Igualada Solidria

17nm.Escolteu cada diumengea les 9 del mat el programa dIGUALADA SOLIDRIAa Rdio Igualada (103.2 FM)Febrer2015

Tortell Poltrona, Pallassos Sense FronteresIgualada present al mn, la tasca de dos cooperants dIgualada

Tortell Poltrona, Pallassos Sense FronteresIgualada present al mn, la tasca de dos cooperants dIgualada

Igualada Solidria

2

Presentaci

Cap a un mn d igualtat, llibertat, prosperitat, dignitat i pau

Tal com disposa el Pla Local de Cooperaci dIgualada, un dels marcs de referncia de les poltiques de cooperaci han estat i sn els Objectius de Desenvolupament del Milleni (ODM). Vuit fites de desenvolupament hum impulsades a principi de segle per les Nacions Unides amb la voluntat dacomplir-les aquest any 2015: eradicar la pobresa extrema i la fam, assolir leducaci primria universal, promoure la igualtat de gnere, reduir la mortalitat infan-til, millorar la salut materna, combatre la sida, la malria i altres malalties, incentivar el desenvo-lupament sostenible i desenvolupar una aliana global per al desenvolupament.

En aquests anys sha avanat cap a la consecu-ci dels ODM per, certament, ni shan assolit tots els objectius ni possiblement shan atacat directament les causes dels problemes. Desprs daquesta data, doncs, seran necessaris ms es-foros que mai per arribar a un mn de pros-peritat, igualtat, llibertat, dignitat i pau. Des de les Nacions Unides sespera que el programa de

Slvia, ens agradaria conixer la teva part ms personal i la teva vinculaci amb al-tres ONG amb les que collabores, com per exemple SETEM. Ens pots fer 5 cntims sobre SETEM? A qu es dedica aquesta ONG?SETEM s una organitzaci no governamen-tal de solidaritat internacional que, juntament amb organitzacions del Sud, sensibilitza la nos-tra societat sobre les desigualtats Nord-Sud, en denunciem les causes i promovem transforma-cions personals i collectives per aconseguir un mn ms just i solidari. Els Camps de Solidaritat sn una eina de sensibilitzaci.

Quins motius et van portar a fer un Camp de Solidaritat?Crec que s un pas que porta a laltre. Vaig co-menar collaborant amb les campanyes de Na-dal amb M Oberta (Maristes) recollint ampolles de vidre per destinar-les cap a un projecte solida-ri. Aix em va despertar aquest instint de solida-ritat (abans sentenia la solidaritat des duna altra ptica). Desprs, justament des dATLAS, lany 1994 el projecte Roda el Mn va organitzar un cicle de xerrades sobre Camps de Solidaritat (els antics Camps de Treball) on hi havia ponents dun agermanament, Servei Civil Internacional i SETEM. I en aquell cas em vaig quedar amb la curiositat que em despertava SETEM.

ENTREVISTA

Slvia Romeu

*

La Slvia Romeu s una igualadina in-quieta, viatgera i compromesa. Fa ms de 20 anys que viatja fent Camps de Soli-daritat amb SETEM i altres entitats com SED, Servei Civil Internacional, etc. Actualment s la directora de la Funda-ci Sociocultural ATLAS, entitat que es dedica a la creaci i gesti de projectes culturalment i socialment necessaris pel bon funcionament de la societat, utilitzant leducaci com a principal eina. Una edu-caci basada en el dileg, el respecte i la convivncia on els principals protagonistes sn les persones.

desenvolupament desprs de 2015 abordi mol-tes qestions, entre elles, leradicaci de la po-bresa i la fam, la millora de la salut i leducaci, la construcci de ciutats ms sostenibles, la lluita contra el canvi climtic i la protecci dels boscos i oceans.

