informa salut laboral

www.ccoo.cat/ensenyament abril 2010

Aquest 28 d'abril, a iniciativa de laConfederació Sindical Internacional,commemorem la 14a Jornada internacional

en record de les víctimes del treball. La salutlaboral ha passat a tenir una importància central enel món del treball com a factor per garantir elbenestar de les persones. L'eficàcia i la satisfaccióprofessional van íntimament vinculades a unescondicions ambientals que afavoreixin un climalaboral sa i digne.En aquest sentit, i tot donant acompliment allò querecull la legislació vigent, cal dur a terme unapolítica preventiva que ha d'incloure l'avaluaciódels riscos, la informació als treballadors i a lestreballadores i la seva participació, l'adopció demesures correctores i la vigilància de la salut.

Els professionals de l'educació hem de convertir lasalut laboral en un dels eixos fonamentals per a lamillora de les nostres condicions laborals,mitjançant l'exigència de condicions ambientalsdignes als centres educatius, millorantl'organització del treball o garantint la salut de lespersones i la seva conciliació de la vida laboral ipersonal.En els darrers anys la reivindicació sindical haaconseguit definir instruments que s'han reflectiten les lleis i en el seu desenvolupament.Malauradament aquest esforç no ha estat suficient,i ara cal endegar tot allò que sobre el paper haestat reconegut. I més encara en un moment enquè la situació econòmica amenaça fins i totaquelles fites que entre tots i totes hem assolit.

La participació és prevenció

Salutlaboral

informa_abril10_SL.qxd 22/04/2010 16:33 Página 1

2 Informa abril 2010

COORDINACIÓ: Josep Miquel LacastaToni Madueño

EDICIÓ I MAQUETACIÓ: Ana MolinaCARTELL CONTRAPORTADA: David Madueño

FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CCOOVia Laietana 16, 4a08003 BarcelonaTel. 93 481 28 42Fax: 93 268 42 72e-mail: [email protected]

Comitès de seguretat i salut. Qui som?

Els comitès de seguretat i salut es constitueixen enempreses amb més de 50 treballadors/es i a partir dedos delegats/ades de prevenció.El comitè ha d'estar format d'una banda pelsdelegats/ades de prevenció i de l'altra per l'empresarii/o els seus representants en nombre igual.És, per tant, un òrgan paritari i col·legiat de participaciódestinat a la consulta regular i periòdica de lesactuacions de l'empresa en matèria de prevenció deriscos.

Quines competències tenim?

Les competències i facultats dels comitès de seguretat i salut (art. 39 i 40 de la LPRL) són, entre d'altres:

Participar en l'elaboració, posada en pràctica iavaluació dels plans i programes de prevenció deriscos a l'empresa.

Promoure iniciatives sobre mètodes i procedimentsper a la prevenció, proposar a l'empresa la millora deles condicions o la correcció de les existències quehi hagi.

Conèixer directament la situació relativa a laprevenció de riscos en els centres de treballrealitzant les visites que cregui oportunes.

Conèixer els documents i informes relatius a lescondicions de treball, necessaris per al complimentde les funcions.

Conèixer i analitzar els danys produïts en la salut ola integritat física de treballadors/es, per tal devalorar-ne les causes i proposar les mesurespreventives oportunes.

Conèixer i informar de la memòria i la programacióanual dels serveis de prevenció.

Esperança Pallàs

Delegats/ades de prevenció. Qui som?

Els delegats i delegades de prevenció són elsrepresentants de treballadors i treballadoresamb funcions específiques en matèria deprevenció de riscos laborals.Són escollits per i entre els representants delpersonal en l'àmbit dels òrgans derepresentació, és a dir, comitès d'empresa, perpersonal subjecte a contractació laboral, i juntesde personal pel que fa a personal funcionari.No obstant l'anterior es podran establir enconvenis col·lectius o pactes d'empresa altressistemes de designació sempre que es garanteixique la facultat de designació correspon alsrepresentants del personal o als mateixostreballadors i treballadores.

Quines competències tenim?

