Revista de l'AssociacióCultural Ariany.

Gener - Febrer "1.993.N. 183 PVP.:300 Ptes.

1ÖDANYSMIROII I FS BALEARS

FESTESDE

SANT ANTONI ABAT

ABIANY, 1993.

Portada del programa de les festes de Sant Antoni d'enguany,

••?.—

NAIXEMENTSDia 4 de. Febrer va néixer en

Jean Tous Esteva, fill d'en* Joani de na Catalina.

Enhorabona!

Reis 1993

CASAMENTSDia 20 de Febrer es varen

casar en Sebastià Ramis Riera ai*na Francisca Maria CaldenteyVanrrell.

Enhorabona !Nota: Les persones que

estiguin interessades en que espubliqui alguna fotografia, l'han

Coni ja és costum dia 5 degener els Reis passaren perAriany per adorar al Nin Jesús ifer entrega dels regals a nins inines i no tan nins, del nostrepoble.

L'acte va tenir lloc al'església, a on després de lamissa arribaren els tres màgics ijuntament amb els pastoretsadoraren el Nadó, acte seguitferen entrega dels regals,l'organització va córrer a càrrecdels Quintos.

ContenidorFa unes setmanes que s'ha

instal·lat a s'aljub de sa Plaçaun contenidor per tirar-hi nomésvidre, hem d'aplaudir aquestainiciativa, ja que el vidre és unmaterial reciclable, també volemfer una crida que si teniubotelles de \ridre no les poscudins sa "basura" de cada dia,millor que les dugeu a n'escontenidor, encara que sigui unpoc de molèstia, tots hi surtiremguanyant!

Carnaval 1993

El darrer dissabte de carnavales raren fer a Ariany dos ballsde carnaval, un esteia organitzatper sa tercera edat i el feren an'es Local; l'altre esteiaorganitzat per es Quintos i elferen a Ca Ses Monges, tant uncom l'altre varen esser un èxitde participació.

El darrer dia de Carnavalforen ets al·lots de s'escola queferen una "Rua" per es carrersdes poble, va esser una llàstimaque el temps no acompanyàs.

ANAGRAMA COMMEMORATIUDE L'ANY MIRÓ 1993

Enguany es compleixen 100 anysdel naixement del pintor Joan Mirói per aquest motiu l'any 1993 ésl'any Mironià, per tal cosa s'hadissenyat un anagrama que ara vospresentarti i que tot l'anypublicarem a cada número de sarevista, tal com ens ho hasuggerit la Conselleria deCultura.

de fer arribar a la redaccióla revista.

de

ARIANYRevista Local Independent

Plaça de sa Creu, 207529 Ariany

Telèf.: 56 12 87D.L.: PM 207-1971

Edita;Associació Cultural Ariany

Grup de Redacció:Gabriel Frontera MestreJaume Taberner RibotCatalina Pont JuliàTomeu Bauçà Frontera

Margalida Taberner RibotJoan Molines Julià

Dibuixos ;Jaume Capó Sansó

Imprimeix:Apóstol y Civilizador

•'r 'V ~V ~V "V

Els articles, cartes icomunicats publicats

en aquesta revista solsexpresen 1'opinió dels

seus autors.

DEFUNCIÓ DE MIQUELMARQUÈS COLLEl passat mes de desembre va

morir Miquel Marquès i Coll, deSóller, que era president d'honorde l'Associació de la PremsaForana. Descansi en pau.

1ÖDANYSMR<5IL

PREMIS DE LA PREMSAFORANA '92

Els premis de la Premsa Forana del 1992, que estansubvencionats per «Sa Nostra», es varen atorgar de la se-güent manera:

-Premi Llevant (informació, entrevistes i reportatges) a1 Pere Josep Calafat i Vich, de «Coanegre» de Santa Maria.

-Premi Migjorn (investigació històrica) a Francesc Ca-nuto Bauzà, de «Mel i Sucre» de Sant Joan.

-Premi Ponent (opinió) a Miquel Cardell Santandreu,de «Llucmajor de pinte en ample».

-Premi Tramuntana (fotografia) al conjunt de corbetesde la revista «Ressò» de Campos.

-Premi d'Ordenació i Catalogació de l'Hemeroteca, aRafel Bordoy Pomar, de la revista «Santa Margalida».

A proposta de la revista «Artà», es va entregar unamenció honorífica a Llorenç Terrassa «Es Porqueret de saPellissa».

PluviòmetreGENERNo va ploure gens.FEBRERDia 4...Dia 5...Dia 8...Dia 12..Dia 13..Dia 14..Dia 17..Dia 22..Dia 24..Dia 28..

. 2 1.

. 5 1.

.16 1.

. 6 1.

.21 1.

. 2 1.

. 2 1.

.51.

. 2 1.

. 2 1.Total 63 1.

Any 1990...620 1.Any 1991...629 1.Any 1992...538 1.

'UN HOME QUE HA FET PAÍS" GRÀCIES, LLOMPART...t..

El passat h de febrer va morir a Palma en JosepMaria Llompart, a l'edat de 67 anys.

Amb Llompart desapareix un dels millors poetesque ha donat la nostra terra en aquest segle, peròtambé un dels intel·lectuals més lúcids, abrandats icompromesos amb la nostra cultura.

Sigui el nostre homenatge la reproducció d'unsquants poemes seus.

CAMÍ FLORIT

Llevamà, card, fonollassa,rosella, cascall, lletsó,vinagrella, corritjola,ginestra, aritja, fonoll,passionerà, cugula,mare-selva, safrà bord,floravia, canyaferia,baladre, argelaga, albó,falguera, olivarda, estepa,clavell de moro, coscoll,heura, contell, englantina,vidalba, murta, maimó,cama roja, campaneta,ravenissa, bruc, guixo(i en l'aire color de vaumaPesgarrifança d'un poll).

HIVERN

"UN HOME QUE HA FET PAÍS"GRÀCIEaLLOMPART.

Morir, senzillament, —morir-nos—aquest hivern tan prim, de plomes d'àngela les set de capvespre, quan els vidreses tornen de vellut, quan la campanadolcissima de l'ombrarepica antics perfums de llenya secai enamora, pel Born, els blaus fantasmes.Oh, morir-nos així,tan delicadamentperfectes. Plorarienper nosaltres, potser, neules estranyes,betlems de sucre candi, alcoves buides.

Mira els petits records,infants vellíssims, al voltant de la llar.Saps que hi ha un pam de neu a les paraules?Mira-la aquí devoracorrecta i ben a punt, com de per riure,aquestapetita cosa, humil , sense importància,això tan simple, tan sabut; la mort.

ELS DIUMENGES A LA TARDA REBÍEM VISITES

Deixaven els abrics al penja-robescom qui hi deixa la pell de la mort pròpia,esquifidament quotidiana.Ben lligada la màscara —la personatràgica— sembraven la llavorde la conversa fonogràficadins l'aire de paperde la sal.El disc, un xic ratllat, s'entrebancavaadesiara. S'obrien els badalls;els ventallses tancaven.Hi havia l'oncle, la tia, les cosinescol·legiales.La llum de l'horabaixamenjades d'arnes.Jo, en un racó, tot sol, sense fitarullades de la mort, jugavaamb els soldats de plom.

PRIMAVERA

Eres tu el camp, o el camp enamoraves?Coneixies l'abril i ja et somreiaun dimoni boiet a flor de galta.

Veniesper un caminet ros de mitja tarda.Flames del vent cremaven blaus domassosd'aigua de mar, em duiesun paner d'ametllons, copinyes, nacres,i tenies la veu color de rosa.

Temps era temps, amor, temps era temps!

Parlàvem... Jo no sé de què parlàvem;d'exàmens de llatí, o per venturad'un llibre de poemes. El crepusclese'ns moria a les mans com un fresquíssim papallóvirolai. Cavalls de l'ombrala sang ens galopaven.

Temps era temps, amor, temps era temps!

Dissabte de capvespre, sense escola.Qui recorda?... Qui sap?... Mira la pluja.

Sant Antoni 1993Dia 17 de Gener, es celebra una de les

festes de més tradició dins el nostre pobled'Ariany, la de Sant Antoni, -i enguany elbon temps va acompanyar.

La festa ja va començar el vespre abansamb els foguerons, la sobrassada torrada,coca, bunyols i l»n vi, tampoc hi ira mancarel ball. La participació d'aquest any vaésser molta, ja que varen ésser nou elsfoguerons que es raren cremar al llarg de lavetllada, començant per el de la TerceraEdat, tal vegada un dels més concurrits, isense desmerèixer els altres, que noquedaren darrera.

Ja el dia de Sant Antoni, con es costum,a la sortida de l'ofici tengué lloc larecollida de joies, per Sant Antoni i eldimoni, per a les tres i mitja del'horabaixa seguir amb les beneïdes i ladesfilada de carrosses amb honor al Sant,que per cert no varen ésser moltes.

Tampoc podia faltar la rifa de laporcelleta i que l'assortada d'aquest any iraésser na Franciscà Frontera "Tovella".

Els premis de les carrosses \raren quedarde la següent manera:Primer premi: "Sa Balança"Segon premi: "S'helicòpter"Tercer premi: "Economia submergida"Quart premi: "Llepolies"Cinquè premi: "Quintos"

Catalina Pont Julià.

Primer premi:"Sa Balança"

Segon premi:"S'helicòpter"

Sant Antoni 1993

Tercer premi:"Economia submergida"

Cinque premi:

"Quintos"

-6~ Un poc de totM A T A N C E S

El passat 6 de febrer, es varentornar celebrar a Ariany unes ma-tances sonades.Com supôs recordareu, l'any

passat, A3 TV i el Diari ÚltimaHora, varen voler fer unamatança per tenir-la filmada decara a an documental que per certencara no s'ha ofert per TV.L'any passat va sortir una festa

tan rodona, que el mateix dia jaes va pensar per part de l'impul-sor D.Bartomeu Enseñat i per partdel.nostre batle, que aquesta ma-tança pogués tenir continuïtat ies pogués celebraren propers anysja que això podria arribar a su-posar una bona imatge pelnostre poble, a part de que sor-tiria pels mitjans de comunicaciói això sempre és important.Fou així, que a final d'any i

després d'aprovar-ho en Ple Muni-cipal, el batle va decidir posaraltra vegada fil a l'agulla i vaproposar a l'Associació Culturald'Ariany que ho organitzàs i quel'Ajuntament ho patrocinaria.La diada, va anar de lo millor,

bon temps, bon porc i bons matan-cers i matanceres que feren que amitjan horabaixa ja estàstot llest i preparat,llonganissesi botifarrons per una part, arròsde matances i pilotes per una al-tra i una bona pastera plena debunyols per rebre a ses persona-litats que anaven arribant perenrevoltar-se al foguero jaencès als quatre cantons entreballs i sons de xeremies.He de destacar, la presència de

Maria Antònia Munar, presidentad'UM; José Mi. Gonzalez Ortea,portaveu de PP-UM al Parlament;Nicolau Tous d'UM, regidor des'Ajuntament de Palma; CatalinaEnseñat, Directora General delMedi Ambient; Josep Mèlia, perio-dista i advocat; Tomeu Poquet,periodista i crític musical; JoanRamonell, batle de Montuiri;Bartomeu Enseñat, folklorista,acompanyat de s'Escola deMúsica i Dances de Mallorca; sen-se oblidar al nostre batle Antoni

Pascual i En Guillem Frontera,actual director del Casal Solle-

ric.Com podeu veure, moltes persona-

litats que disfrutaren i molt,primer amb el menjar, quines pi-lotes! deia tothom, i després ambel sarau que es va muntar.A3 TV, va venir per filmar elball "Es tió Paper", com va riu-re sa gent! i acte seguit, ja vacomençar el ball, cançons, jocs,gloses i demés, en una paraula,altar fumat i missa de tres, finsi tot Na Maria Antònia Munar, quesembla no respirar per no despen-tinar-se, es va voler juntar alrotle per ballar i hauríem pogutseguir i seguir, però és mi-llor quedar-ne en ganes que emba-fats i es va decidir deixar-ne unpoc per l'any que ve ja que sem-bla que aquesta festa es vol quequedi institucionalitzada i finsi tot ja hi ha qui s'ha ofert perpatrocinar part de la festa.A la despedida, tots els

convidats se n'anaren amb botifa-rrons, fins que n'hi va haver illonganisses i segons m'han contatels qui l'han provada, non'havian menjada de tan bona mai.I això va esser la festa.

