iinnvveennttaarrii ddee rreeccuurrssooss hhííddrriiccss...

AAnnnneexx IIIIII

IInnvveennttaarrii ddee rreeccuurrssooss

hhííddrriiccss ttoottaallss

22001166--22002211

PPllaa ddee ggeessttiióó ddeell ddiissttrriiccttee

ddee ccoonnccaa fflluuvviiaall ddee CCaattaalluunnyyaa

Annex III del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2016-2021 3

Agència Catalana de l’Aigua. Generalitat de Catalunya

Pla de gestió

Annex III:

Inventari de recursos hídrics totals

ÍNDEX

ANNEX III: INVENTARI DE RECURSOS HÍDRICS TOTALS ................................................................................ 7

1. OBJECTIUS I CONTINGUTS ................................................................................................................... 7

2. METODOLOGIA ................................................................................................................................... 8

3. ORIGEN DE LES DADES ....................................................................................................................... 11

4. CLIMATOLOGIA ................................................................................................................................. 12

5. PRECIPITACIÓ .................................................................................................................................... 13

6. TEMPERATURA .................................................................................................................................. 21

7. EVAPOTRANSPIRACIÓ ....................................................................................................................... 22

8. DETERMINACIÓ DELS RECURSOS HÍDRICS TOTALS ............................................................................. 23

9. RECURSOS HÍDRICS TOTALS ............................................................................................................... 24

10. ANÀLISI DE LA REPRESENTATIVITAT DE LES SÈRIES HISTÒRIQUES ..................................................... 30

11. PROCEDIMENTS I RESUM DE L’ANÀLISI ESTADÍSTICA DE LES SÈRIES .................................................. 39

12. ESCENARIS DE CANVI CLIMÀTIC ......................................................................................................... 41

13. BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................................... 59

Índex de taules

T. 1 Característiques de les conques principals i rieres ................................................................................... 13

T. 2 Classificació de sequeres segons índex IPE ............................................................................................ 17

T. 3 Índex IPE per a registres anuals en les conques i rieres principals ......................................................... 18

T. 4 Resum de les característiques de les unitats hidrogeogràfiques i aportacions calculades ....................... 26

T. 5 Resum d’estadístiques calculades en punts estratègics de gestió ........................................................... 34

T. 6 Síntesi dels principals resultats presentats a la publicació “Aigua i canvi climàtic. Diagnosi dels

impactes previstos a Catalunya“ (2009) ........................................................................................................... 43



T. 7 Referències dels darrers treballs entorn dels impactes previstos del canvi climàtic amb incidència a

Catalunya ......................................................................................................................................................... 43

T. 8 Síntesi dels principals resultats de referències sobre els impactes del canvi climàtic a les

aportacions dels rius catalans, en termes de variacions dels valors anuals mitjans. ....................................... 56

T. 9 Resum dels escenaris considerats sota condicions de canvi climàtic ...................................................... 58

Índex de gràfics

G. 1 Esquema dels processos del model SSMA ............................................................................................. 10

G. 2 Precipitació mitjana anual a les conques principals durant el període 1940/2008 .................................. 14

G. 3 Evolució de les precipitacions anuals mitjanes al conjunt del DCFC al llarg del període 1940/2008 ...... 14

G. 4 Precipitació mensual a l’estació 20032, del Ter a Sau i a l’EA A0028, del Francolí a Montblanc. .......... 16

G. 5 Temperatura mitjana mensual en 10 anys en estacions repartides pel territori ...................................... 21

G. 6 Comparació entre evapotranspiració potencial i real (en mm) per a les conques principals. .................. 22

G. 7 Esquema dels principals fluxos en la determinació de les aportacions fluvials totals ............................. 23

G. 8 Relació entre l’evapotranspiració real i l’escorrentia total a les conques principals ................................ 24

G. 9 Contribució de cada conca principal als recursos generats .................................................................... 27

G. 10 Freqüència d’aportació anual al conjunt d’embassaments de Sau, La Baells i la Llosa del Cavall

(sistema Ter-Llobregat). ................................................................................................................................... 28

G. 11 Variabilitat estacional en any mig en diferents tipologies de rius .......................................................... 28

G. 12 Aportacions als embassaments del DCFC respecte al total del DCFC ................................................. 29

G. 13 Aportacions del riu Ter a l’embassament de Sau respecte a les aportacions totals a la

desembocadura ............................................................................................................................................... 29

G. 14 Resultats dels diferents indicadors estadístics i les comparatives entre ells per al conjunt de

subconques analitzades i els diferents intervals o longituds de les sèries que s’han considerat ..................... 31

G. 15 Síntesi del Butlletí anual d’Indicadors Climàtics 2013 del SMC. ........................................................... 40

G. 16 Efectes del canvi climàtic esperats per a les temperatures mitjanes (a dalt) i les precipitacions

anuals mitjanes (a baix) cap a finals de segle XXI i per a dos possibles escenaris d’emissions del AR5

(esquerra RCP 2.6 i dreta RCP 8.5) ................................................................................................................ 41

G. 17 Esquema simplificat dels grans mecanismes de circulació atmosfèrica i possible evolució futura

del cinturó subtropical anticiclònic amb el canvi climàtic. ................................................................................. 42

G. 18 Tipus d’impactes relacionats amb el canvi climàtic. .............................................................................. 45

G. 19 Principals resultats del projecte Prudence (2007) per a Catalunya ....................................................... 46

G. 20 Principals resultats del re-procés del projecte Ensembles (2009) per a Catalunya. Temperatures i

precipitacions anuals ....................................................................................................................................... 47

G. 21 Principals resultats del projecte Ensembles (2009) per a Catalunya. Temperatures màximes i

mínimes estacionals ........................................................................................................................................ 48

G. 22 Principals resultats del projecte Ensembles (2009) per a Catalunya. Precipitacions estacionals ......... 49

G. 23 Precipitacions anuals mitjanes al DCFC d’acord als registres històrics i als resultats de la

simulació RCA_ECHAM5_A2. Evolució temporal i corbes de freqüència ........................................................ 50

G. 24 Principals resultats dels treballs de CEDEX i MAGRAMA (2010) per a les conques internes de

Catalunya ......................................................................................................................................................... 51



G. 25 Evolució de les anomalies mitjanes anuals de temperatura (a dalt) i precipitació (a baix) per al

conjunt de Catalunya per al període 1860-2100 obtingudes a partir de les simulacions de diferents

models climàtics globals desenvolupades en el sí del quart informe de l’IPCC (IPCC-AR4). Període de

referència 1961-1990 ....................................................................................................................................... 52

G. 26 Síntesi de les projeccions climàtiques elaborades pel SMC (2011) per al conjunt de Catalunya (a

dalt, a l’esquerra) i tres grans regions climàticament diferenciades, per a dos escenaris SRES (A2, B1) ....... 53

G. 27 Síntesi de les projeccions climàtiques elaborades pel SMC (2011), per a dos escenaris SRES

(A2, B1). ........................................................................................................................................................... 54

G. 28 Evolució temporal projectada de les anomalies de precipitació anual per al conjunt de Catalunya,

per a dos escenaris SRES (A2 i B1). ............................................................................................................... 55

Índex de mapes

M. 1 Unitats hidrogràfiques o subconques on s’aplica el model hidrològic per a l’avaluació dels recursos

hídrics ................................................................................................................................................................ 9

M. 2 Mapa de pluviometria mitjana del període 1940/2008 ............................................................................ 15

M. 3 Aportacions acumulades per unitats hidrogràfiques ............................................................................... 25

M. 4 Distribució geogràfica de la relació d’aportacions mitjanes parcials entre la sèrie 1980-2008 i la

sèrie 1940-1980 ............................................................................................................................................... 31

M. 5 Distribució geogràfica del primer coeficient d’autocorrelació anual en la sèrie 1940-2008 i 1980-

2008 ................................................................................................................................................................. 32

M. 6 Distribució geogràfica de l’indicador z del test de Daniel en la sèrie 1980-2008 ..................................... 32



Annex III: Inventari de recursos hídrics totals

1. Objectius i continguts

L’objectiu d’aquest punt és la definició de la metodologia per determinar els recursos

hídrics totals en règim natural en el districte de conca fluvial de Catalunya (DCFC).

Per caracteritzar els recursos hídrics s’ha obtingut una sèrie històrica estadísticament

representativa, i, per tant, el més llarga possible, sota el supòsit que en el futur es

tornaran a produir situacions climàtiques i hidrològiques anàlogues o similars a les

passades. Per tant, les futures situacions climàtiques per a la caracterització de la

hidrologia i per al disseny d’infraestructures hidràuliques es basa en la idea d’unes

condicions més o menys estàtiques o cícliques. En l’apartat 2.4 de la memòria del Pla de

gestió i en apartats següents a aquest s’analitza la bondat d’aquesta hipòtesi.

En matèria de la quantificació dels recursos hídrics, durant els treballs d’elaboració del pla

hidrològic del segon cicle de planificació s’ha comptat amb informació complementària

respecte la del primer cicle (vegeu capítol 12), però sense que es tracti de treballs

exhaustius, que s’hagin plantejat per a la totalitat del territori o constitueixin una revisió

dels treballs del primer cicle. En tant que la descripció dels recursos hídrics plantejada al

primer cicle de planificació provenia d’estudis complets i sistemàtics, ara no es

consideren replantejaments metodològics, revisions en profunditat, noves simulacions

hidrològiques o altres possibles millores que afectin a la descripció dels recursos hídrics

dels anys previs, de manera que les sèries històriques d’aportacions 1940-2008

mantenen la seva vigència. En definitiva, aquest annex reprodueix annexos equivalents

del Pla del primer cicle de planificació en quant a la metodologia d’obtenció d’aquelles

sèries, la seva caracterització, l’anàlisi de les seves representativitats (tot i que al present

document, respecte l’equivalent del primer cicle de planificació, només es mostra la

síntesi o el cos principal d’aquells treballs) i el plantejament dels eventuals escenaris

futurs, amb els impactes previstos associats al canvi climàtic.



2. Metodologia

Els treballs d’avaluació de recursos tenen per objectiu l’obtenció d’una sèrie històrica

representativa dels diferents règims hidrològics i, per tant, el més llarga i amb el major

nombre de punts d’observació possibles. Per assolir aquest objectiu, s’ha optat per

emprar models hidrològics basats fonamentalment en el registre pluviomètric.

En aquest sentit, cal tenir en compte que abans dels anys 40 les escasses sèries de pluja

disponibles presenten importants buits i mancances a causa de la Guerra Civil i de la

pròpia modèstia de les xarxes meteorològiques de l’època. Per aquest motiu, les sèries

d’aquest treball s’inicien en els anys 40, i d’aquesta manera també s’inclou a l’anàlisi

l’efecte de la important sequera que va patir bona part de la Península Ibèrica durant

aquella dècada.

S’ha dividit el territori en unitats de càlcul, corresponents a conques i subconques. En

cadascuna d’aquestes unitats de càlcul (més de 300 en el DCFC) es realitza el balanç

entre precipitacions, evapotranspiracions i cabals, ja sigui d’escorrentiu directe o

d’infiltració al sòl, una fracció de la qual tornarà més endavant als cursos superficials

d’aigua. S’ha fet servir el programa SSMA (Sacramento Soil Moisture Accounting model,

habitualment abreviat o conegut com a Sacramento), model matemàtic conceptual de

simulació contínua del cicle hidrològic en conques. El model realitza un càlcul diari, però

considera la transmissió d’hidrogrames, amb la qual cosa la calibració es fa

mensualment. La figura següent mostra el número de conques i les 364 subconques on

s’aplica el model.



M. 1 Unitats hidrogràfiques o subconques on s’aplica el model hidrològic per a l’avaluació dels recursos

hídrics

El model simula exclusivament el procés de transformació precipitació-escorrentia diari en

una conca formada per un sol tipus de terreny. Per al seu funcionament, necessita les

sèries diàries de pluviometria, temperatures mitjanes i evapotranspiració i, per a la seva

calibració, les dades d’aforament mesurades en determinats trams de riu. A l’hora de fer

la restitució al règim natural dels aforaments cal disposar també de l’evolució, durant uns

quants anys (5-10 anys), de les captacions dels principals usos, en períodes que

incloguin el major nombre de successos hidrològics diferents; sequeres perllongades,

pluges importants després de períodes secs, temps de pluges importants, etc.



