informe de conjuntura - barberà del vallès€¦ · 58 t4.2 sol·licitud de llicència d'obra...

Informe de conjuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès. 2003

Informe de conjuntura socioeconòmica.

Barberà del Vallès. 2003

1

Realització i edició: Barberà Promoció. Promoció Econòmica. Ajuntament de Barberà del Vallès Col·laboracions: Secció d’Activitats, Serveis, Consum i Medi Ambient. Àrea de Serveis Territorials. Ajuntament de

Barberà del Vallès Secció de Planejament, Llicències, Gestió i Disciplina Urbanística. Àrea de Serveis Territorials.

Ajuntament de Barberà del Vallès Secció de Recursos. Ajuntament de Barberà del Vallès SABEMSA Fonts consultades: Secció d’Activitats, Serveis, Consum i Medi Ambient. Àrea de Serveis Territorials. Ajuntament de

Barberà del Vallès Secció de Planejament, Llicències, Gestió i Disciplina Urbanística. Àrea de Serveis Territorials.

Ajuntament de Barberà del Vallès Secció de Recursos. Ajuntament de Barberà del Vallès SABEMSA Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona OSOC de Barberà del Vallès (Oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya, abans OTG o INEM) Unitat d’Anàlisi del Mercat de Treball. Servei de Foment de l’Ocupació. Àrea de Promoció Econòmica

i Ocupació. Diputació de Barcelona Agència Catalana de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya Àrea d'Estadística. Servei d'Estudis i Estadístiques. Departament de Treball, Indústria, Comerç i

Turisme. Generalitat de Catalunya Servei d'Estudis i Estadístiques. Oficina Tècnica d'Afers Laborals i d'Ocupació.Departament de

Treball i Indústria. Generalitat de Catalunya Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Generalitat de Catalunya Web de la Diputació de Barcelona. Base de dades Hermes Suggeriments i consultes: Barberà Promoció Observatori Econòmic i Social Carrer de la Torre d’en Gorgs, 40 08210 Barberà del Vallès Impressió: Treballs Gràfics, S. A. Dipòsit legal: B-43146-2004

2


Presentació El nou informe de conjuntura socioeconòmica de 2003 aplega el seguiment de les principals variables estadístiques sobre l’activitat de la ciutat, sovint contrastades amb informació d’abast territorial superior. Aquest document s’estructura en set grans apartats: la població, el teixit empresarial, el mercat de treball, l’habitatge, la mobilitat per motius laborals, les rendes i aquest any s’incorpora el nou apartat de consum. En aquest s’analitzen les variables d’aigua i energia, d’una banda, i de residus, de l’altra. En edicions posteriors continuarem treballant amb la voluntat d’aprofundir en aquests temes i afegir-ne d’altres, i incorporarem suggeriments dels agents socioeconòmics, tot esperant que sigui d’utilitat per a les institucions, entitats o persones interessades en l’evolució de l’activitat econòmica del nostre municipi. L’elaboració d’aquest informe ha estat possible gràcies a la col·laboració de diferents entitats i tècnics municipals. Aprofito per agrair-los i encoratjar-los a continuar amb la seva aportació d’informació i suggeriments. José Antonio Robles Serrano Alcalde de Barberà del Vallès Barberà del Vallès, setembre de 2004

3

Índex Índex ...........................................................................................................................4

Índex de taules i gràfics............................................................................................5

Síntesi.........................................................................................................................8

1. Població................................................................................................................12

1.1. Estructura i evolució ...................................................................................12

1.2. Població per barris...........................................................................................17

2. Estructura empresarial........................................................................................20

2.1. Empreses i treballadors ...................................................................................20

2.2. Sectors d’activitat ............................................................................................25

3. Mercat laboral ......................................................................................................34

3.1. Contractació laboral.........................................................................................34

3.2. Atur registrat ....................................................................................................42

3.3. Regulació d’ocupació.......................................................................................48

4. Habitatge ..............................................................................................................56

4.1. Sol·licituds d’obra major i obra menor..............................................................56

4.2. Habitatges iniciats i acabats ............................................................................61

5. Mobilitat i transport .............................................................................................64

5.1. Mobilitat per motius laborals ............................................................................64

5.2. Parc de vehicles ..............................................................................................68

6. Rendes..................................................................................................................72

6.1. Producte interior brut local i renda familiar ......................................................72

6.2. Impost sobre la renda de les persones físiques i sobre béns immobles..........75

7. Consum ................................................................................................................80

7.1. Aigua i energia.................................................................................................80

7.2. Residus............................................................................................................82

Glossari de conceptes ............................................................................................86

4


Índex de taules i gràfics Pàg. T i G 12 G1.1 Població resident i variació interanual. Barberà del Vallès. 1998-2003 13 T1.1 Població de dret per grans grups d'edat. Barberà del Vallès. 2001, 2002 i 2003 13 G1.2 Piràmides de població. Barberà del Vallès i Vallès Occidental. 2003 14 T1.2 Moviment natural. Barberà del Vallès. 1995-2000 14 G1.3 Moviment natural. Barberà del Vallès. 1995-2000 15 T1.3 Moviment migratori. Barberà del Vallès. 1995-2000 15 G1.4 Moviment migratori. Barberà del Vallès. 1995-2000 16 T1.4 Taula resum d’indicadors de població. Barberà del Vallès. 1991, 1996, 2001 17 T1.5 Població resident per barri. Barberà del Vallès. Gener 2002-2004 18 G1.5 Població resident per barri. Distribució percentual. Barberà del Vallès. Gener 2004 18 G1.6 Variació de la població resident per barris. Barberà del Vallès. Gener 2002-2004 21 T2.1 Nombre d'empreses, assalariats i autònoms. Barberà del Vallès. Desembre 2001 - desembre 2003 21 T2.2 Nombre d'empreses, assalariats i autònoms. Vallès Occidental. Desembre 2001 - desembre 2003 21 T2.3 Nombre d'empreses, assalariats i autònoms. Catalunya. Desembre 2001 - desembre 2003 22 G2.1 Empreses i assalariats. Barberà del Vallès. Desembre 2001 - desembre 2003 22 G2.2 Empreses i assalariats. Vallès Occidental. Desembre 2001 - desembre 2003 22 G2.3 Empreses i assalariats. Catalunya. Desembre 2001 - desembre 2003 23 G2.4 Assalariats per empresa. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. Desembre 2001 – des. 2003 23 G2.5 Variació anual d'empreses, assalariats i autònoms. Barberà del Vallès. Desembre 2001 - desembre 2003 23 G2.6 Variació anual d'empreses, assalariats i autònoms. Vallès Occidental. Desembre 2001 - desembre 2003 23 G2.7 Variació anual d'empreses, assalariats i autònoms. Catalunya. Desembre 2001 - desembre 2003 24 T2.4 Estructura empresarial segons la dimensió de les empreses amb assalariats. Barberà del Vallès.

Desembre 2002 i 2003 24 G2.8 Empreses segons la dimensió i assalariats segons la dimensió de l'empresa. Tant per cent. Barberà del Vallès. Desembre 2003 24 G2.9 Empreses segons la dimensió i assalariats segons la dimensió de l'empresa. Tant per cent. Vallès Occidental. Desembre 2003 26 T2.5 Empreses, assalariats i autònoms segons les branques d'activitat (CCAE - 2 dígits). Barberà del Vallès. Desembre 2003 i variació 2002-2003 27 G2.10 Variació d'assalariats 15 sectors amb més assalariats (CCAE - 2 dígits). Barberà del Vallès. 2002-2003 27 G2.11 Variació d'autònoms 15 sectors amb més autònoms (CCAE - 2 dígits). Barberà del Vallès. 2002-2003 28 T2.6 Empreses i assalariats 20 branques d'activitat amb més assalariats (CCAE - 3 dígits). Barberà del

Vallès. Desembre 2002 i desembre 2003 28 G2.12 Variació d'assalariats 15 sectors amb més assalariats (CCAE - 3 dígits). Barberà del Vallès. 2002-2003 30 T2.7 Productes metàl·lics, llevat maquinària (28). Empreses i Assalariats. Barberà del Vallès. Des. 2001 – des.

2003 30 G2.13 Empreses. Productes metàl·lics, llevat maquinària (28) 30 G2.14 Assalariats. Productes metàl·lics, llevat maquinària (28) 30 T2.8 Comerç a l’engròs i intermediaris (51). Empreses i Assalariats. Barberà del Vallès. Des. 2001 – des. 2003 30 G2.15 Empreses. Comerç a l’engròs i intermediaris (51) 30 G2.16 Assalariats. Comerç a l’engròs i intermediaris (51) 31 T2.9 Comerç al detall; altres reparacions (52). Empreses i Assalariats. Barberà del Vallès.Des.2001 – des. 2003 31 G2.17 Empreses. Comerç al detall; altres reparacions (52) 31 G2.18 Assalariats. Comerç al detall; altres reparacions (52) 31 T2.10 Altres activitats empresarials (74). Empreses i Assalariats. Barberà del Vallès. Desembre 2001 – des.2003 31 G2.19 Empreses. Altres activitats empresarials. (74) 31 G2.20 Assalariats. Altres activitats empresarials. (74) 34 T3.1 Contractació indefinida i temporal. Barberà del Vallès. 1994-2003 34 G3.1 Contractació indefinida i percentatge sobre el total. Barberà del Vallès. 1994-2003 35 T3.2 Contractació laboral segons durada. Barberà del Vallès. 1998-2003 35 G3.2 Contractes laborals segons la seva durada. Barberà del Vallès. 1998-2003 36 G3.3 Durada mitjana estimada en mesos de contractes de durada determinada. Barberà del Vallès. 1998-2003 36 T3.3 Contractes per gènere. Barberà del Vallès. 2002-2003 36 G3.4 Contractes indefinits per gènere. Barberà del Vallès. 2003 36 G3.5 Contractes temporals per gènere. Barberà del Vallès. 2003 37 T3.4 Contractació laboral segons modalitat. Barberà del Vallès. 2003 38 T3.5 Contractes per edat. Barberà del Vallès. 2002-2003 38 T3.6 Contractes per sector d'activitat. Barberà del Vallès. 2002-2003 39 T3.7 Contractació segons ocupació (CNO - 2 dígits). Barberà del Vallès. 2001-2003 40 T3.8 Contractació indefinida i temporal segons ocupació (CNO - 2 dígits). Barberà del Vallès. 2002-2003 42 T3.9 Atur registrat històric. Barberà del Vallès. Desembres 1994-2003 42 G3.6 Evolució de l'atur registrat. Barberà del Vallès. Desembres 1994-2003 42 T3.10 Atur registrat. Taula resum. Barberà del Vallès. Desembre 2001-2003 43 T3.11 Taxa d'atur registrat segons l’àmbit territorial. Trimestres 2001-2003 43 G3.9 Evolució de la taxa d'atur. Barberà del Vallès, Vallès Occidental, Catalunya i Espanya. 2001-2003 43 G3.7 Evolució de l'atur registrat segons gènere. Barberà del Vallès. 1994-2003 43 G3.8 Distribució del nombre d'aturats segons el gènere. Barberà del Vallès. 1994-2003 44 G3.10 Total d'aturats per edat. Barberà del Vallès. 2002-2003 44 G3.11 Homes aturats per edat. Barberà del Vallès. 2002-2003 44 G3.12 Dones aturades per edat. Barberà del Vallès. 2002-2003 45 T3.12 Atur registrat segons la titulació acadèmica. Barberà del Vallès. Desembre 2001-2003 Pàg. T i G

5

45 G3.13 Distribució de l'atur segons la titulació acadèmica. Barberà del Vallès. Desembre 2003 45 G3.14 Variació d'atur registrat segons el nivell acadèmic. Barberà del Vallès. Desembre 2001-2003 46 T3.13 Atur registrat segons les branques d'activitat econòmica. Barberà del Vallès. Desembre 2001-2003 46 G3.15 Variació d'aturats per activitat econòmica. Barberà del Vallès. Desembre 2001-2003 47 T3.14 Atur registrat segons els grans grups professionals. Barberà del Vallès. Desembre 2001-2003 47 G3.16 Pes relatiu de l'atur segons els grans grups professionals. Barberà del Vallès. Desembre 2003 47 G3.17 Variació de l'atur registrat. Grans grups professionals. Barberà del Vallès. Desembre 2001-2003 48 T3.15 Expedients de regulació i treballadors afectats. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya.1994-03 49 G3.18 Nombre mitjà de treballadors per expedient. Barberà del Vallès. Vallès Occidental. 2001-2003 50 T3.16 Expedients de regulació segons la mesura adoptada. Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 1994-2003 50 T3.17 Treballadors afectats segons la mesura adoptada. Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 1994-2003 50 G3.19 Expedients de regulació segons la mesura adoptada. Vallès Occidental. 2001-2003 50 G3.20 Expedients de regulació segons la mesura adoptada. Barberà del Vallès. 2001-2003 51 G3.21 Treballadors afectats per rescissió per cada 100 treballadors. Barberà, Vallès Occidental i Catalunya.

1994-2003 52 T3.18 Expedients de regulació per sectors d'activitat. Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 2001-2003 52 G3.22 Expedients de regulació per sectors d'activitat. Vallès Occidental. 2001-2003 56 T4.1 Sol·licitud de llicència d'obra menor. Barberà del Vallès. 1994-2003 57 G4.1 Sol·licitud de llicència d'obra menor. Barberà del Vallès. Trimestres de 1994-2003 57 G4.2 Sol·licitud de llicència d'obra menor. Variació anual 4 últims trimestres acumulats. Barberà del Vallès.

1994- 2003 58 T4.2 Sol·licitud de llicència d'obra major. Barberà del Vallès. 1994-2002 59 T4.3 Sol·licitud de llicència d'obra major segons la tipologia. Barberà del Vallès. 1997-2002 60 G4.3 Sol·licitud de llicència d'obra major per classe. Barberà del Vallès. 1997-2002 61 T4.4 Habitatges iniciats i habitatges acabats. Barberà del Vallès. 1995-2003 61 G4.4 Habitatges acabats. Barberà del Vallès. Trimestres de 1995-2003 61 G4.5 Habitatges acabats. Barberà del Vallès. Variació anual 4 últims trimestres. Barberà del Vallès. 1996-2003 62 T4.5 Habitatges iniciats i acabats segons tipologia de l'edifici i superfície. Barberà del Vallès. 1997-2003 62 G4.6 Habitatges iniciats i acabats segons tipologia de l'edifici. Barberà del Vallès. 1997-2003 62 G4.7 Habitatges iniciats i acabats segons superfície construïda. Barberà del Vallès. 1997-2003 64 T5.1 Mobilitat espacial per motius laborals. Barberà del Vallès. 1986, 1991, 1996, 2001 65 G5.1 Llocs de treball localitzats segons el municipi d’origen. Barberà del Vallès. 2001 66 G5.2 Població ocupada segons el municipi de destinació. Barberà del Vallès. 2001 66 T5.2 Localització de l’ocupació laboral per professions (CCO94). Barberà del Vallès. 2001 67 T5.3 Població ocupada i llocs de treball localitzats per activitats econòmiques. Barberà del Vallès. 1996 i 2001 68 T5.3 Parc de vehicles. Barberà del Vallès. 2002-2004 69 G5.3 Turismes per cada 1.000 habitants. Barberà del Vallès, entorn i comarca. 1997-2001 72 T6.1 Producte interior brut a preus de mercat (PIB pm). Índex. Barberà del Vallès. 1991 i 1996 72 G6.1 PIB pm per habitant. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1991 i 1996 72 G6.2 PIB pm per habitant de 16 anys i més. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1991 i 1996 73 T6.2 Renda bruta familiar disponible (RBFD). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1991 i 1996 73 T6.3 Renda bruta familiar disponible per càpita (RBFD). Barberà del Vallès. 1991 i 1996 74 G6.3 RBFD per habitant. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1991 i 1996 74 G6.4 RBFD per habitant de 16 anys o més. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1991 i 1996 74 T6.4 Renda bruta familiar disponible (RBFD). Per recursos (%). Barberà del Vallès. 1991 i 1996 74 G6.5 RBFD per recursos (%). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1991 i 1996 75 T6.5 Estructura de l'IRPF. Barberà del Vallès. 1989-1998 75 G6.6 IRPF: estructura dels rendiments declarats. Barberà del Vallès. 1989-1998 76 T6.6 Rendiments i quota mitjana per contribuent. Barberà del Vallès. 1989-1998 76 G6.7 IRPF: rendiments mitjans declarats i quota mitjana pagada per contribuent. Barberà del Vallès. 1989-1998 76 G6.8 Rendiments mitjans declarats per contribuent. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya.1989-1998 76 G6.9 Quota mitjana pagada per contribuent. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1989-1998 77 T6.7 Impost de béns immobles urbans (IBI). Barberà del Vallès. 1990-2001 77 G6.10 Impost de béns immobles urbans (IBI). Barberà del Vallès. 1990-2001 80 T7.1 Consum d’aigua: m3/any i abonats. Barberà del Vallès. 1999-2003 80 G7.1 Consum m3/any. Barberà del Vallès. 1999-2003 80 G7.2 Abonats. Barberà del Vallès. 1999-2003 81 T7.2 Energia facturada (kWh) segons sector tarifes. Barberà del Vallès. 2001-2003 81 T7.3 Consum d’electricitat segons potència instal·lada. Barberà del Vallès. 2001-2003 81 T7.4 Facturació de gas canalitzat. Barberà del Vallès. 1999-2003 81 G7.3 Facturació de gas canalitzat. Barberà del Vallès. 1999-2003 81 T7.5 Clients gas canalitzat. Barberà del Vallès. 1999-2003 82 T7.6 Residus urbans totals (abocador, selectiva i deixalleria). Barberà del Vallès. 1994-2003 82 G7.4 Residus urbans totals (abocador, selectiva i deixalleria). Barberà del Vallès. 1994-2003 83 T7.7 Recollida selectiva segons tipologia. Barberà del Vallès. 1994-2003 83 G7.5 Recollida selectiva segons tipologia. Barberà del Vallès. 1994-2003 83 T7.8 Residus urbans catalogats com a deixalleria segons tipologia. Barberà del Vallès. 2000-2003 83 G7.6 Distribució del total de tones de deixalleries per usuari. Barberà del Vallès. 2000-2003 83 G7.7 Residus urbans catalogats com a deixalleria segons tipologia. Barberà del Vallès. 2000-2003 84 T7.9 Empreses segons residus industrials declarats. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Barcelona província.

1994-2002 84 G7.8 Empreses segons residus industrials declarats. Barberà del Vallès. 1994-2002 84 T7.10 Residus industrials declarats. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Barcelona província. 1994-2002 84 G7.9 Residus industrials declarats segons declaració (tones). Barberà del Vallès. 1994-2002 85 G7.10 Residus industrials declarats segons tipologia. Barberà del Vallès. 1994-2002 85 T7.11 Residus industrials declarats segons tipus de residu. Barberà del Vallès. 2002

6


Síntesi

7

Síntesi I. La població de Barberà del Vallès, segons dades oficials del padró continu, era de 27.153 el

gener de 2003, xifra equivalent a un increment del 0,93 % en els anteriors dotze mesos. En el context territorial que ens trobem, amb nivells de natalitat i mortalitat baixos, el moviment migratori condiciona força l’evolució de la població d’un municipi.

II. El barri que, en termes relatius, més ha vist variar la seva població darrerament ha estat el de Can Serra, amb un augment del 7,1 % el 2002 i un del 8,7 % el 2003.

III. La taxa d’activitat global ha augmentat del 62,0 % al 65,2 % en el període 1996-2001, principalment a causa d'un important creixement de la taxa d’activitat entre les dones, quasi cinc punts percentuals, per situar-se en el 54,3 %. En el cas dels homes ha augmentat dos punts, fins el 76,2 %.

IV. El nombre d’empreses amb treballadors assalariats ha experimentat una variació creixent del 2,5 % el 2003, fins arribar a les 1.367. El nombre de treballadors assalariats ha arribat a ser de 17.378 (+0,5 %). El nombre de treballadors autònoms també segueix una línia ascendent, amb un increment del 4,3 % respecte de l’exercici anterior. Globalment les taxes dels dos i tres últims anys són menors que en els anteriors.

V. La dimensió mitjana de les empreses és de 12,71 assalariats per empresa, mentre que al Vallès Occidental és de 10,55 i, a Catalunya, de 9,26.

VI. Les empreses que tenen entre 1 i 5 assalariats representen el 60 % del total i, conjuntament, disposen del 10 % del total d’assalariats. En l’altre extrem, les que tenen més de 25 treballadors representen el 10 % d’empreses i apleguen el 62 % d’assalariats.

VII. Les branques d’activitat (CCAE a 2 dígits) més dinàmiques, que han augmentat més el nombre d’assalariats al llarg de l'any 2003, han estat les altres activitats empresarials, la construcció, el comerç a l’engròs i la construcció de maquinària i equip mecànic. Les que més han disminuït han estat altres activitats afins als transports, les activitats informàtiques, la indústria del cautxú i matèries plàstiques i el comerç al detall. De les quatre branques d’activitat amb més autònoms, el transport terrestre s’ha mantingut estable, el comerç al detall i la construcció han augmentat un 4-5 %, i l’hoteleria ha experimentat un important augment (15 %), mentre que l’any anterior havia disminuït.

VIII. Pel que fa a les subbranques d’activitat (CCAE a 3 dígits), entre les 15 que tenen més assalariats, la més dinàmica ha estat la d'activitats jurídiques de comptabilitat, dins de la branca d’altres activitats empresarials. També han enregistrat increments importats dues subbranques de la construcció, l'acabat d’edificis i obres i la construcció general d’immobles i obres; i dues del comerç a l’engròs, la de productes no agraris i la de maquinària i equip. Les que ha disminuït més han estat el tractament i revestiment de metalls i la fabricació de productes de matèries plàstiques.

IX. La contractació laboral va augmentar un 6,1 %, a diferència de l’any anterior, en què havia disminuït un 8,6 %. La variació ha tingut, però, signe contrari en els contractes indefinits (-5,4 %) respecte dels contractes temporals, amb un +8,1 %. Els contractes indefinits han representat un 16,2 % del total, davant el 83,8 % dels temporals.

X. Segons el sector d’activitat el signe de la variació també ha estat diferent. Mentre que en els serveis i la construcció l’evolució ha estat positiva (del +16,5 % i del +11,4 %, respectivament), a la indústria, els contractes han disminuït un 15,2 %. En funció de l’ocupació de la persona contractada, de les quatre àrees amb més contractes, els peons de transport i descarregadors han augmentat per sobre de la mitjana; peons d’indústries manufactureres i els dependents de comerç han crescut de forma similar al global; i han disminuït els d’operadors de màquines d’oficina.

XI. La proporció d’indefinits sobre el total de contractes varia força en funció de l’ocupació. En relació amb aquestes quatre ocupacions més contractades, entre els d’operadors de màquines d’oficina ha suposat el 40 %. En el cas de dependents de comerç i de peons d’indústries manufactureres la proporció ha estat inferior a la global (16,2 %) i en el cas dels peons de transport i descarregadors ha representat tan sols el 5 %.

XII. L’any 2003 tanca amb un atur registrat de 1.133 persones, amb un increment del 4,3 %, menor que l’any anterior i molt menor que el precedent. L’increment ha estat similar per gènere, però els homes aturats representen el 41 % del total, amb 462 aturats, i les dones, el 59 %, amb 671.

8 XIII. Això situa la taxa d’atur registrat en un 7,9 %, nivell lleugerament per sobre del conjunt del Vallès


Occidental, quatre dècimes, amb una evolució molt similar en els últims dos anys; taxa per sobre de la de Catalunya en 1,3 punts percentuals; i per sota de la d’Espanya en 1,1 punts.

XIV. Per edats, mentre que el gruix de les edats mitjanes, 25-44 anys, ha disminuït, els més joves i els més grans de 45 anys han augmentat.

XV. Els sectors d’activitat han presentat un comportament força desigual, amb increments d’aturats als serveis (13 %) i disminucions la indústria (6 %) i la construcció (18%). També hi ha un 24 % més d’aturats sense ocupació anterior que un any enrere, aquesta xifra passa de 127 a 158.

XVI. Dels cinc grans grups professionals principals, en dos ha augmentat l’atur de forma significativa, a diferència de l’any anterior, els treballadors dels serveis i els treballadors no qualificats, en un +13-14 %. Els altres tres grups, empleats administratius, treballadors qualificats, i operaris de maquinària, s’han mogut entre el +2 % i el –3 %.

XVII. De la mateixa manera que altres indicadors, a causa de la conjuntura actual hi ha un augment dels expedients de regulació d’ocupació, els quals havien disminuït fins no haver-ne cap l’any 2000 a Barberà del Vallès. Això es corrobora amb les xifres de la comarca i Catalunya, on l’evolució ha estat similar.

XVIII. A Barberà del Vallès i comarca, l’efecte majoritari de les resolucions dels expedients és la rescissió de contracte, seguida de la suspensió transitòria o temporal i, en un petit percentatge, de la reducció de jornada. Per contra, en relació amb els treballadors, si més no al municipi, la suspensió n’afecta un nombre més gran.

XIX. Excepte els anys 1997 i 1998, en què va ser significativament superior, la proporció de treballadors afectats per rescissió respecte dels llocs de treball existents, és similar a Barberà del Vallès en relació amb la comarca i Catalunya.

XX. Dels dotze expedients presentats l’any 2003, 6 han estat al sector tèxtil, amb 123 treballadors afectats per rescissió i 81 per suspensió transitòria; i 4 expedients a la indústria de productes alimentaris i begudes, amb 6 treballadors afectats per rescissió. Els altres dos han estat a fabricació de vehicles de motor i a activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials, amb 211 i 13 treballadors, respectivament, afectats per suspensió temporal.

XXI. Es van sol·licitar 319 llicències d’obres menors, un 5,3 % menys que l’exercici anterior. No obstant això, el nombre de sol·licituds és molt similar des de 1997, entre les 308 i les 337. Els dos primers trimestres de l’any concentren el major nombre d'aquestes sol·licituds.

XXII. Es van sol·licitar 54 obres majors, mateixa xifra que l’any precedent, però unes 20 menys que cadascun dels tres anteriors anys. En els últims anys ha disminuït el nombre de sol·licituds relatives a naus industrials, i encara més si només tenim en compte les obres que impliquen la construcció de nova planta. Més que una davallada de la inversió industrial, cal tenir en compte el boom en la construcció de naus que va tenir lloc en els anys anteriors. En aquesta disminució també cal tenir en compte el fet que cada vegada hi ha menys sòl industrial disponible.