Entre les moltes competències i facultats que lallei atorga als delegats/ades de prevenció (art. 33i 35 de la LPRL) hi ha les de ser consultats per al'adopció de mesures relatives a:

La planificació i organització del treball.

L'organització i desenvolupament de lesactivitats de protecció de la salut i prevencióde riscos.

La designació de treballadors/es encarregatsde les mesures d'emergència.

Els procediments d'informació idocumentació.

L'organització de la formació en matèriapreventiva.

Qualsevol altra acció que pugui tenir efectessubstancials sobre la seguretat i la salut detreballadors i treballadores.

Delegats/ades de prevenció i comitès deseguretat i salut


Informa abril 2010 3

TM. Per què unes jornades sobre l'estrès laboral?

JR. Les jornades sorgeixen de la necessitat quevam detectar en els cursos de tutoria i en els deformació del professorat de tractar la salutlaboral a partir de l'estrès.

AM. Són la continuació del congrés de l'anypassat. Una de les demandes principals delprofessorat en els cursos de formació eral'autogestió personal de la salut, especialment del'estrès a la feina.

TM. El col·lectiu docent, doncs, té sensibilitat enversaquests temes.

JR. El docent no vol reconèixer que està estressat. I per tant la seva participació en cursos, congressos ojornades com aquestes és minoritària. El fet que aquestes activitats tinguin lloc fora de l'horari laboral endificulta més la participació.

AM. El professor viu el reconeixement de l'estrès com una debilitat personal i professional.Abans admetràafonies, o contractures musculars.

TM. Però, no és l'estrès un factor que forma part de la nostra societat i que fins i tot en determinats moments ésnecessari? En molts ambients laborals, i l'escola no se n'escapa, l'estrès prestigia la persona que el pateix. O creieuque es banalitza el seu impacte real?

JR. La diferència entre l'estrès bo, eutrès, i el distrès, el dolent, és de grau, i per tant vol dir que siaugmenten la tensió, els nervis, per tant el flux de neurotransmissors, d'adrenalina a la sang, arriba unmoment que ens perjudica. És cert que en necessitem un mínim per romandre actius. Però també ho ésque el col·lectiu docent és un dels que pateix un dels nivells de distrès més alts. Possiblement la causa ésque treballa amb un material sensible que són persones en fase de formació, els nens i els adolescents, itambé perquè les condicions de treball tampoc no són les òptimes per a un treballador.

Conversa amb Joan Riart i Ana Martorell

L'estrès laboral dels docentsToni Madueño, responsable de la Secretaria de Salut Laboral de la Federació d'Ensenyament de CCOO

Ens trobem amb en Joan Riart i l'Ana Martorell en el marc de les segones Jornades sobrel'estrès en els professionals docents.Ambdós impulsen des de fa temps investigacions i accionsdivulgatives en el camp de l'estrès docent, i organitzen des del Col·legi Oficial de Doctors iLlicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, per segona vegada, aquestesjornades. En Joan Riart és doctor en Psicologia, professor a la Universitat Ramon Llull, formadori professor de postgrau a l'ISEP. L'Ana és psicòloga, professora a la Universitat de Barcelona i ala Universitat Internacional de Catalunya, i tots dos són membres del Grup de recerca delsestressors laborals docents del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.



AM. Hi ha molt professorat de baixa. Es veu a lafigura del substitut del substitut, que a mi em vacridar l'atenció quan vam fer la recerca. Jo empensava que es tractava d'un error, que repetien laparaula, però em van explicar que no...

TM. Precisament, Joan, en algunes de les tevespublicacions afirmes que és la segona causa de baixeslaborals després de la grip, i que causa més del 10%de les baixes laborals a les organitzacions. Malgrataixò, no està inclòs a la llista de les malaltiesprofessionals ni forma part de la vigilància de la saluten la majoria de les empreses. En la meva ponènciaja he mostrat el meu escepticisme envers les dadesque proporciona el Departament d'Educació en elsresultats de la vigilància de la salut dels anys 2003-2006, en què només s'aprecia un 3,22% depatologies derivades de riscos psicosocials, inclòsl'estrès, quan d'altres estudis estableixen percentatgessuperiors al 16%.

