imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 imatges gelades, de kristian smeds ¿cuál es el papel del...

20
Imatges gelades de Kristian Smeds del 03/05/2012 al 20/05/2012 Traducció de Riikka Laakso i Meritxell Lucini Dir: Alícia Gorina Amb: Anna Alarcón, Pepo Blasco, Mireia Gubianas, Sergi Misas i Maria Pau Pigem

Upload: others

Post on 22-Aug-2020

7 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

 

        

Imatges gelades de Kristian Smeds

del 03/05/2012 al 20/05/2012

Traducció de Riikka Laakso i Meritxell Lucini

Dir: Alícia Gorina Amb: Anna Alarcón, Pepo Blasco, Mireia Gubianas, Sergi Misas i Maria Pau Pigem

Page 2: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

2 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta de él. Necesita mucho tiempo para hacerse, gente, trabajo en grupo, amor y capacidad de perdón. Los valores opuestos a los que imperan hoy. Pero es mi lugar, el espacio donde puedo encontarme a mí mismo. ¿Y donde la gente pueda encontrarse? Busco ese sentimiento de estar juntos, de testimoniar las cosas juntos, creo que es uno de los poderes del teatro, ese tipo de conexión, esa capcidad de dar un significado. Incluso la posibilidad de imaginar futuros juntos, de buscar veracidad, posibilidades de creer, crecer, cosas de las que la gente está sedienta. La Vanguardia, 17/04/2011. Extracte de l’entrevista de Justo Barranco a Kristian Smeds.

Page 3: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

3 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

Fixta artística: Imatges gelades del 03/05/2012 al 20/05/2012 Autor: Kristian Smeds Traducció: Riikka Laakso i Meritxell Lucini Direcció: Alícia Gorina Repartiment: Filla/enamorada: Anna Alarcón Pare: Pepo Blasco Nena muda: Mireia Gubianas Predicador: Sergi Misas Mare: Maria Pau Pigem Escenografia: Silvia Delagneau Construcció d’escenografia: Dani Poy Vestuari: Laura Garcia Il·luminació: Raimon Rius Selecció musical: Patrícia Mendoza Fotografia: Alejo Levis Ajudant de direcció: Jordi Oriol Funcions i horaris: del 3 al 20 de maig, dimecres a les 22h, de dijous a dissabte a les 21:30 i diumenge a les 18:30h. Durada: 1h 25min aprox. Agraïments: Marc Lleixà, Saara Turunen, Víctor Molina i Eudald Magrí Una coproducció d’Associació Artística Indi Gest i el Festival Lola d’Esparraguera Projecte realitzat amb el suport del Premi a Projectes d’Escenificació de l’Institut del Teatre

Page 4: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

4 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

Sinopsi:  aquest és l’album de la nostra família fotos de la nostra família fotos dels nostres nens fotos de les nostres mares i pares tota la foto de la nostra família i les relacions Imatges gelades són deu fotografies de la vida dels membres d’una família que viu al nord de Finlàndia. Són les fotos d’una mare soltera la força de la vida de la qual és l’odi; d’un nen mut ofegat que observa el món des del fons del riu i que ja era un home vell a la infància; d’un pare absent, igual com va estar absent el seu pare a la seva època; d’una filla que lluita per desfer-se del poder absorbent de la seva mare, i d’un pastor predicador que ha perdut l’esperança en l’ésser humà però que, així i tot, no aconsegueix perdre la fe. L’entorn de la família també inclou creences religioses sectàries i l’atmosfera del nord de Finlàndia amb el seu llenguatge brutal i líric. Imatges gelades narra històries de la vida dura i de la cadena de submissions que es mantenen generació rere generació. Malgrat tot, en el nucli més íntim d’aquesta vida s’hi troben el carinyo i l’esperança. El tema que nodreix l’obra és l’amor, que resulta ser tan absolut i decisiu que potser per a l’home és excessiu.

 

Page 5: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

5 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

Apunts sobre el text: Vaig anar per primer cop a Finlàndia l’any 2005, en una estada de sis mesos que vaig fer gràcies a una beca Erasmus. Des d’aleshores, conèixer Finlàndia ha sigut descobrir un dels països petits més estranys del planeta. Un país amb una marcada personalitat excèntrica, gens lleugera. Els finesos són introvertits, tenen un dels idiomes més difícils del món, han de trencar el gel per poder sortir del país durant l’hivern, viuen de nit la meitat de l’any, no són gens donats a expressar els seus sentiments en públic, és el país amb menys corrupció i el més democràtic del planeta, però també és aquell en què l’alcohol és el principal problema nacional i on es fan campanyes als autobusos per motivar la gent a mirar a qui es té assegut al costat. Un país que evidencia les parts més fosques de l’ànima humana. Des del primer moment, el seu caràcter em va intrigar i impactar, i el seu teatre no em va deixar indiferent. Imatges gelades serà el tercer text finès que dirigiré. Els dos anteriors, Puputyttö (la chica conejita) i The Little Jesus, eren de Saara Turunen, la persona que m’ha obert la porta amb molt d’amor cap a aquest país i les seves dures i fràgils persones. Imatges gelades torna a ser un text atrevit i diferent que es mou àgilment per l’univers intern de l’home però que alhora deixa veure els racons més marginals de la societat. A Imatges gelades allò privat i íntim i allò polític i social hi són inseparables i en ella s’hi manifesta una permanent preocupació per l’ésser humà, amb un sabor amarg a destí tràgic per la seva foscor exposada sense por. Un pot veure fàcilment que Kristian Smeds és un melancòlic contacontes. Melancòlic perquè, amb la seva passió per explicar, segons el seu punt de vista, ha fet tard en la història de la humanitat. El seu diagnòstic del temps actual és clar i contundent: “el temps s’acaba, el temps de la ficció s’acaba, boom, boom”. Els temes fonamentals de la peça s’eleven com a grans temes. La família, la hipocresia de la família, la submissió generacional, la família com a organització de la societat, com a base i estructura social. La religió, el model religiós imperant, la religió com a eina per enfrontarse al món i als seus misteris, que atorga un aire tràgic a la peça i al món quan sembla estar arribant al final. L’amor, que representa l’esperança, la llum, però amb una part fosca i tràgica alhora. I també Finlàndia. Smeds viatja fins a un lloc inhòspit del país, on pot trobar la personalitat més autèntica per aprofundir en l’esperit d’aquesta gent i aquesta terra. Imatges gelades és una obra salvatge, enèrgica i polifònica que pot tenir moltes interpretacions. El propi autor deixa espai per a la improvisació en el text i permet un ple ús dels mitjans més propis de l’art dramàtic. El seu llenguatge és brutal però fluid i natural. Un plaer per dirigir-la. Alícia Gorina

