1

Informe al Consell Nacional de la CS de la CONC

Barcelona, 16 de març de 2016

Aprengueu a dir no A costums revellits que fan de l’home un ninot presoner del seu ésser. I a aquells déus que ofeguen els cervells infantils d’uns caps que es van buidant. I a totes les creences que tenen una Meca amb tots els seus profetes.

Jo sóc l’estranger He pres el pa comú, de les nostres sangs foses i he passat al ras les llargues nits glaçades. He donat una mà i he vessat ma sang. I he ofert ma joventut per veure un país lliure. Retorna ara el bon temps, revénen els ocells. I ell intenta oblidar i té el cor ben fred. He volgut prou asseure’m a la mateixa taula. Però jo sóc l’estranger.

Salem Zenia, Cabília, Algèria, Jo sóc l’estranger (poemes de revolta i d’exili). Edició bilingüe català-amazic. Lapislàtzuli Editorial. Barcelona, 2015.

Vam celebrar el darrer Consell Nacional el passat 10 de desembre. En aquests mesos han succeït importants fets en l’esfera política, social i econòmica: la celebració de les eleccions a les Corts Generals; la investidura del nou President de la Generalitat i la constitució del nou Govern; el Consell d’Europa del 18 i 19 de febrer i l’acord amb el Regne Unit; canvis en la situació econòmica internacional i la celebració del G-20; el recent acord de Caps d’estat i de govern de la UE amb el govern turc en relació a la deportació dels refugiats que arriben a Europa; la publicitació de les dades de l’EPA i indicadors socials, que evidencien una realitat de creixement de pobresa i desigualtat; la continuïtat de processos de deslocalització industrial amb els conflictes corresponents; la dinàmica de negociació col·lectiva; la celebració del judici dels 8 d’Airbus i la campanya Vaga No És Delicte; la celebració de la conferència de dones i homes; el tancament del període de còmput de les EESS, etc. Intentarem repassar aquesta situació en aquest informe i situar les línies de treball dels propers mesos en el marc de l’estratègia general del sindicat.

2

1. SITUACIÓ ECONÒMICA, SOCIAL I POLÍTICA

1.1. Situació econòmica La situació econòmica i social manté la tònica que ja vam analitzar en el darrer Consell. Augmenten les incerteses en relació l’evolució de l’economia global, molt depenent de la desacceleració, dels ritmes de creixement dels països emergents i de l’excés de liquiditat. La UE manté invariable la recepta monetarista, i entra en una fase de tipus d’interès negatius i inflació zero o negativa, que evidencia un estat d’atonia industrial i de manca d’inversió. Tot i que España i Catalunya mantenen nivells de creixement del PIB superiors a la mitjana de la UE, aquests estan sent possibles per una conjunció de factors exògens (preu del petroli, tipus de canvi, interès...) que no controlem i que són enormement dependents d’un context internacional canviant. Tanmateix assistim a un augment del consum privat, que està ajudant al creixement del PIB, però que va acompanyat d’un increment del crèdit a famílies i empreses, el que evidencia també les febleses de la situació si no recomposem la capacitat adquisitiva de salaris i pensions. La reunió del G-20 ha evidenciat els perills de l’economia mundial d’entrar en una nova fase recessiva, que podria afectar de manera important el nostre país, atesa la feblesa estructural que suporta el creixement actual, que repeteix el patró previ a la crisi, atès que aquests anys s’han desaprofitat per posar les bases del canvi de model productiu, basat en la formació, qualificació i innovació i el treball de qualitat que s’orientés a activitats d’alt valor afegit i una economia sostenible. Aquests darrers mesos estem veient una caiguda de la inflació a la zona euro que reflecteix la frenada de la recuperació econòmica. Una evidència que cal canviar les polítiques d’austeritat i posar fi als objectius de dèficit que llastren la recuperació i ofeguen la ciutadania.

1.2. Situació social La situació social segueix marcada pels efectes del l’alt nivell d’atur i la feble protecció i cobertura de baixa qualitat de les persones en aquesta situació, l’alta precarietat del mercat de treball i els baixos salaris, alts percentatges de població sota el llindar de la pobresa i en risc d’exclusió social, creixement de la desigualtat.

El 2015 s’ha tancat amb unes taxes d'atur insostenibles i uns nivells d'ocupació i d’activitat molt allunyats del que preveu l'Estratègia Europea 2020, i tot i la disminució de l’atur d’aquest darrer any, el 40% és conseqüència de la caiguda de la població activa, el tipus d'ocupació que s'ha creat és exclusivament temporal i la disminució de l’atur ha estat masculina. És crea ocupació de pitjor qualitat. Tenim un patró d’ocupació creixent en sectors de poc valor afegit, de temporada i poc productius. Augmenta la temporalitat i la jornada a temps parcial involuntària, fet que comporta un augment de la precarització de les condicions de treball, sobretot per a les dones. La bretxa salarial entre directius i empleats

3

també ha crescut aquests darrers anys, així observem que el sou mitjà brut a l’Estat entre el 2010 i 2015 dels directius ha crescut el 9,7% i el dels empleats, el 0,7%.

Una situació social, a més, agreujada per les polítiques de retallades socials que fan perdre nivells de benestar i d’igualtat d’oportunitats. En aquest context la desigualtat de gènere es fa més evident, atès el biaix femení que observem en la majoria de dades de l’atur, precarietat, desigualtat salarial, protecció, pobresa. Una situació especialment preocupant és la de la població jove i les dificultats per accedir a la primera ocupació i els nivells de precarietat en què aquesta es dóna. Mentre que es recupera lleugerament l’ocupació, els i les joves continuen creixent en atur, la precarietat laboral s’intensifica en aquest col·lectiu, ja que la temporalitat i la parcialitat involuntària són trets que defineixen l’ocupació juvenil. A més, hi ha una desprotecció social elevadíssima entre els i les joves que han treballat anteriorment però que no troben feina. Gairebé el 90% d’aquests joves no percep prestacions per desocupació ni subsidis. Això és conseqüència directa del fet de treballar en feines precàries i inestables que no permeten generar dret a prestacions per atur.

És important fer un esforç per recollir les signatures per una renda de prestacions mínimes. D’una banda, per evidenciar davant el proper govern de l’Estat la urgència d’una resposta a la situació de pobresa instal·lada, com també per pressionar el debat de la RGC a Catalunya i generar aquest espai de mobilització social que comprometi les polítiques socials.

1.3. Situació política Des del darrer Consell Nacional la situació política ha experimentat importants canvis: constitució del Govern de la Generalitat i eleccions al Congrés de Diputats i Senat, però hem de constatar que a dia d’avui les demandes expressades per la ciutadania, sigui en les mobilitzacions o a les urnes, no estan trobant la resposta adequada pels seus representants. Les eleccions del 20-D van modificar el mapa polític de l’Estat, castigant els partits que més han estat implicats amb la gestió de la crisi i fent entrar al Congrés noves forces que expressaven un sentir de canvi en les polítiques i en les pròpies formes democràtiques. A l’Estat es manté el govern en funcions del PP, el que comporta que el gruix de les polítiques es mantenen invariables, mentre la composició del Congrés sortint del 20-D, més plural, introdueix un element de complexitat per configurar el nou govern. Els moviments que s’han realitzar en vistes a una possible investidura al voltant de l’acord PSOE-Cs és enormement insuficient i en alguns apartats decepcionant, ja que no corregeix ni reverteix el sentit d’algunes de les contrareformes i retallades imposades aquests anys (reforma laboral, retalls de serveis públics, sacrificar llibertats i drets per seguretat,..).

A Catalunya finalment es va investir un nou govern a principis de gener. Després d’un procés de negociació llarg, el nou Govern té un mandat per un període de 18 mesos per dur a terme un full de ruta pactat per les forces independentistes, que tot i no sumar la majoria de vots, sí que disposen d’una majoria parlamentaria que els permet emplaçar-se a elaborar tot un entramat jurídic per aprofundir en la via de la independència, tot i que hi ha una àmplia consciència (fins i tot entre aquesta majoria) que avui no es disposa de la majoria social suficient per dur a terme una declaració unilateral. Un equilibri parlamentari inestable, on hi ha una majoria molt més àmplia, el 80%, favorable a l’exercici del dret a decidir per abordar

4

el conflicte polític entre Catalunya i España. En qualsevol cas, serà determinant saber com queda el panorama polític a l’Estat per saber si és possible abordar el conflicte polític en clau de negociació i acord o es mantindrà la dinàmica de confrontació.

És un Govern que projecta formes diferents a l’anterior, però que de moment s’instal·la en les grans declaracions d’intencions sense acabar de concretar mesures. A pocs dies de la constitució vàrem fer pública les prioritats de CCOO per reactivar economia mitjançant el treball digne i la lluita contra l'atur, la pobresa i les desigualtats que emplaçàvem al nou govern a treballar. Malauradament, la pròrroga dels pressupostos de 2015 és utilitzada per bloquejar mesures que comporten creixement de despesa o canvi de prioritats i, per tant, endarrereix l’assumpció d’altres polítiques. Caldrà està amatents al debat dels pressupostos del 2016 per incidir en un canvi radical de polítiques per tal de revertir la pèrdua de qualitat dels serveis públics i apostar per la creació d’ocupació, la protecció de les persones i la promoció de polítiques industrials actives.