Des dIgualada, hem contribut tots plegats, du-rant aquests darrers quinze anys, a fer possibles els Objectius del Milleni: ONGs, entitats i as-sociacions, administracions pbliques, empreses i persones a nivell individual. Arribats al 2015 per, la realitat ens exigeix continuar treballant. Com afirmava la Declaraci del Milleni de les Nacions Unides, ens incumbeix la responsabi-litat collectiva de defensar els principis de la dignitat humana, la igualtat i lequitat en el pla mundial. I defensar-los vol dir treballar i posar-hi recursos per fer-los possibles.

Des dIgualada comencem el 2015 amb un nou Pla de Cooperaci que ens ha dajudar en aques-ta tasca. I fer-ho, com estableix la missi del Pla,

impulsant accions de sensibilitzaci i de coope-raci al desenvolupament de qualitat i amb una voluntat transformadora; que donin resposta a les necessitats de la poblaci i contribueixin a millorar el benestar i a eradicar la pobresa i les desigualtats; ja sigui reforant la capacitat i auto-nomia dels pasos empobrits i dels seus governs i organitzacions socials com fomentant un canvi en els valors i les actituds dels pasos dorigen a travs de leducaci vers una ciutadania compro-mesa, responsable i activa.

En aquest butllet, coneixem tres persones que treballen en aquest sentit. Slvia Romeu (SE-TEM, SED, Atlas), David Salazar (APROP) i Tortell Poltrona (Pallassos Sense Fronteres). Lexperincia en la cooperaci i la visi del mn que tenen fan molt recomanable la lectura de les entrevistes que us presentem. Un exemple de la gran xarxa solidria que tenim en aquesta ciutat i pas.

Joan Requesens i Roca Regidor de Cooperaci

Nom: Slvia Romeu Poblaci: Igualada Professi: Directora la Fundaci Sociocultural ATLAS ONG: SETEM i SED

Pas on treballa lONG: Diversos pasos dfrica, sia i Amrica Llatina

Costa dIvori

Igualada Solidria

3

On va ser el teu primer Camp de Solidaritat i qu hi vas descobrir?El meu primer Camp va ser al 1994 a Costa dIvori. Hi vaig connectar molt. Hi vaig desco-brir una manera de fer que lligava molt amb la meva manera de veure el mn. Un mn que per molt que sembli difcil, a mi la seva manera de fer les coses em resultava ms fcil. Sobretot vaig descobrir una altra cultura que des daqu podria semblar estranya per un cop vaig arri-bar all vaig pensar: aix em motiva, magrada aquesta gent i vull aprendre dells.

Per qu dius que per a tu tera ms fcil la manera de fer les coses a Costa dIvori?Perqu all, per exemple, vaig aprendre el que era la solidaritat, que no tenia res a veure amb la solidaritat des de la nostra ptica. All, la seva prpia manera dorganitzar-se ja s solidria per si sola. Sobretot pel que fa al tema comunitari: el poble s una comunitat i aqu estem a molts anys llum daix.

Des de llavors que vas anar a Costa dIvori ja no has pogut parar de fer Camps i de viatjar. Qu tenen els Camps de Solidaritat que no tinguin els Camps de Treball?Tot i que SETEM tamb va comenar oferint Camps de Treball, els conceptes de solidaritat i cooperaci han anat canviant. Els Camps de Solidaritat sn una excusa per donar-te forces per canviar les coses des del Nord. Sn una pri-mera eina per a canviar el xip, per experimentar i sensibilitzar-nos sobre les diferents situacions i

realitats que viuen els pasos del Sud. Grcies a aquesta experincia te nadones que s des dels pasos del Nord, des del nostre dia a dia, on hem de treballar per trencar amb les desigual-tats Nord-Sud. Aix s el que magrada daquest organitzaci, aquesta visi trencadora i que pro-mou una resposta dacci i transformaci social.