JR. Si es pogués fer un diagnòstic de manera clarasobre situacions d'estrès docent, la proporcióseria molt més alta. És clar que l'estrès porta unacàrrega molt difícil d'objectivar. La descripciómèdica de molts problemes gàstrics o

musculoesquelètics, per exemple, sovint implicaestrès tot i que basat en qüestions orgàniques. Endefinitiva, s'està parlant d'estrès sense esmentar-lo.

TM. Em preocupa especialment el tractamentd'algunes baixes. Quan els metges detectenproblemes de salut mental associats al treball, tot ireconèixer la seva vinculació al diagnòstic, acabendeterminant malaltia comuna en lloc d'accidentlaboral.

AM. El professorat té poca formació en el temade l'estrès i no sap identificar-lo. Seria la partamagada de l'iceberg. Només emergeix lasomatització.

TM. Entre els vostres articles m'ha interessatespecialment la publicació d'un estudi que vàreurealitzar amb professorat de diversos centres.

AM. Hi van participar 1.036 mestres i professors.Es va intentar obtenir una mostra equilibradaentre escoles rurals i urbanes, públiques iprivades, nivells educatius o tasquesdesenvolupades. Dins de la professió docent vamidentificar quatre tasques diferents: direcció icoordinació, professorat, tutors i professorat quefeia alguna tasca de reforç pedagògic.

AM. Entre les conclusions que vam extreuredestacava, per exemple, que els índexs méselevats d'estrès es donaven al professorat queexercia tasques de tutoria, Quant a l'etapaeducativa es va veure que el professorat d'ESO iBatxillerat era el que tenia més risc de patirestrès.

JR. Els homes més grans de 55 anys i les dones de40 a 44 també manifestaven nivells més altsd'estrès. La diferència entre els llocs de treballdels docents és tan gran que no hi ha manera defer-ne una mitjana. No és el mateix un IES d'unazona degradada, o amb molta immigració urbana,que un altre d'una zona molt tranquil·la. Hi hacentres rurals amb un absentisme enorme, id'altres amb una placidesa increïble.

http://salut-laboral.blogspot.com

Conversa amb Joan Riart i Ana Martorell. L'estrès laboral dels docents


TM. Precisament l'organització del treball tambéprovoca tensions en centres amb alumnat moltconflictiu. El fet és que l'estrès té conseqüències en lasalut dels docents, i aquestes van més enllà de latensió diària.

JR. L'estrès genera malalties que podem agruparen tres blocs: les que fan referència a la situaciómusculoesquelètica, amb contractures olumbàlgies, per exemple. Els trastorns mentals opsíquics, com ara depressions, i finalment lespròpies de l'aparell digestiu, des d'úlceres a còlonirritable. Bàsicament són somatitzacions itrastorns psíquics.

TM. Sembla urgent, doncs, en el marc de la Llei deprevenció de riscos laborals, d'introduir seriosament, laprevenció de l'estrès en la formació del professorat.

JR. S'hauria de proposar una formació orientada ala gestió de l'aula, des de la relació amb els nens oadolescents fins a la gestió de l'espai físic o mentala l'hora de fer les classes; la conciliació de la vidalaboral i personal, agreujada aquípel fet que els mestres se'n portenla feina a casa; tècniques deresolució de conflictes, ambl'alumnat i les famílies. També detècniques específiquespsicofísiques, com ara la sofrologia,la relaxació, la respiració, el tai-txí,el ioga, el seitai o d'altres.Evidentment tècniques de millorade la veu, del control de l'ansietat odel mateix estrès.

AM. Una de les conclusions del I Congrés del'estrès en els professionals docents va ser lainsistència en la formació inicial i contínua delprofessorat en tècniques d'autoconeixement i eneducació emocional.

TM. Vosaltres hi esteu fent aportacions des de fatemps, en aspectes tan interessants com aral'alimentació.