La campanya Vaga No és Delicte ha agafat una important embranzida al voltant del judici dels 8 d’Airbus, que ha permet visualitzar els objectius de denúncia d’una situació injusta i antidemocràtica i l’exigència de canvis legals. A Catalunya, l’acte del 4 de març va permetre situar el tema en tota la seva dimensió. Cal destacar que vàrem comptar amb la presència de la Presidenta del Parlament de Catalunya i representants polítics dels grups parlamentaris JxSi, PSC i CSQP el que li va donar una molt bona projecció. Cal mantenir viva la campanya, comprometre les forces polítiques per tal de canviar l’actual marc legal. Més enllà de la derogació de l’article 315-3 del Codi Penal per acabar també amb la llei mordassa i el que representa de regressió democràtica, que pretén eliminar tota resistència social als plans antisocials del neoliberalisme.

La situació política a la UE segueix la seva davallada en el terreny democràtic i de drets. Les conclusions del passat Consell Europeu (18 i 19 de febrer) i les decisions preses en relació al Regne Unit i a l’emergència migratòria posen de manifest que la deriva neoliberal continua sacsejant els principis i valors que són el fonament del projecte europeu. L’excepció reconeguda al govern britànic amb tal que pugui suspendre temporalment el dret als treballadors comunitaris a l’hora d’accedir a les prestacions socials i familiars, obre una porta a la discriminació als treballadors migrants i mòbils, que es pot estendre a nivell europeu. Aquesta cessió és especialment preocupant en el marc de la negociació del ‘paquet de mobilitat’ i de la recent presentació de la modificació de la Directiva de desplaçament de treballadors (avui 1,9 milions de treballadors a la UE) que els exclou com a subjectes de dret d’una part important dels convenis col·lectius i dels convenis d’empresa. Aquest pas enrere en la construcció de la unió política i social deposita la iniciativa en partits de l’extrema dreta, com UKIP o l’alemany AFD i confirma una involució de la Unió com a baluard de drets civils i laborals, que adquireix tons dramàtics i demolidors quan es consideren les decisions del Consell en relació a la migració. Les referències a l’OTAN i a la necessitat de tancar les fronteres, mostra fins a quin punt la Unió Europea s’està tancant en sí mateixa i és incapaç d’exercir un mínim lideratge més enllà de les seves pròpies fronteres, però tampoc sobre els propis Estats que en formen part.

La incapacitat de distribuir les quotes d’acollida entre els països i la mercantilització de la gestió dels fluxos de refugiats (Turquia...) mostren una impotència i una insensibilitat que no està a l’alçada del que reclama la ciutadania. Hi ha una autèntica regressió en els valors

5

d’una Europa oberta, acollidora i democràtica, que té la seva traducció en l’auge de valors racistes i xenòfobs. La utilització de la seguretat davant el terrorisme promou a més una línia argumental que alimenta la islamofòbia i que té conseqüències negatives per a la convivència i la integració social. CCOO hem reclamat als poders públics un compromís clar per l’acollida i la integració i estem participant en diferents àmbits, tant de denúncia i pressió com col·laborant amb les administracions i altres organitzacions.

La fugida dels refugiats i refugiades respon en la major part dels casos al canvi climàtic, a l’espoli de recursos de mà d’obra, i a la violència que sovint és responsabilitat de transnacionals que operen de manera irresponsable en països que no disposen dels recursos i instruments democràtics per defensar-se. Per aquesta raó, el treball sobre la responsabilitat corporativa i la cooperació sindical, són per a CCOO de Catalunya també eixos importants per afavorir un canvi de tendència cap a la justícia i la cohesió global, que permetin suavitzar el impacte de la migració no en la seva manifestació, sinó en els seus orígens més evidents.

En el context de necessitat imperant de contrarestar la visió insolidària que s’està difonent, el mes d’abril d’enguany es durà a terme un projecte (conjunt amb UGT) de sensibilització adreçat a delegats i delegades i l’afiliació, on es vol posar en valor la cooperació sindical com a eina de solidaritat i reafirmació d’un compromís amb altres treballadors/es del món. S’ofereix la possibilitat per informar-se i formar-se (amb nous materials, produïts al llarg dels últims mesos: una cartografia dels drets, una exposició i una guia) en aquests temes i la de tenir instruments concrets des del centre de treball per ser actius i cooperar.

A més, amb les accions concretes de cooperació al desenvolupament (Colòmbia, Guatemala, Líban i Marroc) i les últimes incorporades d’ajuda humanitària en temes de persones refugiades de la guerra de Síria al Líban (parlem tant recollida de fons com de projectes de cooperació, en el marc del conveni signat amb l’ACP) seguim treballant i incidint per a millorar les condicions de vida, promoure el treball decent i fomentar la cohesió democràtica de la classe treballadora arreu.

2. MANTENIR LA INICIATIVA, PASSAR A L’OFENSIVA 2.1. Negociació col·lectiva i acció sindical Un primer balanç de l’ Estat de la negociació col·lectiva a 31 de Desembre de 2015, ens indica, una tendència a recuperar els increments salarials en la línia de les recomanacions del III ANC a nivell estatal i de l‘AIC a Cataluña, amb un 0,74% al conjunt de l’Estat i un 0,87% a Catalunya. Són dades que tot i positives, no arriben a l’1% fixat al III ANC, però cal tenir en compte que la signatura es realitzà al segon trimestre del 2015 i per tant les recomanacions començaran a tenir efectes fins el segon semestre de l’any (les dades interanuals a gener d’enguany presenten un 1,30%).

6

Increments salarials mitjans 2014 -2015 Any 2014

ÀMBIT TOTAL CONVENIS CONVENIS D’EMPRESA CONVENIS SECTORIALS CONVENIS TREBALL. INCREM. CONVENIS TREBALL. INCREM. CONVENIS TREBALL. INCREM.

Espanya 1.728 4.755.972 0,57% 1.255 335.952 0,45% 473 4.420.020 0,58% Catalunya 205 469.924 0,66% 159 25.466 0,41% 46 444.458 0,67% Font: MEYSS

Any 2015

ÀMBIT TOTAL CONVENIS CONVENIS D’EMPRESA CONVENIS SECTORIALS CONVENIS TREBALL. INCREM. CONVENIS TREBALL. INCREM. CONVENIS TREBALL. INCREM.

Espanya 2.268 6.484.829 0,74% 1.667 374.481 0,49% 601 6.110.348 0,75% Catalunya 276 1.090.236 0,87% 211 30.796 0,67% 65 1.059.440 0,88% Font: MEYSS

Comparativa total increments salarials mitjans 2014-2015 Espanya CONVENIS ANY 2014 ANY 2015 DIFERÈNCIA

Empresa 0,45% 0,49% 0,04% Sectorial 0,58% 0,75% 0,17%

MITJANA 0,57% 0,74% 0,17% Font: MEYSS

Catalunya CONVENIS ANY 2014 ANY 2015 DIFERÈNCIA

Empresa 0,41% 0,67% 0,26% Sectorial 0,67% 0,88% 0,21%

MITJANA 0,66% 0,87% 0,21% Font: MEYSS

Aquest 2016 ens enfrontem a un nou període de negociació col·lectiva, que per primer cop en els darrers anys, el realitzem en una situació de no recessió econòmica i on estem en creixement. Ens hem marcat com a objectiu, la recuperació del poder adquisitiu dels salaris, posar fre a la creixent precarització de l’ocupació posant especial atenció a l’elevada temporalitat i a la

7

parcialitat de la contractació que s’està realitzant, així com a la lluita per les desigualtats i la bretxa salarial de gènere. A Catalunya tenim davant una negociació col·lectiva especialment intensa, que afecta a 920.687 treballadors i treballadores catalanes agrupats en 137 convenis sectorials susceptibles de ser denunciats, dels quals 76 són d’àmbit català agrupant 716.330 treballadors i la resta en 61 convenis d’àmbits estatal i que afectaria a 204.357 treballadors i treballadores catalanes, és a dir, al 48,40% del total de treballadors que tenen cobertura de negociació col·lectiva. Les federacions més afectades són Serveis a la Ciutadania, amb 42 convenis, i Serveis, amb 30, però es de destacar que Indústria, amb 16 convenis, només amb els tres provincials de la indústria siderometal·lúrgica agrupen més de 250.000 treballadors/es. Situació de la negociació col·lectiva sectorial 2015-2016 Negociació col·lectiva sectorial susceptible de denúncia a l’últim trimestre de 2015

FEDERACIÓ ESTATAL CATALUNYA TOTAL

Convenis Treballadors Convenis Treballadors Convenis Treballadors

Agroalimentària 7 12.817 10 14.155 17 26.972 Construcció 3 21.700 5 57.200 8 78.900 Educació 8 34.381 5 44.834 13 79.215 Indústria 4 11.585 12 285.915 16 297.500 Sanitat 0 0 3 21.400 3 21.400 Serveis 15 68.906 15 124.940 30 193.846 Serveis Ciutadania 21 32.514 21 85.086 42 117.600 Serveis Privats 3 22.454 5 82.800 8 105.254

TOTAL 61 204.357 76 716.330 137 920.687 Font: Secretaria d’acció sindical i política sectorial de la CONC

Comparativa denúncies possibles i reals registrades a REGCON. Últim trimestre de 2015

ÀMBIT PER DENUNCIAR DENUNCIATS

Convenis Treballadors Convenis % Treballadors %

Autonòmic 30 195.035 11 36,67% 75.644 38,78%

Barcelona 18 434.742 11 61,11% 286.253 65,84%

Girona 10 30.230 5 50,00% 23.690 78,37%

Lleida 4 10.895 3 75,00% 5.800 53,24%

Tarragona 14 45.428 3 21,43% 22.700 49,97%

Catalunya 76 716.330 33 43,42% 414.087 57,81%

Estatals 61 204.357 19 31,15% 59.221 28,98%

TOTAL 137 920.687 52 37,96% 473.308 51,41% Font: Secretaria d’acció sindical i política sectorial de la CONC

8

L’AIC és un instrument estratègic del sindicat per assolir els objectius que ens hem marcat per aquest any, i la posada en marxa de les distintes comissions de seguiment són fonamentals a l’hora de traslladar a la negociació col·lectiva els acords assolits. Per fi, i després de la passivitat de la patronal i de l’altra organització sindical més representativa, hem aconseguit que aquesta mateixa tarda del 16 de març es constitueixi la Comissió de seguiment i aplicació, pas previ i imprescindible pel desenvolupament de l’acord.