Lo que es pretenia, s'ha complertposar en .marxa una festa,que pot arribar a suposar nom pelpoble.Però tal volta, serà bo que co-

negueu, la crònica que apareguéal diari Baleares uns dies des-prés, firmada pel crític musicali periodista Tomeu Poquet i quereproduesc íntegrament.

ANIMACIÓN Y FIESTA EN"SES MATANCES D'ARIANY"

Al faltar el ambiente adecuadopara el cultivo de nuestras cos-tumbres impuesto por el mundo ac-tual tan cambiante, la decisiónde protegerlas luchando contratodo escollo incrementa su. valia.No es fácil conservar nuestrastradiciones en los tiempos quecorremos y conocidos de todos son•los motivos, por eso contemplamos

lamentablemente su desaparición

sin retorno posible. Conmueve,por tanto, a quien como yo y tan-tos otros que estamos tan pegadosa "lo nostro", presenciar y tomarparte activa en un hecho pecu-liar tan enraizado en las fami-lias de la payesia: la matanzadel cerdo, en otro tiempo alimen-to básico en la cocina mallor-quina.

Si, por una parte, causa emo-ción, por otra alegra comprobarque todavía hay quien no reparaen esfuerzos ni sacrificios paraconservar, reinstaurar e institu-cionalizar "ses matances" con susritos, sus canciones y sus "tona-des" tan tradicionales. Esto su-cede en el pueblo de Ariany; Son"ses matances d'Ariany", que conentusiasta colaboración de unaserie de familias y el apoyo desu alcalde, Antonio Pascual, y elperiódico de aquella villa, hanlogrado resucitarlas con la mismaestima, encanto y realce de anta-ño. Así crearon el ambiente elsábado, obligando a los concu-rrentes a respirar atmósferas conolor a "llonganisses" y "butifa-rrons", este grupo de "arianye-res" que, tras la labor de elabo-ración, nos alegraron con su re-pertorio exhaustivo de cancionesde "bulla" tan picantes como la"sobrassada".Presente estaba el garboso "fo-

guero" que alegraba y calentabael ambiente de la calle y quesirvió para abrir el apetito alos numerosos invitados dispues-tos a calmarlo sin reserva con laabundante cena.Ocuparon »esa Mä.Antònia Munar y

su marido; Nicolau Tous, regidordel Ajuntament de Palma; GuillemFrontera, Joan Ramonell, alcaldede Montuiri; Josep Mèlia,José Mä.González Ortea y esposa yotras personalidades de lapolítica y de la cultura. Ademásdel citado grupo de "arianyeres",amenizaron la fiesta el "glossa-dor" Joan Frontera y el numerosogrupo de la Escola de Música iDansa que dirige Bartomeu Enseñattambién presente. El Grupo Serra

Un poc de tot _7—

colaboró con la presencia de Pau-la Serra al frente de televisiónde Antena-3 con el objeto de re-goger la grabación in situ de ladanza del "Tió Paper", tipica de"ses matances", que engrosará elimportante tesoro ya filmado delas canciones y faenas agrícolasde Mallorca.La fiesta, "que es diu matances

i -són porqueries", se prolongohasta altas horas de la madruga-da. Y al enfilar rumbo hacia Pal-ma recordé a Joan Frontera con su"glossada":Jo no sé si ho he fet bé0 si vos agradaràque l'any que ve pogueu tornar1 jo cançons vos pugui feri si trobau que ho he fet béun aplauso m'heu de dar.

CANÇONS FETES PER L'M) ENJOAN FRONTERA EN MOTTO DE SESMATANCES D'ARIANY.

Ara que tots hem sopati tots tenim sa panxa inflada,jo faré un poc de glosadai després d'aquesta balladaes sopar quedarà assentat.

A mi mai del món m'ha agradatfer cançons improvisades,m'estim més fer-les pensadesi així mai dic cap desbarat,i a més si hi ha cap autoritatque ses faltes són més notades.

I perquè tot surti més clar,ho he escrit a un paper,i perquè tot surti més bé,ja que es llegir a mi no hem ira béen Francesc Vallcaneras ho llegirà.

A tots vos vull saludarperquè sinó faltaria,tenim aquí en companyiapart de la Unió Mallorquinai la Presidenta Maria A. Munarun "aplauso" li hem de donar,perquè ella és molt guapa i. finai com a dona lo que voldria,que per tot pogués triunfar.

També faré una cançó -oc.però tots l'heu d'escoltarper tots es partits que aquí hi haque ara haurem d'anar a votari es partit bo hem de triarperquè mos pugui governari ara podem triar es millor.

Tampoc mai hem de deixar,a n'es nostro batle actualque ho és en TOAI Pascualtambé un "aplauso" li hem de darperquè amb noitros ha d'estarque això és lo més normal.

A D. Bartomeu Enseñat,també una cançó li faré,perquè ell és molt arianyerperquè així ho ha demostrat.

També es xeremiers,que de bona hora han venguthan tocat, han menjat i ha begutque ja no faltava res més.

També ha vengut un senyoramb D. Bartomeu Enseñat,i si lo que feim li ha agradattambé pot publicar-ho.

Per tots jo desitjaria,'que es sopar vos caigués béperquè a n'es poble arianyersi feim menjar sol sortir béque és menjar de la pagesia.

També hem fet un foguero,con es que férem l'any passat,hem cantat i hem ballati tot ha anat de bo a millori sense fer cap desbarathem acabat sa funció.

Ha ïrengut sa televisiói moltes coses ha filmatperquè surti en funcióper tot el nostro interiorque és la nostra Comunitat.

Cada any solem fer matances,i un bon porc solem matarperquè no volem deixarses costums que mos varen ensenyarses nostres generacions passadesidò que surtin ben encertadesi amb salut les vos pogueu menjar.

S'enhorabona vull dar,a sa cuinera i camareres,perquè totes elles són molt feineresi per tot saben posar sa mà,bunyols tantié saben trempari també són bones bunyoleres.

Ara ja hem despediréperquè aquesta és sa darrerajo som en Joan Fronterad'es nostro poble arianyerque si en res m'heu de menestermandau que vos serviréi si puc no quedaré a darrera.

Jo no sé si ho he fet bé0 si vos agradaràque l'any qui ve pogueu tornar1 jo cançons vos pugui feri si trobau que ho he fet béun "aplauso" m'heu de dar.

CONSORCI D'AIGÜES

Una comissió integrada pels bat-ies d'Algaida, Ariany, Hontuïri iSineu, així com tècnics .del CIM,decidiran si s'adjudiquen les o-bres d'abastiment, sanejament imanteniment del Consorci d'aigüespel Pla de Mallorca, a Codagua oa la unió temporal entre MelsiónMascaró i Entrecanales i Cubier-tas.Aquesta comissió, haurà d'estu-

diar les ofertes econòmiques pre-sentades i abans d'un mes, es co-neixerà quina empresa realitzaràles obres.Codagua, ha presentat dues ofei—

tes: 1064 i 1187 milions, sense oamb Sencelles. Així mateix, elmetre cúbic d'aigua dels dos pri-mers anys, queda fixat en 93'78o 86'78 fs. amb o sense Sencelles.La cuota fixa bimensual és de700 Ph.. en els dos casos.Per altra part, la unió temporal

Mascaró, Entrecanales i Cubiertasha presentat una oferta única enun pressupost global de 1597 mi-lions. Els dos primers anys, elpreu del metre cúbic d'aigua, se-rà de 102 PK. i la quota fixa bi-mensual, de 700 Pis..

-8-

L'empresa que al final seràl'adjudicatària, haurà de dur aterme les obres d'abastiment isanejament que queden pendentesen el Pla així com assumir elmanteniment de les mateixes.El CIM per la seva part, té pre-vista una inversió de 1000 mi-lions en un termini de 4 anys.Mirant per damunt les dues ofer-

tes, crec que no hi ha color, jaque Codagua presenta una ofertasensiblement inferior, ara bé, notene la lletra menuda davant i enqualque punt o qualitat deservei deu haver-hi la diferènciai això correspon a 1 acomissióestudiar-ho, esbrinar-ho i deci-dir quina és la millor pels inte-ressos de la Mancomunitat.

PRESUPOST DE LA MANCOMUNITAT D^ESPLA PER L'ANY 1993

En Ple celebrat a Porreres i enl'abstanció dels Ajuntaments deSencelles i Maria de la Salut iel vot negatiu de Vilafranca deBonany, es va aprovar el pressu-post d'enguany per la mancomuni-tat que puja a 241.633.901 fo., su-posant aquesta quantitat més deldoble que l'any passat en el qualla quantitat estava al voltantdels 120 milions.Aquest increment, és degut a una

sèrie d'inversions a realitzarentre les quals, destaquen els35 milions destinats a posar enmarxa la nova seu de la Mancomu-nitat a Petra, els 63 milions pelnou contracte de recollita i eli-minació de residus sòlids adjudi-cat a FOCSA i en pricipi,també hi havia una partida prouimportant de 43.750.000 Ik per po-sar en marxa la nova Policia Man-comunada, que ara ja no es durà aterme per les raons que a una al-tra part explicaré, per tant,aquesta quantitat seguraments'haurà ,de rebaixar del pressu-post, o esdestinaràa altres in-versions.En quant als ingressos, les

principals aportacions vendran dela Conselleria d'Hisenda, del CIMi del Govern Balear.

Un poc de totNO A LA POLICIA MANCOMUNADA

\

Si hi ha hagut un tema estrellaa n'aquesta secció durant els da-rrers mesos, ha sigut sens dubte,tot lo referent a la Policia Man-comunada, projecte que es remon-tava a l'any 1987.Aquest cos de policia que s'ha-

via de crear per cuidar la segu-retat del Pla de Mallorca i ques'esperava començàs a operar pelmarç o abril d'enguany, ha quedatesvortat i s'hauran de cercar al-tres alternatives.Lo que és segur, és que estava a

punt de posar-se en funcionament,fins i tot s'han fet inversionsen la que havia d'esser la seu dela mateixa a Sineu i els futurspolicies ja estaven fent elscursets pertinents i tot se n'haanat a norris per la sentènciadel Tribunal Constitucional delpassat 11 de febrer, estimant el

recurs presentat per l'Estat con-tra una disposició adicional dela Llei de Coordinació de Poli-cies Locals de la Comunitat quepermetia als Ajuntaments, manco-munar aquest servei, aprovada alParlament l'any 1988.El Tribunal Constitucional, es

basa, per dictar la sentència, enla "Ley Orgánica de Fuerzas ycuerpos de Seguridad del Estado"del 13 de Març de 1986 que esta-bleix que les policies locals se-ran creades pels ajuntaments iprohibeix la seva actuació foradel municipi.Segons el Conseller adjunt a la

Presidència, Sr. Francesc Gilet,el Tribunal Constitucional ha en-tès que l'àmbit de la Mancomuni-tat és superior al d'un municipi.Així mateix, el Sr. Gilet,

ha confessat acatar la sentènciaperò que llamenta que no hagiestat possible posar un poc mésde seguretat al Pla de Mallorca ique el Govern no pretenia crearun cos nou de policia, tan solsvolia resoldre la inseguretat.Una vegada coneguda la sentència

una comissió de baties de la Man-comunitat va demanar una reunió

al Delegat del Govern, Sr. GerardGarcia, amb la finalitat de cer-car sol·l-ucions.Aquesta reunió es va dur

a terme el passat 25 de febreramb el compromís per part de laDelegació d'incloure en els seuspressuposts pel 93, la dotació de6 Guàrdies Civils més dedicatsexclussivament a la zona del Pla.Aquesta xifra, suposa un incre-

ment del 20% del número de Guàr-dies que operen actualment alPla i que és de 29. Endemés, s'hade tenir en compte, que hi ha unaltre servei de 37 agents que re-parteix la seva vigilància entrela Mancomunitat i altres termes.La sol·lució va semblar adequada

als representants i es va acordartenir unes reunions periòdiquescada 2-3 mesos de cara a una mi-llor coordinació entre elDelegat del Govern, els batiesdel Pla i els responsables de laGuàrdia Civil.Per altra part, cal dir que el

Sr. Gilet, s'ha compromès a des-viar els diners que pensava des-tinar a la Policia Mancomunada,50 milions de fe, a les policieslocals dels 13 municipis de laMancomunitat, cada ajuntamenthaurà de realitzar una petició deles necessitats de material i enfunció de les mateixes, es dona-ran les ajudes.També es va acordar que totes

les policies es dotin d'una emi-ssora de ràdio per estar en con-tacte.

