infografia

4
Infografia Resum per Josep Comas Aquest divendres 24/1/2014 vam tenir un nou seminari dins el cicle de ponències organitzades des de la Unitat 2.0 de la UdG (trobareu els tweets buscant el hashtag #seminari20udg). En aquest es va parlar d’Infografia a càrrec de l’especialista Ignasi Alcalde (www.ignasialcalde.es) En la discussió va sorgir un tema interessant i és que la infografia va molt bé per desenvolupar diverses habilitats, això sí, no pot ser l’únic a entregar a l’estudiant ja que aquest ha d’aprendre a treballar la informació per poder obtenir-ne coneixement. Ens va dir que quan parlem d’infografia ens referim a disseny de la informació. Una infografia consta d’una entrada (un títol dient de què va), un cos (l’explicació) i un peu (resum). La infografia ens mostra un gràfic que s’ha de poder entendre tal sols mirant-lo de 20 a 30 segons. En una infografia s’expliquen històries i el missatge que conté ha de ser clar. En la ponència va sorgir el tema de la infoxicació (cada cop tenim més informació) i es va esmentar el “terme economia de l’atenció” (quants segons som capaços de captar l’atenció) La infografia va bé perquè: Ens ajuda a entendre Ens facilita recordar (les persones recorden només un 20% del que llegim i en un infografia condensem informació que ens pot impactar visualment i fer que ens recordem més) Ens agrada compartir (no és complicat compartir-la) Sobre aquest tema de la infografia, l’Ignasi ens va recomanar llegir el llibre “Information is Beautiful” de David McCandless. Tenim vàries definicions d’infografia segons autors: Per Alberto Cairo representa "transformar dades en informació semàntica" Per Vitaly Friedman és “transmetre informació clara i eficaç" (ni gràfic avorrit ni massa temps pel disseny ja que hi ha d'haver equilibri entre estètica i funcionalitat) Per Fernanda Viegas i Martin M. Wattenberg consisteix en “estimular la participació i la atenció de l'espectador” Chiqui Esteban ens diu que hem d’explicar històries visualment. Infografia no és el mateix que visualització. En una infografia presentem informació mentre que en una visualització explorem informació. En la següent infografia

Upload: josep-comas

Post on 28-May-2015

923 views

Category:

Education


3 download

DESCRIPTION

Resum sobre la ponència "Infografia" a càrrec d'Ignasi Alcalde el 24/1/2014 a #seminari20udg

TRANSCRIPT

Infografia

Resum per Josep Comas

Aquest divendres 24/1/2014 vam tenir un nou seminari dins el cicle de ponències organitzades

des de la Unitat 2.0 de la UdG (trobareu els tweets buscant el hashtag #seminari20udg). En

aquest es va parlar d’Infografia a càrrec de l’especialista Ignasi Alcalde (www.ignasialcalde.es)

En la discussió va sorgir un tema interessant i és que la infografia va molt bé per desenvolupar

diverses habilitats, això sí, no pot ser l’únic a entregar a l’estudiant ja que aquest ha

d’aprendre a treballar la informació per poder obtenir-ne coneixement.

Ens va dir que quan parlem d’infografia ens referim a disseny de la informació. Una infografia

consta d’una entrada (un títol dient de què va), un cos (l’explicació) i un peu (resum). La

infografia ens mostra un gràfic que s’ha de poder entendre tal sols mirant-lo de 20 a 30

segons. En una infografia s’expliquen històries i el missatge que conté ha de ser clar.

En la ponència va sorgir el tema de la infoxicació (cada cop tenim més informació) i es va

esmentar el “terme economia de l’atenció” (quants segons som capaços de captar l’atenció)

La infografia va bé perquè:

Ens ajuda a entendre

Ens facilita recordar (les persones recorden només un 20% del que llegim i en un

infografia condensem informació que ens pot impactar visualment i fer que ens

recordem més)

Ens agrada compartir (no és complicat compartir-la)

Sobre aquest tema de la infografia, l’Ignasi ens va recomanar llegir el llibre “Information is

Beautiful” de David McCandless.

Tenim vàries definicions d’infografia segons autors:

Per Alberto Cairo representa "transformar dades en informació semàntica"

Per Vitaly Friedman és “transmetre informació clara i eficaç" (ni gràfic avorrit ni massa

temps pel disseny ja que hi ha d'haver equilibri entre estètica i funcionalitat)

Per Fernanda Viegas i Martin M. Wattenberg consisteix en “estimular la participació i

la atenció de l'espectador”

Chiqui Esteban ens diu que hem d’explicar històries visualment.

Infografia no és el mateix que visualització. En una infografia presentem informació mentre

que en una visualització explorem informació.

En la següent infografia

Font: http://www.bbc.co.uk/news/business-15748696

podem veure com el deute Espanyol el té en bona part França i Alemanya (fletxes més

gruixudes), per tant, si cau Espanya hauria d’arrossegar també a França i Alemanya.

Una infografia consta de 3 elements: imatges, dades (números) i grafismes (icones)

Procés per generar una infografia:

Escollir un tema

Recopilar informació

Filtrar informació

Escollir la tipologia

Elaborar un esborrany

Disseny amb un programa

Revisar elements

Aquí http://www.visual-literacy.org/periodic_table/periodic_table.html trobareu una taula

periòdica interactiva sobre els diferents mètodes de visualització que hi ha.

Un bon disseny de la informació té: integritat (honestedat de les dades), forma (aparença),

informació, funció (aporta valor), interessant (és nou)

Una bona infografia ens explica una història, té dades, té disseny i es fàcil de compartir.

Una bona infografia té estructura, hem de mirar quin tipus de gràfic escollir (de barres, circular

...)

Una infografia implica treballar amb un equip disciplinar.

Una bona infografia mostra una tendència o procés, proporciona un recurs, compara A i B,

mostra l'evolució d'un fet o concepte (ex: timeline), simplifica lo complex.

Tenim diversos tipus d’infografies: basades en estadístiques, en línia de temps, basades en

procés, basades en ubicació i geografia.

L’Ignasi ens va esmentar diverses eines per dissenyar infografies, ens va dir que les que ara es

troben més de moda i més potents són: visual.ly (tenim un market place), easel.ly,

piktochart.com (la que ens va recomanar), visualize.me i infogr.am

Ens va comentar que per dissenyar núvols de “tags” (etiquetes) tenim eines com

www.wordle.net Amb el núvol d’etiquetes podem veure quines paraules es diuen més, les que

es diuen més apareixen en més gran.

Per generar “timelines” (línies de temps) podem emprar l’eina dipity.com i pel cas de disseny

tenim els programes Adobe Illustrator o Inkscape.

Ens va recordar que a la saviesa hi arribem a partir del coneixement aplicat a la pràctica diària.

Un bon gràfic sobre això el tenim a continuació:

Finalment, ens va recordar que també tenim l’opció de fer vídeo-infografies.

Lectures recomanades sobre Infoxicació i Economia de l’Atenció:

Infoxicació a Wikipeida: http://en.wikipedia.org/wiki/Information_overload

Economia de l’Atenció a Wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Attention_economy

Economía de la atención: Relevancia versus Infoxicación:

http://manuelgross.bligoo.com/content/view/326063/Economia-de-la-atencion-

Relevancia-versus-Infoxicacion.html

Michael Goldhaber: La economía de la atención:

http://manuelgross.bligoo.com/content/view/949867/Michael-Goldhaber-La-

economia-de-la-atencion.html

Article de l’Ignasi sobre Infografia al seu bloc: http://www.ignasialcalde.es/infografia-la-

competencia-digital-del-siglo-xxi/