2.2. Negociació col·lectiva i igualtat de gènere L’estudi http://www.ccoo.cat/pdf_documents/2016/informe_dones_8marc2016.pdf, fet per la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya, dels convenis sectorials dels convenis vigents a 31 de gener de 2016, segons les dades disponibles al Departament de negociació col·lectiva ens ha permès treure algunes conclusions: Augmenten el nombre de convenis sectorials en relació a l’any passat i al mateix temps, la inclusió de mesures d’igualtat i d’articles sobre la negociació de plans d’igualtat a les empreses de l’àmbit d’aquests convenis.

Es constata la bretxa salarial. Aquesta es dóna en tots els trams d’edat, més acusada a les franges altes; als diferents sectors, sent el de serveis on hi ha major impacte; i en els trams de salaris més alts, on hi ha una menor proporció de dones, disminueix.

276

258

211

112

223

120

Total convenis analitzats

Conciliació

Assetjament sexual i assetjament per raó de sexe

Protecció davant violència àmbit parella

Altres mesures

Plans Igualtat

Mesures i plans d'igualtat als convenis sectorials. Gener 2016

Homes Dones

27.684,3 €20.740,55 €

Salari brut anual. Catalunya 2013

Bretxa salarial: 25,1

9

En els convenis s’introdueixen diverses mesures en relació bretxa salarial. La major part de les mesures fan referència a mesures de conciliació i reduccions de jornada, que són majoritàriament utilitzades per dones, i elaboració de plans d’igualtat. En menor proporció trobem també en alguns convenis mesures específiques en relació a categories, promoció i igualtat retributiva.

Les manifestacions de la violència masclista a la feina són l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe. En relació a això als convenis ens trobem amb diferents continguts: definicions d'assetjament sexual i/o assetjament per raó de sexe, regulació de sancions contra els assetjadors, mesures específiques, ja siguin de prevenció o d'actuació contra i protocols d'actuació. Majoritàriament es tracta l'assetjament sexual (71%) i en menor mesura l'assetjament per raó de sexe (39%).

menys de 25 anys

de 25 a 34 anys

de 35 a 44 anys

de 45 a 54 anys

de 55 anys i més

Homes 12.016,20 20.806,13 28.300,77 31.540,38 31.263,19

Dones 8.948,92 17.760,41 22.014,18 22.097,78 22.171,56

0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

20.000,00

25.000,00

30.000,00

35.000,00

€sa

lari

bru

t an

ual

Salari anual per grups d'edat. Catalunya 2013

276

120

95

74

49

256

Mesures al voltant de la bretxa salarial

CONCILIACIÓ

CATEGORIES

PROMOCIÓ

RETRIBUCIONS

PLANS IGUALTAT

TOTAL

ASSETJAMENT SEXUAL

DEFINICIÓ SANCIÓ

213

115

186

COM TRACTEN ELS CONVENIS SECTORIALS L'ASSETJAMENT SEXUAL

ASSETJAMENT PER RAÓ DE SEXE

DEFINICIÓ SANCIÓ

108

44

65

COM TRACTEN ELS CONVENIS SECTORIALS L'ASSETJAMENT PER RAÓ DE SEXE

10

Malgrat que la Llei integral de protecció a les dones víctimes de violència de gènere es va aprovar l’any 2004, només un 44,6% dels convenis sectorials fa menció a les mesures laborals de protecció a les dones que pateixen la violència en l'àmbit de la parella.

2.3. Salut laboral L’empitjorament de les condicions de treball i la manca de polítiques preventives, són la tendència amb la que tanquem l’any 2015, que ens han donat com a resultat un augment dels accidents de treball i de les malalties professionals

HOMES DONES TOTAL Variació

(2015/2014)

Accidents de treball amb baixa en jornada laboral 81.916 +3%

No mortals 55.611 26.236 81.847

Mortals 62 7 69

In itinere (anar i tornar de la feina) 16.036 +7.05%

No mortals 7.555 8.460 16.015

Mortals 16 5 21

Accidents de treball sense baixa mèdica

83.580 43.997 127.577 127.577 +1.16%

Malalties professionals comunicades 3.336 +3%

Amb baixa mèdica 847 946 1793

Sense baixa mèdica 760 783 1543 TOTALS DANYS LABORALS NOTIFICATS:

148.431 80.434 228.865

Font: Àrea d’informació i registres de l’Institut de Seguretat i Salut Laboral

La causa dels danys que produeixen més baixes mèdiques a Catalunya té a veure amb lesions musculoesquelètiques i salut mental, malalties professionals que les mútues habitualment no reconeixen com a tals.

NOMBRE CONVENIS

VIOLÈNCIA MASCLISTA

VIOLÈNCIA MASCLISTA DEFINICIÓ

MESURES

VIOLÈNCIA MASCLISTA MILLORA

MESURES

INCLOS A PLANS

IGUALTAT

276

12390

267

COM ES RECULL ALS CONVENIS LA PROTECCIÓ A LES DONES QUE PATEIXEN VIOLÈNCIA MASCLISTA

11

Per fer front a aquesta situació, durant aquest semestre farem accions reivindicatives per visibilitzar aquesta xacra a nivell social, i accions concretes per empoderar a les delegades i delegats de prevenció per fer acció sindical a les seves empreses. Així hem posat en marxa una campanya sindical per denunciar la gestió abusiva, i el no reconeixement dels danys per part de les mútues, amb jornades de treball amb delegades i delegats de prevenció, campanyes a les empreses i informes i estudis que evidencien aquesta realitat. Hem de constatar l’altre important problema que hem d’enfrontar: la no prevenció a les empreses. Per això, en el marc del 28 d’abril (Dia Internacional de la seguretat i la salut en el treball) dedicarem la diada a denunciar que a les empreses no es duen a terme polítiques preventives i que les intervencions se centren en actuar sobre les persones enlloc d’actuar sobre l’origen dels danys, que són les condicions de treball. Farem actes arreu de Catalunya, essent l’acte central a Barcelona, on farem una assemblea al saló d’actes, on a partir d’una taula d’experiències i amb la veu dels protagonistes situarem com ens exposem al risc, i presentarem una proposta d’actuació sindical, on amb la nostra participació, podem plantejar canviar les condicions de treball per millorar-les i reduir els problemes ergonòmics i psicosocials. Després farem una performance davant de la seu de Foment del Treball on reclamarem més prevenció a les empreses.

2.4. Recuperació de la gestió dels serveis públics municipals La iniciativa del Consell Nacional de la CONC, de proposar al conjunt d’ajuntaments la creació de meses de concertació que ens permetin abordar diverses qüestions en relació a la recuperació de la gestió municipal dels serveis públics, així com el control públic i sindical de les licitacions, amb l’objectiu de garantir l’ocupació i la millora de la qualitat, està tenint un desenvolupament desigual en funció de la realitat política de cada territori. L’estat actual dels acords del CN és el següent: - A Barcelona ciutat, després de diversos contactes amb l’Ajuntament i d’una inicial falta

d’interès per part de l’equip municipal, obviant inclús el paper del sindicat com principal agent socioeconòmic de la ciutat, avui podem dir que ja han començat els primers contactes i esperem que en els propers dies puguem avançar en l’objectiu que ens hem marcat.

- Respecte a la resta d’ajuntaments de l’àrea metropolitana, també hi ha contactes amb

diferents ajuntaments, com Badalona o Hospitalet, que esperem que els propers dies es vagin concretant.

- En la de comarques de Barcelona, és en el Vallès Occidental on hi ha més possibilitats de

concretar àmbits de negociació o acords, i on més dificultats és en el Baix Llobregat.

12

2.5. Altres iniciatives d’interès

- L’11 de desembre de 2015 es va signar el Codi de bones pràctiques en la contractació pública dels serveis d'atenció a les persones entre les associacions empresarials, col·legis professionals i Tercer Sector Social, CCOO i UGT i el Govern de la Generalitat de Catalunya (l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya) que conté un catàleg d’orientacions i pautes a seguir en la tramitació dels expedients de contractació, dirigit tant als òrgans contractants com al conjunt d’operadors econòmics que participen en les licitacions, per tal de garantir la qualitat i sostenibilitat dels serveis. Alguns elements a destacar:

Respecte per les condicions laborals dels professionals implicats i referència explícita a les condicions pactades en els convenis sectorials corresponents en cada cas.

