La Catalunyadels ibers, grecs,romans i visigots(800 aC- 700 dC)

III

A questa marca s’ha dividit en quatre apartats: ibers, grecs, romansi visigots. En l’àmbit del món ibèric destaca Ullastret com a jaciment

emblemàtic més visitat, i també la ciutadella ibèrica de Calafell pel seumodel museogràfic de reconstrucció in-situ d’un poblat ibèric. A nivellgeneral del país, sobresurt la Ruta dels Ibers que inclou bona part delsjaciments catalans visitables, agrupats segons les tribus o pobles descritsa les fonts clàssiques (ilercavons, indigets, laietans, ausetans, etc.).

La presència grega a les antigues colònies d’Emporion (Empúries)i Rhode (Roses) configura un eix bàsic on sobresurt el conjunt grecoromàd’Empúries, actualment inscrit a la llista indicativa del Patrimoni Mundialde la UNESCO.

El conjunt monumental de la Tarraco romana, reconegut com aPatrimoni Mundial per la UNESCO, comprèn diversos jaciments de la ciutati el Camp de Tarragona, que subratllen la importància pretèrita de lacapital de la Tarraconense, on residí l’emperador August durant dos anys.La petja romana s’estén per tot el territori català, amb l’existència denombroses ciutats d’origen romà o iberoromà, que atresoren un llegatimportant, tant des del punt de vista monumental com pel que fa aintangibles d’un gran potencial turístic: és el cas de Juli Cesar i la batallade Lleida, descrita pel mateix Cesar, o bé la presència d’August a Tarraco.

El llegat romà destaca també a Barcelona, Badalona, Girona, Granollers,Guissona, Isona, Lleida, Mataró, Tortosa i Vic, entre altres ciutats, quees vertebraven a través d’una densa trama de vies romanes. En aquestcas, destaca la Via Augusta, que comunicava Cadis amb Roma. L’espairural es poblà de vil·les dedicades a l’explotació agropecuària i moltespecialment al conreu de la vinya i a l’elaboració de vi, tal com es potcomprovar al celler romà (Cella vinaria) de Vallmora (Teià) al costat delqual s’ha construït el primer Centre d’Acollida Turística (CAT), que explicala romanització de Catalunya i els orígens de la viticultura al nostre país.La museïtzació del CAT gira al voltant de la figura històrica del llibertEpictet, vinculat a la mateixa Cella vinaria.

Del “període tardorromà i visigòtic” es destaca el conjunt de Bovalar(Seròs; Segrià), les esglésies visigòtiques de Sant Pere d’Egara (Terrassa),el conjunt episcopal de Barcino (Barcelona), el de Tàrraco (Tarragona)on sobresurten l’amfiteatre, la necròpolis paleocristiana i el mausoleude Centcelles, i la basílica i necròpolis paleocristiana i visigòtica d’Empúries(L’Escala). Aquests monuments expliquen també la història de la presènciade les primeres comunitats cristianes entre els segles IV i VII. Pel que faa les fortificacions originàries d’aquest d’aquesta època destaquen elcastellum de Sant Julià de Ramis i el castrum o ciutadella visigòtica dePuig Rom (Roses).

MA

RC

A

TEM

ÀTI

CA

* Proposta a considerar** Proposta preferent*** Proposta prioritària

Taula de valoració de les propostes sobre els Recursos Turístics Intangibles de Catalunya

MARCA TEMÀTICA

LA CATALUNYA DELS IBERS, GRECS, ROMANS I VISIGOTS III

PLA

D’IM

PLE

ME

NTA

CIÓ

DE

LS R

EC

UR

SO

S T

UR

ÍSTI

CS

INTA

NG

IBLE

S

Prioritat Acció recomanada Marca Turística Observacions

** Donar suport a la promoció i comercialització turística de la“Ruta dels Ibers”.

BarcelonaCatalunya CentralCosta BravaCosta DauradaCosta del GarrafTerres de l’EbreTerres de Lleida

*Aquesta ruta, gestionada des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, té 17 jaciments visitables i forma part delClub de Producte de Turisme Cultural de l’Agència Catalana de Turisme. *Cal implicar els gestors de recursos visitables, el sector d’hostalatge i restauració i les empreses de serveisculturals i turístics de la zona en la promoció d’aquesta ruta.*Seria important vincular els jaciments visitables a la Xarxa de Senders de Catalunya.*És important coordinar accions amb la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya.

