i. disposicions generals i. disposiciones generales · 2007. 1. 23. · contingut de metalls...

I. DISPOSICIONS GENERALS

1. PRESIDÈNCIA I CONSELLERIES DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació

RESOLUCIÓ de 27 de novembre de 2001, del directorgeneral d’Innovació Agrària i Ramaderia, per la quals’estableixen les normes per a la producció integradaen oliverar en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.[2001/A12099]

Segons l’article 2 de l’Ordre de 23 de maig de 1997, de la Con-selleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, sobre reglamentació deles produccions obtingudes per tècniques d’agricultura integrada ide les condicions d’autorització de les entitats de control i certifi-cat, que desenvolupa el Decret 121/1995, de 19 de juny, resolc:

Establir les normes i prohibicions que cal acomplir, així comles recomanacions per al cultiu de l’oliverar amb la denominació deproducció integrada, que a continuació s’especifiquen:

Pràctica: preparació del terreny

Norma estricta o prohibicióEliminar les restes vegetals procedents d’anteriors cultius.No es realitzarà la desinfecció de sòls per mètodes químics.Per evitar problemes d’asfíxia radicular en sòls amb risc d’ento-

llada es plantarà a altiplans de 0,50 metres d’altura, aproximada-ment, i d’1,00 metres d’amplària en la part superior, amb pendentsuau fins a la base.

RecomanacióEl sòl ha de tenir les característiques següents:– pH del sòl comprés entre 6,3 i 8,5.– Percentatge de calcària activa menor del 25.– Conductivitat elèctrica de l’extracte de saturació (Cee) menor

de 4 dS/m per a varietats sensibles i 6 dS/m per a varietats tolerantsa la salinitat

– Percentatge de sodi intercanviable (PSI) menor de 20.– En l’extracte de saturació:· Concentració de bor inferior a 2 ppm.· I, concentració de clorurs inferior a 14 meq/l.Profunditat:– Al material impermeable, 60 centímetres.– A l’arena o grava, 45 centímetres– I a la calcària permeable, 25 centímetresEvitar zones amb factors limitadors

Pràctica: noves plantacions

Norma estricta o prohibicióLes plantes estaran exemptes d’atacs d’Otiorrhynchus (fistó),

àcars, còccids, Euzophera (barrinador de les branques), Glyphodes(eruga de les fulles), ull de gall, Meloidogyne (embolat de lesarrels), verticil·losi, mal blanc, tuberculosi i virosi.

Quan s’implanten distintes varietats dins d’un sistema d’explo-tació, la distribució haurà de permetre el cultiu independent de cadauna d’elles.

En parcel·les no abancalades, la disposició de les files delsarbres serà aquella que minimitzarà l’erosió del terreny, seguint, enla mesura que es puga, les corbes de nivell.

El marc de plantació deixarà un espai lliure com a mínim de 7 a8 metres entre les files d’arbres, i la distància serà la necessària peraconseguir densitats que no sobrepassen els 300 peus/ha.

Recomanació– El material vegetal utilitzat en les noves plantacions procedirà

de productors oficialment autoritzats, obtingut per un mètode

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 269

I. DISPOSICIONES GENERALES

1. PRESIDENCIA Y CONSELLERIAS DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación

RESOLUCIÓN de 27 de noviembre de 2001, del direc-tor general de Innovación Agraria y Ganadería, por laque se establecen las normas para la producción inte-grada en olivar, en el ámbito de la Comunidad Valen-ciana. [2001/A12099]

Según el artículo 2 de la Orden de 23 de mayo de 1997, de laConselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación, sobre reglamen-tación de las producciones obtenidas por técnicas de agriculturaintegrada y de las condiciones de autorización de las entidades decontrol y certificación, que desarrolla el Decreto 121/1995, de 19de junio, resuelvo:

Establecer las normas y prohibiciones que deben cumplirse, asícomo las recomendaciones para el cultivo del olivar bajo la deno-minación de producción integrada, que a continuación se especifi-can.

Práctica: preparación del terreno

Norma estricta o prohibiciónEliminar los restos vegetales procedentes de anteriores cultivos.No se realizará la desinfección de suelos por métodos químicosPara evitar problemas de asfixia radicular en suelos con riesgo

de encharcamiento se plantará en mesetas de 0,50 metros de altura,aproximadamente, y de 1,00 metro de anchura en la parte superiorcon pendiente suave hasta su base.

RecomendaciónEl suelo debe responder a las siguientes características:– pH del suelo comprendido entre 6,3 y 8,5.– Porcentaje de caliza activa menor del 25.– Conductividad eléctrica del extracto de saturación (Cee)

menor de 4 dS/m para variedades sensibles y 6 dS/m para varieda-des tolerantes a la salinidad.

– Porcentaje de sodio intercambiable (PSI) menor de 20.– En el extracto de saturación.· Concentración de Boro inferior a 2 p.p.m.· Y, concentración de cloruros inferior a 14 meq/l.Profundidad:– Al material impermeable, 60 centímetros.– A la arena o grava, 45 centímetros.– Y, a la caliza permeable, 25 centímetros.Evitar zonas con factores limitantes

Práctica: nuevas plantaciones

Norma estricta o prohibiciónLas plantas estarán exentas de ataques de Otiorrinchus, ácaros,

cóccidos, Euzophera, Glifodes, repilo, Meloidogyne, verticilosis,mal blanco, tuberculosis y virosis.

Cuando se implanten distintas variedades, dentro de un sistemade explotación, su distribución deberá permitir el cultivo indepen-diente de cada una de ellas.

En parcelas no abancaladas, la disposición de las filas de losárboles será aquella que minimice la erosión del terreno, siguiendo,en lo posible, las curvas de nivel.

El marco de plantación dejará un espacio libre como mínimo de7 a 8 metros entre las filas de árboles, y la distancia será la necesa-ria para alcanzar densidades que no sobrepasen los 300 pies/ha.

Recomendación– El material vegetal utilizado en las nuevas plantaciones pro-

cederá de productores oficialmente autorizados, obtenido por un

d’arrelament sota nebulització, amb un bon sistema radicular, for-mat per un únic eix amb altura al voltant d’1 m i una edat compresaentre 1 i 1,5 anys.

– Densitats de plantació entre 200-300 peus/ha.– Cal utilitzar varietats resistents a Verticillium (annex I) en

plantacions de reg.– Cal desenrotllar plàstic negre al llarg de les files, amb una

amplària de 0,5 metres.– Cal no associar amb altres espècies distintes de l’oliverar.– En sòls salins o calcaris, cal elegir varietats resistents

Pràctica: esmenes i fertilització

Norma estricta o prohibicióEl programa d’adobament s’efectuarà d’acord amb les carac-

terístiques de la plantació (edat, varietat, patró, marc de plantació,producció, tipus de sòl, sistema de cultiu, etc.) i dels nivells d’ele-ments nutritius continguts en el sòl i l’aigua de reg, tenint en comp-te l’estat nutricional de la planta, definit per l’anàlisi foliar. Per aaixò, serà obligatori efectuar, com a mínim, una anàlisi de sòl perparcel·la homogènia, cada 5 anys, un altre d’aigua de reg, i defulles, cada tres anys. Aquestes anàlisis s’adjuntaran al llibred’explotació, i estaran a disposició dels organismes encarregats dela supervisió de la producció integrada.

A l’inici del programa de producció integrada cal realitzar lesanàlisis anteriors.

La quantitat total del nitrogen aportada per hectàrea i any nohaurà de superar: en secà, 75 quilograms en oliverar tradicional(menys de 100 arbres/ha), i 100 kg. en oliverar intensiu, i en reg,120 i 150 quilograms respectivament.

La dosi màxima de fòsfor no haurà de sobrepassar, en secà, 60UF de P205 i 90 UF en regadiu. En el cas del potassi, les dosismàximes no hauran de sobrepassar 100 UF de k20 en secà i 150 UFen regadiu.

No obstant això, aquestes quantitats podran reduir-se o incre-mentar-se, d’acord amb la riquesa del sòl en fòsfor (annex VIb) ipotassi (annex VIc) assimilables i la resposta de la planta expressa-da per l’anàlisi foliar (annex VIa), segons els percentatges ques’exposen en els annexos VII i VIII.

La dosi de nitrogen mineral s’establirà per diferència entre lesnecessitats totals i la quantitat de N aportat per l’aigua de reg, quedepén de la seua concentració en nitrat i del volum d’aigua aporta-da (vegeu l’annex IX).

De manera semblant, caldrà també tenir en compte el N aportatper la matèria orgànica del sòl (vegeu l’annex X).

La presa de mostres de fulla s’efectuarà al juliol i es realitzaràde la manera següent:

– Selecció de parcel·les homogènies.– Mostreig, de cada una, de 50 oliveres representatives, distri-

buïdes a l’atzar.– Presa, de cada arbre, de 4 fulles adultes de brotades del crei-

xement de l’any totalment expandides i de la meitat inferior delbrot (3r o 4t a partir de l’àpex)

En secà, els adobaments s’aplicaran al final de l’hivern, incor-porant-los amb una llaurada, o abans d’unes pluges previsibles. Enregadiu, els adobaments s’aplicaran durant la primavera i l’estiu peraprofitar els períodes de major capacitat d’absorció radicular.

En les plantacions amb regatge a peu, l’adobament nitrogenathaurà de fraccionar-se, com a mínim, en dues aportacions –una a laprimavera i una altra a l’estiu– excepte en els terrenys marcada-ment arenosos on s’aplicarà, almenys, en tres fraccions distribuïdesentre aquests dos períodes. En plantacions amb reg localitzat, lafertilització s’efectuarà mitjançant adobaments solubles dissolts enl’aigua de reg. Aquests es dosificaran amb una alta freqüència, quehaurà de ser com a mínim setmanal.

Les mancances es corregiran només en el cas que la simptoma-tologia o les anàlisis foliars mostren un nivell deficient (annex II).

Els adobaments orgànics i minerals han de presentar un baixcontingut de metalls pesants i altres productes tòxics, que han decorrespondre a les exigències exposades en els annexos XI i XII.

270 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162

método de enraizamiento bajo nebulización, con un buen sistemaradicular, formado por un sólo eje con altura de alrededor de 1metro y una edad comprendida entre 1 y 1,5 años.

– Densidades de plantación entre 200-300 pies/ha.– Utilizar variedades resistentes a Verticillium (anexo I) en

plantaciones de riego.– Utilizar acolchado en plástico negro a lo largo de las filas,

con un ancho de 0,5 metros.– No asociar con otras especies distintas del olivar.– En suelos salinos o calizos, elegir variedades resistentes

Práctica: enmiendas y fertilización

Norma estricta o prohibiciónEl programa de abonado se efectuará en función de las caracterís-

ticas de la plantación (edad, variedad, patrón, marco de plantación,producción, tipo de suelo, sistema de cultivo, etc..) y de los nivelesde elementos nutritivos contenidos en el suelo y agua de riego,teniendo en cuenta el estado nutricional de la planta, definido por elanálisis foliar. Para ello será obligatorio efectuar, como mínimo, unanálisis de suelo por parcela homogénea, cada cinco años, otro deagua de riego, y de hojas, cada tres años. Dichos análisis se acom-pañarán al libro de explotación, estando a disposición de los organis-mos encargados de la supervisión de la producción integrada.

Al inicio del programa de producción integrada es necesariorealizar los anteriores análisis.

La cantidad total del nitrógeno aportada por hectárea y año nodeberá superar: en secano, 75 kilogramos en olivar tradicional(menos de 100 árboles/ha), y 100 kilogramos en olivar intensivo, yen riego, 120 y 150 kilogramos respectivamente.

La dosis máxima de fósforo no deberá sobrepasar, en secano,60 U.F. de P205 y 90 U.F. en regadío. En el caso del potasio lasdosis máximas no deberán sobrepasar 100 U.F. de k20 en secano y150 U.F. en regadío.

Sin embargo estas cantidades podrán reducirse o incrementarse,en función de la riqueza del suelo en fósforo (anexo VIb) y potasio(anexo VIc) asimilables y la respuesta de la planta expresada por elanálisis foliar (anexo VIa), según los porcentajes que se exponen enlos anexos VII y VIII.

La dosis de nitrógeno mineral se establecerá por diferenciaentre las necesidades totales y la cantidad de N aportado por elagua de riego, que depende de su concentración en nitrato y delvolumen de agua aportada (ver anexo IX).

De forma semejante, deberá también tenerse en cuenta el Naportado por la materia orgánica del suelo (ver anexo X).

La toma de muestras de hoja se efectuará en julio y se realizaráde la siguiente forma:

– Seleccionar parcelas homogéneas– Muestrear, de cada una, 50 olivos representativos, distribui-

dos al azar– Tomar, de cada árbol, 4 hojas adultas de brotaciones del cre-

cimiento del año totalmente expandidas y de la mitad inferior delbrote (3º o 4º a partir del ápice)

En secano los abonos deberán aplicarse al final del invierno,incorporándolos con una labor, o antes de unas lluvias previsibles. Enregadío los abonos se aplicarán durante la primavera y el verano, paraaprovechar los periodos de mayor capacidad de absorción radicular.

En las plantaciones con riego de pie, el abonado nitrogenadodeberá fraccionarse, como mínimo, en dos aportaciones –una enprimavera y, otra en verano– excepto en los terrenos marcadamentearenoso donde se aplicará, al menos en tres fracciones distribuidasentre ambos periodos. En plantaciones con riego localizado la ferti-lización se efectuará mediante abonos solubles disueltos en el aguade riego. Estos se dosificarán con alta frecuencia, que deberá sercomo mínimo semanal.

Las carencias se corregirán sólo en el caso de que la sintomato-logía o los análisis foliares muestre un nivel deficiente (anexo núm.II)

Los abonos orgánicos y minerales deben presentar un bajo con-tenido en metales pesados y otros productos tóxicos, que debencorresponder a las exigencias expuestas en los anexos XI y XII.

RecomanacióCal assolir per mitjà de les esmenes orgàniques corresponents

un nivell de l’1% de matèria orgànica en secà i un 2% en regadiu.En el cas de mancances, els tractaments són els següents:Nitrogen: Polvorització foliar d’urea al 3-4% emprant un gran

volum d’aigua, o nitrat potàssic al 2-3%.Fòsfor: Polvorització foliar de fosfat monoamònic al 2-3%.Potassi: Polvorització foliar de nitrat potàssic al 2,5-5% aplicat

a la primavera-estiu i tardor sobre arbres en activitat.Bor: Polvorització foliar de borat sòdic al 0,5%, abans de la flo-

ració.Ferro: Incorporació al sòl de quelats a raó de 240 g de ferro

metall per ha.En anys molt secs, se’n recomana l’adobament total per via

foliar.