Limitació explícita de les millores contractuals, especialment les consistents, directament o indirectament, a hores de servei sense cost.

Es recomana que el preu no tingui un pes específic superior al 40% i se suggereix una fórmula per la valoració de les ofertes econòmiques que evita que diferències poc significatives en el preu es tradueixin en puntuacions notòriament desproporcionades.

Possibilitat de fer la valoració de les propostes en dues fases de forma eliminatòria, eliminant en un primer moment les que no arribin a un llindar de qualitat tècnica suficient; evitant que una mala proposta d’intervenció pugui resultar adjudicatària per un baix preu.

Consideració com a paràmetre objectiu per valorar ofertes anormalment baixes o desproporcionades la indicació d’un preu inferior als costos salarials mínims per categories o grups professionals segons el conveni laboral vigent, que haurà d’estar degudament identificat en els documents reguladors de la contractació.

Compromís de totes les parts per difondre el Codi a totes les administracions públiques catalanes per tal que pugui ser assumit com a propi i anar estenent les bones pràctiques.

Un acord important que ens obliga a fer-ne el seguiment per tal de desenvolupar-lo i fer-ne efectiva la seva implementació al servei de les garanties d’ocupació i de la seva qualitat.

- El 14 de desembre CCOO i UGT i el Consorci Turisme de Barcelona vam signar la

Declaració en reconeixement del turisme a Barcelona. Un compromís per establir un marc de treball entre els sindicats i Turisme de Barcelona, consorci publico-privat integrat per l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. Es tracta d’un acord genèric sobre el paper econòmic del sector turístic a la ciutat i la necessitat d’equilibrar el seu desenvolupament amb les necessitats de la ciutat i posa en valor l’ocupació i la seva qualitat i la formació a l’hora d’abordar el model de turisme de Barcelona. Tot i ser una declaració té el valor d’obrir un espai de diàleg social en relació a qualitat de l’ocupació que hem d’aprofitar. Com a desenvolupament de l’acord, ja hem constituït – i ja ha celebrat dues reunions de treball- la comissió de treball Consorci-gremis-sindicats respecte a les estratègies formatives compartides per millorar la professionalització del sector.

13

2.6. Conflictes, mobilitzacions

CDREAMS BCN (Call centre Vacances). Vaga 14 de març . Excés de càrregues de treball.

BACARDI. Mobilitzacions , vaga, concentracions etc. Tancament centre de treball.

CAPABRO. Concentracions 27 de gener, 19 de febrer, 4 de març. Imposició unilateral de trasllats, modificació d’horaris, etc.

MUCE. 28 de febrer. Concentració a la Pl. Sant Jaume. Tancament aules, massificació, etc.

Marxa Europea pels drets de les persones refugiades. 27 de febrer. Barcelona

GENERAL ELECTRIC. 24 i 25 de febrer. Concentracions en defensa del lloc de treball.

CAJAS DE AHORROS. Concentració dies 29 de gener i 24 de febrer. Conveni col·lectiu.

GRUPO ALN. Vaga 2, 3 i 4 de març. Endarreriments salarials.

ADIF i RENFE. Vaga 22 i 25 de debrer. 4 i 11 de març. Incompliment del conveni.

BARBERÀ DE VALLÈS. EDUCACIÓ. Concentració 8 de febrer. Desplaçament dos línies 1r. ESO.

HOTEL MARINA. Concentració 6 de febrer. Pagament salaris.

METRO. Vaga 22 i 24 de febrer. Conveni col·lectiu.

AUTOBUSOS. Atur 3 de febrer. Conveni col·lectiu

ABANTIA INDUSTRIAL. Vaga 2 de febrer. Endarreriment salaris.

EMTISA (GRUP NISSAN). Vaga 4,5 i 6 de febrer. Conveni.

SUBMINISTRES GIRONA. Vaga 15 de gener. Incompliment acords.

COVESTRO. Vaga 7 de gener. Tancament empresa.

SEAT COMPONENTES. Vaga indefinida. Trasllat treballadors.

14

2.7. Un impuls a les polítiques industrials Cap a un Acord nacional per a la Indústria Les prioritats del sindicat amb relació a la industria són, d’una banda, ampliar i enfortir el marc de concertació entre el Govern i els agents socials i econòmics i, de l’altra, emprendre mesures de rellançament de l’economia productiva. L’estratègia catalana per donar impuls a la indústria ha de consistir en la modernització tecnològica de l’empresa, la inversió en recerca i innovació, el reforç de la negociació col·lectiva i el canvi de model productiu que porta associat un canvi de model energètic i una orientació prioritària cap a l’economia circular. Catalunya ha d’aprofitar les oportunitats que brinda avui l’orientació de l’economia cap a la producció sostenible, la regeneració del medi natural, el canvi conceptual de la cultura de l’ús enlloc de consum, de les noves formes de mobilitat i del model no d’explotació sinó de gestió dels recursos valuosos i escassos. El canvi d’orientació de l’economia humana aboca la indústria a emprendre activitats noves que generen productes i serveis nous. Catalunya ha de practicar una reconversió dels actius industrials per poder estar ben situada en els mercats emergents. Aquests canvis no poden esperar més. Cal que les institucions catalanes es comprometin amb un gran ACORD NACIONAL PER A LA INDÚSTRIA que fixi el full de ruta de la reindustrialització del país. CCOO, juntament amb les organitzacions del Pacte Més Indústria traslladaran aquesta demanda a les institucions. La proposta serà presentada el proper 11 d’abril al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Ha estat ja presentada als partits polítics del Parlament, amb bona acollida. El Pacte nacional per a la Indústria ha de ser un acord consensuat per totes les forces polítiques, que es tradueixi en mesures legislatives, pressupostàries, administratives i de tota mena per situar la indústria i l’ocupació al centre de les prioritats del Govern de Catalunya. Altres qüestions - Poc a poc està prenent actualitat tot el referit al model de gestió dels serveis públics.

Apareix recentment el debat sobre l’abastament d’aigua potable i la seva gestió. CCOO ens hem posicionat públicament sobre aquest tema, partint de la necessitat de valorar la qualitat i l’accessibilitat de cada servei i comptar des d’un inici amb els treballadors/ores implicats abans de prendre decisions precipitades. És el que hem estat fent en el cas de l’empresa d’Aigües Ter – Llobregat, ara en mans d’Acciona, en un procés de privatització que ha merescut prous sospites d’irregularitats com per tenir ja sentències del TSJC que anul·len la concessió feta en el seu moment a corre-cuita per la Generalitat.

- El debat sobre el model de mobilitat, directament relacionat amb la qualitat de l’aire i

amb el canvi climàtic, s’està estenent en diverses planificacions (plans de mobilitat urbana, nous models urbanístics, etc.) i ens obliga a CCOO a desenvolupar la nostra pròpia visió, fonamentada en les propostes que ens caracteritzen. Fins hi tot ens ha arribat a les portes de la nostra seu nacional, pel que hem recordat la necessitat de

15

transformar radicalment la Via Laietana, adaptant-la a les necessitats de les persones que viuen, treballen o circulen per Ciutat Vella, a Barcelona, amb criteris de qualitat de la zona, manteniment dels serveis de transport i l’impuls d’una activitat econòmica més integrada i sostenible.

- Cal destacar una iniciativa en l’àmbit del Barcelonès en terreny de l’impuls industrial, com

és la represa dels treballs de la comissió en defensa del polígon industrial del Bon Pastor, que des de CCOO volem que s’estengui a Torrent de l’Estadella i Montsolís (Barcelona i Sant Adrià) per constituir un polígon industrial urbà que s’adiu molt amb l’estratègia anunciada de l’eix Besòs, com a àmbit prioritari de desenvolupament compartit entre els ajuntaments de Barcelona, Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià i Montcada i Reixac. En d’altres àmbits territorials de Catalunya també hi ha diverses iniciatives, en les que hem de mantenir la presència i l’impuls per tal de promoure l’impuls a la industrialització.

- En aquest darrer període podem destacar l’entrada en servei, el mes de febrer, del nou

tram L9 Sud de la xarxa de metro. Tot i que es tracta d’una infraestructura que ha patit un important endarreriment i uns elevats costos d’execució, a partir d’ara milers de treballadores i treballadors podran accedir a importats centres de treball situats a la Zona Franca, a El Prat, i a l’aeroport d’una manera més segura, econòmica i sostenible. CCOO, i UGT, hem treballat per evitar que els treballadors de l’entorn aeroportuari hagin de suportar el nou recàrrec que la Generalitat ha incorporat a la L9 Sud per arribar a les terminals. L’acord final, que evita aquest recàrrec per a tots els treballadors afectats, es una situació transitòria fins l’arribada del nou model tarifari derivat de la T-Mobilitat. Però hem assolit el nostre objectiu de no gravar el transport públic per a usos laborals, marcant així un precedent difícil de revocar.