Joan Ramonell, Secretari de laMancomunitat, va manifestar queels municipis que no tenen Poli-cia Local, l'hauran de crear i laresta, hauran d'adequar el númerode policies al d'habitants.I aquí s'acaba la història. Ja

ho veis, sembla que la Llei vul-gui amparar als delinqüents; esvolen posar traves a la delin-qüència i l'únic que trobam, sónproblemes i negatives.Per tant, vius i ungles,

ulls ben oberts i clau al panyque ja sabeu allò de que "qui bétanca, bé obri".

EL PLA ZONA D ESPECIAL INTERÉS

El Conseller d'Economia, Alexan-dre Forcades, va presentar alsbaties del Pla, el programa querecolleix el Pla de ReactivadoEconomica d'questa zona de l'illaMitjançant aquest pla, es vol

favorir el desenvolupament o man-teniment d'iniciatives emprese-rials, que ajudaran a la millor

Avui parlarem d'un altrecostum de Pasqua que també ja només es recordat pels vells, peròque en altres temps va tenirmolta popularitat i participació:Els "Pancaritats".

És bo d'endevinar que aquestaparaula és una deformació de "paen caritat", vol dir, menjar totsplegats i repartir la menjuaentre els altres; airb unaparaula: fer del menjar unacaritat.

Això passava un pic a l'any iera generalment el d ¡'mengedesprés de Pasqua deRessurrecció. A tots els poblesde Mallorca, a cada casa, ompliensenalles i cistelles de menjar;pa, embotits, panades, coques icrespells etc. i el corresponentbeure, i la gent acudia a un llocdeterminat a menjar-ho.Generalment aquells pobles quetenien una ermita o un santuari aprop anaven allà,, d'altres que noen tenien triaven un lloc que pertradició sempre s'havia fetser\rir per tal efecte, podiaésser un puig, una font, unpinar, o fins i tot anaven avorera de mar.

Allà la gent s'escampava,asseguts a terra o damuntllençols i venga menjar. Tempsenrera se podia acostar idemanar alguna cosa, i la gent delredol li arrambava ben gustosa elpa i el ccmpanatge. A segonsquins pobles quan arribaven al'ermita o a la font, estenienunes taulades on hi posaven elbeure i el menjar i tot-homagafava d'allà damunt. S'usavamés, però, asseure en terradavall l'ombra d'un pi agrupatsper famílies o veinats, i vengariure i menjar i fer broma.

evolució dels distints municipisde la zona, per tal finalitat, esva declarar la zona com a àread'especial significació.El Conseller, va indicar que les

distintes conselleries de l'Exe-cutiu autonòmic, hauran de pre-sentar a la d'Economia, una rela-ció d'obres a realitzar dinsl'àmbit territorial del Pla.

Els "Pancaritats"Era corrent que horabaixando

tot acabas en bulla i un bonball. Hi ha\ria "pancaritats" quetenien molta anomenadaprecisament per la gran festa quehi feien, com eren: Sant Sal\radorde Felanitx, es Castell d'Alaró,el Puig de Pollença, etc. Tambéaquest dia era el que aprofitavenels quintos que havien captat perles cases dies abans i quellawrs repartien entre ells lespanades i els ous o algunasobrassada que la gent del pobleels havia donat generosament. AlLle\rant de Mallorca, per Manacori Sant Llorenç, també ho feienels anomenats "salers" queestaven millor organitzats queels quintos ja que cada anysortien amb una bona rondalla deguiterres, bandurries, violinsben trempats i alegres.

Aquesta festa té un origenantiquíssim ja que ve de quan els

--**

-9.

Així mateix, el or. Forçades, vaexposar que la pròpia Conselleriad'Economia posarà en marxa un pladenominat "Multi-Conselleria", enla finalitat de coordinar totesles accions a realitzar.

Biel Tovell

Reis de Mallorca decidiren posarl'illa baix la protecciócelestial de l'Àngel de laGuarda, i aquest dia de 1'Àngelguardià de Mallorca se feia eldiumenge següent a Pasqua, peraixò encara a llocs com Ciutatanar a fer el "pancaritat", quesempre l'anaren a fer a lanuntanya de Bellver, se diu el"dia de l'Àngel".

Aquest costum el trobam aaltres bandes de l'estatespanyol, totes les regions tenenels seus "Pancaritats", sonfamosos els valencians o elscatalans que allà anomenen"Caramelles".

Ja ho veis, senpre dic que elstemps passats no eren millors,però a \regades els seus usosantics eren més humans ifraternals que molts d'ara. No hotrobau?

Francesc Vallcaneras.

'*°.j^

-io- La nostra societatEl que vull fer amb aquest escrit és una crítica

personal a la societat mundial, sense ferir elssentiments de ningú.

Al ser una adolescent encara no m'afectendirectament alguns dels problemes que sofreixactuaIment la societat, però sí em dono conte de lomalament que està funcionant, en elgunes coses, i elque no comprec és que hi ha gent que fa el mínim perevitar--les.

Com tots sabem un dels grans problemes queexisteixen és el de la SIDA. Encara hi ha personesque pensen que el contagi d'aquesta enfermetat ésmolt difícil, estan completament equivocades. LaSIDA, avui en dia, afecta a moltissima gent de totel món i el que s'ha de fer és utilitzar les mesuresadequades a 1'hora de dur a terme una relaciósexual, per prevenir 1'enfermetat. Antes, la SIDA,només afectava als homosexuals i als drogadictes,però ara ja no és així i hem de tenir-ho present.

En segon lloc m'agradaria opinar breument sobreun altre problema, el Racisme. En tot el món hi hadiferents cultures i cada una d'elles té les sevescostums, ja siguin bones o dolentes. El que no éspossible és que persones de raça negre es sentinmarginades per ésser així, els hem de respectar iestimar-les com a qualsevol altre. Pens que cadapersona ha de tenir una opinió distinta a la de lesaltres sobre les coses, el. que ens falta a lahumanitat és Respecte. Ja estam a finals del segleXX, hi ha una democràcia i per tant, llibertatd'expressió. Cada persona pot fer el que vulgui idir el que vulgui sense ferir els sentiments delsaltres.

Si endemés de respecte, com he dit abans, hihagués tolerància, tot aniria millor. El problema ésque som égoïstes, a ningú l'hi importen elsproblemes dels altres. Hem d'intentar entre tots queaixò no sigui així.

Canviant de tema, diria que estic totalment encontra de la prostitució. No entenc a les personesque diven que és un treball com qualsevol altre,perquè si això és un treball digne, imaginau-vos logreu que és tot això. S'ha arribat al punt en que hiha persones que "venen" el seu cos a altres que maihan vist, i que probablement no tomaran a veuremés. Deu ésser una cosa tan desagradable...

Tampoc som conscients del mal que li estamcaussant al medi ambient, a la natura. Si continuamd'aquesta manera hi haurà un moment en que elsanimals desapareixeran, es secaran els rius, iaugmentaran les malalties entre altres coses. Lapsicòloga nortamericana Maria Jaloda deia: "Nocontaminem l'aire que altres han de respirar", jo hiestic totalment d'acord.

No hem considero una féministe empedernida peròel que si vull és defensar els drets, de la dona. Noés possible que en el temps que correm, la dona ho

tengui tan difícil l'aconseguir el poder dins lasocietat. En la Prehistòria la dona perteneixia almarit o als pares, no tenia drets polítics i era unaesclava. Ara que ja estam a una època moderna en laque hi ha més coneixements, les dones hem de fer totel possible perquè la discriminació sexualdesaparegui.

Un altre tema de gran preocupació i que sobretotafecte als joves, és el de les drogues. Penso que nohi ha necessitat de recórrer a elles en cap momentde la vida, la qual no perd el sentit pel fet de queestigui esquitxada de petits o de grans fracassos.Si es vol diversió, es pot aconseguir, ja siguianant al cinema, organitzant festes, viatjant,llegint, escoltant música, fent esport i més coses.Et diré una cosa, no hi ha situació per desesperadaque pareixi, de la que no puguis surtir--ne amb èxit.El que també és molt important és tenir confiançaamb un mateix.

Suposo que amb aquesta carta a la societatmundial no faré que camriin moltes coses, però laveritat és que val la pena, ho creus?

Margalida Ribot Ferrer.

Una arianyera que promet »n-Molts de vosaltres vos

demanareu, a què ve això?, idòhé, na Maria Magdalena RibotFerrer, és una nina de 10 anys,filla de pares arianyers, enJaume Ribot i na Maria Ferrer,encara que ella no \risqui alnostre poble es sent arianyera ifa poc temps que és campiona dela Zona Nord de categoria benjamíde tennis, a ella li hem fet unesquantes preguntes per coneixer--lamillor.4 Quants d'anys tens?1C) anys.*Què estudies?Estic fent cinquè d'BGB* Con et van ets estudis?Molt bé.* Quants d'anys fa que jugues

a tennis?Ara en fa quatre.* Gom va ésser això, què vares

começar a jugar a tennis?Sa meva germana si va apuntar

i jo ho vaig prcror i me vaagradar, com que me va agradartambé m'hi vaig apuntar i vaigcomençar a jugar.

* Com cmpapi nés ets estudis ies tennis?

Bé, cada dia vaig a escola ialguns dies també jug a tennis,quan tene més temps és esdissabtes i es diumenges, cadasetmana vaig a entrenar quatredies.

* I es dies que vas aentrenar-te, quantes boresentrenes?

Tres hores cada dia.* Què t'entrenes tota sola?No, tene un professor que me

n'ensenya.* Quan vares començar a jugar

a tennis, esperaves atlibar aquion has arribada?

No, jo quan vaig començarjugava perquè m'agradava i nopensava que fes cap competiciómai.

* T'ha estat difícil esser sacarpiona de sa Zona Noni?

No, tampoc no m'ha estat moltdifícil.

* Ara ets sa campiona de saZona Nord, i a partir d'ara quinscampionats has de jugar?

Bé, ara hi ha una canpiona de

Na Maria Magdalena anb el trofeu que l'acredita com a canpiona.

cada 7ona de Mallorca, i mos hemd'enfrentar una amb s'altre, i detotes n'hi haurà una que serà sacanpiona absoluta de Mallorca iaquesta ha de jugar contra sescampiones de Menorca i Eivissa, isa que guanyi serà sa canpiona deBalears.

Lo que passa és que ara hauréde jugar aní) sa categoria Alegrí,que és una categoria més alta quesa meva i serà més difícilguanyar.

* Diguem quins són els teusídols del tennis?

Admir a n'Arantxa SánchezVicario i a na Monica Selles.

* T'agradaria esser conelles?, arribar tan amunt conelles?

Sí que m'agradaria, o fins itot arribar més amunt.

* Bidentes des tennis,practiques algún altre espart?