G. 1 Esquema dels processos del model SSMA

La filosofia de la simulació és senzilla i consisteix en aplicar en cada interval de temps

una equació de balanç entre entrades i sortides d’aigua de cadascun dels dipòsits en què

es divideix el sòl, fins a completar el balanç de tot el sistema. Aquests càlculs en unitats

parcials o subconques es van agregant a fi d’obtenir la suma d’aportacions que

conflueixen fins a cada unitat acumulada. Per tant, prèviament a l’aplicació del model

hidrològic, s’ha desenvolupat el muntatge topològic de les unitats hidrogràfiques per

establir les sèries acumulades en els punts considerats estratègics per a la gestió, o els

ideals per comparar-los amb els aforaments.

Mitjançant aquest plantejament, també és possible discriminar la component de recàrrega

als aqüífers, associant-la a la component de base dels cabals generats. Els resultats

d’aquest procediment es descriuen de forma diferenciada en l’annex IV.

Cal recordar que els recursos calculats amb aquesta metodologia corresponen als

recursos totals en règim natural, perquè el model hidrològic ofereix una resposta de les

pluges en forma de cabals, sense afeccions de regulacions en embassaments o

detraccions de recurs per al seu aprofitament i, per tant, no són directament comparables

amb les dades dels aforaments, si aquests no estan restituïts al règim natural.



3. Origen de les dades

La informació climàtica utilitzada per nodrir el model hidrològic pertany a la xarxa

d’estacions climàtiques de l’Institut Nacional de Metereologia (INM, actualment Agència

Espanyola de Meteorologia, AEMET). Aquestes dades provenen de més de 600

estacions climàtiques arreu de Catalunya, de les quals s’han seleccionat 157 per a la

caracterització pluviomètrica i 69 per a la termomètrica segons una distribució espacial

més o menys homogènia i l’extensió del període de registre. A partir d’aquí, s’han

obtingut les sèries de precipitació i evapotranspiració diàries sobre cada unitat

hidrogràfica o subconca de càlcul on s’aplica el model. Aquesta assignació d’àrees

associades a les diferents estacions d’aquesta xarxa bàsica, convenientment completada

amb un registre estadístic continu en les estacions pròximes més completes, es realitza

en funció del pes o influència d’aquestes estacions, d’acord amb l’invers de la distància al

quadrat.

Cal esmentar, també, que les sèries d’aportacions dels últims 12 anys (1996-2008)

pertanyen a la xarxa d’estacions climàtiques SMC (Servei Meteorològic de Catalunya),

que s’ha mirat d’homogeneïtzar amb la xarxa original de l’INM.



4. Climatologia

Amb caràcter general i, fonamentalment segons l’altitud i la distància respecte al mar, es

poden distingir cinc tipus de clima de característiques diferenciades: l’alpí, el subalpí i les

variants del clima temperat mediterrani, de muntanya alta, de muntanya mitjana i baixa i

litoral. Tots aquests tipus es donen a Catalunya i al DCFC, amb una gran diversitat

ocasionada per l’orografia i l’emplaçament al sud d’Europa i a llevant de la Península

Ibèrica que, en general, li confereixen uns hiverns suaus i uns estius secs, amb marcades

èpoques de transició a la tardor i a la primavera, quan hi ha una destacada concentració

de les pluges. La variabilitat, tant geogràfica com estacional i interanual, és, doncs, la

característica bàsica del clima i, conseqüentment, del règim dels rius catalans.



5. Precipitació

La precipitació mitjana anual per al període 1940-2008 representa un volum de 11.429,7

hm3, la qual cosa suposa una precipitació mitjana anual de 695 mm en una superfície de

15.304 km2 (sense tenir en compte les rieres). Les precipitacions més elevades es

produeixen al llarg de les capçaleres del Ter, el Fluvià i la Muga, amb valors mitjans que

superen els 1.000 mm, i que arriben als 1.200 mm a la capçalera del Ter. A grans trets, la

precipitació disminueix de nord a sud, on s’estimen valors mínims de pluviometria mitjana

de l’ordre de 460 mm (Baix Gaià). Aquesta distribució depèn tant del règim general de

circulació atmosfèrica en aquest punt del Mediterrani, com dels efectes de l’orografia.

Tots aquests resultats i mapes s’han contrastat amb altres referències i estudis climàtics

per poder-los validar.

T. 1 Característiques de les conques principals i rieres

Nom Àrea

acumulada (Km

2)

Precipitació mitjana anual

(mm)

Precipitació mitjana

anual (hm3)

La Muga 758 808 612,2

El Fluvià 974 954 929,2

El Ter 2.955 885 2.613,7

El Daró 321 705 226,1

El Llobregat 4.957 675 3.345,0

El Besòs 1.020 659 671,8

La Tordera 876 799 699,6

El Foix 310 582 180,5

El Gaià 423 529 223,9

El Francolí 853 521 444,8

Riudecanyes 72 578 41,6

Rieres Costa Brava Nord 184 626 114,8

Rieres litorals Muga-Fluvià 217 623 135,2

Rieres Costa Brava 481 711 342,1

Rieres Maresme i Besòs 326 691 225,5

Rieres del Pla de Barcelona i delta del Llobregat i del Besòs

181 592 107,0

Rieres litorals Garraf-Foix 352 585 206,3

Riera de La Bisbal 302 528 159,6

Rieres litorals Gaià-Francolí 108 519 55,9

Rieres Meridionals 770 592 455,4

Total 16.439,2 695,3 11.429,7



G. 2 Precipitació mitjana anual a les conques principals durant el període 1940/2008

L’elevada variabilitat interanual es mostra en el gràfic G.3, per al conjunt del DCFC, al

llarg de tot aquest període d’estudi. És interessant destacar com s’arriben a produir

situacions extremes, amb anys consecutius on es dobla la pluviometria d’un any per a

l’altre.

G. 3 Evolució de les precipitacions anuals mitjanes al conjunt del DCFC al llarg del període 1940/2008

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

Pre

cip

itació

(m

m)

El F

luvià

El T

er

La M

uga

La T

ord

era

El D

aró

El Llo

bre

gat

El B

esòs

El S

iura

na

El R

iudecanyes

El F

oix

El F

rancolí

El G

aià

Precipitació mitjana=695 mm



La variabilitat estacional, que determina pròpiament el règim fluvial, també és molt

marcada, concentra les pluges a les tardors i primaveres, sovint en forma de xàfecs.

Aquest patró és similar a bona part de Catalunya, però és més acusat en les conques

mediterrànies i més uniforme en zones més muntanyoses.

M. 2 Mapa de pluviometria mitjana del període 1940/2008

Les nevades són relativament escasses, amb mantells estables per sobre dels 1.800 m

d’altitud. Només tenen un pes destacat sobre el cabals de les capçaleres del Llobregat i,

sobretot, del Ter en els anys més humits i plujosos.



G. 4 Precipitació mensual a l’estació 20032, del Ter a Sau i a l’EA A0028, del Francolí a Montblanc.

Finalment, cal destacar que en els registres previs a 1940 no trobem sequeres tant

extremes com les dels anys 40 o les dels últims 10 anys. Hi ha un important període de

sequera en els anys 20, que es considera més lleu que els anteriors. Els períodes de

sequera també presenten variabilitat temporal. Per tant, és possible una situació de

sequera en determinades conques i, en el mateix període, situacions de sequera lleu o

inexistent en la resta de conques.

Per estudiar la simultaneïtat de les sequeres en el territori, així com la intensitat, s’ha

utilitzat l’indicador IPE (Índex de Precipitació Estandaritzada, IPE, Mckee et alter, 1993).

Aquest índex representa el nombre de desviacions estàndard que cada registre de

precipitació es desvia de la mitjana històrica. Amb el seu ús es normalitza i estandarditza

la sèrie anual, per exemple, de precipitacions i s’arriba al supòsit que segueix una

distribució normal de mitjana 0 i una desviació típica 1.

0

20

40

60

80

100

120

oct nov dic ene feb mar abr may jun jul ago sep

Mesos

mm

Ter a Sau Francolí a Montblanc



La categorització de l’índex IPE permet establir la intensitat de sequera (tot i que en

termes relatius al període d’anys considerats, ja que la caracterització de l’índex depèn de

la mida d’aquesta mostra) i associar a cada categoria una probabilitat d’ocurrència

segons les referències de la taula T.2:

T. 2 Classificació de sequeres segons índex IPE

Intensitat de sequera IPE Probabilitat d'ocurrència

Sequera extrema IPE< - 1,65 < 5 % dels anys

Sequera severa -1,65 < IPE < -1,28 < 10 % dels anys

Sequera moderada -1,28 < IPE < -0,84 < 20 % dels anys

Sequera lleu o inexistent IPE > -0,84 20 a 50 % dels anys

1) Altres referències determinen les categories d’IPE en; < -2; -1.99 a -1.5; -1.49 a -1.0; -0.99 a 0

Aplicant aquest índex a les sèries anuals de les diferents conques principals, així com al

conjunt de conques, pel que fa a les sèries mensuals des de l’octubre de 1940 fins a

setembre del 2007, s’obtenen els resultats de la figura G.5. A l’esquerra consten els

valors anuals de precipitació (en mm) i s’indica en groc, com a referència, aquells valors

que es troben per sota del 75 % dels valors de mitjana; a la dreta consten els valors de

l’índex IPE, amb els colors indicats en les categories de la taula anterior. Com es pot

observar, les sequeres poden no afectar per igual a tot el territori, de tal forma que a

través de l’IPE es localitzen els anys més secs i els que presenten sequeres sectorials i

no generals. Per tant, podem determinar que durant els anys 1972-1973 i 2006-2007 es

va patir una sequera extrema, mentre que altres anys secs, com el 2004-2005, no

presenten un escenari extrem de mancança de pluges.



T. 3 Índex IPE per a registres anuals en les conques i rieres principals

Rieres lit. Princ.(*)