2.8. Propostes davant del Ple del Parlament contra la pobresa i l’emergència social i valoració dels acords

Els dies 9 i 10 de març, el Parlament de Catalunya va convocar un ple per debatre mesures contra la pobresa. CCOO de Catalunya hem mostrat la preocupació davant l’augment de les persones per sota del llindar de la pobresa i les persones amb risc d’exclusió social. Considerem que aquest increment de la pobresa i les desigualtats està en gran mesura provocat per la reforma laboral i les polítiques de retallades socials que han fet els diferents governs. El lleuger increment macroeconòmic no s’ha transformat en millora de les condicions socials de les persones. Ens preocupa que moltes famílies catalanes no arribin a final de mes; hi ha moltes famílies que no tenen cap ingrés, nens i nenes amb nutrició inadequada, i gent gran i persones amb dependència que no poden accedir a una residència per l’alt cost sobre la família i per la manca de recursos suficients per complir amb un dret reconegut a les persones. Són moltes les situacions que evidencien la pèrdua en les condicions de benestar i d’una vida digna: l’atur, la pobresa de tot tipus, la pobresa entre les persones que treballen, la pobresa

16

infantil, la pobresa energètica, en dones, en joves, en gent gran i en les persones amb diversitat funcional. És per això que estem participant en la Plataforma Pobresa Zero, per tal de denunciar la situació, sensibilitzar la societat, construir propostes i pressionar el Govern per a l’acció. La Plataforma ha pogut fer sentir la seva veu i demandes al plenari del Parlament. Com a CCOO de Catalunya hem fet públiques també les nostres demandes: 1. L’aprovació dels 12 eixos, amb 41 mesures, plantejades per la Plataforma Pobresa Zero i

Justícia Global, i que la resolució vagi acompanyada amb mesures concretes i pressupostos. Cal recordar que la Resolució del 13 de març de 2014, del Parlament de Catalunya, sobre l’increment de la pobresa i les desigualtat, en una gran part ha quedat sense aplicació per manca de mesures concretes, de sensibilitat i pressupost suficient.

2. El desplegament d’una política pública de creació de llocs de treball de qualitat i amb salaris dignes. Un dels sectors on es pot crear llocs de treball i on es pot millorar el nivell de benestar i la vida de les persones és el de l’atenció i la cura a les persones.

3. L’aprovació d’un salari mínim interprofessional (SMI) propi de Catalunya prenent com a

referència els establerts a la UE dels 15.

4. La recuperació del tràmit parlamentari i l’aprovació de forma immediata de la Renda garantida de ciutadania (RGC) per donar resposta a moltes persones treballadores en situació de pobresa i exclusió social a causa de la precarietat laboral. També és una mesura prioritària i eficaç per a la cohesió social, a favor del dret a la dignitat i l’autonomia de les persones.

5. La garantia dels serveis bàsics essencials (aigua, llum, gas...) a tota la ciutadania i que cap

persona es trobi en situació de pobresa energètica.

6. El desenvolupament de la llei d’igualtat per combatre la discriminació i finalitzar la bretxa i la desigualtat salarial entre homes i dones, que és un factor de la feminització de la pobresa i sobretot entre les famílies monoparentals.

7. La disposició dels recursos necessaris i suficients per a l’atenció de forma àgil a la gent

gran i a persones amb dependència, en centres públics o concertats, amb criteris socials i sanitaris per a l’ajuda, perquè arribi a tota persona que no pot accedir a una residència privada. Complementar les pensions per arribar al salari mínim interprofessional, i assegurar una vida digna a la gent gran.

8. El desplegament de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència del

2010, i principalment l’aprovació del seu reglament. No és acceptable que la llei s'aprovés fa sis anys i encara no tingui un reglament. Cal prioritzar la política per combatre tot tipus de pobresa infantil, tant a la família com a l’escola.

9. Mesures per combatre la pobresa cultural. La majoria de les persones a Catalunya,

sobretot entre la infància i els joves, no poden accedir al dret a la cultura. La cultura no és menys important que la nutrició, i la majoria de les activitats culturals, literàries,

17

artístiques, cinematogràfiques, etc., són inaccessibles pels seus preus per a la majoria de la població. A part d’exigir la reducció de l’IVA en aquestes activitats, calen també mesures com a altres països europeus de reduccions en preus per a les famílies i joves sense ingressos o amb ingressos baixos.

Després del debat del ple s’han aprovat un seguit de resolucions que hem de considerar importants:

- La derogació de la reforma laboral i per un treball digne. - Beques escolars per a tots i totes que ho necessiten, durant tot l'any. - Recuperació de la sisena hora i plans educatius comunitaris de l'entorn. - El desplegament de la llei d'igualtat, en el món laboral. - Augmentar les cases d'acollida per a dones maltractades. - Recuperació de la Renda Mínima d'Inserció com a dret subjectiu (tornar a abans del

2010), 100% de cobertura i sense el límit de 60 mesos i partida pressupostària per a cobrir.

- Transport públic (títols i tarifes reduïdes per persones en atur, risc d'exclusió, joves, estudiants...)

- Assegurar llum, agua i gas a totes les persones. - Pla d'ajuda per fomentar la inserció laboral de les persones amb diversitat funcional. - Sanitat pública i de qualitat, pressupost per recuperar les partides perdudes els

últims anys. - Regularització de les persones sense papers. - Ajudes a les famílies refugiades a Catalunya. - Un informe anual del progrés social de Catalunya. - Millora de la garantia juvenil. - Estudi sobre els professionals de serveis socials. - La lluita contra ‘sensellarisme’. - Creació d'una comissió de seguiment de les resolucions aprovades. - Mesures fiscals: implementació de noves figures fiscals i millora de les ja existents

com l'Impost de successions, impost de patrimoni, ambiental, tram autonòmic de l'IRPF...

- Reconsideració de les polítiques de pagament del deute. - Mesures de suport als treballadors autònoms. - Garantir un millor accés a la vivenda i protegir els col·lectius més vulnerables.

Malgrat aquesta sèrie de mesures positives, considerem que les resolucions queden insuficients i moltes estan relacionades amb l'aprovació del pressupost del 2016. És lamentable que el Parlament no aprovés la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania, contemplada en l'Estatut de Catalunya, i és la demanda prioritària de les organitzacions socials per combatre de forma eficaç i racional la pobresa i per assegurar la dignitat i l'autonomia de les persones. També és lamentable la manca de sensibilitat de la política vers la gent gran i la no derogació del copagament per a la dependència. És per això que hem reiterat la demanda per a l'aprovació per part del Parlament i del Govern de la Renda Garantida de Ciutadania i la derogació del copagament, que afecta les persones amb dependència i diversitat funcional.

18

Un cop passat el Ple, CCOO de Catalunya exigim l'aplicació de manera ràpida de la resolució del Parlament, que insta el Govern a reiniciar els contactes amb els agents econòmics i socials, per establir les bases d'un diàleg social que permeti acordar les reformes i directius per fer possible un model de desenvolupament sostenible socialment, econòmicament i mediambientalment. També exigim la participació dels agents socials i econòmics en la Comissió de seguiment dels acords aprovats pel Parlament de Catalunya. El Govern de Catalunya està obligat a portar a terme i fer realitat les resolucions i les mesures aprovades pel Parlament de Catalunya, i que no quedin, com en anteriors ocasions, en paper mullat. Construir país passa principalment per construir una Catalunya social i els Pressupostos han de reflectir-ho amb les corresponents dotacions pressupostàries. Malgrat el punt de partida que suposen els compromisos adoptats, no podem oblidar que les mesures amb caràcter d’urgència no revertiran el caràcter estructural de la pobresa i les desigualtats. Catalunya necessita un projecte de polítiques socials transformadores –predistributives i redistributives—, que vagin a l’arrel dels problemes que genera la realitat de la pobresa i trenqui amb la precarietat i vulnerabilitat de les persones que es troben en aquesta situació.

2.9. Recuperar la qualitat dels serveis públics Per a tots els serveis públics, CCOO hem reclamat al nou Govern que es retornin les privatitzacions, de forma negociada, al sistema públic; millorar la qualitat dels serveis i retornar els drets laborals usurpats en els darrers anys. El model de col·laboració público-privada no ha de significar la privatització encoberta de serveis bàsics de l’estat del benestar.

Educació i formació professional Cal considerar que estem en un context de normativa reguladora del sistema educatiu que considerem negativa. CCOO exigim la derogació de la LOMCE; la revisió de la LEC i el seu desplegament a Catalunya. Hem posat en primera línia la recuperació de la negociació col·lectiva i dels drets de les treballadores i treballadors públics. Incorporar tots els agents educatius que hi participen al territori (educació social, educació en el lleure, vetlladores, etc.); també recuperar l’autoritat perduda dels Consells escolars. Reclamem l’obertura del diàleg social amb el Departament d’Ensenyament per tal de millorar el funcionament del conjunt del sistema educatiu; la millora de la formació inicial i permanent del professorat; l’oferta pública i privada; la qualitat del sistema incorporant la innovació educativa i I+D en tot el sistema, estructuralment i de forma transversal i horitzontal; l’increment d’inversió en educació; les ràtios d’alumnes; que els currículums estiguin arrelats al territori; l’impacte en el cos docent dels canvis necessaris per a l’adaptació a l’alumnat actual amb la seva diversitat. Defensem l’educació pública i de qualitat, fruit del diàleg social i del consens, de forma que es faci efectiu el dret a l’educació des dels zero als setze anys.