*** Consolidar la ciutadella de Calafell i el poblat ibèricd’Ullastret com a destinacions de referència relacionadesamb el món ibèric a Catalunya.

Costa BravaCosta Daurada

*Cal implicar en el projecte els gestors de recursos visitables, el sector d’hostalatge i restauració i les empresesde serveis culturals i turístics de la zona.

** Promoure l’especialització i la diferenciació de l’oferta delsdisset (17) jaciments que conformen la “Ruta dels Ibers” id’altres jaciments ibèrics que puguin incorporar-se, permillorar-ne les opcions de promoció i comercialització.

BarcelonaCatalunya CentralCosta BravaCosta DauradaCosta del GarrafTerres de l’EbreTerres de LleidaPirineus

*L’oferta lligada a la Ruta dels Ibers s’estructura a partir dels territoris dels antics pobles ibers: ausetans,cessetans, ilercavons, ilergets, indigets, lacetans i laietans.*Caldria estructurar les noves propostes a partir de l’especialització dels jaciments: Alcanar i Tivissa es podrienvincular amb el món fenici i púnic, destacant-ne el seu paper a les guerres púniques; Calafell amb el comerçmarítim i la pesca; Olèrdola amb la producció de vi; Ullastret amb l’agricultura cerealística i el contacte amb elmón grec i romà.*El Pla de Dinamització Turística de les Terres de l’Ebre va impulsar la “Ruta dels Ibers de la Ilercavònia” , ambels jaciments del Castellet de Banyoles de Tivissa i la Moleta del Remei d’Alcanar, un producte turísticcomercialitzat per Ilercavònia Culture i Derto Travel. També s’impulsen actuacions al Castellet de la Roca-roja(Benifallet; Ribera d’Ebre).*Diversos jaciments ibèrics han sol·licitat incorporar-se a la Ruta dels Ibers, com és el cas del Mas Boscà deBadalona (Barcelonès) i del Castellot de Bolvir (Cerdanya).*Cal implicar els gestors dels recursos visitables, així com el sector d’hostalatge i restauració i les empreses deserveis culturals i turístics de la zona.

* Impulsar un projecte transfronterer Catalunya – Departamentdels Pirineus Orientals per coordinar la Ruta dels Ibers delMuseu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) amb el jaciment deRuscino del Departament dels Pirineus Orientals

BarcelonaCatalunya Central CostaBravaCosta DauradaCosta del GarrafTerres de l’EbreTerres de LleidaPirineusPirineus Orientals

-

* Promoure un projecte integrat “Ruta dels Ibers” del MACamb altres iniciatives d’Andalusia, Aragó i ComunitatValenciana

BarcelonaCatalunya CentralCosta BravaCosta DauradaCosta del GarrafTerres de l’EbreTerres de LleidaPirineus

Coordinar accions conjuntes amb les principals rutes ibèriques de territoris de fora de Catalunya: la “Ruta de losIberos por el Bajo Aragón”, la “Ruta Ibèrica Valenciana” i el “Viaje al Tiempo de los Iberos” (Andalusia). Enaquest sentit, es podrien plantejar possibles actuacions conjuntes de la divulgació i promoció turística.

** Promoure la connexió de la ciutadella ibèrica amb el passeigMarítim de Calafell per millorar-ne l’accessibilitat

Costa Daurada -

** Impulsar la creació d’un centre de recepció de visitants alpoblat ibèric del Castellet de Banyoles

Terres de l’Ebre -

** Impulsar la creació d’un centre d’interpretació al poblat ibèrico fortalesa dels Vilars a Arbeca

Terres de Lleida Vincular-ho amb l’agricultura i la ramaderia prehistòriques.

* Destacar la influència fenícia i púnica a les Terres de l’Ebre, elCamí d’Aníbal i les guerres púniques en relació amb elCastellet de Banyoles a Tivissa per integrar Catalunya al’Itinerari Cultural Europeu Ruta dels Fenicis - Camí d’Aníbal

Terres de l’Ebre L’Itinerari Cultural de la Ruta dels Fenicis del Consell d’Europa podria incloure el Castellet de Banyoles com undels punts clau d’aquesta ruta internacional. Caldria impulsar l’elaboració de l’expedient de sol·licitud.