Page 6: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

6 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

L’autor: Kristian Smeds (Muhos, Finlàndia, 1970)

Dramaturg i director, Kristian Smeds és una de les icones del teatre finlandès actual. La seva infància al nord de Finlàndia va ser feliç però, quan es va fer gran i es va trobar patint una estranya nostàlgia, va descobrir l’art, una cosa de la qual abans ningú no li havia parlat. Després de graduar-se a l’Acadèmia de Teatre de Hèlsinki el 1995, Smeds va fundar el Teatre Takomo, un teatre independent sense un espai fix a Hèlsinki. El 2001 es va convertir en director artístic del Teatre de la Ciutat de Kajaani, al nord de Finlàndia, on va intentar reunir artistes internacionals perquè treballessin amb ell. El 2005 Smeds es trasllada als Estats Bàltics, on el 2007 funda la Smeds Ensemble,

una plataforma per a artistes finesos i internacionals que ha produït principalment pel·lícules, peces radiofòniques, performances i projectes d’interacció audiovisual. L’especialitat de la Smeds Ensemble, però, és el nou teatre, i cada any acullen el Festival de Nou Teatre d’Acció, que utilitzen per oferir als nous creadors una plataforma a Lituània. Més que treballar segons les necessitats i les circumstàncies, la Smeds Ensemble permet a Kristian Smeds seguir les idees artístiques cap a allà a on el portin: “Hi ha un sentiment de llibertat absoluta i infinites possibilitats, però també molta feina cada vegada que decidim fer alguna cosa”. Entre els seu textos destaquen Yhä pimenevä talo (1995), Jääkuvia (Imatges gelades, 1996), Jumala on kauneus (2000), Huutavan ääni korvessa (2001), Jäniksen vuosi (2005), Sad Songs from the Heart of Europe (a partir de Crim i càstig de Dostoievski) i Mental Finland (2009). Totes han estat dirigides pel propi Smeds. També destaca la posada en escena de The Unknown Soldier, una dramatúrgia a partir d’una coneguda novel·la finlandesa que ha esdevingut l’experiència teatral més controvertida dels últims temps a Finlàndia. El 2011 Kristian Smeds va ser guardonat amb el 12è Premi de Teatre Europeu per a les Noves Realitats Teatrals que atorga la Unió Europa

 

Page 7: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

7 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

La directora: Alícia Gorina Llicenciada en dramatúrgia i direcció per l’Institut del Teatre de Barcelona (premi extraordinari 2008) i graduada en interpretació, veu i cos pel Col·legi de Teatre de Barcelona. Entre els anys 2003 i 2012 ha escrit i dirigit diversos treballs dels que destaquen Imatges Gelades de Kristian Smeds (Festival Lola 2011) que ha rebut el premi de projectes d’escenificació de l’Institut del Teatre 2011, Flors d’Alícia Gorina, Patrícia Mendoza i Carla Torres (Sala Beckett, 2010), Ludovicus Carolus, lectura de textos de Lewis Carroll (Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure, 2009-2010), l’assaig obert The Little Jesus de Saara Turunen (Espai Lliure, Teatre Lliure, 2008-2009), Puputyttö, la chica conejita de Saara Turunen (gira per Catalunya 2008-2010, sala Beckett 2010 i premi a la millor actriu a la Mostra de Teatre de Barcelona 2009), l’espectacle de dansa I’m only dancing (2007) Yo pienso en ti y hago las gachas de patata de Saara Turunen (Institut del Teatre 2006), El cercle de guix caucasià de Bertolt Brecht, dins del programa “Big stage” (Teatre de la ciutat de Helsinki, Finlàndia, 2005) Les dues a l’Àudio del Poble Espanyol de Barcelona (2004), Noches pequeñas, escenificació a partir dels poemes de Lali Àlvarez (Safrà 18, 2004) i Cortesans de naixença raça vil, a partir de textos d’Aristòfanes i de Els Joglars (Institut del Teatre de Barcelona, 2003). Ha treballat com a ajudant de direcció en els muntatges t-ERROR de Jordi Oriol (Teatre Nacional de Catalunya 2011-2012), OB-sessions de Jordi Oriol (Sala Beckett, 2008-2009), Mil Tristos Tigres, dramatúrgia col·lectiva dirigida per Àlex Serrano (Festival Neo 2006) i En la soledad de los verbos de Sandra Simó dirigida per Sandra Simó (Institut del teatre 2006) i com a productora en els espectacles Home-Natja de Jordi Oriol (Festival Temporada Alta 2010 i Sala Beckett 2010-2011), Seguretat de Carles Mallol, dirigit per Carles Mallol (Versus Teatre 2008), Molta aigua de Carles Mallol dirigit per Víctor Muñoz (sala Beckett 2007), l’assaig obert El factor Luxemburg de Pere Riera dirigit per Víctor Muñoz (Teatre Lliure 2006-2007), Bales i ombres de Pau Miró dirigida per Pau Miró (Teatre Lliure 2006), Misteris dramatúrgia col·lectiva amb la companyia Expresso Teatre dirigida per Lluís Elias (gira per Catalunya 2000-2003), i del curs El text: veu, dicció i interpretació impartit per Salvador Oliva i Coralina Colom i coordinat per Pere Planella (Institut del Teatre 2006). També ha treballat com a professora de teatre al Liceu Francès (2009-2010). És membre fundadora de l’Associació Artística Indi Gest.