19

Del sistema de formació i qualificació professional de Catalunya, el juliol de 2015 es va aprovar la Llei 10/2015, de 19 de juny, de Formació i Qualificació Professional, de la que encara no s’ha fet el desplegament. CCOO hem reclamat que el nou organisme que l’ha de regir depengui de Presidència, donat que volem que tingui una visió i funció de “sistema integrat” amb l’FP del sistema educatiu i la formació per a l’ocupació de l’àmbit laboral, amb perspectiva de formació al llarg de la vida; integrant procediments d’orientació, d’acreditació i d’avaluació de competències, entre d’altres. Hauria de superar-se la manca d’acord històrica entre el Departament d’Ensenyament i el de Treball en aquesta matèria.

Salut Reclamem la posada en marxa de les mesures adients per fer del Sistema de salut un sistema públic, universal, equitatiu, de qualitat, transparent i al servei de les persones, de forma consensuada amb els agents socials més representatius de Catalunya. De forma prioritària ha de donar resposta a les mesures del Pla d’emergència social aprovat al Parlament el 10 de març. Volem discutir i negociar la política sanitària; les externalitzacions de serveis; els costos reals d’aquests; la reducció de les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques, diagnòstiques i de visites; la transparència dels pressupostos de salut amb major inversió en prevenció i promoció, que no en la medicalització de les persones; que no es desmantelli l’ICS ni es faci activitat privada. Pel que fa als i les professionals sanitaris, reclamem la creació d’ocupació estable i recuperar els drets laborals perduts des de 2012. El cas conegut recentment, vist a la Comissió de la Sindicatura de comptes (cas difós per alguns dels seus membres) sobre l’Hospital Moisès Broggi, construït en l’època de Marina Geli com a consellera de Salut, amb un sobrecost d’un >111% en la construcció d’aquest hospital - de 42M/€ fins a 90M/€ - amb diversos fraus identificats, ha evidenciat com es planifiquen determinades actuacions per privatitzar la sanitat pública.

Ocupació i lluita contra l’atur La situació és molt preocupant, tant a nivell d’atur com d’ocupació, tal i com hem vist anteriorment, donat que les polítiques endegades pels diferents governs han anat a la contra del que CCOO hem plantejat des de fa anys. Tenim l’oportunitat de plantejar al nou Govern que s’elabori una política d’ocupació consensuada, dins el marc del diàleg social que esperem sigui permanent. Hem reclamat al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que es posi en marxa immediatament el Pla de xoc contra l’atur per incidir en la reducció d’aquest, especialment en els col·lectius més afectats, joves i majors de 45 anys; amb perspectiva de gènere, ja que el major percentatge del conjunt de l’atur és femení, amb major precarietat i jornades

20

parcials. Perspectiva que també s’ha de tenir en compte en totes les polítiques d’ocupació que es posin en marxa. Hem fet públiques les nostres demandes, tant per donar resposta a les situacions d’urgència o emergència social com de caràcter estructural, entre elles: reactivar l’economia mitjançant inversions i impulsant l’ocupació de qualitat, el treball digne i la lluita contra l’atur; la posada en marxa de la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania; dotar de més recursos econòmics i humans el SOC; el desplegament de la Llei del Sistema d’Ocupació de Catalunya i les PAO evitant la privatització dels serveis bàsics, limitar el paper de les agències privades de col·locació. Les paraules s’han de convertir en fets i encara queda molt camí per recórrer.

Polítiques d’habitatge L’emergència habitacional és de fa anys una de les conseqüències més punyents de la pobresa que ha general aquesta crisi. Tothom coneix l’aspecte més fragant d’aquesta realitat, que són els desnonaments. L’aprovació de la ILP de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, Llei 24/2015, en la qual CCOO vàrem participar, ha contribuït a rebaixar el nombre de llançaments (desnonaments) en obligar al lloguer social per un període de tres anys en el cas de famílies sense recursos i en clar risc d’exclusió. Diferents administracions locals i la Generalitat anuncien més recursos per protegir les famílies del desnonament. Però això no ha d’amagar que el dret a l’habitatge digne va més enllà de resoldre les situacions d’emergència habitacional. CCOO hem format part des dels seus inicis, l’any 2000, de la Plataforma pel Dret a l’Habitatge Digne, l’any 2015 es va constituir el Fons d’habitatges de lloguer destinats a polítiques socials. En tant que part de la Plataforma, CCOO formem part de la comissió de seguiment. Avui hem de dir que no s’han assolit els objectius de nombre de pisos en aquest fons, per manca de col·laboració entre ajuntaments i Generalitat, per feblesa en la pressió a les entitats financeres perquè cedeixin pisos que tenen buits, per manca de recursos per exercir el dret a tempteig i retracte que tenen els ajuntaments i la Generalitat per comprar pisos per incloure’ls en el fons. El resultat és que els col·lectius que tenien dificultats per accedir a l’habitatge en el temps de les “vaques grasses” –joves, immigrants, famílies monomarentals, gent gran que necessita un altre tipus d’habitatge al que té, etc., segueixen tenint aquest problema i, a més, han perdut visibilitat en contrast amb la punyent problemàtica de l’emergència habitacional i els desnonaments. Ens calen polítiques públiques que vagin més enllà de pal·liar les situacions més crítiques i que facin del dret a l’habitatge una matèria a protegir. Ens cal un parc públic, gestionat amb criteris homogenis i transparents de pisos de lloguer. Ens cal fer de la rehabilitació dels habitatges un sector amb potencial d’ocupació i amb drets, atenent que el de la construcció ha estat molt colpejat des de l’inici de la crisi i amb persones treballadores que difícilment

21

trobaran feina en una altra activitat. Reclamem un Pacte Nacional i un Pla per l’habitatge que substitueixi els que vencen enguany, però que de debò es compleixin i comptin amb la nostra participació i consens.

3. FEMINITZANT EL SINDICAT: CONFERÈNCIA DE DONES I HOMES El dia 3 de març vam celebrar la Conferència de dones i homes que, amb el lema “feminitzant el sindicat” va reunir 350 dones i homes sindicalistes, que van debatre i avalar les propostes sobre igualtat de gènere sortides del procés participatiu celebrat prèviament. Els objectius de la conferència han estat analitzar l’evolució de l’organització des de la primera conferència, que es va celebrar fa 25 anys; dibuixar les línies estratègiques de futur en clau de gènere i concretar propostes per dur a debat del XI Congrés de la CONC. El procés de debat ha seguit la metodologia de l’Assemblea Sindical Oberta. Una part oberta a tota l’afiliació mitjançant una enquesta que han respost més de 7.000 persones i una part de debats presencials a totes les organitzacions amb diversos formats (assemblees, consells, etc.). Tant la dinamització com la participació de la conferència han estat de dones i homes al 50%, amb l’objectiu de visualitzar que avançar en la igualtat de gènere és una qüestió de tot el sindicat. El contingut dels debats s’ha articulat a través de 3 eixos de discussió: accions i prioritats en clau de gènere, participació i conciliació i presència de les dones al sindicat i al centre de treball. Les opinions i propostes del procés previ van ser recollides i van formar part dels debats de la conferència. El treball en grups va consistir en valorar les propostes des del punt de vista de la seva aplicació pràctica, tant en relació al contingut com a la seva implementació. Les conclusions de tots els treballs formaran part dels debats del proper congrés. Hi ha hagut una gran coincidència en els principals temes de debat i en les opinions i propostes:

- La bretxa salarial, - els plans i les mesures d’igualtat, - la lluita contra l’assetjament sexual i per raó de sexe, - la segregació horitzontal, - les condicions laborals en sectors i categories feminitzades, - els permisos per a la cura i la conciliació per a homes i dones, - els obstacles per a la participació de les dones al sindicat, - la necessitat de canvis en les formes de treball i gestió del temps, - la falta de dones en responsabilitats i alguns àmbits interns, - la falta de visibilització de les dones - i la necessitat de més formació en clau de gènere.

22

Ha estat una bona oportunitat perquè el conjunt del sindicat (dones i homes) faci un debat sobre els reptes i els obstacles que tenim i els canvis que cal abordar per continuar avançant en la igualtat efectiva de dones i homes. La metodologia del procés participatiu, de la mateixa manera que en el cas de l’ASO, marquen les noves formes de participació, que hauran de formar part del proper congrés. La maduresa dels debats i el grau de participació i implicació fan evident que la igualtat de gènere ha de ser uns dels eixos bàsics de l’acció del sindicat a l’empresa, a la societat i a l’intern del sindicat. Aquest Consell nacional té la responsabilitat que els canvis en relació a les prioritats sindicals, formes de treball, participació de les dones en els òrgans de participació i direcció i visualització de les dones formin part dels debats i les decisions del proper congrés, per tal d’avançar en una organització útil i propera a la gent i les seves necessitats.