Es que no tene tant de temps,entre estudiar i entrenar quasino tene temps per practicar-ned'altre, però així i tot tambéfaig natació, que m'agradabastant.

* Què t'agrada més jugar atennis o estudiar?

Si he de dir lo que m'agradamés entre aquestes dues cosesdiré ... que és es jugar atennis.

* Quan siguis més gran, quet'estimes més, seguir jugant atennis o estudiar?

Si tene temps i puc, ses duescoses.

~ Badernes de jugar a temisquina afició tens més?

M'agrada molt sa música.* Quin tipus de música?Sa clásica i sa moderna.* Toques algun instrument

musical?Sí, toc es piano, ara faig

segon de solfeig i primer depiano.

T això ha estat la petitaentrevista, ja només ens quedadesitjar--te molta de sort i si éspossible que arribis a ser comn'Arantxa o com na Mònica, segurque amb sa il·lusió que tens hoconseguirás !

Jaume Taberner.

-12» Un dia de matances

A n 'aquest número, anirem dematances. No he fet cap entrevista aningú en concret, sinó que, essentmatancer un dia, vaig pensar: Perquèno entrevistar a una família en matan-ces?

Realment, ara estam en tempsd'això; poques són les cases que almanco ja no han matat un porc per feruna bona perxada i aixf poder passartot l'any.

Si ho pensam bé, el dia de matan-ces, és una de les fites capdals dins unafamília pagesa; han preparat durant totl'any el porc que una vegada mort iobrat servirà d'aliment per la restad'any i sinó, pensem tot el que es treud'ell: sobrassada, sai"m, botifarrons,ossos..., el que deia, encara que no hosembli, un dia assenyalat, ja que dinsl'alimentació d'una família, es potparlar d'abans i després de les matan-ces.

- Digau, com comença tot aquesttrui?

Uff! es trui ja comença es dia abans,ja que s'han d'anar a cercar totes lescoses que fan falta p' es porc i que talvolta no les tenim, ja que has de teniren compte que hi ha coses que noméss'utilitzen aquest dia i tota una famí-lia es serveix de sa mateixa, com potésser sa màquina de capolar, ses ganive-tes, es r ¡bells, ses calderes, sa banca permatar es porc, etc. Ido bé, tot això,s'ha d'anar a cerca i preparar per tenir-ho tot a punt per quan s' hagi de me-nester. També s' han de comprar sesespècies i sal, per trempar sobrassada idemés.

• Ara ja tenim tots els preparatius,com comença un dia de matances?

Ben prest. Moltes vegades encarafa fosca negra, i els quatre homes de sacasa, van a cercar es porc, montres sesdones comencen a preparar sa banca ia encalentir aigua que se n'empreràmolta aquest dia.

Una vegada es porc a casa, es clavasa gan ¡veta i a part ir d ' aqu í, tot és u nacadena fins que tenim sa perxada pen-jada.

Una vegada mort, se I' ha de pelar,fregar amb pedres tosques i afeitar a fide què no quedi cap serra. Una vegadanet i afeitat, comença sa tasca de des-fer-lo, començant per es potons i poc apoc no mos donam compte i ja el tenimamb sa xulla enlaire.

- Anau separant coses, i desprésquè?

Tot lo que es va separant d'esporc es posa damunt taules i aquí es

va separant lo que és sobrassada, d'essai'm, d '. es botifarró, etc.

- / com sabeu lo que és una cosa iloque és s'altra?

Mira, a sa sobrassada, hi pot anar

tota sa carn; també s ' hi ha de posar unpoc de xulla, perquè sinó, seria moltseca, per tant, s'hi posa part de saxulla d'es laterals d'es porc, s'altrapart es posa al sai'm.

A n'es botifarró, s'hi posa es fet-ge, sa freixura ets entrevins d'es bu-dells, ses comes, ses ronxes i si hi volenposar carn, hi posen tota aquella quetengui sang; també, s'hi posa sang perafegir tot lo que es mescla.

Es camaiot es fa de tota sa carnsanguinosa i xulla tallada a trossos.

I es sai'm, es fa amb xulla molla isag ins.

- Com veig, no poi esser matancertothom, ¡a que pareix difícil destriaruna cosa de s'altra.

No creguis, més o manco, tothomsap lo que és una cosa i lo que és s'al-tra. Això es vaaprenent de pares a fills;a més, sempre hi ha qualque entès a safamília que es converteix en capatàs i

va donant ordres: això, és sobrassada,això sai'm, etc...

- Bé, ja tenim sa cam separada,ara què feim?

Posam sa màquina de capolar enmarxa i comencam a capolar sa xullaper fer sai'm. Una vegada capolat, esposa a n'es foc perquè es fongui i unavegada fus, es cola. Lo que s ' ha colat,es posa dins pots i és es sai'm ques'emprarà durant s'any per fer coques,panades, ensaimades, etc... Lo quequeda sense colar, són ses ronxes oraissons que a part de posar-se a n'esbotifarrons, n'hi ha que les utilitzenper fer coques.

Una vegada capolat es saim, ve sasobrassada. Aquí t'hi pots aferrar jaque és molt mala de capolar. Bé aixòera un temps perquè ara, posen unbraç de ferro.que va d'una roda decotxe fins a sa màquina capoladora ítot escapola tot sol.

Quan s'ha capolat tot lo que va asa sobrassada, i abans de què refredi,es trempador ja s'arromanga i comen-ça a mesclar.

- Quines espècies es1 posen i comsabeu les quantitats a posar?

A sa sobrassada, es posa una unçai mitja de pebre bord per quilo de carn,una unça de sal per quilo, dues embos-tes de pebre bo i després el pebre coenta voluntat. Tot això, es mescla benmesclat mentres veus que es ribell vaagafant es coloret vermellós fins quearriba es moment de tastar si està béd'espècies; per això, s'agafa una pellai es fregeixen un parell d'espipellades.Si està bé de gust, es dóna per trempatsinó, s'afegeix lo que faci falta.

P'es botifarró, s'hi posa pebrebo, pebre bord, sal, pebre coent, noumoscada, llavors de fonoll i una mesclaque es diu "totes espècies". Tot això,es posa a l'ull i una vegada ben mes-dat, també es fregeix per provar simanca alguna cosa.

Si també s'ha fet camaiot, aras'ha posat de moda no f er-ne, noméses trempa amb sal i pebre bo.

- Durant aquest temps que hapassat fins ara, s'altra gent que feta?

Hi ha feina per a tothom encaraque no ho paresqui. Hi ha ses budelle-res que es posen a fer budells nets ambsal, llimona, vinagre i molta d'aigua,fins que a-força de rascar, fregar i girar,queden completament nets.

Per altra part, hi ha ses cuineres,que ja de ben domati, comencen a pre-parar per berenar, dinar o sopar depènde lo que s'hagi de fer. Primer, feiendinar i sopar, ara lo que es sol fer és amitjan dematf fregir tallades de llom,carn magre i fetge i després no menjarmés fins haver acabat a mitjan hora-baixa, i lo que es sol menjar és arròsbrut, aguiat de pilotes, sopes de matan-ces o frit de matances.

I tornant a sa feina, també n 'hi haque preparen ossos, tallen costelles,cusen budells, etc.

- Ara, ja està tot trempat i budellsnets, que ve ara?

Començam a omplir es botifarronsi camaiots, lo darrer que s'ompl sónses sobrassades.

Es botifarrons una vegada omplits,s'han de bollir de vint minuts a mitjahora i els camaiots de dues a tres horessegons sien petits o grosso?. • , costum,abans de posar a bullir, de resar tresavemaries a la Santíssima Trinitat per-què tot surti encertat.

Acte seguit, ja es posen a omplirses llonganisses i sobrassades, que des-prés de fermades i apedaçades, si s'hanesclatat, s'unten amb pebre bo i jaestan llestes per anar a sa perxa.

I així no mos donam compte i jatenim es porc completament obrat.

- Hem a m'bat a la fi i no han sort itper res els infants. Què fan durant totel dia?

Jugar. Juguen tot lo dia. Tempsenrera, era més divertit. Record queprimer, els al.lots es passaven tot es diaanant a cercar romaguers fins quetenien un bon caramull; llavors es ves-pre, abans de sopar, s'encenia i es feiaun bon foguero que era s'alegria d'esnins montres anaven cantant cançonscom:

Mestre Pep randetaté una bufetacom un tamborino¡Viva la Pepa!

O també:

Mestre Serris té un boui el fa jeure a sa serenai ni dóna per s'esquenatant si en vol com si no en vol.

I altres per l'estil que ara no re-cord. Però ara, tot és diferent, abans

un dia de matances era un dia de festa,i ara a lo únic que se va és a fer via iacabar aviat.

Després de ben sopar, la joveneacomponia cadires i bancs per fer elrollo del ball, com més gran la casa hopermetés, deixant lloc pels guitarrers,guitarroner, i violiner; mentrestant ellshavien afinat com millor sabien i po-dien els instruments, canviant-los lescordes necessàries i ja tot trempat, elballador que més confiança tenia o elmés espavilat treia a ballar a la filla dela casa o la madona i enllestien unabona partida de mateixes i copeos illavors ja n'eren partides colles i méscolles.

Part important d'aquesta festaeren els jocs de matances, la gràcia quetenien, era tant pel que es feia o deia,com del qui ho feia o anava dient,sempre la improvisació comptava proui no miraven prim a l'hora d'interpre-tar els jocs: la cosa era fer riure la genti ho solien aconseguir; per veure millorla cosa descriuré els més importants:

Jo el t'encendré; a un jovençàdesxondit se li fermava a la correja delscalçons un pedaçot d 'uns tres pams dellarg i a damunt un papero.un poc més

llarg i ben estufat, el porqueret o qual-sevol altre jovenot, armat d ' un llumd'encruia o d 'una llumeta de petroli,perquè feia la flamarada més llarga i amés feia molt de fum i això també erabo; ja estava tot a punt per començar.

El Uumeter cantava: Jo et l'encen-dré an el tió, toi; jo el t'encendré an elt/o paper. L'altre responia: No elm 'en-cendràs an el t/o, t/o: no el m'encen-dràs an el tió pedaç, amb unes bonesremanades de cul per veure si li apaga-va el llum o llumeta; el llumeter, atra-cant-li la flamarada al paper i per allàon podia, per fer-li pegar qualque bot:¡o el t'encendré...; no el m'encen-dràs... i així fins que li havia apagatel llum, entre la bulla de la rotlada, seli havia encès el paper i llavors sí que labulla era grossa per apagar-lo entremanotades, batculades i Capellades.

£5 borinot'. Un dels matancers,fora manies, capell posat, com tots enaquell temps, en convidava dos mésper fer el joc i els feia vinent que elborino que anaven a fer era ros, perquèno tenguessin por, ja que els borinosnegres duien mala sort; se'ls posava,un a cada costat, una passa enfora,cames una mica aixencades, sense po-der moure els peus, fent-los posar lamà girada damunt la galta de la partdel que feia el borino; aquest duia elcapell posat a l'enrevés, perquè fos

-13-més bo de tomar i un poc passat per-què s'aguantas bé, amb els dos punysfeia el borino: uuu... uuu..., de mitjancuixes per amunt i en arribar allà onno dic i tots pensam, més de dues jove-netes feien aquelles mitges rialletes... iel borino per amunt i quan li pareixia,que qualcun d'ells estava distret, lietzibava gaitada, lo més fort que podiai el galtetjat feia el possible per tomar-li el capell amb una bufetada i la cosaseguia, fins que un li tomà el capell,que a les hores passava a fer el borino.Quasi sempre el que començava a ferel borino en solia sebre prou i no sedeixava tomar el capell i els altres dossolien romandre amb les galtes benvermelles i sense ressavis de mal dequeixal, si en tenia gens, amb gran riallerde la rotlada.