Com apliques a la teva vida diria els apre-nentatges dels teus viatges?Per exemple, la feina que estic fent. Jo mestimo molt el meu pas, per hi ha una cosa que fa que la nostra societat estigui molt endarrerida res-pecte a la dels pasos del Sud: la falta dhumilitat. Per a mi la humilitat s ser capaos i capaces de deixar-nos enlluernar per altres cultures ja que aquestes tenen molt a ensenyar-nos. Crec que nosaltres serem una societat ms sana quan po-guem escoltar una persona que procedeix dun altre lloc o duna altra famlia i que volguem aprendre della. Aprendre, per exemple, perqu els bancs islmics funcionen i els nostres no o aprendre dels sistemes de curaci amb medicina natural. Amb la meva feina estic aplicant aquesta cartografia de coneixements: una fase inicial per trencar estereotips i prejudicis que tenim al nos-tre pas per desprs, molt aviat, passar a una fase daprenentatge de les altres cultures. Aix noms pot portar enriquiment a la nostra societat.

La humilitat s ser capaos i capaces de deixar-nos enlluernar

per altres cultures perqu tenen molt a

ensenyar-nos

Com creus que seria la teva vida sense aquestes experincies?No seria la mateixa persona...Seria molt ms po-bra, ara em sento molt rica. Tindria molt menys humor. Ara tinc capacitat de sorprendrem de laltra persona i de poder entendre una mique-ta millor el mn. Tot el que mhan ensenyat els Camps i les persones que hi he conegut fan que pugui entendre molt b les persones migrades que viuen aqu i el per qu han vingut aqu.

Quan veus a alguna persona migrada pels carrers dIgualadaqu s el primer que et ve al cap?Em pregunto: qu estem fent al Nord?

A qui recomanaries fer un Camp de Solida-ritat? Per qu?Absolutament a tothom. Conixer s bo, apren-dre s bo, intercanviar s bo... Tothom pot i hau-ria de fer un Camp. s maco veure com gent molt diversa t aquesta inquietud compartida i viatja conjuntament. A ms, amb altres entitats on he collaborat he tingut loportunitat de viat-jar amb una persona de 78 anys que viatjava per primera vegada a lfrica i aix s espectacular. Sobretot gent que no tingui cap limitaci, gent que se senti jove i tingui aquesta illusi i aques-tes ganes daprendre.

Que creus que podrien fer els igualadins i igualadines per construir una ciutat ms justa i solidria?Per a mi la millor solidaritat s la invisible, la que no es veu. Hi ha moltes persones que sn molt solidries i ni tan sols ho saben. Per exemple, en el Medi Ambient, hi ha gent que per plantar un arbre diu que s ecologista. Jo no penso aix, jo crec que lautntic ecologista s aquella persona que de manera invisible cada dia recicla, no utilit-za envasos de plstic o procura reduir el consum energtic. La solidaritat seria el mateix cas, s a dir, jo collaboro i faig algun bon acte de manera puntual per no ajudo a pujar el sof que el ve de lescala est portant. La solidaritat s aquella que es practica des de que una es lleva fins que sen va a dormir: consum de proximitat, veure on es fabriquen els productes que comprem, la banca on tenim els diners i sobretot mirar el ve. No t sentit fer un Camp de Solidaritat i desprs tenir prejudicis amb el nostre ve perqu es diu Mohammed. Els nostres vens no sn estranys.

Igualada Solidria

4

ENTREVISTA

Tortell Poltrona

*

Pot ser que estiguem equivocats respecte als di-ners. Els diners potser no ho poden tot. Pot ser que el mn no larreglin els grans capitals. Pot ser que el mn el canvin els detalls. Detalls daquests que com ms petits sn ms fora te-nen. A vegades en un entorn difcil noms cal una petita ganyota per comenar a canviar les coses. Si aquesta ganyota comporta el somriure de nens i nenes en un entorn hostil i si aques-tes sescolten per sobre de conflictes i de runes, llavors es converteixen en una necessitat. Si hi ha alguna organitzaci que abanderi aquesta manera dactuar s Pallassos Sense Fronteres, organitzaci no governamental espanyola de pallassos dmbit internacional i sense nim de lucre, fundada a Barcelona el 1993 per un collectiu dartistes procedents del mn de les arts escniques. El seu objectiu s actuar en zones de conflicte o exclusi, per tal de millo-rar la situaci psicolgica de la poblaci, aix com de sensibilitzar la societat sobre la situaci de les poblacions afectades i promoure actituds solidries.