AM. Hi ha algunes premisses bàsiques en parlard'alimentació, com ara el fet de respectar els cincàpats. Deixa'm aprofitar per dir que hi ha moltsprofessors i alumnes que van a l'escola sensehaver esmorzat, i això afavoreix nivellsd'hipoglucèmia a la sang i provoquen cansament iestrès. S'haurien d'eliminar els nutrientsrelacionats amb l'estrès com la cafeïna, i hàbitscom el tabaquisme. Molts professors aprofitenl'hora de l'esbarjo per fumar i prendre cafè. Jo elsdiria que aprofitessin per no fumar i prendrecoses més saludables, com un 'rooibos' amb melo fruits secs.

JR. Cal un autoconeixement que et permetimillora el control de la voluntat i de l'estrès, i enaquest camp els docents no en tenen gairehabilitat.

TM. Crec que és molt important la conscienciació delprofessorat, però també recordar que la formació i lamillora de les condicions i de l'organització del treball,que són l'origen dels riscos psicosocials, són unaobligació empresarial que no es pot defugir.


Conversa amb Joan Riart i Ana Martorell. L'estrès laboral dels docents



Els riscos psicosocials, l'assignatura pendentNúria Garcia, tècnica del Gabinet HIGIA Salut i Treball. CCOOToni Madueño, responsable de la Secretaria de Salut Laboral de la Federació d'Ensenyament de CCOO

Els riscos laborals més coneguts, aquells que fan referència a la higiene o a la seguretat, no sónprecisament els que més afecten als treballadors i treballadores de l'educació. Tanmateix, elsriscos psicosocials, que són aquells que es deriven de les condicions del treball i que afecten lasalut de les persones exposades, són l'assignatura pendent en la prevenció.

El Departament d'Educació de la Generalitatde Catalunya utilitza en l'actualitat unmètode per avaluar aquests riscos que no

garanteix una prevenció de qualitat. Entre d'altresraons perquè la seva utilització no va estar maiconsensuada amb la representació delstreballadors/es. Fruit d'una demanda històrica perpart de CCOO, la realitat sembla que comença acanviar, i actualment es disposa de l'acord previnecessari per a poder engegar l'avaluació deriscos psicosocials amb el mètode recomanat pelDepartament de Treball de la Generalitat deCatalunya, el mètode PSQCAT21.

Participació, prevenció i confidencialitat

El mètode d'avaluació PSQCAT21 és la versiócatalana de la metodologia CoPsoQ elaboradaper l'Institut Nacional de Salut Laboral deDinamarca i adaptada a l'Estat espanyol per ISTAS,fundació vinculada a CCOO. El mètode és enrealitat un procés complet per arribar a assegurarque les mesures preventives aplicades eliminen oredueixen l'exposició als riscos psicosocials. Laprimera de les exigències metodològiques ésl'acord entre l'empresa i els representants delstreballadors, que es basa en tres punts neuràlgics:la participació dels treballadors i treballadoresdurant tot el procés; la finalitat preventiva, i pertant l'aplicació de les mesures preventivesacordades, i la confidencialitat i anonimat delsseus participants.

El segon pas és la concreció delgrup de treball i l'àmbitd'aplicació de l'avaluació deriscos, que serà l'instrument departicipació dels diferents

agents socials en el procés: direcció,representació dels treballadors i tècnics delservei de prevenció. En aquest grup de treball, isempre amb acord de les parts, es pot acordar

que també intervinguinassessors externs al'empresa.

El grup de treball és quien realitat té ara la feinad'adaptar elqüestionari: assegurarcom lliurar i recollir elqüestionari delPSQCAT21; acordar elcontingut de l'informe

preliminar, tot definint l'origen dels riscos i lesmesures preventives en base a les dadesrecollides al qüestionari; proposar i prioritzar lesmesures preventives i el seu seguiment i control.

Totes aquestes tasques fan necessari que lespersones participants del procés coneguin i siguinformades i informades convenientment sobre elcontingut, la filosofia i l'aplicació del mètodeacordat.