Sa mosquetó'. Podien prendre pana aquest joc tots quants volguessin; unse posava enmig, amb la mà dreta setapava l 'ull dret perquè no hi poguésveure per aquella banda i la mà esquer-ra, passada per davall l'aixella dreta,ben estesa, amb la part dins cap adefora, sense moure-la; un dels quetenia per darrera, li pegava una bonamambelleta a la mà i tots els altres ala una amb el braç dret a l'aire i el ditben estirat, voltaven entorn d'ell, fentla mosca que vola: uuu... uuu... Llavorsaquell, que havia estat immòbil totel temps, se podia girar cap a on vol-gués per endevinar qui li havia pegat;en cas d'encertar, el que li havia pegatse posava enmig i el joc prosseguia.

Ses campanes: Eren tres els perso-natges, asseguts en terra un devoral'altre. El d'enmig era un sabateretque arreglava una espardenya descosi-da, fent espants de com estava d'espa-nyada, per distreure els dos que teniaal costat, que se'l miraven amb unaaltra espardenya amb la mà. El sabete-ret que cosia a l'estil de sabater, o sia,estirant els dos caps del fil, quan man-co s'ho esperaven les etzibava un copamb la mà girada per les cuixes quefiblava; si qualcú d'ells li podien ferirla mà amb l'espardenya que tenien,passava enmig a fer de sabateret i larotlada se divertia.

/ així és més o manco un dia dematances. Segurament difereix molt

poc d'una casa a una altra, i lo que

és segur és lo que deia al començar: ésun dia assenyalat per una família, jaque a partir d'ara, hi haurà botifarrons,sobrassada, xulla i carn fresca. Bonprofitti

B IE L TOVELL

»14» GlosatCANÇONS FETES EN HOTIU D'UN DINAR FET DIA 8 DE DESEMBRE DE 1992 A "SES TORRES D'ARIANY" PER SOCIS DE SA 38 EDAT

Lo primer que vàrem fer,abans d'anar a dinar,missa vàrem celebrar,que això sempre és lo primer,antes de res començar,i així poder pregar,per difunts que sa intenció té.

Cent noranta vuit vàrem dinar,i casi tots pensionistes,un dia en poques vistes,però passàrem gust de menjar.

Arròs brut varen servir,arròs molt ben encertat,i si no bastava un plat,també se podia repetir,que sa festa és així,que un s'en vagi assaciat.

Després mos daren porsella,amb una bona ensalada,i patata ben arreglada,vi i xampany que no en faltava,i tot de classe primera.

Quan acabàvem de dinar,hi va haver una novetat,que es llums se varen apagar,i ses tartes se varen passejar,entre sa gent que hi havia allà,amb moltes xispes i ben il·luminati una vegada a sa taula arribat,tot se va normalitzar.

Llavors a Na Maria Garriguera,per altaveu la varen cridar,que sa tarta havia de tallar,que aquesta novetat era per ella,que d'allà era sa més vella,i vuitanta-sis anys avui complirà

Llavors dugueren dins un plat,tarta, pinya i melicotó,i per acabar de compondre.ho,hi posaren un gelat.

Es cafè tampoc hi faltà,va esser un dinar acabat,tothom s'en va anar conhortat,de licors hi va haver variat,p'es qui volgué rebentar.

Però antes de dinar,un parell de cançons jo vair dir,i les tornaré repetir,i així les podrem estojar,i poder-les recordar,quan un les vulgui llegir.

Avui a n'aquest dinar,es socis paguen 500 pessetes,i lo que faltarà,s'associació ho pagarà,i tot lo demés a fer punyetes,se qüestió és dur ses comptes ben

netes,i que tots les pogueu mirar.

Es batle hem de saludar,com a bon arianyer,i a n'es nostro rector també,que amb noltros s'han volgut

juntar,un "aplauso" vull demanar,i així tots quedarem bé,i per ventura l'any que ve,si Déu ho vol i Convé,una altra missa mos dirà.

I ara hem acabat de dinar,i a ballar es qui tenguin balleràtenim una orquesta de primera,que La Caixa mos ha volgut deixarper tant tothom a ballar,i així es menjar s'assentarà,i tot anirà de primera,perquè amb una bona famella,sempre s'ha pogut ballar.

A Na Maria Garriguera,es molts d'anys li vull donar,ja que avui 86 anys complirà,com a bona arianyera,jo lo que li vull desitjar,que moltes tartes pugui tallar,es temps de vida que li queda.

S'enhorabona vull donar,a sa cuinera i camareres,a n'es dina no hi faltà res més,perquè de tot va sobrar.

A Na Catalina sa cuinera,senyora i "duenya" dvallà,també la vull bravejar,perquè fa un bon menjar,i tot li surt de primera,Déu te conservi sa mòllera,i salut per triumfar.

Ara ja vaig a acabar,aquesta ja és sa darrera,jo som en Joan Frontera,que així se vol expressar,perquè després d'un dinar, •és quan un agafa sa xerrera.

8-Desembre-1992

Joan Frontera

SOL·LUCIONS ALS PASSATEMPS

TEST CULTURAL

1) Sant Blai2) Sant Sebastià.3) Santa Bàrbara4) Sant Marçal.5) Santa Elena.6) Santa Apol·lònia.

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS.- A) T. B) Cub. C)Sopar. D) Culejar. E)Toro. Amus.F) Romànic. G) Serós. H) Ret. I)A

VERTICALS.- 1) T. 2) Cor. 3) Su-ros. 4) Colomer. 5) Tupé. Area.6) Bajanot. 7) Ramis. 8) Ruc. 9)S

LLETRES BARREJADES

vH° JÍLLL. * S S. A D

nfViA j c T "T u '"B , f: A , S { N | J ...U_N o . u ' * s; M | Z^C) R O P'" A i D ; G

A ¡(f \ A j T A M " C'JTTSP*» ..\r¿y¿~-- ... -.- — —.— .f.— i

A "V;

:E ;D j

' L 1

i O i

Í£sa

A < MN O l L j O AT E . L i A

E J^-R ÇJ>§/_0 VB.JJL _!._ ...LJL .A.-NÇ.. R..... P.

M/B E T U S) A Q

-15-

GOVERN BALEAR

SUBVENCIÓALS PRODUCTORS

DE CULTIUS HERBACISLa CEE ha establert una sèrie d'ajudes als productors delssegüents productes herbacis:

• Cereals: tots llevat de l'arròs.• Proteaginoses: pèsols, faves, favó, tramussos.• Oleaginosas: soja, colza, nalina, gira-sol• Lleguminoses: llenties, ciurons, veces, erbs.

Per tenir dret a aquesta subvenció és necessari haversembrat alguns dels cultius indicats abans del 15 de maig isol·licitar l'ajuda abans del 31 de març.

Els models de sol·licitud poden recollir-se a la Conselleriad'Agricultura i Pesca o a les seves delegacions insulars icomarcals, on podreu emplenar-la.

Conselleriad'Agricultura i Pesca

--16--

La Comunidad Económica Europeasubvenciona el cultivo de herbáceos

Entrevista con D. Jaume Darder, director general de producción e industriasagrarias de la Conselleria de Agricultura i Pesca del Govern Balear.

Con el objetivo de ampliar lainformación adelantada por elConseller d'Agricultura i Pesca delGovern Balear, Sr. Pedro J. Moreysobre el importante tema de lassubvenciones para cultivosherbáceos previstas por la CEE,hemos entrevistado al directorgeneral de producción e industriasagrarias de esta Conselleria, Sr.Jaume Darder.

(FOTO ARCHIVO) El Conseller d'Agricultura i Pesca Sr. D. Pere J. Morey

P. Sr. Darder hemos tenido conocimiento deque la CEE subvenciona la siembra dedeterminados cultivos. ¿Puede decirnos deque cultivos se trata?

R. En principio, están subvencionados loscereales, leguminosas y oleaginosas. Si nosatenemos al tipo de cultivo predominante en lasBaleares, veremos que los más beneficiadosserán el trigo, la cebada, la avena y el maízentre los cereales, las habas entre lasleguminosas y el girasol entre las oleaginosas.No obstante la lista de cultivos es mucho másamplia , pero el resto de cultivos está pocoextendido en las tierras de Baleares.

P. Parece extraño que en una época en laque la CEE padece problemas de excedentesagrícolas, subvencione estos cultivos. ¿Cómose explica ésto?

R. En realidad la subvención de la CEE notiene por finalidad favorecer la siembra sinocompensar a los agricultores la disminución deprecios que sufrirán y a su efecto a medio plazoserá una disminucion.de las producciones.

P. Entonces se trata más bien de unadefensa de los precios. ¿No es cierto?

R. Mire Vd. La CEE tiene establecidos unaserie de precios de in tervención , que son

precios a los que se compra a los agricultoreslos productos cosechados. Lógicamente elprecio de mercado siempre será igual o superioral precio de intervención ya que de lo contrarioel agricultor vendería a la intervención y no almercado.

P. ¿Cómo se fijan los precios deintervención?.

R. Hasta ahora los precios de intervenciónfijados eran muy superiores a los del mercadointernacional, lo que obligaba a poner barrerasarancelarias para que no entraran productos defuera de la CEE. En estos últimos años laproducción en la CEE ha aumentado de talmanera que se han generado excedentes que esnecesario exportar, pero dado que existe unadiferencia entre'los precios de la CEE y losprecios del mercado internacional ha sidonecesario elaborar unos parámetros paracompensar al expor tador la d i fe renc ia deprecios existente. Por otra parte, debido a líigran cantidad de excedentes existentes y queiban aumentando de año en año, ha sidonecesario tomar una serie de medidas paracontrarrestar esta situación.

P. ¿Qué tipo de medidas se han adoptado?

R. La primera medida ha sido bajar los preciosde intervención de modo que en solo 3 años

puedan estar equiparados a los preciosinternacionales. Dado que estos nuevos preciossuponen un descenso en las ventas de losagricultores, descenso por otra parte que laeconomía de los agricultores no puedepermitirse, se han establecido una importanteserie de subvenciones.

P. ¿Tendrán estas subvenciones incidencfadirecta en la cantidad de superf ic iesembrada y rendimientos obtenidos?

R. Respecto a esto, puedo decirle que con elobje t ivo de que no aumente la superf ic iesembrada se ha establecido en cada región unnúmero de hectáreas de superficie de siembraque no pueden sobrepasarse, ya que de locontrario se aplicarían penalizaciones. Por otraparte si tenemos en cuenta que el agricultorrecibirá menos dinero por Kg. de productoproducido es lógico pensar que las cosechaspor hectárea también disminuirán , máx imecuando ha sido establecido que los distintosproductores deberán dejar de cultivar un 15%de la explotación.

P. ¿Qué tipos de subvención se hanestablecido?

R. Las subvenciones han sido programadas enfunción de una cantidad por hectárea sembrada.Esta cantidad se establece según el tipo de

SECANO IBIZAPTAS./HA.

SISTEMA SIMPLIFICADOGirasol 14.468Resto de cultivos 3.737Leguminosas grano 12.455

SUBVENCIONES CULTIVOS HERBÁCEOS EN PTAS./ HA.REGADÍO

SISTEMA GEHEHALCerealesProteaginosasGirasolOtras oleaginosasRetirada de cultivoLeguminosas grano

3.737fl.71S

17.63711.865

6.72612.455

MENORCAPTAS./HA.

14.4683.737

12.455

3.7379.715

17.63711.665

6.72612.455

MALLORCA!PTAS./HA.

14.4683.737

12.455

3.7379.715

17.63711.6656.726

12.455

MALLORCA IIPTAS./HA.

24.1146.228

12.455

6.33816.19229.39519.44211.21012.455

MALLORCA IIIPTAS./HA.

40.19010.38012.455

10.38026.98748.99232.40818.68312.455

TODA BALEARESPTAS./HA.