Pallassos Sense Fronteres porteu lalegria all on gaireb no en queda. Com s aix denfrontar-se al mn amb el somriure com a munici?B, nosaltres el mateix que fem aqu ho fem all. Nosaltres som professionals de les arts escni-ques que treballem i ens guanyem la vida daix en els llocs on vivim. Simplement ho traslladem a altres pasos. El que ens costa no s anar-hi perqu quan hi vas, pel que sigui, pel canvi, su-posa un viatge en el temps que sembla que ten vagis a molts anys de diferncia perqu les coses sn ms primitives. Suposo que el que costa ms s tornar a una societat que ho t tot i que s queixa de tot.

s ms difcil fer riure a un nen que ho ha perdut tot o un a qui no li falta de res?No, no; els nens sn nens i ells no estan pen-dents de les coses que estem pendents els grans, que sn de les coses que possem. Ells estan ms pendents de la vida. Normalment estan ms disposats a jugar i a gaudir de la vida els nens que no tenen res que els nostres nens, que estan malalts de tantes coses que tenen.

The escoltat dir que la disfressa, la pintura i el nas despulla i relaxa a lespectador. A tu et protegeix o texposa?A mi em permet sortir daix que sc, que sc un homo sapiens, que vinc de la famlia dels ho-mos i aix mels puc mirar des duna certa distn-cia. Aix em dna una posici diferent.

Has estat en llocs com Bsnia o Palestina, en zones amb conflictes on lodi est en-quistat des de fa dcades, on els bndols estan molt definits i la violncia sembla formar part gaireb de la rutina quotidiana. Com reacciona la gent en aquests escenaris tan extrems davant dun pallasso?La gent reacciona amb alegria. Nosaltres com que som aix que som, sempre tenim una ten-dncia innata que s de protegir els ms petits i per tant, tret dalguns llocs que a causa de lextremisme religis ens han posat alguna pega, normalment sempre ens ha anat molt b.

El que costa ms s tornar a una societat que ho t tot i que s queixa de tot

Nom: Tortell Poltrona Poblaci: Sant Esteve de Palautordera Professi: Pallasso ONG: Pallassos Sense Fronteres

Pas on treballa lONG: Zones en conflicte bllic (Palestina, Bsnia, Repblica

Democrtica del Congo...)

Un dels soldats daquest exrcit s Tortell Pol-trona.Nascut a Barcelona labril de 1955, debut als escenaris com a cantant cmic de la Gran Orquestra Veracruz el 1974. Ha estat el fundador i director del Circ Cric, director del primer i segon Festival Internacional de Pallas-sos de Cornell i fundador i director del Centre de Recerca de les Arts del Circ (C.R.A.C.). A lescena ha treballat amb illustres pallas-sos com Charlie Rivel, Oleg Popov, Jango Ed-wards, Leo Bassi, Johnny Melville, Gustave Parking entre daltres. Tamb ha sigut impul-sor de la societat Pallassos Sense Fronteres i participant en expedicions als camps de refu-giats i zones en conflicte de Crocia, Bsnia, Cuba, Repblica Saharaui, Guatemala, Co-lmbia, Mxic, Armnia i El Salvador.

Bsnia

Igualada Solidria

5

A banda dels nens, tamb arribeu als pares?Normalment a les guerres els pares no se sap qui sn, aix del pare i la mare est molt b a Igualada, per fora dIgualada, els pares duna guerra estan a la guerra. Hi ha els avis i sobretot les mares si parlem dels camp de refugiats.