4. LES ELECCIONS SINDICALS REVALIDEN EL TREBALL D’ORGANITZACIÓ I ACCIÓ SINDICAL DE CCOO

La CONC ha tornat a revalidar la seva condició de primer sindicat, quan ha finalitzat el gran període electoral. En un període electoral marcat per la crisi i la destrucció d’ocupació, CCOO guanyem les eleccions ampliant la diferència amb el segon sindicat, en haver obtingut un bon resultat al renovar les representacions on érem presents i ser a l’hora el sindicat que més creix en els sectors emergents. Els 20.678 delegats i delegades de CCOO representen el 42% del conjunt de la representativitat total. Ja son 38 anys que aquesta organització ostenta aquesta condició, que també és una gran responsabilitat i un honor representar la voluntat majoritària expressada democràticament pels treballadors i treballadores d’aquest país. Toca doncs felicitar el conjunt d’organitzacions territorials i federatives per l’esforç i la feina feta, que s’ha traduït en una millora ostensible en termes generals i de forma concreta a totes les persones que a l’empresa i a l’estructura sindical han contribuït a fer-ho possible. Un bon treball col·lectiu que descansa entre d’altres elements en una òptima capacitat de planificació, una acció sindical validada pels treballadors i una estratègia electoral compartida i harmonitzada del conjunt de l’organització. A grans trets aquest període electoral es caracteritza per una crisi econòmica sense precedents, que destrueix capacitat productiva instal·lada, genera tancament d’empreses i pèrdua d’ocupació, que també significa una pèrdua absoluta de representants, que evidentment es concentra en CCOO i UGT al ser els més representatius i presents al conjunt de sectors i territoris. Sumem més del 42% (més del 81% de la representativitat total si agafem l’altra força sindical confederal), però perdem quasi 1 punt de representació, ja que som qui més delegats i delegades teníem. Com a conseqüència principalment del tancament d’empreses i les

23

reduccions de plantilles, CCOO perdem 3.400 delegats i UGT 4.000, especialment al tram de delegats i comitès de 5. La resta de sindicats milloren el seu nombre absolut de delegats en els trams de comitès de 9 i a partir de 21, però en cap cas augmenten ostensiblement la seva representativitat. Guanyem les EESS a Barcelona. Millorem ostensiblement tot perdent encara a Lleida i Girona i, a Tarragona que veníem de perdre-les les guanyem molt clarament. En matèria de renovacions de la representació la tendència general ha estat continuista, sobretot en l’empresa petita. Renovem la confiança dels electors. Hem tingut bona entrada en empreses on no hi érem o amb majoria d'UGT i les nostres pèrdues en canvi no han beneficiat una única força sinó que es diversifiquen entre diferents forces sindicals. En noves eleccions guanyem. És un dels camps on les dificultats en la estabilitat dels equips d'extensió del competidor ens ha beneficiat allà on hem treballat més. Respecte a empreses caducades, és molt significatiu el bon resultat tenint en compte que havíem de renovar un volum molt superior. El millor tensionament organitzatiu que el competidor durant el període de concentració ha estat una de les claus principals. Més enllà d’aquesta visió global ara toca que el conjunt d’organitzacions facin una anàlisi molt detallada de la seva realitat i els seus resultats. Hem aprovat, i s’ha coincidit als diferents òrgans de direcció on hem tractat el tema, en la necessitat d’organitzar una gran assemblea de delegades i delegades pels volts del mes de juny, que ens permeti posar en valor aquest resultat, que visualitzi el nostre actiu sindical d’empreses i sectors distribuïdes arreu del territori i que també ens permeti reforçar la necessitat de construir i aprofundir en fer més i millor organització. Coincidim en la necessitat d’aprofundir en els elements d’anàlisi d’aquest període posant en alça el reforç de la cooperació i la cooperació com a fórmula d’afrontar les EESS en un àmbit on no existeixen fórmules màgiques ni extrapolables a d’altres realitats. La CONC ha de fer una reflexió profunda i una anàlisi molt detallada sobre la seva implantació i pèrdua de pes a l’empresa gran; el fenomen alcista del sindicalisme corporatiu ja no està exclusivament present a la funció pública i també fer un estudi detallat d’aquelles empreses que, comptant amb el mínim legal necessari per poder escollir els seus representants, a dia d‘avui no s’ha fet. La Secretaria d’organització i recursos articularà un espai de treball compartit amb les organitzacions, que ens permeti fer propostes viables i rigoroses sobre com replantejar un model electoral, a totes llums insuficient, i amb grans carències per transformar part de la realitat que no ens agrada. En allò referent a la part més d’estratègia per aquest període electoral, aquest Consell Nacional ha de participar d’un treball que passa per actuar decididament amb les organitzacions i estructures implicades, en aquells punts existents a la nostra organització que considerem crítics i on objectivament tenim mals resultats i un ampli marge de millora. Formarà part de les nostres línies d’actuació l’adequació de l’aplicatiu de seguiment (espai d’EESS) i generalitzar el seu ús per les organitzacions, revisar els mandats caducats recuperables de 2015, millorar i revisar la nostra ordenació sectorial actual, millorar els procediments documentals. També haurem de traspassar més càrrega de feina dels espais

24

electorals provincials a l’oficina electoral de Barcelona i, continuar amb la estratègia d'implantació en aquelles empreses on no hi tenim presència. En definitiva, el conjunt de CCOO des de l’òptica de prioritzar els elements de cooperació i col·laboració i actuant sobre els punts crítics, cal que revisem també els actuals equips i mapes de recursos electorals per tal d’establir amb temps les renovacions i canvis que haguem de preveure amb antelació suficient. A més hem de convertir en organització, generalitzant les sessions d’acollida a nous delegats i delegades, planificant i organitzant polítiques d’afiliació a tal efecte i reforçant la formació sindical, com un element de transmissió de valors i coneixement per l’activitat quotidiana al centre de treball, aquest potencial de nou actiu sindical.

5. PROMOURE UNA CAMPANYA D’ACCIÓ SINDICAL I SOCIOPOLÍTICA CONTRA LA POBRESA LABORAL I SOCIAL.

Cal seguir amb la iniciatives iniciades i concretar aquelles que ens permetin posar de relleu la necessitat de revertir les polítiques que han suposat un increment de les desigualtats basades en la precarietat laboral, els salaris baixos, la desregulació de les relacions laborals, la degradació dels serveis públics i una política fiscal no redistributiva que premia l’especulació financera. En aquest context, CCOO hem de tenir la iniciativa en el conflicte social i laboral i coordinar les accions que ens permetin fer visible que els treballadors i treballadores som la diana d’aquestes polítiques, i que el primer sindicat de Catalunya, perquè organitza i representa majoritàriament a la classe treballadora, està posant les eines que tenim al nostre abast per combatre les polítiques neoliberals en defensa de la nostra gent. La campanya d’acció sindical plantejada per la CS va en aquest sentit, i ens pertocarà a nosaltres concretar-la a Catalunya i orientar les iniciatives iniciades en la mateixa direcció. La intensificació de la recollida de signatures de la renda de prestacions mínimes, la defensa de la ILP de la renda garantida, els missatges de l’1 de Maig, les mobilitzacions socials previstes per a la primavera formen part d’aquesta estratègia, però ens cal anar més enllà i visibilitat les nostres propostes amb accions concretes: pla de xoc contra l’atur, plans d’igualtat, la negociació col·lectiva, salut en el treball,...

6. L’ESTAT DE L’ORGANITZACIÓ 6.1. Afiliació-cotització

25

ORGANIZACIÓ COTIZ. 2009

COTIZ. 2014

DIF. 2009/2014

% 2009/14

COTIZ. 31.12.2014

COTIZ. 31.12.2015

DIF. 2014/2015

% 2014/15

CATALUNYA 181.943 144.188 -37.755 -20,75 144.188 139.784 -4.404 -3,05

2011 2015

ORGANIZACIÓ % quota G % quota E % quota R % quota G % quota E % quota R

CATALUNYA 78,10 19,95 1,95 79,57 19,20 1.03

Pla de treball - Afiliació

ORGANIZACIÓ Afiliats 03 / 2013

Afiliats 12 / 2015

Diferència

CATALUNYA 27.969 26.321 -1.648

CONC

ANY Altes Baixes Diferència

2013 13.138 25.551 -12.413

2014 12.240 20.279 -8.039

2015 13.195 17.346 -4.151

INFORME ACTIVITAT UAT 2015

CONC FEDERACIONS TERRITORIS TOTALS

ASSIGNATS 6.654 10.841 5.711 23.206

CONTACTATS 5.283 (79.3) 4.282 (39.4) 4.065 (71.2) 13.630

RBTS. PAGATS 2.961 (56%) 2.227 (52%) 1.569 (38.5%) 6.757

En el 1r trimestre de 2015 vam perdre -2.832 cotitzants, en el 2n vam perdre -1.833, en el 3r trimestre las pèrdues van ser de -398 i en l’actual trimestre hem recuperat +659 cotitzants.

Aquesta situació, de millora global en positiu de la CONC en un trimestre, respecte de l’anterior, és la primera vegada que es produeix des de l’any 2010.

També per primer cop des del 2010 tenim dos federacions (FSP i Sanitat) que acaben l’any (en còmput anual) amb números positius.

Pel que fa a les empreses del Pla de treball d’afiliació, las pèrdues totals des de la seva creació és de -1.648 cotitzants, el que representa un percentual de pèrdua de -5,89% des de la seva creació, destacant que durant l’any 2015 hem perdut -664 cotitzants.

26

En conjunt tenim 438 quotes militant (integrades en la general), y 281 persones que estan afiliades en la modalitat de quota zero.

Percentualment la quota general puja més d’un punt respecte al tancament de l’any 2014. Insistir en aquest aspecte perquè tenim més de 12.000 quotes de 6,75€ susceptibles de revisió per no ajustar-se al pla de quotes actual i menys encara a l’anterior. Aquesta revisió modificaria positivament la composició de la quota general de les organitzacions afectades i del conjunt de la CONC.