SISTEMA SIMPLIFICADOGirasol 75.557Resto de cultivos 19.514Leguminosas grano 12.455

SISTEMA GEHERALCerealesProteaglnosasGirasolOtras oleaginosasRetirada de cultivoLeguminosas grano

16.60843.18092.10560.91735.12512.455

"17-

cultivo, la zona donde está ubicada la parcela ysi ésta se trata de secano o regadío. Tambiénexisten variaciones si el interesado se acoje alsistema simplificado. Con todo las subvencionesson muy variables y fluctúan en virtud de losparámetros establecidos oscilando para 1993 enuna banda si tuada entre las 3.700 Pts. y las64.000 Pts. por hectárea.

P. ¿Qué obl igaciones adquiere elp r o d u c t o r a l a c o g e r s e a e s t a ssubvenciones?

R. En principio la única obligación es realizarla siembra según el método tradicional de lacomarca y mantener el cultivo en condicionesadecuadas hasta la floración,independientemente de si se trata de cultivos deforraje o de grano siempre y cuando seanproductos subvencionables.

P. Las superficies arboladas, ¿puedentambién ser objeto de subvención?

R. Si. El c u l t i v o en parcelas con árbolestambién es objeto de subvención, simplementedebe deducirse de la superficie de la parcela eldoble del área ocupada por la sombra de losárboles. Es importante reseñar que una parcelasolo puede disfrutar de una subvención, por loque aquellas superficies que han sidosubvencionadas por estar incluidasen los Planes de Mejora dealmendro o algarrobo, no puedenser inc lu idas en otrassubvenciones.

P. ¿Qué debe hacer el agricultorpara obtener estas subvenciones?

R. Ante todo solicitarla antes del31 de marzo. Los impresos desolici tud están a disposición detodos los agr icul tores en laConselleria de Agricultura i Pescadel Govern Balear y. en susdelegaciones comarcales einsulares . La documentación aaportar será la siguiente: fotocopiadel DNI o CIF, impreso para elingreso bancar io y relacióncatastral de las parcelas objeto desubvención. Este ú l t imo dato esfundamental ya que a menudo los agricultores lodesconocen y por este motivo me permitorecomendarles que si no lo conocen acudancuanto antes al Ayuntamiento al que pertenecela parcela o al Centro de Gestión Tributariadonde les facilitarán todos los datos necesarios.

P. Al hablar de las subvenciones Vd. haindicado que éstas pueden variar en función deque el agricultor se acoja al régimen general o al

I I MALLORCAI ,1 MALLORCA II•••• MALLORCA III

menor a las 92 Tm según los rendimientosaprobados por la CEE. En Baleares la granmayoría de los productores pueden acogerse alrégimen simplificado ya que incluye a aquellasexp lo t ac iones con una super f ic ie de 100hectáreas en las comarcas de menor rendimientoo de 36 hectáreas en las de mayor rendimiento.

P. ¿Qué ventajas e inconvenientes tiene cadauno de estos regímenes?

R. En el régimen simplificado no es necesariorealizar la retirada de tierras pero tiene el

Jaume Darder, Director General de Producción e Industrias Agrarias

P. ¿La retirada de tierras seaplica igual al barbecho?

R. No en absoluto. Es importante clarificar quepor barbecho se en t iende aque l la práct icaagrícola consis tente en dejar parte de lasuperficie de la explotación sin sembrar con elobjetivo de lograr una rotación de los cultivos yobtener así una mayor productividad. Por estemot ivo , al no permi t i r se un aumento de lasuperficie sembrada en años anteriores, deberáseguir manteniéndose en barbecho la mismacantidad de superficie que hasta ahora.

P. ¿Qué cantidad de superficiedebe dejarse en barbecho?

R. El Ministerio de Agricul tura ,Pesca y Alimentación ha publicadouna orden que regula por regionesel porcentaje de barbecho a realizar.Esta orden ha sido adaptada por laConselleria de Agricultura i Pesca alas especiales características deBaleares, que ha regulado elbarbecho de la siguiente manera:

• Las explotaciones que solicitensubvenc ión para una superf ic iemenor de 10 hectáreas no esnecesario que prac t iquen elbarbecho.

• Las explotaciones situadas en lacomarca III de Mallorca tampoco es

s impli f icado,información?

¿Puede ampliarnos esta

R. Según la reglamentación vigente existen dostipos diferentes de solicitud denominados régimengeneral y régimen s impl i f icado . Al rég imengeneral pueden acogerse todos los productores quelo deseen, mientras que al régimen simplificado tansolo pueden acogerse aquellos productores con unacapacidad de producción en su exp lo tac ión

inconveniente que la subvención, excepto parael caso de los cereales que está equiparada, esmenor que para el régimen general. En elrégimen general en cambio los productoresestán obligados a retirar de la producción el15% de la super f ic ie , pero cobrando unaindemnización por este concepto y, como hemoscitado antes, disfrutan de una mayor subvenciónpara todos los cultivos, excepto los cereales.

P. ¿Qué tipo de régimen recomienda Usted?

R. Creo que los agricultores deben estudiar cadacaso par t icular y decidirse por el que más lesconvenga en f u n c i ó n de las pa r t i cu la rescaracter ís t icas de cada exp lo tac ión . En laConselleria de A g r i c u l t u r a i Pesca y en lasd i s t i n t a s de legac iones se les i n f o r m a r áampliamente sobre cada caso particular.

necesario que realicen el barbecho.

- El resto de explotaciones deberán realizar lossiguientes niveles de barbecho.- Las situadas en Mallorca I y II: 20%- Las situadas en Ibiza: 40%- Las situadas en Menorca: 30%

P. ¿Qué debe hacerse en caso de que lodejado en barbecho sea diferente de loreglamentado?

R. Si la diferencia entre el barbecho dejado y elreglamentado es menor de 10 puntos seconsiderará la petición correcta. Si es mayor, elpe t i c ionar io tendrá que j u s t i f i c a r quetradicionalmente no ha practicado el barbechomed ian te documen tac ión que acredi te larelación de los cultivos realizados en los últimosaños y toda cuan ta i n f o r m a c i ó n considereoportuno.

-18-Cartes a la Redacció

A la present adjuntant un Manifestdel col·lectiu d'alumnes de segon ci-cle de Filologia Catalana de la Uni-versitat de les ¡lles Balears, perquè,si els plau, sigui publicat en la vostrarevista.

*******

Davant la sentència del TribunalSuprem de dia 20/11/92 que obliga al'ús del terme valencià als Estatuts dela Universitat de València, el col.lec-tiu d'alumnes de segon cicle de Filo-logia Catalana de la Universitat de lesIlles Balears manifesta:

1.- Que dóna suport al Rector de laUniversitat de València en la seva de-fensa del nom científico-històric decatalà per denominar no tan sols lallengua pròpia del País Valencià, sinótambé la de les Illes Balears el Ros-selló, l'Alguer i del Principat de Ca-talunya.

2.- Que la sentència, tot i éssercoherent amb la denominació queconsta a l'Estatut d'Autonomia delPaís Valencià, és una sentència quevulnera els interessos de la comunitatlingüística i contradiu el reconeixe-ment científic general.

3.- Que la denominació de valenciàa l'Estatut d'Autonomia del País Va-lencià, el 1982, va ésser fruit d'unpacte polític no basat en una resoluciócientífica.

4.- Que el fet que s'usi la paraulavalencià per referir-se a la llenguaque es parla al País Valencià, no im-plica que el valencià sigui una llenguadiferent del català, sinó que es tractade denominacions d'una mateixa llen-gua històrica, el català, les normesortogràfiques de la qual foren accep-tades al País Valencià el 21/12/32 aCastelló.

5.- Que, lamentablement, la inter-pretació feta pels recorrents als mit-

recuperació i l'ús de la llengua pròpiaen tots els àmbits i registres, per ar-ribar a una desitjable normalitat lin-güística, per a la qual cosa és neces-sari superar la instrumentalització dela qüestió del nom de la llengua, arri-bant, fins i tot, a la modificació del'Estatut d'Autonomia del País Valen-cià a fi d'adequar el nom allà utilitzata la pràctica del món universitari icientífic nacional i internacional.

8.- Que a títol comparatiu tenim elcas dels Països Llatino-americans,que a les seves Constitucions, quanesmenten la llengua pròpia, s'hi refe-reixen amb el nom de castellano o es-pañol. Resultaria interessant veurequina seria la reacció si un Tribunalde qualsevol d'aquells països senten-cias que la seva llengua s'ha d'ano-menar cubà, colombià, argentí, etc.en lloc de castellà.

jans de comunicació no s'ajusta a lasentència, ja que aquesta no es pro-nuncia sobre la unitat de la llenguacatalana, sinó que es refereix tan solsa la nomenclatura que s'ha d'emprara l'article 20 dels Estatuts de la Uni-versitat de València.

6.- Que la pròpia sentència, al Fo-nament de Dret novè proclama: "Elfondo del asunto no es académico olingüístico, y esto bien lo saben laspanes enfrentadas en este recurso. Elfondo del asunto es político y hay quecomenzar por reconocerlo para noperdernos en eufemismos inútiles".Igualment, la sentència esmentada, alseu Fonament de Dret onzè proclama:"Los Profesores Universitarios po-drán, en sus clases, ejerciendo su li-bertad académica, explicar a los a-lumnos que la lengua valenciana pro-viene de la lengua catalana, o que esla lengua catalana misma, o que sonlenguas distintas, etc. Pero la Uni-versidad, como institución, no puedetener a este respecto más opinión quela impuesta por el Ordenamiento Ju-rídico. "

1.- Que l'objectiu principal es la

Gracias" Marratxinet 13--2--93.Querido grupo de la redacción de la Revista Ariany, el motivo de

estas líneas es para agradecerles su atención y generosidad en enviarmetan puntual la interesante revista y con tanta constancia, pues los 20años que estuw en Italia no me faltó nunca y tenía gran alegría tenernoticias de mi Patria y de mi pueblo, también alguna otra hermanamallorquína la leía, en fin para mi era COUD una visita corta convosotros "arianyers"... pero ahora que la obediencia me destinó aMallorca, al pueblo de Marratxinet, sigue llegando puntual y me da granalegría poder leer tantos hechos históricos del pueblo y muy enparticular del amado Párroco Don Martín, que yo conocí, y de verdad fueun verdadero sacerdote y muy generoso, amante de los pobres y cumplidorde su ministerio sacerdotal.

También me alegran las "glosas" hechas con tanto humor y buen ritnc,enhorabuena Juan Frontera y cuantos trabajáis en su Redacción, que Diosos conceda tanta salud y buena voluntad para ir siempre adelante, apesar de los contratiempos' que no faltan nunca.

Un saludo a todos y siempre os recordaré en mis plegarias.Con tanto afecto os abraza la hermana en Cristo.

Sor Jaimeta Bauza."