No s si ets conscient que per a molta gent, probablement sou lnica concessi a la fe-licitat que hagin tingut en anys. Per molts nens i nenes potser sigueu el record ms feli que tinguin desprs de suportar expe-rincies molt traumtiques. Qui senriqueix ms amb lexperincia? Qu succeeix quan acaba lespectacle, quan el pallasso sen va, quan es treu el nas i torna la persona? Qu deixa i que porta ?.Quan alguna cosa enriqueix s perqu es com-parteix. No hi ha res que enriqueixi a una per-sona sola, noms els diners. I aix els hi va. Amb la qual cosa jo penso que nosaltres fem el que podem i, quan hi anem, sempre aprenem molt ms del que donem. Per tant, ho seguirem fent.

Per ltim, et demano que ens ajudis a deixar de mirar el mn des duna perspectiva tan seriosa i ens animis a fer una mica el pallas-so. Com podem donar un cop de m i ajudar a multiplicar les rialles i els aplaudiments per aquells qui ms ho necessiten?Simplement s ser el que som: mamfers verte-brats omnvors. I que deixem de fer limbcil: aix s fer-nos els seriosos i pensar-nos que som divins. Cal repensar-nos i sentir-nos realment ssers humans. Cal aprendre a viure i a fer riu-re els altres, que aix satisf. Potser ens hem de deixar dhumanitzar, si aix dhumanitzar vol dir .

Igualada Solidria

6

Quan va comenar la teva experincia com a cooperant?El meu germ est treballant en cooperaci des de fa 40 anys, actualment dirigeix una ONG, t molta experincia en aquest mbit i abans de comenar qualsevol projecte realitza un estudi per assegurar-ne la viabilitat i aix evitar fracas-sos posteriors. Amb ell vaig conixer el mn de la cooperaci.Jo visc a Catalunya des de fa 30 anys i he anat collaborant amb diverses ONG. Va ser al 2009 que vam decidir participar directament a traves duna associaci amb seu a Igualada.

Normalment sespera que un metge collabori en tasques datenci sociosani-tria als pasos empobrits a causa duna ca-tstrofe o demergncia, per en el teu cas ha sigut diferent. Ens pots explicar a qu es dedica APROP? APROP destina la seva activitat a resoldre la problemtica social de la poblaci de la mu-nicipalitat de Pasorapa, al Departament bolivi de Cochabamba. Lmbit dactuaci semmarca en el sector agrcola. La necessitat real daquest municipi del Departament de Cochabamba s poder avanar de manera autnoma amb els re-cursos suficients que els permeti tenir ms ca-pacitat dautogesti i no haver de dependre de lajut extern. Latenci assistencial primria no

ENTREVISTA

David Salazar

*s laspecte ms preocupant en aquest nucli de poblaci i el fet que jo sigui metge, en aquest cas, s secundari.

Per qu has escollit desenvolupar projectes agrcoles i no pas dedicar-te a la medicina en aquests pasos?Per una ra personal. Estic especialment vincu-lat a Pasorapa. De fet s el lloc on vaig nixer, la meva famlia va emigrar quan jo tenia un any en busca dun futur millor, i aix s una cosa que no sempre saconsegueix. Penso que lorigen sem-pre t un pes important en algunes decisions que es prenen a la vida.A la capital del Departament, Cochabamba, hi viu el meu germ i regularment ens visitem. El comproms que sempre hem tingut amb la nostra comunitat ens motiva a emprendre un projecte conjunt per aturar el despoblament i la prdua de valors dun municipi al que hi hem estat vinculats.

APROP treballa a Bolvia, qu t aquest pas que no tinguin els altres per installar la teva ONG all?Precisament els vincles afectius que he ano-menat anteriorment. APROP, tcnicament, no s una ONG, s una associaci sense nim de lucre, molt petita, familiar podrem dir. Est vinculada a la ONG INDEPO que opera des del mateix Departament de Cochabamba i en a la que el meu germ hi est implicat de mane-ra directa. Aquesta s realment la ra de ser de lassociaci APROP. Tot i tenir aquesta implica-ci en el projecte que es desenvolupa a Pasorapa sota laixopluc de INDEPO, lassociaci no es tanca en banda a dirigir la seva actuaci a qui ho necessiti, sigui don sigui, sempre tenint en compte que la capacitat dAPROP t les limita-cions prpies duna entitat petita.

