació del nucli urbà del municipi

del Brull, la zonificació s‘ha dut a terme tenint en compte els principals requeriments

ambientals del municipi, així com atenent a les àrees urbanes ja consolidades, a les que s‘ha

dotat de les eines de planificació necessàries que n‘han de garantir un desenvolupament

sostenible.

No es preveuen nous sols de creixement residencial fora dels ja classificats pel planejament

vigent, de fet la proposta per al nucli del Brull relliga les edificacions existents i adapta el límit

(amb petits ajustos i desclassificacions) del sòl urbà a les característiques morfològiques i

ambientals de la zona.

A partir del desenvolupament d‘allò previst al POUM, es dotarà al municipi de noves zones que,

han de donar lloc a una solució urbana cohesionadora socialment, mitjançant l‘adequació

de zones verdes i espais lliures i la millora de la mobilitat, especialment pel que fa als

desplaçaments no motoritzats, a través de diversos recorreguts paisatgístics.

D‘altra banda, l‘alternativa 3 proposa uns paràmetres generals urbanístics que permetran un

creixement que respectarà la tipologia urbanística existent al municipi. En alguns sectors

s‘augmenta lleugerament l‘edificabilitat. Amb això es podrà augmentar el nombre de vivendes

minimitzant el consum de sòl. Aquest criteri es considera adequat des del punt de vista

ambiental doncs implica un major aprofitament del sòl com a recurs i és coherent amb els

principis de compacitat, tot i que s‘ha de veure com s‘integra en un municipi com el Brull,

sense fer-li perdre la seva identitat.

L‘alternativa 3 tindrà en compte els riscos ambiental existents al municipi, especialment el risc

d‘incendi i el risc geològic, a l‘hora de desenvolupar el Pla

D‘altra banda,el tipus d‘ordenació adoptat permet un bona orientació de les edificacions, que

comportarà millors condicions per a l’aprofitament de l’energia solar.

El POUM preveu un tractament dels sòls que envolten les zones urbanes i urbanitzables que

està encaminat a contenir el creixement urbanístic dins els límits establerts a partir del

reconeixement del paper de transició que aquestes zones juguen i amb un qualificació que

respon a les característiques diferenciades d‘aquests tipus de sòls.

Els valors ambiental del territori del Brull així com les figures de protecció existents,han estat

reconeguts pel POUM a partir d‘una ordenació del Sòl no urbanitzable que ha estat basada en

la identificació de les característiques del sòls analitzats, així com la normativa territorial i

sectorial aplicable i que ha estat descrita en apartats anteriors d‘aquest ISA preliminar.

Així doncs, es conclou que l’alternativa 3 és l’alternativa d’ordenació que millor

assoleix els objectius ambientals de conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural

del municipi i de manteniment de la identitat i la qualitat paisatgística del municipi. L‘ordenació

adoptada proposa un creixement molt baix, compatible amb els objectius ambientals, i en

general representa una millora respecte a la situació actual i a la resta d‘alternatives.

Caldrà, però, incorporar certes mesures correctores, preventives i/o compensatòries per tal de

millorar el grau d‘assoliment dels objectius ambientals, especialment pel que fa la gestió del

cicle de l‘aigua, la millora de l‘ecoeficiència, i la minimització de l‘impacte paisatgístic de les

noves construccions.


110 4 ANNEX DE MAPES

4 ANNEX DE MAPES

1. Espais protegits

2. Pendents

3. Altimetria

4. Visibilitats

5. Cobertes del Sòl

6. Hàbitats (HIC)

7. Sensibilitat ambiental

informe de sostenibilitat ambiental …es proposa l obertura d una nova vialitat que actuaria com a...

Documents