Francolí Gaià Foix Llobregat Besòs Tordera Daró Ter Fluvià Muga Conjunt

CIC



CIC

40-41 646 570 548 593 718 787 972 752 1027 1040 1142 826

0,14 0,23 0,15 0,07 0,30 0,84 0,96 0,21 0,84 0,54 1,65 0,65

41-42 735 743 632 618 715 712 827 818 957 1027 1046 811

0,75 1,49 0,83 0,26 0,28 0,36 0,23 0,60 0,45 0,48 1,20 0,55

42-43 465 468 435 460 620 530 636 517 785 828 736 639

-1,10 -0,51 -0,77 -0,91 -0,39 -0,81 -0,74 -1,14 -0,51 -0,48 -0,29 -0,59

43-44 830 681 704 705 877 846 1035 791 1126 1132 998 934

1,41 1,04 1,41 0,90 1,43 1,22 1,28 0,44 1,40 0,99 0,97 1,36

44-45 398 261 289 344 376 339 465 543 571 647 486 438

-1,57 -2,01 -1,97 -1,77 -2,12 -2,04 -1,60 -1,00 -1,71 -1,35 -1,48 -1,91

45-46 651 660 668 679 736 629 829 623 920 968 901 781

0,17 0,89 1,12 0,70 0,43 -0,17 0,24 -0,53 0,25 0,20 0,50 0,35

46-47 480 419 406 467 553 465 625 678 706 817 814 598

-1,00 -0,86 -1,02 -0,86 -0,87 -1,23 -0,79 -0,21 -0,96 -0,53 0,09 -0,85

47-48 593 406 429 466 612 616 813 725 818 892 682 670

-0,22 -0,96 -0,82 -0,87 -0,45 -0,26 0,16 0,06 -0,33 -0,17 -0,55 -0,38

48-49 500 478 491 459 640 571 654 618 871 1004 565 677

-0,86 -0,44 -0,32 -0,92 -0,25 -0,55 -0,65 -0,56 -0,03 0,37 -1,10 -0,33

49-50 396 305 324 391 520 500 592 480 713 762 511 549

-1,58 -1,69 -1,68 -1,42 -1,10 -1,00 -0,96 -1,36 -0,92 -0,80 -1,36 -1,18

50-51 688 635 630 686 756 766 819 822 970 1003 1004 819

0,43 0,71 0,81 0,76 0,57 0,71 0,19 0,62 0,52 0,37 1,00 0,60

51-52 714 677 607 593 707 717 868 584 872 867 622 748

0,61 1,01 0,63 0,07 0,23 0,39 0,44 -0,76 -0,03 -0,29 -0,83 0,14

52-53 526 413 435 515 585 586 726 540 781 712 562 621

-0,69 -0,91 -0,78 -0,51 -0,64 -0,45 -0,28 -1,01 -0,53 -1,04 -1,12 -0,71

53-54 660 500 560 592 748 825 908 617 930 1102 972 804

0,24 -0,28 0,24 0,06 0,52 1,09 0,64 -0,57 0,30 0,84 0,84 0,51

54-55 537 478 465 525 680 624 758 626 864 952 737 708

-0,61 -0,44 -0,53 -0,43 0,03 -0,20 -0,12 -0,52 -0,07 0,12 -0,28 -0,13

55-56 610 577 618 690 667 573 727 619 841 880 905 716

-0,11 0,29 0,71 0,79 -0,06 -0,53 -0,28 -0,55 -0,20 -0,23 0,52 -0,08

56-57 670 552 515 598 659 638 807 802 905 907 819 735

0,31 0,10 -0,12 0,10 -0,11 -0,11 0,13 0,51 0,16 -0,10 0,11 0,05

57-58 449 361 320 368 492 507 642 584 653 707 664 543

-1,22 -1,29 -1,71 -1,60 -1,30 -0,95 -0,71 -0,76 -1,25 -1,06 -0,63 -1,22

58-59 966 801 733 854 970 950 1171 1046 1193 1377 989 1037

2,35 1,91 1,65 2,00 2,09 1,89 1,97 1,92 1,78 2,17 0,92 2,05

59-60 673 593 608 697 799 754 868 727 967 1057 633 814

0,32 0,40 0,63 0,84 0,87 0,63 0,44 0,07 0,51 0,63 -0,78 0,57

60-61 615 596 538 546 657 627 766 621 802 754 506 677

-0,08 0,42 0,06 -0,28 -0,13 -0,19 -0,08 -0,54 -0,42 -0,84 -1,39 -0,33

61-62 621 678 590 625 722 736 818 511 891 1011 839 770

-0,03 1,02 0,49 0,30 0,33 0,52 0,18 -1,18 0,08 0,41 0,20 0,28

62-63 956 633 645 745 979 996 1219 1043 1302 1335 1061 1054

2,27 0,69 0,93 1,19 2,15 2,18 2,21 1,90 2,39 1,97 1,26 2,16

63-64 640 552 471 476 726 728 904 736 1029 1191 1202 828

0,10 0,10 -0,49 -0,80 0,36 0,47 0,62 0,12 0,86 1,27 1,94 0,66

64-65 538 533 445 453 603 539 742 767 785 817 777 656

-0,60 -0,03 -0,69 -0,96 -0,51 -0,75 -0,20 0,30 -0,51 -0,53 -0,09 -0,48

65-66 658 599 547 585 713 772 875 856 911 956 953 782

0,22 0,44 0,13 0,01 0,26 0,75 0,47 0,82 0,19 0,14 0,75 0,36

66-67 485 415 378 471 552 511 668 545 756 739 517 590

-0,96 -0,90 -1,24 -0,84 -0,87 -0,93 -0,58 -0,99 -0,68 -0,91 -1,33 -0,91

67-68 609 597 490 578 667 636 750 536 827 1018 681 709

-0,12 0,43 -0,33 -0,04 -0,06 -0,13 -0,16 -1,04 -0,28 0,44 -0,55 -0,12

68-69 890 909 805 767 969 933 1156 927 1255 1226 1232 1049

1,82 2,69 2,24 1,35 2,08 1,78 1,90 1,23 2,12 1,44 2,08 2,13





CIC



CIC

69-70 495 473 433 459 489 442 625 619 668 646 665 551

-0,90 -0,47 -0,79 -0,92 -1,32 -1,37 -0,79 -0,55 -1,17 -1,36 -0,63 -1,17

70-71 852 730 673 763 884 1014 1284 1044 1175 1206 1082 993

1,56 1,39 1,16 1,33 1,48 2,30 2,54 1,91 1,67 1,35 1,36 1,76

71-72 1127 1024 875 1032 1049 1095 1302 1085 1382 1348 1079 1157

3,45 3,53 2,80 3,32 2,64 2,82 2,63 2,15 2,84 2,03 1,35 2,84

72-73 380 353 319 354 432 427 494 344 554 548 480 456

-1,69 -1,35 -1,72 -1,70 -1,72 -1,47 -1,46 -2,15 -1,81 -1,83 -1,51 -1,79

73-74 677 652 617 712 756 740 810 783 1029 1060 824 823

0,35 0,83 0,71 0,95 0,57 0,54 0,14 0,40 0,86 0,64 0,13 0,63

74-75 582 522 522 592 718 611 751 520 855 786 530 702

-0,30 -0,11 -0,07 0,06 0,30 -0,29 -0,15 -1,13 -0,12 -0,68 -1,27 -0,17

75-76 576 457 470 579 638 636 750 596 858 911 668 688

-0,34 -0,59 -0,49 -0,03 -0,27 -0,13 -0,16 -0,69 -0,10 -0,08 -0,61 -0,26

76-77 878 675 764 823 876 888 1065 1195 1229 1069 860 964

1,74 1,00 1,90 1,77 1,42 1,49 1,43 2,79 1,98 0,69 0,31 1,56

77-78 638 525 572 605 655 642 843 919 916 949 609 730

0,09 -0,10 0,34 0,16 -0,14 -0,09 0,31 1,19 0,22 0,10 -0,89 0,02

78-79 554 482 511 571 664 619 722 481 744 728 736 660

-0,49 -0,41 -0,16 -0,09 -0,08 -0,23 -0,30 -1,36 -0,75 -0,96 -0,29 -0,44

79-80 642 454 531 623 615 602 767 714 798 925 962 693

0,11 -0,61 0,01 0,29 -0,43 -0,35 -0,07 0,00 -0,44 -0,01 0,79 -0,23

80-81 566 554 478 617 640 616 724 659 820 887 879 695

-0,41 0,11 -0,43 0,25 -0,25 -0,25 -0,29 -0,33 -0,32 -0,19 0,40 -0,21

81-82 636 473 488 579 692 766 908 764 1051 1141 973 806

0,08 -0,47 -0,35 -0,04 0,12 0,71 0,64 0,29 0,98 1,03 0,84 0,52

82-83 510 425 506 512 559 477 564 580 709 767 671 591

-0,80 -0,82 -0,20 -0,53 -0,82 -1,15 -1,10 -0,78 -0,94 -0,77 -0,60 -0,90

83-84 768 598 596 718 819 805 904 718 972 1023 780 839

0,98 0,44 0,54 0,99 1,02 0,96 0,62 0,02 0,54 0,46 -0,08 0,74

84-85 451 412 437 421 535 453 556 457 749 831 665 582

-1,20 -0,92 -0,76 -1,20 -0,99 -1,30 -1,15 -1,49 -0,72 -0,46 -0,63 -0,96

85-86 594 431 461 520 511 574 689 675 718 792 813 607

-0,22 -0,78 -0,56 -0,48 -1,16 -0,53 -0,47 -0,23 -0,89 -0,65 0,08 -0,80

86-87 531 351 427 433 575 509 624 728 790 861 815 630

-0,65 -1,36 -0,84 -1,12 -0,71 -0,94 -0,80 0,08 -0,48 -0,32 0,09 -0,65

87-88 861 694 688 825 774 805 1092 911 1071 1314 1075 912

1,62 1,13 1,28 1,78 0,70 0,96 1,57 1,14 1,09 1,87 1,33 1,22

88-89 525 428 393 523 560 615 668 508 734 721 570 601

-0,69 -0,80 -1,12 -0,45 -0,82 -0,26 -0,58 -1,20 -0,80 -0,99 -1,08 -0,84

89-90 601 474 472 491 668 603 759 775 930 986 966 737

-0,17 -0,46 -0,48 -0,69 -0,05 -0,34 -0,12 0,35 0,30 0,29 0,81 0,06

90-91 775 537 630 788 732 815 993 716 912 960 811 799

1,03 -0,01 0,81 1,51 0,40 1,02 1,07 0,01 0,20 0,16 0,07 0,47

91-92 833 754 720 726 935 898 1111 958 1204 1399 1400 1027

1,43 1,57 1,54 1,05 1,84 1,56 1,67 1,41 1,84 2,28 2,89 1,98

92-93 700 483 509 493 665 723 838 878 934 1070 995 768

0,51 -0,40 -0,17 -0,67 -0,07 0,44 0,28 0,95 0,32 0,69 0,95 0,27

93-94 558 423 522 481 539 535 616 733 717 854 788 611

-0,46 -0,84 -0,07 -0,76 -0,97 -0,78 -0,84 0,11 -0,89 -0,35 -0,04 -0,77

94-95 614 561 580 615 714 643 787 815 925 1002 806 762

-0,08 0,17 0,40 0,23 0,27 -0,08 0,03 0,58 0,27 0,36 0,05 0,23

95-96 773 704 695 792 867 758 856 777 1021 1170 1036 895

1,01 1,20 1,34 1,54 1,36 0,66 0,37 0,36 0,81 1,17 1,15 1,11

96-97 743 713 679 778 951 866 1039 826 1087 1063 934 943

0,81 1,27 1,21 1,44 1,96 1,35 1,30 0,64 1,18 0,65 0,66 1,43

97-98 524 496 439 483 578 595 739 682 741 831 661 632

-0,70 -0,31 -0,75 -0,75 -0,69 -0,39 -0,21 -0,19 -0,76 -0,47 -0,64 -0,63

98-99 505 500 461 491 598 561 607 715 787 864 753 646

-0,83 -0,28 -0,57 -0,68 -0,55 -0,61 -0,89 0,00 -0,50 -0,30 -0,20 -0,54

99-00 476 431 421 537 575 536 523 559 666 740 623 581

-1,03 -0,78 -0,89 -0,34 -0,71 -0,77 -1,31 -0,90 -1,18 -0,90 -0,83 -0,97

00-01 504 428 474 433 552 537 755 596 787 825 707 624

-0,84 -0,80 -0,46 -1,11 -0,87 -0,77 -0,14 -0,69 -0,50 -0,49 -0,43 -0,68





CIC



CIC

01-02 714 488 587 685 691 725 963 945 980 1162 979 809

0,61 -0,36 0,46 0,75 0,11 0,44 0,92 1,34 0,58 1,13 0,87 0,53

02-03 639 540 590 570 689 607 743 746 826 844 757 712

0,09 0,01 0,49 -0,10 0,09 -0,31 -0,19 0,18 -0,28 -0,40 -0,19 -0,10

03-04 770 674 694 705 851 663 935 1084 1089 1348 1118 921

0,99 0,99 1,33 0,90 1,24 0,05 0,78 2,14 1,19 2,03 1,54 1,28

04-05 452 343 417 375 421 432 587 704 684 725 637 520

-1,19 -1,42 -0,92 -1,54 -1,80 -1,44 -0,99 -0,06 -1,08 -0,98 -0,76 -1,37

05-06 619 519 491 568 625 710 569 977 740 847 893 677

-0,04 -0,14 -0,32 -0,12 -0,35 0,35 -1,07 1,52 -0,77 -0,39 0,46 -0,34

06-07 422 346 319 385 425 366 457 492 527 475 456 441

-1,40 -1,39 -1,72 -1,47 -1,77 -1,87 -1,65 -1,29 -1,96 -2,19 -1,62 -1,89

07-08 572 500 493 475 632 422 583 600 730 637 483 607

-0,37 -0,28 -0,31 -0,80 -0,31 -1,50 -1,01 -0,67 -0,82 -1,40 -1,49 -0,80

08-09 556 548 446 514 598 548 639 573 727 672 568 614

-0,48 0,07 -0,69 -0,52 -0,55 -0,69 -0,72 -0,82 -0,84 -1,23 -1,09 -0,75

09-10 652 599 646 672 748 703 671 776 826 738 577 727

0,18 0,44 0,94 0,65 0,52 0,30 -0,56 0,35 -0,29 -0,91 -1,04 0,00

10-11 564 411 403 608 605 672 630 609 818 897 646 657

-0,43 -0,92 -1,04 0,18 -0,50 0,10 -0,77 -0,61 -0,33 -0,15 -0,72 -0,47

11-12 500 416 357 517 544 579 398 650 642 562 563 546

-0,86 -0,89 -1,41 -0,49 -0,93 -0,50 -1,94 -0,38 -1,32 -1,76 -1,11 -1,20

12-13 556 589 594 623 635 628 494 633 828 777 653 667

-0,48 0,37 0,51 0,29 -0,28 -0,18 -1,45 -0,48 -0,27 -0,73 -0,68 -0,40

Promig 626 538 531 584 675 656 782 715 876 927 796 729

Desv. 145 138 123 135 141 156 198 172 178 207 209 152

IPE (Índex de Precipitació Estandaritzat, McKee et al., 1993):