XXIII. Les sol·licituds d’obres majors relatives a l’habitatge unifamiliar han oscil·lat entre les 24 i les 35 en els últims set anys. Han disminuït les que comporten una nova edificació. Les relatives a edificis plurifamiliars, quasi totes de nova planta, s’han mantingut en els 12 en els últims tres anys.

XXIV. Si en el bienni 2001-2002 es van iniciar un nombre importat d’habitatges, 441 de mitjana, l’any 2003 se’n van iniciar 796. Aquestes xifres es tradueixen, alhora, en un creixement dels habitatges acabats, 237. La majoria, el 83 %, es construeixen en blocs plurifamiliars.

XXV. Hi ha una alta mobilitat diària per motius laborals entre les entrades dels treballadors ocupats d’altres municipis, 13.201 i les sortides a altres municipis, 8.518. Les entrades diàries han augmentat un 23 % en el període 1996-2001, i les sortides un 33 %.També cal tenir en compte els moviments intramunicipals dels barberencs, 4.223.

XXVI. Els llocs de treball localitzats al municipi (entrades + intramunicipals) van passar de 14.290 a 17.424 (+21,9 %) durant el període esmentat. La població ocupada (sortides + intramunicipals) de Barberà del Vallès va passar de 9.939 a 12.741 (+28,2 %).

XXVII. Els tres principals orígens dels llocs de treball localitzats, a banda de Barberà, són Sabadell, Barcelona i Badia del Vallés; i les destinacions dels barberencs ocupats, a banda del seu municipi, són Sabadell, Barcelona i Cerdanyola del Vallès. De cadascun d’aquests municipis vénen més treballadors a Barberà del Vallès que ocupats barberencs s’hi desplacen. 9

XXVIII. A Barberà del Vallès hi ha un total de 18.177 vehicles, un 3,9 % més que els 14.495 de fa un any.

D’aquests, 13.246 són turismes, cosa que representa un augment del 2,9 % l’any 2003. Segons el padró de vehicles i el d’habitants, hi ha 487 turismes per cada miler d'habitants, xifra superior als 477 de fa un any. És a dir, el parc de turismes augmenta més ràpidament que la població. L’índex de motorització és superior a la mitjana comarcal i a la dels municipis del voltant, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

XXIX. El producte interior brut per habitant (PIB/h.), segons les últimes dades disponibles de 1996, és un 48,8 % superior al del Vallès Occidental i un 41,8 % al de Catalunya.

XXX. La població de Barberà del Vallès va retallar distàncies amb Catalunya pel que fa a la renda bruta familiar disponible per càpita entre 1991 i 1996. Tenint en compte un índex 100 per a Catalunya, va ser de 90,07 a Barberà del Vallès l’any 1996; i de 94,3, si tenim en compte només la població més gran de 16 anys.

XXXI. En l’àmbit dels impostos, segons les últimes dades disponibles de l’IRPF de 1998, els rendiments declarats del treball suposen el 89,22 %, percentatge creixent des de 1992. Els empresarials representen el 7,48 %, percentatge que disminueix a partir d'aquell any. Els que provenen de la declaració de professionals és l’1,44 %, amb una evolució oscil·lant.

XXXII. En l’evolució de l’impost de béns immobles (IBI) s’observa a Barberà del Vallès, des de 1990 fins a 2001, un increment de l’11 % en el nombre de rebuts, menys que en el cas del Vallès Occidental i més que en el de Catalunya.

XXXIII. El consum d’aigua ha estat de 2.238.228 m3, un 3,7 %, més que l’any anterior, segons el servei gestionat per l’empresa municipal d’aigua. Cal diferenciar el consum domèstic amb una disminució del 8,0 % del no domèstic, increment del 24,0 %.

XXXIV. El consum d’electricitat (kWh) d’enguany ha estat de 304.361.825 kWh, equivalent a un increment del 9,9 %.

XXXV. Els residus urbans augmenten any rere any, 12.935 t el 2003. Els residus que es dipositen a l’abocador, però, varen disminuir un 4,1 % en el quinquenni 1993-1998 i un 12,1 % en el quinquenni 1998-2003. Aquest últim any s'han enregistrat 9.852 t.

XXXVI. La reducció en les deposicions a l’abocador es deu a l’augment dels residus que se seleccionen, tant la recollida selectiva com els residus portats a la deixalleria. Entre ambdós suposen el 23,8 % del total de quasi 13.000 t de residus urbans esmentats.

XXXVII. El nombre d’empreses que declaren residus industrials incrementa cada any, un 6,0 % l’any 2002, fins a arribar a les 320. Això no difereix del que es produeix en el nostre entorn territorial. El mateix any, el volum de residus industrials declarats va ser de 37.753 t, un - 8,9 %. Tot i aquesta disminució, el volum s’ha incrementat força des de 1997, a causa de l’augment de residus no especials. Els metalls representen el 19 % del total.

10


Població

11

1. Població

1.1. Estructura i evolució

Durant els anys seixanta i la primera meitat dels setanta hi va haver un important augment de la població a causa, en gran mesura, dels moviments migratoris; amb posterioritat i fins el moment actual, Barberà del Vallès ha experimentat un creixement sostingut. Aquest creixement es va alentir progressivament des de mitjan setanta, però en el conjunt de les tres últimes operacions censals, 1991, 1996 i 2001, la població resident ha crescut un 20,1 % (1,68 % anual acumulatiu), dels 22.0101 als 26.428 habitants, passant pels 25.484 de 1996. Aquesta evolució ha presentat un comportament diferent en els dos quinquennis. Mentre que en el període 1991-1996 l'augment va ser del 15,8 % (2,97 % anual acumulatiu), en el període 1996-2001 va ser del 3,7 % (0,61 % anual acumulatiu). A continuació analitzem la població resident segons les dades del padró continu2, registre actualitzat de manera permanent del qual s’obtenen xifres anuals de població. Fins ara les dades oficials abasten el període 1998-2003. En aquest període més recent totes les variacions han estat de creixement en cadascun dels anys, però en unes taxes molt esmorteïdes respecte de períodes anteriors. Aquestes taxes de creixement no han superat, excepte en un cas, l’1 % (vegeu gràfic G1.1).

Font: Padró continu de població (Web de l'Institut d'Estadística) i elaboració pròpia

G1.1 Població resident i variació interanualBarberà del Vallés. 1998-03

26.112 26.34226.681 26.741 26.902

27.153

0,88%

0,22%

0,93%1,29%

0,60%

25.000

27.000

29.000

gen-98 gen-99 gen-00 gen-01 gen-02 gen-03

Pobl

ació

-1,50%

-0,75%

0,00%

0,75%

1,50%

Variació

Alhora que varia el nombre de residents, canvia l’estructura per edats i sexe, és a dir, el pes relatiu dels diferents col·lectius respecte del global de la població. Segons l'última referència del padró continu (2003), els menors de 15 anys representen el 15,7 % de la població total, el grup d’entre 15 i 64 anys aglutina el 73,7 % i els majors de 65, el 10,2 % (vegeu T1.1).

1 Sense tenir en compte els habitants de Badia.

12

2 A partir de 1996, en què es posa en marxa el funcionament del padró continu, les xifres oficials de població dels municipis s'obtenen anualment amb data de referència 1 de gener de cada any, llevat de 1997 que, per raons tècniques, no es va dur a terme. La Llei 4/1996, de 10 de gener, per la qual es modifica la Llei Reguladora de las Bases del Règim Local va introduir canvis importants en la gestió del padró d’habitants. Concretament, l'obligació que els ajuntaments gestionin el padró amb mitjans informàtics i que enviïn cada mes a l'Instituto Nacional de Estadística les dades dels seus padrons, a fi de coordinar i poder detectar, entre d'altres, les duplicitats existents, i, així, les xifres deduïdes del padró puguin declarar-se oficials cada any.


Amb relació a l’evolució, el grup de 65 i més anys guanya pes respecte del global de forma lenta però constant, fruit de l’envelliment global de la població. Dins d’aquest grup, el major pes relatiu de les dones davant els homes es deu a la major esperança de vida, factor independent del territori.

T1.1 Població de dret per grans grups d'edats Barberà del Vallès. 2001, 2002 i 2003

2001 2002 2003Edat Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total

0-14 2.244 2.062 4.306 2.185 2.015 4.200 2.196 2.048 4.24415-64 10.018 9.767 19.785 10.161 9.780 19.941 10.189 9.835 20.024>64 1.161 1.489 2.650 1.188 1.573 2.761 1.257 1.628 2.885Total 13.423 13.318 26.741 13.534 13.368 26.902 13.642 13.511 27.153

%0-14 16,7% 15,5% 16,1% 16,1% 15,1% 15,6% 16,1% 15,2% 15,6%15-64 74,6% 73,3% 74,0% 75,1% 73,2% 74,1% 74,7% 72,8% 73,7%>64 8,6% 11,2% 9,9% 8,8% 11,8% 10,3% 9,2% 12,0% 10,6%Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%Font: Padró continu de població (Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya)

Barberà del Vallès presenta una estructura de població relativament jove amb relació al conjunt del Vallès Occidental, encara que ambdós àmbits tenen una estructura piramidal molt similar (vegeu G1.2.).

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padró Continu. 2003

G1.2 Piràmides de població. Barberà del Vallès i Vallès Occidental. 2003

-6%

-4%

-2% 0% 2% 4% 6%

0-4

5-9

10-14

15-19

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75-79

80-84

>84

Barberà del Vallès Vallès Occidental

DonesHomes

13

Moviment natural i migratori

A Barberà del Vallès el nombre de naixements ha oscil·lat entre els 280-320 a la última dècada, cosa que implica una taxa de mortalitat d'entre el deu i l'onze per mil. Aquesta xifra és equivalent al territori del nostre entorn, sense diferències significatives. El mateix succeeix amb la mortalitat. Atès un nombre de defuncions situat en l’interval 130-160 durant el mateix període, això suposa una taxa de mortalitat en funció de la població resident d'aproximadament el cinc per mil. Aquesta xifra es manté propera als nivells normals del context territorial en què ens trobem. T1.2 Moviment natural Barberà del Vallès. 1995-2002

Any Naixements DefuncionsCreixement

natural Naixements Defuncions ement natural1995 288 127 161

1995 288 127 161 1996 285 126 1591996 285 126 159 1997 301 153 1481997 301 153 148 1998 281 155 1261998 281 155 126 1999 314 160 1541999 314 160 154 2000 319 133 1862000 319 133 186 2001 281 147 1342001 281 147 134 2002 305 141 1642002 305 141 164

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia

G1.3 Moviment natural Barberà del Valllès. 1995-2002

-500

-250

0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Naixements

Defuncions

Creixementnatural

Així, doncs, en aquest context territorial , amb uns nivells de natalitat i mortalitat baixos, el moviment migratori condiciona força l’evolució de la població d’un municipi (vegeu diferències de nivell a G1.3 i G1.4). Els alts saldos migratoris positius dels noranta expliquen l’evolució de la població de Barberà del Vallès. D’aleshores ençà, moviment natural i moviment migratori justifiquen, a parts iguals, al voltant de la meitat de la variació de la població. Durant el període 1999-2002 hi ha hagut més sortides del municipi per canvi de residència que entrades, factor que gairebé ha compensat el creixement natural. Aquests saldos migratoris negatius, però, no han superat el 0,5 %. Es preveu que les properes dades de moviment migratori, atesa l’evolució de l’habitatge, tornin a mostrar saldos positius. El saldo resultant de l’agregació del moviment natural i el migratori no sempre coincideix exactament amb les xifres oficials del padró continu. Tenint en compte les dades de les taules T1.2 i T1.33, l’any 2002 fins i tot hi hauria hagut una lleugera disminució de la població (-0,3 %) tot i que el padró continu ens mostra un lleuger augment (+0,6 %). Aquestes diferències en el recompte de la població respecte del recompte “d’altes i baixes” són comunes a altres territoris.

3 Val a dir que les dades de 1996 no es van publicar ja que, en ser any censal, no eren equivalents a les dels altres anys.

14


T1.3 Moviment migratori Barberà del Vallès. 1995-2002

Any Immigrants Emmigrants Saldo migratori Immigrants Emmigrants Saldo migratori

1995 1.318 913 405 1995 1318 913 4051996 --- --- --- 19961997 1.073 901 172 1997 1.073 901 1721998 1.215 1.038 177 1998 1.215 1.038 1771999 1.049 1.118 -69 1999 1.049 1.118 -692000 911 1.183 -272 2000 911 1.183 -2722001 1.011 1.132 -121 2001 1.011 1.132 -1212002 1.271 1.339 -68 2002 1.271 1.339 -68

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia

G1.4 Moviment migratori. Barberà del Valllès. 1995-2002

-500

-250

0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Immigrants

Emmigrants

Saldomigratori

Indicadors de població i de població en relació amb l’activitat

La taula següent mostra els principals indicadors de població i de població en relació amb l’activitat per a les tres últimes operacions padronals - censals (1991, 1996, 2001), atès que tan sols en aquestes s'aprecia la dimensió de la població activa en els municipis. Quant als indicadors de natalitat i mortalitat, i tal com ja hem esmentat, aquests són molt semblants als del context territorial en què ens trobem. La taxa global de natalitat se situa al voltant de l'onze per mil l’any 2001. Aquesta taxa, tot i que és molt semblant a la de Catalunya, per exemple, es veu condicionada per l’estructura de població. L’Indicador sintètic de fecunditat, que sí és comparable entre territoris, és d'un 1,35 en el cas de Barberà del Vallès, un 1,32 en el cas de Catalunya. Aquestes xifres han experimentat un lleuger augment en la última dècada des de valors que havien baixat fins al voltant de l’1,20. Pel que fa a la mortalitat la taxa bruta global es troba al voltant del cinc per mil. La diferència amb la de Catalunya cal atribuir-la al diferencial de l’estructura de la població i no a unes condicions higienicosanitàries diferents. Els nivells de la taxa específica de mortalitat infantil han disminuït fins al voltant del cinc per mil, mentre que una dècada enrere era del set per mil (en el cas de Barberà, l’any 2001 va ser zero perquè no hi va haver cap cas). El progressiu envelliment de la població es fa palès en una sèrie d’indicadors. L’indicador d’envelliment ha sofert una evolució ascendent molt marcada, perquè té en compte tant el pes relatiu dels més joves com dels més grans. Actualment, any 2001, hi ha 64 persones menors de 15 anys o majors de 65 anys per cada cent habitants entre 15 i 64 anys, quan fa tan sols una dècada només eren 32. Això, però, no difereix del que s’ha produït en el nostre entorn. La dependència demogràfica té en compte tant el pes relatiu dels més joves com el dels més grans respecte del gruix de la població potencialment activa (15-64 anys). Aquest indicador ha disminuït a Barberà del Vallès, al contrari que en àmbits territorials superiors com Catalunya o Espanya. En el cas del municipi, el creixement de la població, important anys enrere o moderat en els últims, implica un saldo net de població jove - adulta en edat activa. Això ha repercutit en una davallada d’aquest indicador al municipi.

15

T.1.4 Taula resum d'indicadors de poblacióBarberà del Vallès. 1991,1996, 2001

Indicadors de població Fòrmules

1991 1996 2001

Taxa de natalitat (x 1.000) Naixements / Població * 1.000 9,98 11,17 10,48Taxa de mortalitat (x 1.000) Defuncions / Població * 1.000 5,14 4,94 5,48Taxa de mortalitat infantil (x 1.000) Defuncions nens < 1 any / Població < 1 any * 1.000 7,47 0,00 0,00Taxa de fecunditat (x 1.000) Naixements / Dones entre 16 i 49 anys * 1.000 35,47 37,19 36,06Índex Sintètic de Fecunditat (ISF) Número de fills per dona 1,19 1,23 1,35Edat mitjana Edat mitjana de la població 32,31 34,42 36,46Taxa de joventut (%) Població 15-24 anys per cada 100 habitants 17,44 18,44 15,78Índex d'envelliment Població 65 i més anys / Població de 0 a 14 anys 0,32 0,49 0,64Índex de sobreenvelliment Població 75 i més anys / Població de 65 anys i més 0,38 0,38 0,41Índex de "dependència" demogràfica (Pob. 0-14 anys + Pob. 65 i més anys) / Pob. 15-64 anys 0,45 0,36 0,35

Indicadors de població en relació a l'ocupació

1991 1996 2001

Població activa Població de 16 i més anys que té ocupació o en busca 9.985 12.667 14.313Taxa d'activitat global (%) Població Activa / Població de 16 anys i més * 100 61,2 62,0 65,2 dones (%) Població Activa femenina / Població femenina * 100 44,8 49,5 54,3 homes (%) Població Activa masculina / Població masculina * 100 77,7 74,4 76,2Taxa d'activitat joves (16-24 anys) (%) Població Activa 16-24 / Població de 16 a 24 * 100 65,2 55,0 65,5 joves (16-19 anys) (%) Població Activa 16-19 / Població de 16 a 19 * 100 48,4 30,3 43,2 joves (20-24 anys) (%) Població Activa 20-24 / Població de 20 a 24 * 100 80,7 75,4 78,6

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia.

La taxa d’activitat global4 ha augmentat durant l’última dècada atès l'important creixement de la taxa d’activitat de les dones, resultat de la seva progressiva incorporació al mercat de treball, alhora que la taxa d’activitat dels homes s’ha mantingut, si no és que ha caigut lleugerament. Cal dir que aquestes evolucions segueixen una tendència, però que els valors de 1991, 1996 i 2001 també estan condicionats per un factor de conjuntura. De fet, en cadascun d’aquests anys es va localitzar un moment diferent del cicle econòmic. Això podria explicar en part el perquè d’uns valors tant diferents segons la conjuntura en el col·lectiu específic de joves de 16 a 19 anys. En un any com 2001, precedit de varis exercicis amb taxes de creixement de l’ocupació importants, la població està més predisposada, té més facilitats, a formar part del mercat de treball. En un any com 1996, tot just dos anys després de l’inici del mateix cicle econòmic, la població de 16 a 19 venia d’uns anys en què es potenciava més continuar amb la formació.

4 Proporció de població activa (que treball o cerca feina) respecte d'aquella potencialment activa (16-64 anys)

16


1.2. Població per barris

Introducció

Les dades oficials del padró continu poden diferir lleugerament de les dades extretes directament del padró d’habitants en un moment concret. Els diferencials no són gaire importants, tot just corresponen al 0,6 % en els dos últims anys a Barberà del Vallès. Ambdues fonts ens donen, però, augments de població pràcticament idèntics per a l’any 2002, la primera del 0,93 % (G1.1) i la segona del 0,94 % (T1.5). Tot seguit analitzem la població resident per barris, segons les dades directes del padró d’habitants. Les dades d’aquest padró es registren als ajuntaments de forma contínua mitjançant les altes i les baixes padronals. D’aquesta manera s’obtenen unes dades més pròximes a la població d’aquell moment, a diferència de les dades censals, que s’obtenen cada deu anys (àmbit estatal), i les revisions padronals que es duien a terme cada cinc anys i són d’àmbit local.

Distribució per barris

La distribució de la població resident per barris ens mostra que el barri del Centre és el que aglutina més població amb 9.373 habitants (34 %), seguit del Casc Antic amb 5.763 (21 %). Cal dir que és on es troba una major concentració d’edificis amb un nombre important d’habitatges, la qual cosa afavoreix una major concentració de població. En tercer lloc, el barri de Can Gorgs - Ca n’Estaper agrupa el 18 % de la població, tot i que ocupa bona part del sòl residencial del municipi atesa la tipologia predominant d’habitatges: majoritàriament unifamiliars. Els altres tres barris d’extensió similar, La Romànica, Can Llobet i Can Serra, tenen un pes relatiu similar en població resident, l’11 %, el 8 % i el 7 %, respectivament.

T1.5 Població resident per barri. Barberà del Vallès. Gener 2002-2004

Variaciógen. 02 gen. 03 gen. 04 2002-03 2003-04 2002-04

Can Gorgs-Ca n'Estaper 4.880 4.917 4.845 0,8% -1,5% -0,7%Can Llobet 2.245 2.209 2.246 -1,6% 1,7% 0,0%Can Serra 1.682 1.801 1.958 7,1% 8,7% 16,4%Casc Antic 5.634 5.729 5.763 1,7% 0,6% 2,3%Centre 9.370 9.341 9.373 -0,3% 0,3% 0,0%La Romànica 2.931 2.996 3.002 2,2% 0,2% 2,4%Total 26.742 26.993 27.187 0,94% 0,72% 1,66%

Font: Padró d'Habitants. Secció de recursos. Ajuntament de Barberà del Vallès

17

Centre 0,0%

Can Serra 16,4%

Casc Antic 2,3%

Can Gorgs-Ca n'Estaper -0,7%

Can Llobet 0,0%

La Romànica 2,4%

Font: Padró d'Habitants. Ajuntament de Barberà del Vallès i elaboració pròpia

G1.6 Variació de la població resident per barris.Barberà del Vallès. Gener 2002-04

Centre 34,5%Can Serra 7,2%

Casc Antic 21,2%

Can Gorgs-Ca n'Estaper 17,8%

Can Llobet 8,3%

La Romànica 11,0%

Font: Padró d'Habitants. Ajuntament de Barberà del Vallès i elaboració pròpia

G1.5 Població resident per barris. Distribució percentual.Barberà del Vallès. Gener 2004

Variació

Si prenem com a referència els últims dos anys, 2002 i 2003, s’observa que el conjunt del municipi va augmentar lleugerament, un 1,7%. La variació per barris va ser diferent. Cal fer un esment especial al barri de Can Serra, on l'augment, en termes relatius, ha estat important: al voltant del 16 % en aquest mateix període, per un increment d’un 7,1 % el 2002 i un 8,7 % el 2003, en bona part resultat de la construcció d'edificacions al costat de la carretera N-150 a l’alçada d’aquest barri. La població dels altres dos barris, La Romàntica i el Casc Antic, va augmentar lleugerament, just per sobre del 2 %. En els barris del Centre, Can Llobet i Can Gorgs - Ca n’Estaper, les variacions, en un o altre sentit van ser inferiors a l’1 %.

18


Estructura empresarial

19

2. Estructura empresarial

2.1. Empreses i treballadors

Evolució del nombre d’empreses, de treballadors assalariats i d’autònoms

El nombre d’empreses5, de treballadors assalariats i d’autònoms, segons les dades de l’INSS6, en el cas de Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya ha augmentat durant l’any 2003, de la mateixa manera que en els anys anteriors. Aquest fet s’ha produït en un context d’alentiment del creixement econòmic, on les taxes de creixement d’empreses i treballadors no són tant elevades com a finals dels noranta i fins el 2000. Així, doncs, tant el nombre d’empreses com d’assalariats i d’autònoms ha experimentat una evolució interanual ascendent a Barberà del Vallès. L’any 2003 el nombre d’empreses que cotitzen ha crescut un 2,5 %, fins arribar a les 1.367. Aquest augment ha estat similar al de l’any anterior i inferior al de 2001, un 3,3 %. Pel que fa al nombre d’assalariats, l’augment ha estat del 0,5%, inferior al dels dos anys anteriors (3,8 i 3,7 %) i la xifra s’ha situat en 17.378. En el cas dels autònoms, el creixement ha estat superior, del 4,3 %, a diferència de 2002 (2,2 %), mentre que l’any 2001 la xifra de treballadors per compte propi va reduir-se en un 1,3 %. D’aquesta manera el nombre d’autònoms el desembre de 2003 era de 2.173. Pel que fa al pes relatiu d'aquest indicador a escala comarcal, el conjunt d’empreses amb assalariats de Barberà del Vallès representa el 4,8 % del Vallès Occidental, la mateixa proporció que dos anys enrere, i, en termes d’assalariats, el 5,8%, molt similar al de desembre de 2002. En el cas dels autònoms, però, aquesta proporció és menor, un 3,7 %, fet que suposa una lleugera disminució davant el 3,8% de desembre del mateix any. Pel que fa al conjunt de Catalunya, Barberà del Vallès representa el 0,52 % en termes d’empreses amb assalariats, el 0,72 % en termes d’assalariats i el 0,42 % pel que fa als autònoms. Aquestes xifres s’han mantingut estables en els últims dos anys. La dimensió mitjana de les empreses ha oscil·lat entre els 12,17 i els 13,12 assalariats per empresa, en el cas de Barberà del Vallès; entre els 10,31 i els 10,55, en el cas del Vallès Occidental, i entre els 9,21 i els 9,34 en el cas de Catalunya. Aquestes xifres són només una referència de conjunt, ja que segons la branca productiva considerada, aquesta ràtio és força diferent. Aquesta dada ens confirma una dimensió mitjana de les empreses superior a la del conjunt de la comarca.

5 Empresa: A efectes estadístics de la Seguretat Social, s’entén com a empresa qualsevol dels centres de cotització a la Seguretat Social amb un o més treballadors assalariats. No s’hi inclouen, per tant, les empreses sense treballadors assalariats (autònoms).