La implantació d'aquest mètode de treball ha deser l'eina bàsica per a la prevenció dels riscospsicosocials, però també per a la millora de lescondicions de treball. El fet que les mesurespreventives siguin acordades entre el

departament i els representantsdels treballadors/es, i que el seuacompliment sigui obligatori,constitueix una oportunitatúnica per intervenir enl'organització del treball.

El fet que les mesurespreventives siguin

acordades entre eldepartament i elsrepresentants dels

treballadors, i que el seuacompliment sigui

obligatori, constitueix unaoportunitat única per

intervenir en l'organitzaciódel treball.



Per què una adaptació

La universitat, catorze anys després del'entrada en vigor de la Llei 31/1995, deprevenció de riscos laborals, no ha estatcapaç de difondre la cultura preventiva enla mateixa organització i en l'alumnat. Araaposta per una adaptació de la legislació dela prevenció de riscos laborals que afectaúnicament a la universitat i que no milloraen absolut la legislació vigent. Fins i tot hiha alguns aspectes que, per com estanredactats o per la seva absència,l'empitjoren. Com a exemple, observem ladisminució efectiva de la participació i lanegociació dels treballadors en matèriapreventiva, que la presidència del Comitède Seguretat i Salut l'ostentarà el rector ola rectora (o persona de l'equip rectoralen qui expressament delegui), o l'inexistentapartat de responsabilitats i sancions.

La Universitat és, sens dubte, una organitzaciócomplexa on treballen i conviuen el personalacadèmic, el personal d'administració i serveis,els estudiants, els visitants i els treballadorsd'empreses i contractes externes. A més, hi haun gran nombre de centres, departaments,instituts, serveis, on es duen a terme activitatsdocents, d'investigació i de gestió, que esrealitzen en uns espais de treball i d'estudi, comara les aules, els laboratoris, els despatxos o lesoficines, les biblioteques o els menjadors.

Per garantir la seguretat i la salut de lacomunitat universitària és imprescindible uncompromís ferm i una aposta important enmatèria preventiva, i que malauradamentaquesta institució no ha propiciat.

El contingut de l'adaptació

Sembla que aquesta adaptació respon a unintent de regular el caos preventiu que es viu ales universitats. La proposta ni concreta nimillora la llei, es barregen conceptes i figures(treballadors i estudiants, codis de bonespràctiques, integració de la prevenció en elsplans d'estudi, processos selectius del PA i elPAS o la formació de grau, postgrau i formaciócontinuada en matèria de prevenció de riscoslaborals).

Es pretén regular tota la comunitat universitàriai s'incorpora l'estudiant, que malgrat no estarsubjecte al marc de les relacions laborals li seranaplicables els codis de bones practiques quegaranteixin la seva seguretat i salut. I en aquestsentit es regirà per allò que s'estableixi enl'Estatut de l'estudiant, que encara està en fased'esborrany.

Prevenció de riscos laborals a la UniversitatPilar Perez. Responsable de Salut Laboral d’Universitats

El Govern ha presentat la proposta de "Reial decret d'adaptació de la legislació de prevencióde riscos laborals a la Universitat, de promoció i extensió de la cultura preventiva a lacomunitat universitària i de regulació de la formació en prevenció de riscos laborals".



Riscos laborals alsmenjadorsescolarsMontse Blanch. Salut Laboral al LleureEducatiu

La tipologia de riscos a la que han defer front les treballadores itreballadors dels menjadors escolars,

com a la resta de sectors del lleureeducatiu, es repeteixen en la majoria delscentres de treball. Els podem agrupar endues grans tipologies, els produïts pelmateix disseny de les instal·lacionsescolars i els produïts en eldesenvolupament de la feina.