Page 8: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

8 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

Els actors: Anna Alarcon

Teatre: Sé de un lugar, d’Iván Morales. Personatge: Berénice. Direcció: Iván Morales.2012. Imatges gelades, de Kristian Smeds. Personatge: Filla. Direcció: Alícia Gorina. 2011. Home-Natja, de Jordi Oriol. Personatges: Sally i Cris. Direcció: Jordi Oriol. 2010. L’armari en el mar, de Brossa. Personatge: Streapper. Direcció: Jordi Prat. 2010. Girafes, de Pau Miró. Personatge: Dona i Violeta. Direcció: Pau Miró. Grec 2009.

Lleons, de Pau Miró. Personatge: Sara. Direcció: Pau Miró. 2009. Búfals, de Pau Miró. Personatge: germana. Direcció: Pau Miró.2008-09. Puputyttö, de Saara Turunen. Personatge: Mina. Direcció: Alicia Gorina. 2008.

PREMI MILLOR ACTRIU A LA MOSTRA DE TEATRE 2008. Hedda Gabler, de Henrik Ibsen. Personatge: Srta. Elvsted. Direcció: Pau Carrió. 2008. Passat el riu, de Joe di Pietro. Personatge: Caitlin. Direcció: Oriol Broggi. 2007- 08. Sonets- Espectacle de creació que recullia sonets de Brossa, Ma Mercè Marçal, Foix, Lorca, Shakespeare, entre d’altres. Direcció: Jordi Prat i Coll. 2007. Y hasta aquí puedo leer. Creació col.lectiva. Direcció: Pau Miró. 2007. En coserva, de Marta Buchaca. Personatge: Anna. Direcció: Marta Buchaca.2007. Somriure d’elafant, de Pau Miró. Personatge: Mireia. Direcció: Pau Miró. Grec 2006. Ningú pensa dir res, de Josep M. Miró i Coromina. Personatge: dona (monòleg). 2005-06. Happy Hour, de Pau Miró; adaptació de “L’oncle Vània” de Txèhhov. Personatge: Sònia. Direcció: Pau Miró. 2004-05. Mosaic i cadira. Espectacle format per la unió de cinc monòlegs. Monòleg: Medea Redux de Neil LaBute. 2004.

Medea redux, de Neil LaBute. Primer premi del concurs de monòlges “Art Jove” 2004

Wit, de Margaret Edson. Personatge: infermera. Direcció: Lluis Pasqual. 2003-06. Noche de guerra en el museu del Prado. Lectura dramatitzada de l’obra de Xavier Albertí. Direcció: Ricard Salvat. 2003. Somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare. Personatge: Helena. Direcció: Pitus Fernàndez. 2002-03. Tot esperant l’estrena, de de Josep M. Diéguez. Personatge: Zenòbia. Direcció: Jordi Messalles. 2002. Misteris. Creació col·lectiva. Companyia: Expresso Teatre. Direcció: Lluis Elies. 2000-01. Em dic Elsa Schneider, de Sergi Belbel. Personatge: Elsa. Direcció: Alfred Sanahuja. 1999.

 

Page 9: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

9 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

Cinema i televisió: Insensibles. Llargmetratge 35mm. Personatge: Montsalvat. Director: Juan Carlos Medina. 2011. La Riera. Sèrie TV3. Personatge: Carol. Temporada 2010-12. 360º. Curtmetratge 35mm. Personatge: dona. Direcció: Maja Djokic. 2010.