206 INSS: Instituto Nacional de la Seguridad Social.


T2.1 Nombre d'empreses, assalariats i autònoms Barberà del Vallès. Des. 01 - des. 03

Variació Diferènciaanual anual

Empreses Assalariats Autònoms Ass. / Emp. Empreses Assalariats Autònoms Ass. / Emp.

des.01 1.300 16.656 2.038 12,81 3,3% 3,7% -1,3% 0,05mar.02 1.326 16.586 2.070 12,51 2,4% 1,2% -0,5% -0,15jun.02 1.357 16.510 2.080 12,17 3,6% 0,2% 0,0% -0,41set.02 1.325 16.696 2.079 12,60 2,0% 1,6% 1,2% -0,05

des.02 1.334 17.295 2.083 12,96 2,6% 3,8% 2,2% 0,15mar.03 1.344 17.190 2.096 12,79 1,4% 3,6% 1,3% 0,28jun.03 1.340 17.780 2.117 13,27 -1,3% 7,7% 1,8% 1,10set.03 1.335 17.512 2.146 13,12 0,8% 4,9% 3,2% 0,52

des.03 1.367 17.378 2.173 12,71 2,5% 0,5% 4,3% -0,25

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya

T2.2 Nombre d'empreses, assalariats i autònoms Vallès Occidental. Des. 01 - des. 03



des.01 27.077 283.718 53.736 10,48 1,8% 2,6% 1,6% 0,08mar.02 27.484 288.231 54.546 10,49 1,7% 1,8% 2,4% 0,01jun.02 27.819 290.248 55.127 10,43 1,8% 1,7% 2,8% -0,01set.02 27.310 286.072 55.125 10,47 1,8% 1,8% 3,0% 0,00

des.02 27.767 286.161 55.781 10,31 2,5% 0,9% 3,8% -0,17mar.03 28.040 290.502 56.366 10,36 2,0% 0,8% 3,3% -0,13jun.03 28.346 298.267 57.120 10,52 1,9% 2,8% 3,6% 0,09set.03 27.897 295.896 57.355 10,61 2,1% 3,4% 4,0% 0,13

des.03 28.425 299.896 58.435 10,55 2,4% 4,8% 4,8% 0,24


T2.3 Nombre d'empreses, assalariats i autònoms Catalunya. Des. 01 - des. 03



des.01 247.554 2.284.506 484.738 9,23 1,3% 2,7% 0,5% 0,12mar.02 251.941 2.320.342 490.855 9,21 1,7% 2,1% 1,5% 0,03jun.02 256.779 2.367.317 496.786 9,22 1,5% 1,5% 1,6% 0,00set.02 253.083 2.351.176 497.385 9,29 1,7% 2,6% 1,8% 0,08

des.02 254.067 2.347.764 498.977 9,24 2,6% 2,8% 2,9% 0,01mar.03 256.059 2.384.382 503.003 9,31 1,6% 2,8% 2,5% 0,10jun.03 261.204 2.437.080 511.092 9,33 1,7% 2,9% 2,9% 0,11set.03 257.730 2.406.931 513.091 9,34 1,8% 2,4% 3,2% 0,05

des.03 258.854 2.395.824 516.328 9,26 1,9% 2,0% 3,5% 0,01


21


G2.1 Empreses i assalariats. Barberà del Vallès.des. 01 - des. 03

15.000

15.600

16.200

16.800

17.400

18.000

des.01 mar.02 jun.02 set.02 des.02 mar.03 jun.03 set.03 des.031.200

1.248

1.296

1.344

1.392

1.440

Assalariats Empreses


Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball i Indústria la Generalitat de Catalunya

G2.2 Empreses i assalariats. Vallès Occidental. des. 01 - des. 03

270.000

280.800

291.600

302.400

313.200

324.000


27.040

28.080

29.120

30.160

31.200


EmpresesAssalariats


G2.3 Empreses i assalariats. Catalunya.des. 01 - des. 03

2.150.000

2.236.000

2.322.000

2.408.000

2.494.000

2.580.000


244.400

253.800

263.200

272.600

282.000


EmpresesAssalariats

22


Font: Diputació de Barcelona i elaboració pròpia

G2.4 Assalariats per empresa. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. des. 01 - des. 03

0

3

6

9

12

15

des.01 mar.02 jun.02 set.02 des.02 mar.03 jun.03 set.03 des.03

Ass

alar

iats

per

Em

pres

a

Barberà delVallès

VallèsOccidental

Catalunya

G2.5 Variació anual d'empreses, assalariats i autònoms. Barberà del Vallès. des. 01 - des. 03

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

10%


Empreses

Assalariats

Autònoms

G2.6 Variació anual d'empreses, assalariats i autònoms. Vallès Occidental. des. 01 - des. 03

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

10%


Empreses

Assalariats

Autònoms


G2.7 Variació anual d'empreses, assalariats i autònoms. Catalunya. des. 01 - des. 03

-2%

0%

2%

4%

6%

8%

10%


Empreses

Assalariats

Autònoms

23

Dimensió de les empreses

Les microempreses7, aquelles que compten fins a 9 assalariats, representen el 75 % del total d’empreses i agrupen el 19 % del total d’assalariats. En el cas de les petites empreses (10 a 49) representen el 20 % d’empreses i agrupen el 34 % d’assalariats. En l’altre extrem, les anomenades mitjanes empreses (50 a 249), però que tan sols representen el 4 % del total, agrupen el 29 % dels assalariats; i en el cas de les grans empreses (> 250), que amb prou feines representen l’1 %, tenen el 18 % dels assalariats. En el cas del Vallès Occidental aquestes xifres encara estan més polaritzades, és a dir, mentre les microempreses representen un percentatge superior sobre el total, un 83 % de les empreses i un 22 % dels assalariats; les grans empreses, que tot i ser similars en nombre agrupen més assalariats, comprenen un 27 % del total.

T2.4 Estructura empresarial segons la dimensió de les empreses amb assalariats Barberà del Vallès. Desembre 2002 i desembre 2003

Desembre 2002 Desembre 2003Empreses % Assalariats % Empreses % Assalariats %

1 a 5 assalariats 814 61,0% 1.728 10,0% 825 60,4% 1.713 9,9%6 a 10 assalariats 189 14,2% 1.474 8,5% 204 14,9% 1.580 9,1%11 a 25 assalariats 193 14,5% 3.212 18,6% 205 15,0% 3.342 19,2%26 a 50 assalariats 77 5,8% 2.730 15,8% 73 5,3% 2.556 14,7%51 a 100 assalariats 38 2,8% 2.812 16,3% 36 2,6% 2.676 15,4%101 a 250 assalariats 16 1,2% 2.396 13,9% 16 1,2% 2.367 13,6%251 a 500 assalariats 6 0,4% 2.267 13,1% 7 0,5% 2.455 14,1%més de 500 assalariats 1 0,1% 676 3,9% 1 0,1% 689 4,0%Total 1.334 100,0% 17.295 100,0% 1.367 100,0% 17.378 100,0%Font: Diputació de Barcelona i elaboració pròpia


G2.8 Empreses segons la dimensió i assalariats segons la dimensió de l'empresa (%). Barberà del

Vallès. Desembre 2003.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Empreses % Assalariats %

més de 500 assalariats

251 a 500 assalariats

1 a 5 assalariats

G2.9 Empreses segons la dimensió i assalariats segons la dimensió de l'empresa (%). Vallès

Occidental. Desembre 2003.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Empreses % Assalariats %

més de 500 assalariats


1 a 5 assalariats



26 a 50 assalariats

11 a 25 assalariats

6 a 10 assalariats



26 a 50 assalariats

11 a 25 assalariats

6 a 10 assalariats

7 La nova definició de la Comissió Europea per a les microempreses i petites i mitjanes empreses de l’àmbit europeu manté el nombre màxim d’empleats que defineixen les categories de microempresa i les PIMES. Tanmateix, eleva considerablement els límits financers (volum de negoci i balanç general), a causa de l’increment de la inflació i de la productivitat des de 1996, data de la primera definició comunitària de PIME. Les microempreses serien les de fins a 10 treballadors o 2 milions d’euros de volum de negoci, les petites empreses fins a 50 treballadors o 10 milions d’euros i les empreses mitjanes fins a 250 treballadors o 50 milions d’euros.

24


2.2. Sectors d’activitat

Sectors d’activitats segons CCAE8 a 2 dígits

L’estructura segons branques d’activitat ens mostra que les que apleguen més empreses són la construcció (45), amb un 12,4% del total, i el comerç a l’engròs (51), la producció de productes metàl·lics, llevat de la maquinària (28), i el comerç al detall (52), amb percentatges que oscil·len entre l’11,2% i el 10,8 %. Totes quatre corresponen a entre 169 i 147 empreses. La cinquena branca, transport terrestre maquinària (60), ja està més allunyada amb el 6,1% (83 empreses), tot i que ha guanyat pes relatiu atès que l’any anterior la cinquena era altres activitats empresarials (74), que s’ha mantingut en el 5,5 %. Amb relació al nombre d’assalariats, les quatre9 que encapçalen la llista són producció de productes metàl·lics, amb el 12,1 %, seguida de comerç a l’engròs amb l'11,6 %, i del comerç al detall, 10,8 %. Les segueixen les altres activitats empresarials, amb el 7,3 %, i altres tres subsectors amb un pes relatiu similar, al voltant del 5,5 %: la construcció, les indústries químiques i les indústries de cautxú i matèries plàstiques. Les branques d’activitat on es registren més treballadors autònoms són el comerç al detall (52), 467; la construcció (45), 440; el transport terrestre (60), 288; i l’hoteleria (55), 188. La següent branca d’activitat només té la meitat dels de l’hoteleria. Aquestes quatre activitats per si soles representen el 63,6 % del total de treballadors autònoms. Pel que fa a l’evolució recent d’aquests sectors, de les quatre activitats esmentades que apleguen més empreses, comerç al detall va experimentar una davallada (-6,5 %), productes metàl·lics es va mantenir i les altres dues activitat van disminuir lleugerament. L’any 2003, si prenem com a referència els quinze sectors (CCAE a 2 dígits) amb més assalariats, altres activitats empresarials (codi 74, vegeu T2.5) és la que més ha crescut, un 53%. Les següents que més han crescut, amb augments d'entre el 15 % i el 12 %, són la construcció, el comerç a l’engròs, i la construcció de maquinària i equip mecànic. Per contra, les subbranques que disminueixen més en percentatge d’assalariats són altres activitats afins als transports, les activitats informàtiques, la indústria de cautxú i matèries plàstiques i el comerç al detall, amb percentatges situats entre el 12 % i el 16 %. De les quatre activitats esmentades amb més autònoms, el transport terrestre (60) s’ha mantingut estable al llarg de 2003; el comerç al detall i la construcció han vist augmentar el nombre d’autònoms en un 4-5%, i l’hoteleria ha experimentat un important increment del 14,6 %. Altres subbranques amb variacions interanuals importants d’autònoms entre els quinze sectors amb més autònoms són comerç a l’engròs i intermediaris i altres activitats empresarials, amb increments del 10-12 %.

8 CCAE: Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques, equivalent al CNAE 9 Vegeu el desglossament dels quatre per subsectors a les pàgines 29-31

25

La taula següent registra totes les subbranques segons CCAE-93 a 2 dígits per empreses, assalariats i autònoms.

T2.5 Empreses, assalariats i autònoms segons les branques d'activitat (CCAE- 2 dígits) Barberà del Vallès. Desembre 2003 i variació 2002-03

Desembre 2003 Variació 2002-03 Des-03

Cod

i

Branca d'activitat Empr. Assal. Autòn. Empr. Assal. Autòn.Assal./ Empr.

01 Sector agrari i caça 1 5 1 -28,6% 5,002 Silvicultura i explotació forestal 115 Ind. prod. alimentaris i begudes 12 275 16 -45,7% 14,3% 22,917 Ind. tèxtils 25 194 22 -3,8% -50,5% -4,3% 7,818 Ind. confecció i pelleteria 10 80 25 -9,1% -36,5% -3,8% 8,019 Cuir; marroquineria; basteria 1 689 1 1,9% -50,0% 689,020 Ind. fusta i suro, llevat mobles 16 234 22 -15,8% 1,7% 14,621 Ind. paper 14 223 6 16,7% 3,7% 15,922 Edició, art gràfica i suports enreg. 27 379 21 -6,9% -8,5% 5,0% 14,024 Ind. químiques 30 930 1 7,1% 8,8% 31,025 Cautxú i matèries plàstiques 32 918 13 -3,0% -13,5% 8,3% 28,726 Ind. altres prod. minerals no metàl.lics 5 92 5 25,0% -12,4% 25,0% 18,427 Metal.lúrgia 5 135 2 206,8% 27,028 Prod. metàl.lics, llevat maquinària 148 2105 78 -1,2% 1,3% 14,229 Construcció maquinària i equips mecànics 45 666 26 12,5% 11,9% -7,1% 14,831 Maquinària i materials elèctrics 9 203 8 -10,0% -7,3% -20,0% 22,632 Mat. electròn.; ràdio, TV i comunicació 5 505 1 25,0% -4,9% 101,033 Instruments medicoquirúrgics i precisió 7 167 5 -6,2% -16,7% 23,934 Vehicles motor, remolcs i semiremolcs 5 274 4 25,0% 8,7% 54,835 Altres mat. transport 3 13 8,3% 4,336 Mobles; altres ind. manufactureres 21 202 22 16,7% 17,4% -18,5% 9,637 Reciclatge 1 26 26,041 Captació, depuració i distribució aigua 1 22 10,0% 22,045 Construcció 169 994 440 3,7% 14,5% 4,0% 5,950 Venda i reparació vehicles motor 46 425 73 -14,8% -7,4% 7,4% 9,251 Comerç engròs i intermediaris 153 2010 99 2,7% 14,1% 12,5% 13,152 Comerç detall; altres reparacions 147 1878 467 -6,4% -11,9% 4,9% 12,855 Hoteleria 63 290 188 -2,0% 14,6% 4,660 Transp. terrestre i per canonades 83 731 288 22,1% 4,4% -0,7% 8,863 Activitats afins transp.; ag. viatges 26 322 9 -3,7% -16,4% 12,464 Correus i telecomunicacions 2 11 2 100,0% 22,2% 5,566 Assegurances i plans pensions 1 2 1 2,067 Activitats aux. mediació financera 4 5 21 33,3% 25,0% 23,5% 1,370 Immobiliària 49 110 25 11,4% 5,8% 25,0% 2,271 Lloguers de maquinària 4 36 9 28,6% 9,072 Activitats informàtiques 10 338 15 -9,1% -14,6% 33,873 Recerca i desenvolupament 174 Altres activitats empresarials 77 1276 75 5,5% 53,2% 10,3% 16,675 Adm. pública, defensa i SS obligatòria 3 199 1 4,7% 66,380 Educació 21 129 27 5,0% 15,2% 6,185 Sanitat i serv. socials 17 102 19 12,1% 6,090 Activitats sanejament públic 1 5 1 5,091 Activitats associatives 8 10 60,0% 25,0% 1,392 Activitats culturals i esportives 12 56 48 -7,7% 9,8% 4,3% 4,793 Activitats diverses serv. personals 44 105 84 7,3% 15,4% -2,3% 2,495 Llars que ocupen personal domèstic 1 1 1,0

Total 1.367 17.378 2.173 2,5% 0,5% 4,3% 12,7Font: Diputació de Barcelona i elaboració pròpia

26



G2.10 Variació d'assalariats 15 sectors amb més assalariats (CCAE- 2 dígits). Barberà del Vallès. 2002-2003

-16%4%

-12%14%

-7%15%

-5%12%

-1%-13%

9%-8%

2%

-15% 53%

-30% -20% -10% 0% 10% 20% 30%

Altres activitats empresarialsActivitats informàtiques

Activitats afins transp.; ag. viatgesTransp. terrestre i per canonadesComerç detall; altres reparacions

Comerç engròs i intermediarisVenda i reparació vehicles motor

ConstruccióMat. electròn.; ràdio, TV i comunicació

Construcció maquinària i equips mecànicsProd. metàl.lics, llevat maquinària

Cautxú i matèries plàstiquesInd. químiques

Edició, art gràfica i suports enreg.Cuir; marroquineria; basteria

7472

6360

5251

5045

3229

2825

2422

19

ccae 93


G2.11 Variació d'autònoms 15 sectors amb més autònoms (CCAE-2 dígits). Barberà del Vallès. 2002-2003

-2%4%

0%10%

25%-1%

15%5%

13%7%

4%-7%

1%-4%-4%

-30% -20% -10% 0% 10% 20% 30%

Activitats diverses serv. personalsActivitats culturals i esportives

EducacióAltres activitats empresarials

ImmobiliàriaTransp. terrestre i per canonades

HoteleriaComerç detall; altres reparacions

Comerç engròs i intermediarisVenda i reparació vehicles motor

ConstruccióConstrucció maquinària i equips mecànics

Prod. metàl.lics, llevat maquinàriaInd. confecció i pelleteria

Ind. tèxtils

9392

8074

7060

5552

5150

4529

2818

17

ccae93

Sectors d’activitats segons CCAE a 3 dígits

La taula següent registra les vint subbranques principals d’activitat segons CCAE-93 a 3 dígits per empreses i assalariats. Aquesta subdivisió detalla encara més les branques d’activitat i dóna una visió més precisa dels sectors. Les subbranques que agrupen més de 600 assalariats són altre comerç al detall d'articles nous (524), amb 990; la fabricació de productes de matèries plàstiques (252), amb 892; altre tipus de transport terrestre (602), amb 731; la fabricació d'articles de marroquineria i viatge (192), amb 689; les activitats jurídiques de comptabilitat (741), amb 651; i el tractament i revestiment de metalls (285), amb 639.

27

T2.6 Empreses i assalariats 20 branques d'activitat amb més assalariats (CCAE- 3 dígits)

Barberà del Vallès. des. 02 - des. 03Desembre 2002 Desembre 2003 Variació 2002-03 Des-03

Empr. Assal. Empr. Assal. Empr. Assal. Assal./Empr.codi 192 Fabricació d'articles de marroquineria i viatge 1 676 1 689 1,9% 689,0241 Fabricació de productes químics bàsics 8 474 8 487 2,7% 60,9252 Fabricació de productes de matèries plàstiques 31 1.033 30 892 -3,2% -13,6% 29,7281 Fabr. d'elements metàl·lics per a la construcció 37 380 40 402 8,1% 5,8% 10,1285 Tractament i revestiment de metalls. 47 711 48 639 2,1% -10,1% 13,3286 Fabricació d'articles de ganiveteria i coberteria 13 357 12 366 -7,7% 2,5% 30,5287 Fabricació de productes metàl.lics diversos 30 493 31 509 3,3% 3,2% 16,4292 Fabr. d'altra maquinària, equip i material mec. 13 326 14 337 7,7% 3,4% 24,1321 Fabr. de vàlvules, tubs i altres comp. electrònics 2 507 2 466 -8,1% 233,0452 Construc.general d'immobles i obres 58 424 59 475 1,7% 12,0% 8,1454 Acabat d'edificis i obres 52 251 56 327 7,7% 30,3% 5,8514 Comerç a l'engròs de productes de consum 33 349 33 355 1,7% 10,8515 Comerç a l'engròs de productes no agraris 33 451 32 546 -3,0% 21,1% 17,1516 Comerç a l'engròs de maquinària i equip 37 471 38 553 2,7% 17,4% 14,6521 Comerç al detall en establiments no especialitz. 8 482 6 445 -25,0% -7,7% 74,2524 Altre comerç al detall d'articles nous 72 967 70 990 -2,8% 2,4% 14,1602 Altres tipus de transport terrestre 68 700 83 731 22,1% 4,4% 8,8722 Consulta d'aplicacions informàtiques 4 312 4 301 -3,5% 75,3741 Activitats jurídiques de comptabilitat 24 262 28 651 16,7% 148,5% 23,3748 Activitats empresarials diverses 26 249 23 287 -11,5% 15,3% 12,5

Resta d'activitats 737 7.420 749 6.930 1,6% -6,6% 9,3

Total 1.334 17.295 1.367 17.378 2,5% 0,5% 12,7Font: Diputació de Barcelona i elaboració pròpia

La subbranca amb un major increment d’assalariats en la variació interanual pel que fa als quinze sectors amb més assalariats (vegeu G2.12) ha estat activitats jurídiques de comptabilitat, dins del sector d’altres activitats empresarials. Entre les sis primeres es troben dues de la construcció, acabat d'edificis i obres i la de construcció general d'immobles i obres, així com dues de comerç a l’engròs, la de productes no agraris i la de maquinària i equip. Per contra, el tractament i revestiment de metalls i la fabricació de productes de matèries plàstiques han experimentat una variació negativa, amb una reducció superior al 10 % d’assalariats respecte de l’any anterior.


G2.12 Variació d'assalariats 15 sectors amb més assalariats (CCAE- 3 dígits). Barberà del Vallès. 2002-2003

4,4%2,4%

-7,7%17,4%

21,1%12,0%

-8,1%3,2%

2,5%-10,1%

5,8%-13,6%

2,7%1,9%

148,5%

-30% -20% -10% 0% 10% 20% 30%

Activitats jurídiques de comptabilitatAltres tipus de transport terrestre

Altre comerç al detall d'articles nous Comerç al detall en establiments no especialitz.

Comerç a l'engròs de maquinària i equipComerç a l'engròs de productes no agraris

Construc.general d'immobles i obres Fabr. de vàlvules, tubs i altres comp. electrònics

Fabricació de productes metàl.lics diversosFabricació d'articles de ganiveteria i coberteria

Tractament i revestiment de metallsFabr. d'elements metàl·lics per a la construccióFabricació de productes de matèries plàstiques

Fabricació de productes químics bàsicsFabricació d'articles de marroquineria i viatge

7416

0252

4521

5165

1545

2321

2872

8628

5281

2522

4119

2

ccae93

28


Evolució de les activitats dels quatre sectors (CCAE-2) amb més assalariats

Tal com comentàvem a l’inici de l’apartat 2.2 els quatre sectors amb un major nombre d’assalariats són la producció de productes metàl·lics (12,1 %), el comerç a l’engròs (11,6 %), el comerç al detall (10,8 %) i les altres activitats empresarials (7,3 %). Pel que fa a productes metàl·lics, llevat maquinària (sector 28), l’any 2003 ha estat estable, tant en nombre d’empreses com d’assalariats, mentre que durant el 2002 es va produir un augment de prop del 9 % en ambdós casos.

— Tractament i revestiment de metalls, que és el subsector amb més empreses, s’ha mantingut estable mentre que el que més ha augmentat és la fabricació d’elements metàl·lics per a la construcció. — El tercer és la fabricació de productes metàl·lics diversos, llevat de mobles. — Entre tots tres representen el 80 % de les empreses i el 74 % dels assalariats.

Pel que fa al comerç a l’engròs i intermediaris (51), per bé que el nombre d’empreses ha augmentat l’últim any no ha compensat la disminució de 10 de l’any 2002. Els assalariats, però, no han deixat d’augmentar:

— És significatiu el nombre d’empreses de comerç a l’engròs de maquinària i equips, el primer subsector dins del comerç a l’engròs a Barberà, tant en empreses com assalariats. — També són rellevants les de productes no agraris semielaborats i de productes de consum. — Entre els tres subsectors agrupen el 67 % de les empreses amb assalariats i el 72 % dels assalariats.

Al comerç al detall (52), l’any 2003 no ha estat bo, tenint en compte la pèrdua de 10 empreses amb assalariats del total de 157, disminució en cadascun dels subsectors.

— Una de cada tres empreses és de comerç al detall d’aliments, begudes i tabac, encara que el grup majoritari, que ocupa la meitat d’empreses i assalariats és l’anomenat altres tipus de comerç al detall. — Són, però, les empreses de comerç al detall en establiments no especialitzats les que tenen una dimensió més gran, 64 treballadors de mitjana. Corresponen, per definició, als grans establiments multiproductes.

Les altres activitats empresarials (74) són un conjunt de subsectors força heterogenis:

— Hi destaquen les activitats jurídiques, de comptabilitat i tenidoria de llibres, que representen, entre les altres activitats empresarials, una de cada tres empreses i la meitat d’assalariats. — Amb una envergadura molt inferior però en constant augment, encara que discret, són els subsectors de serveis tècnics d’arquitectura i enginyeria, la publicitat, els serveis d’investigació i de seguretat, i les activitats industrials de neteja.