Si parlem del primer tipus, els produïts peldisseny de les instal·lacions, trobem engeneral que la feina s'ha de desenvoluparen uns espais dissenyats per una funciódiferent a la que es desenvolupa. Engeneral són espais polivalents que han dedonar resposta a més d'una necessitat, demanera que provoquen que cuiners/es imonitors/es, principalment pel fet d'haverde muntar i desmuntar l'espai, i el trasllatdel menjar i estris a pes (l'utillatge), haginde fer esforços innecessaris, que ensestalviaríem amb un bon disseny. Nonomés cal parlar de com pensem elsespais, també caldria mirar quins materialses faran servir, l'enrajolat dels menjadorscombinat amb l'aigua sempre persistent, iamb petites restes de menjar, fa que lescaigudes als menjadors siguin moltfreqüents. Tanmateix, els menjadorstendeixen a ser espais diàfans irelativament grans, amb molta acumulaciód'infants per m2 i on el soroll es multiplicai s'eleva més enllà d'allò recomanable, cosaque genera moltes afonies pel fet d'haverde forçar la veu per fer-la sentir per sobredel so ambient.

Es diu que en el cas del personal docent iinvestigador, per tal de realitzar i transmetrepràctiques de treball segures, assumirà la

prevenció respecte a l'alumnat, al personald'administració i serveis, i al personal investigadoren formació al seu càrrec.També, en els casos depràctiques de laboratoris, tallers i treballs de camp,serà l'encarregat d'assegurar el compliment delsprincipis de l'acció preventiva i de vetllar pelcompliment dels codis de bones pràctiques en elseu desenvolupament.

La Universitat no pot eludir la seva responsabilitati encara menys fer-la recaure en el professoratsense garantir la seva formació en prevenció i unescondicions de treball segures.

El que no passa desapercebut en aquest Reialdecret és la regulació de la formació universitàriade grau, postgrau i formació contínua en matèriade prevenció de riscos laborals, com a formaexclusiva de capacitar professionals per a l'exercicide les funcions de nivell superior. Això sí que ésaprofitar la llei per treure'n una rendibilitat, es potdir que aquesta proposta "porta l'aigua al seumoli", el de la Universitat.

Tampoc s'entén que per fomentar la culturapreventiva s'obligui a incloure en els plans d'estudiconceptes i normativa bàsica en prevenció deriscos laborals. Evidentment, tot contribueix alfoment de la cultura preventiva, però la Universitatha d'apostar per una política de prevenció potentque faci possible la seva integració en totes lesdecisions i activitats, ha de posar els mitjansnecessaris i afavorir uns entorns de treball segurssi vol garantir la seguretat i la salut de tota lacomunitat universitària.



Si parlem del segon tipus, els riscos produïtsen el desenvolupament de la feina, podemconcretar que gran part d'ells els podem

vincular a una manca de dotació d'equipamentcorrecta per part de l'empresa, com el fet de nodotar d'una peça d'abric als monitors i monitoresque desenvolupen les seves tasques a l'exterior(cosa que produeix un nombre elevat delumbàlgies, refredats, etc).

Altres baixes i/o accidents les podem vincular auna organització deficient de la feina, aquí hauríemde parlar de les baixes dels professionals quedesenvolupen la seva feina amb infants de cicleinfantil, i que per qüestions tan bàsiques comgarantir que l'infant gaudeixi d'una taula i unacadira a la seva mida, passen gran part de la sevajornada ajupits per poder desenvolupar la sevatasca educativa, de manera que es generen ungran nombre de lumbàlgies gairebé cròniques. Nopodem oblidar, els petits -però diaris- accidentsproduïts a l'estona d'esbarjo, els cops, cops depilota, ferides a la cara (ulleres trencades),torçades de peu, etc. Tampoc podem oblidar lapossibilitat d'agafar (com qualsevol professionalque desenvolupi la seva feina amb infants)malalties contagioses, per l'estreta interrelacióamb els infants, com gastroenteritis, refredats,conjuntivitis, etc.

A part d'aquest dos grans grups, en tenim un

d'emergent: els riscos psicosocials que apareixen-i amb força- en el nostre sector. La nostra feina,tot i que és curta en horari, és molt intensa enactivitat, i comporta un nivell de responsabilitatelevat, no sempre reconegut. Entre d'altres, tenimeducadors/es amb ràtios molt altes (algunssuperen amb escreix la trentena d'infants); tambémonitors/es amb nens i nenes amb necessitatseducatives especials que a l'hora de menjador notenen cap vetllador/a que els puguin atendre comes mereixen; de sobte ja no cal cap suport.Situacions com aquestes fan palès que no hi ha unreconeixement de la nostra feina, ni per part del'escola, ni per part de les famílies, cosa que,evidentment, genera molt desencís en elstreballadors/es. Desenvolupar la nostra feina enaquestes condicions és prou estressant, i elscompanys/es que es troben en aquestes dificultatsarriben a patir ansietat, i fins i tot, en casosextrems, depressions.