Pràctica: conreu

Norma estricta o prohibicióLes pràctiques de conservació del sòl es realitzaran tenint en

compte el pendent.En terrenys amb pendents majors del 10% s’utilitzarà un dels

mètodes següents:– Coberta vegetal.– Coberta de restes de poda triturats.– No-conreu amb sòl nu.No s’utilitzaran arades de pales i de discos i, en general, aque-

lles eines que destrueixen l’estructura del sòl, i propicien la forma-ció de sola d’arada i trenquen arrels.

Les llaurades del sòl s’encarregaran de mantenir la humitat i elcontrol de males herbes.

La utilització d’herbicides quedarà restringida a:– Zones humides dels arbres en reg localitzat durant la tardor-

primavera– Rodals de males herbes problemàtiques– Marges de parcel·lesEn l’annex III hi ha el mode d’acció, el comportament en el sòl,

la forma d’ocupació i recomanacions per als herbicides.L’aplicació d’herbicides es portarà a terme en el moment de

màxima sensibilitat de les males herbes, la qual cosa permetràl’aplicació de les matèries actives amb les dosis mínimes

RecomanacióCal deixar els residus de poda prèviament triturats, incorporant-

los al sòl.Quan s’utilitzen herbicides, s’aconsella la rotació de matèries

actives a fi d’evitar l’aparició de resistències.Mantenir la zona de goteig dels arbres sense llaurar.

Pràctica: poda

Norma estricta o prohibicióCal mantenir sempre una alta relació fulla/fusta i, sobre la base

de les disponibilitats d’aigua en el sòl, mantenir un adequat volumde capçada de la plantació.

Cal mantenir la tendència natural de la varietat i realitzar podesracionals d’acord amb la destinació de la producció.

Cal realitzar la poda durant la parada hivernal i fent el mínim deferides possibles.

En arbres joves, cal usar un producte per afavorir la cicatritza-ció de la ferides i evitar l’entrada de malalties i els atacs d’Euzop-hera pinguis, que prospera en zones amb afluència de saba reduïda.

S’eliminaran les restes de poda.

Recomanació– En oliverar d’almàssera, podes severes que eliminen molta

fulla i poca fusta.– Cal fer lloc als arbres carregats de fusta.– Cal fer adoptar a l’arbre formes no naturals de l’espècie.

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 271

RecomendaciónAlcanzar mediante las correspondientes enmiendas orgánicas

un nivel del 1% de materia orgánica en secano y un 2% en regadío.En el caso de carencias, los tratamientos son los siguientes:Nitrógeno: pulverización foliar de urea al 3-4% empleando un

gran volumen de agua, o nitrato potásico al 2-3%.Fósforo: pulverización foliar de fosfato monoamónico al 2-3%.Potásico: pulverización foliar de nitrato potásico al 2,5-5% apli-

cados en primavera-verano y otoño sobre árboles en actividad.Boro: pulverización foliar de borato sódico al 0,5%, antes de la

floración.Hierro: incorporación al suelo de quelatos a razón de 240 gra-

mos de hierro metal por ha.En años muy secos, se recomienda el abonado total por vía

foliar.

Práctica: laboreo

Norma estricta o prohibiciónLas prácticas de conservación del suelo se realizarán teniendo

en cuenta la pendiente.En terrenos con pendientes mayores del 10% se utilizará uno de

los siguientes métodos:– Cubierta vegetal.– Cubierta de restos de poda triturados.– No-laboreo con suelo desnudo.No se utilizarán arados de vertedera y discos y, en general, de

aquellos aperos que destruyen la estructura del suelo, y propician laformación de suela de labor y rompen raíces.

Las labores del suelo serán las encargadas de mantener lahumedad y control de malas hierbas.

La utilización de herbicidas quedará restringida a:– Zonas húmedas de los árboles en riego localizado durante

otoño-primavera.– Rodales de malas hierbas problemáticas– Márgenes de parcelasEn el anexo III viene el modo de acción, comportamiento en el

suelo, forma de empleo y recomendaciones para los herbicidas.La aplicación de herbicidas se llevará a cabo en el momento de

máxima sensibilidad de las malas hierbas, lo que permitirá la apli-cación de las materias activas en sus dosis mínimas

RecomendaciónDejar los residuos de poda previamente triturados, incorporán-

dolos al suelo.Cuando se utilicen herbicidas se aconseja la rotación de mate-

rias activas con el fin de evitar la aparición de resistencias.Mantener la zona de goteo de los árboles sin labrar.

Práctica: poda

Norma estricta o prohibiciónMantener siempre una alta relación hoja/madera y en base a las

disponibilidades de agua en el suelo, mantener un adecuado volu-men de copa de la plantación.

Mantener la tendencia natural de la variedad. Realizar podasracionales en función del destino de la producción.

Realizar la poda durante la parada invernal y haciendo el míni-mo de heridas posibles.

En árboles jóvenes usar un producto para favorecer la cicatriza-ción de la heridas y evitar la entrada de enfermedades y los ataquesde Euzophera pinguis, que prospera en zonas con reducida afluen-cia de savia

Se eliminarán restos de poda.

Recomendación– En olivar de almazara, podas severas que eliminen mucha

hoja y poca madera.– Dar lugar a árboles que carguen de madera– Hacer adoptar al árbol formas no naturales de la especie.

– Podes que òbriguen excessivament l’arbre, deixant les fustesal sol desproveïdes de vegetació.

– Cal llevar fusta fins a equilibrar la relació fulla/fusta.– En oliverar d’almàssera, cal reequilibrar l’arbre deixant-lo

dos anys sense podar. En oliverar de taula, podes lleugeres anuals.– Cal permetre que les brotades naturals cobrisquen de nou la

fusta i la protegisquen.– Acabada la recol·lecció, s’ha de podar com més prompte

millor.– Cal eliminar les brotades adventícies de les soques i dels

troncs anualment.

Pràctica: reg

Norma estricta o prohibicióHaurà d’utilitzar-se la tècnica de reg que garantisca la màxima

eficiència en la utilització de l’aigua, tenint en compte tots els con-dicionants de la parcel·la.

La quantitat d’aigua que cal utilitzar en cada reg i l’intervalentre regs hauran d’acomodar-se a la capacitat de retenció d’humi-tat del terreny per evitar les pèrdues d’aigua en profunditat i la con-següent lixiviació de nutrients. Aquesta pràctica haurà de planifi-car-se amb l’assessorament del tècnic corresponent.

En el reg localitzat, el nombre d’emissors per arbre, el volumd’aigua aportat per cadascun i la freqüència de reg s’establiràd’acord amb la textura del terreny, de manera que s’aconseguiscauna superfície mullada a la profunditat radicular d’aproximadamentel 50% de l’àrea ombrejada i s’eviten problemes de saturaciód’humitat o de pèrdues d’aigua en profunditat.

A partir de valors de conductivitat elèctrica de l’aigua de reg(Cew) de 2,5 dS/m, cal emprar una fracció de llavat complementà-ria a la dosi normal de regs.

En el reg localitzat, llevat del cas d’instal·lacions per a reg desuport, el coeficient d’uniformitat del sector de reg (eficiènciad’aplicació) haurà de ser, com a mínim del 85%.

S’hauran de mantenir en bon estat de conservació els sistemesde distribució de l’aigua, per evitar les pèrdues de recursos.

RecomanacióEs recomana no utilitzar aigües de reg que superen algun dels

valors següents:– Conductivitat elèctrica (Cew) 4 dS/m– RAS 9– Bor 2,5 ppm· Bicarbonat 2,5 meq/l– Clorurs 14 mg/lCal utilitzar la reserva d’aigua en el sòl en la programació del

reg tradicional. El nivell d’esgotament permissible (NAP) del’aigua disponible es fixa en 0,70.

Si la dotació d’aigua no és prou, caldrà regar tota la superfícieamb reg deficitari emprant un volum mínim de 1.000 m3/ha i anyen plantacions tradicionals, i de 1.500 en plantacions intensives,utilitzant l’aigua en els moments crítics (floració i principis demaduració).

Per determinar el volum d’aigua que s’ha d’aportar en cada reg,es recomana utilitzar les lectures d’un tanc evaporimètric, aplicantels coeficients de cultiu (kc) següents:

– A l’hivern, 0,5.– A la primavera, 0,6.– A l’estiu, fins a finalitzar l’enduriment del pinyol 0,4.– Resta de l’estiu i tardor, 0,6.En les instal·lacions de reg localitzat es recomana la utilització

de materials certificats pel programa de control i certificat desenvo-lupat en el conveni Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació– Universitat Politècnica de València.

Pràctica: control integratNorma estricta o prohibicióL’estimació del risc en cada parcel·la es farà mitjançant segui-

ments, almenys setmanals, dels nivells de població o d’incidència

272 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162

– Podas que abran excesivamente el árbol, dejando las maderasal sol desprovistas de vegetación.

– Quitar madera hasta equilibrar la relación hoja/madera.– En olivar de almazara, reequilibrar el árbol dejándolo dos

años sin podar. En olivar de mesa, podas ligeras anuales.– Permitir que las brotaciones naturales cubran de nuevo la

madera y la protejan.– Terminada la recolección, podar lo antes posible.

– Eliminar las brotaciones adventicias de las peanas y de lostroncos anualmente.

Práctica: riego.

Norma estricta o prohibiciónDeberá utilizarse la técnica de riego que garantice la máxima

eficiencia en la utilización del agua, teniendo en cuenta todos loscondicionantes de la parcela.

La cantidad de agua a utilizar en cada riego y el intervalo entreriegos deberán acomodarse a la capacidad de retención de humedaddel terreno para evitar las pérdidas de agua en profundidad y laconsiguiente lixiviación de nutrientes. Esta práctica deberá planifi-carse bajo el asesoramiento del técnico correspondiente.

En el riego localizado el número de emisores por árbol, el volu-men de agua aportado por cada uno de ellos y la frecuencia de riegodeberá establecerse en función de la textura del terreno, de forma quese consiga una superficie mojada a la profundidad radicular de apro-ximadamente el 50% del área sombreada y se eviten problemas desaturación de humedad o de pérdidas de agua en profundidad.

A partir de valores de conductividad eléctrica del agua de riego(Cew) de 2,5 dS/m, emplear una fracción de lavado complementa-ria a la dosis normal de riegos.

En el riego localizado, excepto en el caso de que se trate de ins-talaciones para riego de apoyo, el coeficiente de uniformidad delsector de riego (eficiencia de aplicación) deberá ser, como mínimodel 85%.

Se deberán mantener en buen estado de conservación los siste-mas de distribución del agua, para evitar las pérdidas de recursos.

RecomendaciónSe recomienda no utilizar aguas de riego que superen alguno de

los siguientes valores:– Conductividad eléctrica (Cew) 4 dS/m– RAS 9– Boro 2,5 p.p.m– Bicarbonato 2,5 meq/l.– Cloruros 14 mg/lUtilizar la reserva de agua en el suelo en la programación del

riego tradicional. El nivel de agotamiento permisible (NAP) delagua disponible se fija en 0,70.

Si la dotación de agua no es suficiente, regar toda la superficiecon riego deficitario empleando un volumen mínimo de 1.000m3/ha y año en plantaciones tradicionales y de 1.500 en plantacio-nes intensivas, utilizando el agua en los momentos críticos (flora-ción y principios de maduración)

Para determinar el volumen de agua que se debe aportar encada riego, se recomienda utilizar las lecturas de un tanque evapo-rimétrico, aplicando los coeficientes de cultivo (kc) siguientes:

– En invierno, 0,5– En primavera, 0,6– En verano, hasta finalizar el endurecimiento del hueso 0,4– Resto del verano y otoño, 0,6En las instalaciones de riego localizado se recomienda la utili-

zación de materiales certificados por el programa de control y certi-ficación desarrollado en el convenio Conselleria de Agricultura,Pesca y Alimentación – Universidad Politécnica de Valencia.

Práctica: control integradoNorma estricta o prohibiciónLa estimación del riesgo en cada parcela se hará mediante

seguimientos, al menos semanales, de los niveles poblacionales o

de cada plaga o malaltia d’acord amb l’estratègia de control inte-grat (annex IV).

L’aplicació de mesures directes de control només s’efectuaràquan els nivells de població superaran els llindars d’intervencióestablits, i sempre d’acord amb la decisió del tècnic corresponent.

En el cas de resultar necessària una intervenció química, lesmatèries actives a utilitzar seran exclusivament les incloses enl’estratègia de control integrat que han estat seleccionades, entre lesautoritzades, d’acord amb els criteris de menor classificació, menorimpacte ambiental, major eficàcia toxicològica, menor problema deresidus, menor efecte sobre la fauna auxiliar i menor problema deresistències.

Ha de protegir-se la fauna auxiliar, en particular, Scutellistacyanea i Chrysoperla carnea.

La maquinària utilitzada en les intervencions químiques se sot-metrà a revisió i calibratge cada tres anys per un organisme compe-tent.

Queda prohibida la utilització de calendaris de tractaments.En el cas de tractaments químics:– Es reduirà l’àrea tractada a focus o rodals afectats per la

plaga.– Alternança de grups químics.– Queda prohibit l’ús de formulacions de categoria tòxica o

molt tòxica.– No s’efectuarà tractament quan la velocitat del vent supere els

25 quilòmetres/hora.

RecomanacióEs procurarà utilitzar els plaguicides en condicions tals que en

el moment de la recol·lecció de l’oliva el límit màxim de residus(LMR) siga inferior al 50% del que legalment s’estableix en lalegislació espanyola per a cada matèria activa.

Pràctica: recol·lecció

Norma estricta o prohibicióCal iniciar la recol·lecció de manera que la major part de la

collita es recol·lectarà en el moment òptim. En oliverar d’almàsse-ra, s’ha de començar la recol·lecció amb índex de maduresa 3, per-què la gran majoria de les olives es cullen amb índex 4 i rendimentsen olis propis de cada varietat i zona de producció. En oliverar detaula, cal efectuar la recol·lecció, com a màxim, amb índex 1(vegeu l’annex V).

En oliva de taula, recol·lecció manual (munyiment) o mecanit-zada si no produeix dany al fruit.