29

T2.7 Productes metàl·lics, llevat maquinària (28). Empreses i assalariats.Barberà del Vallès. des. 01 - des. 03

Empreses AssalariatsCcae Branques d'activitat des. 01 jun. 02 des. 02 jun. 03 des. 03 des. 01 jun. 02 des. 02 jun. 03 des. 03

281 Fabr. d'elements metàl·lics per a la construcció 28 35 37 39 40 336 392 380 414 402282 Fabr. de cisternes, grans dipòsits i contenidors 4 5 5 5 3 20 23 24 31 20284 Forja, estampació, embotició de metalls 18 16 16 14 14 173 168 165 163 169285 Tractament i revestiment de metalls 47 47 47 50 48 638 645 711 746 639286 Fabr. d'art. de ganiv. i coberts, eines i ferreteria 11 12 13 13 12 296 288 357 355 366287 Fabr. de prod. metàl. diversos, llevat de mobles 27 31 30 31 31 492 460 493 487 509

Total 135 146 148 152 148 1.955 1.976 2.130 2.196 2.105


G2.13 Empreses

0

10

20

30

40

50

60

70

80

des.01

jun.02

des.02

jun.03

des.03

Branques d'activitat

0

50

100

150

Total Fabr. d'elementsmetàl·lics per a laconstruccióFabr. de cisternes,grans dipòsits icontenidors Forja, estampació,embotició de metalls

Tractament irevestiment de metalls

Fabr. d'art. de ganiv. icoberts, eines iferreteriaFabr. de prod. metàl.diversos, llevat demoblesTotal

G2.14 Assalariats

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

des.01

jun.02

des.02

jun.03

des.03


0

400

800

1.200

1.600

2.000

Total Fabr. d'elementsmetàl·lics per a laconstruccióFabr. de cisternes,grans dipòsits icontenidors Forja, estampació,embotició de metalls

Tractament irevestiment de metalls

Fabr. d'art. de ganiv. icoberts, eines iferreteriaFabr. de prod. metàl.diversos, llevat demoblesTotal

T2.8 Comerç a l'engròs i intermediaris (51). Empreses i assalariats.Barberà del Vallès. des. 01 - des. 03


511 Intermediaris del comerç 6 6 7 9 10 19 20 54 72 70512 Comerç a l'engròs primeres matèries agràries 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2513 Comerç a l'engròs de prod. alimentaris, begudes 17 18 18 16 17 238 256 289 277 274514 Comerç a l'engròs de productes de consum 36 35 33 32 33 342 372 349 345 355515 Comerç a l'engròs de prod. no agraris semielab. 39 35 33 31 32 458 452 451 490 546516 Comerç a l'engròs de maquinària i equips 37 36 37 37 38 475 487 471 575 553517 Altres tipus de comerç a l'engròs 23 22 20 22 22 177 160 146 189 210

Total 159 153 149 148 153 1.710 1.749 1.762 1.950 2.010


G2.15 Empreses

0

10

20

30

40

50

60

70

80

des.01

jun.02

des.02

jun.03

des.03


0

50

100

150

Total Intermediaris delcomerç

Comerç a l'engròsprimeres matèriesagràriesComerç a l'engròs deprod. alimentaris,begudesComerç a l'engròs deproductes de consum

Comerç a l'engròs deprod. no agrarissemielab.Comerç a l'engròs demaquinària i equips

Altres tipus de comerça l'engròs

Total

G2.16 Assalariats

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

des.01

jun.02

des.02

jun.03

des.03


0

400

800

1.200

1.600

2.000

TotalIntermediaris delcomerç

Comerç a l'engròsprimeres matèriesagràriesComerç a l'engròs deprod. alimentaris,begudesComerç a l'engròs deproductes de consum

Comerç a l'engròs deprod. no agrarissemielab.Comerç a l'engròs demaquinària i equips

Altres tipus decomerç a l'engròs

Total

30


31

T2.9 Comerç al detall; altres reparacions (52). Empreses i assalariats.Barberà del Vallès. des. 01 - des. 03


521 Comerç al detall en establiments no especialitzats 8 11 9 7 7 478 421 483 396 446522 Comerç al detall d'aliments, begudes i tabac 48 48 49 46 46 229 230 245 158 160523 Comerç al detall de prod. farm., articles mèdics 12 13 13 12 13 42 137 312 140 149524 Altres tipus de comerç al detall 75 78 72 75 70 880 815 967 948 990526 Comerç al detall fora d'establiments - 3 1 - - - 3 1 - -527 Reparació d'efectes personals i estris domèstics 12 13 13 13 11 132 125 124 134 133

Total 155 166 157 153 147 1.761 1.731 2.132 1.776 1.878


G2.17 Empreses

0

10

20

30

40

50

60

70

80

des.01

jun.02

des.02

jun.03

des.03


0

50

100

150

Total Comerç al detall enestabliments noespecialitzatsComerç al detalld'aliments, begudes itabac Comerç al detall deprod. farm., articlesmèdicsAltres tipus de comerçal detall

Comerç al detall forad'establiments

Reparació d'efectespersonals i estrisdomèsticsTotal

G2.18 Assalariats

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

des.01

jun.02

des.02

jun.03

des.03


0

400

800

1.200

1.600

2.000

Total Comerç al detall enestabliments noespecialitzatsComerç al detalld'aliments, begudes itabac Comerç al detall deprod. farm., articlesmèdicsAltres tipus de comerçal detall

Comerç al detall forad'establiments

Reparació d'efectespersonals i estrisdomèsticsTotal

T2.10 Altres activitats empresarials (74). Empreses i assalariats.Barberà del Vallès. des. 01 - des. 03


741 Act. jurídiques, de compt., tenidoria de llibres 21 25 24 26 28 510 241 262 622 651742 Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria 9 9 9 9 10 61 61 63 67 67743 Assaigs i anàlisis tècniques 1 1 1 1 1 10 13 12 14 13744 Publicitat 3 3 3 3 4 62 52 72 57 80745 Selecció i col·locació de personal 1 - - - - 3 - - - -746 Serveis d'investigació i de seguretat 2 2 2 2 2 11 14 19 18 24747 Activitats industrials de neteja 7 5 8 8 9 44 53 156 165 154748 Activitats empresarials diverses 25 23 26 25 23 357 297 249 322 287

Total 69 68 73 74 77 1.058 731 833 1.265 1.276


G2.19 Empreses

0

10

20

30

40

50

60

70

80

des.01

jun.02

des.02

jun.03

des.03


0

50

100

150

Total Act. jurídiques, de compt.,tenidoria de llibres

Serveis tècnicsd'arquitectura i enginyeria

Assaigs i anàlisistècniques

Publicitat

Selecció i col·locació depersonal

Serveis d'investigació i deseguretat

Activitats industrials deneteja

Activitats empresarialsdiverses

Total

G2.20 Assalariats

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

des.01

jun.02

des.02

jun.03

des.03


0

400

800

1.200

1.600

2.000

TotalAct. jurídiques, de compt.,tenidoria de llibres

Serveis tècnicsd'arquitectura i enginyeria

Assaigs i anàlisistècniques

Publicitat

Selecció i col·locació depersonal

Serveis d'investigació i deseguretat

Activitats industrials deneteja

Activitats empresarialsdiverses

Total


Mercat laboral

33

3. Mercat laboral

3.1. Contractació laboral L'any 2003 es van formalitzar 11.043 contractes, un 6,1 % més que l’any 2002, després que aquest any haguessin disminuït un 8,6 % respecte de l’anterior. L’any 1997 es va aprovar una llei per reduir la temporalitat mitjançant els ajuts a la contractació indefinida. L’any 2001 es va aprovar el Reial decret llei 5/2001, de mesures urgents de reforma del mercat de treball per a l’increment de l’ocupació i la millora de la seva qualitat. Aquestes reformes han tingut efecte, atès que en el període 1997-2003 la contractació indefinida ha estat substancialment superior, 1.680 contractes de mitjana, a la del període 1993-1996, 292 contractes de mitjana. Concretament, l’any 2003 es van registrar 1.792 contractes indefinits, un 5,4% menys que 2002, però amb el percentatge d’indefinits sobre el total de contractes (16,2 %) entre els tres més alts dels últims deu anys. Els contractes temporals han augmentat un 8,7 %, i així recuperen gairebé el nivell de 2000 i 2001.

T3.1 Contractació indefinida i temporal. Barberà del Vallès. 1994-2003

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Indefinits 259 350 335 1.141 1.587 1.760 1.635 1.947 1.895 1.792Temporals* 6.057 7.772 7.983 10.040 8.779 11.657 9.716 9.439 8.512 9.251Total 6.316 8.122 8.318 11.181 10.366 13.417 11.351 11.386 10.407 11.043

Indefinits % 4,1% 4,3% 4,0% 10,2% 15,3% 13,1% 14,4% 17,1% 18,2% 16,2%Temporals* % 95,9% 95,7% 96,0% 89,8% 84,7% 86,9% 85,6% 82,9% 81,8% 83,8%Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Font: OTG de Barberà del Vallès i Diputació de Barcelona (Durada determinada + durada indeterminada)*

Font: OTG de Barberà del Vallès, Diputació de Barcelona i elaboració pròpia

G3.1 Contractació indefinida i percentatge sobre el total. Barberà del Vallès. 1994-03

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 20030%2%4%6%8%10%12%14%16%18%20%

Indefinits

% Indefinits sobre el total

Contractes Indefinits

% Indefinits sobre el total

Segons la durada dels contractes, en els de durada determinada per a l’any 2003 (vegeu T3.2 i G3.2), els d’1 a 3 mesos són els més freqüents, amb 2.090, seguits dels de fins a 1 mes, amb 1.920 contractes. També, molt a prop, els que estan entre els 3 i 6 mesos són el tercer grup més freqüent, amb 1.890.

34


T3.2 Contractació laboral segons durada. Barbera del Vallès. 1998-2003

1998 1999 2000 2001 2002 2003

Durada determinada 7.744 7.541 6.546 7.103 6.160 6.300Durada indeterminada 1.035 4.116 3.170 2.336 2.352 2.951Indefinits 1.587 1.760 1.808 1.947 1.895 1.792Total 10.366 13.417 11.524 11.386 10.407 11.043

Contractes de durada determinada. Barbera del Vallès

1998 1999 2000 2001 2002 2003

Fins a 1 mes 3.847 2.881 1.646 2.220 1.525 1.920D'1 a 3 mesos 2.130 2.368 2.454 2.443 2.257 2.090De 3 a 6 mesos 1.560 1.961 2.121 2.049 1.954 1.890De 6 a 12 mesos 191 309 294 378 411 389De 12 a 18 mesos 12 21 25 11 6 7De 18 a 24 mesos 2 1 2 0 3 3Més de 24 mesos 2 0 4 2 4 1Subtotal durada determinada 7.744 7.541 6.546 7.103 6.160 6.300Font: OTG de Barberà del Vallès i Diputació de Barcelona

Font: OTG de Barberà del Vallès i Diputació de Barcelona

G3.2 Contractes laborals segons durada del mateix. Barberà del Vallès. 1998-2003

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

< 1 mes 1 a 3 m. 3 a 6 m. 6 a 12 m. > 12 m. indefinits indetermin.

1998 2001 2002 2003

1999 2000

Sobre el total de contractes, si prenem com a referència l’any 2003, hi ha una proporció semblant dels indefinits, dels temporals fins a 1 mes, dels d’1 a 3 mesos, i els de 3 a 6 mesos, d’entre el 16 % i el 19 % per a cada grup. La distribució temporal dins de cada grup (fins a 1 mes, d’1 a 3 mesos, etc.) no és homogènia. Entre els contractes de menys d’un mes, per exemple, n’hi ha molts més de pocs dies que de 3 setmanes.

35

Font: OTG de Barberà del Vallès i Diputació de Barcelona

G3.3 Contractació laboral segons durada (%)Barberà del Vallès. 2003

De 6 a 12 mesos3,5%

De 3 a 6 mesos17,1%

D'1 a 3 mesos18,9%

Fins a 1 mes17,4%

Més de 12 mesos0,1%

TemporalDurada

determinada57,0%

TemporalDurada

indeterminada26,7%

Indefinits 16,2%

Gènere, edat, modalitat, sectors i ocupació de la contractació

Les dones han augmentat el seu pes relatiu en la contractació total i, en particular, en la indefinida. El flux de població inactiva a activa i l’augment de la necessitat de personal en aquests últims anys ha millorat la possibilitat d’ocupació de les dones. Paral·lelament a l’equiparació de la població activa segons el gènere, es redueixen lentament les diferències per sexe relatives a la contractació laboral. Tot i així, la diferència encara és evident. L’any 2003 es van registrar un total de 6.034 contractes per a homes i 5.009 per a dones, una diferència de 9 punts percentuals.

T

S

HoDo

3.3 Contractes per gènere. Barberà del Vallès. 2002-03

Variacióexe 2002 % 2003 % 2002-03

mes 5.648 54,3% 6.034 54,6% 6,8%nes 4.759 45,7% 5.009 45,4% 5,3%

Total 10.407 100,0% 11.043 100,0% 6,1%

Font: Diputació de Barcelona


G3.4 Contractes indefinits per gènereBarberà del Vallès. 2003

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

Homes Dones

Temps parcial

Ordinari

Minusvàlids L63/97

Contractes indefinitsL63/97...

Aturats en situaciód'exclusió social

Convertits enindefinits L63/97 ...

G3.5 Contractes temporals per gènereBarberà del Vallès. 2003

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

Homes Dones

Pràctiques

Temps parcial

Temporal bonificatminusvàlids

Eventuals circumst.producció

Obra o servei

Interinitat

Formació L63/97

Altres

36


Quant a la tipologia de la contractació de 2003, els indefinits més utilitzats són conversions en indefinit de temporals o eventuals (54 %); ordinaris (23 %), i contractes indefinits de foment de l’ocupació (17%); i, en quart lloc, de temps parcial (5 %). Tot i la tendència a l’equiparació per gènere, encara hi ha diferències. Això fa pensar que, sense les bonificacions, el diferencial de contractació per gènere seria més gran. Els contractes temporals utilitzats es concentren en tres tipologies: els eventuals per acumulació de tasques (43 %); els d’obra i servei (27 %); i els de temps parcial (25 %). Després, a molta distància, es troben els d’interinitat, els de formació i els de pràctiques amb proporcions inferiors al 5 %. Altres contractes que no s’han fet servir, tant indefinits com temporals, són, per exemple, per als aturats en situació d’exclusió social i els de minusvàlids en CET.

T3.4 Contractació laboral segons modalitat. Barberà del Vallès 2003Sexe Edat del treballador

Modalitat de contractació Total Homes Dones <19 20-24 25-29 30-45 >45

A temps parcial 94 28 66 11 26 14 29 14Ordinari temps indefinit 410 334 76 5 53 122 187 43Minusvàlids L 63/97 i 64/97 i RD 1451/83 8 4 4 0 1 0 6 1Contractes indefinits L 63/97 i 64/97 303 144 159 6 73 97 39 88Aturats en situació d'exclusió social 1 1 0 0 0 0 1 0Convertits en indefinits L 63/97 i 64/97 976 564 412 65 235 265 359 52Pràctiques 118 54 64 8 63 47 0 0Temps parcial 2.267 889 1.378 435 764 382 522 164Temporals bonificats minusvàlids 6 4 2 0 0 2 2 2Obra o servei 2.491 1.293 1.198 356 732 524 674 205Eventuals circumstàncies producció 3.978 2.557 1.421 499 1.088 983 1.146 262Interinitat 266 97 169 16 74 67 96 1Relleu 1 1 0 0 0 1 0 0Formació L 63/97 110 58 52 84 26 0 0 0Altres 14 6 8 0 5 2 5 2

Total 11.043 6.034 5.009 1.485 3.140 2.506 3.066 846

3

T3.4 Contractació laboral segons modalitat. Barberà del Vallès 2003 (continuació)

Durada del contracte Sector d'activitat

Modalitat de contractació <1m

es

1 a

3 m

esos

3 a

6 m

esos

6 a

12 m

esos

12 a

18

mes

os

18 a

24

mes

os

>24

mes

os

Inde

term

inat

s

Inde

finits

Agric

ultu

ra

Indú

stria

Con

stru

cció

Serv

eis

A temps parcial - - - - - - - - 94 0 14 3 7Ordinari temps indefinit - - - - - - - - 410 0 136 52 22Minusvàlids L 63/97 i 64/97 i RD 1451/83 - - - - - - - - 8 0 5 0Contractes indefinits L 63/97 i 64/97 - - - - - - - - 303 0 62 12 22Aturats en situació d'exclusió social. I - - - - - - - - 1 0 0 0Convertits en indefinits L 63/97 i 64/97 - - - - - - - - 976 2 470 52 45Pràctiques 0 0 73 43 0 2 0 0 - 0 13 4 101Temps parcial 821 563 409 91 3 1 0 379 - 0 239 24 2.004Temporals bonificats minusvàlids 0 0 0 5 0 0 0 1 - 0 3 0Obra o servei 38 26 24 11 2 0 0 2.390 - 0 187 620 1.684Eventuals circumstàncies producció 1.014 1.484 1.255 223 2 0 0 0 - 1 1.550 146 2.281Interinitat 47 16 23 1 0 0 0 179 - 0 45 2 219Relleu 0 0 0 0 0 0 1 0 - 0 1 0Formació L 63/97 0 0 96 14 0 0 0 0 - 0 28 11 71Altres 0 1 10 1 0 0 0 2 - 0 2 0 12

Total 1.920 2.090 1.890 389 7 3 1 2.951 1.792 3 2.755 926 7.359


723912

3

0

37

La distribució de la contractació segons el grup d’edat mostra que el grup dels joves menors de 19 anys representa el 13 % del total de contractes registrats l’any 2003. Aquest és l’únic grup per edat que ha experimentat una variació percentual negativa (-3,4 %) en relació amb la contractació de l’any anterior. El grup d’edat que més contractes registra és el d’entre 19 i 24 anys, amb 3.026. L’altre grup amb més contractació és el d’entre 30 i 45 anys, amb 3.066. Per sector d’activitat, on es registren més contractes és en el sector serveis, amb un total de 7.359, quantitat que representa dos terços del total de contractes registrats a Barberà del Vallès l’any 2003. L’altre gran sector on es registren més contractes és la indústria, amb 2.755, seguit de la construcció, amb 926. En relació amb l’any anterior, la contractació ha disminuït a la indústria amb una variació del –15 %, mentre que en el cas dels serveis ha passat el contrari, amb un augment del 17 %. T3.5 Contractes per edat. T3.6 Contractes per sector d'activitat. Barberà del Vallès. 2002-2003 Barberà del Vallès. 2002-2003

Variació Sector VariacióEdat 2002 % 2003 % 2002-03 d'activitat 2002 % 2003 % 2002-03

<19 1.538 14,8% 1.485 13,4% -3,45% Agricultura 12 0,1% 3 0,0% -75,0%19-24 3.026 29,1% 3.140 28,4% 3,77% Indústria 3.248 31,2% 2.755 24,9% -15,2%25-29 2.181 21,0% 2.506 22,7% 14,90% Construcció 831 8,0% 926 8,4% 11,4%30-45 2.889 27,8% 3.066 27,8% 6,13% Serveis 6.316 60,7% 7.359 66,6% 16,5%>45 773 7,4% 846 7,7% 9,44% Total 10.407 100,0% 11.043 100,0% 6,11%Total 10.407 100,0% 11.043 100,0% 6,11%


Per ocupació de la persona contractada (CNO a 2-dígits), les quatre ocupacions amb més contractació l’any 2003 són els peons d’indústries manufactureres, amb 3.621 contractes; els peons de transport i descarregadors, amb 1.463; els dependents de comerç, amb 1.163;, i els operadors de màquines d’oficina, amb 786. De les dues següents, els treballadors d’obres estructurals de construcció, i els empleats domèstics i personal neteja edifici, van formalitzar entre 300 i 400 contractes. En relació amb l’evolució respecte de 2002, els contractes de peons de transport i descarregadors han experimentat un augment (29 %), mentre que els de treballadors d’obres estructurals de construcció s’han mantingut estables i els d’operadors de màquines d’oficina han baixat en un 9,2 %. Els altres tres grups d’ocupacions han crescut de forma similar o lleugerament superior al conjunt de contactes (6,1 %). Aquestes sis ocupacions van representar el 70 % del total de contractació. Tant el conjunt d’aquestes, com el de la resta han vist augmentar els contractes temporals, però, mentre que en aquestes els contractes indefinits han augmentat un 5 %, a la resta han disminuït un 17 %. És a dir, hi ha hagut una certa concentració de l’ocupació neta en les ocupacions més contractades, que, en terme mig tenen un nivell de qualificació menor.

38


T3.7 Contractació segons ocupació (cno-2 dígits). Barberà del Vallès. 2001-2003

Contractes DiferènciesCCO Descripció 2001 2002 2003 2001-02 2002-03

00 Forces armades10 Membres del poder i directius administració11 Directors empresa > 10 assalariats 56 48 67 -8 1912 Gerents empresa comerç < 10 assalariats 2 -213 Gerents hotel i restauració < 10 assalariats14 Gerents altres empreses < 10 assalariats 2 2 215 Gerents empresa comerç sense assalariats16 Gerents empresa hoteleria sense assalariats17 Gerents d'altres empreses sense assalariats 1 1 -1 120 Prof. ciències pures i enginyeria, 2n i 3r cicle 62 59 26 -3 -3321 Prof. ciències naturals i sanitat, 2n i 3r cicle 14 8 16 -6 822 Prof. ensenyament, 2n i 3r cicle 37 20 20 -1723 Prof. del dret 3 6 15 3 924 Prof. org.empresa i ciències socials,2n i 3r cicle 16 44 57 28 1325 Escriptors, artistes i altres, 2n i 3r cicle 3 3 17 1426 Prof. ciències pures i enginyeria, 1r cicle 30 13 22 -17 927 Prof. ciències naturals i sanitat, 1r cicle 1 7 23 6 1628 Prof. ensenyament, 1r cicle 3 7 9 4 229 Altres prof., 1r cicle 14 6 9 -8 330 Tècnics ciències físiques, químiques i enginyeria 134 174 145 40 -2931 Tècnics ciències naturals i sanitat 9 13 8 4 -532 Tècnics educació infantil i instructors conducció 25 14 18 -11 433 Prof. suport operacions financeres i comercials 262 245 235 -17 -1034 Prof. suport gestió administrativa 7 25 35 18 1035 Altres tècnics i prof. de suport 32 27 41 -5 140 Em

4pleats serveis comptables, financers i transport 251 159 115 -92 -44

41 Empleats biblioteques i serveis de correus 5 11 12 6 142 Operadors de màquines d'oficina 862 866 786 4 -8043 Aux. administratius sense atenció públic ncaa 1 7 -1 744 Aux. administratius amb atenció públic ncaa45 Empleats ag. viatges i sim., amb atenció públic 76 59 67 -17 846 Caixers, taquillers i sim. amb atenció al públic 202 112 98 -90 -1450 Treb. serveis restauració 236 224 239 -12 1551 Treb. de serveis personals 86 88 148 2 6052 Treb. serveis protecció i seguretat 8 26 34 18 853 Dependents comerç i sim. 1.021 1.074 1.163 53 8960 Treb. qualificats agrícoles 4 16 22 12 661 Treb. qualificats ramaders62 Treb. qualificats altres activitats agràries63 Pescadors i treb. qualificats piscícoles70 Encarregats obra i altres de la construcció 1 6 8 5 271 Treb. obres estructurals de construcció 485 365 365 -12072 Treb. acabats de la construcció i pintors 252 181 162 -71 -1973 Encarregats metal·lúrgia i caps taller mecànic 2 2 3 174 Treb. de les indústries extractives75 Soldadors, planxistes, ferrers i sim. 66 70 103 4 3376 Mecànics i ajustadors maquinària, equips elèctrics 169 190 241 21 5177 Treb. arts gràfiques, artesans tèxtils i sim. 122 133 94 11 -3978 Treb. indústria alimentació, begudes i tabac 52 76 40 24 -3679 Treb. de la fusta,tèxtil, confecció, pell i calçat 187 134 80 -53 -5480 Caps equip i encarregats instal·lacions fixes 1 1 -1 181 Operadors instal·lacions industrials fixes 56 111 58 55 -5382 Encarregats operadors màquines fixes 1 2 1 1 -183 Operadors màquines fixes 467 323 265 -144 -5884 Muntadors i engalzadors 26 5 19 -21 1485 Maquinista locomotora,operador 14 23 44 9 2186 Conductors vehicles transport urbà o per carretera 278 290 284 12 -690 Treb. no qualificats del comerç 2 5 3 391 Em

-2pleats domèstics i personal neteja edificis 390 276 307 -114 31

92 Conserges edificis, netejavidres i vigilants 102 102 111 993 Altres treb. no qualificats en altres serveis 63 30 44 -33 1494 Peons agraris i pesquers 2 295 Peons mineria96 Peons construcció 213 179 267 -34 8897 Peons indústries manufactureres 3.706 3.415 3.621 -291 20698 Peons transport i descarregadors 1.266 1.133 1.463 -133 330

Total 11.386 10.407 11.043 -979 636

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria

39

T3.8 Contractació indefinida i temporal segons ocupació (cno-2 dígits). Barberà del Vallès. 2002-2003

Contractes 2003 Diferències 2002-03

CCO Descripció Total Indefinits Temporals Indefinits Temporals

00 Forces armades10 Membres del poder i directius administració11 Directors empresa > 10 assalariats 67 48 19 8 1112 Gerents empresa comerç < 10 assalariats13 Gerents hotel i restauració < 10 assalariats14 Gerents altres empreses < 10 assalariats 2 1 1 -1 115 Gerents empresa comerç sense assalariats16 Gerents empresa hoteleria sense assalariats17 Gerents d'altres empreses sense assalariats 1 1 120 Prof. ciències pures i enginyeria, 2n i 3r cicle 26 14 12 -21 -1221 Prof. ciències naturals i sanitat, 2n i 3r cicle 16 2 14 -1 922 Prof. ensenyament, 2n i 3r cicle 20 20 -3 323 Prof. del dret 15 5 10 4 524 Prof. org.empresa i ciències socials,2n i 3r cicle 57 18 39 4 925 Escriptors, artistes i altres, 2n i 3r cicle 17 2 15 2 1226 Prof. ciències pures i enginyeria, 1r cicle 22 9 13 5 427 Prof. ciències naturals i sanitat, 1r cicle 23 5 18 3 1328 Prof. ensenyament, 1r cicle 9 3 6 229 Altres prof., 1r cicle 9 2 7 330 Tècnics ciències físiques, químiques i enginyeria 145 53 92 -24 -531 Tècnics ciències naturals i sanitat 8 3 5 -3 -232 Tècnics educació infantil i instructors conducció 18 4 14 433 Prof. suport operacions financeres i comercials 235 102 133 -17 734 Prof. suport gestió administrativa 35 8 27 1035 Altres tècnics i prof. de suport 41 13 28 1440 Empleats serveis comptables, financers i transport 115 23 92 7 -5141 Empleats biblioteques i serveis de correus 12 1 11 142 Operadors de màquines d'oficina 786 317 469 47 -12743 Aux. administratius sense atenció públic ncaa 7 7 744 Aux. administratius amb atenció públic ncaa45 Empleats ag. viatges i sim., amb atenció públic 67 13 54 -1 946 Caixers, taquillers i sim. amb atenció al públic 98 5 93 -6 -850 Treb. serveis restauració 239 41 198 -19 3451 Treb. de serveis personals 148 22 126 -4 6452 Treb. serveis protecció i seguretat 34 8 26 -5 1353 Dependents comerç i sim. 1.163 158 1.005 -13 10260 Treb. qualificats agrícoles 22 2 20 -3 961 Treb. qualificats ramaders62 Treb. qualificats altres activitats agràries63 Pescadors i treb. qualificats piscícoles70 Encarregats obra i altres de la construcció 8 3 5 1 171 Treb. obres estructurals de construcció 365 57 308 16 -1672 Treb. acabats de la construcció i pintors 162 31 131 -21 273 Encarregats metal·lúrgia i caps taller mecànic 3 2 1 174 Treb. de les indústries extractives75 Soldadors, planxistes, ferrers i sim. 103 17 86 5 2876 Mecànics i ajustadors maquinària, equips elèctrics 241 56 185 -16 6777 Treb. arts gràfiques, artesans tèxtils i sim. 94 16 78 -11 -2878 Treb. indústria alimentació, begudes i tabac 40 11 29 -9 -2779 Treb. de la fusta,tèxtil, confecció, pell i calçat 80 29 51 -29 -2580 Caps equip i encarregats instal·lacions fixes 1 1 181 Operadors instal·lacions industrials fixes 58 17 41 -5382 Encarregats operadors màquines fixes 1 1 -183 Operadors màquines fixes 265 71 194 -17 -4184 Muntadors i engalzadors 19 2 17 1 1385 Maquinista locomotora,operador 44 12 32 12 986 Conductors vehicles transport urbà o per carretera 284 69 215 6 -1290 Treb. no qualificats del comerç 3 2 1 191 Em

-3pleats domèstics i personal neteja edificis 307 23 284 -1 32

92 Conserges edificis, netejavidres i vigilants 111 7 104 -10 1993 Altres treb. no qualificats en altres serveis 44 1 43 1494 Peons agraris i pesquers 2 1 1 1 195 Peons mineria96 Peons construcció 267 16 251 6 8297 Peons indústries manufactureres 3.621 381 3.240 -14 22098 Peons transport i descarregadors 1.463 84 1.379 16 314

Total 11.043 1.792 9.251 -103 739

Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria. Servei d'Estudis i Estadística. Gabinet Tècnic

40


Generació d’ocupació segons tipologia

Amb la contractació per ocupació dins un territori (vegeu T3.8) i els llocs de treball que s’hi concentren (T5.2), es pot establir una mena d’indicador de generació d’ocupació. En concret, és millor tenir en compte la contractació indefinida, variable més acurada per a l’indicador. Cal tenir present que, tot i així, es tractaria d’una taxa bruta perquè tan sols es tenen en compte les altes (contractes indefinits), però no les baixes, és a dir, jubilacions, rescissions de contracte, baixes voluntàries, etc. Per cada 100 llocs de treball, enguany s’han formalitzat 10 contractes indefinits. Els grups d’ocupacions que estarien per sobre de la mitjana en aquesta generació bruta d’ocupació, van ser els treballadors no qualificats, amb 37, i els empleats administratius, 18. Al voltant de la mitjana se situarien els tècnics i professionals de suport, i els artesans i treballadors qualificats de les indústries i la construcció. Per sota es trobarien el personal directiu, els tècnics i professionals científics i intel·lectuals, i els operadors d’instal·lacions i maquinària. Una informació més acurada que aquesta taxa bruta ens la donaria l’anàlisi dels ocupats per tipologia que proporcionen els censos. Les dades del cens de 2001 es publicaran en breu. En un futur informe se’n farà una anàlisi.