Així doncs, no és or tot el que lluu, no tot sónjocs i riures. Resulta que en aquesta professió, quealguns únicament veuen com un entreteniment ouna cosa subsidiària, quan vols fer-la bé, llavors devegades són les circumstàncies les que no etdeixen fer-ho. Treballem conjuntament amb elscomitès i els delegats i delegades de prevenció,per tal d'evitar que aquestes circumstanciesalienes ens impedeixin desenvolupar la nostratasca educativa.

Riscos laborals als menjadors escolars



Publicacions de salut laboralLes malalties de la veu

La publicació presenta les conclusions a què arriba l'estudi realitzat per laFederació estatal d'Ensenyament de CCOO sobre les malalties de la veu en els

docents. Es tracta d'un estudi realitzat en centres concertats de diversosmunicipis d'Espanya.

La veu és l'eina fonamental de comunicació humana, i en el cas del professorattambé el seu instrument de treball. Hi ha un alt percentatge de professorat que

pateix problemes de salut relacionats amb la veu i amb les cordes vocals. Però lapràctica docent en cap cas no hauria de malmetre la salut dels treballadors, que

han de conèixer quines són les condicions més perjudicials en la seva tasca diària.

Práctica educativa y salud docente. Un estudio desde la antropología médicaAlfonso J.Aparicio arriba a la conclusió que els docents perceben una llunyania del'Administració, que hauria d'aportar els mitjans i recursos per potenciar lacreativitat, aportar seguretat i reforçar activitats constructives. Segons l'autor, elproblema de l'escola és fonamentalment el de la professió educativa, de treballadorsi treballadores que viuen amb il·lusió i esforç la seva feina vocacional, però que hande suportar unes males condicions de salut laboral.Aquesta obra abasta tot allò que té relació amb el medi físic i cultural de la tascadocent, la qüestió organitzativa, el funcionament dels centres, la interrelació entre lasalut i el treball. La novetat, tal vegada, és l'enfocament antropològic i el mètodeetnogràfic que, d'una manera molt amena, l'autor ens presenta.

L'estrès laboral dels docents: malalties que pot provocar i propostes terapèutiquesAquest manual se centra en l'estudi i tractament de l'estrès laboral dels docents.Es presenten diferents recerques i experiències actuals envers els factors de risc del'estrès docent i la seva prevenció.Tanmateix, es tracten aspectes referents a laformació i accions de tipus preventiu que es porten a terme en l'àmbit de la salutlaboral del professorat. Finalment, es proposen un seguit de recursos terapèuticsque beneficien el benestar emocional, com ara les tècniques de relaxació, l'educacióde la veu, el ioga, l'osteopatia i la musicoteràpia, entre d'altres.Els diversos autors que han participat en l'elaboració del llibre treballen en el campde la prevenció de l'estrès.Joan Riart i Ana Martorell (coord.) (2010), L'estrès laboral dels docents: malaltiesque pot provocar i propostes terapèutiques. Barcelona: ISEP

Els estressors laborals docents i programes pal·liatiusEs tracta d'un llibre adreçat al professorat en què, inicialment, es presenten

conceptes teòrics vinculats amb l'estrès laboral docent (distrès, burnout, etc.),així com les conclusions més significatives d'una recerca actual envers aquesta

temàtica; posteriorment, es mostren diferents tècniques i propostes perprevenir i pal·liar els principals factors estressants característics de l'àmbitescolar, amb la finalitat que cadascun dels docents trobi el recurs que més

s'ajusti a les seves característiques personals.En aquest manual hi han participat divuit professionals, tots ells vinculats amb

la salut laboral docent.Joan Riart i Ana Martorell (coord.) (2009), Els estressors laborals docents i

programes pal·liatius. Barcelona: ISEP



Ara ja sóc delegat/adade prevenció,què haig de fer?