Cal separar els fruits recol·lectats de l’arbre dels caiguts a terra.S’evitarà:– Recol·leccions tardanes que, a més de no permetre produir oli

de qualitat, puguen afectar negativament la collita de l’any següent.– En oliverar d’almàssera, batudes que trenquen branques i

facen caure un excés de brots, que no haurien de ser superiors al10-15% en pes de la collita de fruits. En oliverar de taula, la batudasota cap circumstància.

– Engranerament que empitjore la qualitat del fruit, especial-ment si estan afectats de mosca i/o procedeixen del sòl.

– Transport en sacs de plàstic.En el moment de la recol·lecció, es prendran prou mostres per

analitzar la possible presència de productes fitosanitaris.Per a l’oliva de taula, transport en caixes o contenidors ade-

quats.

RecomanacióEn oliverar d’almàssera:– Es recomana que els danys de plaga i/o malaltia no supere el

5% de fruits afectats– Recol·leccions al més primerenques possibles– Començar la recol·lecció de la varietat Blanqueta amb índex

2,5-3– Recol·lectar els fruits caiguts a terra immediatament després

de produir-se’n la caiguda

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 273

de incidencia de cada plaga o enfermedad de acuerdo con la estra-tegia de control integrado (anexo IV).

La aplicación de medidas directas de control sólo se efectuarácuando los niveles poblacionales superen los umbrales de interven-ción establecidos y, siempre, de acuerdo con la decisión del técnicocorrespondiente.

En el caso de resultar necesaria una intervención química, lasmaterias activas a utilizar serán exclusivamente las incluidas en laEstrategia de Control Integrado que han sido seleccionadas, entrelas autorizadas, de acuerdo con los criterios de menor clasificación,menor impacto ambiental, mayor eficacia toxicológica, menor pro-blema de residuos, menor efecto sobre la fauna auxiliar y menorproblema de resistencias.

Debe protegerse la fauna auxiliar, en particular, Scutellista cya-nea y Chrysoperla carnea.

La maquinaria utilizada en las intervenciones químicas sesometerá a revisión y calibrado cada tres años por organismo com-petente.

Queda prohibida la utilización de calendarios de tratamientos.En el caso de tratamientos químicos:– Se reducirá el área tratada a focos o rodales afectados por la

plaga.– Alternancia de grupos químicos.– Queda prohibido el uso de formulaciones de categoría tóxica

o muy tóxica.– No se efectuará tratamiento cuando la velocidad del viento

supere los 25 km/hora.

RecomendaciónSe procurará utilizar los plaguicidas en condiciones tales que en

el momento de la recolección de la aceituna el límite máximo deresiduos (L.M.R.) sea inferior al 50% del legalmente establecido enla legislación española para cada materia activa.

Práctica: recolección

Norma estricta o prohibiciónIniciar la recolección de forma que la mayor parte de la cosecha

se recoja en el momento óptimo. En olivar de almazara, empezar larecolección con índice de madurez 3, para que la gran mayoría delas aceitunas se cosechen con índice 4 y rendimientos en aceitespropios de cada variedad y zona de producción. En olivar de mesa,efectuar la recolección, como máximo con índice 1 (ver anexo V).

En aceituna de mesa, recolección manual (ordeño) o mecaniza-da si no produce daño al fruto.

Separar los frutos recolectados del árbol de los caídos al suelo.Se evitará:– Recolecciones tardías que, además de no permitir producir

aceite de calidad, puedan afectar negativamente a la cosecha delaño siguiente.

– En olivar de almazara, vareos que rompan ramas y derribenun exceso de brotes, que no deberían ser superiores al 10-15% enpeso de la cosecha de frutos. En olivar de mesa, el vareo bajo nin-guna circunstancia.

– Atrojado que empeore la calidad del fruto, en especial si estánafectadas de mosca y/o proceden del suelo.

– Transporte en sacos de plástico.En el momento de la recolección, se tomarán suficientes mues-

tras para analizar la posible presencia de productos fitosanitarios.Para la aceituna de mesa, transporte en cajas o contenedores

adecuados.

RecomendaciónEn olivar de almazara:– Se recomienda que los daños de plaga y/o enfermedad no

supere el 5% de frutos afectados.– Recolecciones lo más tempranas posibles.– Comenzar recolección de la variedad Blanqueta con índice

2,5-3– Recolectar los frutos caídos al suelo inmediatamente después

de producirse su caída.

– Ocupació d’espolsador i munyiment de la recol·lecció

Pràctica: protecció de l’entorn

Norma estricta o prohibicióEs prendran les mesures oportunes per protegir la flora i fauna

de les àrees pròximes a la plantació. Les precaucions que s’adoptenen aquest sentit, d’acord amb cada situació concreta, hauran defigurar en el llibre de l’explotació.

Es prohibeix l’abocament dels productes agroquímics sobrants idels líquids procedents de la neteja de la maquinària emprada en elstractaments a les aigües de canals, séquies, rius, pous, etc.

Els embolcalls, envasos i recipients de productes d’ús agrícolesno hauran d’abandonar-se en la parcel·la ni en els seus voltants,sinó que s’arreplegaran i s’eliminaran a través de les vies establidesper a l’abocament de residus.

Pràctica: llibre d’explotació

Norma estricta o prohibicióEls agricultors que s’incorporen a la producció integrada hauran

de proveir-se del llibre d’explotació, segons el model aprovat per laConselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

En aquest llibre s’anotaran amb prou detall tots els treballs i lesincidències del cultiu, en les dates en què s’han realitzat o produït.La seua posada al dia haurà d’efectuar-se almenys setmanalment.

L’agricultor o el tècnic responsable de l’explotació en règim deproducció integrada es responsabilitzarà, amb la seua firma, de laveracitat de les operacions registrades en el llibre.

Aquest llibre estarà sempre disponible per a la inspecció perl’entitat de certificat i control (ECC) de la producció integradacorresponent, o pels serveis oficials. A l’efecte, podrà reclamar-seen qualsevol moment i sense avís previ.

Al llibre d’explotació haurà d’adjuntar-se la documentació queacredite les pràctiques de cultiu (factures, etc.) i els resultats de lesanàlisis exigides. La ECC i l’administració tindran lliure accés a lesparcel·les de producció integrada per efectuar les comprovacionsoportunes.

València, 29 de novembre de 2001.– El director general d’Inno-vació Agrària i Ramaderia: Eduardo Primo Millo.

274 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162

– Empleo de vibrador y ordeño de la recolección.

Práctica: protección del entorno

Norma estricta o prohibiciónSe tomarán las medidas oportunas para proteger la flora y fauna

de las áreas próximas a la plantación. Las precauciones que seadopten en este sentido, en función de cada situación concreta,deberán figurar en el libro de la explotación.

Se prohibe el vertido de los productos agroquímicos sobrantes yde los líquidos procedentes de la limpieza de la maquinaria emplea-da en los tratamientos, a las aguas de canales, acequias, ríos, pozos,etc...

Los envoltorios, envases y recipientes de productos de uso agrí-colas no deberán abandonarse en la parcela ni en sus inmediacio-nes, sino que se recogerán y eliminarán a través de los cauces esta-blecidos para el vertido de residuos.

Práctica: libro de explotación

Norma estricta o prohibiciónLos agricultores que se incorporen a la producción integrada

deberán proveerse del libro de explotación, según el modelo apro-bado por la CAPA.

En este libro se anotarán con suficiente detalle todas las laborese incidencias del cultivo, en las fechas en que se han realizado oproducido. Su puesta al día deberá efectuarse al menos semanal-mente.

El agricultor o el técnico responsable de la explotación en régi-men de producción integrada se responsabilizará, con su firma, dela veracidad de las operaciones registradas en el libro.

Este libro estará siempre disponible para su inspección por laentidad de certificación y control (ECC) de la Producción Integradacorrespondiente, o por los servicios oficiales. A tal efecto podráreclamarse en cualquier momento y sin aviso previo.

Al libro de explotación deberá adjuntarse la documentación queacredite las prácticas de cultivo (facturas, etc...) así como los resul-tados de los análisis exigidos. La ECC y la administración tendránlibre acceso a las parcelas de Producción Integrada para efectuar lascomprobaciones oportunas.

Valencia, 29 de noviembre de 2001.– El director general deInnovación Agraria y Ganadería: Eduardo Primo Millo.

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 275

1

ANNEX I

SUSCEPTIBILITAT DE CULTIVARS D’OLIVERES A PRINCIPALS MALALTIES

CULTIVAR ULL DE GALL VERTICIL·LOSI TUBERCULOSI SABONOSA

FARGA S - R S

SERRANA S M / R R M / S

MORRUDA S - S S

BLANQUETA E S E M

VILLALONGA S M S S

XANGLOT REIAL S R S S

CORNICABRA S S E S

PICUAL S E M R

EMPELTRE S M / R M / R M / S

ALFAFARENCA M M / R M M

LLUMETA R -- M / R M

ARBEQUINA M S R M

GROSSAL S M M S

CUQUELLO E M / R R M

ROJAL S R M / R M

CALLOSINA S S R E

MILLAREJA S -- E E

E = Extremadament susceptibleS = SusceptibleM = Moderadament susceptibleR = Resistent

276 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162

2

ANNEX II

NIVELLS CRÍTICS DE NUTRIENTS EN FULLES D’OLIVERA RECOLLIDES AL JULIOL

ELEMENT DEFICIENT

Nitrogen, N (%)Fòsfor, P (%)Potassi, K (%)Calci, Ca (%)Magnesi, Mg (%)Manganés, Mn (ppm)Zinc, Zn (ppm)Coure, Co (ppm)Bor, B (ppm)Sodi, Na (%)Clor, Cl (%)

< 1,40< 0,05< 0,40< 0,30< 0,08

------

< 14,0----

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 2773

AN

NEX

III

MO

DE

D’A

CC

IÓ, C

OM

POR

TAM

ENTS

AL

SÒL,

FO

RM

A D

’ÚS

I REC

OM

AN

AC

IÓ P

ER A

LS H

ERBI

CID

ES

CO

MPO

RTA

MEN

T EN

SÒL

FOR

MA

D’Ú

SM

ATÈ

RIA

AC

TIV

ARE

SID

UA

LCO

NTA

CTE

(VIA

FLO

EMA

)

MO

VIM

ENT

ENPL

AN

TA

AD

SORC

IÓPE

RSIS

TÈN

CIA

TIPU

S D

’HER

BICI

DES

DO

SI (k

g/ha

)A

PTIT

UD

PER

AH

ERBI

GA

CIÓ

REC

OM

AN

AC

ION

S D

’ÚS

DIU

RON

(3)

***

*0

�++

+++

+Pr

eem

ergè

ncia

2 - 3

Apr

opia

tEs

pect

re d

e co

ntro

l MH

com

plem

enta

ri al

de

simaz

ina.

SIM

AZI

NA

(1)

+++

00

�++

+++

+Pr

eem

ergè

ncia

2 - 3

Apr

opia

tN

o co

ntro

la m

ales

her

bes (

MH

) ja

emer

gide

s. Ca

l util

itzar

dosis

infe

riors

a 1

,5 k

g de

mat

èria

act

iva

per h

a i a

ny.

DIF

LUFE

NIC

AN

****

00

+++

++Pr

eem

ergè

ncia

Postp

rimer

enca

6 a

35 g

/ha

No

apro

piat

Cal u

tilitz

ar b

aix

volu

m d

’aig

ua. L

a m

escl

a co

mer

cial

amb

glifo

sat e

stò m

olt j

ustif

icad

a.

NO

RFLU

RAZO

NA

***

00

�++

+++

+Po

stprim

eren

ca2,

5 a

4,8

Apr

opia

tCo

ntro

la b

é M

H g

ram

ínie

s per

enne

s. M

escl

a am

bsim

azin

a in

tere

ssan

t, en

esp

ecia

l si s

’util

itza

amb

dosi

baix

a.TE

RBU

TILA

ZIN

A(2

)**

0*

�++

+++

+Po

stprim

eren

ca2

- 3Se

’n d

esco

neix

Espe

ctre

d’a

cció

sem

blan

t a si

maz

ina.

AM

INO

TRIA

ZOLE

(5)

*0

***

b++

+Po

stem

ergè

ncia

1,0

a 2,

5N

o ap

ropi

atLa

dos

ifica

ció

es fa

rà se

gons

el t

ipus

i de

senv

olup

amen

tde

MH

. Acc

ió m

olt l

enta

. Mes

cla

sinèr

gica

am

b M

CPA

idi

uron

.

DIQ

UA

T +

PARA

Q0

***

00

++++

0Po

stem

ergè

ncia

0,12

+ 0

,18

a0,

40 +

0,6

8N

o ap

ropi

atLa

dos

ifica

ció

es fa

rà se

gons

el t

ipus

i de

senv

olup

amen

tde

MH

. Con

trol t

otal

men

t ins

ufic

ient

de

MH

per

enne

s.Cu

ra a

mb

la to

xici

tat.

No

utili

tzar

-lo a

mb

maq

uinà

ria d

eU

BV.

FLU

ROX

IPIR

*0

***

�+

+Po

stem

ergè

ncia

0,1

a 0,

3N

o ap

ropi

atLa

dos

ifica

ció

es fa

rà se

gons

el t

ipus

i de

senv

olup

amen

tde

MH

. No

cont

rola

les M

H g

ram

ínie

s. Co

ntro

l exc

el·le

ntde

MH

per

enne

s de

fulla

am

pla.

GLI

FOSA

T0

0**

*b

++++

0Po

stem

ergè

ncia

1,18

a 2

,16

No

apro

piat

Sego

ns la

form

ulac

ió i

el ti

pus i

des

envo

lupa

men

t de

MH

.Ba

ix v

olum

d’a

igua

. Exc

el·le

nt c

ontro

l de

MH

per

enne

s,en

esp

ecia

l les

gra

mín

ies.

La m

escl

a am

b M

CPA

mill

ora

el c

ontro

l de

MH

de

fulla

am

pla.

GLU

FOSI

NA

T0

***

*0

++++

0Po

stem

ergè

ncia

0,6

a 2,

0N

o ap

ropi

atSe

gons

el t

ipus

i de

senv

olup

amen

t de

les M

H.

MCP

A (4

)*

0**

*�

++

Poste

mer

gènc

ia0,

30 a

2,0

No

apro

piat

La d

osifi

caci

ó es

farà

sego

ns e

l tip

us i

dese

nvol

upam

ent

MH

. Cal

util

itzar

nom

és le

s sal

s d’a

min

a o

potà

ssiq

ues.