41

3.2. Atur registrat L’alentiment de les taxes de creixement que experimentem al nostre país i a Europa queden reflectides, alhora, en l’evolució de l’atur en l’àmbit local. En el decenni anterior l’atur va començar a disminuir des dels mesos de març i abril de 1994 fins a mitjan 2000, quan aquesta tendència va canviar.

T3.9 Atur registrat històric.Barberà del Vallès Desembres 1994-03

VariacióHomes Dones Total Homes Dones Total

des.94 796 870 1.666 -13,3% 5,7% -4,3%des.95 726 867 1.593 -8,8% -0,3% -4,4%des.96 671 807 1.478 -7,6% -6,9% -7,2%des.97 520 790 1.310 -22,5% -2,1% -11,4%des.98 421 690 1.111 -19,0% -12,7% -15,2%des.99 313 602 915 -25,7% -12,8% -17,6%des.00 314 554 868 0,3% -8,0% -5,1%des.01 381 623 1.004 21,3% 12,5% 15,7%des.02 446 640 1.086 17,1% 2,7% 8,2%des.03 462 671 1.133 3,6% 4,8% 4,3%

Font: OTG de Barberà del Vallès i elaboració pròpia

G3.6 Evolució de l'atur registrat. Barberà del Vallès. Desembres 1994-03

1.666 1.5931.478

1.310

1.111

915 8681.004

1.086 1.133

0

400

800

1.200

1.600

2.000

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

L’any 2003 tanca amb un total de 1.133 persones desocupades, un 4,3% més que l’any anterior. Tot i ser el tercer any consecutiu en augment, aquest últim ha estat menor que l’anterior i molt menor que el precedent. La taxa d’atur registrada s’ha situat en el 7,9 % sobre el total de la població activa10. L’evolució i el nivell de la taxa d’atur són pràcticament idèntics als del Vallès Occidental.

T3.10 Atur registrat. Taula resum. Barberà del Vallès. Des. 2001-03

Atur registrat Variació % % s/. totaldes. 01 des. 02 des. 03 2001-02 2002-03 des.03

Total 1.004 1.086 1.133 8,2% 4,3% 100,0%Homes 381 446 462 17,1% 3,6% 40,8%Dones 623 640 671 2,7% 4,8% 59,2%

16-24 anys 141 141 152 0,0% 7,8% 13,4%25-44 anys 510 534 511 4,7% -4,3% 45,1%>45 anys 353 411 470 16,4% 14,4% 41,5%

Agricultura 0 5 1 -80,0% 0,1%Indústria 319 364 342 14,1% -6,0% 30,2%Construcció 83 107 88 28,9% -17,8% 7,8%Serveis 488 483 544 -1,0% 12,6% 48,0%Sense ocupació anterior 114 127 158 11,4% 24,4% 13,9%


4210 Població activa segons les xifres del cens de 2001


Específicament la taxa d’atur es troba lleugerament per sobre de la comarcal en quatre dècimes percentuals i ambdues per sobre de la de Catalunya, 1,3 punts percentuals en el cas del municipi. Per contra es troba 1,1 punt per sota de la d’Espanya. Cal observar que ja no s’informa de forma oficial11 de la taxa d’atur registrat, sinó tan sols del nombre d’aturats registrats. El motiu és que la taxa d’atur registrat no és un indicador acurat, atès que posa en relació el nombre d’aturats registrat, que és un registre administratiu, amb la població activa, que és una enquesta. En aquest informe presentem les taxes d’atur registrat tenint en compte, però, aquesta circumstància.

T3.11 Taxa d'atur registrat segons àmbit territorial. Trimestres 2001-03

Barberà del Vallès

Vallès Occident. Catalunya Espanya

des.01 7,0 6,6 6,0 8,3mar.02 6,9 6,7 6,1 8,7jun.02 6,8 6,8 6,0 8,2set.02 7,3 7,0 6,2 8,4des.02 7,6 7,3 6,5 8,9mar.03 7,9 7,3 6,4 9,0jun.03 7,9 7,1 6,1 8,4set.03 8,1 7,3 6,3 8,5des.03 7,9 7,5 6,6 9,0


G3.9 Evolució de la taxa d'atur. Barberà del Vallès, Vallès Occidental, Catalunya i Espanya.

2001-03

0

2

4

6

8

10

12

Gen. '01 Jul. '01 Gen. '02 Jul. '02 Gen. '03 Jul. '03

Taxa

d'a

tur (

%)

Barberà del Vallès Vallès OccidentalCatalunya Espanya

El nombre d’aturats per gènere ha experimentat un augment similar aquest any, més les dones (4,8 %) que els homes (3,6 %), mentre que l’any 2002 l’augment s’havia concentrat gairebé tot en els homes. Aquests, amb 462, representen el 40,8% de l’atur global de la ciutat i les dones, amb 671, el 59,2% restant. La taxa d’atur permet apreciar millor com la desocupació afecta de forma desigual els homes i les dones. Els homes tenen una taxa d’atur del 5,5 %, i les dones de l‘11,2 %; una diferència de prop de sis punts percentuals.

Font: OTG Barberà i elaboració pròpia

G3.7 Evolució de l'atur registrat segons gènere. Barberà del Vallès. 1994-2003

0

250

500

750

1.000

1.250

1.500

1.750

2.000

gen

94

gen

95

gen

96

gen

97

gen

98

gen

99

gen

'00

gen

'01

gen

'02

gen

'03

Atu

rats

Total

Dones

Homes

G3.8 Distribució del nombre d'aturats segons gènere. Barberà del Vallès.

1994-2003

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

gen

94

gen

95

gen

96

gen

97

gen

98

gen

99

gen

'00

gen

'01

gen

'02

gen

'03

% s

obre

el t

otal Dones

Homes

11 Des del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

43

En els gràfics anteriors s’observa que en èpoques de bona conjuntura, de disminució de l’atur, el nombre d’homes aturats disminueix en major mesura que el nombre de dones; i a l’inrevés, en èpoques d’augment de l’atur, com a principis dels noranta o els últims tres anys, 2001-2003, el nombre d’homes aturats s’incrementa més que el de les dones. Segons l’estructura per edats (vegeu G3.10), l’any 2003 han augmentat força els aturats de 45-54 anys (20 %) i han disminuït força els de 25-34 anys (-6 %) fins a igualar-se en nombre. Cadascun representa una quarta part dels aturats registrats, al voltant dels 290. En els altres grups l’augment ha estat al voltant del produït en el global d’aturats (4,3 %). L’altre grup amb menys persones registrades a l’atur és el de 16-24, amb 152 persones, per sota del de més edat, 55-64 anys, amb 185. Amb la perspectiva de dos anys l’augment de l’atur ha afectat totes les edats. S’observen uns alts i baixos més acusats com més jove és el col·lectiu, ja que en aquestes edats s’entra i se surt més sovint de la situació d’atur. En el cas dels homes, el nombre d’aturats no és gaire diferent entre col·lectius. Alhora que aquest indicador mostra l’estructura de la població activa, també deixa constància de la permanència dels individus dins el col·lectiu de la població activa al llarg de la vida laboral. En el cas de les dones hi ha un nombre similar d’aturades entre les més joves, 16-24 anys, en relació amb els homes joves aturats, i les de més edat, 55-64, registren volum menor que en el cas dels homes. Aquest últim grup d’edat fa palesa la poca població femenina activa en relació amb la dels homes. A la resta d’edats, des dels 25 fins als 54 hi ha un nombre significativament major de dones que d’homes.


G3.10 Total aturats per edatBarberà del Vallès 2002-2003

0

50

100

150

200

250

300

350

gen.

02

abr.

02

jul.

02

oct.

02

gen.

03

abr.

03

jul.

03

oct.

03

16-24 25-3435-44 45-5455-64

G3.11 Homes aturats per edatBarberà del Vallès 2002-2003

0

50

100

150

200

250

300

350

gen.

02

abr.

02

jul.

02

oct.

02

gen.

03

abr.

03

jul.

03

oct.

03

Hom

es a

tura

ts

16-24 25-3435-44 45-5455-64

G3.12 Dones aturades per edat Barberà del Vallès 2002-2003

0

50

100

150

200

250

300

350

gen.

02

abr.

02

jul.

02

oct.

02

gen.

03

abr.

03

jul.

03

oct.

03

Don

es a

tura

des

16-24 25-3435-44 45-5455-64

44

Segons la titulació acadèmica, el major volum d’aturats es registra en les persones que tenen Certificat d’escolaritat: 604 aturats, i les que tenen l’EGB, 335. Juntament amb les persones amb estudis primaris, la suma dels tres grups suposa el 86% dels aturats del municipi. Aquest fet denota que el gran volum d’aturats té un nivell acadèmic baix. Això repercuteix directament a l’hora de cercar feina. L’augment de l’atur afecta primer les ocupacions que requereixen un nivell d’instrucció baix pel


major nivell de rotació que s’hi dóna. El pes relatiu d’aquests tres nivells d’estudi sobre el total ha augmentat, encara que poc, en aquests dos últims anys.

T3.12 Atur registrat segons la titulació acadèmica Barberà del Vallès. Desembres 2001-03

Variació %des. 01 des. 02 des. 03 2001-02 2002-03

Estudis primaris 35 35 33 0,0% -5,7%Certificat d'escolaritat 510 583 604 14,3% 3,6%EGB 301 306 335 1,7% 9,5%FP1-FP2 73 75 67 2,7% -10,7%BUP 48 54 72 12,5% 33,3%Titol de grau mitjà 13 15 12 15,4% -20,0%Títol de grau superior 24 18 10 -25,0% -44,4%Total 1.004 1.086 1.133 8,2% 4,3%


G3.13 Distribució de l'atur segons la titulació acadèmica. Barberà del Vallès. Des. 2003

Certificat d'escolaritat

53%

EGB30%

BUP6%

FP1-FP26%

Estudis primaris

3%

Titol de grau mitjà1%

Títol de grau superior

1%


G3.14 Variació d'atur registrat segons el nivell acadèmic. Barberà del Vallès. Desembres 2001-03

0%

14%

2%

3%

13%

15%

-25%

-6%

4%

9%

-11%

33%

-20%

-44%

-60% -40% -20% 0% 20% 40% 60%

Estudis primaris

Certificat d'escolaritat

EGB

FP1-FP2

BUP

Titol de grau mitjà

Títol de grau superior

2002-03

2001-02

Segons els sectors d’activitat econòmica, el sector serveis, amb 544, engloba el 48,0% del total d’atur, seguit de la indústria, amb 342 i 30,2% del total. La construcció representa el 7,8 %, amb 88 aturats. Els aturats que formen el grup sense ocupació anterior, 158, representen el 13,9% del total d’aturats. L’evolució de l’atur per sectors d’activitat ha tingut un comportament força desigual al llarg d’aquests dos anys. Segons l’activitat econòmica, on més ha crescut el nombre d’aturats ha estat als serveis, amb el 12,6 % durant l’últim any, mentre que a la indústria (-6,0 %) i a la construcció (-17,8 %) ha disminuït. D’altra banda, cal tenir presents les persones sense ocupació anterior, que també han augmentat (un 24,4 %, més encara que l’11,4 % de l’any precedent). En èpoques d’augment de l’atur també creixen les dificultats a l’hora de trobar feina per primer cop.

45

T3.13 Atur registrat segons les branques d'activitat econòmica Barberà del Vallès. des. 01 - des. 03

Variació %des.01 des.02 des.03 2001-02 2002-03

Agricultura i ramaderia 4Pesca 1 1Industries extractivesIndustria manufacturera 319 361 338 13,2% -6,4%Electricitat, gas i aigua 3 4Construcció 83 107 88 28,9% -17,8%Comerç, reparacions 143 145 165 1,4% 13,8%Hoteleria 43 35 36 -18,6% 2,9%Transports i comunicacions 21 24 40 14,3% 66,7%Intermediació financera 5 6 4 20,0% -33,3%Immobiliàries i lloguer 175 185 195 5,7% 5,4%Adm. pública, defensa i S.S. 16 11 19 -31,3% 72,7%Educació 19 18 15 -5,3% -16,7%Activ. sanit. i serveis socials 22 16 13 -27,3% -18,8%Altres activitats socials 43 41 54 -4,7% 31,7%Personal domèstic 1 2Organismes extraterritorials 1 1 1Sense ocupació anterior 114 127 158 11,4% 24,4%Total 1.004 1.086 1.133 8,2% 4,3%



G3.15 Variació d'aturats per activitat econòmica. Barberà del Vallès. des. 01 - des. 03

13,2%

28,9%

1,4%

-18,6%

14,3%

20,0%

5,7%

-31,3%

-5,3%

-27,3%

-4,7%

11,4%

-6,4%

-17,8%

13,8%

2,9%

66,7%

-33,3%

5,4%

-16,7%

-18,8%

31,7%

24,4%

72,7%

-80%

-60%

-40%

-20% 0% 20%

40%

60%

80%

Agricultura i ramaderia

Pesca

Industries extractives

Industria manufacturera

Electricitat, gas i aigua

Construcció

Comerç, reparacions

Hoteleria

Transports i comunicacions

Intermediació financera

Immobiliàries i lloguer

Adm. pública, defensa i S.S.

Educació

Activ. sanit. i serveis socials

Altres activitats socials

Personal domèstic

Organismes extraterritorials

Sense ocupació anterior 2002-03

2001-02

46


En funció dels grans grups de professionals, el col·lectiu amb més aturats són els treballadors no qualificats, amb 288 aturats (25,4 %) i els operadors en maquinària, amb 277 (24,4 %). Aquests dos grups representen la meitat de l’atur registrat del municipi. El primer grup ha augmentat un 13,4 %, mentre que el dels operadors de maquinària aturats ha disminuït en un 3,1 %. Aquests dos col·lectius han tingut una evolució inversa a la de l’any anterior, fet que ha provocat que s’intercanviessin posicions i en el mes de desembre de 2003 els aturats treballadors no qualificats siguin el col·lectiu més nombrós. Aquest any 2003, el col·lectiu que més ha augmentat ha estat el de treballadors dels serveis, amb un 14,1 %. Els altres dos grans col·lectius s’han comportat millor, atès que els empleats administratius han augmentat un 2,2 %, per sota la mitjana, i els treballadors qualificats han disminuït un 1,2 %, per bé que l’any anterior havien augmentat força.

T3.14 Atur registrat segons els grans grups professionals Barberà del Vallès. des. 01 - des. 03

Variació %des.01 des.02 des.03 2001-02 2002-03

Directius 12Directius 7 9 12 28,6% 33,3% Tècnics i p. científic 24Tècnics i p. científics 32 29 24 -9,4% -17,2% Tècnics i prof. de re 67Tècnics i p. de suport 47 64 67 36,2% 4,7% Empleats administr 138Empleats administratius 128 135 138 5,5% 2,2% Treb. dels serveis 162Treb. dels serveis 151 142 162 -6,0% 14,1% Treb. Agric. i Pesca 2Treb. agricultura i pesca 1 2 2 100,0% 0,0% Treb. Qualificats 163Treb. qualificats 122 165 163 35,2% -1,2% Operadors de maq. 277Operadors de maquinària 256 286 277 11,7% -3,1% Treb. no qualificats 288Treb. no qualificats 260 254 288 -2,3% 13,4%Forces armadesTotal 1.004 1.086 1.133 8,2% 4,3%


G3.16 Pes relatiu de l'atur segons els grans grups professionals. Barberà del Vallès. des.

2003

Empleats administrat.

12,2%

Treb. Qualificats

14,4%

Operadors de maq.

24,4%Treb. Agric. i

Pesca0,2%

Treb. dels serveis14,3%

Treb. no qualificats

25,4%

Tècnics i prof. de

recolçam.5,9%

Tècnics i p. científics

2,1%Directius

1,1%

49,7%


G3.17 Variació de l'atur registrat. Grans grups professionals. Barberà del Vallès.

des. 01 - des. 03

-9%

36%

5%

12%

-2%

33%

-17%

5%

2%

14%

0%

-1%

-3%

13%

35%

29%

-6%

100%

-60% -40% -20% 0% 20% 40% 60%

Directius

Tècnics i p. científics

Tècnics i p. de suport

Empleats administratius

Treb. dels serveis

Treb. agricultura i pesca

Treb. qualificats

Operadors de maquinària

Treb. no qualificats

2001-022000-01

47

48

3.3. Regulació d’ocupació

T3.15 Expedients de regulació d'ocupació i treballadors afe Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya.

Barberà del Vallès Vallès OccidentalAny Expedients Treballadors Expedients Treballadors

El nombre d’expedients de regulació d’ocupació, així com el nombre de treballadors afectats per aquests, són un bon indicador de la situació econòmica d’un territori, atès que, generalment, són el reflex de les dificultats econòmiques de les empreses i afecten, de retruc, els treballadors. L’evolució del nombre d’ERO és paral·lel als cicles econòmics. Això es constata a les xifres mostrades a la taula T3.15, on veiem que l’any 1994 es van donar, tant a Barberà del Vallès com al Vallès Occidental i a Catalunya, el major nombre d’ERO. Els mesos de març i abril d’aquest any van ser els que van registrar un nombre més gran d’aturats; a partir d’aquests mesos i fins a l’any 2000, el nombre d’aturats va presentar una disminució constant. Des de 2001 s'ha detectat un increment en el nombre d’expedients i de treballadors afectats, paral·lel a la taxa d’atur. Aquest any 2003, els dotze expedients de regulació d’ocupació que hi ha hagut al municipi han afectat 434 treballadors.

ctats1994-2003

CatalunyaExpedients Treballadors

afectats afectats afectats

1994 19 187 373 4.338 2.960 33.4431995 7 531 115 4.460 1.007 31.8581996 5 491 92 2.514 818 17.0771997 5 463 83 4.818 702 29.4991998 5 160 67 1.199 523 13.6071999 4 81 62 934 500 7.8012000 0 0 53 1.242 542 8.3542001 4 230 72 2.803 654 18.7172002 8 344 95 2.117 720 15.3942003 12 434 88 2.195 606 13.885

Font: Departament de Treball i Indústria. Servei d'Estudis i Estadística. Àrea d'Estadística El nombre de treballadors afectats en relació amb els d’expedients ens indica una aproximació a les dimensions de les empreses afectades. Tenint en compte els dos últims anys, en el 2002 la mitjana de treballadors afectats per expedient va ser de 43 i en el 2003, de 36. No es pot afirmar si la més afectada va ser l’empresa petita, la mitjana o la gran. Per poder fer aquesta afirmació cal observar el nombre de treballadors afectats per cadascun dels expedients. Però sí es pot afirmar que, en terme mig, les empreses afectades tenen una major dimensió en treballadors, atès que en el cas del Vallès Occidental la mitjana de treballadors afectats per expedient va ser de 22 i 25 en els dos últims anys, i de 21 i 23 en el cas de Catalunya. També cal tenir en compte que la dimensió mitja de les empreses de Barberà del Vallès és superior als altres dos àmbits territorials que es consideren.


Font: Departament de Treball i Indústria i elaboració pròpia

G3.18 Nombre mitjà de treballadors per expedient. Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 2001-2003

42,0

104,0

8,5

54,546,6

22,4 19,1 25,4

42,028,7

27,9

60,8

27,220,8

0

30

60

90

120

1r. sem 2n. sem 1r. sem 2n. sem 1r. sem 2n. sem Mitja

2001 2002 2003 01-03


Tipus d’ERO i mesura adoptada

La gran majoria d’ERO són pactats. A Barberà del Vallès, dels 57 ERO que es van presentar en el període 1994-2002, només 5 van ser no pactats, la qual cosa representa un 8,8 % del total, xifra molt propera al 7,6 % que va representar al Vallès Occidental. En aquest any 2003 els 12 ERO del municipi han estat pactats, i els 88 de la comarca, llevat de 2, també. Pel que fa a l’efecte de la resolució de les regulacions en aquest mateix període, 1994-2002, la majoria (73,7 %) són d’extinció, és a dir, per tancament de l’empresa i pèrdua definitiva dels llocs de treball. En segon lloc, es troben els de suspensió transitòria, que van representar una mitjana del 21,2 %, amb la particularitat que han augmentat els últims anys; si els anys 1997 i 1998 no n’hi va haver cap, el 2001 i el 2002 van suposar el 50 % dels expedients. La resta, un 5,3 %, són de reducció de la jornada laboral. Enguany 8 han estat per extinció i 4 per suspensió. En el cas de la comarca les proporcions són similars, 68 i 20, respectivament. No obstant això, la distribució dels treballadors afectats és força diferent. La suspensió transitòria afecta un major nombre de treballadors, amb un 61,4 % del total, i l’extinció, efecte majoritari en la resolució d’expedients, representa el 34,2 %. Només la reducció manté unes proporcions semblants entre el nombre d’expedients i el nombre de treballadors afectats, que suposen un 4,3 %. De la mateixa manera, aquest any 2003 s’han vist afectats més treballadors per suspensió transitòria, 305 dels 434 (70,3 %), que per rescissió, 129 (29,7 %). Val a dir que és possible que els mateixos treballadors d’una empresa es vegin afectats més d’un cop per una suspensió transitòria de la feina en un mateix any, fet que inflaria la proporció esmentada. En el cas de la rescissió, per la pròpia naturalesa de la mesura, només pot succeir un cop.

49

Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 1994-2003

Any% % % % %

1994 16 84,2% 2 10,5% 1 5,3% 304 81,5% 55 14,7% 14 3,8%1995 5 71,4% 2 28,6% 0 0,0% 82 71,3% 30 26,1% 3 2,6%1996 3 60,0% 1 20,0% 1 20,0% 65 70,7% 23 25,0% 4 4,3%1997 4 80,0% 1 20,0% 0 0,0% 65 78,3% 15 18,1% 3 3,6%1998 5 100,0% 0 0,0% 0 0,0% 57 95,1% 8 11,9% 2 3,0%1999 4 100,0% 0 0,0% 0 0,0% 52 83,9% 8 12,9% 2 3,2%2000 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0% 49 92,5% 4 7,5% 0 0,0%2001 1 25,0% 2 50,0% 1 25,0% 47 66,3% 20 27,8% 5 6,9%2002 4 50,0% 4 50,0% 0 0,0% 66 69,5% 21 22,1% 8 8,4%2003 8 66,7% 4 33,3% 0 0,0% 60 68,2% 20 22,7% 8 9,1%

T3.17 Treballadors afectats segons la mesura adoptada Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 1994-2003

Any% % % % %

1994 167 89,3% 17 9,1% 3 1,6% 2.765 63,7% 1.353 31,2% 220 5,1%1995 70 13,2% 461 86,8% 0 0,0% 1.262 28,3% 3.088 69,2% 110 2,5%1996 58 11,8% 432 88,0% 1 0,2% 1.320 52,5% 1.084 43,1% 110 4,4%1997 198 42,8% 265 57,2% 0 0,0% 1.367 28,4% 3.388 70,3% 63 1,3%1998 160 100,0% 0 0,0% 0 0,0% 1.055 88,0% 125 10,4% 19 1,6%1999 81 100,0% 0 0,0% 0 0,0% 757 81,0% 174 18,6% 3 0,3%2000 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0% 1.157 93,2% 85 6,8% 0 0,0%2001 30 13,0% 96 41,7% 104 45,2% 644 23,0% 2.019 72,0% 140 5,0%2002 87 25,3% 257 74,7% 0 0,0% 990 46,8% 998 47,1% 129 6,1%2003 129 29,7% 305 70,3% 0 0,0% 1.471 67,0% 587 26,7% 137 6,2%

núm. núm.Rescissió Suspensió

núm. núm. núm. núm.

núm. núm. núm. núm.Suspensió Reducció

Reducció Rescissió

núm. núm.

Suspensió Reducció

T3.16 Expedients de regulació segons la mesura adoptada

Font: Departament de Treball i Indústria. Servei d'Estudis i Estadística. Àrea d'Estadística



Rescissió Suspensió Reducció Rescissió%

%


G3.19 Expedients de regulació segons la mesura adoptada.

Vallès Occidental. 2001-2003

23 24

34 32

25

35

812 11 10 95

26 5 3

11

0

10

20

30

40

1r.sem

2n.sem

1r.sem

2n.sem

1r.sem

2n.sem

2001 2002 2003

Rescissió

Suspensió

Reducció

G3.20 Expedients de regulació segons la mesura adoptada.

Barberà del Vallès. 2001-2003

1 1

34

21

3

1

4

2

2

0

10

1r.sem

2n.sem

1r.sem

2n.sem

1r.sem

2n.sem

2001 2002 2003

Rescissió

Suspensió

Reducció

El nombre de treballadors afectats en funció de l’ocupació d’un territori determinat pot ser un indicador de la incidència dels expedients de regulació. De forma específica té en compte els treballadors afectats per rescissió12 de contracte en funció dels llocs de treball localitzats en un territori.

12 És un indicador més acurat que incloure tots els treballadors afectats perquè no hi ha repeticions i és més comparable entre territoris.

50


Si prenem com a referència l’àmbit territorial en què ens trobem, Vallès Occidental i Catalunya, els valors mitjans de 1994, any de transició entre cicles econòmics, quan va començar a disminuir l’atur, van ser d’entre l’1,2 % i l’1,0 %. O, el que és el mateix, 12 i 10 treballadors de cada 1.000, respectivament, van ser afectats per expedients amb rescissió. Paral·lel al creixement econòmic, en el període 19951997, l’indicador va disminuir, oscil·lant en l’interval 0,4 %-0,6 % i des de 1998 fins a 2003 els valors es mouen en l’interval 0,2 % - 0’4 %. Enguany ha estat del 0,69 % en el cas de Barberà del Vallès. En relació amb aquests valors, a Barberà del Vallès la incidència ha estat similar en tot el període llevat de dos anys, 1997 i 1998, en què fou significativament més gran, amb l’1,3 % i l’1,0 % de treballadors afectats, respectivament. L’any 1997 un dels cinc expedients per rescissió aplegà el 80 % dels 198 treballadors afectats. Aquest corresponia a una empresa del sector de fabricació de maquinària i materials elèctrics (CCAE 31). També un dels cinc expedients de l’any següent aplegà la meitat, 49 %, dels 160 treballadors afectats. En aquell cas es tractava d’una empresa de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equip (CCAE 28).