*** Consolidar Empúries - L’Escala com una de les principalsdestinacions de turisme arqueològic i cultural

Costa Brava *Empúries està en la llista indicativa de la UNESCO de Patrimoni Mundial. És l’única colònia grega visitable dela costa peninsular *L’Escala compta amb el Museu de l’Anxova i la Sal com element patrimonial associat a la tradició dels salaonsde peix; organitza el Triumvirat Mediterrani.*Seria interessant impulsar la creació d’un centre d’interpretació sobre la vida i el comerç dels grecs als PaïsosCatalans a l’Escala o bé dins l’espai MAC-Empúries.*Cal millorar l’accessibilitat en transport públic al jaciment d’Empúries.*Implicar els gestors dels recursos visitables, el sector d’hostalatge i restauració i les empreses de serveisculturals i turístics de la zona en el desenvolupament de productes turístics específics.

32

PLA

D’IM

PLE

ME

NTA

CIÓ

DE

LS R

EC

UR

SO

S T

UR

ÍSTI

CS

INTA

NG

IBLE

S

MARCA TEMÀTICA

LA CATALUNYA DELS IBERS, GRECS, ROMANS I VISIGOTS III

33

Prioritat Acció recomanada Marca Turística Observacions

*** Consolidar la ciutat de Tarragona com una de les principalsdestinacions de turisme arqueològic i cultural. Vincular-hoamb els museus de Tarragona que atresoren el llegat romà.

Costa Daurada *L’actual Pla de Competitivitat Turística de la Tarraco romana pretén consolidar Tarragona com a una destacadadestinació de turisme urbà i cultural de la Mediterrània. El pla preveu crear nous centres d’atenció i acollidaturística dins l’espai urbà i a l’àrea de descans del Mèdol en col·laboració amb ACESA(Abertis).*Cal implicar el conjunt del sector turístic en el desplegament de les ofertes així com les empreses de serveisculturals i turístics de la zona.

** Consolidar el projecte de la Via Augusta a Catalunya com aruta turística cultural

BarcelonaCosta BravaCosta DauradaCosta de Barcelona-MaresmePirineusTerres de l’EbreTerres de Lleida

*Les vies romanes d’Espanya es troben en la llista indicativa de Patrimoni Mundial de la UNESCO *El Departament de Medi Ambient va impulsar la creació d’un sender de la Via Augusta a través d’un programaeuropeu INTERREG IIIB finalitzat el 2005, en què participaren diverses regions europees. A Catalunya es van ferdiversos estudis tècnics i es van instal·lar plafons interpretatius a Sant Joan del Pas (Montsià) i al coll dePanissars (Alt Empordà).*L’any 2008 es va crear un nou grup de treball sobre la Via Augusta integrat pel CAT de Teià, la Diputació deBarcelona, la Generalitat de Catalunya, la Fundació Abertis, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, el Museu deBadalona (seu de la xarxa), el Museu de Granollers, el Museu d’Història de Barcelona, el Museu de Mataró i laUniversitat de Barcelona. *S’impulsen accions de consolidació de la xarxa mitjançant un model d’adhesions que preveu la incorporació detots els agents interessats; la secretaria s’ubicarà a Badalona, Capitat Cultural de Catalunya el 2010.

** Promoure nous espais i punts d’interpretació, així coml’especialització dels llocs que compten amb un patrimoniromà destacat, sigui aquest tangible o intangible.

BarcelonaCosta BravaCosta DauradaCosta del Maresme-BarcelonaPirineusTerres de l’EbreTerres de Lleida

Impulsar l’estructuració de propostes consensuades de posada en valor del patrimoni romà. Lleida podriadestacar en aspectes com les guerres púniques, els cabdills ibers Indíbil i Mandoni i com a gran escenari de laGuerra Civil entre Cèsar i Pompeu; Guissona es podria especialitzar en alimentació romana; Caldes de Montbui iCaldes de Malavella en termalisme. En aquest sentit el Museu de Cambrils està construint el centred’interpretació de l’agricultura romana a la vil·la romana de la Llosa.

** Integrar en l’Arqueoticket gestionat per Turisme de Barcelonal’oferta romana de Badalona, Cerdanyola, Olèrdola, CAT-Teià iSanta Coloma de Gramenet

BarcelonaCatalunya CentralCosta del Garraf

L’arqueoticket és un multi-ticket que proporciona accés gratuït als cinc museus amb fons arqueològic romà deBarcelona.