Any sec: P < 75% de la promig

Sequera extrema: IPE < - 1,65 (< 5 % dels anys)

Sequera severa: '-1,65 < IPE < -1,28 (< 10 % dels anys)

Sequera moderada: '-1,28 < IPE < -0,84 (< 20 % dels anys)

Sequera lleu o inexistent: IPE > -0,84 (20-50 % dels anys) (o normalitat i bonança hidrològica a partir de IPE > 0)



6. Temperatura

Les temperatures també presenten una gran variabilitat espacial o territorial, molt

determinada per l’altitud, si bé és una variable molt més regular que la precipitació i això

fa que interanualment les diferències entre uns anys i uns altres siguin molt menors. La

temperatura mitjana anual del DCFC és d’uns 13,8 ºC, tot i que, durant l'hivern, hi ha una

diferència notable entre el litoral costaner (clima pròpiament mediterrani), amb

temperatures mitjanes al voltant dels 10ºC, i l’interior (per sota dels 1.000 m d’altitud),

amb temperatures mitjanes hivernals entre 3 i 7 ºC. L’efecte és molt més acusat,

evidentment, a l’alta muntanya. Les temperatures d’estiu són més homogènies, al voltant

dels 25 ºC a la costa i entre 21 i 25 a l’interior.

G. 5 Temperatura mitjana mensual en 10 anys en estacions repartides pel territori

0

2

4

6

8

10

12

14

16

1975

1977

1979

1981

1983

1985

Any

Tem

pera

tura

(ºC

)

10107 EA 19301 Terrassa 20032 Ter Embassament Sau

5002 Francolí EA A0028 Montblanc



7. Evapotranspiració

L’evapotranspiració es calcula directament, de forma simplificada, com una funció que

depèn únicament de la temperatura, d’acord amb la fórmula de Thornthwaite. S’estima

l’evapotranspiració potencial (ETP), i a posteriori s’ajusta, com a evapotranspiració real

(ETR), mitjançant els balanços amb la pluja i l’aigua disponible al sòl en cada instant de

càlcul.

En el gràfic G.6 es mostra la distribució de l’evapotranspiració potencial mitjana del

període 1940/2008 per a les conques principals. La pèrdua d’aigua efectiva per a

l’escorrentia que es pot observar, una mitjana anual del 70%, determina els forts estiatges

de la major part de rius catalans.

G. 6 Comparació entre evapotranspiració potencial i real (en mm) per a les conques principals.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

Fran

colí

Gai

àFo

ix

Llob

rega

t

Bes

òs

Tord

era

Ter

Dar

ó

Fluv

ià

Mug

a

ETP (mm) ETR (mm)



8. Determinació dels recursos hídrics totals

Amb la introducció de les precipitacions i evapotranspiracions diàries en el model,

s’obtenen els fluxos i volums dels dipòsits i balanços simulats. El flux de sortida final

correspon a l’aportació total, que engloba la component estrictament superficial i la

component subterrània d’aigua que en algun moment o altre ha circulat pels dipòsits que

simulen el sòl, però que acaba aflorant en superfície amb un cert retard o desfasament

respecte a les pluges que la van originar. Aquests càlculs en unitats parcials o

subconques es van agregant per obtenir la suma d’aportacions que conflueixen fins a

cada unitat acumulada o subconques majors, aigües avall.

G. 7 Esquema dels principals fluxos en la determinació de les aportacions fluvials totals

Per a la calibració del model, el principal criteri és l’ajust de les aportacions mitjanes i la

recessió dels hidrogrames simulats d’acord amb les observacions de diferents estacions

d’aforament, prèviament restituïdes al règim natural si és necessari.

Cal indicar també que les aportacions de les conques de les petites rieres litorals, per la

seva naturalesa torrencial, que dificulta la mesura dels cabals i ocasiona l’escàs

aprofitament dels seus recursos superficials, motiven que s’hagin tractat de forma

diferent. Els seus recursos han estat estimats senzillament en funció de les superfícies i a

les aportacions específiques d’altres conques veïnes de característiques similars.



9. Recursos hídrics totals

Els recursos hídrics totals en règim natural del DCFC es poden estimar en uns 2.613 hm3

anuals de mitjana, tenint en compte també les rieres. Aquest volum correspon a un

coeficient d’escorrentia de 0,23, és a dir, un 23% de la pluja caiguda es converteix en

cabal dels rius, tot i que aquest valor pot oscil·lar entre el 5 i el 50% en funció de les

característiques específiques de cada conca. De fet, aquests recursos totals tenen un

distribució territorial força irregular, majoritàriament es concentren en les conques del

nord (Muga, Fluvià, Ter, Tordera i capçalera del Llobregat), que reben més precipitació,

més uniforme i compten amb uns coeficients d’escorrentia més elevats.

G. 8 Relació entre l’evapotranspiració real i l’escorrentia total a les conques principals



M. 3 Aportacions acumulades per unitats hidrogràfiques

Pel que fa a la variabilitat interanual d’aquestes aportacions, en el cas d’un any molt sec,

els recursos anuals totals mínims poden baixar a menys d’una tercera o quarta part de les

aportacions mitjanes, tenint present que, a més, bona part d’aquests recursos totals es

produeixen de forma sobtada en aiguats i, per tant, sense infraestructures de regulació

que permetin aprofitar-los, el recurs efectivament disponible pot ser encara menor.



T. 4 Resum de les característiques de les unitats hidrogeogràfiques i aportacions calculades

Nom

Àre

a a

cu

mu

lad

a

(Km

2)

P (

mm

)

Ap

ort

. m

itja

na

(hm

3)

Ap

ort

. m

àx

. (h

m3)

Ap

ort

. m

ín.

(hm

3)

Co

ef.

irr

eg

ula

r

Ap

ort

. m

itja

na

es

pe

cíf

ica

(m

m)

Co

ef.

esc

.

% A

po

rt.

de

la

co

nc

a t

ota

l

Muga a Boadella 181 986 61 155 12 13,0 338 0,34 42

Muga complet 758 808 147 398 24 16,3 194 0,24 100

Fluvià a Olot 139 1029 47 113 13 8,9 341 0,33 18

Fluvià a Esponellà 804 998 243 540 75 7,2 302 0,30 91

Fluvià complet 974 954 268 610 76 8,0 275 0,29 100

Ter a St. Joan Abades 301 1110 182 385 81 4,8 606 0,55 22

Ter a Roda de Ter 1386 933 480 1189 185 6,4 346 0,37 59

Ter a Sau 1528 926 507 1277 195 6,6 332 0,36 62

Ter a Susqueda 1773 925 569 1490 215 6,9 321 0,35 70

Ter a Pt. de la Barca 2265 921 695 1864 268 7,0 307 0,33 85

Ter complet 2955 885 816 2252 322 7,0 276 0,31 100

Daró complet 321 705 43 144 1 171,3 135 0,19 100

Llobregat a emb. La Baells 503 905 202 465 44 10,7 401 0,44 30

Llobregat a Pont de Vilomara 1888 744 330 983 63 15,6 175 0,23 49

Cardener a emb. Llosa 195 890 80 161 25 6,4 412 0,46 12

Cardener a emb.Sant Ponç 305 834 100 215 30 7,1 327 0,39 15

Cardener a Manresa 1339 690 190 501 52 9,6 142 0,21 28

Llobregat a Castellbell 3327 716 525 1503 116 13,0 158 0,22 78

Llobregat a Martorell 4577 680 633 1901 147 12,9 138 0,20 94

Anoia a St. Sadurni 720 573 58 197 14 13,8 81 0,14 9

Llobregat complet 4957 675 676 2080 156 13,3 136 0,20 100

Besòs a La Garriga 146 735 23 86 4 21,5 160 0,22 18

Besòs complet 1020 659 126 488 25 19,6 124 0,19 100

Tordera a La Llavina 47 884 22 45 7 6,8 462 0,52 13

Tordera a St. Celoni 125 820 35 97 8 11,7 280 0,34 21

Tordera a Fogars 789 808 158 539 27 20,0 200 0,25 93

Tordera complet 876 799 170 591 27 21,8 194 0,24 100

Foix a Castellet 293 583 9 40 2 25,7 29 0,05 96

Foix complet 310 582 9 42 2 25,6 29 0,05 100

Gaià a Querol 139 532 12 51 1 40,9 83 0,16 48

Gaià complet 423 529 24 97 4 26,3 56 0,11 100

Francolí a Montblanc 332 507 15 77 0 221,1 45 0,09 33

Francolí a la Riba 451 526 30 137 2 65,7 66 0,13 67

Francolí complet 853 521 45 204 4 45,8 52 0,10 100

Riudecanyes 72 578 5 19 1 30,9 63 0,11 100

Subtotal conques principals 13.519 712,19 2.323 172 0,24 100

Rieres Costa Brava nord 184 626 20 108 0,17

Rieres litorals Muga-Fluvià 217 623 22 100 0,16

Rieres Costa Brava 481 711 64 134 0,19



Nom

Àre

a a

cu

mu

lad

a

(Km

2)

P (

mm

)

Ap

ort

. m

itja

na

(hm

3)

Ap

ort

. m

àx

. (h

m3)

Ap

ort

. m

ín.

(hm

3)

Co

ef.

irr

eg

ula

r

Ap

ort

. m

itja

na

es

pe

cíf

ica

(m

m)

Co

ef.

esc

.

% A

po

rt.

de

la

co

nc

a t

ota

l

Rieres Maresme i Besòs 326 691 41 126 0,18

Rieres del Pla de Barcelona i delta del Llobregat i del Besòs 181 592 12 68 0,12

Rieres litorals Garraf-Foix 352 585 33 95 0,16

Riera de La Bisbal 302 528 19 62 0,12

Rieres litorals Gaià-Francolí 108 519 4 41 0,08

Rieres meridionals 770 592 75 97 0,16

Subtotal rieres 2.920,2 617,0 290,2 99,4 0,16

Total 16.439,2 695,3 2.613,3 159,0 0,23

La contribució de cada conca al total dels recursos generats seria la que mostra la

següent figura:

G. 9 Contribució de cada conca principal als recursos generats

Cal insistir de nou en les importants diferències que poden donar-se entre anys secs i

humits, amb coeficients d’irregularitat mínims de 5 i valors que en determinades zones

poden superar el 100. Aquest fet s’observa també en la figura següent, que mostra

l’escassa representativitat de les aportacions mitjanes en les anàlisis sobre la gestió i la

disponibilitat dels recursos donat el fort condicionant que suposen els crítics períodes

secs.



