InfocupMonistrol de Calders, Països Catalans · NÚMERO 2 / AGOST 201 3

http://moianes.cup.cat

1

- El Patrimoni d'un poble

- Participació

- Obres inacabadesLa gestió de les aigüesresiduals

- Escolteu les veus del vent

- Hanúnsis vrréuç

- A ulls de tothom

- Un peu al parlament......i l'altre al carrer

Fins fa pocs anys, quan es parlava del patrimoni d'un poble -vi la o ciutat-, tothom pensavaen aquelles pedres, o conjunts de pedres, que tenien un valor reconegut, sobretot per la sevavàlua artística o històrica. Encara amb aquest criteri es va elaborar el 1 992 el catàleg delpatrimoni de Monistrol de Calders, que l'Ajuntament va aprovar en el seu moment i, per tant,és encara vigent.

Tanmateix, en aquest mateix catàleg ja s'hi incloïen alguns elements en la direcció del queavui dia, vint anys després, s'entén com a patrimoni. Mirarem d'explicar tot seguit els nouscriteris que es tenen en compte avui dia, a nivel l mundial, quan es parla del patrimoni d'unl loc, d'un país, etc.

Els autors del catàleg del 92 (Jaume Perarnau i Jordi Piñero) van tenir en compte ja elselements de caràcter paisatgístic, de manera que en el seu catàleg podem trobar-hi 65construccions, 1 3 ambients urbans, 9 espais naturals (el Parc del Serrat, les CabresEncantades, els Gorgs Blaus, la Bauma Freda i cinc codros: Barret, Bolet, Gros, Llampat i eldel Serrat del Trompa; el Bressol no hi és perquè està contemplat com a jacimentarqueològic) i , de forma genèrica, les barraques i construccions de pedra seca, les pedres determe, les fonts, els camins i la xarxa hidrogràfica.

En aquesta vintena d'anys, del1 992 al 201 3, els principalselements que s'han incorporat alconcepte de patrimoni són elsimmaterials, que inclouen lesfestes populars, els elements dela cultura popular tradicional, elselements l iteraris l l igats a la terra(contes, l legendes, cançons, ditespopulars. . . ) i , ampliant-ho almàxim, fins i tot les entitatscíviques de caràcter popular, elsoficis artesans i fins i tot aquellespersones que han marcatd'alguna manera (principalmentpositiva) el quefer diari d'un pobleo d'un territori.

En la declaració de la UNESCO sobre què forma el patrimoni mundial, podem llegir:“ El Patri m oni cul tural és l ' herènci a cul tural pròpi a del passat, am b l a qual un pobl e vi u el present i transm et a

generaci ons futures” ; la mateixa definició ja ens parla, indirectament, de la necessitat deconservar-lo, de no destruir-lo. En la definició de què és el patrimoni immaterial, trobem ladefinició següent: “ S' entén per " patri m oni cul tural i m m ateri al " el s usos, representaci ons, expressi ons,

conei xem ents i tècni ques -j untam ent am b el s i nstrum ents, obj ectes, artefactes i espai s cul tural s que el s són

i nherents- que l es com uni tats, el s grups i en al guns casos, el s i ndi vi dus reconegui n com a part i ntegrant del seu

patri m oni cul tural . Aquest patri m oni cul tural i m m ateri al , que es transm et de generaci ó en generaci ó, és recreat

constantm ent per l es com uni tats i grups en funci ó del seu entorn, l a seva i nteracci ó am b l a natura i l a seva

hi stòri a, i nfonent un senti m ent d' i denti tat i conti nuïtat i contri bui nt ai xí a prom oure el respecte de l a di versi tat

cul tural i l a creati vi tat hum ana” .

2

- El Patrimoni d'un poble

- Participació

- Obres inacabadesLa gestió de les aigüesresiduals

- Escolteu les veus del vent

- Hanúnsis vrréuç

- A ulls de tothom

- Un peu al parlament......i l'altre al carrer

EL PATRIMONI D'UN POBLE

Aquest és l'estat de conservació de les sepultures medievals de la

Païssa.

ASSEMBLEES CIUTADANESEstem informades del que passa a Monistrol? He d’assistir a un ple per assabentar-me delque “es cou”? Crec correcte o és tan important que arreglin aquest carrer? On es destinenels diners que recapten amb els impostos? Per què és un “secret” a on van destinats elsdiners d’una obra pública? Per què no puc dir la meva i que se m’escolti?. . .