G3.21 Treballadors afectats per rescissió de contracte per cada 100 treballadors localitzats

0,0%

0,2%

0,4%

0,6%

0,8%

1,0%

1,2%

1,4%

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Barberàdel Vallès

VallèsOccidental

Catalunya

Evolució segons el sector d’activitat

El sector on es concentra la major quantitat d’expedients autoritzats, així com de treballadors afectats, és la indústria. En el període 1994-2002, el 75,4 % dels expedients es van donar en aquest sector, així com el 94 % dels treballadors afectats en conjunt. D’altra banda, els serveis i la construcció es reparteixen per igual el percentatge d’expedients, amb un 12,3 % cadascun, amb la particularitat que el nombre de treballadors afectats en el sector serveis va ser superior, un 4,3 % davant l’1,7 % de treballadors de la construcció. A l’agricultura no es va produir cap cas. En el conjunt de la comarca la indústria també va ocupar el primer lloc, tant en nombre d’expedients com de treballadors afectats, amb un 68,0 % i un 87,2 %, respectivament, en el període 1994-2002. El segon lloc el van ocupar els serveis, amb un 20,6 % del gruix d’expedients i un 10,7 % de treballadors, i, finalment, la construcció amb els 11,4 % i 2,1 % restants.

51

En aquest any 2003 la majoria d’ERO de Barberà del Vallès, 11 de 12, ha afectat a la indústria, 97 % dels treballadors. L’altre expedient ha afectat els serveis, 3 % dels treballadors. A la comarca també la majoria d’ERO, 64 de 88, han afectat la indústria, 83 % dels treballadors. En el cas dels serveis han estat 20 expedients, 15 % dels treballadors, i 4 a la construcció (2 %.)

Barberà del Vallès, Vallès Occidental. 2001-2003any

semestre 1r 2n 1r 2n 1r 2n

Barberà del VallèsIndústria 3 1 3 2 5 6 20Construcció 1 1 2Serveis 1 1 2Total 3 1 5 3 6 6 24

Vallès OccidentalIndústria 17 26 26 36 29 35 169Construcció 12 14 4 2 2 2 36Serveis 2 1 17 10 10 10 50Total 31 41 47 48 41 47 255

T3.18 Expedients de regulació per sectors d'activitat

Font: Departament de Treball i Indústria. Servei d'Estudis i Estadística. Àrea d'Estadística

2001 2002 2003 Total

G3.22 Expedients de regulació per sectors d'activitat.

Vallès Occidental. 2001-2003

05

10152025303540

1r. sem 2n. sem 1r. sem 2n. sem 1r. sem 2n. sem

2001 2002 2003

Indústria Construcció Serveis

La visió més completa ens l’ofereixen l’anàlisi i la identificació de les activitats concretes on la regulació d’ocupació té més incidència. Així, doncs, i centrant-nos en els tres últims anys a Barberà del Vallès (l’any 2000 no hi va haver cap expedient), podem afirmar que no existeix gaire diversificació en les activitats, ja que els 24 expedients autoritzats en el període 2001-2003 es reparteixen en vuit sectors d’activitat:

— 11 expedients a la indústria tèxtil; dels quals 6 han estat per rescissió de contracte i afecten 193 treballadors; 4 per suspensió temporal13 i afecten 95 treballadors; i un per reducció de jornada i afecta , 104 treballadors. — 4 expedients a la indústria de productes alimentaris i begudes; tots 4 per rescissió de contracte i afecten 6 treballadors. — 2 a la fabricació de productes metàl·lics llevat maquinària i equips: 1 per rescissió, 6 treballadors; i 1 per suspensió, 88 treballadors. — 2 a la fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs, ambdós per suspensió, 445 treballadors (possiblement els dos expedients afectaren als mateixos treballadors, uns 220, en anys diferents). — 2 a la construcció: 1 per rescissió, 11 treballadors; 1 per suspensió, 8 treballadors. — 1 expedient per rescissió a fabricació de maquinària i materials elèctrics, 30 treballadors — 1 per suspensió a activitats sanitàries, veterinàries, serveis socials, 13 treballadors. — 1 per suspensió temporal a activitats recreatives, culturals i esportives, 9 treballadors.

13 Cal tenir en compte que quan es tracta de més d’un expedient per suspensió temporal en un mateix sector sovint corresponen a les mateixes empreses, i, per tant, als mateixos treballadors en moments diferents.

52


Causes que originen els ERO

Per procedir a la regulació d’ocupació s’han de justificar causes econòmiques, tecnològiques, de força major, o d’altres. A Barberà del Vallès, els tres últims anys s’ha donat poca diversificació en les causes que originen els expedients, de la mateixa manera que en les branques d’activitat, atès que els dos conceptes estan molt relacionats. Fins i tot hi ha menys diversificació perquè dels 24 expedients autoritzats es presentaven només quatre causes acreditades diferents, entre les quals destaquen l’aplicació de mesures econòmiques, 54 % dels expedients, i motius de producció, 38 %. Pel que fa al Vallès Occidental tampoc no hi va haver gaire diversificació, atès que les causes adduïdes pels 255 expedients autoritzats estan concentrades tan sols en cinc: 72 % per aplicació de mesures econòmiques, 20 % per causes de producció, 5 % per força major, 3 % per causes tècniques i/o tecnològiques, i un 1 % per raons organitzatives. Si observem la relació causa - efecte i prenem con a referència el període 1994–2003 per tenir una mostra més gran, les dades de Barberà del Vallès ens mostren que la causa més freqüent en el cas de:

— la rescissió de contracte és l’aplicació de mesures econòmiques (47 %) mentre que s’addueixen problemes de tresoreria en el 18 %, i fallida, suspensió de pagaments en el 10 %; — la reducció de jornada és per motius de producció (40 %), restricció de la demanda o consum (27 %) i l’aplicació de mesures econòmiques (20 %); — la suspensió temporal, la manca de productivitat és la causa principal.

53


Habitatge

55

4. Habitatge

4.1. Sol·licituds d’obra major i obra menor L’evolució de les sol·licituds de llicència d’obres és un bon indicador de l’activitat constructora. Específicament pot ser un indicador de l’evolució de la renda familiar disponible mitjançant les sol·licituds de construcció d’habitatge i rehabilitació, i de la conjuntura de la inversió industrial mitjançant la construcció i l’ampliació de naus industrials. A escala municipal cal tenir en compte, però, la restricció que suposa el sòl, en el sentit que una disminució podria indicar que el sòl s’exhaureix. Existeix un cert desfasament entre les sol·licituds i l’inici efectiu de les obres, poc significatiu, però, en el cas de les obres menors. Tot i així, es pot considerar que es duen a terme en un termini curt a partir de la seva sol·licitud.

Obres menors

Tot i que les llicències d’obres es poden dividir en obres menors i obres majors, una altra classificació podria ser obres sense projecte i obres amb projecte. Les obres menors, són aquelles de poca envergadura, com les de condicionament de locals, reparacions de façanes, reformes de cuines i banys, etc. Ara bé, el Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals de 1995 va permetre considerar com a obres menors aquelles obres amb projecte de baix pressupost. Gairebé alhora, l'any 1996, en l’àmbit municipal es va introduir la figura de la comunicació prèvia d’obres, per a determinades obres menors, que no és una llicència. Ambdós canvis van propiciar l’augment “estadístic” d’obres menors d’ara fa deu anys. De fet, els valors de l’última dècada es poden agrupar en tres subperíodes. En el bienni 1994-1995 se’n sol·licitaren prop de 174 cada any. L’any següent van ser 212 i, en el període 1997-2003, amb valors similars per a cadascun dels anys, la mitjana ha estat de 323. En l’últim se n’han sol·licitat 319, un 5,3% menys que l’any 2002. Les dades d’obres menors de la taula T4.1 reflecteixen, amb poques setmanes d’avançament, el seu inici.

T4.1 Sol·licitud de llicència d'obra menor Barberà del Vallès. 1994-2003

Variació anual 4 últims trim.Anys 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. Total 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.

1994 41 61 29 45 1761995 60 30 34 47 171 -3%1996 38 61 61 52 212 -24% 10% 22% 24%1997 80 93 69 81 323 70% 59% 42% 52%1998 83 87 79 68 317 28% 12% 12% -2%1999 79 102 71 82 334 -4% 3% -3% 5%2000 86 79 66 77 308 9% -3% -2% -8%2001 89 90 71 75 325 -9% 1% 4% 62002 90 91 79 77 337 5% 2% 2% 4%2003 80 88 72 79 319 0% -1% -5% -5%

Font: Secció de Planejament. Llicencies, Gestió i Disciplina Urbanística. Àrea de Serveis Territorials. Ajuntament de Barberà del Vallès

%

56


No es percep una estacionalitat mensual ni trimestral especialment marcada d’aquestes sol·licituds, la qual cosa pot indicar que en aquest tipus d’obres no hi ha un moment efectiu per al seu inici. Només l’agost, per ser un mes de vacances, se’n sol·liciten menys. Sí que es pot destacar que, normalment, en els dos primers trimestres és quan es registren més sol·licituds. En els últims anys, se segueix una pauta de sol·licituds trimestral molt similar.


G4.1 Sol·licitud de llicència d'obra menor. Barberà del Vallès. Trimestres de 1994-2003

0

20

40

60

80

100

120

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.

G4.2 Sol·licitud de llicència d'obra menor. Variació anual 4 últims tr. acumulats. Barberà del Vallès. 1994-2003

-30%

-15%

0%

15%

30%

45%

60%

75%

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003


Obres majors

Les obres majors es poden dividir en dos grans grups o classes: les relatives a l’activitat empresarial i les relatives a l’habitatge. En el primer cas es poden diferenciar les tipificades com a nau industrial d'aquelles que es podrien agrupar sota el paraigua d’usos terciaris - serveis. En el segon cas, es poden diferenciar els habitatges unifamiliars dels habitatges plurifamiliars14.

14 Tot i que encara es fan servir aquest conceptes, en sentit estricte es tractaria d’”unihabitatges” en comptes d’unifamiliars, i de “plurihabitatges” en comptes de “plurifamiliars”.

57

A més de la classe, les obres majors es poden classificar segons el tipus d’obra: de nova planta, ampliació, reforma, ampliació i reforma, demolició i altres. Tal com es pot observar a la taula següent, tampoc no existeix en aquest tipus d’obres una estacionalitat, si més no pel que fa la seva sol·licitud, la qual cosa fa pensar que tampoc no es dóna en la seva execució. Cal tenir present que són obres de tipologia molt diferent. L’any 2003, juntament amb l’anterior, han estat els dos anys dels últims deu amb menys sol·licituds: 54 cadascun. L’any 1997 va ser el que n’hi va haver més: 85 sol·licituds.

T4.2 Sol·licitud de llicència d'obra major Barberà del Vallès. 1994-2003

VariacióAnys 1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim. Total total anual

1994 11 17 10 18 561995 17 17 16 13 63 13%1996 19 19 12 20 70 11%1997 18 24 19 24 85 21%1998 19 22 11 16 68 -20%1999 28 17 9 20 74 9%2000 27 19 13 11 70 -5%2001 24 16 20 14 74 6%2002 9 18 16 11 54 -27%2003 9 20 11 14 54 0%Font: Secció de Planejament. Llicencies, Gestió i Disciplina Urbanística. Àrea de Serveis Territorials. Ajuntament de Barberà del Vallès

Per classe d’obra, s’ha detectat una disminució significativa en la sol·licitud d‘obres majors relatives a naus industrials. De les 39 de 1997 es va passar a les 21 de 1999, per recuperar-se l’any 2000 amb 34 obres majors sol·licitades. Des de 2001 fins ara ha tornat a davallar any rere any el nombre de sol·licituds fins a les 6 de 2003. Si tenim en compte les obres que impliquen nova planta, encara es fa més evident aquesta disminució, atès que mentre que en el període 1997-1999 representaven el 67 % de les obres relatives a naus industrials, l'any 2000 van equivaler al 56 %, i durant l’últim trienni el 44 % de les obres a naus industrials han estat de nova planta. En aquesta disminució es barregen factors de conjuntura i factors més locals. En relació amb la conjuntura, és cert que hi ha una disminució de la inversió industrial en el període esmentat pel que fa a l’important creixement econòmic en termes d’empreses i treballadors que va suposar el període 1997 2000 i que es va traduir a Barberà del Vallès en un boom de la construcció de naus industrials als polígons. També, però, cal atribuir la davallada del nombre de sol·licituds en bona part a un factor local: la disponibilitat de sòl industrial. Quant a les edificacions per a usos terciaris - serveis, l’evolució ha estat diferent: entre 2 i 4 sol·licituds en el període 1997-2000, però amb 8 enguany, com el 2001. Pel que fa a l’habitatge, no hi ha hagut una variació significativa en relació amb el global. Enguany se’n van sol·licitar 39, valor mitjà dels últims set anys, que han oscil·lat entre els 33 i els 48. Diferenciant per tipologia d’habitatge, les sol·licituds d’unifamiliars han oscil·lat entre les 24 i les 35 en els últims set anys. En l’últim se n’han sol·licitat 27. Sí que han

58


disminuït les que específicament comporten una nova edificació, des de valors entre 16 –i 23sol·licituds en el període 1997-2000, a entre 11 –i 13 en el període 2001-2003, atribuïble en bona part a la disminució de sòl urbanitzable. Pel que fa a les sol·licituds d’edificis plurifamiliars, aquestes s’han mantingut en 12 sol·licituds anuals en els últims tres anys; a més, quasi totes les obres relacionades amb aquestes sol·licituds són la nova construcció de l’edifici. L’evolució d’habitatges construïts ha estat més que proporcional al nombre de sol·licituds d’edificis plurifamiliars, atesa la construcció d’edificis amb un nombre important de llars independents, com es pot veure a les xifres d’habitatges iniciats (vegeu l’apartat 4.2.).

T4.3 Sol·licitud de llicència d'obra major segons la tipologia Barberà del Vallès. 1997-2003

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Nau industrial 39 30 21 34 22 15Nova planta 25 20 15 19 8 8 3Ampliació 6 6 1 10 4 5 3Reforma 2 1 1 2 1Ampliació i reforma 2 1 2 5Demolició 3 1Altres 6 2 3 2

Usos terciaris-serveis 2 4 3 3 8 1Nova planta 2 2 6 1 4Ampliació 1 1 1 1 1Reforma 1Ampliació i reforma 2Demolició 1 1Altres 1 2 1

6

8

Vivenda unifamiliar 31 28 35 26 31 24 27Nova planta 18 23 18 16 12 13 1Ampliació 5 2 9 3 10 2 5Reforma 1 1 2 2 4 1 1Ampliació i reforma 4 1 5 3 3 7 6Demolició 1 1 1 2 1 3Altres 2 1 1 1

1

Vivenda plurifamiliar 12 5 13 7 12 12 12Nova planta 10 4 13 7 11 11 11Ampliació 1Reforma 1Ampliació i reforma 1 1 1DemolicióAltres 1

Altres 1 1 2 1 2 1Nova planta 1 2 1Ampliació 1 1 1 1

Total 85 68 74 70 74 54 54


59


G4.3 Sol·licitud de llicència d'obra major per classe.Barberà del Vallès. 1997-2003

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Nau industrial

Usos terciaris-serveis

Vivendaunifamiliar

Vivendaplurifamiliar

Altres

60


4.2. Habitatges iniciats i acabats Uns altres indicadors de l’evolució de l’activitat de la construcció, més enllà de les sol·licituds d’obra, són els habitatges iniciats i els habitatges acabats. Les xifres dels primers provenen de la informació derivada dels visats i les xifres dels habitatges acabats dels certificats finals d’obra, ambdues fonts del Col·legi d’Aparelladors. L’any 2003 es van iniciar 796 habitatges, entesos com a llars independents. Aquesta xifra és la més alta registrada des de 1995. Això ha suposat un augment del 68 % respecte de 2002. En aquest últim bienni, doncs, s’ha iniciat una mitjana de 635 habitatges, mentre que en el 2000-2001 la mitjana va ser de 300, i, en l’anterior, 1998-99, de 144. En conseqüència, també en aquest 2003 s’han acabat molts habitatges, 237, segons els certificats finals d’obra, xifra que es preveu sigui, si no igual, superior l’any 2004. Un dels factors importants d’aquest augment és la baixada dels tipus d’interès dels préstecs hipotecaris en els últims anys, que, a més, s’han mantingut baixos de forma constant, cosa que ha permès que el consumidor tingués més facilitats a l’hora d’adquirir un habitatge de nova construcció. Sense menysprear aquest motiu, cal tenir en compte un factor local, l’alliberament de sòl per a ús residencial ha possibilitat grans promocions de plurihabitatges, fruit del nou POUM de Barberà del Vallès de 2000. T4.4 Habitatges iniciats i habitatges acabats Barberà del Vallès. 1995-2003

Habitatges Iniciats ( 1 ) Habitatges Acabats ( 2 )

Trimestres Variació anual 4 últims trim. Trimestres Variació anual 4 últims trim.Anys 1r 2n 3r 4t Total 1r 2n 3r 4t Anys 1r 2n 3r 4t Total 1r 2n 3r 4t

1995 47 10 34 5 96 1995 44 97 145 94 3801996 14 140 21 33 208 117% 1996 26 27 51 26 130 -66%1997 48 25 63 37 173 284% -34% -6% -17% 1997 33 15 99 76 223 -62% -57% -13% 72%1998 12 26 19 8 65 -43% 9% -44% -62% 1998 23 8 19 28 78 55% 65% -27% -65%1999 119 34 6 63 222 26% 30% 78% 242% 1999 4 92 28 11 135 -72% -31% 21% 73%2000 23 130 28 9 190 -27% 23% 46% -14% 2000 5 23 9 26 63 131% -53% -68% -53%2001 14 198 48 149 409 44% 12% 10% 115% 2001 46 35 3 65 149 -24% 73% 129% 137%2002 6 21 183 263 473 122% -10% 33% 16% 2002 15 109 5 44 173 13% 66% 76% 16%2003 331 153 3 309 796 99% 315% 109% 68% 2003 43 21 3 170 237 70% -41% -43% 37%

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General d’Habitatge(1) Visats dels col.legis d'aparelladors (2) Certificats finals d'obra dels col.legis d'aparelladors

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General d’Habitatge Habitatges acabats: Certificats finals d'obra dels col.legis d'aparelladors

G4.4 Habitatges acabats Barberà del Vallès. Trimestres de 1995-2003

0

30

60

90

120

150

180

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003


G4.5 Habitatges acabats. Variació anual 4 últims tr. acumulats. Barberà del Vallès. 1996-2003

-100%

-50%

0%

50%

100%

150%

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003


61

62

A continuació es presenta la distribució d’habitatges iniciats i acabats segons la tipologia d’edificació i la superfície, en funció de la informació de la Direcció General d’Habitatge. Segons la tipologia d’edificació els habitatges construïts es poden desglossar en blocs plurifamiliars i en habitatges unifamiliars. Els primers representen el 83 % del total construït en el període 1997-2003 i la resta són unifamiliars. Al seu torn, aquests es poden desglossar en aïllats i en filera, dels quals se n’acaba una xifra similar de cadascuna de les tipologies. Segons la superfície construïda cal tenir en compte que en la superfície de l'habitatge es comptabilitzen els metres quadrats de les parts comunes, més enllà de la superfície útil d’aquest. Tenint en compte això, gairebé la meitat (48 %) dels habitatges acabats tenen entre 101 i 125 m2; i gairebé una quarta part (24 %) entre 76 i 100 m2. Dels 237 habitatges acabats l’any 2003, la majoria (212) s’ubiquen en blocs plurifamiliars; i la majoria (150) tenen una superfície construïda d’entre 101 i 125 m2.

T4.5 Habitatges iniciats i acabats segons tipologia edificatòria i superfície Barberà del Vallès 1997-2003

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003Tipologia edificatòria Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats

Unifamliars aïllats 17 16 18 15 23 16 24 20 10 16 10 6 10 3Unifamiliars en filera 14 13 10 18 8 11 9 12 5 6 12 11 1 22Plurifamiliars en bloc 142 194 37 45 191 108 157 31 394 127 451 156 785 212

Total 173 223 65 78 222 135 190 63 409 149 473 173 796 237

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003Superfície construïda Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats

< = de 50 m2 1 1 1 0 0 0 0 3 0 0 0 0 0 051 a 75 m2 57 0 0 1 2 0 11 11 0 2 0 8 3676 a 100 m2 4 36 12 9 27 10 13 1 131 24 160 133 60 37101 a 125 m2 60 155 7 12 66 87 111 18 251 70 103 20 326 150126 a 150 m2 20 16 15 22 107 14 50 18 5 0 84 4 80 12Més de 150 m2 31 15 30 34 20 24 5 12 22 53 126 8 294 38

Total 173 223 65 78 222 135 190 63 409 149 473 173 796 237

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General d’Habitatge

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General d’Habitatge

0

G4.6 Habitatges acabats segons tipologia edificatòria.


0

50

100

150

200

250

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Unifamliars aïllats Unifamiliars en filera Plurifamiliars en bloc

G4.7 Habitatges acabats segons superfície construïda.


0

50

100

150

200

250

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

< = de 50 m2

101 a 125 m2

126 a 150 m2

Més de 150 m2

51 a 75 m2

76 a 100 m2


Mobilitat i transport

63

5. Mobilitat i transport

5.1. Mobilitat per motius laborals15 El període 1996-2001 ha suposat un creixement molt alt per motius laborals, tant de les entrades al municipi (un 22,6 % fins arribar als 13.201 treballadors) com de les sortides (un 32,8 %, fins els 8.518). Aquestes dades són indicadores de l’activitat econòmica i de la població d’un territori i, més en concret, de la població ocupada. Els llocs de treball localitzats16 al municipi passaren de 14.290 a 17.424 (+21,9 %) durant el període esmentat. La població ocupada17 de Barberà del Vallès va passar de 9.939 a 12.741 (+28,2 %).

T5.1 Mobilitat espacial per motius laborals Barberà del Vallès, 1986, 1991,1996 i 2001

Diferència VariacióFórmules Total 1986* 1991* 1996 2001 1996-2001 1996-2001a Mobilitat intramunicipal 3.057 4.158 3.525 4.223 698 19,8%b Entrades al municipi 4.568 8.782 10.765 13.201 2.436 22,6%c Sortides del municipi 5.312 7.117 6.414 8.518 2.104 32,8%a+b+c Fluxos totals per motius laborals 12.937 20.057 20.704 25.942 5.238 25,3%a+b Llocs de treball localitzats al munipi 7.625 12.940 14.290 17.424 3.134 21,9%a+c Població ocupada del municipi 8.369 11.275 9.939 12.741 2.802 28,2%b/(a+b) Mobilitat atreta 59,9 67,9 75,3 75,8 0,43 (pp)c/(a+c) Mobilitat generada 63,5 63,1 64,5 66,9 2,32 (pp)

Fórmules Homes 1986* 1991* 1996 2001 1996-2001 1996-2001a Mobilitat intramunicipal 2.045 2.638 2.189 2.124 -65 -3,0%b Entrades al municipi 3.432 6.357 7.443 8.360 917 12,3%c Sortides del municipi 4.194 5.167 4.271 5.555 1.284 30,1%a+b+c Fluxos totals per motius laborals 9.671 14.162 13.903 16.039 2.136 15,4%a+b Llocs de treball localitzats al munipi 5.477 8.995 9.632 10.484 852 8,8%a+c Població ocupada del municipi 6.239 7.805 6.460 7.679 1.219 18,9%b/(a+b) Mobilitat atreta 62,7 70,7 77,3 79,7 2,47 (pp)c/(a+c) Mobilitat generada 67,2 66,2 66,1 72,3 6,23 (pp)

Fórmules Dones 1986* 1991* 1996 2001 1996-2001 1996-2001a Mobilitat intramunicipal 1.012 1.520 1.336 2.099 763 57,1%b Entrades al municipi 1.136 2.425 3.322 4.841 1.519 45,7%c Sortides del municipi 1.118 1.950 2.143 2.963 820 38,3%a+b+c Fluxos totals per motius laborals 3.266 5.895 6.801 9.903 3.102 45,6%a+b Llocs de treball localitzats al munipi 2.148 3.945 4.658 6.940 2.282 49,0%a+c Població ocupada del municipi 2.130 3.470 3.479 5.062 1.583 45,5%b/(a+b) Mobilitat atreta 52,9 61,5 71,3 69,8 -1,56 (pp)c/(a+c) Mobilitat generada 52,5 56,2 61,6 58,5 -3,06 (pp)

Font: Elaboració pròpia a partir de la Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya (pp): Punts percentuals(*): Inclou les dades de Badia (1986-1991)

L’elevat grau de mobilitat atreta i generada es deu a diferents motius interrelacionats: la ubicació del municipi respecte de les vies de comunicació, la ubicació molt propera a altres municipis i el significatiu teixit empresarial.

15 La informació de 1996 i 2001 no és comparable amb la dels anys anteriors, a causa de la segregació de Badia i la seva constitució com a nou municipi l’any 1994. 16 Entrades més residents barberencs que treballen al municipi.

6417 Barberencs ocupats, tant al municipi com fora d'ell.


La mobilitat dels homes és superior a la de les dones, tant en termes absoluts com de les taxes de mobilitat atreta i generada. Els fluxos per motius laborals han crescut força més en el cas de les dones, tant pel que fa a les entrades i sortides del municipi, com de les que resideixen i treballen a Barberà del Vallès. De l’augment net de llocs de treball (3.134) localitzats al municipi en el període esmentat, 2.282 corresponen a dones (73 %) i 852 a homes (27 %). En relació amb els orígens i les destinacions, un 24 % dels llocs de treball localitzats al municipi són de residents a Barberà del Vallès (vegeu G5.1); un 19 % de Sabadell, un 13 % de Barcelona, un 6 % de Badia del Vallès, un 5 % de Cerdanyola, un 4 % de Ripollet, un 3 % de Terrassa i un 2 % de Rubí. En relació amb la població ocupada barberenca (vegeu G5.2), un terç (33 %) treballen al propi municipi, un 18 % van a Sabadell, un 11 % a Barcelona, un 4 % a Cerdanyola del Vallès; i un 2 % a cadascun dels següents municipis: Terrassa, Polinyà, Santa Perpètua i Sant Quirze.