G. 10 Freqüència d’aportació anual al conjunt d’embassaments de Sau, La Baells i la Llosa del Cavall

(sistema Ter-Llobregat).

Les aportacions també presenten una variabilitat estacional, amb crescudes a la

primavera i a finals de tardor associades a les èpoques plujoses. El pes del desgel en les

capçaleres és relativament petit però sovint suficient per garantir una major regularitat a

aquests rius i ser un factor clau, quan manquen les nevades, per diferenciar els anys

secs.

G. 11 Variabilitat estacional en any mig en diferents tipologies de rius

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

0 0,2 0,4 0,6 0,8 1

hm

3/a

ny

0

10

20

30

40

50

60

oct nov dic ene feb mar abr may jun jul ago sep

Mesos

hm

3

Llobregat a Sallent Besos a Sta Coloma Ter a emb. Sau

Anys 1971 i 2004



Del total de les aportacions en règim natural, existeix una fracció important (46%) que es

regula en els embassaments existents i, per tant, el règim es modula en bona part per a

l’aprofitament aigües avall.

G. 12 Aportacions als embassaments del DCFC respecte al total del DCFC

Els embassaments es troben situats en punts estratègics, on la gran part de les

aportacions anuals del curs fluvial passen a través d’aquests punts, com s’observa en el

gràfic G.13.

G. 13 Aportacions del riu Ter a l’embassament de Sau respecte a les aportacions totals a la desembocadura

21,7%

8,7%

63,1%

2,6%3,4%

0,4%

0,1%

Ter a emb. Sau Llobregat la Baells Cardener Llosa del Cavall

Muga a emb. Boadella Foix Riudecanyes

Total aportacions

0

500

1000

1500

2000

2500

1940

1943

1946

1949

1952

1955

1958

1961

1964

1967

1970

1973

1976

1979

1982

1985

1988

1991

1994

1997

2000

2003

2006

Ter a emb. Sau Ter a desembocadura Capacitat embassaments Sau i Susqueda



10. Anàlisi de la representativitat de les sèries històriques

Davant dels dubtes actuals sobre la representativitat de les sèries històriques per

determinar futures situacions climàtiques que permetin dissenyar infraestructures

hidràuliques, s’han plantejat alternatives d’anàlisi a partir d’un estudi de comparació

detallat de les sèries del model hidrològic (en règim natural) més recents del període

1980-2008 i les sèries més llargues iniciades l’any 1940. Aquesta anàlisi recull part de les

recomanacions previstes per la Instrucció de planificació i s’amplia amb l’exploració

d’altres alternatives, de les quals queden descartades les següents:

■ La possibilitat de retrocedir fins a l’inici de les sèries a partir d’aforaments anteriors al

1940 (en alguns casos iniciats el 1912), que mostrarien el comportament d’una sèrie

més llarga, inclosa una altra sequera destacada als anys 20. S’ha comprovat, però,

que aquesta ampliació no aporta una millora en les característiques o propietats de

les sèries, ja que la sequera dels anys 20 no és superior a les registrades en el

període emprat en aquesta planificació i els paràmetres que caracteritzen la sèrie no

varien substancialment pel fet d’incloure les sèries des de l’inici. A més, aquestes

sèries inicials presenten buits, i, havent retrocedit tant en el temps, no hi ha garanties

sobre la bondat dels registres i la uniformitat dels sistemes de mesura.

■ La generació de sèries sintètiques a partir de la sèrie històrica, mitjançant models

autoregressius del tipus ARMA o ARIMA. S’ha observat, però, que la generació de

sèries sintètiques autoregressives, tot i que podria suposar una millora en l’avaluació

de l’explotació continuada amb l’assignació de riscos, no comporta un augment

d’informació substancial respecte a la mostrada en les sèries històriques per al

mateix procés de generació de sèries, que conserva, en bona part, les

característiques estadístiques mitjanes de la font original. A més a més, per generar

un model autoregressiu s’haurien d’assumir una sèrie de supòsits, com per exemple

el de l’estacionarietat de la sèrie observada, que avui en dia es posen en dubte a

causa de les possibles tendències que s’han analitzat per als últims anys.

Més endavant, en aquest annex, es mostren diferents indicadors estadístics i gràfics

comparatius de l’anàlisi realitzada sobre la representativitat de les sèries històriques. En

primer lloc, pel que fa a les aportacions anuals, s’ha realitzat una bateria de càlculs de

diferents indicadors (mitjanes, màxims i mínims, coeficients de variació i d’asimetria i

primer coeficient d’autocorrelació) en 363 unitats hidrogràfiques de càlcul o subconques,

per a diferents longituds de les sèries de recursos. A aquests mateixos registres, se’ls ha

aplicat un test estadístic per determinar si existeix o no tendència en el seu comportament



(test de Daniel, per a sèries temporals que no han de ser necessàriament normals). S’ha

realitzat aquest estudi per als diferents intervals considerats.

G. 14 Resultats dels diferents indicadors estadístics i les comparatives entre ells per al conjunt de

subconques analitzades i els diferents intervals o longituds de les sèries que s’han considerat

Es pot observar que, amb caràcter general, la sèrie 1980-2008 mostra respecte a

l’anterior, 1940-1980, unes aportacions mitjanes un 15% inferiors (i només un 7% inferiors

si es refereix a la sèrie 1940-2008), uns coeficients de variació més de 2 i 4 vegades

superiors i uns coeficients d’asimetria entre un 75 i 80% menors. En termes

d’autocorrelació entre les aportacions anuals, no s’observen casos on aquesta correlació

sigui molt elevada. La dispersió de tots aquests resultats,a més, és gran i els resultats en

termes de tendència, d’acord amb el test de Daniel, no queden clars; apareixen alguns

valors segons els quals la tendència a la reducció de les aportacions anuals dels últims

anys és estadísticament significativa (especialment en les zones de la Gavarresa-

Lluçanès, de Carme-Riudebitlles i del Freser-Rigard-Merdàs), però aquests punts són

relativament pocs, no semblen seguir cap patró clar i la tendència és lleu. El coeficient

d’autocorrelació i els paràmetres de Daniel semblen seguir una orientació similar, però la

dispersió d’aquests resultats també és massa gran.

M. 4 Distribució geogràfica de la relació d’aportacions mitjanes parcials entre la sèrie 1980-2008 i la sèrie

1940-1980

Sèrie 1980 - 2008

0.00

0.50

1.00

1.50

2.00

2.50

3.00

3.50

4.00

-0.30 -0.20 -0.10 0.00 0.10 0.20 0.30 0.40 0.50

1er coef. d'autocorrelació

Z d

e D

anie

l

Sèrie 1980 - 2008 vs 1940 - 1980

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

2.5

0 100 200 300 400 500 600 700 800 900

Aportacions mitjanes 1940 - 2008

% d

e v

ari

ació

de

le

s a

po

rta

cio

ns m

itja

ne

s

Sèrie 1980 - 2008 vs 1940 - 1980

0.0

2.0

4.0

6.0

8.0

10.0

12.0

14.0

16.0

0 100 200 300 400 500 600 700 800 900


% d

e v

ariació

dels

coefic

ients

de v

ariació

Sèrie 1980 - 2008 vs 1940 - 1980

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

0 100 200 300 400 500 600 700 800 900


% d

e v

ariació

dels

coefic

ients

d'a

sim

etr

ia



M. 5 Distribució geogràfica del primer coeficient d’autocorrelació anual en la sèrie 1940-2008 i 1980-2008

M. 6 Distribució geogràfica de l’indicador z del test de Daniel en la sèrie 1980-2008



Per tant, la disminució de la mitjana d’aportacions podria ser senzillament causada per la

influència de l’interval de càlcul, de manera que el període 1980-2008 seria sec respecte

a un període més llarg, però sense més informació sobre possibles canvis de règim. Les

diferències en els coeficients d’asimetria s’explicarien també pel simple fet que en

aquests últims anys els episodis humits han estat molt escassos o gairebé inexistents, i

per això la mostra ha perdut asimetria, però els efectes tan destacats sobre els

coeficients de variació són més difícils d’explicar. En tot cas, no s’ha detectat cap patró

que permeti extreure una conclusió clara sobre aquests fenòmens.

Aquestes valoracions s’han completat amb una anàlisi encara més detallada en què s’han

comparat aforaments amb sèries del model hidrològic, per a diferents punts claus de la

xarxa fluvial on es comptava amb registres prou llargs i relativament poc afectats pels

usos aigua amunt; el Francolí a Montblanc, el Ter a Ripoll i a Roda de Ter, l’Anoia a Jorba

i el Fluvià a Esponellà. Aquesta comparativa permetria veure si aquests fenòmens de

reducció d’aportacions observats durant els últims anys responen, independentment d’un

possible cicle climàtic de llarga durada, a canvis en els usos del sòl de la conca o bé a

efectes estrictament climàtics, o a una barreja de tots dos.



T. 5 Resum d’estadístiques calculades en punts estratègics de gestió

Francolí a Montblanc Ter a Roda Anoia a Jorba Fluvià a Esponellà Ter a Ripoll

Aforament Model Aforament Model Aforament Model Aforament Model Aforament Model

45-07 45-07 50-07 50-07 41-07 41-07 42-07 42-07 45-07 45-07

Estadístics

Sèrie

completa

Anys avaluats 63 63 58 58 67 67 66 66 63 63

Aportació mitjana

19,0 14,9 493,0 498,0 11,8 13,3 215,2 243,6 334,4 370,9

Desviació típica 15,3 13,518 225,43 193,31 11,13 8,32 127,2 115,71 146,41 123,52

Coeficient de variació

80,7% 90,9% 45,7% 38,8% 94,7% 62,6% 59,1% 47,5% 43,8%

Coeficient d'asimetria

1,610 2,611 0,709 1,223 1,755 1,396 1,624 0,795 0,957 0,960

Coeficient de curtosi

5.806 11.709 3.042 4.875 5.712 5.694 5.977 2.655 3.064 4.181

Coeficient d'autocorre-lació d'1 any

0,328 0,301 0,099 0,097 0,36 0,033 -0,03 -0,070 0,096 0,085

Anàlisi dependència temporal (límits d'Anderson)

Existeix dependència

de 2 anys


de 2 anys

No existeix dependència



de 2 anys






Estadístics

1940-80

Anys avaluats 35 35 30 30 39 39 38 38 35 35

Aportació mitjana

21,4 17,3 561,3 558,9 14,7 14,7 193,3 242,4 298,9 393,4



65,9% 93,6% 41,2% 38,8% 86,6% 62,1% 46,3% 46,0% 44,3% 34,6%


1,523 2,304 0,838 1,151 1,349 1,302 0,789 0,809 1,453 1,044





45-07 45-07 50-07 50-07 41-07 41-07 42-07 42-07 45-07 45-07


6,45 8,588 2,725 3,793 3,966 5,310 2,718 2,888 5,331 3,742

Coef. d'autocorre-lació d'1 any

0,268 0,283 -0,122 -0,084 0,353 0,006 0,007 -0,024 0,249 0,014







d'1 any






Estadístics

1980-07

Anys avaluats

28 28 28 28 28 28 28 28 28 28

Aportació mitjana

15,9 11,8 419,9 432,8 7,6 11,6 245,0 245,1 378,7 342,9



103% 71% 47% 33% 87% 59% 66% 50% 40% 30%


0,469 1,023 0,374 0,291 1,992 0,955 1,315 0,757 0,512 0,145


1.561 3.130 2.033 2.235 7.672 3.027 3.958 2.304 1.802 2.120

Coefi. d'autocorre-lació d'1 any

-0,202 0,191 0,165 0,140 -0,041 -0,009 -0,121 -0,133 -0,19 0,089












Anàlisi

estadístic

Anàlisi de la normalitat

No normalitat

No normalitat

No normalitat

No normalitat No normalitat No normalitat No normalitat No

normalitat No normalitat No normalitat

Funció de distribució

valors anuals Lognormal Lognormal Arrel Lognormal

DobleLognor-mal

Lognormal DobleLognor-

mal Lognormal

DobleLognor-mal

DobleLognor-mal





45-07 45-07 50-07 50-07 41-07 41-07 42-07 42-07 45-07 45-07

Efecte dels 80 (comparació de mostres per a una mateixa

població estadística)