No

cont

rola

les M

H g

ram

ínie

s. N

o s’

ha d

’apl

icar

en

sòls

aren

osos

. No

s’ha

n de

mul

lar p

arts

verd

es d

e l’a

rbre

. No

s’ha

d’a

plic

ar a

l’ol

iva

d’al

màs

sera

ent

re v

erol

ire

col·l

ecci

ó, i

a l’o

liva

de ta

ula

des d

e l’e

stiu

fins a

desp

rés d

e la

reco

l·lec

ció.

OX

IFLU

ORF

EN (1

)**

**0

0++

+++

Poste

mer

gènc

ia0,

1 a

1,0

Apr

opia

tSe

gons

el t

ipus

i de

senv

olup

amen

t de

les M

H o

sego

nsl’ú

s (pr

eem

ergè

ncia

o p

oste

mer

gènc

ia).

Mes

cla

sinèr

gica

amb

glifo

sat c

om a

her

bici

da d

e po

stem

ergè

ncia

. Mol

tap

ropi

at e

n pl

anta

cion

s jov

es.

SULF

OSA

T0

0**

*b

++++

0Po

stem

ergè

ncia

0,75

a 3

No

apro

piat

Ídem

glif

osat

.

TIA

ZOPI

R**

**0

0++

+++

Poste

mer

gènc

ia0,

5 a

1,0

Apr

opia

tM

olt a

prop

iat e

n pl

anta

cion

s jov

es. E

n pl

anta

ció

adul

ta, l

am

escl

a am

b sin

azin

a és

reco

man

able

reba

ixan

t-ne

la d

osi.

MO

DE

D’A

CCIÓ

: (0)

nul

·la; (

*) fe

ble;

(**)

impo

rtant

; (**

*) m

olt i

mpo

rtant

.A

DSO

RCIÓ

: (+)

febl

e; (+

+) m

oder

ada;

(+++

) im

porta

nt; (

++++

) mol

t im

porta

nt.

PERS

ISTÈ

NCI

A E

N S

ÒL:

(0) n

ul·la

; (+)

setm

anes

; (++

) mitj

anes

; (++

+) p

ocs m

esos

; (++

++) m

és d

e 4

mes

os.

MO

VIM

ENT

EN L

A P

LAN

TA: (�

) asc

ende

nt-x

ilem

a; (�

) des

cend

ent-f

loem

a; (b

) asc

ende

nt-d

esce

nden

t; (0

) sen

se m

ovim

ent e

n pl

anta

.

(1)

El m

ovim

ent e

n el

bul

b hu

mit

(<30

cm

) és i

nsuf

icie

nt. E

xiste

ix fo

rmul

at a

mb

clar

efe

cte

poste

mer

gènc

ia: t

erbu

trina

(40%

), sim

azin

a (1

0%).

(2)

En e

l mer

cat e

s tro

ba fo

rmul

at e

n m

escl

a am

b te

rbut

rina.

No

les u

tilitz

eu a

mb

terb

umet

ona.

N’h

i ha

mes

cla:

diu

ron

(28'

57),

terb

utila

zina

(28'

75).

(3)

Efec

te d

e co

ntac

te q

uan

es fa

una

apl

icac

ió e

n po

stem

ergè

ncia

mol

t prim

eren

ca, s

iem

pre

que

s’hi

afe

gisc

a un

mul

lant

.(4

) A

utor

itzat

en

oliv

erar

en

mes

cla

amb

glifo

sat.

(5)

Aut

oritz

at e

n ol

iver

ar e

n m

escl

a am

b al

tres h

erbi

cide

s (di

uron

, MCP

A, s

inaz

ina,

terb

utila

zina

o ti

ocia

nat).

278 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.1624

AN

NEX

IVES

TRA

TÈG

IA D

E C

ON

TRO

L IN

TEG

RA

TEl

sis

tem

a de

mos

treig

per

a la

pre

sa d

e de

cisi

ons

d’ac

ord

amb

els

llinda

rs d

’inte

rven

ció

a es

cala

de

parc

el·la

ser

à el

seg

üent

:

. Est

ació

de

cont

rol (

EC):

1 po

r cad

a zo

na h

omog

ènia

no

supe

rior a

100

ha

. Nom

bre

de U

MP:

20

. Per

iodi

cita

t de

les

obse

rvac

ions

: una

veg

ada

a la

set

man

a, c

om a

mín

im, d

uran

t els

per

íode

s cr

ítics

del

par

àsit

L’es

timac

ió d

el ri

sc i

els

mèt

odes

de

cont

rol p

er a

cad

a pl

aga/

mal

altia

es

deta

llen

a co

ntin

uaci

ó:

ESTI

MA

CIÓ

DEL

RIS

CC

RIT

ERIS

D’I

NTE

RV

ENC

IÓM

ÈTO

DES

DE

CO

NTR

OL

MÈT

OD

E V

ISU

AL

BIO

LÒG

ICS

QU

ÍMIC

SU

nita

t de

mos

trase

cund

ària

PLA

GA

MA

LALT

IA

Elem

ent

Nom

bre

per

UM

P

Var

iabl

e de

dens

itat

Esca

la d

eva

lora

ció

ALT

RES

MÈT

OD

ESLL

IND

AR

ÈPO

CAFa

una

auxi

liar

autò

cton

a

Solta

de

faun

aau

xilia

rPe

rmés

Perm

és a

mb

restr

icci

ons

ALT

RES

Punx

ó o

fora

dat

Pray

s ole

aeFi

l·lòf

aga

Ant

òfag

a

Carp

òfag

a

Brot

Brot

Brot

10 10 10

% d

e br

ots a

taca

tsam

b fo

rmes

viv

es

% in

flore

scèn

cies

atac

ades

am

b fo

rmes

vive

ss/u

na m

ostra

de

2in

flore

scèn

cies

/bro

t

% fr

uits

atac

ats a

mb

form

es v

ives

.S/

una

mos

tra d

e 2

fruits

/bro

t

0 =

brot

no

atac

at1

= br

ot a

taca

t

0 =

inflo

resc

ènci

a no

atac

ada

1 =

inflo

resc

ènci

aat

acad

a

0 =

fruit

noat

acat

.1

= fru

it at

acat

.

2 pa

rany

s de

tipus

funn

el e

nceb

ats

amb

tetra

dece

nal

per E

C

2 pa

rany

s de

tipus

funn

el e

nceb

ats

amb

tetra

dece

nal

per E

C

2 pa

rany

s de

tipus

funn

el e

nceb

ats

amb

tetra

dece

nal

per E

C

>5%

de

brot

sat

acat

s(p

lant

ons)

>5 a

dults

/pa

rany

i di

a>5

%in

flore

scèn

cies

atac

ades

am

bfo

rmes

viv

es<1

0in

flore

scèn

cies

/br

ot<2

0% fl

ors

fèrti

ls

>5-1

0 de

frui

tsat

acat

s

Inic

i de

lapr

imav

era

20%

de

flors

ober

tes.

Inic

i de

la 3

a ed

atla

rvàr

ia

50%

d’o

usde

sclo

sos

Crys

oper

laca

rnea

,Ag

enia

spis

fusc

icol

lispr

aysin

cola

,An

gitia

arm

illat

a,Ch

elon

usel

eaph

ilus,

Apan

tele

sxa

ntho

stigm

us,

Pnig

alio

med

iterr

aneu

s,Pn

igal

iope

ctin

icor

nis.

Baci

llus

thur

ingi

ensis

Dim

etoa

t,Tr

ilorfo

n

Dia

zino

n(p

lant

ons)

Dim

etoa

t,Tr

iclo

rfon

(nom

és si

s’hi

prod

ueix

un

atac

mol

t for

t.En

aqu

est c

as,

s’ap

licar

ia e

lpr

oduc

te a

mb

un 2

0% d

e flo

rsob

erte

s)

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 2795

ESTI

MA

CIÓ

DEL

RIS

CC

RIT

ERIS

D’I

NTE

RV

ENC

IÓM

ÈTO

DES

DE

CO

NTR

OL

MÈT

OD

E V

ISU

AL

BIO

LÒG

ICS

QU

ÍMIC

SU

nita

t de

mos

trase

cund

ària

PLA

GA

MA

LALT

IA

Elem

ent

Nom

bre

per

UM

P

Var

iabl

e de

dens

itat

Esca

la d

eva

lora

ció

ALT

RES

MÈT

OD

ESLL

IND

AR

ÈPO

CAFa

una

auxi

liar

autò

cton

a

Solta

de

faun

aau

xilia

rPe

rmés

Perm

és a

mb

restr

icci

ons

ALT

RES

Mos

ca d

el’o

liver

a

Bact

roce

raol

eae

Frui

tO

liver

ard’

alm

àsse

ra: -1

0 si

%d’

oliv

api

cada

>10%

-20

si %

d’ol

iva

pica

da<1

0%

Oliv

erar

de ta

ula:

50

% d

e fru

its a

taca

ts0

= fru

it no

atac

at1

= fru

it at

acat

5 m

osqu

ers M

acPh

ail c

arre

gats

amb

fosf

atbi

amòn

ic a

l 4%

per E

C

5 pa

rany

scr

omot

ròpi

csen

ceba

des a

mb

spiro

acet

at 8

0 m

gpe

r EC

En o

liver

ard’

alm

àsse

ra:

1a a

plic

ació

: >1

adul

t/mos

quer

idi

a i >

50%

de

fem

elle

s fèr

tils

o 1a

pic

ada.

Apl

icac

ióse

güen

t:a)

am

b ca

ptur

esen

mos

quer

s.>1 ad

ult/m

osqu

er i

dia

i >50

% d

efe

mel

les f

èrtil

so

>2-3

% d

efru

its a

mb

form

es v

ives

b) se

nse

capt

ures

en

mos

quer

s Mac

Phai

l>3 ad

ults/

para

ny i

dia

o >2

-3%

de

fruits

am

bfo

rmes

viv

es

En o

liver

ar d

eta

ula:

>1 adul

t/mos

quer

idi

a i >

50%

de

fem

elle

s fèr

tils

i/o 1

% d

’oliv

api

cada

am

bfo

rmes

viv

es

A p

artir

de

l’end

urim

ent

del p

inyo

l

Opi

us c

onco

lor,

Pnig

alio

med

iterr

aneu

s

Adu

ltici

des:

Dim

etoa

t otri

clor

fon

enes

quer

s oba

ndes

-esq

uers

Larv

icid

es:

Dim

etoa

t otri

clor

fon

enpo

lvor

itzac

ióto

tal

Para

nys

mas

sius a

mb

esqu

ers s

exua

lso

un a

ltre

tipus

d’at

raie

ntef

ectiu

280 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.1626

ESTI

MA

CIÓ

DEL

RIS

CC

RIT

ERIS

D’I

NTE

RV

ENC

IÓM

ÈTO

DES

DE

CO

NTR

OL

MÈT

OD

E V

ISU

AL

BIO

LÒG

ICS

QU

ÍMIC

SU

nita

t de

mos

trase

cund

ària

PLA

GA

MA

LALT

IA

Elem

ent

Nom

bre

per

UM

P

Var

iabl

e de

dens

itat

Esca

la d

eva

lora

ció

ALT

RES

MÈT

OD

ESLL

IND

AR

ÈPO

CAFa

una

auxi

liar

autò

cton

a

Solta

de

faun

aau

xilia

rPe

rmés

Perm

és a

mb

restr

icci

ons

ALT

RES

Cap

arre

tane

gra

Saiss

etia

ole

ae

Barr

enet

a o

corc

de

l’oliv

era

Phlo

eotri

bus

scar

abae

oide

s

Fist

ó de

l’oliv

era

Otio

rrhy

nchu

scr

ibric

ollis

Barr

inad

a de

les b

ranq

ues

Euzo

pher

api

ngui

s

Brot

s

Brot

s

Arb

re

Arb

re

10 10

Nom

bre

d’ad

ults

vius

no p

aras

itats

en la

mos

tra

Brot

s am

b ad

ults

vius

Nom

bre

de la

rves

(exc

rem

ents

fresc

os)

per a

rbre

0 =

brot

no

atac

at1

= br

ot a

taca

t

Para

ny d

’adu

lts a

lpe

u de

l’ar

bre

Para

ny d

e llu

m o

para

ny a

mb

fero

mon

a

>10

form

esvi

ves n

opa

rasit

ades

per

EC >10%

de

brot

sam

b ad

ults

vius

Plan

tó:

pres

ènci

a de

dany

s rec

ents

en b

rots.

Arb

res a

dults

:pr

esèn

cia

deda

nys e

n bo

tons

i bro

ts de

laca

pçad

a

Plan

tons

iem

pelts

: 1 la

rva

/ pla

ntó

Plan

tes a

dulte

s:qu

an s’

him

anife

sten

dany

sos

tens

ible

s

A p

artir

del

100%

d’o

usde

sclo

sos f

ins a

l’apa

rició

de

L3

A l’

eixi

dad’

adul

ts en

zone

sin

fect

ades

Prim

aver

a: A

lm

áxim

d’e

ixid

ad’

adul

ts

Tard

or: A

l’eix

ida

d’ad

ults

aban

s de

les

prim

eres

plu

ges

Des

prés

del

màx

im d

e vo

l ala

prim

aver

a (i

a la

tard

or si

cal)

Scut

elly

stacy

anea

,Co

ccof

agus

lyci

mia

,M

etap

hycu

she

lvol

us,

Chilo

coru

sbi

pustu

latu

s

Chei

ropa

chys

quad

rum

Icon

ella

mye

lole

nta,

Phan

erot

oma

ocul

aris

Oli

min

eral

d’es

tiu

Dim

etoa

t

Carb

aril

ofo

smet

(nom

ésco

ntra

lage

nera

ció

depr

imav

era)

Alfa

cipe

rmet

rin o

lam

bda

ciha

lotri

nap

licat

s al s

òl a

lvo

ltant

del

tronc

Oli

+fe

nitro

tion

+ ai

gua.

Lim

itaci

ó:pi

ntar

tron

cs i

bran

ques

prin

cipa

ls

Redu

cció

adob

amen

tni

troge

nat.