G5.1 Llocs de treball localitzats segons el municipi d’origen Barberà del Vallès. 2001

Barberà del Vallès (4.223)

Sabadell (3.356)

Barcelona (2.229)

Font: Diputació de Barcelona a partir de les dades del CENS 2001 i elaboració pròpia

Badia del Vallès (1.001)

Cerdanyola (844)

Ripollet (747)

Terrassa (583)

Montcada i Reixac (217)

Castellar del Vallès (201)

Rubí (275)

Sant Cugat del Vallès (195)

Castellbisbal (9)

Ullastrell (7)

Viladecavalls (20) Polinyà (89)

Palau de Plegamans (89)

Santa Perpètua de la Mogoda (185)Sant Quirze del Vallès (167)

Sentmenat (43)

Sant Llorenç Savall (10)

Matadepera (26)

Vacarisses (9)

Rellinars (3)

Altres municipis de fora de la comarca (2.896)

65

G5.2 Població ocupada segons el municipi de destinació Barberà del Vallès. 2001

Ocupats amb lloc de treball a varis municipis (1.101)

Sabadell (2.300)

Castellbisbal (26)

Barberà del Vallès (4.223)

Sant Cugat del Vallès (188)

Rubí (142)

Terrassa (292)

Cerdanyola (485)

San Quirze del Vallès (255)

Montcada i Reixac (140)

Palau de Plegamans (106)

Castellar (105)Vacarisses (8)

Matadepera (5)

Santa Perpètua de la Mogoda (266)

Polinyà (274)

Ullastrell (5)

Ripollet (149)

Badia del Vallès (153)

Fora de Catalunya (42)

Barcelona (1.437)

A l'estranger (18)

Altres municipis de fora de la comarca (1.022)

Font: Diputació de Barcelona a partir de les dades del CENS 2001 i elaboració pròpia

Sant Llorenç Savall (8)

Sentmenat (52)

Pel que fa a l’ocupació per professions, més d’un terç de l’augment, xifrat en un 21,9 % dels llocs de treball localitzats, correspon a empleats administratius, que s’han més que duplicat. T5.2 Localització de l'ocupació laboral per professions (CCO94) Barberà del Vallès. 2001

2001 Variacions 1996-2001

CCO94

Resideix i treballa

a Barberà

Resideix a Barberà i

treballa fora

Resideix fora i

treballa a Barberà

Total treballant en el lloc

Resideix i treballa

a Barberà

Resideix a Barberà i

treballa fora

Resideix fora i

treballa a Barberà

Total treballant en el lloc

Personal directiu de les empreses i administracions públiques 405 613 1.084 1.489 85 274 252 337Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 229 674 982 1.211 29 132 52 81Tècnics i professionals de suport 419 1.107 2.018 2.437 5 39 -104 -99Empleats administratius 470 925 1.571 2.041 292 609 978 1.270Treballadors de serveis i venedors de comerç 713 1.097 1.273 1.986 233 318 382 615Treballadors qualificats en act. Agràries i pesqueres 10 30 17 27 -6 16 4 -2Artesans i treballadors qualificats de les indústries i la construcció 736 1.800 2.594 3.330 50 579 810 860Operadors d'instal·lacions i maquinària i muntadors 856 1.581 2.644 3.500 -71 19 -188 -259Treballadors no qualificats 378 679 1.016 1.394 74 109 248 322Forces armades 7 12 2 9 7 9 2 9Total 4.223 8.518 13.201 17.424 698 2.104 2.436 3.134

Font: Elaboració pròpia a partir de la Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

66


Han crescut per sobre l’augment global (21,9 %) tant el personal directiu, els treballadors de serveis i venedors de comerç, els artesans i treballadors qualificats de la indústria i construcció i els treballadors no qualificats, tots entre el 29 % i 45 %. Per contra s’ha mantingut estable el conjunt de tècnics i professionals, i han disminuït un 7 % els operadors d'instal·lacions i maquinària i muntadors. En relació amb l’activitat econòmica, de l’augment net esmentat de llocs de treball localitzats (3.134), un 69 % correspon a les activitats del sector serveis, en bona part pel comerç (al detall i a l’engròs), 26 %, i el transport, emmagatzematge i comunicacions, 16 %. L’aportació del sector industrial és del 27 %, d’on destaquen sobre el total les indústries de materials i equips elèctrics, electrònics i òptics (12 %) de l’augment net; les indústries del paper; edició i arts gràfiques (11 %); i indústries de la transformació del cautxú i matèries plàstiques (10 %). També cal destacar que hi van contribuir de forma negativa les indústries de l’alimentació, begudes i tabac (-9 %), i metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics (-7 %). El sector de la construcció va contribuir amb un 4 % a aquest creixement de llocs de treball localitzats. Des del punt de vista de la població ocupada, l’increment net va ser de 2.802 nous barberencs ocupats. La distribució d’aquest increment per activitats econòmiques és similar, a grans trets, a la dels llocs de treball localitzats, esmentats anteriorment. T5.3 Població ocupada i llocs de treball localitzats per activitats econòmiques. Barberà del Vallès. 1996 i 2001

1996 2001 Diferències 1996-2001

Població ocupada de

Barberà (a+c)

Llocs de treball localitzats a

Barberà (a+b)


Barberà (a+c)


Barberà (a+b)


Barberà


Barberà

Agricultura 33 33 29 27 -4 -6Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura 32 30 28 25 -4 -5Pesca 1 3 1 2 0

Indústria 4.239 7.519 4.499 8.374 260 855Extracció de productes energètics 1 1 -1 -1Extracció d'altres minerals llevat de productes energètics 3 2 2 -1 -2Indústries de l'alimentació, begudes i tabac 531 735 288 462 -243 -273Indústries tèxtils i de la confecció 652 737 602 832 -50 95Indústries del cuir i del calçat 86 280 73 276 -13 -4Indústries de la fusta i del suro 86 140 11 41 -75 -99Indústries del paper; edició, arts gràfiques 292 576 432 919 140 343Refinació de petroli i tractament de combustibles nuclears 2 3 -2 3Indústries químiques 383 960 470 1.244 87 284Indústries de la transformació del cautxú i matèries plàstiques 228 446 368 774 140 328Indústries d'altres productes minerals no metàl·lics 96 133 71 93 -25 -40Metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics 979 1.844 796 1.637 -183 -207Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics 254 429 590 810 336 381Indústries de materials i equips elèctrics, electrònics i òptics 255 560 249 598 -6 38Fabricació de materials de transport 219 360 311 361 92 1Indústries manufactureres diverses 126 225 160 234 34 9Producció i distribució d'energia elèctrica, gas i aigua 46 91 76 90 30 -1

Construcció 769 714 1.359 837 590 123Serveis 4.898 6.024 6.854 8.186 1.956 2.162Comerç; reparació de vehicles de motor 1.479 2.256 2.145 3.057 666 801Hoteleria 387 443 517 535 130 92Transport, emmagatzematge i comunicacions 704 938 1.061 1.445 357 507Mediació financera 171 160 272 283 101 123Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarials 707 958 870 1.232 163 274Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria 426 389 458 333 32 -56Educació 388 372 500 455 112 83Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 307 187 517 381 210 194Altres activitats socials 291 277 395 375 104 98Llars que ocupen personal domèstic 37 44 116 90 79 46Organismes extraterritorials 1 3 2 0

Total 9.939 14.290 12.741 17.424 2.802 3.134

Font: Diputació de Barcelona a partir de les dades del CENS 2001

-1

67

5.2. Parc de vehicles Sobre l’automòbil es poden fer consideracions des de molts punts de vista: com a sector, medi ambient, accidentabilitat, mobilitat, etc. L’evolució del parc de vehicles, alhora que és un indicador de la renda familiar, té un impacte en la mobilitat de les persones i, en particular, de la població activa. Aquesta evolució és un indicador de la mobilitat, atès que d’una banda tenim la quantitat de vehicles d’un territori i de l’altra l’ús que se’n fa, en temps, per vehicle i la distribució d’aquest ús al llarg del dia. En aquest apartat s’analitza l’evolució del parc de vehicles (l’estoc), en particular dels turismes, com a complement de l’anàlisi de la mobilitat obligada per motius laborals (els fluxos) de l’apartat anterior. L’ús que se’n fa està condicionat, en part, per l’existència més o menys extensa d’un servei públic de transport, cosa que determina, entre altres, la major o menor fluïdesa del trànsit o la major o menor contaminació per fums i acústica. L’usuari del vehicle privat no assumeix tots els costos associats al seu ús, raó per la qual, en part, se’n fa un ús per sobre dels costos assumits. En últim terme, aquest ús conjunt té un impacte en el benestar de les persones. El nivell de renda de la població d’un territori és, segurament, el factor de major incidència en el nombre de vehicles per càpita, encara que hi tenen també incidència altres factors com la dimensió i la tipologia del teixit empresarial, atès que les empreses tenen cotxes en propietat. En el cas dels camions, estaria més relacionat amb el teixit empresarial que no pas amb la dimensió de la població.

Evolució recent del parc de vehicles

El padró de vehicles ens mostra que a Barberà del Vallès hi ha un total de 18.177 en iniciar-se l’any 2004, 682 més que els 17.495 de l’any anterior (+3,9 %). Aquest augment de l’any 2003 ha estat molt similar al dels tres anys anteriors, al voltant del 3,4 % anual des de 2000 fins a 2002. Prop de tres de cada quatre vehicles (72,9 %) són turismes, seguits dels camions i tractors (camions sense remolc), que representen el 16,4 %, i els ciclomotors i les motos, que conjuntament representen el 8,8 %. T5.4 Parc de vehicles. Barberà del Vallès. 2002-2004

Turismes Autobusos Camions Tractors Remolcs Ciclomotors Motos Total

gener 2002 12.474 5 2.477 220 249 754 733 16.912gener 2003 12.878 5 2.547 240 280 788 757 17.495gener 2004 13.246 4 2.672 316 338 788 813 18.177

dif. '02-03 404 0 70 20 31 34 24 583dif. '03-04 368 -1 125 76 58 0 56 682

var. '02-'03 3,2% 0,0% 2,8% 9,1% 12,4% 4,5% 3,3% 3,4%var. '03-'04 2,9% -20,0% 4,9% 31,7% 20,7% 0,0% 7,4% 3,9%

Font: Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona.

68


Aquestes xifres impliquen que el gener de 2004 hi ha 487 turismes per cada 1.000 habitants, mentre que un any enrere eren 477 i a principis de 2002, 466. En definitiva, el nombre de vehicles creix en major proporció que la població resident. Així mateix, hi ha 29 ciclomotors i 30 motos per cada 1.000 habitants.

Índex de motorització de turismes, municipi i entorn

L’índex de motorització18, és a dir, el nombre de vehicles per cada mil habitants és un indicador que calcula l’Institut d’Estadística de Catalunya. Tot i no coincidir en xifres amb les de l’anterior apartat ens permet comparar-les amb un context territorial més ampli. L’augment del nombre de turismes per cada mil habitants en el conjunt de la comarca i, específicament, en diversos municipis de la mateixa, ha estat prou important en els últims anys (vegeu gràfic G5.3). Tan sols en un quinquenni 1997-2001, al Vallès Occidental aquest indicador ha passat de 431 a 480 turismes per cada mil habitants. La població de la comarca ha augmentat en aquest quinquenni, tanmateix, el nombre de turismes ha augmentat molt més.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

G5.3 Turismes per cada 1.000 habitants. Barberà del Vallès, entorn i comarca. 1997-01

300

400

500

600

1997 1998 1999 2000 2001Any

Turis

mes

x 1

.000

hab

itant

s

Vallès OccidentalBarberà del VallèsCerdanyolaSabadellRubíSant CugatRipollet

Els diferents municipis tenen una evolució ascendent similar a la mitjana comarcal. En alguns casos el nivell és similar a la mitjana comarcal com, per exemple, Cerdanyola del Vallès, Rubí i Sabadell. Altres municipis per sobre de la mitjana són, per exemple, Barberà del Vallès i Sant Cugat del Vallès19, i, per sota, Ripollet. L’important no és, però, sí l’índex és lleugerament superior o no a la mitjana comarcal, sinó la tendència a l’alça que mostra l’indicador de tinença de vehicle privat i les seves conseqüències. En definitiva, a Barberà del Vallès i rodalies s'ha produït un augment important de la població seguit d'un augment de la tinença mitjana de turismes per família , i hi ha perspectives que les dues variables continuïn augmentant, tant al municipi com a l’entorn més proper. 18 Índex de motorització de turismes: nombre de turismes per cada mil habitants.

69

19 La disminució a Sant Cugat per a l’any 2001 és, segurament, una depuració de dades del padró de vehicles.

Tot això implica uns elevats i creixents fluxos d'entrada i sortida diària de turismes per mobilitat diària obligada, així com de camions i furgonetes i, en general, de vehicles que travessen el municipi per la seva ubicació i el seu teixit empresarial.

70


Rendes

71

6. Rendes20

6.1. Producte interior brut local i renda familiar Una de les formes de valorar el nivell econòmic dels municipis és el producte interior brut per habitant (PIB/hab.). Per a Barberà del Vallès, l’any 1991, el PIB/hab. era superior al del Vallès Occidental en un 10,6 % i al de Catalunya en un 2,4 %. Aquesta diferència encara va ser més alta, un 48,8 % i un 41,8 % respectivament, l’any 1996. Aquest fet, juntament amb l’evolució encara més positiva d’un altre indicador molt semblant que ens aporta una visió des de la població activa, com és el PIB per habitant de 16 anys i més, és, a priori, signe de l’evolució positiva de la riquesa del municipi. Però, no podem valorar correctament el creixement de Barberà del Vallès respecte als altres àmbits sense tenir en compte la constitució de Badia del Vallès com a nou municipi l’any 1994, fet que implica una reducció de seccions censals i, per tant, dels habitants de Barberà del Vallès. Gran part de la producció de béns i serveis no es va veure afectada mentre la població va disminuir, així doncs el PIB/hab. augmentà per l’efecte de la segregació de Badia del Vallès. En aquest sentit, cal esperar a la publicació de les dades del 2001 per a poder disposar d’una comparació real de l’evolució del municipi respecte als altres territoris.

Barberà del Vallès. 1991 i 1996

Índex Índexany1991 339.506 10.900 102,39 14.643 110,731996 526.895 20.676 141,79 25.773 148,48Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

T6.1 Producte interior brut a preus de mercat (PIB pm). Índex

PIB pm

milers d'euros

PIB pm per habitant

euros Catalunya=100 euros Catalunya=100

PIB pm per habitant de 16 anys i més

Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia

G6.1 PIB pm per habitant. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya.

1991 i 1996

10.900

20.676

9.854

13.930

10.646

14.582

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

1991 1996

Barberà del VallèsVallès Occidental

Catalunya

G6.2 PIB pm per habitant de 16 anys i més. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i

Catalunya. 1991 i 1996

14.643

25.773

12.637

16.994

13.223

17.358

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

1991 1996

Barberà del VallèsVallès Occidental

Catalunya

20 En el moment de tancar l’edició d’aquest informe les dades del captítol encara no estaven publicades, per la qual cosa és idèntic al de l’informe 2002.

72


Per a mesurar els ingressos disponibles pels residents d’un territori per a destinar-los al consum o a l’estalvi, ens fixarem en la renda bruta familiar disponible (RBFD). Durant el període 1991-1996, a Barberà del Vallès la RBFD va experimentar un increment del 24 %. Aquest, però, ha estat inferior al registrat a la comarca i a Catalunya, que han vist incrementada la seva RBFD en un 46,3 % i un 36,14 % respectivament. En aquest cas, també cal tenir en compte l’efecte que sobre el nombre d’habitants residents va tenir la segregació de Badia del Vallès per a constituir-se com un municipi nou. Al Vallès Occidental s’observa un alt creixement, fins i tot per sobre de Catalunya. Barberà del Vallès representa el 3,5 % del total de la RBFD comarcal on municipis com Sabadell, amb un 25,9 %, i Terrassa, amb un 22,7 %, suposen els percentatges més elevats. Aquests percentatges són similars al pes relatiu que representa la població en el conjunt de la comarca.

T6.2 Renda bruta familiar disponible (RBFD). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1991 i 1996

%174.065 215.920 24,0%

4.166.126 6.093.511 46,3%42.079.802 57.286.857 36,1%

Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya* 1991 inclou població de Badia del Vallès

Catalunya

1991 1996Barberà del Vallès*Vallès Occidental

RBFD en milers d'euros

Des del punt de vista dels habitants, és a dir, prenent com a referència la renda familiar bruta disponible per càpita, Barberà del Vallès experimenta un increment durant els anys 1991 i 1996 més gran que el de la RBFD global. Aquest se situa en un 51,7 % per habitant i un 40,7 % per habitant de 16 anys i més. Aquest increment percentual de la RBFDPC, malgrat que és elevat i se situa per sobre del creixement del Vallès i de Catalunya, en valors absoluts és inferior. Tot i així, és important el fet que Barberà del Vallès hagi retallat les diferències respecte a la comarca i Catalunya pel que fa a la RBFDPC.

Barberà del Vallès. 1991 i 1996

índex índexany1991 5.589 80,47 7.507 87,481996 8.473 90,07 10.562 94,32Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

euros eurosCatalunya=100

RBFD per habitant

Catalunya=100

RBFD per habitant de 16 anys i més

T6.3 Renda bruta familiar disponible per càpita (RBFDPC).

73

Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia

G6.3 RBFD per habitant. Barberà del Vallès,Vallès Occidental i Catalunya.

1991 i 1996

5.589

8.473

6.391

8.888

6.931

9.407

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

1991 1996

Barberà del VallèsVallès OccidentalCatalunya

G6.4 RBFD per habitant de 16 anys o més. Barberà del Vallès, Vallès Occidental i

Catalunya. 1991 i 1996

7.5078.160

10.843

8.581

10.56211.198

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

1991 1996


Si ens centrem en la forma en què reben els ingressos les famílies, s’observa que la major part prové de la remuneració d’assalariats, seguida de l’excedent brut d’explotació i de les prestacions per jubilació i atur. D’aquests tres conceptes, l’únic que ha incrementat proporcionalment, tant a Barberà del Vallès com al Vallès Occidental i Catalunya, ha estat l’excedent brut d’explotació.

T6.4 Renda bruta familiar disponible (RBFD). Per recursos (%) Barberà del Vallès. 1991 i 1996

any1991 64,80 27,10 8,00 1001996 61,18 31,38 7,44 100Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

TotalExcedent brutd'explotació

Prestacions perjubilació i atur

Remuneraciód'assalariats

Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia

G6.5 RBFD per recursos (%). Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya. 1991 i 1996

8,00% 9,55% 8,23%

27,10% 28,53% 31,35%

64,80% 61,92% 60,42%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Barberà delVallès

VallèsOccidental

Catalunya

Remuneraciód'assalariats

Excedent brutd'explotació

Prestaciónsper jubilació

1996

7,44% 8,50% 8,49%

31,38% 32,53% 35,35%

61,18% 58,98% 56,17%

Barberà delVallès

VallèsOccidental

Catalunya

1991

74


6.2. Impost sobre la renda de les persones físiques i sobre béns immobles L’IRPF és un indicador econòmic molt relacionat amb la renda, atès que engloba tant els rendiments que han de declarar els habitants com la quota que reben o han d’abonar, la qual cosa ens permet fer-nos una idea de l’economia local. Respecte a la distribució dels rendiments declarats per contribuent en funció de l’origen de les rendes, segons l’IRPF, representen un percentatge més alt a Barberà del Vallès els rendiments del treball i menor els rendiments empresarials i professionals. Pel que fa al conjunt de la comarca i Catalunya, aquest ordre es manté, encara que els rendiments de treball i els empresarials perden una mica de pes en favor dels professionals. Això es tradueix en el fet que els rendiments de treball des de 1986 fins a 1998 van representar una mitjana del 86,0 %; els d’empresaris, d’un 8,6 %, i els professionals, d’un 1,4 %. Per al Vallès Occidental suposaren un 81,9 %, 7,9 % i 3,2 %, respectivament, i per a Catalunya, xifres similars, amb un 78,3 %, 8,1 % i 3,8 %.

T6.5 Estructura de l'impost sobre la renda la renda de les persones físiques (IRPF) Barberà del Vallès. 1989-1998

Any Treball Empresaris Professionals Altres

1989 85,24 9,27 1,27 4,191990 85,01 8,05 1,38 5,541991 84,32 7,99 1,54 6,131992 83,04 10,39 1,56 4,991993 83,50 9,80 1,60 5,101994 85,49 8,95 1,63 3,931995 86,72 8,53 1,39 3,361996 88,04 7,63 1,53 2,801997 89,07 7,83 1,09 2,011998 89,22 7,48 1,44 1,86

Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

Estructura dels rendiments declarats (%)

G6.6 IRPF: estructura dels rendiments declarats. Barberà del Vallès. 1989-1998

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1989 1991 1993 1995 1997

altres

professionals

empresaris

treball

Quant als rendiments mitjans declarats per contribuent des de 1989 fins a 1998, han anat augmentant progressivament, a excepció dels anys 1992 i 1993, en què van experimentar una davallada atribuïble a la “crisi postolímpica”. Aquest increment ha anat paral·lel a la quota mitjana pagada per contribuent. El ritme de creixement ha estat tan semblant que el percentatge que representa la quota respecte als rendiments ha estat pràcticament constant, amb una mitjana per al període 1989-1998 de 13,4 %.

75

(%)Rendiments Quota Quota

mitjans declarats mitjana pagada s/Any per contribuent per contribuent Rendiments

1989 10.530 1.268 12,0%1990 11.299 1.442 12,8%1991 12.231 1.623 13,3%1992 11.924 1.599 13,4%1993 11.804 1.599 13,5%1994 12.074 1.659 13,7%1995 12.537 1.713 13,7%1996 12.862 1.755 13,6%1997 13.072 1.767 13,5%1998 13.523 1.887 14,0%

Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya

T6.6 Rendiments i quota mitjana per contribuent Barberà del Vallès. 1989-1998

(euros)

G6.7 IRPF: rendiments mitjans declarats i quota mitjana pagada per contribuent.


0

5.000

10.000

15.000

20.000

1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

rendiments mitjans declarats per contribuentquota mitjana pagada per contribuent

La cadència de creixement dels dos conceptes també es fa extensiva al Vallès Occidental i a Catalunya, amb la particularitat que, en valors absoluts, són més grans que a Barberà del Vallès. A més, per al període considerat, el percentatge que representa la quota respecte als rendiments també és superior a la comarca i a Catalunya; després d’una evolució amb números molt similars, aquest percentatge representa un 16,3 % de mitjana i un 17,1 %, respectivament.

Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya i elaboració pròpia

G6.8 Rendiments mitjans declarats per contribuent. Barberà del Vallès, Vallès

Occidental i Catalunya. 1989-1998

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

15.000

16.000

1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998


G6.9 Quota mitjana pagada per contribuent. Barberà del Vallès, Vallès

Occidental i Catalunya. 1989-1998

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998


Per a finalitzar aquest apartat de rendes, considerarem l’impost de béns immobles, atès que representa una despesa per als ciutadans i una renda per als municipis. A més, conèixer la quota íntegra i el deute tributari i la seva evolució és un indicador de la situació econòmica d’un territori i dels seus habitants. Caldrà tenir en compte que les dades de què disposem tant per a Barberà del Vallès com per al Vallès Occidental i Catalunya, no hi està descomptat l’IPC. Però això no resta que no es pugui fer una anàlisi de l’evolució real d’aquest impost. A Barberà del Vallès, des de l’any 1990 fins a l’any 2001, s’ha produït un augment de l’11 % en el nombre de rebuts, del 156 % en la quota íntegra i del 158,7 % en el deute tributari. El creixement més important es va donar en els anys 1992, 1993 i 1994, coincidint amb el major nombre de rebuts, els quals van experimentar una davallada a partir de 1994 i no es va tornar a recuperar el mateix nombre fins a entrar a l’any 1999. En canvi, aquesta davallada no va anar acompanyada d’un

76


descens en la quota íntegra ni en el deute tributari, que van continuar creixent encara que a un ritme menor.

T6.7 Impost de béns immobles urbans (IBI) Barberà del Vallès. 1990 - 2001

Any Núm. rebuts Quota íntegra* Deute tributari*

1990 12.827 1.520 1.4301991 12.833 1.651 1.5371992 13.560 2.039 1.9321993 13.775 2.597 2.3181994 13.789 2.831 2.5961995 11.823 2.971 2.6881996 12.095 3.017 2.9781997 13.045 3.423 3.2141998 13.137 3.542 3.3381999 13.528 3.515 3.2762000 13.944 3.704 3.6992001 14.233 3.891 3.699

Font: web de l'Institut d'Estadística de Catalunya* no està descomptat l'IPC

Milers d'euros

G6.10 Impost de béns immobles urbans (IBI). Barberà del Vallès. 1990-2001

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 20010

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

quota íntegradeute tributariNúm. rebuts

* Quota íntegra i Deute tributari Número rebuts

El Vallès Occidental ha tingut el creixement més fort pels tres conceptes, atès que des de 1990 fins a 2001 el nombre de rebuts s’ha incrementat en un 40,3 % com a conseqüència d’un creixement any rere any. Respecte a la quota íntegra i al deute tributari, han seguit la mateixa tendència i s’ha produït un augment d’un 187,9 % i d’un 206,2 % respectivament. Pel que fa referència a Catalunya, ha seguit un camí ininterromput de creixement en aquest mateix període, en relació amb el nombre de rebuts, un percentatge similar al de Barberà del Vallès, amb un 12,8 %. En canvi, quant a la quota íntegra i el deute tributari, aquest augment ha estat inferior tant al de Barberà del Vallès com al de la comarca: per al primer concepte és d’un 127,2 % i per al segon d’un 142,4 %.

77


Consum

79

7. Consum

7.1. Aigua i energia

Aigua

Aquest últim any s'han consumit 79.274 m3 d’aigua21 més que l’any anterior (un 3,7 % d’augment). Els dos anys precedents el consum havia disminuït, però, en un 3,3 % i un 6,9 %, respectivament. El consum d’aigua es pot desglossar en domèstic i no domèstic. Enguany, el domèstic ha representat el 56,5 %. Aquesta xifra és la més baixa dels últims cinc anys, en què s‘havia mantingut al voltant del 60 %. El nombre d’abonats ha anat en augment any rere any. En aquest període 1999-2003 hi ha hagut un increment del 8,2 % semblant tant entre els abonats domèstics com els no domèstics. Enguany l’increment global ha estat del 2,2 %, superior en el cas del nombre d’abonats no domèstics (4,3 %) en relació amb el dels domèstics (1,8 %).