En un moment o altre, totes ens hem fet alguna pregunta com aquesta. D’acord, hemescoll it (o no) unes persones que ens representen i governen, però no podem conformar-nos únicament de participar en aquesta elecció. Hem de tenir la possibi l itat REAL departicipar, i com a tal, hauríem de tenir uns canals on poder deliberar, reflexionar, opinar. . .

El poble hauria de tenir la possibi l itat de reunir-se, conjuntament amb les nostresrepresentants polítiques, per poder opinar, preguntar, suggerir o decidir sobre els temes queens afecten directament. Les nostres representants saben quines són les preocupacionsdels ciutadans i ciutadanes? Actuen en benefici dels interessos del poble?

Cal reflexionar sobre el tipus de política que actualment es realitza a Monistrol. Volem quedecideixin per nosaltres o volem participar en tot aquest procés?

3

PARTICIPACIÓ

Caldria revisar el catàleg del patrimoni monistrolenc. Malgrat estar oficialment protegits perl'Ajuntament des del 1 992, almenys 1 5 dels elements que hi són inclosos han sofertafectacions de diferents graus -només dues per a mil lorar-lo, i totes dues per iniciativapersonal dels amos de l'edifici-, fins al punt que dos d'el ls estan materialmentdesapareguts, sense que ningú fes mai res per garantir-ne la protecció, oficialment existent.A més, caldria ampliar aquest catàleg amb els nous elements apareguts en la nòmina delnostre patrimoni: els gegants, per exemple, les entitats actives que fan coses per al poble(des dels músics i portadors dels gegants fins als organitzadors d'excursions i els caçadorso els teixidors d' inquietuds), les activitats de la diada de Reis, els actes de Festa Major queja tenen una solidesa per la seva continuïtat al l larg dels anys, etc.

GESTIÓ DELS RIUS

Si passegem una mica per l’entorn de Monistrol, ens trobem amb un estat força pèssim delsrius i rieres que envolten el municipi.

Durant uns anys, l ’Ajuntament amb la col· laboració dels membres de l’ADF i voluntaris, erenqui s’ocupaven de fer la neteja de rius, bàsica pel risc d’ inundació i pel seu estat deconservació. Cal remarcar que el poble de Monistrol té un punt crític amb risc evidentd’ inundacions a la riera de Calders, prop del sector nord del nucli urbà. Actualment la gestiódels rius és de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Això s’hauria de poder gestionar des del’ajuntament, conjuntament amb els consistoris veïns, per tal que tinguéssim uns rius en unbon estat de conservació.

Existeix un projecte, anomenat “projecte rius” (www.projecterius.org/femdissabte), en el qualrealitzen “El fem Dissabte!”, una jornada coordinada i col· lectiva de neteja de trams de riuper extreure brossa i residus acumulats. Amb això es pretén fer pública la situació en què estroben els rius i rieres, fomentar la consciència ciutadana i netejar i condicionar els entornsnaturals en els quals s’actua.

Podria fer-se a Monistrol una jornada de “Fer dissabte!” un cop al mes, cada dos mesos. . .?O bé hem d’esperar a trobar-nos amb una situació com la que, malauradament, s’hantrobat els veïns i veïnes de la Vall d’Aran?

OBRES INACABADESSEGON CAPÍTOL. LA GESTIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS

Sovint els governs dels pobles petits, davant d'una migrada capacitat inversora, opten perprioritzar aquelles obres o iniciatives que resulten, a curt termini, més fàcils de rendibi l itzarpolíticament. És a dir, política de cara a la galeria. Això és un problema molt greu, perquè al´hora de fer la diagnosi de quines són les mancances més importants, normalmentapareixen necessitats que requereixen d'una forta inversió econòmica, que són poc visiblesi no afavoreixen el l luïment de l'equip de govern.

La gestió de les aigües residuals és, sens dubte, un tema prioritari per molts motius. Lasalut pública, el respecte al medi ambient i la protecció d'uns espais naturals (el riu), quehan de ser el principal actiu econòmic del poble, estan en joc si no es tracta aquest temaadequadament.

A l' hora d identificar les mancances de Monistrol en aquest àmbit, els successius governshan fet polítiques que podríem qualificar d'erràtiques, ja que no sempre s'han pres el temaprou seriosament, i quan ho han fet no han seguit un ordre de prioritats encertat, cosa queha donat l loc a una sèrie de nyaps i infraestructures inúti ls o poc eficients.