Poda

que

afav

orisc

al’a

erac

ió

Col·l

ocac

ió d

ebr

anqu

eses

quer

s.D

estru

ir la

lleny

a ab

ans

que

no is

quen

els a

dults

del

slle

nyer

s iem

mag

atze

mar

-le

sad

equa

dam

ent

Elim

inar

her

baal

s peu

s de

l’oliv

era

Evita

r les

ferid

espr

ovoc

ades

per

les p

ràct

ique

scu

ltura

ls.Pr

oteg

ir am

bm

àstic

les

ferid

es c

ausa

des

per a

ccid

ents

atm

osfè

rics i

cultu

rals

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 2817

ESTI

MA

CIÓ

DEL

RIS

CC

RIT

ERIS

D’I

NTE

RV

ENC

IÓM

ÈTO

DES

DE

CO

NTR

OL

MÈT

OD

E V

ISU

AL

BIO

LÒG

ICS

QU

ÍMIC

SU

nita

t de

mos

trase

cund

ària

PLA

GA

MA

LALT

IA

Elem

ent

Nom

bre

per

UM

P

Var

iabl

e de

dens

itat

Esca

la d

eva

lora

ció

ALT

RES

MÈT

OD

ESLL

IND

AR

ÈPO

CAFa

una

auxi

liar

autò

cton

a

Solta

de

faun

aau

xilia

rPe

rmés

Perm

és a

mb

restr

icci

ons

ALT

RES

Glif

odes

Erug

a de

les

fulle

s

Mar

garo

nia

unio

nalis

Cuc

bla

nc

Mel

olon

tha

papp

osa,

Anox

iaau

stral

is,

Cera

mid

aco

bosi

Aca

rios

i

Acer

ia o

leae

Barr

inad

or d

el’e

scor

ça

Ress

elie

llaol

eisu

ga

Brot

Arb

re

Plan

tóFr

uit

Arb

re

Para

ny d

e llu

m o

para

ny d

efe

rom

ona

Plan

tó:

pres

ènci

a de

dany

s rec

ents

en b

rots

Arb

res a

dults

:pr

esèn

cia

deda

nys e

n bo

tons

i bro

tspr

oduc

tius d

e la

capç

ada

enre

col·l

ecci

ó

Pres

ènci

ad’

arbr

es a

mb

símpt

omes

.Tr

acta

men

t al

sòl n

omés

del

sro

dals

afec

tats

Plan

tó:

defo

rmac

ió d

efu

lles i

bro

ts

Reco

l·lec

ció:

defo

rmac

ió d

efru

its e

nca

mpa

nya

ante

rior

Trac

tam

ent n

oju

stific

at

Dur

ant l

apr

imav

era

il’e

stiu

prin

cipa

lmen

t

A la

nai

xenç

ade

les l

arve

s

Plan

tó: m

àxim

aac

tivita

tve

geta

tiva

Reco

l·lec

ció:

flora

ció

Dim

etoa

tCa

rbar

il (n

omés

en tr

acta

men

tde

prim

aver

a)

Dia

zino

n, e

n sò

la

la z

ona

dego

teig

Carb

aril

(nom

ésen

trac

tam

ent

de p

rimav

era)

No

s’ha

d’ut

ilitz

ar fe

mam

b la

rves

de

cuc

Cal t

alla

r iel

imin

ar le

sbr

anqu

esaf

ecta

des

Dism

inui

r les

ferid

espr

oduï

des p

er la

batu

da

282 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162

8

ESTI

MA

CIÓ

DEL

RIS

CC

RIT

ERIS

D’I

NTE

RV

ENC

IÓM

ÈTO

DES

DE

CO

NTR

OL

MÈT

OD

E V

ISU

AL

BIO

LÒG

ICS

QU

ÍMIC

SU

nita

t de

mos

trase

cund

ària

PLA

GA

MA

LALT

IA

Elem

ent

Nom

bre

per

UM

P

Var

iabl

e de

dens

itat

Esca

la d

eva

lora

ció

ALT

RES

MÈT

OD

ESLL

IND

AR

ÈPO

CAFa

una

auxi

liar

autò

cton

a

Solta

de

faun

aau

xilia

rPe

rmés

Perm

és a

mb

restr

icci

ons

ALT

RES

Cot

onet

de

l’oliv

era

Euph

yllu

raol

ivin

a

Ara

nyó

del’o

liver

a

Liot

hrip

s pyr

ina

Parl

atòr

ia

Parla

toria

olea

e

Serp

eta

Lepi

dosa

phes

ulm

i

Ull

de g

all

Spilo

cace

aol

eagi

na

Inflo

res-

cènc

ia

Brot

Arb

re

Arb

re

Brot

s

20 20

Form

es v

ives

% d

e br

ots a

fect

ats

% d

e fu

lles a

mb

taqu

es d

’ull

de g

all

visib

le i/

o la

tent

0 =

brot

no

afec

tat

1 =

brot

afe

ctat

0 =

fulle

s sen

seul

l de

gall

1 =

fulle

s am

b ul

lde

gal

l

Espo

lsade

s de

bran

ques

al f

inal

de l’

hive

rn,

reco

llida

de

larv

es

Sím

ptom

es e

nfru

its e

nre

col·l

ecci

ó

> de

8 fo

rmes

vive

s /in

flore

scèn

cia.

>10%

de

brot

saf

ecta

ts i,

enes

polsa

des d

ebr

anqu

es, >

de

5 in

sect

es v

ius /

m2

Reco

l·lec

ció:

pres

ènci

a de

fruits

am

bta

ques

Arb

re: s

eca

dele

s bra

nque

s

Seca

de

les

bran

ques

Var

ieta

tsse

nsib

les:

>1%

de fu

lles a

mb

ull d

e ga

llvi

sible

i la

tent

>1%

de

fulle

sam

b ul

l de

gall

visib

le

Var

ieta

tsre

siste

nts:

nos’

han

de tr

acta

r

En e

stat

feno

lògi

c D

.

Al f

inal

de

l’hiv

ern

amb

tem

pera

tura

>13º

C i

aban

squ

e s’

inic

ien

els

apar

ella

men

ts

A l’

eixi

da d

ele

s lar

ves,

tant

ala

prim

aver

aco

m a

l’es

tiu

A l’

eixi

da d

ele

s lar

ves,

a la

prim

aver

a,l’e

stiu

o la

tard

or

Fina

l de

l’esti

u,ab

ans d

e le

spr

imer

es p

luge

s

Des

prés

del

sfre

ds d

el’h

iver

n i a

bans

de le

s plu

ges d

epr

imav

era

Psyl

laep

hagu

seu

phyl

lura

e,Xa

ntha

ndru

sco

mpt

us,

Chry

sope

rlaca

rnea

,An

thoc

oris

mem

oral

is

Anth

ocor

ism

emor

alis,

Ecte

mus

redu

vinu

s

Aphi

tism

ytila

spid

is

Dim

etoa

tTr

iclo

rfon

Oli

min

eral

d’es

tiu

Oli

min

eral

d’es

tiu

Com

posto

scú

pric

s

Mal

atio

n(n

omés

en

tract

amen

t de

prim

aver

a)

Met

idat

ion

im

etil-

pirim

ifòs

(nom

és e

ntra

ctam

ent d

epr

imav

era)

Met

idat

ion

met

il-pi

rimifò

s(n

omés

en

tract

amen

t de

prim

aver

a)

Com

posto

scú

pric

s +di

feco

nazo

l,no

més

a le

spr

imav

eres

pluj

oses

No

s’ha

de

tract

ar

Poda

que

en

perm

eta

una

bona

aer

ació

.S’

ha d

’apl

icar

en e

ls fo

gars

Poda

que

en

perm

eta

una

bona

aer

ació

.S’

ha d

’plic

ar e

nel

s fog

ars

Redu

cció

adob

amen

tni

troge

nat.

Poda

que

n’af

avor

isca

l’aer

ació

n

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 2839

ESTI

MA

CIÓ

DEL

RIS

CC

RIT

ERIS

D’I

NTE

RV

ENC

IÓM

ÈTO

DES

DE

CO

NTR

OL

MÈT

OD

E V

ISU

AL

BIO

LÒG

ICS

QU

ÍMIC

SU

nita

t de

mos

trase

cund

ària

PLA

GA

MA

LALT

IA

Elem

ent

Nom

bre

per

UM

P

Var

iabl

e de

dens

itat

Esca

la d

eva

lora

ció

ALT

RES

MÈT

OD

ESLL

IND

AR

ÈPO

CAFa

una

auxi

liar

autò

cton

a

Solta

de

faun

aau

xilia

rPe

rmés

Perm

és a

mb

restr

icci

ons

ALT

RES

Cer

cosp

orio

si

Myc

ocen

trosp

o-ra cl

ados

porio

ides

Mar

cim

ent d

el’o

liver

a

Cam

aros

po-

rium

dalm

atic

um

Oliv

a sa

bono

sa

Colle

totri

chum

spp.

Podr

idur

es d

el’o

liva

Fusa

rium

mon

ilifo

rme,

Clad

ospo

rium

herb

arum

,G

eotri

chum

sp.,

etc.

Arb

re

Arb

re

Arb

re

Trac

tam

ents

espe

cífic

sno

més

en

cas

d’at

acs s

ever

s ide

spré

s de

laco

nfirm

ació

de

diag

nòsti

c

Zone

s de

risc

iva

rieta

tsse

nsib

les:

tract

amen

tspr

even

tius s

i hi

ha c

ondi

cion

sfa

vora

bles

de

pluj

a

Si h

i ha

cond

icio

nsfa

vora

bles

de

pluj

a

Prim

aver

a

Qua

llat –

Endu

rimen

t del

piny

ol

Fina

l de

l’esti

u

Com

posto

scú

pric

s

Com

posto

scú

pric

s +di

tioca

rbam

ats

Com

posto

scú

pric

s +D

ifeco

nazo

l(n

omés

en

tract

amen

ts de

prim

aver

a)

Nom

és e

nre

col·l

ecci

ó:co

mpo

stos

cúpr

ics +

ditio

carb

amat

s

Els t

ract

amen

tspr

even

tius p

er a

ull d

e ga

ll,es

peci

alm

ent

mes

cles

am

bdi

feco

nazo

l,te

nen

efec

teco

ntra

lace

rcos

porio

si

Cal c

ontro

lar l

am

osca

de

l’oliv

era

(Bac

troce

raol

eae)

Les m

escl

es d

eco

ure

idi

tioca

rbam

ats

cont

role

n l’u

llde

gal

l i l’

oliv

asa

bono

sa

S’ha

n d’

evita

rel

s dan

ys e

n le

sol

ives

284 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162

10

ESTI

MA

CIÓ

DEL

RIS

CC

RIT

ERIS

D’I

NTE

RV

ENC

IÓM

ÈTO

DES

DE

CO

NTR

OL

MÈT

OD

E V

ISU

AL

BIO

LÒG

ICS

QU

ÍMIC

SU

nita

t de

mos

trase

cund

ària

PLA

GA

MA

LALT

IA

Elem

ent

Nom

bre

per

UM

P

Var

iabl

e de

dens

itat

Esca

la d

eva

lora

ció

ALT

RES

MÈT

OD

ESLL

IND

AR

ÈPO

CAFa

una

auxi

liar

autò

cton

a

Solta

de

faun

aau

xilia

rPe

rmés

Perm

és a

mb

restr

icci

ons

ALT

RES

Ver

ticil·

losi

Verti

cilli

umda

hlia

e

Tube

rcul

osi

Pseu

dom

onas

sava

stano

i pv.

sava

stano

i

Fum

at o

neg

re

Cano

pdiu

m sp

.,Li

mac

inul

a sp

.,Au

erob

asid

ium

sp.

Asf

íxia

radi

cula

r

Nem

atod

e de

l’em

bola

t de

les a

rrel

s

Mel

oido

gyne

spp.

Arb

re

Arb

re

Arb

re

Nom

és e

nre

posic

ió d

efa

lles

En si

tuac

ions

de g

elad

es i/

ope

dra

o de

spré

sd’

aque

stes

A z

ones

de

risc

Nom

és e

nre

posic

ió d

efa

lles

Sola

ritza

ció

Com

posto

scú

pric

s

Com

posto

scú

pric

s + c

alç.

Sofre

Sola

ritza

ció

Sola

ritza

ció

+m

etam

-sod

ino

més

en

falle

s

Sola

ritza

ció

+di

clor

opro

pé.

Nom

és e

n le

sfa

lles

S’ha

n de

crem

ar la

sbr

anqu

es i

fulle

s afe

ctad

es.

Ado

bam

ent

equi

libra

t:ev

itant

l’ex

cés

de n

itrog

en i

lafa

lta d

e po

tass

i.Ca

l dism

inui

r la

dosi

de re

g.Ca

l pos

ar-n

eva

rieta

ts m

ésto

lera

nts

S’ha

nd’

elim

inar

els

teix

its a

mb

tum

ors.

Cal e

vita

r les

ferid

es.