Esports -19-

I no ha pogut esser! aquesta és l'exprésió quemés se sentira aquests dies, ja que això és lo queha passat, supòs que tots haureu entès que esticparlant del darrer partit disputat al camp de futbold'Ariany, només valia la victòria, encara que nomésfos de un gol, però tal vegada els nervis, o talvegada la responsabilitat va pesar massa i al finaldel partit només es ira poder empatar, tal vegada eraque no ens merixíem es quedar classificats emtre elstres primers i anar a jugar la promoció i l'ascens ala categoria de segona, tal \regada no estàvemcapacitats per aquest repte, encara que jo crec quesí, a pesar de la jovintud de l'equip, crec que sípodíem afrontar-ho, i que si m'hos ho mereixíem, jano crec que sí, un equip que ha rebut durant tota latemporada uns errors arbitrals que ningú s'elsexplica, un equip que a la seva jornada liexpulsaven cinc jugadors i que se quedava en quadre,com es diu vulgarment; que consti que no vulljustificar aquestes expulsions, encara que al finals'ha vist que el qui va decidir no va ésserl'àrbitre si no el delegat i el president delMariense, que li varen dir a l'àrbitre els qui haviad'expulsar; després d'això es varen perdre els trespartits següents i encara que els ànims estaven moltdecaiguis vàrem continuar lluitant com si no haguéspassat res, cal destacar l'esforç que va fer elpresident, un cop més per trobar jugadors, ja que enaquells moments, tan sols quedaven els justs perpoder començar un partit, després d'això es varenaconseguir els esforços oportuns per poder continuarendavant, es varen guanyar els cinc partits següentsi s'en va empatar un, precisament dins Campanet,després un altre cop es varen tornar a perdre trespartits, a pesar de tot això s'equip només tenia lesmirades posades en guanyar tots els partits quequedaven i quasi es va aconseguir, ja que se vaguanyar al Sant Joan per tres gols a dos, després vaésser el Port de Pollença el qui va caure per unresultat de quatre gols a dos, a Inca es vaaconseguir el resultat més ample a camp contrari, nimés ni manco que un zero a tres al Constànciad'Inca, varen ésser moltes oportunitats i molts denervis que es varen resoldre en només quinze minutsque va ésser el que va costar fer els tres gols,després de tot això és normal que el darrer partital camp d'Ariany hi hagués una expectació mai vista,ja que més de mitja hora abans de començar el partitja eren molts els joves aficionats que amb elstambors i les trompetes intentaven ajudar alsjugadors i encalantir un poc l'ambient, ja que eltemps era molt fred per estar mans aplegades, apesar del fred que ra fer durant tot el diumengeforen molts els aficionats que es raren donar citaal camp des d'aquí els vull donar les gràcies depart meva i del club, esper que no ens retirin elseu recolzament a pesar d'aquest darrer partit, ja

que eren moltes les esperances que tenien tots perpoder-nos trobar jugant l'ascens i així ho rarendemostrar, només puc dir que me sap molt de greu quepassas lo que va passar, ara després d'aquest empat,que per tots ha estat una derrota, ja que només ensfaltava un sol punt, i si encara miram més prim,tres gols, ja que hem quedats empatats a punts elgol aTOrage particular també empatat i només elgeneral ha estat superior el Campanet per tres gols;res ara ja no s'hi pot fer res, només pensar que araens queda per davant la Copa President, que si bé noés el mateix que la lliga, al menys ens pot ajudar adeixar el lloc d'Ariany on es mereix.

Després d'aquesta trista notícia continuarem,aquest cop amb un esport que si bé no es nou per lagent en general, si ho és per el poble d'Ariany, jaque per una iniciativa de I1APA s'ha fet un equip demini-bàsket femení d'edats compreses entre els nouanys i els dotze, que són unes bones edats per acomençar a practicar un esport, sigui el que sigui,dsprés quan són ja més grans normalment trien unesport o altre però ara en aquestes edats ésprimordial que ets al·lots, tant nins com nines,s'els faci practicar algún esport, ja que això elsfa fugir d'ambients que tant preocupen a la societatactual, ara passant a la qüestió en sí, estan encaraa una època d'aprenentage, ja que com tot esport,necessita un temps d'aprenentage, i que en el casdel basket es sol fer més llarg, ja que és un esportbastant .complicat, encara que a simple vista no hosembli, els entrenadors, de moment, són en JoanGuillem i un servidor, que si bé no és lo seutirar-se flors, crec que esteim fent una bona tasca,ja que con he .dit abans, és molt important ajudarals més joves, i amb una paraula "fer poble", que ésel que tots volem, així aquesta és una altre sortidaa les instal·lacions que tenim al nostre poble, quepoc a poc veim que se \ran acabant, encara que el quese troba a faltar més és es llum a les dues pistespoliesportives i sobretot al camp de futbol, peròcrec que tot arribarà.

L'altre menció especial, és per els més petitsjugadors de futbet del nostre poble, que gràcies al'ajuda del seu entrenador, en Pep Alzamora, estanaconseguint uns bons resultats, així el darrerpartit es va guanyar per el resultat de quatre golsa dos a s'equip del Vilafranca, ara que parlamd'aquest tema del futbet, seria interessant, ara quepràcticament s'ha acabat el futbol gros, fer untorneig de futbet local, des d'aquí m'agradaria dira la gent que hi estigui d'acord en organitzar untorneig d'aquestes característiques ho fes a sehre ajo o a alguns jugadors de l'Ariany, només vos vull.animar a fer esport, que és lo més sa que hi ha.

Adéu amics i fins una altre.Tomeu Bauçà Frontera.

•-2O- Ariany temps enrera

AqueAÍa fotoonafia té un onan inieneA pen. fen-moA una idea de can anaven veotÜA fa unynapat a^anuA.

D'eACfuenna a ¿neta ACTL' fiatimi Dane/en fleAÍ/ie (Cofani), flaume. Banden. Renovant (CcrtonÜ,T'nàxedeA. Danden PleAÌne (CoAoni), fnaxedeA (jenovaní i tyaume. Danden..

DeA d'ac[ui volem fen. una cnida a leA penAoneA que tenguin {atognaf.ieA pen. publican, anacjpeA-ta ¿eccLó, i ed que AL volen le/i moA facin. an.n.iban. pen. poden-leA publican.

Es co I a

£/4 alloÌA de l'eAcola d'Anianu enA han fet anniban. un inteneAAantLAAun tnsball darrunt "£1fi", oijUL. en publican un panell de fnagmentA del mzteix.

MW^ W1^ ^ P°€m£ò nfy**^ ^ P*"

^ a ?i^i/jsìpM.-me, catniinen (LdÀn <ú> oupus ZT pi

9"* Assp clmwxt coure ca m" d« ton comí ?

xUoncxu. paAÍ oJ Laite. ¿Ab IttnyJea*

pxluîfi Ivwea lut c^ue COJC^XAÁ

ciÍAí» *x v««ncxcla JüAno^.

—Ct> qux e* p*. eí> ciel C/ïlojvcpifJï ole Jo. C^Tbmôuv«.

— An ... 5U dl p«- </> oUÎ C^uwqii^ íie *>. eAtvme^na I.

i we a ntomticx K

IL PI VER

fì i. ¿wx oLl av^i i elei /5Q/U^

Afe. efio. ami AO oíípúu» muvnMrt^a.j^ JJ^x i & r«*^ JJ,

apT^^r ~* ^ I*T¿^!W- ^ e^oeUlj . h V^A^I yztma^«¿« ^uuí coícvi cl'ancun ^t ¿u^ .fccnux

hww^ JMOÍ^^ c , p^ J^ ol'ni^

a tio^x. n^á'^t^t^ xnoJwJyfcU«.

MMJbrwK SoJUv

efu^a

^ f fi

I i

SO

S'·

p·-

ï

11

51

ífr

t*-

P-'-

rfj

V &4

•.4

T t-

; í ¡f t l

s_

Ü! i) ^H l ^

M f^&Sz $$^i

rf

V^

S5

\a

£-o F t-

•ir^•e

-Ñ

J

-2.2» Plenari

per la Conselleria dePla de millorament deper unanimitat dels

Resum de-l'acte de la sessió ordinària de dia 15 de generde 1993, a les 2V 00 hores el Batle Va declarar oberta lasessió, seguint els punts de l'ordre del dia:•' Contractació obra vestidors poliesportiu municipal.

Vist l'escrit trasmès pel CIM que autoritza lacontractació de l'obra: "Construcció vestidors poliesportiumunicipal" inclosa en el pla d'instal·lacions esportives.

Atès el termini d'execució establerta a la normativa queregeix l'esmentat pla es va acordar per unanimitat delspresents :

1.- Aprcnrar el projecte tècnic redactat pels serroistècnics del CIM i el pressupost de l'obra que puja a laquantitat de 9.571.100 ptes.

2.-- Nomenar director de les obres a l'equip tècnicredactor del projecte.

3,- Procedir a l'adjudicació de l'obra mitjançantcontractació directe per raó d'urgència.•-'••Decrets de batlia.

Vist els decrets emesos per la Batlia des de la darrerasessió plenària ordinària, el ple es dóna per assabentat.•'-'Pla de millorament de façanes 1993.

Da\rant la convocatòria realitzadaCultura, Educació i Esports per alfaçanes per l'any 1993, s'acordàpresents :

1.-- Sol·licitar a la Conselleria de Cultura, Educació iEsports la inclusió d'aquesta Corporació en el pla.

2.- Realitzar un inversió de 3.000.000 ptes finançades dela forma següent:--Aportació municipal 300.000 ptes--Aportació Conselleria 1.800.000 ptes--Aportació interessats 300.OCX) ptes.'''Precs i preguntes.

Obert el torn de precs i preguntes, pel Batle ~ Presidentes formularen els següents:

Começa el Batle per infornar de l'èxit que s'haviaaconseguit l'any passat amb l'organització d'unes matances aAriany. Considerant que la idea haAri.a de continuar-se, peròque no havia d'organitzar-ho l'Ajuntament, si no simplementajudar a l'organització mitjançant el patrimoni amb unaaportació màxima de 100.000 ptes.

Per això, continua exposant el Sr. Batle, s'establirenconversacions amb els organitzadors de l'any passat i espareix que es podria organitzar a través de l'AssociacióCultural Ariany, si bé en aquests moments s'està a l'esperade la contestació, així com a la presentació d'unpressupost.

Prossegueix el Sr. Batle amb la paraula per informar dela presentació per part de la Conselleria d'Hisenda delprograma del Pla i la seva repercussió en el terme Municipald'Ariany.

A continuació pel Sr. Joan Font Rigo es proposà elreformar l'entrada d'accés a la piscina municipal donant-lapel lloc on hi ha les oliveres.

Contesta el Sr. Batle que li agradava la idea, i ques'estudiaria el tema.

En el desè aniversari del'Estatut d'Autonomia deTrobar-nos davant el desè aniversari de l'Estatut

d'Autonomia de les Illes Balears és un esdevenimentmolt notable dins la nostra història política. Almarge del grau d'entusiasme o de crítica que ens ins-piri el tipus d'estatut de què disposant i del modeld'autonomia que hem sabut desenvolupar, allò certés que ens cal de ser profundament conscients delque ha representat fins a hores d'ara l'autonomia.

Es prou cert que l'actual és la primera vegada queles nies Balears s'han posat d'acord per tal de viure iconviure, dins el mateix marc d'autonomia política,la de l'any 1931 va resultar un iracas i mai no arribàa néixer. Però les èpoques d'interdependència políti-ca i institucional són prou abundants a les paginesde la història. Des del temps del Regne de Mallorcafins a la més recent etapa de la Diputació Provincial,de caràcter administratiu, les nies Balears han co-negut i practicat diferents models de convivènciainstitucional i política, aplegant totes les illes entresí. Cadascun ha donat millors o pitjors fruits, segonsl'època i les circunstancies històriques. Però la pre-sent crec que és la més estimable de totes. Diversessón les raons, que tot seguit resúmese.

Amb caràcter general esmentaré les raons- concep-tuals que així m'ho fan veure, com ara el fet de ser lanostra una autonomia basada en la democràcia re-presentativa i plural. També és important l'existèn-cia d'un parlament com a poder legislatiu format persufragi universal —un valor polític que vull subra-tllar—, i per últim, d'un govern políticament respon-sable davant la cambra.

Aquestes característiques institucionals són deprimer ordre, i sens dubte determinen una qualitatpolítica ben notable i que no trobam a cap altre expe-riment d'interrelació a les nies en altres èpoqueshistòriques. Això és, per tant, privatiu del momentactual.

Ara bé, amb caràcter específic, el sistema- polític iautonòmic que tenim ha permès que, per primera ve-gada, les anomenades part forana, ciutat i illes me-nors convisquin políticament sense recels, totcol·laborant obertament en un mateix projecte d'au-togovern i autonomia. La ideologia dels grups polí-tics és el factor que determina els moviments d'opi-nió, però de cap manera la procedència territorialdels representants polítics. En conseqüència, hem

'superat, a la fi, dins la nostra història, els enfronta-ments territorials.

Des del punt de vista de la història social i de rela-cions humanes, aquest període de deu anys ha de-mostrat que la conveniència és possible a les niesBalears, sense haver de renunciar a la personalitatde cada illa o de cadascun dels poblesa de l'arxipè-lag.