*** Dinamitzar el CAT de Teià Costa de Barcelona –Maresme

Millorar l’accessibilitat del CAT i posar en marxa les vinyes romanes experimentals previstes en el projecte inicial.Integrar el CAT en l’Arqueoticket, convertint-lo també en punt d’informació sobre l’eix de romanitzaciò Barcino(Barcelona), Baetulo (Badalona), Iluro (Mataró) i el conjunt del Maresme.

** Promoure les festes de recreació històrica ibèriques i de lescultures clàssiques grega i romana. Donar suport a lesiniciatives existents i promoure’n l’especilaització.

BarcelonaCatalunya CentralCosta BravaCosta DauradaCosta del GarrafTerres de l’EbreTerres de Lleida

*Actualment (2010) se celebren a Catalunya catorze esdeveniments anuals de recreació històrica de la presènciaibèrica, grega i romana. Es tracta del Cap de Setmana Ibèric, realitzat de forma simultània als disset jacimentsintegrats a la xarxa del MAC; les festes iberes de Premià de Dalt (Maresme) i de Santa Coloma de Gramenet(Barcelonès); el Mercat iber de Sant Miquel a Alcanar (Montsià); el Mercat Iber de Cerdanyola del Vallès (VallèsOccidental); el Convivium Sigarrense de Prats de Rei (Anoia); el Defrutum Olerdolanum a Olèrdola (Alt Penedès);la Fira Ibero-romana de Cabrera de Mar (Maresme), el Ludi Rubricati a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), laMagna Celebratio (Badalona), el Mercat romà i els capvespres a la romana d’Iesso a Guissona (La Segarra), laRenovatio Arragonis a Sabadell (Vallès Occidental), Tarraco Viva-Jornades Internacionals de Divulgació HistòricaRomana a Tarragona (Tarragonès) i el Triumvirat Mediterrani a L’Escala (Alt Empordà).*Implicar els gestors de recursos turístics visitables, el sector d’hostalatge i restauració i les empreses deserveis culturals i turístics en el desplegament d’aquestes iniciatives.

*** Promoure els espais associats al món tardorromà, visigòtic ipreromànic.

BarcelonaCatalunya CentralCosta BravaTerres de Lleida

*Impulsar estratègies de posada en valor del llegat històric vinculat a les primeres comunitats cristianes, comel conjunt de Bovalar (Seròs), les esglésies de Sant Pere d’Egara (Terrassa), el conjunt episcopal de Barcino(Barcelona), la basílica i necròpolis paleocristiana i visigòtica d’Empúries (L’Escala) i el conjunt de Tarraco(Tarragona), destacant-ne l’amfiteatre, la necròpolis paleocristiana i el mausoleu de Centcelles. El castellum deSant Julià de Ramis i el castrum o ciutadella visigòtica de Puig Rom (Roses) són exemples d’establimentsmilitars, mentre Bovalar és un exemple d’hàbitat rural. *Aprofitar fets històrics singulars com el rapte de Gal·la Placídia pel cabdill Ataülf i el seu trasllat a Barcelona quees converteix en capital dels visigots per reforçar els productes turístics. *Aprofitar el llegat tardoromà del Museu d’Història de la Ciutat (Barcelona).

** Incorporar els principals recursos de turisme arqueològic deCatalunya a les webs turístiques més visitades, sobretot lesinstitucionals, ACT (www.turismedecatalunya.com/cultura) iTurespaña (www.spain.info)

Totes les marques -

** Incorporar l’oferta d’espais, recursos visitables i empreses deserveis culturals, educatius i turístics, allotjaments irestaurants en el portal especialitzat en turisme arqueològicwww.arqueotur.org

Totes les marques *El portal www.arqueotur.org és una iniciativa gestionada per la Universitat de Barcelona que compta amb elsuport del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat, el Ministeri de Cultura, l’AgènciaEspanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament i la Fundació Caixa de Catalunya. Actualment téun promig de 12.000 visites diàries. El portal es presentarà el 2010.