Cal d

esin

fect

arle

s fer

ram

ente

sde

pod

a

S’ha

de

cont

rola

r la

capa

rreta

(Sai

sset

iaol

eae)

.Ca

l afa

vorir

lave

ntila

ció

dels

arbr

es

S’ha

de

limita

rel

reg.

s’ha

d’a

favo

ror

el d

rena

tge

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 285

20ANNEX V

ÍNDEX DE MADURESA

CLASSE COLOR DE LA PELL

01234567

Verd intensVerd groguenc

Verd amb taques rogenques a menys de la meitat del fruit. Inici de verolRogenca o morada a més de la meitat del fruit. Final de verol

Negra i polpa blancaNegra i polpa morada sense arribar a la meitat de la polpa

Negra i polpa morada sense arribar al pinyolNegra i polpa morada totalment fins al pinyol

∑ Ni . i i I.M. = _______ 100

Ni = nombre de fruits de la classe i

286 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162

ANNEX VIa

INTERPRETACIÓ DE LES ANÀLISIS FOLIARS DE NITROGEN, FÒSFOR I POTASSI ENOLIVERA

NIVELLES NUTRITIUS ESTÀNDARDS (% DE PES SEC)

ELEMENT MOLT BAIX BAIX NORMAL ALT MOLT ALT

N < 1,4 1,4 - 1,6 1,61 - 2,0 2,01 - 2,5 >2,5

P <0,05 0,05 - 0,1 0,11 - 0,2 0,21 - 0,3 >0,3

K <0,4 0,4 - 0,6 0,61 - 0,9 0,91 - 1,1 >1,1

ANNEX VIb

INTERPRETACIÓ DE LES ANÀLISIS DE FÒSFOR EN SÒL (MÈTODE OLSEN)

NIVELLS DE FERTILITAT EN P (ppm)

TIPUS DESÒL

MOLT BAIX BAIX NORMAL ALT MOLT ALT

Arenós 0 - 9 10 - 20 21 - 40 41 - 60 > 60

Franc 0 - 10 11 - 25 26 - 45 46 - 70 > 70

Argilenc 0 - 11 12 - 30 31 - 50 51 - 80 > 80

ANNEX VIc

INTERPRETACIÓ DE LES ANÀLISIS DE POTASSI EN SÒL (EXTRACTE ACETAT AMÒNIC 1N)

NIVELLS DE FERTILITAT EN K (ppm)

TIPUS DESÒL

MOLT BAIX BAIX NORMAL ALT MOLT ALT

Arenós 0 - 60 61 - 120 121 - 200 201 - 300 > 300

Franc 0 - 110 111 - 220 221 - 350 351 - 500 > 500

Argilenc 0 - 140 141 - 280 281 - 450 451 - 650 > 650

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 287

ANNEX VII

FACTOR DE CORRECIÓ EN %, PER A L’ADOBAMENT FOSFORAT, D’ACORD AMB LES

NIVELL DE P ENSÒL

NIVELL FOLIARDE P

CARBONAT CÀLCIC 2% - 20% > 20%

MB +120 +140

MOLT BAIX B +100 +120

N +80 +100

MB +100 +120

BAIX B +80 +100

N +60 +80

B +30 +40

NORMAL N +10 +20

A -10 0

N -50 -40

ALT A -100 -60

MA -100 -100

N -70 -60

MOLT ALT A -100 -100

MA -100 -100

288 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162

23

ANNEX VIII

FACTOR DE CORRECIÓ EN % PER A L’ADOBAMENT POTÀSSIC, D’ACORD AMB LES

NIVELL DE KEN SÒL

NIVELL FOLIARDE K

TEXTURA DEL SÒL ARENOSA FRANCA ARGILENCA

MOLT BAIX MB +100 +110 +120

B +80 +90 +100

N +60 +70 +80

MB +50 +60 +70

BAIX B +40 +50 +60

N +30 +40 +50

B +20 +30 +40

NORMAL N 0 0 0

A -50 -40 -30

N -100 -90 -80

ALT A -100 -100 -100

MA -100 -100 -100

N -100 -100 -100

MOLT ALT A -100 -100 -100

MA -100 -100 -100

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 289

24ANNEX IX

APORTACIÓ DE NITROGEN PER L’AIGUA DE REG

Per calcular la quantitat aproximada de nitrogen per hectàrea aportat per l’aigua de reg segons la seuacocentració en ió nitrat, es pot utilitzar la fórmula següent:

NO3 - x Vr x 22,6kgs. N/Ha = __________________ x F 105

En què

NO3 -: és la concentració de nitrat en l’aigua de reg expressada en ppm (parts per milió = mg/l)Vr: volum total de reg en m3/ha22,6: porcentatge de riquesa en N del NO3 -F: factor que depén de l’eficiència del reg i considera la pèrdua d’aigua

ANNEX X

NITROGEN PROCEDENT DE LA MATÈRIA ORGÀNICA DEL SÒL

NITROGEN ANUAL DISPONIBLE (kg/ha)

Matèria orgànica del sòl(%)

Arenós Franc Argilenc

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

10 - 15

20 - 30

30 - 45

40 - 60

--

--

7 - 12

15 - 25

22 - 37

30 - 50

37 - 62

--

5 – 10

10 – 20

15 – 30

20 – 40

25 – 50

30 - 60

290 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162

25ANNEX XI

APORTACIONS MÀXIMES DE METALLS PESANTS AL SÒL

ELEMENT APORTACIÓ MÀXIMA (kg/ha/any)

CadmiMercuri

PlomNíquelZinc

Coure

0,150,1153

3012

ANNEX XII

CONCENTRACIONS MÀXIMES DE METALLS PESANTS PERMESES AL SÒL

ELEMENT CONCENTRACIÓ MÀXIMA (mg/kg de sòl)

CadmiMercuri

PlomNíquelZinc

Coure

31,515075

300140

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 291

1

SUSCEPTIBILIDAD DE CULTIVARES DE OLIVOS A PRINCIPALES ENFERMEDADES

CULTIVAR REPILO VERTICILOSIS TUBERCULOSIS ACEITUNASJABONOSAS

FARGA S - R S

SERRANA S M / R R M / S

MORRUDA S - S S

BLANQUETA E S E M

VILLALONGA S M S S

CHANGLOTREAL

S R S S

CORNICABRA S S E S

PICUAL S E M R

EMPELTRE S M / R M / R M / S

ALFAFARENCA M M / R M M

LLUMETA R -- M / R M

ARBEQUINA M S R M

GROSSAL S M M S

CUQUILLO E M / R R M

ROJAL (Bayeta) S R M / R M

CALLOSINA S S R E

MILLAREJA S -- E E

E = Extremadamente susceptibleS = SusceptibleM = Moderadamente susceptibleR = Resistente

ANEXO I

292 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162

2

ANEXO Nº II

NIVELES CRITICOS DE NUTRIENTES EN HOJAS DE OLIVO RECOGIDAS EN JULIO CONCARACTER EXPERIMENTAL

ELEMENTO DEFICIENTE

Nitrógeno, N (%)Fósforo, P (%)Potasio, K (%)Calcio, Ca (%)Magnesio, Mg (%)Manganeso, Mn (ppm)Cinc, Zn (ppm)Cobre, Co (ppm)Boro, B (ppm)Sodio, Na (%)Cloro, Cl (%)

< 1,40< 0,05< 0,40< 0,30< 0,08

------

< 14,0----

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 293

AN

EXO

Nº I

IIM

OD

O D

E A

CC

IÓN

, CO

MPO

RTA

MIE

NTO

S EN

EL

SUEL

O, F

OR

MA

DE

EMPL

EO Y

REC

OM

END

AC

IÓN

PA

RA

LO

S H

ERBI

CID

AS

MO

DO

DE

AC

CIÓ

NC

OM

POR

TAM

IEN

TO E

NSU

EL

OFO

RM

A D

E EM

PLEO

MA

TER

IAA

CTI

VA

RESI

DU

AL

CON

TACT

OTR

ASL

OCA

CIÓ

N(V

IA F

LOEM

A)

MO

VIM

IEN

TOE

N P

LA

NT

AA

DSO

RCIÓ

NPE

RSIS

TEN

CIA

TIPO

DE

HER

BICI

DA

SD

OSI

S (k

g/ha

)A

PTIT

UD

PA

RAH

ERBI

GA

CIÓ

N

REC

OM

END

AC

ION

ES D

EEM

PLEO

DIU

RON

(3)

***

*0

�++

+++

+Pr

eem

erge

ncia

2 - 3

Apr

opia

doEs

pect

ro d

e co

ntro

l MH

com

plem

enta

rio a

l de

simaz

ina

SIM

AZI

NA

(1)

+++

00

�++

+++

+Pr

eem

erge

ncia

2 - 3

Apr

opia

doN

o co

ntro

la m

alas

hie

rbas

(MH

) ya

emer

gida

s. U

tiliz

ardo

sis in

ferio

res a

1,5

kg

de m

ater

ia a

ctiv

a po

r Ha

y añ

o

DIF

LUFE

NIC

AN

****

00

+++

++Pr

eem

erge

ncia

Post-

tem

pran

a6

a 35

g/h

aN

o ap

ropi

ado

Empl

ear b

ajo

volu

men

de

agua

. La

mez

cla

com

erci

al c

ongl

ifosa

to e

stá m

uy ju

stific

ada

NO

RFLU

RAZO

NA

***

00

�++

+++

+Po

st-te

mpr

ana

2,5

a 4,

8A

prop

iado

Cont

rola

bie

n M

H g

ram

ínea

s per

enne

s. M

ezcl

a co

nsim

azin

a in

tere

sant

e, e

n es

peci

al si

se e

mpl

ea a

dos

is ba

jaTE

RBU

TILA

ZIN

A(2

)**

0*

�++

+++

+Po

st-te

mpr

ana

2 - 3

Se d

esco

noce

Espe

ctro

de

acci

ón si

mila

r a si

maz

ina

AM

INO

TRIA

ZOL

(5)

*0

***

b++

+Po

stem

erge

ncia

1,0

a 2,

5N

o ap

ropi

ado

La d

osifi

caci

ón se

har

á se

gún

tipo

y de

sarro

llo d

e M

H.

Acc

ión

muy

lent

a. M

ezcl

a sin

érgi

ca c

on M

CPA

y d

iuro

n

DIQ

UA

T +

PARA

Q0

***

00

++++

0Po

stem

erge

ncia

0,12

+ 0

,18

a0,

40 +

0,6

8N

o ap

ropi

ado

La d

osifi

caci

ón se

har

á se

gún

tipo

y de

sarro

llo d

e M

H.

Cont

rol t

otal

men

te in

sufic

ient

e de

MH

per

enne

s. Cu

idad

oco

n la

toxi

cida

d. N

o ut

iliza

rlo c

on m

aqui

naria

de

UBV

.

FLU

ROX

IPIR

*0

***

�+

+Po

stem

erge

ncia

0,1

a 0,

3N

o ap

ropi

ado

La d

osifi

caci

ón se

har

á se

gún

tipo

y de

sarro

llo d

e M

H.

No

cont

rola

las M

H g

ram

ínea

s. Co

ntro

l exc

elen

te d

e M

Hpe

renn

es d

e ho

ja a

ncha

GLI

FOSA

TO0

0**

*b

++++

0Po

stem

erge

ncia

1,18

a 2

,16

No

apro

piad

oSe

gún

form

ulac

ión

y tip

o y

desa

rrollo

de

MH

. Baj

ovo

lum

en d

e ag

ua. E

xcel

ente

con

trol d

e M

H p

eren

nes,

enes

peci

al la

s gra

mín

eas.

La m

ezcl

a co

n M

CPA

mej

ora

cont

rol d

e M

H d

e h

oja

anch

aG

LUFO

SIN

ATO

0**

**

0++

++0

Poste

mer

genc

ia0,

6 a

2,0

No

apro

piad

oSe

gún

tipo

y de

sarro

llo d

e la

s MH

M.C

.P.A

. (4)

*0

***

�+

+Po

stem

erge

ncia

0,30

a 2

,0N

o ap

ropi

ado

La d

osifi

caci

ón se

har

á se

gún

tipo

y de

sarro

llo M

H.

Empl

ear s

olo

las s

ales

de

amin

a o

potá

sicas

. No

cont

rola

las M

H g

ram

ínea

s. N

o ap

licar

en

suel

os a

reno

sos.

No

moj

ar p

arte

s ver

des d

el á

rbol

. No

aplic

ar e

n ac

eitu

na d

eal

maz

ara

entre

env

ero

y re

cole

cció

n y

en a

ceitu

na d

em

esa

desd

e el

ver

ano

hasta

des

pués

de

la re

cole

cció

n.

OX

IFLU

ORF

EN (1

)**

**0

0++

+++

Poste

mer

genc

ia0,

1 a

1,0

Apr

opia

doSe

gún

tipo

y de

sarro

llo d

e la

s MH

o se

gún

empl

eo(p

reem

erge

ncia

o p

oste

mer

genc

ia).

Mez

cla

sinér

gica

con

glifo

sato

com

o he

rbic

ida

de p

oste

mer

genc

ia. M

uyap

ropi

ado

en p

lant

acio

nes j

óven

es.

SULF

OSA

TO0

0**

*b

++++

0Po

stem

erge

ncia

0,75

a 3

No

apro

piad

oId

em g

lifos

ato

TIA

ZOPI

R**

**0

0++

+++

Poste

mer

genc

ia0,

5 a

1,0

Apr

opia

doM

uy a

prop

iado

en

plan

taci

ones

jóve

nes.

En p

lant

ació

nad

ulta

la m

ezcl

a co

n sin

azin

a es

reco

men

dabl

e, re

baja

ndo

la d

osis

MO

DO

DE

ACC

IÓN

: (0)

nul

a; (*

) déb

il; (*

*) im

porta

nte;

(***

) muy

impo

rtant

e.A

DSO

RCIÓ

N: (

+) d

ébil;

(++)

mod

erad

a; (+

++) i

mpo

rtant

e; (+

+++)

muy

impo

rtant

e.PE

RSIS

TEN

CIA

EN

SU

ELO

: (0)

nul

o; (+

) sem

anas

; (++

) med

iana

s; (+

++) p

ocos

mes

es; (

++++

) más

de

4 m

eses

.M

OV

IMIE

NTO

EN

LA

PLA

NTA

: (�

) asc

ende

nte-

xile

ma;

(�) d

esce

nden

te-fl

oem

a; (b

) asc

ende

nte-

desc

ende

nte;

(0) s

in m

ovim

ient

o en

pla

nta.

(1)

El m

ovim

ient

o en

el b

ulbo

húm

edo

(<30

cm

) es i

nsuf

icie

nte.

Exi

ste fo

rmul

ado

con

clar

o ef

ecto

pos

tem

erge

ncia

: ter

butri

na (4

0%),

simaz

ina

(10%

)(2

) En

el m

erca

do se

enc

uent

ra fo

rmul

ado

en m

ezcl

a co

n te

rbut

rina.

No

empl

earla

s con

terb

umet

ona.

Exi

ste m

ezcl

a: d

iuro

n (2

8'57

), te

rbut

ilazi

na (2

8'75

)(3

) Ef

ecto

de

cont

acto

cua

ndo

se h

ace

una

aplic

ació

n en

pos

tem

erge

ncia

muy

tem

pran

a, si

empr

e qu

e se

aña

da u

n m

ojan

te.

(4)

Aut

oriz

ado

en o

livar

en

mez

cla

con

glifo

sato

.(5

) A

utor

izad

o en

oliv

ar e

n m

ezcl

a co

n ot

ros h

erbi

cida

s (di

uron

, MCP

A, s

inaz

ina,

terb

utila

zina

o ti

ocia

nato

)

294 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162

AN

EXO

Nº I

VES

TRA

TEG

IA D

E C

ON

TRO

L IN

TEG

RA

DO

El s

iste

ma

de m

uest

reo

para

la to

ma

de d

ecis

ione

s en

func

ión

de lo

s um

bral

es d

e in

terv

enci

ón a

niv

el d

e pa

rcel

a se

rá e

l sig

uien

te:

. Est

ació

n de

con

trol (

E.C

.): 1

por

cad

a zo

na h

omog

énea

no

supe

rior a

100

Has

.

o de

U.M

.P.:

20. P

erio

dici

dad

de la

s ob

serv

acio

nes:

Una

vez

a la

sem

ana,

com

o m

ínim

o, d

uran

te lo

s pe

ríodo

s cr

ítico

s de

l par

ásito

.