Explicans quins beneficis aporta APROP als bolivians i bolivianes El projecte que APROP du a terme va encami-nat a introduir el cultiu de lolivera al municipi de Pasorapa fortament castigat per una sequera persistent en les ltimes dcades.La poblaci abandona el municipi per trobar a les grans urbs el medi per sobreviure. Els joves i els infants sn les vctimes directes daquest pro-cs i s a ells a qui APROP destina els esforos i els objectius. En definitiva, ells sn el futur de Pasorapa.Lolivera s un conreu desconegut en aquestes contrades. La Mediterrnia t unes caracters-tiques climtiques que fan que hi hagi part del territori afectat per episodis de sequera o fred. Lolivera viu en aquests indrets i vam pensar que sadaptaria b a Pasorapa. Tots coneixem, per, que el seu temps de crei-xement s lent. s per aix que els infants seran els responsables de collir les olives quan ja seran homes i dones i no hauran de fugir abandonant el seu poble, els seus costums i la seva identitat.Ja sha construt un viver i un centre de capa-citaci en el que es dona formaci directa a la gent del municipi. Tamb shi inclouen progra-mes sobre tica, formaci emocional, i aspectes terics i prctics dagricultura.Les famlies que sacullen al projecte reben els planons d oliveres i tamb els recursos terics i materials per proveir la llar dun hort domstic i un petit corral.APROP treballa per difondre aquest projecte a la ciutat dIgualada. LAjuntament dIgualada ha fet unes aportacions generoses que han per-ms, entre daltres coses, construir el centre de capacitaci, el viver i tamb la construcci dun dipsit daigua. Lempresa Aquasos hi ha contri-but adquirint la cisterna per repartir laigua. Vull aprofitar aquest espai per reiterar-los el nostre agrament.

Nom: David Salazar Poblaci: Igualada Professi: metge cirurgi de lHospital dIgualada ONG: APROP

Pas on treballa lONG: Bolvia

Bolvia

Igualada Solidria

7

Escoltar s el primer pas per ser solidaris

Aprofitant la teva doble experincia (medi-cina i cooperaci): aquest estiu lebola ha sigut notcia constant als nostres mitjans de comunicaci. Com has viscut el seguiment daquesta malaltia?Amb preocupaci, perqu es una malaltia greu i a linici no hi havia vacuna ni tractament efica i els governs de pasos desenvolupats van mos-trar poc inters al respecte. Penso que la malaltia shagus controlat abans si shaguessin destinat ms recursos al comenament del brot, per es va donar ms cobertura a altres conflictes dinters estratgic que als humanitaris.

Per acabar...normalment per les dates Na-dalenques sens desperta un sentiment de solidaritat. Ara que ja han passat aquestes dates ens agradaria que ens diguessis qui-na s la frmula per ser solidaris i solidries durant tot lany!Fent el que fem, aprofitar tots els espais que ens ofereix la ciutat per poder fer marxandatge. Hem darribar a explicar qui som i el que fem sense ser carregosos. El nostre projecte s f-cil dexplicar i a la gent els agrada: fa pregun-tes, sentn a la primera, etc. Els nens tamb sacosten a escoltar-nos, sempre mirem de tenir algun reclam que els desperti la curiositat. Es-coltar s el primer pas per ser solidaris, a partir daqu cadasc ha dactuar en conseqncia als seus criteris. La persecuci per aconseguir diners no forma part de la filosofia dAPROP.

Quin s el paper dAPROP dins la Comissi Igualada Solidria?Igual que la resta dassociacions, participem en les tasques que es realitzen cada any per sensi-bilitzar la poblaci i donar a conixer els treballs que es fan amb la collaboraci de lAjuntament dIgualada. A la nostra associaci tots som vo-luntaris.