Significatiu No

significatiu Significatiu Significatiu Significatiu

No significatiu

No significatiu No

significatiu Significatiu No significatiu

Tendència (Test de Daniel)

1,674 0,819 2,381 2,214 2,523 0,524 1,040 0,008 2,431 0,626

Tendència (Test de Kendall)

1,435 0,866 2,415 2,093 2,533 0,509 1,173 0,022 2,372 0,617

Estadístics

de sequeres

Llindar de sequera

90% Aport. mitjana

90% Aport. mitjana

90% Aport. mitjana

90% Aport. mitjana

80% Aport. mitjana

80% Aport. mitjana

90% Aport. mitjana

90% Aport. mitjana

90% Aport. mitjana

90% Aport. mitjana

Màxima

anys 8 6 5 10 8 6 7 6 6 10

Període duració 1984-1991 1997-2002 1997-2001 1997-2006 1973-1980 1997-2002 1946-1952 1944-1949 1997-2002 1997-2006

% Apo.mitj. màxima

14,2 13,0 309,3 263,0 8,3 7,8 117,2 144,5 165,8 177,8

Període intensitat

1988-1989 2007-2008 1999-2000 2004-2005 1999-2000 1948-1949 1949-1950 1952-1953 1957-1958 2004-2005

Mínima aport.

hm3

1,9 0,0 102,0 151,4 1,0 2,3 43,9 74,7 125,5 107,9

Període 12 mesos

01/06/1980

01/05/1981

01/05/1948

01/04/1949

01/01/2000

01/12/2000

01/06/2004

01/05/2005

01/12/1999

01/11/2000

01/02/1950

01/01/1951

01/05/2007

01/04/2008

01/10/1952

01/09/1953

01/12/1957

01/11/1958

01/06/2004

01/05/2005

Màxima

hm3

76,8 44,5 918,0 1019,8 41,7 21,3 456,4 329,8 536,2 579,6

Període magnitud

1984-1991 1946-1949 1997-2001 1997-2006 1997-2002 1946-1949 1946-1952 1944-1949 1966-1970 1997-2006

Persistència de 0,718 0,760 0,722 0,750 0,784 0,696 0,656 0,660 0,721 0,734





45-07 45-07 50-07 50-07 41-07 41-07 42-07 42-07 45-07 45-07

sequeres (Coef. Hurst)

Coeficient d'escor-rentia

Període complet 0,101 0,079 0,365 0,372 0,095 0,106 0,257 0,292 0,428 0,471

Mitjana

període 1 (fins a 1979)

0,111 0,084 0,400 0,400 0,117 0,113 0,237 0,294 0,373 0,489

Període 2 (des de 1980)

0,088 0,071 0,328 0,342 0,064 0,097 0,285 0,290 0,496 0,449

Tendència (Test de Kendall)

1,922 0,293 2,015 2,123 2,611 0,377 1,402 0,008 3,308 0,706

Anàlisi

estacional

Prim

avera

Aportació

mitjana

hm3

1940-1980

6,96 6,31 171,84 164,97 5,10 5,03 59,11 78,68 87,79 114,26

Aportació

mitjana

hm3

1980-2008

5,24 3,49 133,39 117,04 2,50 3,61 75,43 75,96 126,45 90,28

Rati 0,75 0,55 0,78 0,71 0,49 0,72 1,28 0,97 1,44 0,79

Test de Daniel

1,41 0,99 1,32 2,17 1,91 0,87 1,30 0,12 2,77 1,48

Estiu

Aportació

mitjana

hm3

1940-1980

3,00 2,38 141,02 141,66 2,31 1,91 38,76 48,65 80,65 107,76

Aportació

mitjana

hm3

1980-2008

1,87 1,40 88,40 98,26 1,21 1,55 41,75 41,39 85,12 81,13





45-07 45-07 50-07 50-07 41-07 41-07 42-07 42-07 45-07 45-07

Rati 0,62 0,59 0,63 0,69 0,52 0,82 1,08 0,85 1,06 0,75

Test de Daniel

2,36 1,17 3,10 2,84 2,61 0,66 0,60 1,09 0,28 2,18

Ta

rdor

Aporta-ció

mitjana

hm3

1940-1980

5,79 3,53 130,69 131,14 3,53 2,93 46,96 54,49 72,00 92,71

Aportació

mitjana

hm3

1980-2008

3,73 2,75 93,04 110,45 1,47 2,83 50,22 52,45 81,21 91,85

Rati 0,64 0,78 0,71 0,84 0,42 0,97 1,07 0,96 1,13 0,99

Test de Daniel

2,39 0,38 1,98 0,84 2,80 0,08 0,50 0,32 1,34 1,08

Hiv

ern

Aportació

mitjana

hm3

1940-1980

5,66 5,09 117,75 121,09 3,79 4,60 48,46 60,62 58,47 78,61

Aportació

mitjana

hm3

1980-2008

5,05 4,17 105,02 107,05 2,42 3,65 77,55 75,31 85,87 79,62

Rati 0,89 0,82 0,89 0,88 0,64 0,79 1,60 1,24 1,47 1,01

Test de Daniel

1,17 0,74 1,44 0,36 1,02 0,07 1,21 0,61 1,88 1,06



11. Procediments i resum de l’anàlisi estadística de les

sèries

Al Pla de gestió del primer cicle s’incloïa l’anàlisi estadística completa aplicada a les

sèries d’aportacions i precipitació, tant en registres parcials com en acumulats, sobre

cadascuna de les 364 unitats hidrogràfiques utilitzades en el càlcul de les aportacions

naturals. En totes elles es calculava, a partir dels valors mensuals, la mitjana anual, el

mínim i màxim mensual, la desviació típica, el coeficient de variació, el primer coeficient

d’autocorrelació anual i el paràmetre “z” del test de Daniel. Aquests paràmetres es

calculaven per a les sèries 1940-2008, 1980-2008 i 1940-1980.

L’objectiu principal d’aquestes anàlisis era caracteritzar aquestes sèries. Un segon

objectiu residia en localitzar un canvi de règim o de tendència en les aportacions naturals

en els rius, per la qual cosa s’analitzaven les relacions entre les mitjanes, entre el

coeficients de variació i entre els coeficients d’asimetria de les diferents sèries

considerades.

Per a la relació entre mitjanes s’utilitzaven les mitjanes anuals de cada estació per a cada

sèrie i es relacionaven per determinar la tendència del període. En general, el període

des del 1980 a 2008 va resultar més eixut que el període anterior.

Es grafiaven les diferents relacions amb el primer coeficient d’autocorrelació per poder

observar-ne dispersió. Igualment, es grafiaven els resultats del test de Daniel amb el

coeficient d’autocorrelació per poder observar la tendència general.

El test de Daniel, o de correlació per rangs d’Spearman, és un contrast de tipus no

paramètric, desenvolupat per Charles Spearman el 1904. Té per objectiu examinar el

grau de correspondència que existeix entre els rangs de dues característiques (en aquest

cas la posició de l’aportació anual en la sèrie amb el valor d’aquesta aportació).

L’associació entre aquestes dues característiques es quantifica utilitzant el coeficient de

correlació per rangs d’Spearman (τs).

Entre les possibles aplicacions d’aquest contrast, es troba la possibilitat que ofereix

contrastar l’existència d’una tendència en una sèrie temporal donada, sense que les

observacions de la sèrie es distribueixin normalment.

Per al test de Daniel es van establir els límits d’1,96 en vermell, si mostra tendència, i

d’1,6 en taronja, si està proper a presentar una tendència significativa.

Aquests resultats es van resumir en taules per unitats hidrogràfiques, amb les relacions

corresponents entre els rangs de sèries. Tota aquesta informació es mostrava



íntegrament al Pla de gestió del primer cicle, però en el document actual s’ha considerat

que, essent vigents els resultats d’aquelles anàlisis, no era necessari reproduir el detall

de tots els càlculs que aleshores figuraven als apèndix A i B de l’Annex VIII, amb més de

230 pàgines de taules i gairebé 50 pàgines de figures.

Ençà els treballs del primer cicle de planificació, complementa aquesta visió el seguiment

d’aquests mateixos efectes que també elabora el Servei Meteorològic de Catalunya, amb

els seus butlletins anuals d’indicadors, per detectar eventuals tendències a les sèries

climàtiques (+ info) on es mostra també una important dispersió dels seus resultats. En

tant que per a les temperatures l’evolució és clara i uniforme, a nivell de precipitacions és

molt més difícil extreure conclusions.

G. 15 Síntesi del Butlletí anual d’Indicadors Climàtics 2013 del SMC.

A l’esquerra, variacions de temperatures mitjanes anuals (ºC/dècada), i a la dreta, de precipitacions anuals

(%/dècada), en tots dos casos del període 1950-2013. L'àrea dels cercles és proporcional al percentatge de

canvi per dècada. Els cercles (figures plenes) indiquen tendències estadísticament significatives segons el

test de Mann-Kendall (p<0,05). Les circumferències (figures buides) mostren tendències sense significació

estadística segons l’esmentat test. L’àrea és proporcional al percentatge de canvi i el color indica el signe

(blau= refredament o augment de pluja, taronja=escalfament o disminució de pluja). Font: SMC.

http://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2014/11/19091941/00_BAIC2013_Complet.pdf



12. Escenaris de canvi climàtic

Un dels principals efectes previstos de l’escalfament global a nivell planetari serà la

intensificació de les dinàmiques climàtiques i, amb elles, dels règims pluviomètrics a la

major part de regions. Malgrat això, al nostre àmbit mediterrani, i en general a bona part

de regions de latituds similars, s’espera un efecte contrari, de disminució de la

pluviometria i una accentuació dels característics règims irregulars (IPCC, 2013-2014).

G. 16 Efectes del canvi climàtic esperats per a les temperatures mitjanes (a dalt) i les precipitacions anuals

mitjanes (a baix) cap a finals de segle XXI i per a dos possibles escenaris d’emissions del AR5 (esquerra

RCP 2.6 i dreta RCP 8.5)

El puntejat indica regions on el 90% dels models coincideixen en el signe del canvi i aquest és gran en relació

a la variabilitat natural. El ratllat té el sentit contrari, de poca coincidència entre els diferents models

disponibles i efectes més vagues. Font: IPCC.

Aquest efecte regional es pot explicar pel reforçament que poden experimentar les

denominades cèl·lules de Hadley als tròpics i el conseqüent desplaçament que originarien

sobre les cèl·lules de Ferrel i els cinturons subtropicals anticiclònics, d’altes pressions i

climes secs que es situen en el límit d’aquestes dues grans regions. D’una manera

senzilla, es pot visualitzar com una expansió cap al nord de les actuals regions

subsaharianes, tot i que en la pràctica les dinàmiques seran força més complexes que

aquesta simplificació, possiblement exagerada i que només pretén ser il·lustrativa.



G. 17 Esquema simplificat dels grans mecanismes de circulació atmosfèrica i possible evolució futura del

cinturó subtropical anticiclònic amb el canvi climàtic.

En concret, al nostre àmbit, han passat més de 5 anys des de que l’Agència va publicar

“Aigua i canvi climàtic. Diagnosi del impactes previstos a Catalunya” (ACA i FNCA, 2009),

document que recollia l’estat de l’art en la matèria i que es va prendre com a base per als

escenaris dels impactes del canvi climàtic sobre els recursos hídrics al primer cicle de

planificació. La síntesi d’aquests es resumeix a la taula T.6 següent, a partir dels qual es

va adoptar com a escenari de planificació la possibilitat d’una disminució de les

aportacions mitjanes de l’ordre del 5%, respecte les sèries històriques, en l’horitzó de

l’any 2027 (amb una intensificació de la variabilitat dels règims intra i interanuals).