PREMI MILLOR ACTRIU AL FESTIVAL DE CINEMA SALENTI FINIBUS TERRAE Ull per ull. Telemovie per TVE i TV3. Personatge: Marta/Secundari. Direcció: Mar Tarragona.2009. Rhesus. Telemovie. Personatge: Carla, responsable club de bridge/secundari. Direcció : Carles Torrents. 2009. La otra ciudad. Telemovie per Tv.Eespanyola i TV3. Personatge: Lucia/Personatge Principal. Direcció: Sílvia Quer. 2008. Automàtics. Telemovie. Personatge: Càrol. Direcció: Ivan Domínguez. Dramatúrgia: Javier Daulte. 2007. El cor de la ciutat. Sèrie TV3. Personatge: Glòria. Temporada 2007. Mar de fons. Sèrie TV3. Capítol: 21. Personatge: neta fotògraf. 2006. Vida de família. Telemovie. Personatge: Fuensanta. Direcció: Llorenç Soler. 2006. EL Ataque de los padres mutantes. Curtmetratge. Personatge: reportera. Direcció: Joaquim Oristrell. 2006. Beautiful world. Curtmetratge. Personatge: dona. Direcció: Miguel Bonache. 2005. Nito. Curtmetratge. Personatge: Tània. Direcció: Pau Fernàndez. ESCAC 2003. El velatorio. Curtmetratge. Personatge: la hija. Direcció: Javier Domingo. ESCAC 2000. Publicitat i altres: Marie and Bruce. Vídeo teatral. Intervenció en el vídeo de l’obra teatral. Direcció: Carlota Subirós.2005. Sé. Videoclip. Grup: Bizarre. Direcció: Àlam Raja. 2005. ELLA – Videoclip. Grup: Hermosilla. Direcció: Javier Domingo. 2004. Visa. Publicitat. 2005. Formació: Graduada en interpretació, veu i cos al Col.legi de Teatre de Barcelona. 1998-2000. Taller d’interpretació amb Andrés Lima. 2011 Intensiu de dansa-teatre amb Pau Durà, ballarí de la companyia de Pina Bausch. 2010 Curs sobre el teatre i la poesia de Lorca amb Jordi Prat i Coll. 2010 Tècnica Meisner amb Javier Galitó Cava. 2010 Tècnica Meisner amb Javier Galitó Cava i Rachel Adler. 2008 Tècnica Meisner amb Javier Galitó Cava. 2007 Workshop de dansa-teatre amb Mercè Boronat. 2006-07 Curs de Sonets amb Jordi Prat i Coll. Curs d’interpretació davant la càmara “5 directors 5” amb Luis de la Madrid, Antonio Chavarrias, Brian Yuzna, Mireia Ros, Judith Colell. 2006. Curs “L’actor i la càmara” amb Pau Freixas. 2005-06 Workshop de dansa-teatre amb Mercè Boronat. 2005-06 Treball d’escenes amb Manuel Lillo i Chiqui. 2005-06 Curs intensiu d’entrenament actoral amb Javier Daulte. 2005 Curs d’entrenament corporal amb Anna Frenkel a Buenos Aires. 2005 Escola d’entrenament actoral amb Javier Daulte i Alejandro Maci a Buenos Aires. 2005. Workshop de dansa-teatre amb Mercè Boronat. 2004-05 Curs intensiu de veu amb Lisa Akison. 2004. Curs intensiu d’entrenament actoral amb Javier Daulte. 2004

Page 10: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

10 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

Dansa-Contact amb Esther Momblant. 2003-04. Curs intensiu de Clown amb Christian Atanasiu. 2002. Dansa Contemporània amb Sònia Klamburg. 1999-00 Interpretació, veu i cos a l’escola d’Arts Escèniques Timbal. 1997-98

Page 11: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

11 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

Pepo Blasco

Trajectòria: Teatre: 2012 Zoom, de Carles Batlle. Dir: X.Albertí. Sala Beckett. 2011 Imatges gelades de Kristian Smeds. Dir. Alicia Gorina. Festival Lola 2010/11 Esperant Godot de Samuel Beckett. Dir. Joan Ollé. Grec 10-11 2010/11 Les tres germanes d’Anton Txèkhov. Dir. Carlota Subirós. Teatre Lliure. 2010/11 Bashir Lazhar d’Evelyne de la Chenelière. Dir. Magda Puyo. Temporada Alta/ Sala Beckett.

2009/10 El berenar d’Ulisses d’Enric Nolla. Dir. Magda Puyo. Sala Beckett 2009 Boris Godunov d’Àlex Ollé i David Plana. Dir. Àlex Ollé. La Fura dels Baus. TNC 2008/09 Terra Baixa d’Angel Guimerà. Dir. Hasko Weber. Teatre Romea. 2008/09 La Dama de Reus d’Ambrosi Carrion. Dir. Ramon Simó. TNC. 2008 La gàbia Dir. Alex D. Capo. CECUCA de Cardedeu. 2007/08 Intimitat de Hanif Kureishi. Dir. Javier Daulte. La Villarroel. 2007 Conte d’hivern de W. Shakespeare. Dir. Ferran Madico. Festival de Barcelona Grec. 2006/07 Arcàdia de Tom Stoppard. Dir. Ramon Simó. TNC. 2007 Nora, casa de nines d’Henrik Ibsen. Dir. Jordi Pons. Sala Muntaner. 2005/06 J’arrive...! de Marta Carrasco. Dir. Marta Carrasco i Carme Portacelli. TNC. 2005/06 Aigües encantades de Joan Puig i Ferrater. Dir. Ramon Simó. TNC. 2004/05 Fuente Ovejuna de Lope de Vega. Dir. Ramon Simó. TNC. 2004/05 Ròmul el Gran de Friedrich Dürrenmatt. Dir. Carles Alfaro. TNC. 2003/04 Calígula d’Albert Camus. Dir. Ramon Simó. TNC. 2002/03 11 de setembre /Les troianes de Michel Vinaver. Dir. Ramon Simó. TNC. 2001/03 Escenes d’una execució de Howard Barker. Dir. Ramon Simó. TNC. 2001/02 La dama enamorada de Puig i Ferrater. Dir. Rafel Duran. TNC. 2001 Bodas de sangre de Garcia Lorca. Dir. Ferran Madico. Festival de Barcelona Grec. 2000/01 Mira’m (se dicen tantas cosas) de Marta Carrasco. Dir. Marta Carrasco i Pep Bou. XXXI Sitges Teatre Internacional (STI). Mercat de lês Flors. 1999 La màquina d’aigua de David Mamet. Dir. Alex Rigola. XXX STI. Sala Beckett. 1999 Les aventures del bon soldat Svejk de Jaroslav Hasek. Dir: Pep Pla. Teatre Alegria i Teatre Lliure. 1998 A la jungla de les ciutats de Bertolt Brecht. Dir. Ricard Salvat. Mercat de les Flors. 1997 Històries mínimes de Javier Tomeo. Dir. Alberto Bokos. XXVIII STI. 1995/96 Provença, 108 d’ Enric Cruz. Cia Cúbito Súbito. Sala Artenbrut. 1999/00 Les mil i una nits de Roseland Musical. Dir. Marta Almirall. 1997/00 La casa per la finestra de Roseland Musical. Dir. Marta Almirall. 1990/93 Flit Flit de Roseland Musical. Dir. Marta Almirall.