MARCA TEMÀTICA

LA CATALUNYA DELS IBERS, GRECS, ROMANS I VISIGOTS III

PLA

D’IM

PLE

ME

NTA

CIÓ

DE

LS R

EC

UR

SO

S T

UR

ÍSTI

CS

INTA

NG

IBLE

S

34

MAPA DE SÍNTESI DELS PROJECTES I RECURSOS PRIORITARIS

Marca turística

Límit comarcal

Elements paleocristians i visigots

Elements grecs

Elements ibers

Elements romans

Museus

Font: Elaboració pròpia

0 30 km15

98

7

6

5

4

3

2

1

16

15

14

13

12

11

10

17

Identificació1. Calafell2. Ullastret3. Lleida4. Tarragona (museus)5. L'Escala6. Roses7. Roda de Berà8. Teià

9. Badalona (museus)10. Barcelona (museus)11. Altafulla12. Constantí13. Terrassa14. Seròs15. Tivissa16. Vilars d'Arbeca17. Caldes de Montbui

***

PLA

D’IM

PLE

ME

NTA

CIÓ

DE

LS R

EC

UR

SO

S T

UR

ÍSTI

CS

INTA

NG

IBLE

S

MARCA TEMÀTICA

LA CATALUNYA DELS IBERS, GRECS, ROMANS I VISIGOTS III

35

MAPA DE SÍNTESI DELS PROJECTES I RECURSOS PREFERENTS

Marca turística

Límit comarcal

Ibers

grecs

Romans

Visigots

Museus

Font: Elaboració pròpia

1. Alcanar2. Premià de Dalt3. Santa Coloma de Gramenet4. Cabrera de Mar5. Tona6. Cerdanyola del Vallès7. Roda de Ter8. Barcelona9. Girona10. Olèrdola11. Reus12. Mataró13. Sant Feliu de Guíxols14. Tivissa15. Tornabous16. Palafrugell17. Barcelona (Museus)18. L'Escala19. La Jonquera20. Tortosa21. Roses22. Cabrera de Mar23. Girona24. Tona25. Sant Boi de Llobregat26. Badalona (Museus)27. Guissona28. Olèrdola29. Tarragona30. Mataró31. Tossa de Mar32. Monistrol de Montserrat33. Vic34. Cambrils35. Roses36. Cercs37. Tarragona (Museus)38. Seròs39. Soses

Identificació

0 30 km15

9

8

7

6

5

4

3

2

1

39

38

37

36

35

34

33

32

31

30

29

28

27

26

25

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

**

MARCA TEMÀTICA

LA CATALUNYA DELS IBERS, GRECS, ROMANS I VISIGOTS III

PLA

D’IM

PLE

ME

NTA

CIÓ

DE

LS R

EC

UR

SO

S T

UR

ÍSTI

CS

INTA

NG

IBLE

S

36

MAPA DE SÍNTESI DELS PROJECTES I RECURSOS A CONSIDERAR

Marca turística

Límit comarcal

Ibers

grecs

Romans

Paleocristià

Museus

Font: Elaboració pròpia

Identificació

1. Vilanova i la Geltrú2. Cunit3. Tarragona4. El Vendrell5. Badalona (Museus)6. Tàrrega7. Barcelona (Museus)8. Lleida9. Granollers10. Montcada i Reixac11. Cabrera de Mar12. Premià de Dalt13. Folgueroles14. Palamós15. Benifallet16. Sallent17. Gandesa18. Soses19. Roda de Ter20. Lloret de Mar21. Sant Julià de Ramis22. Artesa de Segre23. Vinebre24. El Brull25. Girona26. Barcelona27. Isona i Conca Dellà28. Pineda de Mar29. Sant Pau de Segúries30. Vila-Rodona31. Seròs32. Els Prats de Rei33. Vilassar de Dalt34. Lleida (Museus)35. Barcelona36. El Vendrell37. Manresa38. Granollers39. Guissona40. Tarragona41. Martorell42. Sabadell43. Sant Julià de Ramis44. Artesa de Segre45. Cabrera de Mar46. Mataró47. Caldes de Malavella48. Sant Boi de Llobregat49. Llinars del Vallès50. Lloret de Mar51. L'Escala52. Argentona53. Tossa de Mar54. Salou55. La Garriga56. Santa Cristina d’Aro57. Barcelona58. Girona59. Sant Julià de Ramis

0 30 km15

98

7

6

5

4

3

21

5958

57

56

55

54

5352

51

50

49

48

47

46

45

44

43

42

41

40

39

38

37

36 35

34

33

32

31

30

29

28

27

26

25

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15

1413

12

11

10

*