Per tal de poder participar, identificar riscos,intervenir com a delegat/ada, assessorar i ajudar elstreballadors i treballadores del teu centre,necessites: formació i informació.

Pel que fa a la formació bàsica en prevenció deriscos laborals l'ha de proporcionar l'empresa i eltemps emprat s'ha de comptar com a treballefectiu.

Respecte a la informació, el Departament de SalutLaboral de CCOO i ISTAS han elaborat tot unseguit de guies i de fulls informatius per tal dedotar de recursos per a l'acció sindical els delegatsi delegades de prevenció de CCOO.

Exemples de guies:

Guia del delegat i la delegada de prevenció

Guia sindical de salut laboral: criteris de qualitaten els serveis de prevenció

Organització del treball, salut i riscospsicosocials

Treball i salut dels professionals de l'educació.Una experiència a la comarca d'Osona

Exemples de fulls informatius:

"Valoració de les contingències professionals:Instrucció 1/2007 de l'ICAM"

"Instruments de suport per a l'acció sindical desalut laboral a les empreses"

"La incapacitat temporal"

"Malalties professionals: nou marc normatiu ireptes per a la prevenció"

"La gestió de les baixes comunes per lesmútues"

"La vigilància de la salut: instruments per a laprevenció"

Tot això, a més de normativa específica, podeutrobar-ho a les pàgines

www.ccoo.cat/ensenyament

www.ccoo.cat/salutlaboral

Esperança Pallàs

Un altre cop la crisi?Fa mandra, realment, de parlar un altre cop d'això.Només cal engegar el google. Crisi econòmica, uns120 milions de resultats trobats. En català 6 milions, iprou. De crisi en general, 259 milions, és a dir, quesembla que la meitat de les crisis són econòmiques.Ben mirat, i com que les crisis existencials i les deparella gairebé arriben al milió, o que la crisi ninja témés de 3 milions d'entrades, podem concloure quel'existencialisme està perdent terreny davant de lesarts marcials, i que els catalans continuem sent 6milions, més o menys.

I és que hi ha paraules que van bé. Eixos del mal,pertinaces sequías, enemics de la pàtria o la fúriadivina; no està malament que paguin els altres,sobretot si viuen a l'estratosfera, els plats que hatrencat algú de més a prop. La paraula ha justificattancament d'empreses, congelació de sous,empitjorament de les condicions de treball dels quiencara treballen, i és clar... també la seva salut.

Si la prevenció i la salut laboral de les personestreballadores era fins ara una qüestió més associada alcompliment de la llei que no pas una voluntat reald'incidir en la millora de les condicions de treball, aracorrem el risc de perdre fins i tot allò que s'ha avançaten els darrers anys. En nom de l'absentisme i del fraus'estan posant en qüestió les baixes mèdiques, lamaternitat, les adaptacions dels llocs de treball.

El Departament d'Educació ha endegat una campanyaen nom de l'absentisme que obliga a persones malaltesa reincorporar-se al seu lloc de treball, en condicionsmolt precàries. Les adaptacions dels llocs de treballper motius de salut no es realitzen segons allò quemarca la llei. Les dotacions dels serveis de prevencióno garanteixen els mínims legals establerts. Laretallada de plantilles, la manca d'inversionsnecessàries, l'aplicació de polítiques que no sónpròpies d'un govern que defensa l'escola pública, nonomés afecten la qualitat del sistema, sinó també lasalut de les persones que hi treballem cada dia.

El panorama a la resta de l'ensenyament tampoc no ésgaire més optimista. Els empresaris amenacen ambtancaments, reduccions de plantilles o acomiadamentsdavant de qualsevol demanda legítima que facireferència a la salut dels treballadors i treballadores. Jase sap, són moments de sacrifici. Per a tothom, és clar.

Toni Madueño


informa salut laboral

Documents