 

Page 12: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

12 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

Televisió: 2011 El Gran Nord - Romeu – Dir. Jesús Font i Maria Almagro. 2010 La Riera - Bruguera – Dir. Esteve Rovira. 2010 Ermessenda – Gausfred – Dir. Lluís Maria Güell. 2009 Ull per ull – Palenzuela – Dir. Mar Targarona. 2008 Vinagre. 2008 Serrallonga – Barfull – Dir. Esteve Rovira. 2010 Porca misèria – Ramon - 3ª temporada cap. 10 i 11 2006 Jet lag Cinema: 2011 Fènix 1123 – Eduard Coloma – Dir. Joel Joan i Sergi Lara - 2011 2009 Blog – Jaime (padre de Paula) – Dir. Elena Trapé - 2009 2009 Bruc – Suboficial – Dir. Daniel Benmayor - 2009 2001 Cactus Dir. Pau Freixas

 

Page 13: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

13 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

Mireia Gubianas

Actriu. Nascuda a Sabadell (Barcelona). Titulada per l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia, Graduada pel Conservatori Superior de Música i Llicenciada en Filologia Catalana per la UAB. Ampliació dels estudis dramatúrgics a la Sala Beckett de Barcelona. Protagonista de Gorda de Neil LaBute a Buenos Aires (Paseo La Plaza, 2008-2009) i Ciutat de Mèxic (Teatro Manolo Fábregas, 2010) amb la direcció de Daniel Veronese, i a Barcelona amb la direcció de Magda Puyo (Villarroel Teatre, 2006-2007). Ha treballat amb La Fura dels Baus a Terra Baixa Reload (Biblioteca de Catalunya, 2011); amb Calixto Bieito a Peer Gynt (Festival Grec 2006) i Wozzeck (Gran Teatre del Liceu, 2005); amb Pau Miró a Banal Sessions of Fedra (Sala Eòlia, 2006) i amb Gustavo Tambascio en les òperes Hangman, Hangman! i The Town of Greed (Gran Teatre del Liceu, 2007). A l’Argentina ha treballat en les sèries televisives Trátame bien (Pol-ka – Canal 13) i Atracción x 4 (Ideas del Sur – Canal 13). Guanyadora del Premio ACE (Asociación Cronistas

del Espectáculo de Argentina), el Premio Teatro del Mundo i el Premio Espectadores a la millor actriu protagonista per la seva labor a Gorda a Buenos Aires. Nominada com a actriu revelació a Mèxic al Premio APT (Asociación Periodistas Teatrales). També ha desenvolupat la seva carrera com a directora escènica i dramatúrgia, docent i coach d’actors. Parla català, espanyol, anglès i italià. Trajectòria: Teatre: Terra Baixa Reload, d’Àngel Guimerà – La Fura dels Baus. Direcció: Carlus Padrissa i Isidro Ortiz. Biblioteca de Catalunya, Barcelona. 2011 Como si fuera esta noche, de Gracia Morales. Direcció: Susana Hornos. Centro Cultural de España, Buenos Aires. 2010 Gorda, de Neil LaBute. Direcció: Daniel Veronese. Teatro Manolo Fábregas, Ciutat de Mèxic. 2010. NOMINACIÓ PREMIO APT ACTRIZ REVELACIÓN Volem anar al Tibidabo, de Cristina Clemente. Lectura dramatitzada dins del Festival Internacional de Teatro de Buenos Aires. Direcció: Mireia Gubianas. Teatro Margarida Xirgu, Buenos Aires. 2009 Fuera de Cuadro, de Javier Daulte. Lectura dramatitzada dins del cicle 100 Años de Teatro Argentino. Direcció: Marcelo Moncarz. Teatro Maipo, Buenos Aires. 2008 Gorda, de Neil LaBute. Direcció: Daniel Veronese. Sala Pablo Picasso del Paseo La Plaza, Buenos Aires. 2008 i 2009.

PREMIO ACE A LA MEJOR ACTRIZ COMEDIA-COMEDIA DRAMÁTICA. PREMIO TEATRO DEL MUNDO A LA MEJOR ACTRIZ. PREMIO ESPECTADORES A LA MEJOR INTERPRETACIÓN FEMENINA. NOMINACIÓN PREMIO ACE AL

 

Page 14: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

14 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

MEJOR MONTAJE TEATRAL. NOMINACIÓN PREMIOS CLARIN A LA MEJOR OBRA DE TEATRO.

Hangman, Hangman! – The Town Of Greed, de Lleonard Balada. Direcció: Gustavo Tambascio. Gran Teatre del Liceu, Barcelona. 2007 Gorda, de Neil LaBute. Direcció: Magda Puyo. Villarroel Teatre, Barcelona. Temporada 2006 i gira catalana 2007 Peer Gynt, de Henrik Ibsen. Direcció: Calixto Bieito. Teatre Grec, Barcelona. Festival Grec 2006 Banal sessions of Fedra, autor i director: Pau Miró. Sala Eòlia i Versus Teatre, Barcelona. 2006.