T7.1 Consum d'aigua: m3/any i abonats Barberà del Vallès. 1999-2003

1999 2000 2001 2002 2003

Consum m3/anyDomèstic 1.380.522 1.401.027 1.420.907 1.374.586 1.264.715No domèstics 918.945 995.283 897.048 784.368 973.513Total 2.299.467 2.396.310 2.317.955 2.158.954 2.238.228

AbonatsDomèstic 9.136 9.301 9.469 9.661 9.839No domèstics 1.773 1.792 1.834 1.880 1.960Total 10.909 11.093 11.303 11.541 11.799

Font: SABEMSA

Font: SABEMSA

G7.1 Consum m3/ any

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

1999 2000 2001 2002

Nodomèstics

Domèstic

Total

G7.2 Abonats

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

1999 2000 2001 2002 2003

Nodomèstic

Domèstic

Total

21 Dades de consum de l’empresa SABEMSA que cobria bona part del municipi. L’1 de maig de 2004 l’empresa ha passat a ser la subministradora de tot el municipi.

80


Electricitat

L’electricitat facturada enguany ha estat de 304.361825 kWh, un 9,9 % més que l’any anterior en què l’increment va ser del 3,4 %. Més de la meitat, al voltant del 57 % de kilowatts hora facturats es deriven de contractes d’alta tensió (AT) i prop del 42 % de contractes de baixa tensió (BT). De fet, però, el consum domèstic es pot englobar, en general, en els de baixa tensió de menys de 15 kW, que augmentaren un 2 % l’any 2003. T7.2 Energia facturada (Kwh) segons sector tarifes T7.3 Consum d'electricitat segons Barberà del Vallès. 2001-2003 segons potència instal·lada (Kw)

Barberà del Vallès. 2001-2003Variacions

Sector tarifes 2001 2002 2003 2001-02 2002-03 Potència (KW)

Enllumenat públic 2.277.881 2.554.190 2.280.237 12,1% -10,7% 2001 152.626,0BT=<15 Kw 36.149.160 42.076.184 42.935.618 16,4% 2,0% 2002 143.343,2BT=>15 Kw 79.909.667 82.248.132 83.611.624 2,9% 1,7% 2003 146.718,1Peatges BT 0 0 1.629.369Suministres. AT Peatges 131.794.239 145.820.908 163.181.794 10,6% 11,9%Suministres. AT 17.833.893 4.289.853 10.723.183 -75,9% 150,0%

Total 267.964.840 276.989.267 304.361.825 3,4% 9,9%

Font: Fecsa-Endesa. Àrea d'explotació i qualitat de subministrament

Gas

En l’anàlisi del consum de gas cal tenir en comte que l’any 2003 es va liberalitzar el mercat de companyies subministradores de gas. Per aquest motiu les dades següents, que corresponent a una empresa, pateixen un tall enmig del període 1999-2003 i, per tant, no es poden interpretar com una disminució del consum.

T7.4 Facturació de gas1 canalitzat Barberà del Vallès. 1999-2003

ANYDomèstic / Comercial

Industrial / Gran

Comercial Total

1999 51.247 138.644 189.8912000 58.070 158.548 216.6182001 47.078 157.061 204.1392002 56.663 64.679 121.3422003 54.765 49.952 104.717

Font: Gas Natural SDG, S.A.1) Unitat: Milers de kWh

G7.3 Facturació de gas canalitzat. Barberà del Vallès. 1999-2003

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

1999 2000 2001 2002 2003

Mile

rs d

e kW

h Domèstic /Comercial

Industrial / GranComercial

Total

T7.5 Clients gas canalitzat.


Domèstic / Comercial

Industrial / Gran Comercial Total

1999 6.412 27 6.4392000 6.846 27 6.8732001 7.158 27 7.1852002 7.520 47 7.5672003 7.879 7 7.886

Font: Gas Natural SDG, S.A.

Pel que fa al desglossament segons el tipus de client, l’any 2002 també hi va haver un canvi de criteri, en el sentit que es varen incloure amb els Industrials els clients Comercials de més gran consum, raó per la qual la sèrie també es trenca en aquest any.

81

7.2. Residus

Residus urbans

Els residus urbans totals augmenten any rere any, si més no amb les dades de l’última dècada. Enguany han estat 12.934,77 t, xifra molt similar a la recollida l’any anterior (+0,1 %). Aquesta xifra anual de tones recollides representen 1,31 kg per dia i habitant. Segons l’AMB són 1,37 en el cas del Vallès Occidental i 1,44 kg en el cas de l’àrea metropolitana. Els residus urbans es poden separar en dos grans grups, aquells que no se seleccionen, deposicions a l’abocador, d’aquells que sí se seleccionen. Entre aquests últims es pot diferenciar la recollida selectiva, que s’aboca en diversos tipus de contenidors repartits pel municipi, de la deixalleria, espai puntual del municipi amb diversos tipus de contenidors al qual s’adreça el ciutadà. Tot i el progressiu augment global de deixalles, “en el període 1994-2003, les deposicions a l’abocador (tones de rebuig a l’abocador) s’han reduït en un 15,7 %, bon símptoma de cara al procés de recollida selectiva. La recollida selectiva té com a base fonamental el fet que són els propis ciutadans els que realitzen la selecció dels productes recuperables, col·locant-los en recipients independents. Aquest materials poden ser reutilitzats per la indústria com a primeres matèries, en millors condicions que si s’haguessin de separar de les bosses de les escombraries on estan barrejats amb matèria orgànica que els embruten i deterioren. Pel que fa als materials recuperables, recollida selectiva i deixalleria junts, l’increment ha estat d’un 6,2 % respecte del 2002”22. La recollida selectiva ha crescut lentament en volum i en proporció sobre el total de deixalles des de l’1,6 % de 1994 fins al 4,3 % de 1999. L’any 2000, la recollida selectiva va créixer molt i, juntament amb la recollida a la deixalleria, els materials recuperables ja van suposar el 13,7 % del total de residus urbans, proporció que no ha deixat d’incrementar-se fins el 23,8 % de 2003. T7.6 Residus urbans totals (abocador, selectiva i deixalleria) Barberà del Vallès. 1994-2003

AnyDeposicions a

l'abocadorRecollida selectiva Deixalleria Total

Selectiva + Deixalleria s/.

Total (%)

1994 11.501,09 187,96 --- 11.689,05 1,6%1995 10.741,75 186,36 --- 10.928,11 1,7%1996 10.896,37 337,85 --- 11.234,22 3,0%1997 10.754,59 430,91 --- 11.185,50 3,9%1998 11.209,14 398,18 --- 11.607,32 3,4%1999 11.214,81 508,66 --- 11.723,47 4,3%2000 10.119,33 1.138,46 464,00 11.721,79 13,7%2001 10.183,14 1.624,15 669,85 12.477,14 18,4%2002 10.016,11 1.776,73 1.126,85 12.919,69 22,5%2003 9.851,53 1.747,01 1.336,23 12.934,77 23,8%

Font: Secció d'Activitats, Serveis, Consum i Mediambient. Àrea de Serveis Territorials. Ajuntament de Barberà del Vallès

G7.4 Residus urbans totals (abocador, selectiva i deixalleria). Barberà del Vallès. 1994-2003

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

1994 1996 1998 2000 2002

Tone

s

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30% Deixalleria

Recollidaselectiva

Deposicions al'abocador

Selectiva +Deixallerias/. Total(%)

En els primers anys del període esmentat, 1994-1999, la recollida selectiva es concentrava principalment en paper i cartró, vidre recollit en contenidors iglú i olis. Es va passar de recollir 200 t a 500, aproximadament. D’aleshores ençà, amb la recollida d’altres tipus de deixalles, principalment amb la incorporació de la recollida orgànica, s’han recollit des de les 1.138 t de 2000 a les 1.747 de 2003.

22 Redactat extret de l’informe realitzat per la Secció d’Activitats, Serveis, Consum i Medi Ambient de l’Àrea de Serveis Territorials de l’Ajuntament de Barberà del Vallès

82


T7.7 Recollida selectiva segons tipologia Barberà del Vallès. 1994-2003

AnyPaper i cartró

Vidre iglu

Vidre establim.

Envasos iglu

Arbres nadal

Recollida orgànica

Oli domèstic Oli motor Total

1994 95,6 88,2 --- --- --- --- --- 4,2 188,01995 91,4 91,4 --- --- --- --- 0,2 3,5 186,41996 189,6 142,0 --- --- --- --- --- 6,3 337,91997 256,7 153,0 --- --- 2,0 --- 10,8 8,5 430,91998 216,4 154,4 --- --- 1,3 --- 17,4 8,7 398,21999 328,7 140,2 --- --- 4,1 --- 25,6 10,1 508,72000 398,8 221,7 --- 78,3 6,4 398,7 26,0 8,7 1.138,52001 432,3 250,7 5,3 119,4 6,9 809,5 --- --- 1.624,22002 399,9 334,6 28,1 135,0 6,9 836,5 31,5 4,3 1.776,72003 390,1 285,8 25,2 154,4 3,5 850,6 36,1 1,3 1.747,0


G7.5 Recollida selectiva segons tipologia. Barberà del Vallès. 1994-2003

0

400

800

1.200

1.600

2.000

1994 1996 1998 2000 2002

Tone

s

Oli motor

Recollida orgànica

Paper i cartró

Oli domèstic

Arbres nadal

Envasos iglu

Vidre establim.

Vidre iglu

Poda (TN)

Vidre (Tn)

Ferro (TN)

Paper Cartó (TN)

Fustes (TN)

Les deixalles dipositades a la deixalleria, tal com hem esmentat, també han augmentat de forma important. Mentre en el bienni 2000-2001 una mitjana de 3.437 usuaris hi van dipositar 567 t, en el bienni 2002-2003 una mitjana de 5.406 usuaris hi van dipositar 1.232 t. De resultes d’aquesta evolució ha crescut el pes mitjà que cada usuari diposita, des dels 153 kg de 2000, fins als 241 de 2003. L’any 2003 bona part d’aquest residus van ser fustes i runes, un 30 % i 17 %, respectivament. Enguany, també ha estat important el volum de residus de poda, 10 %. És significatiu també el volum de residus no catalogats en cap categoria, que representen el 26 %. T7.8 Residus urbans catalògats com a deixalleria segons tipologia Barberà del Vallès. 2000-2003

ANY

Mobles i trastos vells

(TN)

Envasos lleugers

(TN)Runes (TN)

Fustes (TN)

Paper Cartó (TN)

Ferro (TN)

Vidre (Tn)

Poda (TN) Altres (TN) Total Tones

Número d'usuaris

Tones per Usuari

2000 0,00 0,26 196,75 84,63 22,29 21,33 0,00 20,93 117,81 464,00 3.023 0,1532001 2,67 0,72 121,35 177,20 27,59 45,43 3,53 22,09 269,27 669,85 3.850 0,1742002 12,89 1,03 213,78 384,86 26,19 89,04 19,24 48,05 331,77 1.126,85 5.264 0,2142003 12,31 1,01 230,80 404,86 86,48 111,92 11,77 127,81 349,27 1.336,23 5.547 0,241



G7.6 Distribució del total de tones de deixalleries per usuari.


0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

2000 2001 2002 2003

Tone

s

0,000

0,050

0,100

0,150

0,200

0,250

0,300

TotalTones

Númerod'usuaris

Tones perUsuari

G7.7 Residus urbans catalogats com a deixalleria segons tipologia. Barberà del Vallès. 2000-2003

0

400

800

1.200

1.600

2.000

2000 2001 2002 2003

Tone

s

Altres (TN)

Runes (TN)

Envasos lleugers(TN)Mobles i trastosvells (TN)

83

Residus industrials

Totes aquelles empreses que realitzen una activitat industrial i tenen processos de fabricació han de fer la declaració anual de residus industrials. En canvi, les empreses de serveis i/o comerços no l’han de fer. Les empreses que declaren residus industrials augmenten progressivament i gairebé arriben a duplicar-se en els últims nou anys, des de les 187 que en van declarar l’any 1994, fins a les 320 de 2002 a Barberà del Vallès. El pes relatiu que han representat sobre les empreses que a la comarca del Vallès Occidental en declaren ha oscil·lat en aquest període de valors al voltant del 7,5 % a valors propers al 6,5 %. Aquesta proporció és superior al pes relatiu que representen el conjunt d’establiments industrials del municipi sobre la comarca, que han augmentat del 4,8 al 5,9 % durant el mateix període. Així, doncs, la proporció d’empreses industrials que declaren residus és més alta a Barberà del Vallès que a la comarca. El diferencial va ser superior al principi del període, possible indicador que aquest procés de declaració es va iniciar abans al municipi. Al voltant del 2 % d’empreses de la província de Barcelona que declaren residus industrials són de Barberà del Vallès. T7.9 Empreses segons residus industrials declaratsBarberà del Vallès, Vallès Occ. i Província de Barcelona. 1994-02

Nombre d'empreses totalsBarberà del Vallès Vallès Occidental Província Barcelona

1994 187 2.532 8.5961995 201 2.588 9.0741996 230 2.956 10.1041997 246 3.189 10.9801998 273 3.715 13.0851999 289 4.237 15.1712000 294 4.481 15.9782001 303 4.751 16.8192002 320 4.861 17.178

Font: Agència de Residus de Catalunya i elaboració pròpia.

G7.8 Empreses segons residus industrials declarats. Barberà del Vallès 1994-2002

0

50

100

150

200

250

300

350

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 20020%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

7%

8%

9%Empreses quedeclarenresidus

% BdV s/Vallès Oc.

% BdV s/ProvínciaBCN

%Establimentsindustrials s/Vallès Oc.

Nombre d'empreses totals (%)

En termes de quantitat de residus industrials declarats per les empreses abans esmentades, l’evolució recent ha experimentat alts i baixos al municipi. Des de les 23.000-29.000 t del període 1994-1996, passant per les 51.000-56.000 del període 1997-2000 fins a una situació intermèdia dels dos últims anys, 2001-2002, de 38.000-41.000 t. Aquestes tones han representat al voltant del 3,4 - 3,9 % de la comarca en els moments de menys generació de residus, o entre el 5,0 i el 5,7 % en el període 1997-2000. T7.10 Residus industrials declaratsBarberà del Vallès, Vallès Occ. i Província de Barcelona. 1994-02

Residus (tones)Barberà del Vallès Vallès OccidentalProvíncia de Barcelona

1994 23.216 635.963 2.279.2461995 25.975 678.303 2.728.4511996 29.228 851.283 3.065.5791997 51.138 894.758 3.455.0501998 56.266 1.046.389 3.698.3361999 52.720 1.056.200 3.908.1512000 54.574 1.053.080 4.063.2882001 41.439 1.063.798 4.054.1052002 37.753 1.090.783 4.241.260


G7.9 Residus industrials declarats segons declaració (tones). Barberà del Vallès 1994-2002

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 20020%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

7%

Residus(Tones)

(%) BdVs/Vocc

(%) BdVs/Província de BCN

Residus (tones) (%)

84


L’important augment de residus industrials declarats des de l’any 1997 cal atribuir-lo a l’increment de la declaració de residus no especials. Aquests representen el 80 % del total l’any 2002. En el cas de la comarca i la província representen el 89 %.


G7.10 Residus industrials declarats segons tipologia.Barberà del Vallès. 1994-2002

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

Res

idus

(ton

es)

Noespecials

Especials

Inerts

Una de les classificacions dels residus industrials és en funció de l’activitat econòmica que els genera. Els metalls representen el 19 % del total de residus. Amb una proporció important també es troben els líquids i banys residuals amb metalls (9 %); els residus vegetals (8 %); els productes minerals i ceràmics (6 %); i els envasos industrials (5 %). Un altre 35 % correspon als residus no classificats. Això pel que fa referència al total. Tenint en compte tan sols els residus especials, els líquids i banys residuals amb metall en representen prop de la meitat (44 %).

T7.11 Residus industrials declarats segons tipus de residus Barberà del Vallès. 2002

Descripció tipus de residu Especials No especials Total*Dissolvents i residus líquids amb dissolvents 298 298Residus oliosos (olis, greixos i hidrocarburs) 672 672Productes químics i fitosanitaris 365 365Líquids i banys residuals amb metalls 3.268 6 3.274Líquids i banys residuals sense metalls 2 2Residus líquids orgànics 12 12Pintures, tintes, colorants i coles 471 471Residus salins 1 1Residus de descontaminació 339 207 546Residus de combustió 9 2 11Llots de depuració 1.026 385 1.411Productes caducats i restes de fabricació orgànics 53 975 1.028Residus animals 1.061 1.061Residus sanitaris 2 3 5Residus vegetals 2.966 2.966Plàstics 1.305 1.305Metalls 6.996 6.996Productes minerals i ceràmics 2.219 2.219Envasos industrials 478 1.379 1.857Terres contaminades i sediments 19 82 101Varis 397 12.754 13.151Total 7.412 30.340 37.752Font: Agència de Residus de Catalunya i elaboració pròpia. *Totes les dades són en tones

85

Glossari de conceptes Activitat econòmica: És l’activitat conscient i intencional dirigida als camps de la producció i de la distribució de béns i a la realització de finalitats definides materialment.

Assalariats: Població de 16 anys i més que porta a terme una activitat remunerada per compte d’altri i que està afiliada a la Seguretat Social en centres de cotització ubicats al municipi o territori. Cal distingir-los dels ocupats en general, concepte que inclou també els que treballen per compte propi.

Atur registrat: Conjunt de persones de 16 anys i més sense ocupació que en un mes concret tenen demandes d’ocupació pendent de satisfer l’últim dia d’aquest mes, a les Oficines de Treball de la Generalitat, llevat dels col·lectius següents: treballadors sense disponibilitat immediata per al treball o en situació d’incompatibilitat amb l’ocupació, treballadors que demanin exclusivament un treball de característiques específiques (com ara una feina a l’estranger) i els treballadors eventuals agraris beneficiaris del subsidi especial de desocupació. També se n’exclouen aquelles persones que es neguen injustificadament a participar en cursos de formació ocupacional.

Autònoms: Població de 16 anys i més que duu a terme una activitat professional per compte propi (amb o sense treballadors assalariats) i cotitza a la seguretat social en el règim especial d'autònoms.

CCAE: Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques. L’equivalent al conjunt d’Espanya és la CNAE, Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques.

CCO: Classificació Catalana d’Ocupacions. L’equivalent a Catalunya és la CNO, Classificació Nacional d’Ocupacions.

Contractació laboral: Un contracte de treball és un acord entre empresari i treballador, mitjançant el qual el treballador es compromet a prestar uns determinats serveis a l’empresari, sota la seva direcció, a canvi d’una remuneració. Els contractes laborals es registren a les oficines de treball de la Generalitat en un moment determinat. Contractes indefinits: Aquells que no tenen una durada determinada sinó que se'ls pressuposa una permanència. Les variants contractuals actualment vigents són: a temps parcial indefinit, ordinari, discapacitat L63 i 64/97, indefinits L63 i 64/97, discapacitat CET indefinit, aturats en situació d'exclusió social indefinits, convertits en indefinits L63 i 64/97.

Contractes temporals: Aquells que tenen una durada determinada o s'associen a la realització d'una tasca puntual amb substantitivitat pròpia. Les formes vigents són: contracte en pràctiques, a temps parcial temporal, bonificat discapacitat temporal, discapacitats en CET temporal, obra i servei, eventual i circumstàncies de la producció, interinitat, jubilació especial 64 anys, relleu i formació L63/97. Dimensió empresarial: Grandària de l’empresa segons els seus assalariats.

Emigrants: Baixes registrades en el padró continu durant un any per canvi de residència a un altre municipi.

Empresa: Organització amb comptabilitat independent, sotmesa a una autoritat rectora, que pot ser una persona física o jurídica, constituïda amb l’objecte d’exercir, en un o diversos locals, alguna o diverses activitats econòmiques de béns i serveis. A efectes estadístics de la Seguretat Social, s’entenen com a empresa els centres de cotització a la Seguretat Social amb un o més treballadors assalariats. No s’hi inclouen, per tant, les empreses sense treballadors assalariats (autònoms).

Establiment: Espai on es desenvolupen activitats productives; pot ser un local o el domicili particular d'una persona que fa una activitat professional o empresarial sense tenir cap local específic per desenvolupar-la. A l'hora de localitzar els establiments s’utilitza l'adreça

86


tributària.

Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO): procediment administratiu laboral de caràcter especial que inicien els empresaris o els representants legals dels treballadors per obtenir de l’autoritat laboral competent l’autorització per suspendre o extingir les relacions laborals o fer una reducció de jornada amb la corresponent reducció de salari. Per sol·licitar-lo, les causes que originen aquesta situació han de ser econòmiques, tecnològiques o de força major, o per al tancament de l’empresa.

Expedients de regulació d’ocupació pactats / no pactats: Pactats: aquells que es presenten amb un acord previ entre l’empresa i els representants legals dels treballadors. No pactats: aquells en què una de les dues parts el presenta sense el consentiment de l’altra.

Habitatge: És el recinte estructuralment separat i independent que, per la forma en què va ésser construït, reconstruït, transformat o adaptat, pot ser, o és efectivament i realment, habitat per persones.

Habitatges iniciats: És el projecte d’obra residencial visat pels col·legis d’aparelladors.

IAE (Impost d’Activitats Econòmiques): Tribut que grava l'exercici d'activitats empresarials, professionals o artístiques en territori espanyol, amb independència que aquestes es realitzin en un local determinat o no. Es consideren activitats empresarials, professionals o artístiques aquelles que suposen una ordenació per compte propi dels mitjans de producció i dels recursos humans, amb la finalitat d'intervenir en la producció o distribució de béns i serveis. No s’inclou el sector agrícola.

IBI: Impost sobre béns immobles.

Immigrants: Altes registrades en el padró continu durant un any per canvi de residència procedent d'un altre municipi.

INSS: Instituto Nacional de la Seguridad Social.

Incidència dels expedients de regulació: És una mesura del nombre de treballadors afectats en funció de l’ocupació d’un territori determinat. De forma específica té en compte els treballadors afectats per rescissió de contracte en funció dels llocs de treball localitzats en un territori.

IRPF: Impost sobre la renda de les persones físiques.

Llicències d’edificació: Nombre de llicències per reformar, ampliar i construir de nou habitatges, locals comercials, locals industrials i garatges.

Llocs de treball localitzats: Llocs de treball en un territori, tant si és població que resideix en el mateix territori o en un altre lloc.

Local: Espai on es pot produir més d'una activitat econòmica amb diferents titulars. Per tant, un local pot correspondre a més d'un establiment. A l'hora de localitzar les empreses s'utilitza l'adreça fiscal. Mobilitat atreta: Percentatge sobre el total de llocs de treball d’un territori que representa la població ocupada que ve d’altres territoris.

Mobilitat generada: Percentatge de població ocupada d’un territori que es desplaça a altres territoris a treballar.

Moviment migratori: Moviment que suposa el trasllat de la residència permanent, habitual o principal d’un municipi a un altre. El saldo migratori és la diferència entre el nombre d’immigrants d’un territori i el nombre d’emigrants d’aquest.

Moviment natural: Fa referència als esdeveniments demogràfics que produeixen canvis en els efectius poblacionals. Les dades del moviment natural que recull el banc de dades

87

d'estadístiques municipals i comarcals provenen dels registres civils i es basen en les declaracions fetes pels ciutadans en el moment de la inscripció d'un fet en el registre, que suposa formalitzar una butlleta estadística de part, defunció o matrimoni. El creixement natural és la diferència entre el nombre de naixements en un territori i el nombre de defuncions en aquest.

Mobilitat obligada: Desplaçaments diaris indispensables per poder realitzar les activitats laborals o estudiantils.

Padró continu: L'any 1996 les xifres oficials de població dels municipis es feien cada cinc anys. A partir de 1996, en què es posa en marxa el funcionament del padró continu, segons el Reial decret 2612/1996, de 20 de desembre, les xifres oficials de població dels municipis s'obtenen anualment amb data de referència 1 de gener de cada any, llevat de 1997 que per raons tècniques no es va dur a terme.

Població activa: Totes les persones de 16 anys i més, que tenen una ocupació remunerada o estan disponibles per tenir-la, i en el moment censal estan fent gestions per incorporar-se al treball. Només es considera població activa qui declara treballar o estar disposat a fer-ho.

Població de dret: Persones que tenen la residència en el territori de referència, tant si estan presents o absents en el moment en què es fa el cens. La població de dret és la població legal del territori que es tracti.

Població de fet: Es compon de totes les persones que en la data censal es troben en el territori de referència, tant si tenen la residència en el mateix municipi en què se censen (residents presents) com si hi estan de pas (transeünts).

Producte interior brut: És la suma dels valors finals dels béns i serveis produïts dins d’un espai econòmic durant un període de temps determinat, excloent-ne el consum intermedi utilitzat en la producció. Per tant, inclou el que produeixen els factors estrangers ubicats dins d’aquest espai, però no el que produeixen els factors propis emplaçats a l’estranger. El període de temps que es considera és un any i la variació d’aquesta magnitud macroeconòmica sol utilitzar-se per mesurar el creixement econòmic. S’anomena brut, perquè no s’hi dedueixen les amortitzacions.

Renda familiar disponible per càpita: És el que percep un individu com a fruit del capital o per remuneració del treball.

Renda familiar disponible: És la renda de la qual disposen les famílies residents en l’espai econòmic per destinar-la al consum final o a l’estalvi. Detecta el flux d’ingressos en un determinat període obtingut per les famílies i les institucions no lucratives (excloses les administracions públiques), una vegada deduïts els impostos directes i les cotitzacions socials. Són els ingressos susceptibles de ser aplicats al consum i/o a l’estalvi, entenent per estalvi, l’estalvi net que les llars poden destinar a l’adquisició d’un nou equip de capital o a la inversió financera.

Residus industrials declarats: Les empreses que realitzen una activitat industrial i tenen processos de fabricació han de fer la declaració anual de residus industrials. En canvi, les empreses de serveis i/o comerços no l’han de fer.

Taxa d’activitat: Quocient entre el nombre total d’actius i la població potencialment activa, aquella que té 16 o més anys. Taxa d’atur registrat: Indicador de desocupació. Ja no es fa servir a nivell supramunicipal atès que no és un indicador acurat, perquè posa en relació el nombre d’aturats registrat (registre administratiu) amb la població activa (dades d’una enquesta). En canvi, es fa servir en l'àmbit municipal perquè no hi ha cap indicador millor com el que ofereix l’EPA.

Taxa de temporalitat contractual: Relació entre el nombre de contractes no fixos i els contractes totals, en un període determinat.

88

informe de conjuntura - barberà del vallès€¦ · 58 t4.2 sol·licitud de llicència d'obra...

Documents