La e

stim

ació

n de

l rie

sgo

y lo

s m

étod

os d

e co

ntro

l par

a ca

da p

laga

/enf

erm

edad

se

deta

lla a

con

tinua

ción

:

CR

ITER

IOS

DE

INTE

RV

ENC

IÓN

MÉT

OD

OS

DE

CO

NTR

OL

MÉT

OD

O V

ISU

AL

BIO

LÓG

ICO

SQ

UÍM

ICO

SU

nida

d m

uestr

alse

cund

aria

PLA

GA

ENFE

RM

EDA

D

Elem

ento

Núm

ero

por

U.M

.P.

Var

iabl

e de

dens

idad

Esca

la d

eva

lora

ción

OTR

OS

MÉT

OD

OS

UM

BRA

LÉP

OCA

Faun

aau

xilia

rau

tóct

ona

Suel

ta fa

una

auxi

liar

Perm

itido

Perm

itido

con

restr

icci

ones

OTR

OS

Polil

la d

elO

livo

Pray

s Ole

ae Filó

faga

Ant

ófag

a

Carp

ófag

a

Brot

e

Brot

e

Brot

e

10 10 10

% d

e br

otes

ata

cado

sco

n fo

rmas

viv

as

% in

flore

scen

cias

atac

adas

con

form

asvi

vas

s/una

mue

stra

de 2

inflo

resc

enci

as /

brot

e

% fr

utos

ata

cado

s con

form

as v

ivas

.S/

una

mue

stra

de 2

fruto

s / b

rote

0 =

brot

e no

atac

ado

1 =

brot

e at

acad

o

0 =

inflo

resc

enci

a no

atac

ada

1 =

inflo

resc

enci

aat

acad

a

0 =

fruto

no

atac

ado.

1 =

fruto

ata

cado

.

2 tra

mpa

s tip

ofu

nnel

ceb

adas

con

Tetra

dece

nal p

orE.

C.

2 tra

mpa

s tip

ofu

nnel

ceb

adas

con

Tetra

dece

nal p

orE.

C.

2 tra

mpa

s tip

ofu

nnel

ceb

adas

con

Tetra

dece

nal p

orE.

C.

>5%

de

brot

esat

acad

os(p

lant

ones

)

>5 a

dulto

s /tra

mpa

y d

ía>5

%in

flore

scen

cias

atac

adas

con

form

as v

ivas

<10

inflo

resc

enci

as /

brot

e<2

0% fl

ores

férti

les.

>5-1

0 de

frut

osat

acad

os

Inic

io d

e la

prim

aver

a

20%

de

flore

sab

ierta

s. In

icio

de la

3ª e

dad

larv

aria

.

50%

de

huev

osec

losio

nado

s

Crys

oper

laca

rnea

,Ag

enia

spis

fusc

icol

lispr

aysin

cola

,An

gitia

arm

illat

a,Ch

elon

usel

eaph

ilus,

Apan

tele

sxa

ntho

stigm

us,

Pnig

alio

med

iterr

aneu

s,Pn

igal

iope

ctin

icor

nis.

Baci

llus

thur

ingi

ensis

Dim

etoa

to,

Trilo

rfon.

Dia

zino

n(p

lant

ones

)

Dim

etoa

to,

Tric

lorfo

n .

(sól

o si

sepr

oduc

e un

ataq

ue m

uyfu

erte

. En

este

caso

seap

licar

ía e

lpr

oduc

to c

on u

n20

% d

e flo

res

abie

rtas)

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 295

ESTI

MA

CIÓ

N D

EL R

IESG

OC

RIT

ERIO

S D

EIN

TER

VEN

CIÓ

NM

ÉTO

DO

S D

E C

ON

TRO

L

MÉT

OD

O V

ISU

AL

BIO

LÓG

ICO

SQ

UÍM

ICO

SU

nida

d m

uestr

alse

cund

aria

PLA

GA

ENFE

RM

EDA

D

Elem

ento

Núm

ero

por

U.M

.P.

Var

iabl

e de

dens

idad

Esca

la d

eva

lora

ción

OTR

OS

MÉT

OD

OS

UM

BRA

LÉP

OCA

Faun

aau

xilia

rau

tóct

ona

Suel

ta fa

una

auxi

liar

Perm

itido

Perm

itido

con

restr

icci

ones

OTR

OS

Mos

ca d

elO

livo

Bact

roce

raol

eae

Frut

oO

livar

de

alm

azar

a:-1

0 si

%de ac

eitu

napi

cada

>10%

-20

si %

de acei

tuna

pica

da<1

0%

Oliv

ar d

em

esa:

50

% d

e fru

tos a

taca

dos

0 =

fruto

no

atac

ado.

1 =

fruto

ata

cado

5 m

osqu

eros

Mac

Phai

l car

gado

s con

fosf

ato

biam

ónic

oal

4%

por

E.C

.

5 tra

mpa

scr

omot

rópi

cas

ceba

das c

onSp

iroac

etat

o 80

mg

por E

.C.

En o

livar

de

alm

azar

a:

1ª a

plic

ació

n:>1

adu

lto /

mos

quer

o y

día

y >5

0% d

ehe

mbr

as fé

rtile

so

1ª p

icad

a.

Sigu

ient

eap

licac

ión:

a) c

on c

aptu

ras

en m

osqu

eros

.>1

adu

lto /

mos

quer

o y

día

y >5

0% d

ehe

mbr

as fé

rtile

so

>2-3

% d

efru

tos c

onfo

rmas

viv

as.

b) si

n ca

ptur

asen

mos

quer

osM

ac P

hail

>3 a

dulto

s /tra

mpa

y d

ía o

>2-3

% d

e fru

tos

con

form

asvi

vas.

En o

livar

de

mes

a:>1

adu

lto /

mos

quer

o y

día

y >5

0% d

ehe

mbr

as fé

rtile

sy/

o 1%

de

acei

tuna

pic

ada

con

form

asvi

vas.

A p

artir

del

endu

reci

mie

nto

del h

ueso

.

Opi

us c

onco

lor,

Pnig

alio

med

iterr

aneu

s.

Adu

ltici

as:

Dim

etoa

to o

Tric

lorfo

n en

cebo

s o b

anda

s-ce

bos.

Larv

icid

as:

Dim

etoa

to o

Tric

lorfó

n en

pulv

eriz

ació

nto

tal.

Tram

peo

mas

ivo

con

cebo

s sex

uale

su

otro

tipo

de

atra

yent

eef

ectiv

o.

296 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162

ESTI

MA

CIÓ

N D

EL R

IESG

OC

RIT

ERIO

S D

EIN

TER

VEN

CIÓ

NM

ÉTO

DO

S D

E C

ON

TRO

L

MÉT

OD

O V

ISU

AL

BIO

LÓG

ICO

SQ

UÍM

ICO

SU

nida

d m

uestr

alse

cund

aria

PLA

GA

ENFE

RM

EDA

D

Elem

ento

Núm

ero

por

U.M

.P.

Var

iabl

e de

dens

idad

Esca

la d

eva

lora

ción

OTR

OS

MÉT

OD

OS

UM

BRA

LÉP

OCA

Faun

aau

xilia

rau

tóct

ona

Suel

ta fa

una

auxi

liar

Perm

itido

Perm

itido

con

restr

icci

ones

OTR

OS

Coc

hini

lla d

ela

Tiz

ne

Saiss

etia

ole

ae

Barr

enill

o de

lol

ivo

Phlo

eotri

bus

scar

abae

oide

s

Otio

rrin

coEs

cara

bajo

picu

do

Oth

iorr

hync

hus

crib

ricol

lis

Abi

chad

o

Euzo

pher

api

ngüi

s

Brot

es

Brot

es

Árb

ol

Árb

ol

10 10

Nº d

e ad

ulto

s viv

osno

par

asita

dos e

n la

mue

stra

Brot

es c

on a

dulto

svi

vos

Nº d

e la

rvas

(exc

rem

ento

s fre

scos

)po

r árb

ol

0 =

brot

e no

atac

ado

1 =

brot

e at

acad

o

Tram

pa d

e ad

ulto

sal

pie

del

árb

ol

Tram

pa d

e lu

z o

tram

pa c

onfe

rom

ona

>10

form

asvi

vas n

opa

rasit

ados

por

E.C.

>10%

de

brot

esco

n ad

ulto

svi

vos

Plan

tón:

pres

enci

a de

daño

s rec

ient

esen

bro

tes.

Árb

oles

adul

tos:

pres

enci

a de

daño

s en

yem

asy

brot

es d

e la

copa

Plan

tone

s ein

jerto

s: 1

larv

a/ p

lant

ón.

Plan

tas a

dulta

s:cu

ando

sem

anifi

este

nda

ños

oste

nsib

les

A p

artir

del

100%

de

huev

osec

losio

nado

sha

sta la

apar

ició

n de

L3

A la

salid

a de

adul

tos e

nzo

nas

infe

ctad

as

Prim

aver

a: A

lm

áxim

o de

salid

a de

adul

tos

Oto

ño: A

lasa

lida

dead

ulto

s ant

es d

ela

s prim

eras

lluvi

as

Tras

el m

áxim

ode

vue

lo e

npr

imav

era

(y e

not

oño

si fu

era

nece

sario

)

Scut

elly

stacy

anea

,Co

ccof

agus

lyci

mia

,M

etap

hycu

she

lvol

us,

Chilo

coru

sbi

pustu

latu

s

Chei

ropa

chys

quad

rum

Icon

ella

mye

lole

nta,

Phan

erot

oma

ocul

aris

Ace

ite m

iner

alde

ver

ano.

Dim

etoa

to

Carb

aril

oFo

smet

(sól

oco

ntra

lage

nera

ción

de

prim

aver

a)

Alfa

cipe

rmet

rin o

lam

bda

ciha

lotri

nap

licad

os a

lsu

elo

alre

dedo

rde

l tro

nco

Ace

ite+f

enitr

otio

n+a

gua

Lim

itaci

ón:

pint

ar tr

onco

s yra

mas

prin

cipa

les

Redu

cció

nab

onad

oni

troge

nado

.Po

da q

uefa

vore

zca

laai

reac

ión.

Colo

caci

ón d

era

mas

ceb

os.

Des

truir

la le

ñaan

tes d

e qu

esa

lgan

los

adul

tos d

e la

sle

ñera

s yal

mac

enar

las

adec

uada

men

te.

Elim

inar

hie

rba

en lo

s pie

s del

oliv

o.

Evita

r las

herid

aspr

ovoc

adas

por

las p

ráct

icas

cultu

rale

s.Pr

oteg

er c

onm

astic

las

herid

asca

usad

as p

orac

cide

ntes

atm

osfé

ricos

ycu

ltura

les.

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 297

ESTI

MA

CIÓ

N D

EL R

IESG

OC

RIT

ERIO

S D

EIN

TER

VEN

CIÓ

NM

ÉTO

DO

S D

E C

ON

TRO

L

MÉT

OD

O V

ISU

AL

BIO

LÓG

ICO

SQ

UÍM

ICO

SU

nida

d m

uestr

alse

cund

aria

PLA

GA

ENFE

RM

EDA

D

Elem

ento

Núm

ero

por

U.M

.P.

Var

iabl

e de

dens

idad

Esca

la d

eva

lora

ción

OTR

OS

MÉT

OD

OS

UM

BRA

LÉP

OCA

Faun

aau

xilia

rau

tóct

ona

Suel

ta fa

una

auxi

liar

Perm

itido

Perm

itido

con

restr

icci

ones

OTR

OS

Gilf

odes

Polil

la d

elja

zmín

Mar

garo

nia

unio

nalis

Gus

anos

blan

cos

Mel

olon

tha

papp

osa,

Anox

iaau

stral

is,Ce

ram

ida

cobo

si

Aca

rios

is

Acer

ia o

leae

Mos

quito

de

laco

rtez

a

Rese

liella

olei

suga

Brot

e

Árb

ol

Plan

tón

Frut

o

Árb

ol

Tram

pa d

e lu

z o

tram

pa d

efe

rom

ona

Plan

tón:

pres

enci

a de

daño

s rec

ient

esen

bro

tes.

Árb

oles

adul

tos:

pres

enci

a de

daño

s en

yem

asy

brot

espr

oduc

tivos

de

la c

opa

enve

rdeo

Pres

enci

a de

árbo

les c

onsín

tom

as.

Trat

amie

nto

alsu

elo

sólo

de

los r

odal

esaf

ecta

dos.

Plan

tón:

defo

rmac

ión

deho

jas y

bro

tes.

Ver

deo:

defo

rmac

ión

defru

tos e

nca

mpa

ñaan

terio

r.

Trat

amie

nto

noju

stific

ado.

Dur

ante

prim

aver

a y

vera

nopr

inci

palm

ente

.

A la

nas

cenc

iade

las l

arva

s.

Plan

tón:

máx

ima

activ

idad

vege

tativ

a.

Ver

deo:

flora

ción

.

Dim

etoa

toCa

rbar

il (s

ólo

en tr

atam

ient

ode

prim

aver

a)

Dia

zino

n, e

nsu

elo

en la

zon

ade

got

eo.

Carb

aril

(sól

oen

trat

amie

nto

de p

rimav

era)

No

usar

estié

rcol

con

larv

as d

egu

sano

.

Corta

r yel

imin

ar la

sra

mas

afec

tada

s.

Dism

inui

r las

herid

aspr

oduc

idas

por

el v

areo

.

298 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162

ESTI

MA

CIÓ

N D

EL R

IESG

OC

RIT

ERIO

S D

EIN

TER

VEN

CIÓ

NM

ÉTO

DO

S D

E C

ON

TRO

L

MÉT

OD

O V

ISU

AL

BIO

LÓG

ICO

SQ

UÍM

ICO

SU

nida

d m

uestr

alse

cund

aria

PLA

GA

ENFE

RM

EDA

D

Elem

ento

Núm

ero

por

U.M

.P.

Var

iabl

e de

dens

idad

Esca

la d

eva

lora

ción

OTR

OS

MÉT

OD

OS

UM

BRA

LÉP

OCA

Faun

aau

xilia

rau

tóct

ona

Suel

ta fa

una

auxi

liar

Perm

itido

Perm

itido

con

restr

icci

ones

OTR

OS

Alg

odon

cillo

Euph

yllu

raol

ivin

a

Ara

ñuel

o

Liot

hrip

s pyr

ina

Parl

ator

ia o

Coc

hini

llavi

olet

a

Parla

toria

olea

e

Serp

eta

Lepi

dosa

phes

ulm

i

Rep

ilo

Spilo

cace

aol

eagi

na

Inflo

res-

cenc

ia

Brot

e

Árb

ol

Árb

ol

Brot

es

20 20

Form

as v

ivas

% d

e br

otes

afe

ctad

os

% d

e ho

jas c

onm

anch

as d

e "r

epilo

"vi

sible

y/o

late

nte.