Existeix un informe detallat i exhaustiu de l'agenda 21 que posa de relleu quins són, acadascun dels municipis del Moianès, els principals dèficits. Una eina de consulta quehauria de ser bàsica per als governs locals a l' hora de fer polítiques relacionades amb elmedi ambient, i que dubtem que a Monistrol s'hagi tingut en compte.

Aquestes són, a grans trets, les principals mancances, amb la resposta que en els darrersanys hi han donat els diferents governs municipals:

- Col·lectors generals obsolets i insuficients. El seu estat és deplorable, habitualmentrebenten per l´excés de cabal, tot fent volar les tapes de les arquetes. Estan construïts fadècades i caldria substituir-los per col· lectors que reuneixin les condicions exigibles al segleXXI. Només s´han renovat dos trams, el del Carrer del Torrent, entre el de la Mallola i el de laVinya i el que va del final del carrer Nou fins la nova depuradora, fora del nucli urbà. Per tant,el problema és al nucli urbà i a la l lera de la riera. Pudors, abocaments a la riera, risc sanitarii imatge de deixadesa són alguns dels problemes que provoca.

4

- Xarxa de clavegueram obsoleta, inacabada o inexistent. Només hi ha canonadeshomologables a la legislació actual en aquells carrers reurbanitzats en els darrers anys.Com que són punts inconnexos i que no tenen la continuïtat deguda, no fan la funció, perexemple, de separar les aigües fecals de les pluvials. Encara hi ha molts carrers a Monistrolsense clavegueram, algun d´el ls urbanitzat recentment.

- Manca d infraestructures bàsiques a la urbanització masia del Solà. Es tractad'una de les urbanitzacions més abandonades pel seu municipi del país. Malgrat lamil ionària inversió que recentment es va fer per dotar-la de col· lector general, aquest no haentrat, ni entrarà, en funcionament. S'han gastat molts diners en una infraestructura que enel futur haurà de ser connectada a la xarxa obsoleta de col· lectors que hem relatat abans.D´això se'n diu començar la casa per la teulada. No és mil lor començar per trams que japuguin ser uti l itzats immediatament? Aquest col. lector restarà dècades abandonat, i quanes resolgui, faltarà veure si els parcel· l istes tenen les ajudes adequades per tal de fer lesescomeses. L´ajuntament té, en aquesta urbanització una infraestructura pública importantque fa abocaments incontrolats a la muntanya.

- Estació depuradora d'aigües residuals desaprofitada. Amb unes infraestuctures tanmigrades, la major part de les aigües residuals que genera el nostre municipi no arriben a ladepuradora, es perden pel camí. Aquesta inversió de 1 .300.000 euros, tan necessària peraltra banda, no haurà servit per al seu propòsit fins que ens adonem que cal mil lorar lesinfraestructures de captació.

Podem fer la vista grossa i no donar a aquest tema la importància que es mereix, tal i comdurant anys s´ha fet amb la depuradora (la prova és el retard en la seva posada enfuncionament). O podem considerar que si Monistrol té alguna possibi l itat de ser viableeconòmicament, no ens podem permetre que el nostre principal actiu, l ' entorn natural, esvegi perjudicat per unes polítiques curtes de vista i sense cap visió estratègica.

5

A l’atzucac, l l igats per totes bandes,som reus d’un rei i tots els seus soldats;tot quadra massa bé, i així per tandesens fan saber que estem acorralats

en un corral nostrat, que per viandesens donaran les vísceres dels gatsmés negres del carrer, i per bufandes,un tros del drap que avui omple els terrats.

Ja patirem, qui va inventar-se el seny?,se’ns pixen al damunt, i ho has vist tu,ens foten un collar de gos que estreny,

i ho veiem molts, ens armen un bon cristo,i així i tot, ningú diu va, vinga, empeny,fot-l i benzina i etziba-l i un misto.

Roc Casagran, 201 0

FINAL!