En el comptador d’altes i baixes d’afiliació (la resta de dades són de cotització) s’observa una reducció progressiva de les baixes, encara que no remuntem en el comptador d’altes, que recordem durant els anys 2010 i 2011 en plena crisi manteníem altes per sobre de 20.000 any.

L’informe de les UAT ens presenta una dada molt positiva, gairebé el 50% de les persones contactades accedeix a pagar el rebut. La dada negativa és que a gairebé 10.000 persones (la diferència entre assignats i contactats) no som capaços d’arribar. En alguns casos existeix una impossibilitat tècnica, però la majoria és per manca d’activitat en les nostres pròpies estructures i dintre d’elles, la feina de les federacions, té un marge de millora important.

6.2. Organització Lleida Finalment el Consell de la Unió i el Comitè confederal de la CONC van aprovar l’estratègia de reforç de la col·laboració i la cooperació interna i de treball proactiu a través de la dinamització i implementació de tres grans àrees de treball organitzatives. Aquestes aplegaran els sindicats intercomarcals existents i juntament amb l’equip de la Unió han d’impulsar i desenvolupar una nova estructura organitzativa, que haurà de ser validada finalment al proper congrés de la Unió. L’objectiu final és optimitzar i racionalitzar els recursos sindicals limitats existents a la nostra organització a Lleida.

6.3. Acció Jove ACCIÓ JOVE ha elaborat un pla de treball, que ha estat validat als òrgans de direcció, que ens ha de permetre orientar els esforços i els recursos existents a partir d’un diagnòstic i prioritats compartides. Aquest pla de treball surt de la necessitat de reestructurar el projecte, després de la dimissió de la coordinadora nacional, la companya Aina Vidal, per exercir la responsabilitat de diputada electa al Congrés dels Diputats. Serà responsabilitat col·lectiva del conjunt del sindicat repensar la intervenció i el projecte sindical cap a la joventut treballadora en el marc del proper procés congressual i aquest, entenem no hauria de ser un tema menor donada la situació de precarietat i exclusió en que viuen els joves avui en dia. Òbviament aquest debat no l'ha d’encapçalar exclusivament ACCIÓ JOVE. És responsabilitat i obligació del conjunt de l'organització.

27

Més enllà d'aquesta situació, ACCIÓ JOVE, durant aquest any, amb el concurs actiu de les organitzacions confederades, ha de continuar la seva implantació, detecció i organització de delegats i delegades i quadres sindicals joves de sectors i federacions. També ha de continuar amb la seva política de ser molt present a escoles, instituts i universitats explicant què és el món del treball i el paper dels sindicats, a través del projecte "Parlem de feina a les escoles". També ha de reforçar espais de formació i sensibilització per joves, entre ells l'organització de la seva Escola de joves sindicalistes "Ángel Rozas" i, mantenir una presència i contacte actiu amb el moviment associatiu juvenil i als espais comuns d'interacció associativa (Consell de la Joventut de Barcelona i Consell Nacional de la Joventut de Catalunya).

6.4. Assessorament mancomunat

Un dels objectius del pla estratègic d’assessorament és la posada en funcionament de l’assessorament mancomunat a Via Laietana, des d’una concepció integral i possibilitar a les persones afiliades un assessorament en temps real, la derivació al GTJ, si és necessari, d’una manera immediata. Per donar compliment a aquest objectiu, la primera quinzena de maig es posarà en marxa la primera fase de l’assessorament mancomunat a Via Laietana, amb la col·laboració de totes les federacions, amb l’única excepció de la Federació de Sanitat. La prioritat és millorar l’assessorament sindical, garantint la seva qualitat , donant una igualtat de tracte a totes les persones afiliades, això com optimitzar millor els recursos. En la primera quinzena de maig també es posarà en marxa una experiència pilot a Girona, per a les persones afiliades d’assessorament online.

6.5. Nou servei sobre dret hipotecari i clàusules sòl per a persones afiliades a CCOO Hem posat en marxa un nou servei gratuït per a l’afiliació per desxifrar l’existència de clàusula sòl camuflada en el contracte hipotecari (limitacions a la baixa del tipus d’interès, tipus d’interès mínim, forquilla d’interès, limitació del tipus d’interès, túnel, el tipus d’interès pactat no podrà ser superior a x ni inferior a x, acotació mínima...)

6.6. Formació sindical Després d’aquest període d’eleccions on hem renovat la majoria, el passat 19 de gener vàrem celebrar un plenari de formació sindical en el qual es va abordar la posada en marxa del pla de formació per al 2016. La prioritat per a les organitzacions aquest any és atendre la formació bàsica dels nous delegats i delegades, sense deixar de banda els itineraris d’aprofundiment i especialització d’aquells que han renovat mandat.

28

La situació de transitorietat en el govern de l’Estat provoca que a hores d’ara continuï encara pendent el desenvolupament de la Llei 30/2015, i per tant, que no s’hagi concretat la dotació pressupostària a nivell estatal per atendre la formació en les "funcions relacionades amb la negociació col·lectiva i el diàleg social". Malgrat això, a la CONC la continuïtat de les accions formatives que es duen a terme des de l’EFOSI s'està garantint a través de l’execució dels cursos aprovats al pla transversal del Consorci de Catalunya i la programació que ens permet realitzar l'1% del pressupost de la CONC. En aquest sentit, l’Escola ja ha programat les accions de formació per a delegats i delegades que han demanat les organitzacions, tant federatives com territorials, la qual cosa ens permet disposar ja de la planificació d'accions formatives per al primer semestre de l'any. Pel que fa a la formació especialitzada, s'han posat en marxa els cursos d'actualització per a assessors i assessores sindicals. Així mateix, s'està desenvolupant un pla de treball per reforçar els recursos a través de col·laboracions estables, que ens han de permetre potenciar l'oferta formativa, tant en el vessant de la formació troncal com també l’específica de quadres.

6.7. Canvis en les polítiques de formació i la FPP En els darrers mesos hem vist com la situació a nivell estatal amb la manca de Govern també impacta en les polítiques de formació, donat que el govern del PP, tot i estar en funcions, no ha posat en marxa el Reial decret de desplegament de la Llei 30/2015 que regula el sistema de formació per a l’ocupació, amb la conseqüent paralització de les convocatòries estatals. Aquesta inacció incideix negativament en les persones que accedeixen a la formació d’oferta per millorar el seu perfil professional i que no poden fer formació de la que programen les empreses (formació bonificada) per diferents motius, cosa que provoca un greuge comparatiu entre unes persones i altres en les oportunitats d’exercir el dret a la formació. A Catalunya, fruit del consens entre els agents socials i l’administració, es va acordar la convocatòria de plans d’oferta de 2015, que finalitzarà la seva execució el 30 de setembre de 2016. Tanmateix, el canvi en el model de gestió – d’oferta dels agents socials a concurrència competitiva-, així com l’endarreriment del període autoritzat per començar els cursos, junt amb l’endarreriment del pagament de bestretes per l’administració, fa que tot plegat hagi impactat considerablement i en negatiu a la Fundació Paco Puerto, tant en la seva capacitat de gestió com de RRHH. Per aquests motius, durant els mesos de novembre a gener passats, vam revisar la situació i proposar els ajustos necessaris, dialogant amb el comitè d’empresa, amb qui es van acordar les mesures de reducció de plantilla de forma no traumàtica, atenent les necessitats de gestió dels programes compromesos amb l’administració, al temps que es van revisar càrregues de treball per ajustar-les a la nova situació. Considerem que el resultat ha estat el millor possible en aquestes circumstàncies i és d’agrair l’esforç de tothom per la resolució d’aquesta situació. El compromís del conjunt del sindicat en la continuïtat de la FPP es materialitza en la nova direcció col·legiada que, junt amb el Patronat de l’FPP i el Consell assessor són els òrgans que ens hem dotat per conduir la Fundació.

29

6.8. Blog de les dones de CCOO de Catalunya Hem aprofitat el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, per posar en marxa la iniciativa del Comitè de dones de CCOO de Catalunya d’un nou blog que vol donar veu a les dones de CCOO i fer conèixer les seves experiències, les seves reflexions i la seva realitat, en definitiva, “compartir les mirades diferents per construir i canviar un món que el volem nostre”. El Comitè de dones de CCOO de Catalunya vol amb aquesta experiència trencar les dificultats que encara hi ha per visualitzar les dones de CCOO.

6.9. Nou Butlletí d’actualitat econòmica i social El CERES, conjuntament amb l'àrea socioeconòmica, ha posat en marxa el Butlletí d’actualitat econòmica i social, que ens proporciona una anàlisi de les dades econòmiques i del mercat de treball així com articles d’actualitat econòmica i social. Aquest, juntament amb el Butlletí jurídic, ens permet disposar d’un potent bagatge de coneixement de la realitat i la seva evolució en els terrenys jurídic, econòmic i social que ens ha de ser útil per a la intervenció sindical en els diferents àmbits.

7. COMPROMISOS CONCRETS - 1er de Maig. - 40è aniversari de l’Assemblea de Barcelona. - Campanya social descentralitzada a la primavera. - Campanya per eradicar la pobresa econòmica i social (abril 2016-abril 2017). - Preparar una assemblea general de delegats.