0 =

brot

e no

afec

tado

.1

= br

ote

afec

tado

.

0 =

hoja

s sin

repi

lo.

1 =

hoja

s con

repi

lo.

Sacu

dida

s de

ram

as a

l fin

al d

elin

vier

no, r

ecog

ida

de la

rvas

.

Sínt

omas

en

fruto

sen

ver

deo

> de

8 fo

rmas

viva

s /in

flore

scen

cia.

>10%

de

brot

esaf

ecta

dos y

, en

sacu

dida

s de

ram

as, >

de

5in

sect

os v

ivos

/m

2 .

Ver

deo:

pres

enci

a de

fruto

s con

man

chas

.

Árb

ol: s

eca

dera

mas

.

Seca

de

ram

as.

Var

ieda

des

sens

ible

s: >

1%de

hoj

as c

onre

pilo

visi

ble

yla

tent

e.

>1%

de

hoja

sco

n re

pilo

visib

le.

Var

ieda

des

resis

tent

es: n

otra

tar.

En e

stado

feno

lógi

co D

.

Al f

inal

del

invi

erno

con

tem

pera

tura

>13º

C y

ant

esde

que

sein

icie

n lo

sap

area

mie

ntos

.

A la

salid

a de

las l

arva

s, ta

nto

en p

rimav

era

com

o en

vera

no.

A la

salid

a de

las l

arva

s, en

prim

aver

a,ve

rano

u o

toño

.

Fina

l de

vera

no,

ante

s de

las

prim

eras

lluvi

as.

Des

pués

de

los

fríos

de

invi

erno

y a

ntes

de la

s llu

vias

de

prim

aver

a.

Psyl

laep

hagu

seu

phyl

lura

e,Xa

ntha

ndru

sco

mpt

us,

Chry

sope

rlaca

rnea

,An

thoc

oris

mem

oral

is.

Anth

ocor

ism

emor

alis,

Ecte

mus

redu

vinu

s.

Aphi

tism

ytila

spid

is

Dim

etoa

toTr

iclo

rfon

Ace

ite m

iner

alde

ver

ano

Ace

ite m

iner

alde

ver

ano

Com

pues

tos

cúpr

icos

.

Mal

atio

n (s

ólo

en tr

atam

ient

ode

prim

aver

a)

Met

idat

ion

yM

etil

pirim

ifos

(sól

o en

trata

mie

nto

depr

imav

era)

Met

idat

ion

Met

il-pi

rimifo

s(s

ólo

entra

tam

ient

o de

prim

aver

a)

Com

pues

tos

cúpr

icos

+di

feco

nazo

l,só

lo e

npr

imav

eras

lluvi

osas

.

No

trata

r.

Poda

que

perm

ita b

uena

aire

ació

n.A

plic

ar e

n lo

sfo

cos.

Poda

que

perm

ita b

uena

aire

ació

n.A

plic

ar e

n lo

sfo

cos.

Redu

cció

nab

onad

oni

troge

nado

.Po

da q

uefa

vore

zca

laai

reac

ión.

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 299

ESTI

MA

CIÓ

N D

EL R

IESG

OC

RIT

ERIO

S D

EIN

TER

VEN

CIÓ

NM

ÉTO

DO

S D

E C

ON

TRO

L

MÉT

OD

O V

ISU

AL

BIO

LÓG

ICO

SQ

UÍM

ICO

SU

nida

d m

uestr

alse

cund

aria

PLA

GA

ENFE

RM

EDA

D

Elem

ento

Núm

ero

por

U.M

.P.

Var

iabl

e de

dens

idad

Esca

la d

eva

lora

ción

OTR

OS

MÉT

OD

OS

UM

BRA

LÉP

OCA

Faun

aau

xilia

rau

tóct

ona

Suel

ta fa

una

auxi

liar

Perm

itido

Perm

itido

con

restr

icci

ones

OTR

OS

Rep

ilo p

lom

izo

Myc

ocen

trosp

o-ra cl

ados

porio

ides

Escu

dete

Cam

aros

po-

rium

dalm

atic

um

Ace

ituna

jabo

nosa

Colle

totri

chum

spp.

Podr

edum

bres

de la

ace

ituna

Fusa

rium

mon

ilifo

rme,

Clad

ospo

rium

herb

arum

,G

eotri

chum

sp.,

etc.

Árb

ol

Árb

ol

Árb

ol

Trat

amie

ntos

espe

cífic

os só

loen

cas

o de

ataq

ues s

ever

osy

tras

conf

irmac

ión

dedi

agnó

stico

.

Zona

s de

riesg

oy

varie

dade

sse

nsib

les:

trata

mie

ntos

prev

entiv

os si

hubi

ese

cond

icio

nes

favo

rabl

es d

ellu

via.

Si h

ayco

ndic

ione

sfa

vora

bles

de

lluvi

a.

Prim

aver

a.

Cuaj

ado

-En

dure

cim

ient

ode

l hue

so.

Fina

l del

vera

no.

Com

pues

tos

cúpr

icos

.

Com

pues

tos

cúpr

icos

+di

tioca

rbam

atos

Com

pues

tos

cúpr

icos

+D

ifeco

nazo

l(s

ólo

entra

tam

ient

os d

epr

imav

era)

Sólo

en

verd

eo:

com

pues

tos

cúpr

icos

+di

tioca

rbam

atos

Los

trata

mie

ntos

prev

entiv

ospa

ra re

pilo

,es

peci

alm

ente

mez

clas

con

dife

cona

zol,

tiene

n ef

ecto

cont

ra e

l rep

ilopl

omiz

o.

Cont

rola

r la

mos

ca d

el o

livo

(Bac

troce

raol

eae)

Las m

ezcl

as d

eco

bre

ydi

tioca

rbam

ato s

cont

rola

n el

repi

lo y

laac

eitu

naja

bono

sa.

Evita

r los

dañ

osen

las a

ceitu

nas.

300 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162

ESTI

MA

CIÓ

N D

EL R

IESG

OC

RIT

ERIO

S D

EIN

TER

VEN

CIÓ

NM

ÉTO

DO

S D

E C

ON

TRO

L

MÉT

OD

O V

ISU

AL

BIO

LÓG

ICO

SQ

UÍM

ICO

SU

nida

d m

uestr

alse

cund

aria

PLA

GA

ENFE

RM

EDA

D

Elem

ento

Núm

ero

por

U.M

.P.

Var

iabl

e de

dens

idad

Esca

la d

eva

lora

ción

OTR

OS

MÉT

OD

OS

UM

BRA

LÉP

OCA

Faun

aau

xilia

rau

tóct

ona

Suel

ta fa

una

auxi

liar

Perm

itido

Perm

itido

con

restr

icci

ones

OTR

OS

Ver

ticilo

sis

Verti

cilli

umda

hlia

e

Tube

rcul

osis

Pseu

dom

onas

sava

stano

i pv.

sava

stano

i

Neg

rilla

Cano

pdiu

m sp

.,Li

mac

inul

a sp

.,Au

erob

asid

ium

sp.

Asf

ixia

radi

cula

r

Nem

atod

o de

las a

galla

s

Mel

oido

gyne

spp.

Árb

ol

Árb

ol

Árb

ol

Sólo

en

repo

sició

n de

mar

ras.

En si

tuac

ione

sde

hel

adas

y/o

gran

izo

ode

spué

s de

ella

s.

En z

onas

de

riesg

o.

Sólo

en

repo

sició

n de

mar

ras.

Sola

rizac

ión.

Com

pues

tos

cúpr

icos

.

Com

pues

tos

cúpr

icos

+ c

al.

Azu

fre.

Sola

rizac

ión

Sola

rizac

ión

+M

etan

sodi

osó

lo e

n m

arra

s.

Sola

rizac

ión

+D

iclo

ropr

open

oSó

lo e

n la

sm

arra

s.

Que

mar

las

ram

as y

hoj

asaf

ecta

das.

Abo

nado

equi

libra

do:

evita

ndo

elex

ceso

de

nitró

geno

y la

falta

de

pota

sio.

Dism

inui

r la

dosis

de

riego

.Po

ner

varie

dade

s más

tole

rant

es.

Elim

inar

los

tejid

os c

ontu

mor

es.

Evita

r las

herid

as.

Des

infe

ctar

las

herra

mie

ntas

de

poda

.

Cont

rola

r la

coch

inill

a(S

aiss

etia

olea

e).

Favo

rece

r la

vent

ilaci

ón d

elo

s árb

oles

.

Lim

itar e

l rie

go.

Favo

rece

r el

dren

aje.

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 301

20

ANEXO Nº V

INDICE DE MADUREZ

CLASE COLOR DE LA PIEL

01234567

Verde intensoVerde amarillento

Verde con manchas rojizas en menos de la mitad del fruto. Inicio de enveroRojiza o morada en mas de la mitad del fruto. Final de envero

Negra y pulpa blancaNegra y pulpa morada sin llegar a la mitad de la pulpa

Negra y pulpa morada sin llegar al huesoNegra y pulpa morada totalmente hasta el hueso

∑ Ni . i i I.M. = _______ 100

Ni = número de frutos de la clase i.

302 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162

21

ANEXO Nº VI a)

INTERPRETACION DE LOS ANALISIS FOLIARES DE NITROGENO, FOSFORO Y POTASIO ENOLIVO

NIVELES NUTRITIVOS ESTANDAR (% DE PESO SECO)

ELEMENTO MUY BAJO BAJO NORMAL ALTO MUY ALTO

N < 1,4 1,4 - 1,6 1,61 - 2,0 2,01 - 2,5 >2,5

P <0,05 0,05 - 0,1 0,11 - 0,2 0,21 - 0,3 >0,3

K <0,4 0,4 - 0,6 0,61 - 0,9 0,91 - 1,1 >1,1

ANEXO Nº VI b)

INTERPRETACION DE LOS ANALISIS DE FOSFORO EN SUELO (METODO OLSEN)

NIVELES DE FERTILIDAD EN P (p.p.m.)

TIPO DESUELO

MUY BAJO BAJO NORMAL ALTO MUY ALTO

Arenoso 0 - 9 10 - 20 21 - 40 41 - 60 > 60

Franco 0 - 10 11 - 25 26 - 45 46 - 70 > 70

Arcilloso 0 - 11 12 - 30 31 - 50 51 - 80 > 80

ANEXO Nº VI c)

INTERPRETACION DE LOS ANALISIS DE POTASIO EN SUELO (EXTRACTO ACETATOAMONICO 1 N)

NIVELES DE FERTILIDAD EN K (p.p.m.)

TIPO DESUELO

MUY BAJO BAJO NORMAL ALTO MUY ALTO

Arenoso 0 - 60 61 - 120 121 - 200 201 - 300 > 300

Franco 0 - 110 111 - 220 221 - 350 351 - 500 > 500

Arcilloso 0 - 140 141 - 280 281 - 450 451 - 650 > 650

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 303

22

ANEXO Nº VII

FACTOR DE CORRECION EN %, PARA EL ABONADO FOSFORADO, EN FUNCION DE LOSANALISIS DE SUELO Y FOLIAR

NIVEL DE P ENSUELO

NIVEL FOLIARDE P

CARBONATO CALCICO 2% - 20% > 20%

MB +120 +140

MUY BAJO B +100 +120

N +80 +100

MB +100 +120

BAJO B +80 +100

N +60 +80

B +30 +40

NORMAL N +10 +20

A -10 0

N -50 -40

ALTO A -100 -60

MA -100 -100

N -70 -60

MUY ALTO A -100 -100

MA -100 -100

304 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162

23

ANEXO Nº VIII

FACTOR DE CORRECION EN % PARA EL ABONADO POTASICO, EN FUNCION DE LOSANALISIS DE SUELO Y FOLIAR

NIVEL DE K ENSUELO

NIVEL FOLIARDE K

TEXTURA DEL SUELO ARENOSA FRANCA ARCILLOSA

MUY BAJO MB +100 +110 +120

B +80 +90 +100

N +60 +70 +80

MB +50 +60 +70

BAJO B +40 +50 +60

N +30 +40 +50

B +20 +30 +40

NORMAL N 0 0 0

A -50 -40 -30

N -100 -90 -80

ALTO A -100 -100 -100

MA -100 -100 -100

N -100 -100 -100

MUY ALTO A -100 -100 -100

MA -100 -100 -100

DOGV - Núm. 4.162 07 01 2002 305

24

ANEXO Nº IX

APORTACION DE NITROGENO POR EL AGUA DE RIEGO

Para calcular la cantidad aproximada de nitrógeno por hectárea, aportado por el agua de riego enfunción de su cocentración en ión nitrato, puede utilizarse la siguiente fórmula:

NO3 - x Vr x 22,6kgs. N/Ha = __________________ x F 105

Donde

NO3 -: Es la concentración de nitrato en el agua de riego expresada en ppm (partes por millón = mgr/l).Vr: Volumen total de riego en m3/Ha22,6: Porcentaje de riqueza en N del NO3 -F: Factor que depende de la eficiencia del riego y considera la pérdida de agua

NITROGENO PROCEDENTE DE LA MATERIA ORGANICA DEL SUELO

NITROGENO ANUAL DISPONIBLE (kg/ha)

Materia orgánica delsuelo (%)

Arenoso Franco Arcilloso

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

10 - 15

20 - 30

30 - 45

40 - 60

--

--

7 - 12

15 - 25

22 - 37

30 - 50

37 - 62

--

5 - 10

10 - 20

15 - 30

20 - 40

25 - 50

30 - 60

306 07 01 2002 DOGV - Núm. 4.162

25ANEXO Nº XI

APORTES MAXIMOS DE METALES PESADOS AL SUELO

ELEMENTO APORTE MAXIMO (kg/Ha/año)

CadmioMercurio

PlomoNiquelZinc

Cobre

0,150,1153

3012

ANEXO Nº XII

CONCENTRACIONES MAXIMAS DE METALES PESADOS PERMITIDAS EN EL SUELO

ELEMENTO CONCENTRACION MAXIMA (mg/kg de suelo)

CadmioMercurio

PlomoNíquelZinc

Cobre

31,515075

300140

i. disposicions generals i. disposiciones generales · 2007. 1. 23. · contingut de metalls...

Documents