-Havies d'haver fet una altra fi;et mereixies, hipòcrita, un mur aun altre clos. La teva dictadura,la teva puta vida d'assassí,quin incendi de sang! Podrit botxí,prou t'havia d'haver estovat la durafosca dels pobles, donat a tortura,penjat d'un arbre al fons d'algun camí.Rata de la més mala delinqüència,t'esqueia una altra mort amb violència,la fi de tants des d'aquell jul iol.Però l' has feta de tirà espanyol,sol i hivernat, gargall de la ciènciai amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!-Glòria del bunyol,ha mort el dictador més vell d'Europa,Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Joan Brossa (1 91 9-1 998)

Poem a escri t el novem bre del 1 975,

a l a m ort del di ctador Franci sco Franco Baham onde

Espai patrocinat per la Direcció General de Política Cunil ingüística i

* Segona oportunitat: es bescanvia pont per estrenar per joc de màgia. Raó: equip de govern i grupd'oposició de l'ajuntament local.* Es venen cotxes de segona mà a bon preu, quasi regalats. Exposició: migdia i primera hora de la tardadels caps de setmana al carrer del Call. Entrega immediata.* Es lloga poble per a la celebració d'esdeveniments de tot tipus. Disponibilitat fins altes hores de lamatinada i sense limitació acústica.* Es bescanvia aigua de la Riera de Sant Joan; es dóna l'aigua de més avall del Molí d'en Sala a canvi de laque hi ha abans d'arribar a aquell indret.* Es compra depuradora amb funcionament impecable i clavegueres d'accés suficients amb desaigüe encondicions al riu. Raó: agència de l'aigua (in)competent i ajuntament local.

HANÚNSIS VRRÉUÇ

6

ESCOLTEM LES VEUS DEL VENT

A l’atzucac, l l igats per totes bandes,som reus d’un rei i tots els seus soldats;tot quadra massa bé, i així per tandesens fan saber que estem acorralats

en un corral nostrat, que per viandesens donaran les vísceres dels gatsmés negres del carrer, i per bufandes,un tros del drap que avui omple els terrats.

Ja patirem, qui va inventar-se el seny?,se’ns pixen al damunt, i ho has vist tu,ens foten un collar de gos que estreny,

i ho veiem molts, ens armen un bon cristo,i així i tot, ningú diu va, vinga, empeny,fot-l i benzina i etziba-l i un misto.

Roc Casagran, 201 0

CAL ESPERAR QUE CAIGUI?

Fa força temps que podem veure aquestaimatge. Fa tant de temps, que fins i tot ja la tenimassumida com a un “equipament més del poble”.Però darrere s’hi amaga una escala de cargol,datada del segle XVI I-XVI I I , que si no s’arreglaaviat, caurà.

Aquesta escala de cargol és “propietat” delbisbat. Recordem que l’Església està exempta depagar l’ IBI (cosa que la resta de veïns i veïnesestem obligats a pagar! ). Caldria exigir a lapropietat que l’arreglés. Ja no només per unaspecte podríem dir-l i de seguretat, sinó perquèés un patrimoni històric que pertany al poble deMonistrol i , per tant, que ens pertany, d’algunamanera, a tots i totes!

VOLEU DIR QUE ÉS LA MILLOR OPCIÓ?

Històricament, el rec de la riera de Sant Joan sempre havia anat a parar a labassa del Molí del Solà, i l ' aigua sobrant continuava cap als horts del Niu Xic peruna canonada sota el Pont del Solà.

Actualment això no passa, i l ' aiguadel rec discorre per un canal a celobert, tot i que ja és zonaurbanitzada, i en algun punt es tal la(caldria demanar per què? o per qui?),però el fet és que tota aquesta aiguaha provocat problemes de fi ltracions iesquerdes a algun veí, i l 'Ajuntamentha decidit treure's el merder de sobre.

El que no sembla lògic, és la decisióque han pres per solucionar-ho,(suposem que aquesta decisió l' ha pres l'ACA, que és qui té la potestat per fer-ho), que no és altra que connectar l'aigua sobrant del rec a la ja malmesa xarxade clavegueram del poble. L'aigua del rec tot i ser neta, arrossegarà pedres ifang cap als col· lectors, que en ser tan antics i amb pou (com a l'època romana),provocarà més feina i se sumarà a les ja moltes mancances que té el sistemad'aigües residuals del nostre poble.

Resumint, un disbarat.

A ULLS DE TOTHOM

7

El passat 30 de maig, el diputat de la CUP-AE Quim Arrufat, va formalitzar en la sessió de la Mesa ampliada

del Parlament la petició d´una rebaixa, de l’entorn del 40%, de les subvencions que el Parlament assigna a

cada Grup Parlamentari per al desenvolupament de la seva tasca parlamentària. La partida ascendeix

actualment als 1 5 mil ions d’euros, que es reparteixen de forma proporcional. La quantitat assignada al grup

més petit, la CUP-AE (Grup Mixt), és de 480.000 i de 5,4 mil ions al grup més gran, Convergència i Unió. La

CUP defensa la necessitat de dotació econòmica per als grups parlamentaris, però creu excessiva l’actual

aportació.