PREMI AL MILLOR MUNTATGE TEATRAL A LA MOSTRA DE TEATRE DE BARCELONA 2006

Wozzeck, d’Alan Berg sobre el text original de Georg Büchner. Direcció: Calixto Bieito. Gran Teatre del Liceu, Barcelona. 2005 Cinema i televisió: Trátame bien. Sèrie setmanal. Productora: Pol-Ka. Canal 13, Argentina. 2009 Atracción x 4. Sèrie diària. Productora: Ideas del Sur. Canal 13, Argentina. 2008 El cor de la ciutat. Participació en la 8a temporada. Televisió de Catalunya. 2007 El sexto portal, d’Octavi Sagarra. Llargmetratge. Productora: Sagarra Films. 2006 Helados de chocolate, d’Alberto Llorca. Curtmetratge. Productora: Grup Cinema Arts. 2004 Recitals literaris: Saló de Lectura. Rapsoda del programa de Barcelona TV, programa guanyador d’un Premio Ondas. 2006 Espectacles de Cabaret Literari: Nit de terror còsmic amb textos de Lovecraft and Co. (2006), La truita al sostre amb textos propis (1999-2004). Recitals Literaris a la Universitat Autònoma de Barcelona. Direcció: Toni Casares i Pep Paré: ‘Recital de textos d’autors consagrats’, acte central Festa del Llibre 1998; ‘Recital de textos dels soferts autors’ amb textos propis, entrega dels Premis Literaris UAB 1997; ‘Homenatge al poeta Miquel Martí i Pol’, acte central Festa del Llibre 1996. Cantant: Amb una trajectòria de 17 anys en el cant clàssic, ha actuat i cantat en les òperes La barca di Venezia, de A. Banchieri i Dido & Aeneas, de H. Purcell. Membre dels Cors de Sarsuela de Sabadell interpretant Luisa Fernanda, Los Bohemios, La verbena de la Paloma i Marina. I ha interpretat nombrosos cors dels que destaquen: El Messies, de J.F. Haendel; Rèquiem, Missa de la coronació i Missae Vesprae, de W.A. Mozart; Rèquiem, de G. Fauré i Nänie, de J. Brahms. En cant modern ha enregistrat la gravació del musical La granja animal, de J.Ll. Vives i diversos temes de música electrònica per a Delpino Studios. Premis: Premio ACE (Asociación de Cronistas del Espectáculo de Argentina) a la millor actriu protagonista de comèdia i/o comèdia dramàtica per la seva labor a Gorda. Buenos Aires, 2008 Premio Teatro del Mundo (Centro Cultural Rojas – Universidad de Buenos Aires) a la millor actuació femenina per la seva labor a Gorda. Buenos Aires, 2008 Premio Espectadores (Centro de la Cooperación) a la millor actriu per la seva labor a Gorda. Buenos Aires, 2008 Nominació Premio APT (Asociación Periodistas Teatrales de México) com a actriu revelació per la seva labor a Gorda. Ciutat de Mèxic, 2010.

Page 15: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

15 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

Sergi Misas

Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Curs d’interpretació escènica: Guy Freixe del Théatre du Soleil. Dos anys d’interpretació amb J.C.Corazza (Madrid). Tres anys d’interpretació a l’Escola Teatre del Tret amb Manuel Lillo i Jorge Vera a Barcelona. Cursos de veu, expressió corporal i interpretació amb: Mònica Pagneux, Christine Adaire, Stephan Metz,Bob McAndrews, Javier Daulte…. entre d’altres.

Trajetòria: Teatre: Misteri de dolor, A.Gual.Direcció:Manel Dueso. TNC. 2011-2010 Nit de reis, de W.Shakespeare. Direcció: Josep M. Mestres. TNC. 2009/10. El dia del profeta, de J.Brossa.Direcció:Rosa Novell. TNC. 2007/08 La classe neutra, de S.Rusiñol.Direcció: Jordi Pons. Teatre Principal d’Arenysde Mar. 2007. Arcàdia, de Tom Stoppard. Direcció:Ramón Simó. TNC. 2006/07 Aigües Encantades, de J.Puig i Ferraté. Dir:Ramón Simó. TNC. 2005/06 Desbandada. Espectacle amb la Banda Municipal de Barcelona. Direcció: Toni Cuesta 2002-2006. 43’31” amb Yoli Pastitxet.Direcció:Josep Prats. Auditori de Granollers i de Bcn.2001-2002. Gàbia. Direcció:Genoveva Pellicer. Companyia Frec a Frec.Temporada 1999-2000. Compte amb mi. Direcció:Tim Baker. Cia.Frec a Frec.Temporada 1998-99. Espai F.D.V. Direcció:Gemma Julià. Cia.Frec a Frec.Temporada 97-98 Voler és poder. Direcció: Tim Baker. Cia.Frec a Frec.Temporada 95-97. Més enllà de l’oceà. Direcció:Thomas Davison.Teatre Tantarantana. Temporada95-96. Don Juan, de Molière. Direcció: Juan Pastor. Teatro de la Comedia,Madrid.1994-95. Paulín y Clot,una bella historia de amor. Direcció:Mònica Lleó.Temporada 92-93. Les precioses ridícules, de Molière. Direcció: Ferran Audí.Temporada 91-92. Televisió: Ull per ull. Direcció: Mar Targarona TVmovie2009. Rhesus. Direcció: Carles Torrents Tvmovie.2009. El cor de la ciutat. Temporada 7 i 8.2007 i 2008. La Mari. Direcció:Jesús Fernández.Tvmovie. Cosas que pasan. Direcció:Silvia Munt.2005 Cuidado con esos tres. Direcció: Rossella Izzo Telemovie per Tele5. 2003. Estació d’enllaç (9 episodis de la serie). Direcció: Silvia Quer/Sònia Sànchez.TV3.