Ençà d’aquells treballs, es compta amb informació de nous treballs que amplien la visió

dels escenaris futurs, amb implicacions generals o més particulars sobre Catalunya, tot i

que, en síntesi, es poden continuar considerant vigents els elements bàsics adoptats fa 6

anys. Aquests nous treballs es refereixen a la taula T.7 següent, aproximadament per

ordre cronològic, i a continuació es fa un breu repàs dels més significatius o dels

principals resultats amb incidència a la caracterització dels escenaris que té per objectiu

aquest apartat del Pla.



T. 6 Síntesi dels principals resultats presentats a la publicació “Aigua i canvi climàtic. Diagnosi dels impactes

previstos a Catalunya“ (2009)

Escenari A2,

Período 2071-2100

Tots els escenaris, període 2011-2040

Hivern Primavera Estiu Tardor Any Any

Costa

-2,5-3,5

-10,0

3,0-4,0

-10,0

5,0-6,5

-40, -20

3,5-5,0

-15, -5

3,5-5,0

-20, -10

0,4-1,6

-12, 0

Interior 2,5-4,0

+5, +10

3,5-5,0

-15, -5

6,0-7,0

-35, -15

4,5-6,5

-15, -5

4,0-5,5

-15, -5

0,8-2,0

-7, +5

Pirineus 2,5-4,0

+5, +15

3,0-4,5

0, +10

6,5-7,5

-15, 0

5,0-6,0

-10, 0

4,0-5,5

-5, +5

0,8-2,0

-2, +10

Catalunya 2,5-4,0

-5, +10

3,0-4,5

-10, 0

5,5-7,0

-30, -10

4,0-5,5

-15, -5

4,0-5,5

-15, -5

0,7, 1,9

-7, +5

Augments de temperatura (línia superior de cada àmbit, en ºC) i canvis en la precipitació (línia inferior de

cada àmbit, en %), estimats a partir de tots els treballs i documents revisats (capítols 5, 6 i 7) de la publicació:

“Aigua i canvi climàtic. Diagnosi dels impactes previstos a Catalunya“ (2009)

T. 7 Referències dels darrers treballs entorn dels impactes previstos del canvi climàtic amb incidència a

Catalunya

Referència de treballs sobre canvi climàtic

Àmbit més

global, més

enllà de

Catalunya

Avaluacions

hidrològiques,

a més de les

exclusivament

climàtiques

Altres aspectes

hidrològics, més enllà dels

lligats estrictament amb el

canvi climàtic

1) Agència Catalana de l’Aigua i Fundació Nova Cultura de l’Aigua (2009). Aigua i canvi climàtic. Diagnosi dels impactes previstos a Catalunya. Web

X X

2) Agencia Estatal de Meteorología. Generación de escenarios regionalizados de cambio climático AEMET y ENSEMBLES. Web

X

3) MAGRAMA i CEDEX (2010). Evaluación del impacto del cambio climático en los recursos hídricos en régimen natural. Web

X X

4) Generalitat de Catalunya i Institut d’Estudis Catalans (2010). Segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Web

X X

http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P17200198371242729159775&_nfls=false

http://www.aemet.es/es/idi/clima/escenarios_CC

http://www.magrama.gob.es/es/cambio-climatico/publicaciones/publicaciones/Memoria_encomienda_CEDEX_tcm7-165767.pdf

http://www15.gencat.cat/cads/AppPHP/index.php?option=com_content&task=view&id=736&Itemid=160



Referència de treballs sobre canvi climàtic

Àmbit més

global, més

enllà de

Catalunya

Avaluacions

hidrològiques,

a més de les

exclusivament

climàtiques

Altres aspectes

hidrològics, més enllà dels

lligats estrictament amb el

canvi climàtic

5) Servei Meteorològic de Catalunya (2011). Primer informe sobre la generació d'escenaris climàtics regionalitzats per a Catalunya durant el segle XXI. Web

6) CREAF, UPC, IRTA i ETC/SIA (2012). Projecte ACCUA; adaptacions al canvi climàtic en l’ús de l’aigua (a les conques de Fluvià, Tordera i Siurana). Web

X X

7) CETAqua i CRAHI-UPC (2012). Projecte Life+WaterChange ((Medium and long term water resources modelling as a tool for planning and global change adaptation. Application to the Llobregat Basin). Web

X

8) European Environment Agency (2012). Climate change, impacts and vulnerability in Europe 2012. Web

X X X

9) Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), WMO UNEP (2013-2014). Fifth Assessment Report. Web

X X X

10) Consorci IDAEA-CSIC, ICRA, UB, UPC, UV, ICMAN-CSIC, EHU, URV, UdL, UPV i UPM. Consolider-Ingenio 2010 Project Scarce: Assessing and predicting effects on water quantity and quality in Iberian rivers caused by global change (2009-2014). Web:

X X X

Els impactes relacionats amb el canvi climàtic es poden dividir en impactes observats,

impactes potencials o impactes també lligats al canvi global, no exclusivament de

caràcter climàtic (tot i que l’escalfament global contribueix a la intensificació d’aquests).

Dels primers, no hi ha informació nova significativa respecte a la continguda a la

referència 1 de la taula T.7 (ACA, 2009), ja considerada al primer cicle de planificació.

Els impactes potencials constitueixen el nucli principal dels treball referits, i els element

de canvi global, sovint menys visibles i d’un ritme de desenvolupament a priori menor

(efectes de les polítiques (o manques d’elles) forestals, urbanístiques, etc ...) es tracten

de manera paral·lela, si bé hauran de ser considerats de manera més específica en les

http://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2014/11/19092102/informe_escenaris_SMC-JUN2011.pdf

http://www.creaf.uab.cat/accua/

http://www.life-waterchange.eu/

http://www.eea.europa.eu/publications/climate-impacts-and-vulnerability-2012

http://www.ipcc.ch/report/ar5

http://www.scarceconsolider.es/publica/P000Main.php



necessàries propostes d’adaptació futura, que hauran de constituir un dels principals

reptes per al proper cicle de planificació.

G. 18 Tipus d’impactes relacionats amb el canvi climàtic.

Del conjunt de treball abans indicats, el de l’AEMET (referència 2 de la taula T.7) mostra

uns escenaris i un detall de la informació molt similar a l’utilitzat al primer cicle de

planificació (a partir de la referència 1 de la taula) doncs es tracta de resultats del projecte

Prudence (que ja van ser considerats a 1), completats amb altres regionalitzacions

estadístiques i actualitzats i re-processats a partir del projecte Ensembles (“hereu” del

projecte Prudence, amb el que comparteix molta informació i models de base). Aporta,

però, molta informació climàtica accessible, amb el contrast de diferents projectes d’àmbit

europeu, però amb bon detall regional i local, i els seus resultats principals es poden

continuar considerant plenament vigents. Les figures G.19, G.20, G.21 i G.22 següents

mostren de manera sintètica els resultats principals per a Catalunya.

Impactes:

Potencials Observats

Canvi

Global



G. 19 Principals resultats del projecte Prudence (2007) per a Catalunya

Font: AEMET



G. 20 Principals resultats del re-procés del projecte Ensembles (2009) per a Catalunya. Temperatures i

precipitacions anuals

Font: AEMET



G. 21 Principals resultats del projecte Ensembles (2009) per a Catalunya. Temperatures màximes i mínimes

estacionals

Font: AEMET



G. 22 Principals resultats del projecte Ensembles (2009) per a Catalunya. Precipitacions estacionals

Font: AEMET

A partir de la informació disponible al web de l’AEMET també es poden particularitzar

resultats, per exemple, com el de la figura G.23 següent, que mostra el canvi de

freqüència de les precipitacions anuals per al conjunt del DCFC dels registres històrics

respecte les simulacions de tot el segle XXI, per a un model climàtic (RCA_ECHAM5) i un

escenari (A2) concrets. Si es considera que al nostre àmbit una precipitació anual inferior

a uns 600 mm pot identificar un any sec o, més aviat, molt sec, s’aprecia al gràfic com la

probabilitat actual (un 15% dels anys poden ser secs d’acord a aquest criteri) es pot

duplicar i triplicar en el futur (un 35 a 40% dels anys podran ser secs, amb la perspectiva

del segle complet). La reducció de les precipitacions anuals mitjanes depèn molt del

període considerat, però es pot estimar en un mínim del 8% si ens fixem en els darrers 35

anys, respecte els pròxims 35 anys. La magnitud d’aquest tipus de resultats varia en

funció dels models climàtics i els escenaris considerats, si bé tots tendeixen a convergir,



presentant uns comportaments i uns ordres de magnitud molt similar, especialment com

més allunyat és l’horitzó avaluat.

G. 23 Precipitacions anuals mitjanes al DCFC d’acord als registres històrics i als resultats de la simulació

RCA_ECHAM5_A2. Evolució temporal i corbes de freqüència

Font: elaboració pròpia a partir de dades AEMET

Els treballs que incorporen millores més significatives a partir de (1.ACA) i (2.AEMET)

són;

- El treball del CEDEX per encàrrec del MAGRAMA (referència 3 de la taula T.7)

(CECEX i MAGRAMA, 2010), que aporta un bon detall sobre els efectes

hidrològics, a nivell de les diferents components principals del cicle, tot i que el



detall territorial és relativament “escàs” (valors globals per a Catalunya) (vegeu

síntesi a la figura G.24 següent).

- El treball del SMC (referència 4 de la taula T.7) (SMC, 2011), que ofereix els

escenaris o projeccions climàtiques de major detall territorial al nostre àmbit (on

aporta resultats diferenciats per regions), a més basades en models generals més

actuals (vegeu principals resultats resumits a les figures G.25 i G.26 següents).

La resta de treballs o bé són més generals (IPCC, 2013-2014; EEA, 2012), i tot i que

siguin més actuals no aporten més detall ni canvis significatius, o bé tenen un caràcter

més local (ACCUA (CREAF et al, 2012), WaterChange (CETAqua et al, 2012), SCARCE

(ICRA et al, en elaboració)), sense una avaluació completa per a Catalunya o el DCFC.

Aquests últims, tot i el grau de detall que ofereixen, mostren resultats que es poden

integrar en altres, en part degut a que la seva informació de base procedeix,

fonamentalment, dels escenaris climàtics proporcionats pel treball del SMC.

G. 24 Principals resultats dels treballs de CEDEX i MAGRAMA (2010) per a les conques internes de

Catalunya



Font: CEDEX

G. 25 Evolució de les anomalies mitjanes anuals de temperatura (a dalt) i precipitació (a baix) per al conjunt

de Catalunya per al període 1860-2100 obtingudes a partir de les simulacions de diferents models climàtics

globals desenvolupades en el sí del quart informe de l’IPCC (IPCC-AR4). Període de referència 1961-1990

OBS són les observacions, TMA, temperatura mitjana anual, PMA, precipitació mitjana anual, mit., mitjana,

evol., evolució, precip., precipitació, P5, percentil 5 del conjunt de valors anuals de les simulacions i P95, el

percentil 95. Dades extretes del World Data Center for Climate. Font:SMC.



G. 26 Síntesi de les projeccions climàtiques elaborades pel SMC (2011) per al conjunt de Catalunya (a dalt, a

l’esquerra) i tres grans regions climàticament diferenciades, per a dos escenaris SRES (A2, B1)

Font:SMC



G. 27 Síntesi de les projeccions climàtiques elaborades pel SMC (2011), per a dos escenaris SRES (A2, B1).

A dalt, anomalies o variacions de temperatures mitjanes anuals, a baix, de precipitacions anuals. Font:SMC



G. 28 Evolució temporal projectada de les anomalies de precipitació anual per al conjunt de Catalunya, per a

dos escenaris SRES (A2 i B1).

Font:SMC

La comparativa entre els dos grups de resultats climàtics anteriors (referències 2 de la

taula T.7 .AEMET i 5.SMC) es poden considerar equivalents i força similars; només en els

horitzons relativament pròxims, fins poc més enllà de meitat de segle, els resultats del

SMC donen lloc a increments promig de temperatura mitjana anual lleugerament més

lleus que els de l’AEMET. A finals de segle la coincidència és més gran, com també ho és

en termes de reducció de precipitacions anuals. Els patrons estacionals també són

similars, si bé la intensificació dels increments tèrmics a l’estiu és més marcada per a

l’AEMET i en canvi per al SMC el règim pluviomètric d’hivern sembla que pot

experimentar increments, en lloc de disminucions, de manera més probable i acusada.