La segona crítica de la CUP-AE s’ha centrat en els sous que perceben els diputats, que per qüestions que no

depenen exclusivament del Parlament es divideixen en un sou base d’uns 2.000 euros i en una quantitat fixa

de complements, que oscil· la entre els 1 .200 i els 2.000. A aquestes quantitats bàsiques que reben tots 1 35

diputats s’hi ha d’afegir els complements de 600 euros mensuals per ser membres d'alguna comissió, així

com els complements per ser portaveus de grup, que oscil· len entre 1 .500 i 3. 1 00 euros. La nova distribució

de portaveus, on la CUP té un portaveu adjunt i el grup més gran en té 8, ha incrementat el nombre de

portaveus amb l’excusa de la nova redistribució de grups.

En els propers mesos la CUP farà pública, de forma detallada, l’assignació que fa dels diners que percep com

a Grup Parlamentari i dels que percep com a donació dels diputats, atès que, per norma interna, els diputats

de la CUP-AE tenen limitat el seu sou a una franja entre 1 .400 i 1 .600 i, per tant, retornen a l’organització tota

la resta de sou, complements de destinació i complements de càrrec (del portaveu). L´Organització s´ha

compromès a finançar amb aquests diners iniciatives populars basades en models rupturistes.

UN PEU AL PARLAMENT...

...I UN ALTRE AL CARRERDe tots és ben sabut que l’aigua

dolça és un bé escàs i necessari

per a l’establiment i desenvolu-

pament de pobles i ciutats d’arreu.

A més, sense l’aigua dolça i en les

seves diverses modalitats: rius,

estanys, pous, gorgs, etc. , seria

inviable la conservació de diferents

espais naturals com ara deltes,

zones humides, espais de ribera. . . , i

prova d’això són els diferents lemes

que han encapçalat diferents

campanyes ciutadanes en defensa

dels recursos hídrics com ara “Lo

Riu és Vida” de la Plataforma en

Defensa del riu Ebre, entre d’altres.

Al Moianès existeix l’Associació El

Fanal www.elfanal.moia.cat, un

Col· lectiu Cultural i Ecologista que

neix el setembre del 1 987 a partir

d’un grup de persones preocu-

pades pel medi ambient i el patri-

moni cultural del Moianès. El seu

nom ve d’una senzil la planta que

creix al marges i a la carretera: el

fanal. Al l larg dels seus 25 anys

d’història, l ’entitat ha treballat en

defensa del medi ambient al Mo-

ianès, ha aconseguit aturar i/o mi-

nimitzar projectes amb una elevada

afecció al medi, va contribuir a

ampliar la zona del PEIN (Pla

d’Espais d’ Interès Natural) del Mo-

ianès en més de 8.000 ha. i ha

realitzat campanyes de divulgació

per donar a conèixer la natura del

Moianès a través de publicacions,

xerrades, exposicions, sortides,

etc.

Darrerament s’ha creat el grup de

l’Aigua del Fanal , i el seu blog

aiguamoia.blogspot.com.es, que

té per objetiu compartir informa-

cions i notícies sobre la problemà-

tica de l’aigua al Moianès i al món.

D’entre aquestes problemàtiques

cal destacar la contaminació fluvial

de la Riera de Marfà i de la Golarda,

a conseqüència del mal funciona-

ment de la Depuradora de Moià,

saturada des de fa més de 7 anys

tant pel que fa al cabal, com a la

càrrega contaminant, agreujat, a

més, per nombrosos episodis de

contaminació d’origen industrial.

Des d’aquest grup animen que tots

els monistrolencs i monistrolenques

“s’empoderin”1 de la seva aigua

i de les seves rieres, ja que fent-

ho recuperarem el valor del nostre

patrimoni: natural, patrimonial,

històric, paisatgístic, cultural, l ite-

rari, simbòlic i conformador de la

nostra pròpia identitat, que com-

partim i que hauria de formar part

del l legat que deixem a les

generacions futures.

8

1 ”Empoderar-se” és entès com el procés d' afrontar

determinats confl ictes ambientals o socials, complexos, on

intervenen diversos agents que actuen amb interessos

contraposats, i on el paper de la ciutadania és la clau. Vol dir

conèixer la problemàtica, sentir-se part implicada i actuar.