Aquest aspecte el consider tan trascendent queper ell mateix justifica l'experiència autonòmica.Tanmateix, però, també ens ha de donar força peravançar en aquest camí de l'autonomia perquè no haassolit, ni molt manco, les cotes desitjables.

No cal allargar ara aquest article en relació als dè-ficit estatutaris, però és oportú recordar que no re-nunciam a una millora competencial ni tampoc d'a-rribar a gaudir d'un model de financiado autonòmi-ca més perfeccionat que l'actual. Al.lúdese al sistemadels concerts econòmics. A més a més, per últim, enshem d'imposar l'obligació parlamentària d'aconse-guir el reforçament autonòmic i competència] delsconsells insulars, que representen el segon esglaódel repartiment del poder autonòmic a les nies Ba-lears. Això està per fer, i bo serà que comencem.perreconèixer-ho com a reptes de resposta pròxima.

EL PRESIDENT DEL PARLAMENT

Passatemps -23-

Il¿I_££kIüük

Si l l e g i r e s a l p a s s a t nù -m e r o l a c o n f e r è n c i a d e l P .G a s p a r M u n a r d a m u n t e l s" G o i g s a M a l l o r c a " , ten-d r á s b o d e f e r c o n t e s t a ra l t e s t d ' a q u e s t a v e g a d a ,j a que t o t a n i r à a d a m u n ta d v o c a c i o n s a s a n t s r e l a -t a d e s a d i t a c o n f e r è n c i a .

1) Sabries dir a quin sant s'en-comanen els qui tenen mal decoll?

- A Sant Josep- A Sant Blai- A Sant Marçal- A Santa Caterina.

2) I per invocar contra la peste?

- A Sant Antoni- A Santa Apoliònia- A Sant Sebastià- A Sant Damià.

3) Quan fa llamps i trons, a quinsant o santa resau?

- A Santa Elvira- A Santa Práxedis- A Santa Bàrbara- A Santa Elisabet.

4) Quin sant és l'advocat contrael dolor?

- Sant Bernat- Sant Bartomeu- Sant Francesc- Sant Marçal.

5) A qui resareu perquè us ajudia trobar coses perdudes?

- A Sant Abdon- A Sant Alfons- A Sant Roc- A Santa Elena.

6) I ja que hi som i per acabar,quan tengueu mal de queixal,abans d'anar al dentista i persi al cas, sabeu a qui us heud'encomanar?

- A Santa Aina- A Santa Apol·lònia- A Sant Ramon- A Santa Llúcia.

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS.- A) Consonant.B) Tercera potència d'un nombre.C) Fer la menjada del vespre. D)Pegar cops amb el cul. E) Bou nocastrat, brau. Agregat o conjuntde dos o més nombres, quantitats,objectes. (Rev.) F) Pertanyent orelatiu als països conqueritspels romans. G) Semblant al sèrumH) Filats o xarxa per a pescaro per caçar ocells. I) La primera

VERTICALS.- 1) La mateixa que A.2) Víscera musculosa, situada enels pits de l'home i de moltsanimals i que és el centre iprincipal agent de la circulacióde la sang. 3) Semblant al suro.4) Lloc destinat a tenir-hi co-loms. 5) Floc de cabells quecreixen prop del front, mésllargs que els altres i pentinatscap amunt. Extensió que ocupa unasuperfície. 6) Augmentatiu pejo-ratiu de bajá. 7) Llinatge exis-tent a Ariany. 8) Ase o somerajove, des que neix fins que asso-leix el creixement complet. 9)Consonant.

Trobareu ses solucions delspassatenps a la pàgina 14d'aquesta revista.

PENSAMENTS

- Estima als demés tal com són.(Phil bosmans)

- Tan sols viu de veres qui mais'atura.

(Kahil Gibran)

- La grandessa d'una persona, esmesura per la seva capacitaten comunicar-se.

(Michel Quoist)

- Acomodar-se a la pobresa, ésésser ric; som pobres, no pertenir poc, sino per desitjarmolt.

(Miguel Garcia)

- Si volem millorar la societatfer-la més justa, més tolerantamés lliure, més civilitzada,comencem per civilitzar.nos anosaltres mateixos.

(Joan Bonet)LLETRES BARREJADES

I ja que hem anat de matances,mira si enmig de tanta lletra,pots trobar 10 coses que potstrobar en un dia de matances.

S O B R A S S A D AC V A C E T U B F RA S N W U N O U S EM Z C R O P A D G DA M A T A N C E R LI A G U T N O L O AO L A M I T E L A CT L A E I B C S O PB O T I F A R R O TA M B E T U S A Q E

R E F R A N Y E R POPULAR

- Qui dia passa, any empeny.

- Mai plou damunt sa mateixateulada.

- P'es Febrer, un dia en es soli un altre en es braser.

- Febrer el curt, si entra dolentpitjor en surt.

- Febrer curt, pitjor que turc.

- Garrover sembrat d'es teu avii vinya sembrada per tu mateix.

- Qui lluny se'n va a casar, os'engana o vol enganar.

Biel Tovell

-24-

- (Jep! can anam?- I cam hem d'anan?, a Ja

"tu.nn.ibu.nAi"!- yeAÚA.1 camenceA A'any. be!., i

ana que. ei DOMO?° T - I I i O- L_ que m ra de. poAàan/, que

ài en Felipe, no moA paia ML paga,Gaunern de. fen AeA lìeAqueA oenpnimeA.

- SapA quin "numbo" que havieAagafat tú, excunAÍonA, dinanA,AopanA... ja te. deia ¿o que hi/vivia CALALA i tú no me. cneieA.

- No, i no ho paneix!, eli elineÍA vanen venin, ben cannegatA, ia tú que. no et duguenen capjugueta?

- flugueteAÍ, ana éA hona dejugueteAÌ, ja ne. jugat aDOAtament, ana toca a n eA joveAoue. van. falaguenA.

- 'Punyeta! tampoc no Acm tanvelleA noltnoA, ¿o tene A'eApenitben jove!!!

- 5'eApen.it i qualque coAamèi!

- Venga, venga, no pandalegÍA,aue no ananeA a msnjan AobnoAAcidapen. eA foguenonA?

- A n eA f.oguenonA! pot penAonAL hi vQ-ity anan, alia"t 'oAAOConjieA1' eA davantA i tecongeleA AeA anqueA, a jo me vaanan. ben bé oAAeguda a Aafoganya..

- CA aue et A meA exagenaaa,tampoc no éA tant, no i enguanyno ¿eia oenA de ¿ned, AopA quina

f i f • I ' / / / r•feAtada aue r i va raven!'! ni vahaven, ball de tota coAta, jo va.ig.anan. a venne totA eA foguenonA ivaia acaban Aa vet loda a n'eA deAa tencena edat.

- I ana aue me conteA/ jadegueneA poAAon guAt! penque túcon tal d'eAtan pen enmig,, tot te

1,1 °va bel- No m'empnenuÍA! aue no et

contane neA me/i!- I Aempne eAtÒA en lo mateix,

aue AL bailou, aue AL feÍAexcunAÍonA, atte AL anau a diñan.,no AÍ con hoA tonnada, anteApan.eix.ieA de Son honat, i anaAempne eítoA enmig,.

- No i encana no ho AopA tot,penque vànem fen un bali defneAAeA d'aquellA que diven der. , ¡r. T*punuoí venmell.

SÁ FAROLA ORELLÜDA.

- / aue ena a Ca AeA ftlongeA?penque vaig, veune "lletnenoA11.

- n ca SeA Plongei! no, eA^noAtno ena a n'eA Local, allà enaeA que £eien eA QuintoA, i jo quehi vaig. anan a guaitan i totd'una m'ennnoAcanen b it llet A penAa nifa.

- Ah!, com que A'Ajuntament noleA va volen donan cap doblen penfen Aa feAta! i de qualque mmenahavien de pagan eA "goAtoA11 quetenien..

- I anà que me. diuA?- O no t havieA. temida tú?, lo

que tú naméA veuA lo quet inteneAAa, quan fan qualquecoAa bona mo foA Aebne tot d'una,ana quan n'eAguennen qualcuno, nome diuA neA

- $eAu! i AL hi ha. CALALA?- No ne. AuntÍA una alt ne

vegada atrii Aa puta CALALA, tenendobJenA pen lo que volen i penfen una feAta pen tot eA poble nodonen ni un ' xavo", te die, tedie... I A altne dÍAAabte que nohi va haven una anan matoneada?

- Ah! jo no hi eJWL, no en /oc

AixJò no eA això/

neA.·'- No en AopA neA?, lo que tú

pen fen-te Aa "Aueca" VCUA unmón', a jo me vanen din que hihavia un bon anapat de "puliticA"de. devenA Ciutat, i qualcúd hagué hpven de pagan!

-$0 no!(!- / l·o 'enee bé! ! ! Sopi aue 'en

podnien fen de milloneA i...

- han tot lo que ponen i unpoc mè/J

- Un poc roBA/ff mina qu'un.tempA fa que eAtà fet eA Camí. de.Sa nanaueAa i encana no hi h<anpOAat cap bane pen anan-hi a.Aeune, éa ben hona que hi tonni,haven-hi eleccionA i paguem tnian.un poc meA que A'altne vegada,

I r i tpenque amb una llÍAta tota Aola,moA toquen bé eA collon/í!

- nio, anà paneix. que t'hoAdeAgavallada!

- I encana no he acabat, eúcannenA fan oi de tanta, d'henbaque hi ha, aviat hi podnanpoAtunan AeA cab neA.

- fleAÚA, cadoAcú que U evi Aaque té davant ca AevaJ

A Ajuntament haunia d'eAquitxanquant eA hona i aixi ja no enAontinia.

- Ana Aunt l'ofici! que no¿apa. que eA "rxAtÍAAideA ' AÓni t i n n //oaoíent/í pen Aa capa d oAAono f,

no i ja té un bon fonat!- De. pándala, i tu que no en

teñí de fonat?, i endemeA no teenteAa cap punuetena panaula, que

. -^j' if ,• '-j n • °jeA aLxo de peAtLAALoeA L de"A'üAAono", cap d'eA doA enconec.

- Ai! que eÍA d'entebanada! me.penAova que eneA méA IleAta. Cadadia Aunt pen eA "televÍAon" i eAd ioni que hem c¿ conAenvan Aalenna, penque AÍ no .

L no.'ltnoA- SL no ... Que.'quina culpa en tenim?

-Jota.'- Ido aixi! meam diguem que he

de fen?- Que f-GA de fen? no t 'hoA de

pOAon tanta laca penque fanada Aan ii u ' " ' j /cana d OAAono , que eA un teJ.

' _t "r J » lque pnoregeLX Aa lejina de ÂOAnauoA ultravioleta del Sol", AeA

I I —tìnevÍAteA ho diven aixi, jo m rohe apneA de membnia, i AeA pileAde "A'annadio" no A'han de tinana /¡a "boAuna", AeA botelleA devicine ISA foA de dun a n'aquellabolla venda que hi ha damuntAoljub, i CUACA d'aqueíteA...

- 1 ana tú que m'hoA tonnadad'aqueAteA que Ae diven"coIoaiAteA"? '

- ¡ont can això no!, penò joeAtim Aa natunaleAa.

- Au, venga, venga, no mevenguÍA en ccmedieA.

- No, i eApena que A'altne diavaig. veune a n'eA diani, que hande fen Aa depunadona duu eAteme. d'Anianu.

- nal leA toc peate! ana moAhaunem de beune Aa menda de tatieA pobleA dei voltant, haviathaunem d'anan amb aquell padÒAque Ae poAen eA metgeA davant Aaboca pen apenan, de tanta olonque Aentinem.Q .. -

- No Aena tant!, eA Aeaun quei n j. . Tí^ ™ro poAanan en cuncLCLonA

- No ho Aé!, ja ho veunem,m en vaig., que xennant amb túpendné ed "hinieleÍAAon"'.