Aconsellans per ajudar a fer-nos una idea ms real sobre la comunitat llatina, com po-dem desfer-nos dels nombrosos estereotips que rodegen aquest conjunt de poblaci? La mateixa paraula LLATINS ja s poc cons-tructiva. Inicialment fa referncia a un idioma dorigen romnic, per tots sabem que s un calaix de sastre on sens posa als parents pobres dels del Nord. El procs per trencar aquesta concepci globalitzadora dels habitants de Suda-mrica s lent per som els mateixos sud-ame-ricans qui hem de fer-nos valdre i hem de donar a conixer cadascun dels nombrosos pasos que formem aquesta part del Sud dAmrica, amb els seus trets diferencials. No s bo que sens cone-gui per una sola paraula. Tampoc s bo que sens situ en un territori del que sen desconeixen les divisions territorials, les fronteres entre pasos. Poca gent sap situar en el mapa els diferents pasos, tot s Llatinoamrica. Jo prefereixo que sem reconegui com a Bolivi.

Crdits

Edita: Ajuntament dIgualadaCoordinaci i redacci: Teresa Vidal Amat i regidoria de Cooperaci i Solidaritat

Entitats membres dIgualada Solidria:- ACAPS Anoia (Associaci Catalana dAmics del Poble Sahrau) Tel. 93 804 36 61 Email: info@acapsanoia.org- AMICS DE MANITOS (Associaci per la Cooperaci i el Desenvolupament) Tel. 93 804 68 85 636 81 46 59 Email: info@amicsdemanitos.org- AMICS DE FUNDASE BOLVIA Tel. 93 804 27 27 Email: amicsfundase@telefonica.net- AMNISTIA INTERNACIONAL (Anoia-Peneds- Garraf) Tel. 658 17 19 38 Email: anoia@amnistiacatalunya.org- APROP (Associacin para Promocionar y

Relacionar Otros Pueblos) Tel. 645 86 31 79 Email: aprop.igualada@gmail.com- ASSOCIACI DAGERMANAMENT

DIGUALADA - NUEVA ESPERANZA Tel. 93 804 91 86 / 93 806 08 96 Email: igualada.ne@gmail.com- ASSOCIACI SAVE the GAMBIAN ORPHANS

(AStGO) Tel. 676 69 32 92 Email: savegambian@gmail.com- ATLAS, FUNDACI SOCIOCULTURAL Tel. 93 805 57 92 Email: atlas@atlasfundacio.org- CRITAS ARXIPRESTAT ANOIA-SEGARRA Tel. 93 803 27 47 Email: caritas-aigualada@bisbatvic.com- CREU ROJA ANOIA Tel. 93 803 07 89 Email: anoia@anoia.creuroja.org- FUNDACI EDUCACI SOLIDRIA Tel. 93 803 27 00 / 93 441 00 04 Email: fes@educaciosolidaria.org- FUNDACI SALUT I SOCIETAT SENSE FRONTERES Tel. 93 805 58 43 Email: pbresco@csa.cat- FUNDACI VICENTE FERRER Email: igualada@fundacionvicenteferrer.org- MANS UNIDES Tel. 93 803 31 20 Email: amenosm@aj-igualada.net- PAU I SOLIDARITAT (CCOO) Tel. 93 805 04 94 Email: anoia1@ccoo.cat- SEMBRADORES SIN FRONTERAS Tel. 93 805 22 12 Email: sembradoressinfronteras@hotmail.com- SINDICALISTES SOLIDARIS (UGT) Tel. 93 803 58 58 Email: igualada@apg.ugt.org

Disseny grfic: Sendra&Enrich, scpdisseny=igualadaImpressi: Jimnez Godoy, S.A.Dipsit legal: B-27596-2012

Igualada, febrer de 2015

Foto: APROP