Respecte als resultats aportats per l’ACA en la seva publicació de referència actual

(referència 1 de la taula T.7), la comparativa també mostra, fonamentalment, grans

coincidències, doncs, com s’ha indicat anteriorment, bona part d’aquests resultats es van

establir a partir del projecte Prudence (2007) que també va utilitzar l’AEMET. En tot cas,

els resultats d’aquesta publicació (referència 1 de la taula T.7) ofereixen uns rangs

lleugerament majors per als increments de temperatura mitjana previstos, unes

reduccions de precipitació una mica més suaus en termes anuals i una estacionalitat

potser més marcada, especialment per a la pluja.



Com s’ha indicat anteriorment, en tant que els treballs del SMC aporten els escenaris o

projeccions climàtiques, suficientment actualitzades, de major detall territorial al nostre

àmbit, el treball del CEDEX per ofereix el millor detall sobre aspectes específicament

hidrològics, a nivell de les diferents components principals del cicle. La taula T.8 següent

mostra la síntesi d’aquest conjunt d’elements a partir de la qual s’elabora la composició

final dels escenaris adoptats a la present planificació.

T. 8 Síntesi dels principals resultats de referències sobre els impactes del canvi climàtic a les aportacions dels

rius catalans, en termes de variacions dels valors anuals mitjans.

Aigua i canvi climàtic (ACA, 2009)

Primer informe sobre generació

d'escenaris climàtics

regionalitzats per a Catalunya

durant el segle XXI (SMC, 2011)

Avaluació de l’impacte del canvi climàtic en els recursos hídrics en règim natural

(CEDEX, 2010)

Te

mpera

tura

Pre

cip

itació

Escorr

entia

Te

mpera

tura

Pre

cip

itació

Te

mpera

tura

Pre

cip

itació

Escorr

entia

Recàrr

ega

Hum

itat del sòl

ET

R

(CIC)

(CIC) (CIC) (CIC) (CIC) (CIC) (CIC)

Cata

lun

ya

(o

CIC

) Curt termini (2011 - 2040)

+0,7 a +1,9ºC

-7 a +5%

-6 a -14%

+0,8 a +0,9ºC

-8,0 a -1,4%

+1,3 a +1,4ºC

+2 a -3%

0 a -7%

0 a -6%

-7 a -18%

+1 a -2%

Mig termini (2041 - 2070)

- - - +2,1 a 1,4ºC

-8,0 a -3,8%

+2,3 a +2,6ºC

-1 a -3%

-4 a -9%

-4 a -7%

-19% 0 a

-2%

Llarg termini (2071 - 2100)

+4,0 a +5,5ºC

-15 a -5%

-16 a -34%

+3,6 a +2,5ºC

-16,5 a -10,5%

+3,4 a +4,5ºC

-6 a -9%

-16 a -21%

-14 a -19%

-26 a -34%

-6 a -4%

Pir

ine

u

Curt termini (2011 - 2040)

+0,8 a +2,0ºC

-2 a +10%

- +0,8 a +0,9ºC

-9,0 a -5,0%

- - - - - -


- - - +2,2 a 1,4ºC

-11,0 a -6,4%

- - - - - -


+4,0 a +5,5ºC

-5 a +5%

- +3,8 a +2,6ºC

-21,7 a -13,5%

- - - - - -

Lit

ora

l / c

os

ta


+0,4 a +1,6ºC

-12 a 0%

- +0,7 a +0,8ºC

-6,5 a -1,7%

- - - - - -


- - - +2,0 a 1,4ºC

-5,3 a -3,0%

- - - - - -


+3,5 a +5,0ºC

-20 a -10%

- +3,5 a +2,5ºC

-14,3 a -9,5%

- - - - - -

Inte

rio

r


+0,8 a +2,0ºC

-7 a +5%

- +0,8 a +0,9ºC

-10,0 a +0,2%

- - - - - -


- - - +2,1 a 1,4ºC

-10,4 a -3,8%

- - - - - -


+4,0 a +5,5ºC

-15 a -5%

- +3,6 a +2,5ºC

-16,8 a -11,9%

- - - - - -

NOTA: Els rangs de variació venen donats per l'aplicació de diferents models climàtics, horitzons de

referència lleument diferents i/o la consideració de diferents escenaris (socioeconòmics) de partida. Els

escenaris de base o referència per a establir els rangs de canvi (habitualment el període 1961-1990) també

poden ser lleugerament diferents entre uns i altres casos.



Una vegada analitzats de manera resumida els estudis disponibles, s’observa un gran

consens entre els diferents resultats dels horitzons més allunyats. Reduccions superiors

al 15% respecte les aportacions històriques són plantejades a la pràctica totalitat de

treballs per a horitzons entorn el període 2071-2100. En horitzons més propers, la

divergència de resultats és major, però és coherent plantejar reduccions progressives al

llarg dels anys, de manera que es pot justificar una reducció mitjana de l’ordre del 10%

cap a meitat de segle XXI. De cara a l’horitzó 2033-2045, plantejat com a segon escenari

futur a les anàlisis de disponibilitat del present Pla, s’adopta aquesta reducció mitjana, del

10%, respecte dels històrics. En l’horitzó més pròxim (2021-2027) les incerteses són

majors, de la mateixa manera que hi ha incerteses sobre les eventuals tendències actuals

ja observades en alguns registres històrics, per la interacció d’efectes amb l’evolució tant

en els usos de l’aigua com en els usos del sòl a nivell de conca, les variacions pròpies

naturals del clima, etc. S’adopta, però, una reducció mitjana del 5%, coherent amb la

progressivitat esperada dels impactes i amb la proposta que la Instrucció de Planificació

plantejava per a l’horitzó 2027, heretada del Llibre Blanc de l’Aigua a Espanya (MIMAM,

2000), amb una disminució del 5% per a 2030 respecte el període 1940-1995 a les

conques internes de Catalunya.

A més d’aquestes reduccions mitjanes, s’espera que els règims hidrològics també canviïn

sensiblement, de manera que aquest factor, que pot ser crític a l’hora de gestionar els

recursos hídrics, és un element fonamental a l’hora de generar les sèries d’aportacions

futures que tinguin en compte l’efecte del canvi climàtic. Dels treballs avaluats és difícil

extreure resultats concrets o quantificacions detallades d’aquestes variacions esperades,

però, en tot cas, en tots ells es preveu que s’aguditzarà el règim hidrològic amb la

intensificació de l’estacionalitat, especialment en aquells àmbits més sensibles, com ara

els rius de tipus més mediterrani. Aquest efecte es planteja a la present planificació

considerant que, per exemple, una reducció mitjana anual de les aportacions de l’ordre

del 10% pot comportar una reducció més marcada als mesos d’estiu (fins a - 40%) que,

en alguns casos, es podria compensar parcialment amb certs increments als hiverns més

humits (+10%). Aquest esquema també seria vàlid, amb les corresponents magnituds

equivalents, per a altres horitzons. Més concretament, els escenaris considerats sota

condicions de canvi climàtic seran els de la taula T.9 següent. A la figura G.8 i taula T.7

del capítol 2.4.4. de la Memòria del Pla es pot visualitzar un exemple de quin seria l’efecte

sobre les aportacions d’entrada a l’embassament de Darnius Boadella per al segon

horitzó futur.



T. 9 Resum dels escenaris considerats sota condicions de canvi climàtic

Horitzó Condicions de canvi climàtic sobre les sèries d’aportacions

(respecte les sèries històriques representatives dels últims anys)

2021 - 2027 Es considera una reducció mitjana que pot ascendir a un màxim del 5%, més intensa, a priori, en períodes secs i als rius més irregulars. Així, als mesos d’estiu la reducció anual es pot doblar i als anys secs pot arribar a ser un 20% superior. Per contra, als anys humits es poden arribar a donar increments d’aportació de fins al 5%.

2033 - 2045 Es considera una reducció mitjana que pot ascendir a un màxim del 10%, més intensa, a priori, en períodes secs i als rius més irregulars. Així, als anys secs pot arribar a ser d’un 20% i, per contra, als anys humits es poden arribar a donar increments d’aportació de fins al 15%. Als mesos d’estiu les reduccions mitjanes s’intensifiquen, es poden doblar, i als mesos freds les reduccions poden ser gairebé imperceptibles.

De cara als pròxims anys, serà necessari continuar amb el seguiment i concreció

d’aquests impactes, amb actualitzacions de treballs com els esmentats i el complement

de nous, com els que ja són en marxa actualment, entre els quals es destacarien el

projecte MEDACC (Web) a les conques de Muga, Ter i Segre, o els de l’Observatori

Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC) (Web). Serà primordial, també, avançar en la

caracterització d’altres efectes de gran importància per a la planificació hidrològica

(canvis en la freqüència i intensitat d’aiguat, efectes lligats a la pujada del nivell del mar,

etc.) i en aspectes ja vinculats més específicament amb els reptes de la necessària

adaptació. Per aquest últim objectiu, es podrà comptar amb les experiències que es vagin

acumulant tant de casos pilot promoguts, també, al MEDACC i l’OPCC, com d’altres

treballs també vinculats amb l’Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya

(Web).

http://medacc-life.eu/

http://www.opcc-ctp.org/index.php?lang=ca

http://canviclimatic.gencat.cat/ca/



13. Bibliografia

Agencia Estatal de Meteorología. Generación de escenarios regionalizados de cambio

climático. Web

Agència Catalana de l’Aigua i Fundació Nova Cultura de l’Aigua (2009). Aigua i canvi

climàtic. Diagnosi dels impactes previstos a Catalunya. Web

CREAF, UPC, IRTA i ETC/SIA (2012). Projecte ACCUA; adaptacions al canvi climàtic en

l’ús de l’aigua (a les conques de Fluvià, Tordera i Siurana). Web

CETAqua i CRAHI-UPC (2012). Projecte Life+WaterChange ((Medium and long term

water resources modelling as a tool for planning and global change adaptation.

Application to the Llobregat Basin). Web

Consorci IDAEA-CSIC, ICRA, UB, UPC, UV, ICMAN-CSIC, EHU, URV, UdL, UPV i UPM.

Consolider-Ingeio 2010 Project Scarce: Assessing and predicting effects on water quantity

and quality in Iberian rivers caused by global change (2009-2014). Web

European Environment Agency (2012). Climate change, impacts and vulnerability in

Europe 2012. Web: http://www.eea.europa.eu/publications/climate-impacts-and-

vulnerability-2012

Generalitat de Catalunya i Institut d’Estudis Catalans (2010). Segon informe sobre el

canvi climàtic a Catalunya. Web

Intergovernmental Panel on Climate Change, WMO UNEP (2013-2014). Fifth Assessment

Report. Web

MAGRAMA i CEDEX (2010). Evaluación del impacto del cambio climático en los recursos

hídricos en régimen natural. Fitxer pdf

Servei Meteorològic de Catalunya (2011). Primer informe sobre la generació d'escenaris

climàtics regionalitzats per a Catalunya durant el segle XXI. Fitxer pdf

http://www.aemet.es/es/idi/clima/escenarios_CC

http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P17200198371242729159775&_nfls=false

http://www.creaf.uab.cat/accua/

http://www.life-waterchange.eu/

http://www.scarceconsolider.es/publica/P000Main.php



http://www15.gencat.cat/cads/AppPHP/index.php?option=com_content&task=view&id=736&Itemid=160

http://www.ipcc.ch/report/ar5

http://www.magrama.gob.es/es/cambio-climatico/publicaciones/publicaciones/Memoria_encomienda_CEDEX_tcm7-165767.pdf

http://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2014/11/19092102/informe_escenaris_SMC-JUN2011.pdf

iinnvveennttaarrii ddee rreeccuurrssooss hhííddrriiccss...

Documents