 

Page 16: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

16 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

Maria Pau Pigem

Va estudiar interpetració a l’Institut del Teatre de Barcelona (1989-1991). Després de treballar en teatre va continuar la serva formació sis anys més al Studio de Fazio, a Roma, dirigit per Dominquie de Fazio (Membre Vitalici del Actor’s Studio N.Y.) Mentre continuava la seva formació es va traslladar a viure a Alemanya on va treballar en teatre. El 1996 va començar a treballar per per Mr. De Fazxio al Studio. El 1998 va tornar a Barcelona on continua la seva carrera en cinema TV i teatre. Durant els últims set anys també ha estat impartint classes sobre direcció d’actors a

l’ESCAC. Actualment fa el paper de Sònia a la sèrei La Riera de TVC. Trajectòria: Teatre: Walter Benjamin: Fragmentos de una vida en tiempos sombrios, de Claudia Kalász Prod. Gethe Institut Barcelona. 2010/11 Una història explicada del revés, de Josep M. Miró i Coromina. Teatre Lliure 2009. Obrador d’estiu de la Sala Beckett. Edicions de 2009 i de 2008. Lectures dramatitzades del Taller Internacional de l’Obrador. Tres hermanas, d’Anton Txèkov . Dir: Helena Munné. Festival de Teatre de Torrejón de Ardoz. 2007. PRIMER PREMI La dona d’abans, de Roland Schimmelpfennig. Dir: Thomas Sauerteig. Sala Beckett 2006. Tres germanes, d’A.Txèkov. Dir: Helena Munné. SAT 2005. L’illa dels esclaus, de Mariveaux. Dir: Pep Pla. Artenbrut 2004. Les veus de Iambu, de Carles Batlle. Dir: Thomas Sauertieg. Sala Beckett 2003. Inana and sons. Dir: P. Tantiña. La Fura dels Baus. Alemanya 2000. Faules obscenes de Darío Fo. Dir: R. Torres. Teatre Joventut. 2000. El cau d’A. Bassetti. Dir: J. Riera. Cias. Inventari Teatral i Les culpables 1998. Singing Wook. Dir: D. de Fazio MaKata. Theatre Company. Alemanya 1997. Hello und adieu d’A.Fugard. Cia Neu Buhne Darmastadt. Almenya 1995. Untreu de M. A. de la Parra. Cia Neu Buhne Darmastadt. Alemnya 1994. Joystick de Miguel Casamayor i música de Pau Riba. 1993 Cinema: Dictado. Dir: Antonio Chavarrías. Prod. Obreron. 2010. Elisa K. Dir: Judith Colell-Jordi Cadena. Prod. Oberon. 2009. Cruzando el límite. Dir: Xavi Giménez. Filmax. 2009. The jung files. Curtmetratge. Dir: Gemma Ventura. 2008. Bulling. Dir: Josecho San Mateo. 2008.

Page 17: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

17 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

El patio de mi cárcel. Dir: Belén Macías. Prod. El Deseo i Warner. 2007. SELECCIÓ OFICIAL FETSIVAL DE SANT SEBASTIAN 2008.

53 días de invierno. Dir: Judith Colell. Prod Ovideo. Festival de San Sebastián 2006. 2 rivales casi iguales. Dir: M. A. Calvo Buttini. Protagonista. 2006. Lo mejor de mí. Dir: Roser Aguilar.Escándalo Films. 2006. Los Totenwackers. Dir: I. Cormenzana. Prod Arcadia Motion Pictures. 2006. Sin tí. Dir: Raimon Masllorens. Prod. La Productora. 2006. Un home en la ventana. Curtmetratge. Dir: Amaya de Pastors. 2000. Philip. Curtmetratge. Dir: F. Comi. 2000. Els diumenges. Curtmetratge. Dir: L. Baulida. 2000. El viaje de Arian. Dir: Eduard Bosch. Prod. Montjuïc Entertainment. 1999 Cactus. Dir:Pau Freixa. 1998. Cuando te encontré. Curtmetratge. Dir: Roser Aguilar. 1998. Santa Joaquim de Vedruna. Documental 1997. El llimoner. Curtmetratge. Dir: Roser Aguilar. 1997 The singer. Curtmetratge. Dir: H. Collins. 1993. Televisió: La Riera. Dir: Esteve Rovira. TV3, de de 2010. Tornar a casa. Dir: B. Riveiro. Ikiru Films. Formato Producciones i TV3. 2009. Los misterios de Laura. Dir: I. Torrent. TVE. 2009. Infidels. Dir: Sònia Sánchez i Marisa Almagro. TV3. 2009. Lex Jueza. Antena 3. 2008 Positius. Dir: J. Colell. Prod. Ovideo. 2207 Los hombres de Paco. Globomedia. 2007. Los Serrano. Personatge: Jutgessa. Globomedia. 2007. El comisario. Personatge:Comissària. Bocca Bocca. 2006. Hospital central. Personatge: Transexual. Videomedia. 2006. Àngels i sants. Dir: Pau Freixas. Personatge: Presidenta de la Generalitat. Prod. Fairplay i TV3. 2006. Ecos. TV Movie. Dir. O. Paulo. Prod. Oberon. 2006. Hospital central. Cap. 119. Personatge: Tansexual. Tele 5. 2004. Rent a skin. TV Movie. Dir: L. Zimmermann. ICC i TV3. 2004. El cor de la ciutat. Personatge: Antonia. TV3. 2003. Jet lag. Sitcom. T de Teatre i TV3. 2003 La dona de gel. TV Movie. Dir: L. Zimmermann. La productora. 2003. Plats bruts. Sitcom Krampack i TV3. 2002. Carvalho. TV Movie. Dir: Laurent Jaoui. 2001. Un dia una nit. TV Movie. Dir: E. Alberich. 2001. Atrapa-la. TV Movie. Dir: T. De Pelegrí-D. Harari. 1999. Laberint d’ombres. Dir: E. Rovira. TV3. 1999. Carvalho. Dir: E. Urbizu. Tele 5. 1998. Laura. Dir: Sònia Sánchez. 1998. Estació d’enllanç. Dir: A.Guitart. TV3. 1997-98. Dones d’aigua. Dir: A. Verdaguer. TV3. 1997.

Page 18: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

18 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

La companyia: Indi Gest

Indi Gest va néixer la primavera de l’any 2007 per la necessitat dels seus membres d’agrupar-se i ajudar-se els uns als altres per manifestar plàsticament les seves inquietuds artístiques. Els integrants d’Indi Gest provenen de diverses disciplines, com ara la dramatúrgia, l’escenografia, la interpretació, la música, l’audiovisual o el món multimèdia. Es tractava d’unir esforços i competències creatives des de punts de vista diversos i des dels inicis han comptat amb la col·laboració i el suport de professionals i artistes relacionats directament o indirectament amb les arts escèniques; músics, actors, ballarins, escenògrafs, guionistes, dramaturgs, performers, fotògrafs, artistes visuals, directors, dj’s...Entre els objectius del col·lectiu destaca la voluntat

per construir un nou llenguatge, un nou vocabulari per mostrar una particular visió de la creació escènica i artística, un camí a mig fer i sense fi, per mirar d’avançar i valorar l’intercanvi de disciplines (el treball en equip), l’experiment i el risc, per sobre del resultat. “En aquest món, tothom vol dir-hi la seva; la qüestió és... com dir-ho. Pensem que cal trobar altres maneres de dir les coses, formes atípiques, extravagants, diferents de com les diem en la vida quotidiana. Només així –creiem- prenen un pes especial, una nova sonoritat que mereix una atenció menys passiva i més detinguda, per mirar d’activar, així, tots els canals de recepció de l’espectador. D’aquesta manera potser aconseguim un teatre menys digestiu -com diria Artaud-; més indigest -que diem nosaltres-“. “Són aquestes les vies d’exploració que ens motiven pricipalment al col·lectiu Indi Gest. Un camí que sabem ja encetat, però que creiem que cal continuar buscant i investigant, potser no tant per renovar la producció teatral, sinó per renovar-ne la seva recepció. Creiem que cal donar més espai a la imaginació, com també deixar-se anar i fer més l’indi”. Indi Gest Trajectòria: OB-sessions de Jordi Oriol, dirigit per Jordi Oriol, una escenificació que va rebre el premi Injuve 2007, que ha fet temporada a la Sala Beckett (2008) i s’ha pogut veure a les ciutats de Lyon i Madrid (2007), Barcelona, Vic i Terrassa (2008). La caiguda d’Amlet de Jordi Oriol, dirigit per Xavier Albertí, estrenat al festival Temporada alta 2007, que també ha fet temporada a la Sala Beckett (2008) i que encara continua fent una àmplia gira per Catalunya. Puputyttö de Saara Turunen, dirigit per Alícia Gorina, premi a la millor actriu a La Mostra de Teatre de Barcelona 2008, que també s’ha pogut veure a les ciutats de Granollers i Vic.

 

Page 19: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

19 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

Ara estem d’acord estem d’acord de Jordi Oriol, dirigit per Jordi Oriol, assaig obert del Teatre Lliure (2008). El títol no mata de Jordi Oriol i Pere Riera, dirigit per Jordi Oriol, estrenat a La Cuina en el marc del Festival de Barcelona Grec 2008. The Little Jesus de Saara Turunen, dirigit per Alícia Gorina, assaig obert del Teatre Lliure (2009). Un tal ímpetu vital de Jordi Oriol, dirigit per Jordi Oriol, Teatre Lliure (2009). Prometeu no res de Diego Anido, Silvia Delagneau i Jordi Oriol, dirigit i interpretat pels mateixos autors, estrenat al festival Temporada alta 2009 i que està dins la programació dels Radicals Lliure (Teatre Lliure, 2010). Home-Natja de Jordi Oriol, dirigit per Jordi Oriol. Festival Temporada Alta 2010 i Teatre Lliure 2011. Els comptes de la lletera de Josep Pedrals, dirigit per Jordi Oriol. Festival Temporada Alta 2011. Imatges gelades de Kristian Smeds, dirigit per Alícia Gorina. Festival Lola, 2011. Indi Gest també ha participat en les instal·lacions performàtiques 1948 (ÀREAtangent 2007 i Teatre de l’Escorxador 2008), Muda (Festival Temporada Alta 2007) i Un present (Festival NEO 2006) totes tres de Silvia Delagneau. I també ha estat finalista del 9è Premi d’Arts Escèniques de Lleida (2008) amb l’espectacle Saalt, un projecte de Silvia Delagneau. El maig de 2010 Indi Gest ha dut a terme el cicle Integral Indi Gest a la Sala Beckett on s'han pogut veure espectacles ja estrenats (Ara estem d'acord estem d'acord i Puputyttö) i els espectacles nous: Ordres de Glòria Cano dirigit per Glòria Cano Flors d'Alícia Gorina, Patrícia Mendoza i Carla Torres dirigit per Alícia Gorina. Una de guerra d'Àlex Mañas dirigit per Isak Ferriz.

Page 20: Imatges gelades · 2016. 9. 14. · 2 Imatges gelades, de Kristian Smeds ¿Cuál es el papel del teatro? No lo tiene. Está pasado de moda. Es lento. Poco sexy. Eso es lo que me gusta

20 Imatges gelades, de Kristian Smeds   

Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia Alegre de Dalt 55 bis 08024 Barcelona www.salabeckett.cat [email protected] [email protected] segueix-nos també a facebook i a Twitter @salabeckett Espai subvencionat per:

Amb el suport de: