horta de sant joan acaba les obres del nucli antichemeroteca.uncopdull.com/hemeroteca/269.pdfde la...

PUIGDEMONT RECLAMA LA LLIBERTAT DELS ‘PRESOSPOLÍTICS’ I VOL SER INVESTIT COM A PRESIDENT

L’independentisme esrefà després del 21-D

#p2 i 3

FOTO: ACN.

EL BLOC SOBIRANISTA REVALIDA LA MAJORIA ABSOLUTA, TOT I LA VICTÒRIA DE CIUTADANS

Ferran Bel marxarà i deixa l’alcaldia a Meritxell Roigé

Horta de Sant Joan acabales obres del nucli antic

#p20#p24

#p14

cop d’ull Segueix-nos a

www.uncopdull.com

El PDeCAT iERC forcen elscanvis al BaixEbre i MontsiàLes mocions de censura aparten elssocialistes Enric Roig i Francesc Miróde la presidència dels consells comarcals del Baix Ebre i del Montsià.Sandra Zaragoza i Carme Navarro sónles noves presidentes comarcals.

EL RESUM DEL 2017: Un any de notícies a les Terres de l’Ebre#p4 a 13

2 // Gener 2018 cop d’ull

P LA NIT ELECTORAL A LES TERRES DE L’EBRELA NIT ELECTORAL es va seguir deforma desigual a les Terres de l’Ebre. Defet, Ciutadans, els grans guanyadors a lademarcació, van seguir l’escrutini des deTarragona, igual que Catalunya en Comúi el PP. A la seu d’ERC a Tortosa hi haviaforça eufòria pels resultats assolits alconjunt de Catalunya, i especialment ala demarcació de Tarragona. Irene For-

nós, número 4 de la candidatura, dipu-tada electa i veïna de Bítem, va ser l’en-carregada de fer una primera valoració.També hi havia molta satisfacció a la seude Junts per Catalunya, a Tortosa. Unavisiblement emocionada Mònica Sales,número 4 i nova diputada, va agrair laconfiança de la ciutadania. No es vaviure igual la nit electoral per part de la

CUP, reunida en un restaurant a l’Aldea.I és que la CUP ha perdut l’únic diputatque tenia a la demarcació, seguint latendència a la baixa que s’ha registrat ala resta de Catalunya. A la seu del PSC,també a Tortosa, el número 3 i candidatebrenc, Joan Caballol, lamentava nohaver aconseguit el tercer diputat i pertant representació ebrenca. C.B.PORTADA

L’independentisme passa la revàlidaLES ELECCIONS DEL 21-D

Lluís Salvadó i Irene Fornós (ERC), a més de Mònica Sales(JuntsxCat), seran els tres diputats ebrencs al Parlament

Ciutadans guanya les eleccions del 21 de desembre,però el bloc sobiranista renova la majoria absoluta

Ciutadans va guanyar el 21-D leseleccions al Parlament. El partitliderat per Inés Arrimadas es vaerigir com la força més votada enels comicis del 21 de desembre,amb el 25% dels sufragis i untotal de 36 escons, dos per sobredels 34 (21,67%) que va obtenirJunts per Catalunya. Amb tot, elbloc independentista ha pogutsumar 70 escons i conservar lamajoria absoluta, gràcies als 32escons d'Esquerra i els 4 diputatsde la CUP. De fet, el bloc formatper Junts per Catalunya, ERC i laCUP va aconseguir el 47,5% delsvots, mentre que el bloc constitu-cionalista (Ciutadans, PSC i PP)es va quedar amb el 43,4% delssufragis. Catalunya en ComúPodem va obtenir el 7,4% delsvots. En clau plebiscitària, l'inde-pendentisme va assolir més de 2milions de vots, mentre que l'u-nionisme va registrar 1,8 milions.La via proposada pels comuns esva quedar amb 322.220 vots. Finalment, ERC va ser la terceraforça més votada, molt per da-vant del PSC, que es va quedaramb 17 escons, només 1 diputatmés que a les eleccions del 2015.La cinquena força del nou Parla-ment és Catalunya en ComúPodem, amb 8 diputats, el dobleque la CUP, que és la penúltimaforça per davant del PP. En aquestsentit, la candidatura de XavierGarcía Albiol ha quedat últimaaquest 21-D, amb només quatrediputats, els tres per la demarca-ció de Barcelona i finalment unescó per Tarragona.

El PP recupera un diputatLa nit del 21-D, el PP havia per-dut el diputat que tenia per Tarra-gona, que temporalment va anara parar a Ciutadans. Però unsdies després, amb el recomptedels vots de l’exterior, el PP vapoder conservar un diputat per la

demarcació, el tarragoní Alejan-dro Fernández. Ciutadans vaguanyar a les demarcacions deBarcelona i Tarragona, mentreque Junts per Catalunya va vén-cer a les comarques de Lleida i aGirona. En el cas de Tarragona,on hi havia 18 escons en joc, Ciu-tadans va guanyar amb cinc di-putats, per davant d'ERC, tambéamb cinc diputats; de Junts perCatalunya, amb quatre escons;del PSC, amb 2 diputats, i de Ca-talunya en Comú Podem i del PP,amb un sol escó respectivament.Aixòl vol dir que al nou Parla-ment hi haurà els següents dipu-tats ebrencs: Lluís Salvadó i IreneFornós (ERC) i Mònica Sales(Junts per Catalunya), a més de laxertolina Carme Forcadell, queanava de número 4 a la llistad'ERC per Barcelona.

ERC guanya a l’EbreQuant als resultats a les princi-pals ciutats de les Terres de l'E-bre, ERC va guanyar tant aTortosa com a Amposta, mentreque Junts per Catalunya va impo-sar-se a Gandesa i Móra d'Ebre.En l’ambit del conjunt de les Te-rres de l’Ebre, la formació guan-yadora va ser ERC amb el 34,21%dels vots, seguida per Junts perCatalunya amb el 26,65%, Ciuta-dans amb el 15,12 %, el PSC ambel 9,2%, 4,5 % de Catalunya enComú Podem, 4,4% el PP i 4% dela CUP. El president de la fede-ració d’ERC a les Terres de l’Ebre,Alfons Montserrat, va valorar elsbons resultats dels republicans alterritori, tot destacant que lesprincipals ciutats de l’Ebre ha-vien votat en clau de partit i desobiranisme. La participació enaquestes eleccions va assolir unrècord històric, amb més del81,95%, sis punts més que en elscomicis de 2015. En total 4,3 mi-lions de persones van exercir elseu dret a vot. A la demarcació deTarragona, la participació va serdel 80,41 %, sis punts més res-pecte als anteriors comicis.

Gustau MorenoTORTOSA

Alfons Montserrat valorant els resultats d’ERC, al costat de Maria Jesús Viña i de la nova diputada, Irene Fornós . // FOTO: ERC.

Els vots dels candidats ebrencs el 21-D

Els candidats ebrencs vanexercir el seu vot al llarg de totel matí del 21-D. El més mati-ner va ser el candidat d'ERC,Lluís Salvadó, que va votar ales 9.30 a l’Església Nova deSant Carles de la Ràpita,acompanyat de l’alcalde de lapoblació, Josep Caparrós.També havia de votar a la Rà-pita el candidat ebrenc de Ca-talunya en Comú, CarlesSanchís, però no va poder fer-

ho perquè es trobava ingressaten un hospital. La segona can-didata en votar va ser MònicaSales, de Junts per Catalunya.Ho va fer al voltant de les 11hores a l’escola-institut DanielMangrané de Jesús, acompan-yada de l’alcalde de Tortosa,Ferran Bel, i de l’exdiputadaMeritxell Roigé. Més o menysa la mateixa hora votava elcandidat del PSC-Units perAvançar, Joan Caballol, a l’es-

cola Mediterrani de l’Ampo-lla. El candidat ebrenc del PP,Tomàs Castells, votava al vol-tant de les 12:30 del migdia aDeltebre, al col·legi Riumar. IÈrica Bel, candidata ebrencade la CUP, ho va fer a les 14del migdia al centre cívic d’Al-canar. Bel va votar acompan-yada pel cap de llista perTarragona, Xavier Milian, i perl’exdiputat de la CUP per lademarcació, Sergi Saladié.

3Gener 2018 // cop d’ull

PORTADA

Puigdemont comença el2018 reclamant la llibertatdels “presos polítics”

Carles Puigdemont ha comen-çat el 2018, des de Brussel·les,recordant que a Espanya hi ha"presos polítics" i demanant laseua llibertat "sense més dila-cions". Així ho ha fet en el seuprimer missatge de l'any a tra-vés de Twitter. A més, també varecordar que justament l’1 degener feia tres mesos del refe-rèndum de l'1-O, i va agrair "lavalentia de tants per fer realitatel somni de la República cata-lana". Puigdemont va acom-panyar el seu missatge d'unafotografia on es veu una acciódels bombers al Museu d'His-tòria de Catalunya en favor delreferèndum de l'1-O, amb unapancarta gegant on es llegia ellema 'Love democracy'.Per la seua banda, ERC vol queJxCat aclarisca com es pot ferefectiu el retorn del presidentdestituït. El portaveu republicà,Sergi Sabrià, ha demanat a laforça independentista més vo-tada el 21-D que posi damuntla taula com executar l'opera-

ció perquè Puigdemont pugatornar al Palau de la Generali-tat. En una entrevista a RAC1,aquest 2 de gener, Sabrià vanegar que hi haja cap "alterna-tiva" a aquest pla i va subratllarque "no té sentit" parlar de"segones opcions". A més, vadir que "seria bo per a tothom"que la nova legislatura superésalmenys el llindar dels tresanys, i va descartar que s'haginde repetir les eleccions perquèno hi haja entesa per investirun president: "Després de lavictòria del 21-D, el que nopodem fer és no posar-nos d'a-cord". Sobre Oriol Junqueras -i president d'ERC-, el portaveurepublicà ha explicat que està"fort", amb moltes ganes de ferpolítica i disposat a "assumirles responsabilitats" per ajudarel país. Junqueras està empre-sonat al penal d’Estremera desde fa dos mesos, i el jutge delTribunal Suprem, Pablo Lla-rena, hauria de decidir aquest4 de gener si l’allibera.

El moment en què Lluís Salvadó votava a la Ràpita. / Foto: ALBERT PASCUAL.El moment en què Lluís Salvadó votava a la Ràpita. / Foto: ALBERT PASCUAL.

Puigdemont durant el discurs de Cap d’Any. // ACN.

Mònica Sales va votar a l’institut escola de Jesús. // FOTO: TWITTER.


El procés per la independènciade Catalunya es va accelerar apartir de l’11 de Setembre, ambla manifestació d’un milió depersones al centre de Barce-lona. Es donava el tret de sor-tida a la intensa campanya pelreferèndum de l’1-O, enmig dela qual es va detenir 14 perso-nes, entre elles el llavors secre-tari d’Hisenda, el rapitenc LluísSalvadó. Va ser en una operacióde la Guàrdia Civil contra elspreparatius del referèndum,amb escorcolls en conselleries ialtres seus de la Generalitat.També es van cridar a declarardavant la Fiscalia de Tarragonaels alcaldes de la Ràpita, Delte-bre i Amposta, mentre que l’al-calde de Tortosa i diputat alCongrés va haver de presentar-se davant de la Fiscalia del Tri-bunal Suprem. Finalment, l’1 d’octubre es vacelebrar el referèndum. Unajornada que va deixar moltesimatges per a la història. Gentdormint als col·legis electoralsper protegir-los, persones mati-nant per evitar locals precintats,llargues cues als centres de vo-tació, sistemes informàtics cai-guts, gent finalment votant, ivisites inesperades de les forcesantidisturbis, que van escamparla por de l’arribada dels antia-valots. A l’Ebre, la Ràpita va serla població que més va rebre. Aprimera hora del matí, quan jahavien començat les votacions,desenes d’agents antidisturbisvan arribar a la Ràpita per acor-

donar l’entrada al pavelló, i uncop allà van carregar fortamentcontra la gent.També va haver-hi visita delsagents antidisturbis a Móra laNova i a Roquetes, on una se-tantena d’efectius van intentaremportar-se les urnes del pave-lló poliesportiu. Els fets viscutsva propiciar la convocatòriad’una aturada general el 3 d’oc-tubre. A l’Ebre, el seguiment vaser massiu. De fet, més de 1.500persones van participar en unagran manifestació que va sortirdes del pavelló de Roquetes ique va arribar fins a la Delega-ció del Govern a Tortosa.

Detencions i DUIEl 8 d’octubre es convocava unasegona aturada general; el 16d’octubre entraven a la presóels presidents d’Òmnium Cul-tural, Jordi Cuixart, i l’ANC,Jordi Sánchez; i divendres 27 elParlament proclamava la inde-pendència de la República Ca-talana. La xertolina CarmeForcadell, presidenta del Parla-ment, va ser l’encarregada defer públic el resultat de la vota-ció. Ràpidament el govern es-panyol aplicava l’article 155 dela Constitució, convocava elec-cions a Catalunya per al 21-D iel delegat del Govern a l’Ebre,Xavier Pallarès, era cessat.Tot seguit, Carles Puigdemont ipart del seu govern va marxar aBrussel·les per buscar l’emparade les autoritats judicials bel-gues, mentre que Oriol Junque-ras i set exconsellers mésentraven a la presó. Sis d’ells(Josep Rull, Jordi Turull, DolorsBassa, Raül Romeva, Carles

Mundó i Meritxell Borràs) ensortien després de 32 dies. SantiVila i Carme Forcadell tambévan passar una nit a la presó,d’on en van sortir després depagar les seves fiances. El 7 dedesembre, ja començada lacampanya electoral, unes 45.000persones es manifestaven aBrussel·les per donar suport a

Puigdemont i rebutjar l’aplica-ció de l’article 155.

Una campanya diferentEl 5 de desembre va començar lacampanya electoral més decisivades de la recuperació de la demo-cràcia: unes veritables eleccionsplebiscitàries sobre el futur deCatalunya i el seu encaix amb la

resta de l’Estat espanyol. Final-ment, no va haver-hi llista unità-ria de l’independentisme. Segonsel politòleg Jesús Gellida, ERC vadecidir presentar-se en solitarials comicis per demostrar queera el nou partit “hegemònic” delbloc sobiranista. Així, ha estatuna campanya molt polaritzada,que han funcionat com el refe-

RESUM DE L’ANYDE L’11-S AL 21-D

C, Bonet / G. MorenoTERRES DE L’EBRE

L’any decisiu del procés per la independència de CatalunyaA partir del setembre, el full de ruta sobiranista es va

accelerar fins arribar al xoc de trens amb el govern estatalLa celebració del referèndum de l’1-O i les càrregues

policials van desembocar en la DUI i l’aplicació del 155

El 27 d’octubre va fer-se la declaració d’independència al Parlament de Catalunya, hores abans de l’aplicació de l’article 155 de la Cons


rèndum que no es va poder fer l’1d’octubre. Per tant, opcions comara Catalunya en Comú ho hantingut molt difícil per mantenirl’equidistància entre el bloc inde-pendentista (Junts per Catalunya,ERC i la CUP) i el bloc constitu-cionalista (Ciutadans, PSC i PP).Durant la campanya, Ciutadansha venut un missatge guanyador,i en la recta final cap al 21-D tantel partit d’Inés Arrimadas com elsrepublicans, amb Oriol Junque-ras a la presó, han apel·lat al votútil dels dos blocs, per evitar eltriomf de l’adversari.

Els ebrencs del 21-DLa candidatura d’ERC a Tarra-gona estava encapçalada perl’exdelegat de la Generalitat,Òscar Peris, i els ebrencs mésben situats a la llista eren LluísSalvadó (3) i Irene Fornós (4), ex-coordinadora de l’Assemblea

Nacional Catalana (ANC) a lesTerres de l’Ebre. Salvadó repetiacom a candidat dels republicansper les Terres de l’Ebre, en unacandidatura que ja no va podercomptar amb el canareu GermàBel. Durant la campanya, Sal-vadó no ha concedit cap entre-vista, i només ha parlat per a lapremsa en les presentacions deles propostes sectorials d’ERC. Iés que la situació judicial del ra-pitenc desaconsellava la seuaparticipació en entrevistes, tertú-lies o debats. En aquest sentit, haestat substituït per Fornós, quede facto ha exercit de candidataebrenca dels republicans.La llista de Junts per Catalunyaestava encapçalada a Tarragonaper l’exrepublicà Eusebi Camp-depadrós. Finalment, la primeraebrenca de la candidatura dePuigdemont ha estat la presi-denta del PDeCAT a les Terres de

l’Ebre, la jesusenca MònicaSales. En canvi, la gran sorpresava ser l’absència de la diputadatortosina Meritxell Roigé, que elPDeCAT havia arribat a propo-sar com a candidata del BaixEbre. D’altra banda, a la llista dela CUP per Tarragona, la número3 ha estat la canareva Èrica Bel,en una candidatura encapçaladapel tarragoní Xavier Milian. En elnúmero 7 de la llista de la CUPtambé hi havia el regidor de Tor-

tosa, Xavier Rodríguez.Per la seua banda, el rapitencCarlos Sanchís ha estat l’ebrencmillor situat de la llista de Cata-lunya en Comú, en el tercer llocde la candidatura. La cap de llistadels comuns era Yolanda López,de Podem i veïna del Vendrell. L’exregidor d’Unió a Tortosa,Joan Caballol, ha estat el número3 de la llista del PSC per Tarra-gona, que encapçalava la va-llenca Rosa Maria Ibarra. En lacandidatura dels socialistestambé hi havia, entre d’altres, Bi-biana Porres, exregidora de SantJaume d’Enveja, que ocupava elnúmero 4. La llista del PP, encap-çalada pel tarragoní AlejandroFernández, tenia en el número 2a Tomàs Castells, regidor de Del-tebre. Matías Alonso ha estat elcap de llista de Ciutadans a Ta-rragona. El partit taronja gairebéno ha fet campanya a l’Ebre.

Hores abans de començar lacampanya electoral, FerranBel i altres alcaldes de lesTerres de l’Ebre van ser re-querits per la Junta Electo-ral de la Zona de Tortosa,que els donava un terminide 24 hores per retirar qual-sevol objecte o element par-tidista que hi hagués a la viapública. Bel va qualificar lasituació “d'estranya i esper-pèntica”. Això va fer, perexemple, que l’Ajuntamentde Tortosa retirés els llaçosgrocs i la pancarta de suportals “presos polítics” que hihavia a la façana del consis-tori. També es va esborrar,el mateix 5 de desembre, lapintada de grans dimen-sions que el Comitè de De-fensa de la República haviafet al mur del riu de Tortosa,a la platja fluvial de Ferre-ries. Una pintada en quèhavia de llegir-se 'RepúblicaAra!', i que va quedar-se amig fer per l’arribada de lapolicia local. De fet, la JuntaElectoral havia requerit laneteja a la Confederació Hi-drogràfica de l'Ebre, iaquesta havia advertit queen reclamaria els costos ales persones que es vanidentificar durant la pin-tada. L'alcalde de Tortosa vademanar que, abans de cri-ticar l'actuació a les xarxessocials, “haurien de ser mésconscients de la realitat queestem vivint”. G.M.

RESUM DE L’ANY

Ni llaços grocsni pintada dela República aTortosa

LA CRÒNICA

La situació judicialde Salvadó ha fetque ERC optés per no concedir entrevistes del candidat rapitenc

Una imatge de les càrregues policials a la Ràpita. / Foto: ACN. stitució. / Foto: ACN.


RESUM DE L’ANYREPORTATGE

Una de les polèmiques políti-ques que més ressò mediàtic hagenerat aquest 2017 és la que vaprotagonitzar l’alcalde de Batea,Joaquim Paladella, en ple estiu.Va ser quan Paladella va plante-jar la possibilitat de deixar Ca-talunya per pertànyer a l’Aragósi no es concertaven les placespendents de la residència per ala gent gran. L’alcalde de Bateava denunciar un “menyspreu”continu de la Generalitat cap aBatea. Paladella va reclamar unareunió amb el president CarlesPuigdemont, que finalment nova arribar. Amb qui sí que es vareunir va ser amb el subdelegatdel govern espanyol a Tarra-gona, Jordi Sierra. La reunió,que va durar poc més d'unahora, va deixar un titular clar, iés que es descartava totalmentla idea de deixar Catalunya i in-corporar-se a l'Aragó. "Es des-carta absolutament que hi hagiqualsevol tràmit per marxar deCatalunya, perquè tampoc éspossible", va dir l’alcalde de deBatea. Paladella va mostrar-se moltcrític amb la Generalitat, tambéperquè encara no havia rebutuna cita per reunir-se ambPuigdemont. L'alcalde de Bateava posar sobre la taula del sub-delegat els greuges que consi-dera que afecten el municipi: elproblema de les places concer-tades a la residència d'avis, latramitació dels nous parcs eò-lics de la Terra Alta, i el litigiamb Gandesa pels límits delterme. Quant a la residència,Paladella va denunciar informesirregulars per part de la conse-

lleria de Dolors Bassa.Preguntat pel delegat del go-vern a les Terres de l'Ebre, Pala-della va dir que ja feia un anyque Xavier Pallarès coneixia elsproblemes dels veïns del poble,que no havia fet res, i va insistirque amb qui havia de parlar eraamb el president de la Genera-litat. Per la seua part, el subde-legat del govern a Tarragona,Jordi Sierra, no va voler parlaramb els mitjans sobre aquesttema.

Pactes trencatsUna altra polèmica destacada ales Terres de l’Ebre és la que esva viure primer al Consell Co-marcal del Montsià, i després alConsell Comarcal del Baix Ebre,amb el trencament del pacte degovern per part d’ERC amb elPSC. Els republicans van volersortir del govern del Montsià,segons van dir, després que elsocialista Francesc Miró es ne-gués a distribuir pels pobles dela comarca els cartells per lacampanya pel referèndum del’1-O que l’Associació de Muni-cipis per la Independència(AMI) va enviar a l’ens comar-cal. En el cas del Baix Ebre, eltrencament es va produir el 3 denovembre, arran del suport delssocialistes a l’aplicació de l’arti-cle 155 de la Constitució. Enambdós casos, els republicansvan acordar amb el PDeCATpresentar mocions de censuraper apartar el PSC dels governscomarcals.El 9 de novembre passat, el so-cialista Enric Roig encara oferiaa ERC la possibilitat de refer elpacte de govern al Baix Ebre.Roig va dir que no volia imagi-nar-se que tota la bona feina iels projectes que han fet ERC i

el PSC al Baix Ebre puguessinquedar en no res, per les pres-sions que hagin pogut rebre elsrepublicans a causa de la situa-ció política a Catalunya. De fet,es va preguntar si ara els repu-blicans donarien el govern delBaix Ebre al PDeCAT, un partit“de la dreta més rància” ambqui Esquerra ha tingut moltestopades a la comarca. En aquestsentit, Roig va recordar lesgreus tensions entre exconver-

gents i republicans per qües-tions com el COPATE o el cen-tre turístic EbreTerra. Però almarge d’això, va insistir que lacomarca estava funcionant, ique tenien el pressupost del2018 gairebé enllestit. Roigtambé va recordar la lleialtatdels socialistes amb els republi-cans durant la primera part delmandat, deixant de banda eldebat sobre la independència.De fet, va dir que el PSC també

havia rebut pressions per tren-car el pacte amb ERC, però queno va fer-ho.Abans del trencament definitiu,el 24 de novembre passat s’a-provava el pressupost del BaixEbre per al 2018. Roig tirava en-davant els comptes, finalment,amb els vots a favor d’ERC, elPSC i el Partit Popular. Tambéamb l’abstenció del grup d’En-tesa i el vot en contra del grupde CiU.

C. Bonet / Gustau MorenoTERRES DE L’EBRE

Política de molta proximitatLa forta polèmica entre l’alcalde de Batea i la

Generalitat va marcar l’agenda política de l’estiuLa tardor ha estat calenta amb l’anunci d’ERC de trencar

els pactes amb el PSC als consells del Baix Ebre i Montsià

La visita de Joaquim Paladella al subdelegat del Govern de l’Estat a Tarragona. / Foto: ALBERT PASCUAL.


Tot i així, uns dies després, el 4de desembre, les federacions del’Ebre d’ERC i del PDeCAT vancomparèixer conjuntament peranunciar que havien arribat aacords per la governabilitat delConsell Comarcal del Baix Ebrei el Montsià, després que els re-publicans decidissin trencar elpacte de govern amb el PSC. Enel cas del Baix Ebre, l’alcaldessade Camarles, Sandra Zaragoza,del PDeCAT, seria l’encarregadade substituir a la presidència alsocialista tortosí Enric Roig. Pelque fa al Montsià, la canarevaCarme Navarro, d’ERC, tornariaa assumir la presidència de l’enscomarcal en substitució del so-cialista ampostí Francesc Miró.Es respectava així quin haviaestat el partit amb més vots acada comarca. Però per no inter-ferir en la campanya, van acor-dar que les mocions de censura

als dos presidents es votariendimecres 27 de desembre. Per la seua banda, Navarro vadir que el pacte assolit era un re-flex de la situació que es viu aCatalunya, i mostrava la volun-tat d’unir esforços per tirar en-davant polítiques d’atenció a lespersones. Per la seua part, Zara-goza va posar de relleu que elPDeCAT seguiria el camí enge-gat per ERC al Consell Comar-cal del Baix Ebre durant aquestmandat, alhora que realitzariennoves aportacions. Com a conseqüència d’aquestpacte entre ERC i el PDeCAT, elregidor republicà de Camarles,Josep Antoni Navarro, va dema-nar a l’alcaldessa que sigui co-herent i que deixe de governartambé l’Ajuntament amb elPSC. En aquest sentit, Navarrova afirmar que des d’ERC deCamarles troben coherent ofe-

rir-li el seu suport sempre quedeixi de governar l’Ajuntamentamb els representants del PSC.En la mateixa línia, Navarro vadir que seria del tot “lògic i co-herent” amb allò que s’ha fet alsConsells del Montsià i el BaixEbre que el PDeCat deixés degovernar amb el PSC a la Dipu-tació de Tarragona, i que formésun govern sobiranista. L’alcal-dessa de Camarles va respondrea través de Twitter que ella síque és coherent, i que “tot pro-cés té un tempo”.

Altres canvis políticsDe fet, durant aquest 2017també hi ha hagut canvis a lesalcaldies de Camarles, Vilalbadels Arcs, Rasquera, Els Reguersi Arnes. En el cas de Camarles,com ja s’ha dit, Sandra Zaragozava substituir el socialista RamonBrull. A Vilalba dels Arcs, Isidre

Sampé, d’Units per Vilalba, vaesdevenir el nou alcalde, des-prés de rellevar en el càrrec Te-resa Mariné, de Compromís perVilalba. A Rasquera, Josep Gon-zàlez, de Solidaritat Catalana, esva convertir al juliol en l’únic al-calde que el partit té a Cata-lunya en aquests moments.Gonzàlez va substituir en el cà-rrec a Àngels Llombart, de CiU,que al seu torn havia rellevat eltambé convergent Jesús Benai-ges, qui havia renunciat al cà-rrec només dues setmanesdesprés de ser investit al junydel 2015. En el cas dels Reguers,l’alcaldessa pedània Ester Vidalva ser substituïda per la joveAnna Rehues. Finalment, unaltre jove, Joaquim Miralles, ésel nou alcalde d’Arnes, desprésque a l’octubre rellevés en el cà-rrec Xavier Pallarès, que portava22 anys a l’alcaldia del poble.

Durant aquest 2017, el PSC haelegit al tortosí Manel de laVega com a primer secretaride la Federació a les Terres del’Ebre. Va ser el 21 de gener,en un Congrés de Federaciócelebrat a Tivenys. De la Vegava ser l´únic candidat quehavia reunit els avals necessa-ris per presentar la seva can-didatura. El nou primersecretari es va comprometre atreballar “sense descans” perexigir a totes les administra-cions el tracte que es mereixla població i el dinamisme dela societat civil i del teixit eco-nòmic del territori, que ara noes rep”. Amb la mirada po-sada en les eleccions munici-pals del 2019, De la Vegatambé es va marcar el reptede “reconnectar” amb els sec-tors progressistes que handeixat de veure el PSC com elseu referent polític, i reforçarla presència municipal delssocialistes. Però el momentmés crític que ha hagut d’a-frontar enguany, des del puntde vista polític, ha estat per lasituació que ha viscut el PSCarran del referèndum de l’1d’Octubre, la declaració d’in-dependència i l’aplicació del’article 155. Després de la de-cisió d’ERC de trencar elspactes al Baix Ebre i el Mont-sià, i de consumar les mo-cions de censura d’acord ambel PDeCAT, De la Vega va de-nunciar que els socialistesestan patint un “apartheidpolític” a l’Ebre. G.M.

RESUM DE L’ANY

De la Vega, elreconstructordel nou PSC a l’Ebre

EL PERFIL

Les federacions d’ERC i del PDeCAT van comparèixer conjuntament per anunciar les mocions de censura al Baix Ebre i el Montsià. / Foto: S.A.



Un xalet embargat d’AlcanarPlatja va ser durant setmanes elcentre d’operacions d’un grup ji-hadista que pretenia atemptaramb explosius en monuments deBarcelona com la Sagrada Famí-lIa. Però l’explosió de la casa, lanit del dimecres 16 d’agost, vaprecipitar un canvi de plans delsterroristes, que finalment vanoptar per provocar un atropella-ment massiu a la Rambla de Bar-celona, la tarda del dia següent,dijous 17 d’agost, amb un tràgicbalanç de 15 persones mortes iun centenar de ferits.Del xalet d’Alcanar Platja, a la ur-banització Montecarlo, els Bom-bers van haver de rescatard'entre la runa una persona i queva ser evacuada ràpidament al'Hospital de Tortosa Verge de laCinta. Aquesta persona era Mo-hamed Houli Chemlal, un delsmembres del grup jihadista queen el moment de l’explosió estrobava als porxos del xalet. A lacasa d’Alcanar Platja van morirdos terroristes més i també l’anticimam de Ripoll, Abdelbaki EsSatty, considerat el cervell de lacèl·lula terrorista i instigador delsatemptats. Els Bombers de la Ge-neralitat van constatar que sotales restes hi havia més de 120bombones de butà, amb les qualsels terroristes pretenien atemptaral centre de Barcelona per poderprovocar centenars de morts en elque havia de ser el pitjor atacd’Estat Islàmic contra Europa.

Consternació dels veïnsEls veïns de la urbanització Mon-tecarlo d’Alcanar es van mostrarconsternats pels fets que haviensucceït al seu voltant. Quan en-cara no s’havien recuperat del’ensurt de la primera explosió, elsva sorprendre una segona explo-sió l’endemà la tarda. Tots van as-segurar que desconeixien quiregentava la casa ocupada i quinaactivitat s’hi realitzava. També vanrebre amb por la vinculació de lesexplosions amb l’atemptat deBarcelona. Els veïns més propersa l’explosió van ser desallotjats.

Assembles ciutadanesDies després, l’Ajuntament d’Al-canar va convocar tres assembles

ciutadanes per donar explica-cions als seus veïns. L’alcalde Al-fons Montserrat, va reiterar queno tenien cap “advertiment ver-bal” ni denúncia sobre cap fet de-lictiu a la urbanització. Una de lesreivindicacions que van fer elsveïns a l'assemblea va ser l'estatde deixadesa d'algunes urbanit-zacions d'Alcanar Platja, exhor-tant l'Ajuntament a “dignificar”la zona. L'alcalde va explicar quetenen un problema endèmic amburbanitzacions sorgides a la dè-cada dels seixanta i setanta a par-tir d'un camí rural. Montserrat vaexplicar que no podien actuarperquè té la condició d’urbanit-zació privada. Les darreres inter-vencions van anar més adreçadesa la gestió de les explosions i a re-clamar explicacions sobre perquèes va atribuir el primer incidental gas i no es van plantejar altreshipòtesis. El regidor Jordi Borttambé va explicar que el protocold'actuació canvia a partir de lasegona explosió que és quans'amplia el perímetre de segure-

tat i la investigació dóna un girradical.

Concentracions de suport

Arran dels fets un miler de per-sones es van concentrar a Tortosaper la pau, la convivència i la co-hesió social. Les mostres de su-port a les víctimes i de rebuig alsatemptats es van repetir en llocscom Alcanar o Amposta.

Presó incondicionalL’home que portava la furgonetade la Rambla va ser abatut pelsMossos d’Esquadra en un campde vinyes a Subirats quatre diesdesprés dels atemptats. Paral·le-lament, el jutge de l'AudiènciaNacional, Fernando Andreu, vadecretar presó incondicional pera dos dels detinguts pels atemp-tats de Barcelona i Cambrils.D’una banda, Mohamed HouliChemlal, de 21 anys, que va re-sultar ferit a l'explosió d'AlcanarPlatja, la nit del 16 d’agost. I del’altra, Driss Oukabir, de 28 anys,

que va llogar la furgoneta que vaatropellar i matar 15 persones ala Rambla, i que conduïa YounesAbouyaaqoub.

Suport institucional Pocs dies després, el llavors con-seller de Presidència, Jordi Turull,va visitar l'Ajuntament d'Alcanaron es va reunir amb membresdel govern municipal i dels cos-sos d'emergència. Turull vavoler, en nom del Govern, reco-nèixer “l'exemplaritat” del mu-nicipi en tot l'episodi, i vademanar als veïns que tornessina la normalitat el més aviat pos-sible. Turull va mantindre unareunió amb el govern municipali els cossos d'emergència de lazona per agrair la seva col·labo-ració en tot moment, i va lloar latasca dels Mossos d'Esquadra,així com de la societat. També eldelegat del govern espanyol aCatalunya, Enric Millo, es va des-plaçar fins a Alcanar per fer unreconeixement a la ciutadaniaper la seva “reacció exemplar”

davant els fets que van succeir almunicipi.

Vídeo entre runesEls Mossos d'Esquadra van loca-litzar entre les restes de la casad'Alcanar un vídeo en què hiapareixia quatre dels autors delsatemptats de Barcelona i Cam-brils i un d'ells, MohamedHychami, -de 24 anys i criat a Ri-poll- amenaça els ciutadans del'Estat mirant a càmera amb elmissatge en àrab “Espanyols, pa-tireu”, segons va publicar la re-vista “Interviu”. Les imatgesestaven gravades a l'interior de lacasa d'Alcanar però també ensurtien de la Torre Eiffel l'11 i 12d'agost, pocs dies abans delsatacs. En les imatges gravades aAlcanar, es veu com les quatrepersones tenen a les mans el pe-ròxid d'acetona a punt, l'explosiuque van fabricar de forma caso-lana. El vídeo és un “making of”de la preparació dels explosius iun retrat dels darrers dies delsmembres de la cèl·lula.

Cinta BonetALCANAR

El terrorisme jihadista esquitxa AlcanarPlatja amb dues explosions en un xaletLa casa va ser durant setmanes el centre d’operacions

del grup jihadista que va atemptar a BarcelonaLa primera explosió hauria precipitat la intenció d'atacar,

que s'hauria traduït en l'atropellament massiu

La casa d’Alcanar Platja on es van produir les explosions en ple mes d’agost. / Foto: ACN.


RESUM DE L’ANY

Arxivament delcas de l’accidentde Freginals

El Govern, l’Ajuntament deFreginals, familiars i represen-tants dels cossos d’emergèn-cies van homenatjar les 13víctimes de l’accident d’auto-car del 20 de març de 2016, totjust quan es complia un any.L’acte es va celebrar a l’alçadadel quilòmetre 333 de l’auto-pista AP-7, just on es va pro-duir l’accident. En aquest puntes va construïr un monòlit aldamunt del qual es vainstal·lar un arbre de ferro for-jat amb tretze rames que aca-ben amb una flor, una per cadajove que va perdre la vida, iuna placa on es poden llegirels seus noms. Al voltant delmonòlit també es van plantartretze xiprers. La representantdels familiars de les víctimes,Constanza Scarscia, va dema-nar millores en la seguretatvial per evitar que una tragè-dia com aquella es repeteixi. Al setembre, i per segona ve-gada, el titular del jutjat nú-mero 3 d'Amposta va ordenar

l'arxiu de la causa oberta perl'accident d'autocar. Desprésd'haver pres declaració a l'únicinvestigat, el conductor del'autobús, el jutge va concloureque no existien motius sufi-cients per obrir-li un procedi-ment penal per tretzepresumptes delictes d'homi-cidi imprudent i 42 de lesionsimprudents, tal i com sol·licita-ven Fiscalia i les acusacionsparticulars. Argumentava queles diligències no havien per-mès constatar que el conduc-tor presentés somnolènciaconscient o no hagués respec-tat la necessària cautela i perí-cia com a professional. Ladecisió de tancar el cas obria lavia civil per poder determinarresponsabilitats i indemnitza-cions. C.B.

L’ocupació a les Terres de l’Ebreha continuat creixent durantaquest 2017 i, en conseqüència,el nombre de cotitzants. De fet,les darreres dades del Butlletíd’Anàlisi de la Conjuntura Localde les Terres de l’Ebre, correspo-nents al tercer trimestre del’any, mostren que mentre en elsdarrers trimestres l'augment esfonamentava en la construcció iels serveis, sobretot el turisme,aquest darrer període també la

indústria i la contractació pú-blica van accelerar el seu creixe-ment. De fet, aquest 2017 tambés’ha constat un repunt del sectordel moble de la Sénia, han arri-bat els primers xàrters nàutics alport de Sant Carles de la Ràpitai els Ports han rebut la certifica-ció com a destinació de Natura iMuntanya en Família. Mentrestant, han estat molts elsajuntaments que han continuatrebaixant la pressió fiscal alsciutadans i oferint bonificacionsen el pagament d’alguns impos-tos municipals. És el cas de l’a-juntament d’Amposta, que no

nomes ha introduït bonifica-cions a l’impost de vehicles i laplusvàlua, sinó també ha rebai-xat un 10% l’IBI rústic i urbà. Enla part negativa, cal parlar deltancament de la planta de pro-ducció de clor d’Ercros a Flix elpassat 11 de desembre, desprésde 118 anys. També de la situaciólímit del peix blau a l’Ametllade Mar.

Cinta BonetFLIX

Recuperació lenta de l’economiaLa indústria i la contractació pública milloren les

dades globals d’ocupació a les Terres de l’EbreEl tancament de la planta de clor d’Ercros a Flix i la

situació preocupant de la pesca, les notes negatives

La presentació d’un dels últims butlletins de la URV. / Foto: URV.

Mira elvídeo enaquestenllaç


T La roda de premsa de Movem. / Foto: ARXIU.

L’homenatge a les víctimes de l’accident. / Foto: M.V.



Aquest 2017 s’ha parlat molt delfutur dels centres hospitalarisde les Terres de l’Ebre. En pleestiu, el conseller de Salut -aracessat-, Toni Comín, va explicarque Salut Terres de l’Ebre seriala nova empresa pública quegestionarà l’Hospital Comarcalde Móra d’Ebre a partir de l’a-bril de 2018, un cop s’acabi l’ac-tual concessió a Gecohsa. Defet, Comín va avançar que desdel CatSalut es crearien empre-ses 100% públiques a cadascundels territoris de Catalunya, ques’encarregarien de la gestió sa-nitària dels centres assistencialsque ho reclamin, en coordinacióamb l'Institut Català de la Salut(ICS). A banda, només un diamés tard, Comín va anunciarl’ampliació de l’Hospital de Tor-tosa Verge de la Cinta (HTVC)amb un nou edifici i un pàr-quing amb accés des del nucliurbà. Segons el govern català,aquesta era la solució “més via-ble i creïble” per poder garantirel futur de l'hospital de referèn-cia de les Terres de l'Ebre. L'ob-jectiu de Comín era poderdeixar adjudicada l'ampliaciódurant l'estiu d’aquest 2018.

Primeres crítiquesMarea Blanca Terres de l'Ebre,el col·lectiu on s'hi han adheritprofessionals i usuaris de la sa-nitat, va rebutjar l’anunci deSalut sobre l'ampliació propo-sada de l'Hospital de TortosaVerge de la Cinta. De fet, van dirque seguien reclamant un cen-tre nou, a uns altres terrenysmés accessibles. No els convençl'edifici projectat que permetràampliar l'hospital i resoldre elsproblemes d'aparcament ambun pàrquing, on l'usuari hauràde pagar. Segons el col·lectiu,les Terres de l'Ebre es “merei-xen” un nou hospital com elque es va prometre l'any 2005, idemanen que se'ls justifiqui perquè a altres llocs, com ara Gi-rona o Tarragona, es fan centresnous i en canvi aquí no. A més, van lamentar les llistesd'espera i el fet que disposar demaquinària envellida provoquiavaries, amb la conseqüentanul·lació i reprogramació de

visites. Aquest col·lectiu tambéva expressar dubtes sobre lanova empresa pública anun-ciada pel conseller Comín, SalutTerres de l'Ebre, que es crearàper gestionar l'Hospital deMóra d'Ebre, i a la que s'hi po-dran afegir altres centres sani-taris. Així mateix, van reclamaral Departament que abansd'impulsar aquesta empresapública s'avaluïn les necessitatsdel territori. Per últim, MareaBlanca va explicar que estavafent jornades informatives pelterritori, per donar a conèixer elmoviment social que vetlla perla sanitat pública de qualitat.

La polèmica políticaPer la seua banda, el grup mu-nicipal de Movem Tortosa vadenunciar que el govern catalàdel PDeCAT i ERC continuavaapostant pel “centralisme pro-vincial”, amb l’anunci d’ende-rroc de l’actual hospital JoanXXIII de Tarragona i la construc-ció d’un nou complex de 80.000metres quadrats. El portaveu deMovem, Jordi Jordan, va lamen-tar que es fes quest anunci al-hora que es descartava laconstrucció d’un nou hospital ales Terres de l’Ebre, fet que evi-dencia que el govern català“discrimina” el territori. Jordantambé va dir que ni l’alcalde deTortosa, Ferran Bel, ni la dipu-tada del PDeCat, MeritxellRoigé, ni el portaveu d’ERC,Josep Felip Monclús, van fer lapressió necessària -”com sí quehan fet els alcaldes de Tarra-gona i Girona als seus munici-pis”- perquè es construeixi unnou hospital a Tortosa.De fet, al juliol, el ple de l’Ajun-tament de Tortosa va rebutjarles mocions de Movem Tortosa idel PSC per instar a la Genera-litat a construir un nou hospitalde Tortosa. El govern del PDe-CAT i ERC va tombar la pro-posta argumentant que Comínhavia de visitar les Terres de l’E-bre per presentar el nou Pla deMobilitat de l’HTVC i les inver-sions a realitzar. El portaveud’ERC, Josep Felip Monclús,també va defensar que s’estàimposant l’atenció domiciliària,i que allò necessari és poderaplicar els avenços tecnològicsen els tractaments. “D’allò quees tracta és oferir la millor aten-

ció als ciutadans i els asseguroque construir un nou hospitalper construir-lo no ho garan-teix. Necessitem una ampliacióde l’hospital actual per donarcabuda a aquestes noves tecno-logies”, va dir Monclús. En la mateixa línia es va pro-nunciar la portaveu del PDe-CAT, Meritxell Roigé: “Sobtaque presentin aquesta moció,ara saben que s’estan resolentels temes, els problemes de mo-bilitat, les mancances funcio-nals i que saben que vé elconseller”, va respondre Roigé. Però tota l’oposició va ser forçacrítica. El portaveu del PP, Xa-vier Dalmau, va dir que el méspreocupant és la “debilitat polí-tica” dels representants del te-rritori: “El problema de base noestà en el tema de la dotacióeconòmica ni reorganització sa-nitària, sinó en la manca de po-lítica que facin política deveritable pressió en defensadels interessos de Tortosa i lesTerres de l’Ebre”. Per la seua banda, el portaveu

de la CUP, Xavier Rodríguez, vacarregar especialment contra eldelegat del Govern a les Terresde l’Ebre, Xavier Pallarès: "Perquè sí a Olot, Girona o Tarra-gona, i a les Terres de l’Ebre,no?" , es va preguntar Rodrí-guez. També el portaveu delPSC, Enric Roig, va afirmar queel del PDeCAT i ERC a Tortosaés un govern “conformista”.També va recordar que al 2011van votar a favor de la construc-ció del nou hospital. "És urgenti necessari que Ajuntament deTortosa no es conforme i re-clami el nou hospital, quan lescircumstàncies han canviat apitjor" , va afirmar Roig. Per la seva part, el portaveu deMovem Tortosa, Jordi Jordan, vaacusar el govern de fer segui-disme dels seus partits: “ERCestava al govern de la Generali-tat quan es va plantejar el nouhospital de Tortosa. SenyorMonclús, sembla que ha canviatd’opinió en el moment que desde Barcelona li han dit que Tor-tosa no necessita la construcció

d’un nou hospital”, va con-cloure Jordan.

Nous CAPD’altra banda, al febrer es vaposar la primera pedra del nouCAP d’Amposta, i al juliol Car-les Puigdemont va inaugurar elnou CAP de Roquetes, en la queva ser la seua última visita ins-titucional a les Terres de l’Ebre.Aquell mateix dia, Puigdemont,acompanyat del vicepresidentara cessat, Oriol Junqueras, in-augurava el nou edifici de laGeneralitat a les Terres de l’E-bre. Era el passat 21 de juliol.L’acte es va convertir en un es-deveniment de ciutat i de terri-tori. I és que les obres, que vancostar més de 14 milions d’eu-ros, es van allargar durant mésde set anys pels problemes eco-nòmics de la Generalitat.

C. Bonet / G. MorenoTORTOSA

La xarxa assistencial, la polèmica del’hospital i els nous CAP del territoriComín va visitar el territori per anunciar la creació de

Salut Terres de l’Ebre i l’ampliació de l’hospital de TortosaLa renúncia al nou hospital va provocar les crítiques

de Marea Blanca i dels grups de l’oposició a l’Ajuntament

Puigdemont va inaugurar el nou CAP de Roquetes. / Foto: GENERALITAT DE CATALUNYA.



RESUM DE L’ANY

Una de les polèmiques que mésminuts de televisió ha consumitaquest 2017 ha estat la de lesobres del pont de l’Estat de Tor-tosa. Unes obres que haviend’acabar al voltant de l’abril,però que problemes amb l’em-presa constructora van retardarfins aquest mes de novembre,amb l’obertura de les noves es-cales. Ara bé, el pont es va obriral trànsit en ambdós sentits apartir del 31 d’agost. A Tortosatambé s’han iniciat les obres delnou complex d’aigües i a Am-

posta, les del mercat municipal.Quant als pisos del cas Turov, eljutjat va desestimar la peticiódels veïns d'anul·lar l'enderroci al juny Ajuntament d’Alcanarva pagar la indemnització, deprop d’1’1 milions d’euros. LaSénia està immersa en la cons-trucció del nou pavelló poliva-lent; Horta de San Joan hafinalitzat les obres del nucliantic; s’ha reordenat del port del’Ametlla de Mar, o Móra d’E-bre ha remodelat la seua façanafluvial. A més, Gandesa ha fetmillores a les places de l’Esglé-sia i el Comerç, i Sant Jaumed’Enveja compta amb un em-barcador totalment reformat.

Cinta BonetTORTOSA

Les obres més polèmiques, per fi acabades

Trens Dignes va celebrar aquestpassat mes de novembre que36.000 usuaris hagin fet ús del’Euromed durant el primer anyd’aturades a l’estació de l’Aldea.El portaveu de la plataforma,Josep Casadó, va explicar que,tot i que només paren quatredels vuit Euromed que passenper l’estació de l’Aldea, la xifrad’usuaris, un centenar diaris, ésmolt positiva. Ara bé, Trens Dig-nes ha reclamat insistentmentque el Ministeri de Foment per-meti comprar bitllets a preud’alta velocitat entre l’Ebre iCastelló i València.A més, durant aquest 2017, laplataforma també ha celebrat elseu quart aniversari i ha organit-zat concentracions de protesta a

l’estació de Móra la Nova, perreclamar millores a la línia R15.També els alcaldes dels munici-pis d’aquesta línia ferroviàriahan decidit configurar un frontcomú per “frenar” el seu des-

mantellament. Paral·lelament, també es vaconstituir la Taula de Mobilitat

de les Terres de l’Ebre, de la qualTrens Dignes n’ha quedat fora.De fet, Trens Dignes havia rebut-jat la creació de la Taula de Mo-bilitat, ja que reclamava que laGeneralitat impulsés la creacióde l’Autoritat Territorial de Mo-bilitat (ATM), com en altres terri-toris del país. Pel que fa l’N-340, al mes de se-tembre es van complir dos anysdes que els veïns van realitzar elprimer tall a la carretera per exi-gir la gratuïtat de l’autopista AP-7. Els veïns rebutgen l’acordentre la Generalitat i Foment perdesviar el trànsit de camions perl’autopista a partir del 2018, aixícom la futura aplicació de la vin-yeta.

Un any d’Euromed, però sense ATMLa plataforma Trens Dignes ha celebrat el primer

aniversari de l’aturada dels trens Euromed a l’AldeaEl moviment ha criticat el govern per crear la Taula

de Mobilitat en lloc de l’Autoritat Territorial de Mobilitat

MOBILITAT

Els portaveus de Trens Dignes. / Foto: ARXIU.

Cinta BonetL’ALDEA


La Taula de Mobilitatnaix sense consens

La plataforma TrensDignes i els veïns delmoviment per la gratuïtat de l’AP-7 vanrebutjar aquest model

Les obres del pont de l’Estat van acabar al novembre. / Foto: G.M.


RESUM DE L’ANYMEDI AMBIENT

Són inconstitucionals el paga-ment de la indemnització de1.350 milions d'euros aprovadapel govern espanyol per indem-nitzar l'exconcessionària del pro-jecte Castor i l'operació financeraposterior per carregar el rebutals consumidors al llarg de 30anys. Arran dels recursos de laGeneralitat, del Parlament deCatalunya i del PSOE, una sen-tència del Tribunal Constitucio-nal (TC) ha anul·lat bona part delreial decret-llei amb el qual l'e-xecutiu espanyol va aprovar pre-tendre resoldre per la via ràpidal'extinció de la concessió, des-prés de la renúncia presentadaper Escal UGS, en mans majori-tàriament del grup ACS, de Flo-rentino Pérez. Segons el text,però, no existien “raons d'urgèn-cia i necessitat” per utilitzaraquesta figura legislativa, que ala pràctica blinda la norma i elu-deix el procediment administra-tiu. Així, si bé accepta laconstitucionalitat de la hiberna-ció i l'atribució del mantenimenta Enagás davant la “complexa si-tuació del projecte”, el TC qües-tiona que el govern espanyolimposés el pagament de la in-demnització de forma gairebéimminent, amb un sol pagamentabans de 35 dies hàbils. De fet, mentre els consumidorsde gas de l'Estat espanyol han

assumit amb les seves facturesd'aquest 2017 el pagament de96,3 milions d’euros per sufragarla indemnització a l'empresapromotora i el manteniment delfracassat projecte Castor, ha con-tinuat el debat i la polèmica alvoltant del seu desmantella-ment. L’informes tècnic del Mas-sachussetts Institute ofTechnolgy (MIT) va confirmar larelació de causalitat entre la in-jecció de gas submarí i el milerde terratrèmols que es van pro-

duir a la costa de l’Ebre i elMaestrat durant la tardor del2013. Davant aquesta constatació,el ministre d’Energia, ÀlvaroNadal, va anunciar que el magat-zem no es reobriria, però quetampoc es desmantellaria, pelrisc que es pugin produir més te-rratrèmols.

Sentiment agredolçLa Plataforma en Defensa de lesTerres del Sénia va rebre amb unsentiment “agredolç” la decisió

del govern espanyol de descartarel desmantellament. De fet, laplataforma va demanar que esrealitzin els estudis necessarisper poder desmantellar el ma-gatzem. En aquest context, esvan portar a aprovacions mo-cions als ajuntaments del terri-tori per reclamar la clausuraimmediata i el desmantellamentdel magatzem de gas Castor. LaPlataforma del Sénia també vasol·licitar al Tribunal de Comptesque investigués els costos del

projecte Castor, mentre que elBanc Europeu d'Inversions (BEI)es va desentendre de les conse-qüències ambientals, socials ieconòmiques que va produir elfiasco del projecte Castor.

Cinta BonetVINARÒS

Anul·len la indemnització del Castor El Tribunal Constitucional suspèn bona part del reial

decret-llei amb què el govern va compensar Escal UGSUn informe del MIT ha servit enguany l’execuctiu de

Rajoy per justificar el no desmantellament de la plataforma

Una imatge d’arxiu de la planta terrestre del magatzem de gas Castor. / Foto: ACN.

Aquest 2017, davant l’amenaçad’un transvasament del Segre aBarcelona, la Plataforma en De-fensa de l’Ebre (PDE) va convo-car la seva 15a assemblea, on esva mostrar el rebuig al pacte deRialb. De fet, el portaveu de laPDE, Manolo Tomàs, va acusarel govern català de voler aprofi-tar les obres compromeses através del pacte de Rialb per co-mençar, de manera subtil, eltransvasament a l’àrea metro-politana Barcelona. En paral·lel,la PDE va continuar reclamant

més aigua i sediments per altram final del riu. A més, els an-titransvasament també estanesperant la sentència del Tribu-nal Suprem al seu recurs contrael pla de conca de l’Ebre; unasentència que condicionarà laqueixa europea. Insisteixen quementre a Catalunya gairebé noes parla de l’Ebre, a la resta del’Estat hi ha un debat molt in-tens sobre la redacció d’un nouPacto Nacional del Agua, queserà l’avantsala del nou pla hi-drològic i, per tant, la porta alstransvasaments. D’altra banda, Deltebre ha re-clamat insistentment al governespanyol que actuï per frenar la

regressió del Delta, després quela zona quedés especialmentafectada per diversos temporalsde llevant.

Qualitat de l’aiguaA Flix, l'empresa estatal Acua-med va resoldre finalment, a lesacaballes de novembre, els obs-tacles administratius que blo-quejaven l'adjudicació de lafase final de la descontaminacióquímica de l'embassament, atu-rada des del mes d'abril quanes va rescindir el contracte a Fo-ment de Construcciones y Con-tratas (FCC) per haver donatper acabada abans d'hora la ne-teja del pantà. Es preveu un ter-

mini d'execució de 19 mesos,però sense calendaris concrets,que és la demanda sobre la qualinsisteix l'Ajuntament. D’altra banda, el president Car-les Puigdemont va inaugurar al’Ampolla la nova planta d’ozódel Consorci d’Aigües de Tarra-gona (CAT), que a finals de des-embre ha hagut de lamentar lamort sobtada del seu president,el tarragoní Albert Abelló.

Incendis i sequeraDurant els mesos d’estiu, es vanproduir 35 incendis que vancremar 121 hectàrees a les Te-rres de l’Ebre, 109 de les qualsconcentrades en l'incendi de Ti-

venys. Les altes temperatures ila sequera, conseqüència delcanvi climàtic, s’han fet notarespecialment aquest any alscamps de les Terres de l’Ebre.La calor i la humitat van afectarespecialment la collita de l’a-rròs. Algunes varietats, com l’a-rròs bomba, van recol·lectar un40% menys de collita.La verema a la Terra Alta es vaavançar quinze dies també perles altes temperatures, que vanaccelerar la maduració del raïm.Les condicions climatològiquesvan reduir la producció un 30%,però en canvi la qualitat va sermolt elevada. El mateix ha suc-ceït amb els cítrics i l’oliva.

C.B. / G.M.TORTOSA

La PDE torna a advertir de nous transvasaments



RESUM DE L’ANY

La Reial Arxiconfraria de laCinta ha celebrat al llarg d’a-quest any el seu 400 aniversari.El tret de sortida va ser el 13 degener, coincidint amb el dia dela seva fundació l’any 1617. Esva voler retre homenatge nonomés als fundadors sinótambé als tortosins i tortosinesque durant 400 anys han cuidati mantingut l’estimació per laMare de Déu de la Cinta. I nonomés de l’àmbit religiós, sinótambé dels social i cultural. En el marc de la celebració, s’ha

fet una nova escultura de laVerge de la Cinta, obra de l’ar-tista andalús Marco AugustoDueñas, i que en un futur ha depresidir la façana barroca de laCatedral. L’escultor va explicarque va voler representar unadona d’avui en dia. D’altra banda, durant el mesd’abril, el Govern distingia ambla Creu Sant Jordi de la Genera-litat a la Reial ArxiconfrariaNostra Senyora de la Cinta, pre-cisament amb motiu del seu 400aniversari. Igualment, durantaquest 2017 també s’ha realitzatun cicle de conferències o pere-grinacions a Barcelona, Vic,Àvila i Villar de Cañas.

Cinta BonetTORTOSA

Els 400 anys de la Reial Arxiconfraria

El ple de l’Ajuntament de Tor-tosa va aprovar el 2 d’octubre elcanvi de nom de la plaça Joa-quín Bau, que passarà a dir-seplaça 1 d’Octubre pels fets deldia del referèndum. En realitat,el canvi de nomenclatura de laplaça de l’Estadi, al barri de Fe-rreries, tenia el seu origen en lamoció que la CUP va presentaral ple ordinari del mes d’abril, ique només va tenir el vot con-trari del PP. La moció proposavatraure tots els honors al políticfranquista, qui també va ser al-calde de Tortosa durant la dicta-dura de Primo de Rivera. Amés, també l’institut JoaquínBau va decidir canviar el nomdel centre. Paral·lelament, en-guany també es va conèixer la

resolució del jutjat contenciósadministratiu número 2 de Ta-rragona, que reclama a l’Ajun-tament la redacció d’un catàlegde vestigis de la Guerra Civil iel franquisme. Un veredicteque, segons l’alcalde, no perju-dica els seus plans per reinter-pretar el polèmic monument dela Batalla de l’Ebre.

Monuments foraEn canvi, on sí que han retiratenguany els monuments fran-quistes ha estat a Sant Carles dela Ràpita, Gandesa i Vilalba celsArcs. Al febrer, l’Ajuntamentrapitenc va traure la Creu de laTorre de la Guardiola, a l’espaiconegut com el mirador delSantet. Per la seua banda, l’al-calde de Gandesa va celebrar laretirada del monòlit de Gan-desa per part de la Diputació, ies va marcar el repte de dignifi-

car l’espai del Coll del Moroamb algun tipus d’element in-terpretatiu sobre la importànciaque va tenir el lloc de comanda-ment de Franco durant la Bata-lla de l’Ebre.També abans del’estiu, Vilalba va fer els treballsper retirar la Creu franquista dela seua plaça Major. Finalment,el govern municipal va fer-hosense realitzar la consulta quetenien prevista.Un altre ajunta-ment de la Terra Alta que va re-tirar simbologia franquista vaser Horta de Sant Joan. Enaquest cas, el consistori va apro-fitar les obres al nucli antic pertraslladar un monòlit franquistaal cementiri.

L’Ebre comença a desterrar FrancoTortosa ha aprovat canviar el nom de la plaça

Joaquín Bau, que passarà a dir-se de l’1 d’OctubreContinua pendent el futur del monument franquista,

mentre la Ràpita, Gandesa, Vilalba i Horta fan els deures

MEMÒRIA

El monòlit de la plaça Joaquín Bau de Tortosa. / Foto: G.M.



Un moment de la presentació de la nova escultura de la Verge de la Cinta. / Foto: AMADOR GISBERT


PORTADA POLÍTICA

ERC i el PDeCAT van aprovar el27 de desembre, tal i com havienanunciat, les mocions de cen-sura contra els presidents socia-listes dels consells comarcals delBaix Ebre i del Montsià, EnricRoig i Francesc Miró. Al BaixEbre, la moció de censura vaprosperar amb 16 vots a favor i6 en contra. Durant el ple, els so-cialistes van fer molts retrets pelque consideren "una traïció i unengany" dels republicans, ambqui havienn governat fins ara.De fet, també van qüestionar lafutura "bona entesa" de lesdues formacions polítiques alterritori. En aquest sentit, Roigva rebutjar que l’aplicació del’article 155 de la Constitució ol'empresonament i exili del go-vern de Puigdemont sigui la jus-tificació per trencar el pacte quetenien amb Esquerra. Així, Roigva atribuir-ho a "mecàniques lo-cals de Tortosa i certes aspira-cions lícites de consellers perressituar-se". La nova presi-denta del Baix Ebre és SandraZaragoza i del Montsià, CarmeNavarro, que ja havia lideratl'ens comarcal fins al juny. Pre-cisament, al juny passat va ser lamateixa Navarro qui va cedir lapresidència al socialista Fran-cesc Miró. Al consell del Mont-sià la moció va prosperar amb18 vots a favor, 5 en contra i duesabstencions. Els demòcrates i elsrepublicans van pactar que laforça més votada a cada consellcomarcal fos qui assumís la pre-sidència fins al final del mandat.

“Dia trist”Roig va dir que el 27 de desem-bre havia estat un "dia trist" perals consellers comarcals del PSCal Baix Ebre. La moció de cen-sura del PDeCAT i ERC elshavia tret la presidència de l'enscomarcal i els havia apartat del'equip de govern. L’expresi-dentdel Baix Ebre va recordarque era la primera vegada ques'utilitzava aquest recurs en elsgairebé 30 anys d'història delConsell Comacal, i que s'haviatret un president, fruit "d'unacord estable", per uns motius"sobradament rebatuts". "Ésuna excusa el famós article 155 irespon més a conjuntures inter-

nes dels partits i al fet que josigui el candidat a l'alcaldia de

Tortosa, fet que vol dir que desde Tortosa s'ha pressionat", vainsistir Roig. L'expresident,però, es va mostrar disposat aseguir treballant en benefici dela comarca des de l'oposició, iva expressar agraïments per lafeina i el suport dels treballa-dors del consell comarcal. Per la seua banda, la nova presi-denta del consell comarcal delBaix Ebre, Sandra Zaragoza, esva mostrar empàtica amb elsvots en contra a la moció, i vavoler destacar el "to constructiui positiu" que han tingut els so-cialistes de cara al futur de l'enscomarcal. "Havíem de ser cohe-rents i avui és un reflex del quepassa a la nostra societat", va

apuntar Zaragoza.

Nou cartipàsLa també alcaldessa de Camar-les és la tercera persona queocupa la presidència del ConsellComarcal del Baix Ebre enaquest mandat. Els dos primersanys, el republicà Dani Andreuva ocupar el càrrec, segons elprimer pacte de govern entreERC i el PSC. L’endemà de lamoció de censura, la nova presi-denta ja va signar tres resolu-cions mitjançant les qualsnomenava els càrrecs del nougovern comarcal, integrat pelPDeCAT i ERC. Els vicepresi-dents de la institució són, peraquest ordre, Dani Andreu, JoanPere Gómez, Josep Felip Mon-clús, Elisabet Zapater, FerranCid, Lluís Espinach i RogerAviñó. Aquests consellers co-marcals, juntament amb la pre-sidenta, són els membres de lanova Comissió de Govern. Pelque fa a les diferents comissionsinformatives, Ferran Cid presi-deix Governació; Roger Aviñó,Gestió Ambiental i Sector Pri-mari; Josep Felip Monclús, Acti-vació Econòmica i Turisme; LluísEspinach, Servei a les Persones;

Joan Pere Gómez, Territori; i Eli-sabet Zapater, Ensenyament,Cultura, Joventut i Esports. A la vegada, la presidenta co-marcal va nomenar els següentsconsellers com a responsablesde les diferents àrees d'actuació:Ferran Cid (Afers Interns i Hi-senda), Josep Codorniu (Recur-sos Humans), Francesc Gas(Gestió Ambiental), Rafel Tomàs(Sector Primari), Josep FelipMonclús (Promoció Econòmicai Turisme), Roger Aviñó (Comerçi Consum), Kilian Franch (Ebre-Terra), Mayte Puell (Qualitat devida i Polítiques d'Ocupació),Carles Serra (Serveis Socials),Alfredo Ferré (Obres i Serveis),Josep Antoni Navarro (Habi-tatge); Rafel Tomàs (Assistènciaals Municipis), Josep Codorniu(Ensenyament), Joaquim delPino (Cultura) i Enric Adell (Jo-ventut i Esports). Per contra, al Consell Comarcaldel Montsià, amb data 2 degener -dia del tancament d’a-questa edició-, encara no s’haviainformat dels canvis en el carti-pàs. De fet, al web institucionalcontinuava apareixent el socia-lista Francesc Miró com a presi-dent del consell del Montsià.

G. Moreno / ACNTORTOSA

Sandra Zaragoza ja va presidir el 29 de desembre l’últim ple del 2017 al consell del Baix Ebre. // FOTO: CCBE.

Canvis a la presidència dels consellscomarcals del Baix Ebre i MontisàEsquerra i el PDeCAT consumen les mocions

de censura que aparten el PSC dels dos governsSandra Zaragoza substitueix Enric Roig, i

Carme Navarro relleva Francesc Miró

El Baix Ebrecontractarànou personesamb l’Enfeina’t

Només dos dies després dela moció de censura contrael socialista Enric Roig i delcanvi de govern, SandraZaragoza va presidir el seuprimer ple com a nova pre-sidenta del Consell Comar-cal del Baix Ebre. Va ser el29 de desembre, en el queseria l’últim ple del 2017 al’ens comarcal. El ple va ra-tificar la sol·licitud de sub-venció que es va presentaral Servei d’Ocupació deCatalunya (SOC), en com-pliment dels darrers trà-mits, ja que ha concedit alconsell del Baix Ebre unasubvenció de 237.117 eurosque permetrà contractar untotal de nou persones atu-rades en el marc del pro-grama Enfeina't. Aquestiniciativa fomenta accionsper a la contractació labo-ral temporal i acompanya-ment a la inserció de lespersones en situació d'aturde llarga durada, amb l'ob-jectiu de millorar la sevaocupabilitat, trencar amb laseva situació de desocupa-ció i, d’aquesta manera,evitar-ne la cronificació, ifacilitar-les experiènciaprofessional per a la sevainserció laboral. En el casdel Baix Ebre, aquestes noupersones es destinaran atasques administratives,tècniques i de peonatge,amb contractes d'una du-rada de 12 mesos. La corporació també vaaprovar el conveni del Ser-vei d'intervenció socioedu-cativa no residencial per ainfants i adolescents en si-tuació de risc, a signarentre l'ens comarcal i elsajuntaments del Baix Ebre.També les bases regulado-res per a la concessió d'a-juts per atendre situacionsd'urgència social i necessi-tats bàsiques de subsistèn-cia per al 2018, i les basesper a la concessió d'ajutssobre pobresa energètica.A banda, també cal desta-car l’aprovació dels últimstràmits per a l'execució deles obres del col·lector delsReguers; la redacció delprojecte de l'EDAR Aldo-ver-Xerta, i els estudis d'al-ternatives del sanejamentde les urbanitzacions delnord de l'Ametlla de Mar ide l'ampliació de l'EDAR imillores de sanejament aDeltebre. G.M.

Roig ha atribuït elpacte ERC-PDeCATa les pressions del’alcalde de Tortosaper perjudicar-locom a candidat


PORTADA

Tècnics del Parc Natural delDelta de l'Ebre van alliberar alsUllals de Baltasar d'Ampostauns 2.000 exemplars de sama-rucs i 1.500 llopets de riu, espè-cies en perill d'extinció. El 15 dedesembre passat, alguns grupsde primària de l'escola SorianoMontagut d'Amposta van parti-cipar en l’activitat, i van ser elsencarregats de soltar al riuaquests peixos criats en captivi-tat. L'experiència els serveix per-què la lliçó quedi ben apresa i,sobretot, per ser molt conscients

de la importància de protegir iconservar aquestes espèciesamenaçades i el seu entorn. Un dels mestres de l’escola So-riano Montagut, Pere Montan-yana, va detallar que aquestesexperiències són molt enriqui-dores per a l’alumnat. Als exem-plars alliberats se'ls farà unseguiment des del Centre Ictio-lògic del parc, on els crien. Elsdarrers anys, s'ha aconseguitcriar i mantenir entre 7.000 i10.000 exemplars de diverses es-pècies. Enguany la cria del llopetha sigut molt satisfactòria, ambmés de 3.000 exemplars, enfrontd'altres anys que la cria se si-tuava entre 200 i 400 individus.

Cinta BonetAMPOSTA

Alliberen 2.000 samarucs i 1.500 llopets de riu

Des del desembre, les sis bar-ques d’encerclament de l’Amet-lla de Mar amarren a portdurant dos mesos, per la veda.Però quan tornin a l’activitat noho faran totes. I és que quatrede les sis barques han rebutl’autorització que els permetràacollir-se als ajuts de la UnióEuropea (UE) per desmantellarels seus vaixells. Això vol dirque durant el 2018, un cop pas-sada l’aturada biològica que vainiciar-se el 21 de desembre,només dos de les sis llums cale-res reprendran l’activitat. La pesca de la llum ha viscut undels seus pitjors anys. La mida iel preu del seitó i la sardina hanportat a una situació límit per alsector del peix blau a l’Ametlla

de Mar. Miquel Brull, presidentde la Confraria de Pescadors deSant Pere, també ha recordatque des de fa sis anys el sectorreclama a les administracions laredacció d’uns estudis que ana-litzin la desaparició del peixblau. La flota de la llum de l’A-metlla de Mar representa el35% del total a la província.

Pendents dels ajutsA banda, el Grup d’Acció LocalPesquer (GALP) Mar de l’Ebreva començar el mes de desem-bre esperant que la ministraIsabel García Tejerina signés laprimera convocatòria oficialdels ajuts que durant el 2018han de repartir mig milió d’eu-ros per a projectes relacionatsamb la pesca i el mar. El procéss’ha retardat durant sis mesos,amb la incertesa política com ateló de fons. De fet, ha estat des-

prés de l’aplicació de l’article155 de la Constitució, que el Mi-nisteri ja ha anunciat l’ordre deles bases de la convocatòria. Elgerent del GALP Mar de l’Ebre,Joan Alginet, va dir que, persort, ja tenien bona part de lafeina preparada. Però, segonsAlginet, algunes empreses mésgrans han hagut d’ajornar elsseus projectes. Per tant, ara hau-ran d’agilitzar els processos ad-ministratius per no perdre capsubvenció. Fins al 2023, el GALP de la Marde l’Ebre podrà gestionar ajutsper valor de 3,6 milions d’euros,el 85% dels quals han d’arribarde la Unió Europea. Ara es po-dran sol·licitar els ajuts per al2018, però també per al 2019,amb una convocatòria oberta.L’altra novetat és que l’importmàxim dels ajuts, finalment, ésde 150.000 euros per projecte.

Màxim neguit a la pesca de la llum Només dos de les sis embarcacions de l’Ametlla de Mar

reprendran l’activitat després de la veda biològicaEl sector reclama a les administracions els estudis per

trobar solucions a les males captures de seitó i sardina

PESCA

Peix blau al port de l’Ametlla de Mar. / Foto: S.A.

S.A. / G.M.L’AMETLLA DE MAR

Alguns dels alumnes que van participar en l’alliberament dels samarucs als Ullals de Baltasar. / Foto: ACN.

Estudi per millorar la producció aqüícola

Una recerca pionera sobre la cir-culació i el funcionament de lesbadies del delta de l’Ebre ha tor-nat a posar sobre la taula la ne-cessitat de millorar la seuagestió, per afavorir la produccióaqüícola. Especialment, amb larenovació de l’aigua de les ba-

dies. El director general de Pescai Afers Marítims, Sergi Tudela, vaexplicar en un acte celebrat aTortosa que el següent pas és laposada en funcionament, durantaquest mes de gener, d’una taulade cogestió adaptativa de les ba-dies del Fangar i dels Alfacs.Aquesta taula estarà formadaper científics, aqüicultors i admi-nistració, per tal de concretarsobre quines línies d’actuació cal

posar més èmfasi. Una de les so-lucions amb la que ja es treballaés la renovació de l’aigua de labadia del Fangar a través delcanal del Penal. En aquest sentit,el director dels serveis territo-rials d’Agricultura, Ferran Grau,ja va explicar que la comportadel canal del Penal estarà obertadurant tot l’any. Per la seua banda, el director dellaboratori d’Enginyeria Marí-

tima de la UPC, Agustí Sánchez-Arcilla, va dir que a partir del’estudi realitzat s’ha constatatque es pot gestionar millor labadia, tot aprofitant els seus me-canismes naturals. En aquesta línia, el president dela Federació de Productors deMol·luscs del Delta de l’Ebre(FEPROMODEL), Miquel Car-les, va deixar clar que els pro-ductors no tenen capacitat

d’inversió per resoldre aquestesgrans problemàtiques mediam-bientals. L’estudi es va presentarel 13 de desembre al vespre, da-vant de diversos representantsdel sector.

Cinta BonetTORTOSA



OO P I N I Ó

LA CAMPANYA DEL PSC AMB RAMON ESPADALEREL 12 DE DESEMBRE, a l’equadorde la campanya electoral, el número 3del PSC-Units per Avançar, Ramon Espa-daler, va defensar des de Tortosa la ne-cessitat de “tornar a la serenitat, tambéen l’àmbit econòmic”. Una premissaamb la qual hauria trobat molta compli-citat entre el sector empresarial de lesTerres de l’Ebre, amb qui va compartirun esmorzar al bar restaurant El Parc.

Segons Espadaler, més enllà del repte demillorar les infraestructures al territori,comparteixen amb els empresaris la pre-ocupació per la inestabilitat econòmicaque consideren que ha generat el procésper la independència de Catalunya. Espadaler anava acompanyat pel nú-mero 3 del PSC-Units per Avançar a lademarcació de Tarragona, el tortosí JoanCaballol. De fet, una de les imatges més

curioses dels dies previs al 21-D ha estatveure els socialistes ebrencs fent cam-panya al costat dels antics membresd’Unió. Però l’opinió entre la gent delPSC és que tant Espadaler com Caballolhan fet bona feina. Tant un com l’altrehan defensat amb convenciment el dis-curs de Miquel Iceta, tot apostant pertornar a la política de les institucions perfer créixer l’economia del país. G.M.

Coses que crispen #21D

MANEL ZAERAINFORMÀTICI MÚSIC

PARLEN de crispació a Cata-lunya i de la necessitat de recu-perar la concòrdia. Però, sabeuquè crispa? Crispa escoltar a lesones cada matí determinatspresentadors i tertulians quedediquen els seus minuts d’odidiaris a Catalunya. Ja fa anys.

CRISPA veure com volenendur-se l’aigua de l’Ebre con-tra tota lògica de protecció delriu i contra allò que diu la nor-mativa europea i que el governespanyol vagi fent passos perinaugurar obres, menyspreantal mateix temps les veus ques’aixequen des del territori,amb el ritme del passeig triom-fal dels collons d’Aznar.

CRISPA que un partit davantd’un atemptat que tot apuntaque té arrels islamistes s’entos-sudeixi a dir que ha estat ETA ipermeti que això desemboquien una persecució ideològicad’una mare d’una víctima.

CRISPA veure que un partit re-culli signatures contra una lleiorgànica de l’Estat, negociadalegítimament pels diputats delParlament de Catalunya, l’Esta-tut. Crispa escoltar publicitatdel PP d’Andalusia contra l’Es-tatut, explicant mentides sobreaquest, com que a Catalunya noes podria parlar en castellà al’escola. Crispa que els que ha-vien de recolzar l’Estatut quesortís del Parlament, només sor-tir-ne ja tinguessin en mentcom fer-ne un altre a la sevamida. Crispa que encara queaprovat pel Congrés dels Dipu-tats i refrendat pel poble de Ca-talunya, el PP portés l’Estatut alTribunal Constitucional, denun-ciant articles que recolzava enaltres estatuts d’autonomia,mostra de la parcialitat de lapostura. Crispa que el PP sesortís amb la seva i l’Estatut fosun altre cop trinxat pel TC l’any2010. Crispa que es menyspreésel clam per l’Estatut arran de lasentència del 2010.

CRISPA que s’hagin menys-preat les mobilitzacions succes-sives provocades en gran partper la sentència del 2010 i per lapostura de determinats partits.

Crispa que qualsevol llei quepugui beneficiar els catalans icatalanes sigui objecte de recursal TC. Crispa que líders políticsdel PP siguin gravats i allò quees fa públic en un país normalhagués estat motiu, com amínim, de dimissió. No cal en-trar en detalls.

CRISPA que es minimitzi unaconsulta popular com la del 9N,permesa amb passivitat des deMadrid, i que després desem-boqui en actuacions legals con-tra el Govern. Crispa que elcreixement de l’independen-tisme a Catalunya sigui motiude comparar-lo amb el nazisme,sobretot venint d’un partit ambuns avantpassats ben amics deHitler i dels seus. Crispa elmenyspreu per les víctimes delfranquisme.

CRISPA l’ús de Veneçuela enperíode electoral per oblidar elsproblemes d’aquell país quanles urnes ja han decidit. Crispaque es compari l’independen-tisme amb el terrorisme d’ETA.Crispa que s’intervinguin les fi-nances catalanes i el ministred’Economia es faci el xulo per-què té la clau de la caixa.

CRISPA que s’hagi arribat a l’1-O amb amenaces i crits d'”a porellos”, i que aquests crits es vi-sualitzessin amb càrregues po-licials contra persones quevolien votar. Legals o no, crispa.

CRISPA que un ministre espan-yol declari als mitjans estran-gers que les imatges de l’1-Oque ells mateixos van gravareren “fake news”.

CRISPA que el ministre de Jus-tícia faci burla de les personesque van haver de ser ateses perles càrregues de l’1-O.

CRISPA que es convidi a lesempreses a marxar de Cata-lunya i que se’ls faciliti la marxaper decret, tot i que sembla queels números d’empreses que re-alment han marxat no és el quediuen.

CRISPA que qualsevol incidentrelacionat amb l’independen-

tisme, sense comprovar el seuorigen real, sigui amplificat perdeterminats mitjans, i que elsincidents neofeixistes, aïllats odesprés de manifestacionsunionistes, no tinguin el mateixtractament informatiu.

CRISPA que líders socials esti-guin a la presó per exercir eldret de llibertat d’expressió, deforma pacífica, per molt quetècnicament sigui incontestableel seu empresonament.

CRISPA que hi hagi i haginhagut representants electes a lapresó, de forma preventiva,arran del procés.

CRISPA tenir mig Govern a l’e-xili pel perill de ser empreso-nats si tornen, i veure així laseva veu callada.

CRISPA que el líder del PP aCatalunya entoni l'”a por ellos”amb els policies que van fer cà-rregues l’1-O i també per ence-tar la campanya electoral del21D.

CRISPA que hagin destituït elGovern elegit pel poble de Ca-talunya, que hagin intervingutles institucions i convocat elec-cions en virtut d’un article de laConstitució, el 155, on això noestà escrit.

CRISPA que ens diguin que serindependentista no és ser catalànormal, o català de bé.

CRISPA que uns vulguin tancarTV3 per tornar-la a obrir ambgent normal, o que altres vul-guin desinfectar el país peraconseguir la pau social.

CRISPA que Albert Rivera mos-tri en seu parlamentària un su-posat llibre de text quesuposadament adoctrina, quanni adoctrina ni és un llibre detext.

CRISPA que Ciutadans denun-ciï adoctrinament amb una fo-tografia d’un llaç fet per unsescolars aragonesos contra elcàncer infantil.

CRISPA, en definitiva, que s’u-

tilitzi l’educació i la llengua comeina d’agitació electoral, ambmentides incloses, sense conse-qüències.

CRISPA que alguns diguin quetots els problemes de Catalunyasón a causa del procés i de l’in-dependentisme, oblidant elpassat recent i no tan recent.

CRISPA que aquells que cris-pen encara acusin els indepen-dentistes de formentar l’odi i deser supremacistes.

CRISPA que el retorn per ordrejudicial de les obres del mones-tir de Sixena hagi estat rebutcom una victòria sobre els cata-lans, oblidant tota la històriaprèvia del conflicte, conflicteque neix quan el nacionalismeespanyol de l’Església aconse-gueix separar la part aragonesadel bisbat de Lleida per crearuna nova diòcesi.

CRISPA que un líder populista-ment ballarí tracti d’ós de pe-luix Oriol Junqueras.

CRISPA que en un estat ambseparació de poders el partitque governa presumeixi d’ha-ver dut els líders polítics cata-lans a la presó, o que s’anunciïnles decisions judicials amb an-telació.

CRISPA que durant la cam-panya qualsevol llaç groc omural o qualsevol record delspresos polítics hagi estat censu-rat i no una gran carpa a Barce-lona de Ciutadans, o lesmanifestacions i actes neofeixis-tes arreu del país.

CRISPA que en jornada de re-flexió determinats mitjanshagin fet campanya per PP o C’si que en canvi la televisió pú-blica catalana estigui en el puntde mira per si és massa condes-cendent amb el procés.

CRISPA que Rajoy en jornadade reflexió amenaci amb el 155després de les eleccions.

I ÉS QUE crispen tantes coses…i resulta que els crispadors sónels independentistes...


Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Albert Pascual,Sílvia Alarcón, Míriam Gavaldà, Rut TurchDisseny:Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Jaume Querol, David Jiménez, Jesús Tibau, AntonMonner, Toni Pons Administració:Mar AubanellComercials:Lluís Sanz OPINIÓ

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

El nou president, entre el 31de gener i el 2 de febrer

El relleu anunciat al’alcaldia de Tortosa

Ercros consuma el tancament a Flix

EDITORIALS

es eleccions del 21-D,fortament polaritzadesal voltant del debatsobre la independèn-

cia de Catalunya, han deixat untitular clar: els partits de l’ano-menat bloc independentistavan aconseguir revalidar laseua majoria absoluta, itambé més de 2 milionsde vots. De ben pocacosa li ha servit al blocconstitucionalista la sor-prenent i històrica victò-ria de Ciutadans alscomicis del 21-D. El par-tit liderat per Inés Arri-madas va ser la forçamés votada i amb mésescons el 21 de desem-bre, però aquesta haestat una victòria agredolça, jaque els partits de l’anomenatbloc unionista (Ciutadans, PSCi PP) no sumen prou escons alnou Parlament per plantejar ungovern alternatiu a Catalunya.

AIXÒ NO VOL DIR que lescoses siguen fàcils perquè elsindependentistes puguen pac-tar i constituir el nou govern.D’entrada, encara hi ha moltsdubtes sobre la mateixa inves-tidura del president o presi-denta. Aquest 2 de gener, entornar del Nadal i del pont deCap d’Any, ERC ha dit que ara

només contempla Carles Puig-demont com a president, peròli ha demanat a Junts per Cata-lunya que digue com pensa fer-ho possible. Això és un canvisignificatiu, ja que fins ara elsrepublicans defensaven queOriol Junqueras, a la presó

d’Estremera, ho tenia més sen-zill per convertir-se en el noupresident de la Generalitat.Uns i altres saben que si Puig-demont torna de Brussel·lesper ser investit president potser detingut immediatament,només que pose un peu a Ca-talunya. Però tant ERC com elPDeCAT s’han conjurat per nofer aflorar més polèmiquessobre qui ha de presidir la Ge-neralitat, amb especulacionssobre plans A, B i C que fins itot han situat Elsa Artadi com apossible candidata a la investi-dura. Com a mínim, aquesta

mena de treva entre el PDe-CAT i ERC hauria de durar finsal 4 de gener, que és el dia enquè el Tribunal Suprem hauriade decidir si deixa en llibertatOriol Junqueras, tot i que sem-bla que els republicans donenper fet que el seu cap de llista

no podrà sortir de lapresó. A banda, no caloblidar que pel pro-per 11 de gener l’ex-conseller Jordi Forn, amés de Jordi Sánchezi Jordi Cuixart, handemanat declarar da-vant del jutge del Su-prem, amb el mateixobjectiu d’aconseguirel seu alliberament.

PERÒ EN L’HORITZÓ hi hauna altra data important: la del17 de gener, que és quan s’hade constituir el nou Parlamentde Catalunya. Això vol dir queentre els dies 31 de gener i 2 defebrer podria haver nou presi-dent o presidenta de la Gene-ralitat. Els diversos calendariss’encavalquen, i per això seriainteressant que abans del 17 degener s’aclarís la situació delspolítics empresonats, i fins i totque l’Estat espanyol permetésel retorn de Puigdemont, si elque es vol realment és iniciaruna via de diàleg i normalitat.

118 ANYS DESPRÉS, ha dei-xat de funcionar la planta deproducció de clor de la fàbricad’Ercros a Flix. Una fàbricaque va arribar a donar feina a1.500 treballadors, i que araperdrà 43 dels 120 treballa-dors actuals. De fet , la plantaflixenca va quedar tocada demort per la prohibició euro-

pea de produir clor ambcel·les de mercuri. I és evidentque el medi ambient sortiràguanyant amb la mesura. Peròjust per això, molts han trobata faltar una major responsabi-litat d’Ercros amb Flix i amb elterritori, quan va descartaradaptar la planta a la nova tec-nologia de membrana.

Lluís SalvadóDIPUTAT

ELECTE D’ERC

EL MUR

Seria interessant queabans del 17 gener

s’aclarís la situació delspolítics empresonats

SERÀ NOTÍCIA

L

L’exsecretari d’Hi-senda de la Generali-tat ocupava el número3 de la llista d’ERC per

Tarragona i les Terres de l’Ebre.Salvadó serà un dels cinc dipu-tats republicans per la demarca-ció en el nou Parlament.

Irene FornósDIPUTADA

ELECTA D’ERC

L’excoordinadora del’Assemblea NacionalCatalana (ANC) a les

Terres de l’Ebre és la nova dipu-tada republicana al Parlament.Fornós va ser una de les sorpre-ses de la llista d’ERC i acompan-yarà Lluís Salvadó a Barcelona.

Mònica SalesDIPUTADA ELECTA

DE JUNTS PER

CATALUNYA

La regidora de l’EMDde Jesús, presidenta delPDeCAT a les Terres de

l’Ebre, és la nova diputadaebrenca de la llista de CarlesPuigdemont. Sales anava de nú-mero 4 a la candidatura deJuntsxCAT per Tarragona.

Carme ForcadellDIPUTADA

ELECTA D’ERC

L’expresidenta del Par-lament és, de facto, laquarta diputada ebrenca

a la nova cambra catalana. Laxertolina anava de número 4 a lacandidatura d’ERC per la demar-cació de Barcelona, una llista en-capçalada per Oriol Junqueras.

MeritxellRoigéREGIDORA

D’URBANISME DE

TORTOSA

La segona tinent d’al-calde i regidora d’Ur-banisme es perfila

com la nova alcaldessa de Tor-tosa. Ferran Bel ha confirmat quedeixarà el càrrec durant les pro-peres setmanes o mesos, i Roigél’ha de rellevar a l’alcaldia.

L’ALCADE de Tortosa haconfirmat que deixarà el cà-rrec en les properes setmaneso mesos. Públicament, FerranBel no ha concretat cap data,però fonts del PDeCAT hanapuntat que el relleu a l’alcal-dia podria fer-se ja durantaquest mes de gener, un copreprès el curs polític desprésde les vacances de Nadal iReis. Bel ha decidit fer el pasdesprés d’incorporar-se a ladirecció nacional del PDeCATper preparar les municipalsdel 2019, com a nou responsa-ble de l’àrea d’acció política iestratègia municipal. La seuasubstituta ha de ser la segonatinent d’alcalde i regidora

d’Urbanisme, l’exdiputadaMeritxell Roigé.Els grups de l’oposició, pertant, ja fa uns dies que prepa-ren quina ha de ser l’estratè-gia per a la nova etapa. Peròd’entrada, cal veure com esrefà el govern municipal, i sies busca que Roigé puga con-solidar-se com una bona can-didata de continuïtat a l’accióde govern de Bel durant mésde 10 anys a l’alcaldia. O bé sila nova alcaldessa intentaràmarcar perfil propi i impulsarnous projectes, de cara a leseleccions del 2019. L’altra in-cògnita és saber si ERC acon-segueix més protagonisme ala recta final del mandat.

EL 17 DE GENER és fi-nalment la data triada perMariano Rajoy per constituirel nou Parlament de Cata-lunya sorgit de les urnes del21-D. Unes eleccions, recor-dem-ho, que van ser convo-cades pel mateix president

espanyol, en aplicació del’article 155 de la Constitu-ció. De passada, Rajoy hatornat a desafiar CarlesPuigdemont a tornar de l’es-tranger -seria detingut-, sivol ser investit de nou com apresident de la Generalitat.


OPINIÓ

EN UN dels meus articles ja vaigparlar d’una nova malaltia quepresentava símptomes de pèr-dua de memòria i tendència acanviar bruscament d’opinionsd’acord amb les conjuntures po-lítiques. Aquesta malaltia, desco-berta per Obama el 2012, sota elnom de Romnesia es va estendrea Europa, amb el focus principala Tortosa, amb una “cepa” ano-menada Belnèsia. Alguns símp-tomes evidents de la Belnèsiasón, entre molts altres, afirmarque si ets alcalde de Tortosa noacceptaràs cap altra responsabi-litat política, però després ets se-nador o diputat, o no acabes elmandat per ser membre de la di-recció del teu partit.

EN AQUELLmoment ja vaig ad-vertir que hi havia risc d’epidè-mia, en tant en quant elsrepublicans de Tortosa, socis degovern de Ferran Bel, tenienclars símptomes de Belnèsia,quan van començar a votar encontra de mocions que, des del’oposició, havien votat a favor oque el seu mateix partit haviaaprovat a altres municipis. Peròara ja és un fet. La Belnèsia ja haesdevingut una epidèmia i usdiré per què. El passat 11 de des-embre els nostres socis de go-vern al Consell Comarcal delBaix Ebre, els republicans,aquells als que durant dos anysels hem estat fidels donant-lossuport per tenir la presidència,que assumia des de feia sismesos, van decidir trencaraquesta pacte de govern.

PRIMER vaig pensar que erenuns traïdors, entenent que traï-dor és aquell qui trenca la fideli-tat que hom deu a algú o aalguna cosa; però després vaigveure que la seva actitud, a bandade ser o no una traïció, també res-ponia clarament als símptomesde la Belnèsia: pèrdua de memò-ria i canvi brusc d’opinió, i vaigveure que aquesta malaltiatambé havia infectat el ConsellComarcal del Baix Ebre.

PERQUÈ si et diuen que el nos-tre és un pacte tàcit entre perso-nes i que, passi el que passi,continuarem treballant per la co-marca i no trencarem aquestpacte, però després et presentenuna moció de censura i et fan fóradel govern, això és un símptomaclar de Belnèsia.

SI NO és així, no s’entén per quèhan trencat un pacte que erasòlid. Un pacte de progrés d’es-querres entre cavallers. Un pacteen el que la fortalesa ha estatsempre la resolució de les nostresdiferències polítiques. Perquètots dos partits sabíem quineseren les nostres diferències. Hosabíem des del principi i, per da-munt de tot, posàvem abans envalor els nostres punts en comú,que les nostres diferències.

I AIXÒ ha funcionat durant elsdos anys i mig en els que hem fetuna bona acció de govern i de laque n’estic molt orgullós, aixícom d’haver demostrat a la ciuta-dania que els socialistes sabem

governar amb mesura i amb co-herència i que ens deixem la pellper millorar les condicions devida dels nostres conciutadans.

EN CANVI, ara, els senyors d’Es-querra Republicana donen el go-vern de la comarca als senyorsdel 3%, als de la reforma laboral,als de la llei d’estabilitat pressu-postària, als del PHN, en defini-tiva, a aquells que han estatrecolzant les polítiques del PartitPopular durant aquests anys ique tant de mal estan ocasionanta la nostra societat en aquestacrisi econòmica en què estem im-mersos. I és que, com va dir elfamós estadista i filòsof renaixen-tista Nicolàs Maquiavel: “Qui en-ganya, troba sempre qui es deixaenganyar, tots veuran el que apa-renta i pocs el que és”. I això elsha passat als republicans ambBel, s’han deixat enganyar peraquell que contínuament en-ganya.

LA POLÍTICA ve de la paraulagrega “politiké", que deriva de"polis", és a dir el lloc on convi-vien els ciutadans. La política, al’antiga Grècia, era concebudacom un art per al benestar, exer-cida pels ciutadans preocupatspels assumptes de la ciutat i, peral filòsof grec Aristòtil, la fi de lapolítica és el bé. Per això entencque les persones que fem políticaho fem amb vocació de servei,amb inquietuds i posant el nostregranet de sorra pel bé de la nos-tra ciutat, de la nostra comarca idels nostres pobles però, per da-

munt de tot, per totes les perso-nes que hi viuen.

I CREC fermament que això hohem de fer a través del diàleg, delconsens i tendint ponts per tal dedonar resposta als problemes,neguits i necessitats de la gent, ino trencat acords, faltant a la tevaparaula, oblidant-te dels teuscompromisos, deixant-te engan-yar i venent-te a l’enemic polític.

AQUEST NOU pacte és el pactedel desacord. És el pacte de lamentida i de la falsedat. Perquè nitan sols tots els consellers hanvolgut signar la moció de cen-sura. Perquè no tenen ganes degovernar junts. Però tot s’hi valper a que un socialista, en aquestcas jo, no sigui president delConsell Comarcal del Baix Ebre.

QUANes publiqui aquest articleja m’hauran fet fora de la presi-dència del Consell Comarcal,però no per això deixaré de ferveritable política, aquella que éspart de la solució, no del pro-blema. I ho faré amb treball, tre-ball i més treball, fidel als meusprincipis i a la meva paraula.Lluitant contra la Belnèsia, contrales injustícies, contra la traïció,sempre al costat dels ajunta-ments i de la gent dels pobles dela nostra comarca.

JO EN CANVI no faig com ells,com aquests dos, perquè comdeia el revolucionari, els valors esporten al cor per morir per ells ino a la boca per viure d’ells.

La Belnèsia contagia el Consell Comarcal del Baix Ebre

ENRIC ROIGPORTAVEU DEL PSCA TORTOSAI EXPRESIDENT DELCONSELL COMARCALDEL BAIX EBRE

De la brasa a l’incendiEL MEU PARE, de dretes, però molt críticamb el franquisme, lector de mitjans in-ternacionals, anglesos, francesos i italians,i d’aquella “La Vanguardia” omnipresenta les llars instruïdes de la postguerra, i de“Destino” nodrint l’intel·lecte dels seuslectors, ja ens explicava com el mateixcamió matriculat amb la “M” de Madrido amb la “T” de Tarragona podia carregardos o tres mil quilos més. Les autoritats nopodien entendre com Barcelona matricu-lava molts més vehicles que Madrid, entreels anys 40 i els 60. El govern no podia ac-ceptar que Kubala pogués jugar al costatde Di Stefano. I a les escoles es prohibial’ensenyament del català quan viatjant peltren o a una botiga es sentia allò de“Hable usted cristiano”. Un servidor, queja tinc anys, ho vaig viure en primera per-sona; entre els 19 i 21 anys vivint a Madrid,amb tranquil·litat i harmonia, quelcom espalpava a l’ambient quan companys teusde cultura em manifestaven “Eres un ca-

talán que se puede hablar contigo...”.

LA MANCA de voluntat d’entendre Ca-talunya ve de lluny, de més segles del queens expliquen; de molt abans que al reiFerran, vidu de l’Isabel, en tornar a Cata-lunya, malgrat ser castellà de nissaga, quese li tancaren les portes, a les poblacionsque passava, amb la despectiva frase, “Deviejo catalán”. N’hi ha hagut des de seglesi no només des de Felip V, el primer Borbó,que va unir els nostres territoris per laforça de la conquesta, un ressentimentcontra Catalunya. La seva energia econò-mica, el seu europeisme declarat, les sevesiniciatives modernitzadores de les elits...Ve de lluny! El meu pare m’ho explicavaperò ja els meus besavis ja ho explicavenals seus. Corrupcions descarades, vivintels cops d’estat, “los pronunciamientos” iles guerres fratricides entre sectors refor-madors i d’altres que desitjaven mantenirels poders adquirits. Ve de molt lluny!

LA RESISTÈNCIA catalana seriosa va co-mençar amb “Les Bases de Manresa”.Quaranta anys abans ja s’havia creat laprimera Mancomunitat de DiputacionsCatalanes per obrir camins, crear ferro-carrils, escoles, fomentar l’agricultura iels desenvolupament econòmic. Duràpocs anys; Espanya no podia permetreuna desigualtat tan enorme! I norantaabans, l’empresariat català ja aconseguítransaccions comercials controlades ambl’Amèrica espanyola. I, insistint, ja a finalsdel segle XVIII es permeté que els cata-lans hi poguéssim anar a fer negocis i atreballar; ja se’ns considerava que forma-ven part d’Espanya.

VE DE LLUNY. I amb l’Estatut aprovat el2005, com tantes iniciatives de segles an-teriors, s’encengué la brasa que des d’Es-panya mai es podia permetre. “Todossomos iguales y no pueden haber dife-rencias entre españoles”. I d’una petita

flama que podia apagar-se amb una sim-ple trepitjada, hem arribat a l’incendi.Sempre uns imposen la llei i els altreshem d’obeir, malgrat desitjar avançar enprofit de tots. Sempre ha mancat diàleg;Catalunya és Europa i en forma part desde l’imperi carolingi, la nostra llengua ésapèndix del llatí europeu i els nostressentiments sempre han mirat de cara alnord i des del sud no se’ns entén. L’in-cendi, ara fins i tot després de les darre-res eleccions del 155, no té aturador sinós’hi posa seny, diàleg, comprensió i s’a-bandonen les revenges. A l’ànim de Ca-talunya, i no només entre elsindependentistes, sempre existeix l’afanyde renovació. I si no parlem i si no ensentenem, d’aquí pocs anys els actualsconstitucionalistes seran també indepen-dentistes. Costa tant, senyor Rajoy, enten-dre-ho, asseure’s, parlar i volersolucionar tanta incomprensió i mancade tacte?

ANTON MONNER. HISTORIADOR I CRONISTA DE GANDESA


BLLUM AMB POLÈMICA

L’AJUNTAMENT de Tortosa ha en-llestit recentment la millora de l’enllu-menat del conjunt monumental delsReials Col·legis. Un fet que no ha estatexempt de polèmica. El grup municipaldel PSC va acusar el govern del PDeCATi ERC de millorar la il·luminació per evi-tar el debat en el ple del 4 de desembre.Segons els socialistes, el 27 de novem-bre van presentar una moció que dema-

nava la millora de la il·luminació i l’en-demà l’Ajuntament va instal·lar cinc lu-minàries tipus led en aquest espai delnucli antic. El regidor de Serveis, Do-mingo Tomàs, va assegurar que el go-vern de Tortosa ja tenia previst millorarl’enllumenat dels Reials Col·legis. De fet,va detallar que el pressupost de l’obraestava tramitat des del 15 de novembre.G.M. / C.B.

El relleu a l’alcaldia de Tortosaes podria produir en les prope-res setmanes. La direcció delPDeCAT es prepara per refor-çar-se de cara a l’escenari pos-terior al 21-D i amb la vistaposada a les eleccions munici-pals del 2019. Una tasca per a laqual confien amb Ferran Bel,que passarà ocupar-se de l’àread’acció política i estratègia mu-nicipal. Tot i que va assegurarque es podria compatibilitzarjurídicament, Bel va recordarque ja no tenia previst presen-tar-se a un quart mandat a l’al-caldia de Tortosa i que la tascaque se li encomana des delPDeCAT és de “molt de calat”.“No vol dir que plegui ni la set-mana que ve ni el mes que ve.Plegaré quan ho acordem ambels socis de govern i amb la gentdel partit, però no vol dir que jono continuï treballant en abso-luta normalitat com continuaré

fent”, va voler defensar. Beltambé va afirmar que la sevamarxa no afectaria el projecteque encapçala des de fa 10 anysi mig a la capital ebrenca, que técontinuïtat i que la persona queprevisiblement assumiria el cà-rrec està preparada. “Portemmolt temps treballant i si algúha d'assumir alguna responsa-bilitat està ben preparada, opreparat, per fer-ho”, va dir.En les darreres setmanes, desque es va conèixer que la tinentd’alcalde d’Urbanisme, Merit-xell Roigé, no formaria part dela llista de Junts per Catalunyaa les eleccions del 21-D hanestat força els rumors queapuntaven que el relleu a l’al-caldia de Tortosa estava prop.Roigé seria la primera alcal-dessa de la ciutat.

Bel deixa l’alcaldia de TortosaRELLEU

Bel ha decidit fer el pas després d’incorporar-se a ladirecció del PDeCAT per preparar les municipas del 2019

Cinta Bonet TORTOSA

Bel amb la portaveu del PDeCAT, Meritxell Roigé. // FOTO: M.V.

El relleu a l’alcaldia de Tortosa es podria produir enles properes setmanes i recauria en Meritxell Roigé

L’Ajuntament de Tortosa estàrealitzant diversos treballs depavimentació en diversos puntsde la ciutat. En les darreres set-manes s’han asfaltat els carrersPobla de Massaluca, un tramdel Llarg de Sant Vicent, unaltre tram de la Rambla Cata-lunya, la cruïlla dels carrers Al-canyís i Tarragona, la cruïlla delscarrers Ronda Docs i Rosselló,el carrer Font de la Salut, el ca-rrer Cavaller de Gràcia i el ca-rrer Jaume Tió. L’alcalde deTortosa, Ferran Bel, va explicar

que l’actuació forma part delstreballs habituals de manteni-ment de la via pública que l’A-juntament duu a terme al llargde l’any. D’altra banda, Bel vadestacar les obres que s’estanrealitzant per donar continuïtatal passeig de l’Ebre fins al parcLluís Companys, a Ferreries.Una actuació que ha comptatamb un pressupost de 28.000euros.

C. BonetTORTOSA

Tortosa dóna continuïtat al passeig de l’Ebre

Les obres que s’han realitzat a Ferreries per donar continuïtat al passeig de l’Ebre. / Foto: M.V.



BAIX EBRE


BAIX EBRE

El Consell Comarcal del BaixEbre va lliurar els premis Em-prenedoria, Solidaritat, Pro-jecte Jove i Fotogràfic de laGent Gran, que convoca anual-ment amb l'objectiu de distin-gir i reconèixer les millorsiniciatives dutes a terme a lacomarca en aquests àmbits. Laroquetera Maite Mestre vaguanyar el premi a l'Emprene-doria 2017, dotat amb 1.00euros, amb el projecte de l'em-presa Artra, que ha creat pergenerar una activitat econò-

mica amb la recuperació i pro-moció de l'artesania, els oficisantics i les tradicions de les Te-rres de l'Ebre. La Federaciód'Entitats Socials de les Terresde l'Ebre va guanyar el premiSolidaritat, dotat amb 1.500euros, amb el projecte Fresc-Horts Urbans de Tortosa, unainiciativa que ofereix i impar-teix teràpies a partir de l'agri-cultura ecològica a diferentscol·lectius. El premi ProjecteJove 2017, dotat amb un premide 1.000 euros, es va concedir alprojecte “la Terrasseta” del Ta-ller Cooperatiu de Joves, unaproposta per crear un nouespai de trobada de joves a la

terrassa de l'edifici “El Carri-let”, seu de l'Oficina Jove delBaix Ebre. El president del Consell Co-marcal del Baix Ebre, EnricRoig, va destacar que s’haviavolgut premiar les persones oentitats que amb noves ideesvolen construir una comarcamillor, i que l’objectiu és conti-nuar creixent en aquesta línia. Finalment, el primer premi Fo-togràfic a la Gent Gran va serconcedit a Jaume Bel, per la fo-tografia titulada “Hem fet elcim”; i el segon premi, a Mano-lita Barguilla, que va presentarla fotografia titulada “Posta desol al Trabucador”.

Cinta BonetTORTOSA

El Baix Ebre premia les noves idees

Un regidor del grup d’ERC, Car-les Aliau, s’ha incorporat al go-vern municipal del PDeCAT aDeltebre. L’últim ple del 2017 vaservir per aprovar la modificaciódel cartipàs municipal, ja queAliau ocuparà la nova regidoriade Promoció i Diversificació In-dustrial. Aliau tindrà una dedica-ció del 90% i una retribució anualbruta de 24.900 euros. Lluís Soler havia ofert a tots elsgrups de l’oposició compartir re-gidories per integrar-los a la go-vernança de Deltebre. Durantuna entrevista a Canal 21 Ebre,Soler va avançar que els primerscontactes es van produir al se-tembre, i que les converses es vanrepetir després del referèndumde l’1 d’Octubre. A Deltebre, el

PDeCAT governa en minoria desde les municipals del 2015, i Solerbuscava guanyar estabilitat per algovern municipal, però sensecondicionar la tasca de l’oposició.De fet, en cas d’acceptar, nomésun regidor de cada grup havia decompartir amb el govern les tas-ques que li delegués l’alcalde. Se-gons Soler, tant el regidor del PP,Tomàs Castells, com la regidorade la CUP, Dayana Santiago, jas’havien autodescartat. En canvi,el grup de Compromís d’Esque-rres-Socialistes per Deltebre vademanar una altra fórmula demés implicació al govern, mentreque ERC ho va debatre amb elsmilitants.

Soler integra un regidor d’ERC El PDeCAT governava en minoria des de les

municipals i l’alcalde busca guanyar estabilitatTant el regidor del PP, Tomàs Castells, com la de la

CUP, Dayana Santiago, s’havien autodescartat

DELTEBRE

Lluís Soler durant l’entrevista a Canal 21 Ebre. / Foto: E. BERTOLÍN

Gustau Moreno DELTEBRE

Els premiats pel Consell del Baix Ebre. / Foto: ALBERT PASCUAL


cop d’ull// Gener 201822

Adam Tomàs ha defensat aquestdesembre el nou projecte del go-vern d’Esquerra d’Amposta perhabilitar un aparcament en su-perfície i regulat, a prop de l’-Hospital Comarcal del Montsià.Tomàs ha rebutjat així les críti-ques de l’oposició, i ha recordatque l’anterior govern de CiU vadescartar un aparcament sote-rrat al parc municipal, desprésque els veïns van recollir més de2.000 signatures. Segons Tomàs,amb el projecte del govern mu-nicipal es crearien unes 50 placesde pàrquing, amb un cost totald’uns 350.000 euros. A més, l’al-calde ha explicat que també esvol resoldre un problema d’ocu-pació il·legal d’alguns dels habi-tatges afectats pel futurenderrocament. Durant una entrevista a Canal 21Ebre, Tomàs ha afirmat que, demoment, es farà un aparcamenten superfície, i que potser mésendavant es construeix un pàr-quing soterrat o elevat. En qual-sevol cas, l’alcalde ha dit que

serà un aparcament regulat, ique els veïns podran deixar-hiels cotxes durant les nits.Uns dies abans, la portaveu delPDeCAT, Isabel Ferré, havia in-sistit que la construcció de l’a-parcament elevat que haviaprevist el govern d’Esquerraera“una aberració”. Ferré va rei-terar que la inversió necessària

és massa elevada, tenint encompte que sortiran poques pla-ces de pàrquing. Així, va dema-nar que s’estudien altresopcions, com ara la construcciód’un pàrquing soterrat a l’actualparc municipal. Un projecte quel’anterior govern de CiU va fre-nar per l’oposició dels veïns,però que segons Ferré tindria

molt més sentit que el pàrquingque ara proposa Esquerra d’Am-posta en unes cases que, ara perara, encara són del Sareb.

MMONTSIÀ

UN MILIÓ PER A POLÍTIQUES D’OCUPACIÓL’AJUNTAMENT d’Amposta desti-narà, com a mínim, un milió d’euros enPolítiques Actives d’Ocupació durant el2018. Així ho ha explicat l’alcalded’Amposta, Adam Tomàs, qui també ésregidor d’Empresa i Ocupació. Tomàsha assenyalat que aquesta xifra podriaaugmentar si es resolen tots els progra-mes previstos. I és que, segons ha ex-

plicat l’alcalde, l’aplicació de l’article155 ha ralentitzat també la sortida deprogrames. Quant als resultats delsprogrames gestionats per l’Àrea de Po-lítiques Actives d’Ocupació, l’alcalden’ha fet un balanç “positiu”, sobretotpel que fa a les persones ateses quehan trobat feina. Entre els programesque s’impulsaran durant aquest 2018 hi

ha el 30 Plus, per a la inserció i forma-ció de 40 persones; Treball i formació,per a la contractació i formació de 17persones majors de 45 anys aturats dellarga durada; Fitxa 40, per a l’orienta-ció i inserció a persones perceptores dela Renda Mínima d’Inserció; o Joves enpràctiques, per a la contractació de me-nors de 30 anys. C.B.

El govern d’Amposta projecta unaparcament a prop de l’hospitalL’Ajuntament construirà un pàrquing en

superfície que també podran usar els veïnsTomàs no descarta edificar un pàrquing

elevat o soterrat, en una segona fase

Caldrà enderrocaruna illa decases

G.M.AMPOSTA

Un aparcament en superfí-cie i regulat durant el dia, aprop de l’Hospital Comarcald’Amposta. Això és el queprojecta l’equip de govern al’illa ubicada entre els ca-rrers Escoles, Cervantes,Roda i Diana, a tocar de ser-veis com l’hospital o elMuseu de les Terres de l’E-bre. El ple ordinari del 27 denovembre va aprovar ambels vots del govern d’Esque-rra d’Amposta, l’abstencióde la regidora no adscritaRosita Pertegaz, i el vot encontra de PxC, PSC i CiU,una modificació puntual delPla d’Ordenació UrbanísticaMunicipal per definir la des-tinació d’equipament comu-nitari a aquesta illa. “Volemtransformar aquest espai enuna zona que doni servei ala ciutadania i també alsveïns”, va explicar AdamTomàs. L’alcalde també vaassenyalar que la valoraciódels serveis tècnics de l’ex-propiació tenint en comptel’enderroc i la situació d’ocu-pació estaria al voltant dels250.000 euros.

URBANISME

Una imatge de l’illa de cases afectades pel projecte. / FOTO: AJUNTAMENT D’AMPOSTA.

EL PROJECTE

Gustau MorenoAMPOSTA


cop d’ull Gener 2018 // 23

MONTSIÀ

La magistrada del Jutjat d'Ins-trucció número 3 d'Amposta vaordenar la presó provisional co-municada i sense fiança per alsdos implicats en el tiroteig del 13de desembre en un bar de SantCarles de la Ràpita. El pre-sumpte autor del tiroteig i laseua exparella es van acollir aldret a no declarar. Als dos se'lsinvestiga per un delicte d'assas-sinat en grau de temptativa, i al'home també se li atribueix undelicte per tinença il·lícita d'ar-mes i danys lleus. De fet, els

Mossos van dur a terme la mati-nada del 14 de desembre un es-corcoll al domicili de l'home, onhi van trobar més de 200 cartut-xos del 38 especial, unes mani-lles policials, una credencial dela Guàrdia Civil falsificada i 171armes blanques, entre les qualsnavalles i matxets. Els fets es van produir cap a lescinc de la tarda a l'interior delbar Punxa'm Pinxo amb el resul-tat de dos ferits: l'excompanyasentimental de l'home, de 32anys, i un amic d'ella, de 46. L'a-gressor, amb antecedents pe-nals, va sortir corrents del bar il'home ferit el va perseguir finsque va caure desplomat a les

portes d'un supermercat de lacadena Dia, a l'avinguda Consti-tució, a uns 200 metres de bar. Elcambrer que atenia el negoci enaquells moments es va resguar-dar a la cuina quan va sentir eltiroteig. L'autor dels trets, Llo-renç Navarro Martínez, té ante-cedents policials i hauria passatper la presó fa un anys. Tot i queen un primer moment va fugirdel lloc dels fets, finalment es vaentregar l’endemà del tiroteig ala caserna de la Guàrdia Civildel municipi. El propietari delPunxa'm Pinxo, Marc Serret, vaexplicar a la premsa que haviarebut l'avís del tiroteig per unatrucada d’un treballador.

Cinta BonetSANT CARLES DE LA RÀPITA

Presó per als implicats al tiroteig de la Ràpita

La campanya de ParticipacióCiutadana que ha impulsat l’A-juntament de la Sénia ha pre-guntat enguany sobre elspressupostos participatius, peròtambé sobre un tema controver-tit a la població: el nombre dedames i acompanyants de festesmajors. La ciutadania ha pogutvotar durant 15 dies de formapresencial o a través d’internet,i s’ha assolit una participaciódel 10,6%. Finalment, la pobla-ció de la Sénia ha decidit doblarel nombre de dames i acompan-yants de festes majors, pernomés 12 vots de diferència idesprés d’un debat molt intens.

Durant una entrevista a Canal21 Ebre, l’alcalde de la Sénia,Joan Moisès, també va explicarque la població ha prioritzatcontinuar amb la pavimentaciódels carrers, així com la millorade les voreres per fer-les mésaccessibles. Els pressupostosparticipatius tenien enguanyuna partida de 90.000 euros,amb l’objectiu que la ciutadaniapugués participar en la gestiómunicipal. L’Ajuntament demanava unaparticipació mínima de 500 per-sones. Per participar en elspressupostos, els veïns haviende marcar dos opcions d’inver-sió. Les propostes incloïen lapavimentació de carrers, la re-baixa de voreres per una milloraccessibilitat, la millora energè-

tica dels edificis municipals, lamillora de la sortida nord, lacreació d’un parc caní o les mi-llores dels parcs infantils. Fina-lent, també es reformarà lasortida nord de la Sénia, des-prés de la millora que s’ha fet al’entrada de la població i a mésd’unes altres obres que tambées faran d’acord amb la Diputa-ció. Moisés va detallar quetambé s’incorporaran als pres-supostos per al 2018 altres ac-tuacions consultades al veïnat,com la creació d’un parc caní oseguir amb la millora energè-tica dels edificis municipals.L’alcalde de la Sénia també varecordar que ja tenen en marxales obres del nou pavelló, quetenen un termini d’execució devuit mesos.

El veïnat de la Sénia vota prioritzar la pavimentació de carrers durant el 2018 La majoria dels votants en els pressupostos partipatius

aposten per seguir millorant la via pública del municipiEls veïns també acorden doblar el nombre de dames i

acompanyants de les festes majors, un tema controvertit

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Una imatge del procés participatiu a la Sénia. / Foto: S.A.

G.M.LA SÉNIA

Algunes de les armes que tenia l’agressor de la Ràpita. / Foto: MOSSOS.

Operació contra el blanqueig de capitals

La titular del jutjat número 2d'Amposta ha ordenat l'ingrésprovisional a la presó, comuni-cada i sense fiança, de tres donesd'un mateix clan familiar que vanser detingudes en una operaciópolicial contra el blanqueig de di-ners procedents de la venda de

drogues el passat dimarts 12 dedesembre a la capital del Mont-sià. A les tres empresonades –quesón àvia, mare i filla- la jutgessaels atribueix els presumptes de-lictes de blanqueig procedent deltràfic de drogues i organitzaciócriminal. També tenen la condiciód'investigats els sis detinguts res-tants en l'operació desplegadapels Mossos d'Esquadra, amb elsuport de la Policia Local. Durant

aquest operatiu policial, els Mos-sos van decomissar un total devuit vehicles, un ordinador, joies,rellotges, una quantitat indeter-minada de diners, documentaciódiversa així com dos pistoles de 9mil·límetres de foc real. L’opera-ció contra el blanqueig de capitalsprocedents del tràfic de droguesva tenir lloc en diverses cases alsbarris del Grau i les Quintanes dela localitat. També en un local co-

mercial de l’avinguda de la Rà-pita, i en tres habitatges dissemi-nats. En total van realitzar-seonze entrades. Segons fonts delsMossos d’Esquadra a les 9.30 delmatí del 12 de desembre ja s'ha-vien produït fins a set registres si-multanis en diversos habitatgesde la capital del Montsià, en con-cret, als carrers Agustina d’Aragói Navarra. La investigació perblanqueig de capitals va comen-

çar després d'haver investigat lesmateixes persones d'aquest grupper venda de drogues, ja que por-taven un nivell de vida molt alt iostentós.

Cinta BonetAMPOSTA



TTERRA ALTAi MATARRANYA

PREMI TERRALTÍ ALS MILLORS OLISEL 9 DE DESEMBRE va tindre lloc a laFatarella l’obertura de la Festa de l’Oli 2017.La situació política va fer que l'Ajuntamenteliminés l’acte d’inauguració, però es vamantindre l’entrega dels premis als millorsolis d’oliva de la comarca, el premi Terraltí,instituït per la DOP Terra Alta. El jurat valliurar una menció especial a l’Escola Agrà-ria de Gandesa. El premi al millor oli fruitatva anar a parar a la Cooperativa Agrícola

Sant Josep de Bot. El premi al millor oliequilibrat va ser per a Az-Azeytum, deBatea. I el premi al millor oli prèmium, pera ‘La Gaeta’, de Vallespí Vidal, de Vilalbadels Arcs. L’edició d’enguany presentava al-gunes novetats, com ara el concurs de trui-tes fredes, els tastos de vins de la DO TerraAlta i el tiquet de degustació d’un euro pera tastar l’oli novell dels quatre elaboradorsd’oli d’oliva de la Fatarella. G.M.

Pla d’acció perl’energia sostenible

Les obres de remodelació delnucli antic d’Horta de SantJoan, catalogat com a Bé d’Inte-rès Nacional, van acabar a finalsd’octubre, però encara s’esta-ven enllestint alguns detalls.Després d’un any de treballs iamb una inversió de prop de940.000 euros l’alcalde de la po-blació, Joaquim Ferràs, va expli-car a Canal 21 Ebre en què haconsistit la renovació urbana:“Hem fet una renovació de pa-viments, però també hem apro-fitat que aixecàvem els carrersper renovar tots els serveis, coml’enllumenat soterrat, aigua,clavegueram, telecomunica-cions i preinstal·lació de gas”.Ferràs també va destacar que,en el cas de la plaça Sant Salva-dor, s’ha buscat una estètica si-milar a la que hi havia en elpassat. A més, ha explicat queara els cotxes podran circular-hi, però no estacionar. Les obres, que es van allargarper les dificultats tècniques quevan sorgir en alguns trams, hananat a càrrec del Ministeri, l’A-juntament i l’Institut Català delSòl (Incasòl). La intervenciós’ha centrat en un àmbit d’ac-tuació de 3.500 metres quadrats

de superfície corresponents a laplaça Sant Salvador, la plaça del’Església i altres carrers delnucli antic.D’altra banda, cal recordar queles obres al nucli antic d’Hortade Sant Joan han posat al des-cobert noves pistes sobre elpassat medieval de la vila. Du-rant la tercera fase d’aquestesobres van aparèixer tres nous

murs sota l’actual plaça de SantSalvador, que no encaixen ambla muralla de tancament de lavila medieval. Les obres tambévan permetre localitzar la basede l’antiga Creu de Terme, quepodria ser una creu de fossar, ivestigis d’habitatges anteriorsal segle XVI. A més a més, du-rant l’estiu l’Ajuntament tambéva aprofitar les obres del nucli

antic per traslladar al cementirila creu franquista. El monòlitestava instal·lat a la façana late-ral de l’església de la plaça deSant Salvador.

Horta renova el nucli anticURBANISME

El projecte, que millora la imatge del cen-tre de la vila, ha costat 940.000 euros

M. Gavaldà / G. MorenoHORTA DE SANT JOAN

Les obres del nucli antic d’Horta de Sant Joan han tingut un pressupost de 940.000 euros. // FOTO: M.G.

Les obres havien d’acabar al juliol peròs’han allargat per complicacions tècniques

GANDESA


L’’Ajuntament de Gandesa jaha aprovat el seu Pla d'accióper a l’energia sostenible, se-gons els compromisos adqui-rits en el moment de la sevaadhesió voluntària al Pacted’Alcaldes. Aquest és un me-canisme per a implicar a totesles administracions locals eu-ropees en l'adopció de mesu-res per a afavorir l’estalvienergètic i les energies reno-vables. Els ajuntaments sig-nants assumeixen elcompromís de reduir en un20% les seues emissions degasos d’efecte hivernacle(GEH) l’any 2020 respecte ales de l’any 2005, a travésd’augmentar la seua eficièn-cia energètica i d'incremen-tar l’energia provinent defonts renovables. En el plas'inclouen 27 actuacions quepermetran reduir 3.141 tonesde CO2 del municipi gan-desà i assolir l’objectiu esta-blert per a l'any 2020. Lesaccions s’han organitzat endiferents línies estratègiques:eficiència energètica, ener-gies renovables, mobilitat iresidus. Aquestes actuacionses dirigeixen principalment areduir el consum energèticderivat de l’activitat de l'A-juntament, però també elconsum energètic dels sec-tors inclosos en el PAES: do-mèstic, serveis, transport igestió de residus. G.M.


RRIBERA D’EBREi PRIORAT

NOUS CONSELLERS A LA RIBERAEL CONSELL de la Ribera d'Ebre haincorporat dos nous representants polí-tics de la comarca, en substitució de con-sellers que per diferents motius handeixat el seu càrrec comarcal. D'unabanda, l'alcalde de Flix, Marc Mur, queentra en el lloc del republicà FrancescBarbero, qui des de setembre és diputatprovincial i amb qui Mur governa alpoble de la Ribera nord. Mur va dir que

assumia el càrrec amb la voluntat de tre-ballar per la comarca. En la mateixa líniaes va pronunciar la portaveu del grupmunicipal socialista a l'Ajuntament deMóra d'Ebre, Dolors Gurrera, primerasecretaria del PSC a la capital de co-marca, que en aquest cas substitueix aMontserrat Latorre. Les incorporacionss'afegeixen a la de Lluís Miquel Zas, re-gidor del PDeCat de Ginestar. G.M.

El cas de Flix,d’interès generalEl Consell de Ministres vaaprovar l’1 de desembre ladeclaració d'interès generalde la reindustrialització deFlix, per afavorir la implanta-ció d'empreses al municipi.Es tracta d'una mesura pro-moguda pel Govern, que l'-havia d'aprovar a principisd'octubre en l'última reunióprevista del Consell Execu-tiu, però que l'aplicació del'article 155 va deixar en sus-pens. La declaració faculta elGovern a establir exemp-cions o bonificacions de tri-buts i taxes ambientals per anoves implantacions als sòlindustrial de Flix. L'alcaldede la població, Marc Mur, vacelebrar que la mesura su-posa una “discriminació po-sitiva” per al municipi. C.B.

Ja ha deixat de funcionar laplanta de producció de clor d'Er-cros a Flix, 118 anys després quees posés en marxa en aquesta fà-brica la primera planta electrolí-tica d'Espanya i la tercerad'Europa, la qual va arribar adonar feina a 1.500 treballadors.També s'ha deixat de produirclor amb cel·les de mercuri a laplanta de Vila-seca, on s'han ini-ciat les proves per ampliar laproducció amb la tecnologia demembrana. En canvi, la planta deCardona cessarà definitivamentl’activitat. La metodologia ambmercuri ha estat prohibida per laComissió Europea i la data límitper deixar-hi de produir era elpassat 11 de desembre. Justaquell dia va començar a aplicar-se l'Expedient de Regulació d'O-cupació (ERO), derivat d'aquesttancament i canvi de producció.Després de l'últim ERO, la plan-tilla de Flix era d'unes 120 perso-nes, però el nou expedient

d'ocupació afectarà 43 treballa-dors que, com es va pactar entrela companyia i el comitè d'em-presa, rebran una oferta per tras-lladar-se a altres fàbriques de lacompanyia. Si la reubicació noels satisfà, seran acomiadats.L'ERO també preveu 22 jubila-cions dels empleats actuals de laplanta flixanca.

Ercros, a Flix, seguirà produintfosfat bicàlcic fins al 2020, amb 44treballadors a la fàbrica, fruitd’un acord amb Covestro, filialde Bayer. Ercros va descartar adaptar la fà-brica de Flix a la nova tecnologiade membrana per a la produccióde clor, perquè, tot i que s'hi pro-duïen 230.000 tones anuals, la in-

versió superava els 180 milionsd'euros. La decisió va ser rebut-jada i molt criticada des del mu-nicipi i el territori perconsiderar-la una “deslocalitza-ció premeditada” d'Ercros i unamanca de “responsabilitat so-cial”. L'activitat química deixaràla contaminació com a herènciaa Flix.

Flix diu adéu a 118 anys de clorECONOMIA

L’empresa i els treballadors han pactat un ERO que preveu el trasllat de 43 operaris i 22 prejubilacions

Cinta Bonet FLIX

La planta de clor de Flix, en una imartge d’arxiu. // FOTO: ACN.

Tanca la línia de producció de clor, després que Ercros descartés renovar la tecnologia de la planta

La central nuclear d'Ascó serà lasegona de tot l'Estat espanyol enincorporar a les seves instalola-cions un contingent de la Guàr-dia Civil, amb residènciainclosa, a principis del 2018. Laprova pilot s'ha fet en les últimsmesos a la central nuclear deTrillo i l'any vinent arribarà aCatalunya. L'Associació Nucleard'Ascó i Vandellós ha invertit unmilió d'euros per la casernad'Ascó i l'any vinent ho farà aVandellós, on el contingent arri-

barà el segon semestre. L'Asso-ciació Nuclear seguirà ocupant-se del control d'accessos iperímetres de les centrals ambseguretat privada, i la GuàrdiaCivil farà tasques per repelirpresumptes atacs externs. Seran140 efectius entre Ascó i Vande-llós, que generaran unes despe-ses de manteniment perl'Associació Nuclear de 61.000euros per agent cada any, mésde 8,5 milions d'euros anuals.

C.BonetASCÓ

Agents de la Guàrdia Civil, a les nuclears

Una vista de la central nuclear d’Ascó. / Foto: ACN



BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

NOVA APP PER A COMUNICAR INCIDÈNCIESBENICARLÓ ha posat en marxa unaaplicació mòbil que permet que elsveïns del municipi puguen comunicarqualsevol incidència en la via públicaa través del telèfon mòbil. La novaaplicació s'anomena Benicarló Con-necta i inclou un apartat d'agenda i detelèfons i adreces d'interés.La regidora de Serveis Informàtics,Marta Escudero, ha assenyalat que

amb aquest nou recurs “l'Ajuntamentpretén aprofitar les noves tecnolo-gies i posar-les al servei de la ciutada-nia”. Escudero ha subratllat queaquesta nova aplicació “ve a reforçaraltres canals de comunicació entrel'Ajuntament i la ciutadania, com elcanal de Telegram, el Pregoner o lesxarxes socials, que tenen aquest ma-teix objectiu de sentir, connectar i

apropar” i ha volgut deixar clar que“aquesta aplicació no és un 112, noés una aplicació per a emergències,és específicament per a incidències”.A més, l'aplicació inclou una secciód'adreces i telèfons d'interés i unasecció d'agenda d'actes i esdeveni-ments que ajudarà a difondre la vidacultural, social, esportiva, festiva i tu-rística de Benicarló. A.P.

El passat 18 de desembre vatenir lloc a València la presenta-ció, per part del ministre de Fo-ment, Íñigo de la Serna, del’actualització del Pla de Nuclisde Rodalies valencià, que inclouels serveis ferroviaris de Roda-lies i Mitja Distància declaratscom a obligacions de servei pú-blic (OSP) i aprovats el passat 15de desembre.A més de mantenir tots els serveisactuals, aquesta aprovació su-posa, en la Comunitat Valenciana,ampliar les freqüències de les lí-nies Alacant - Villena i Castelló -Vinaròs. Concretament, enaquesta última, la millora del ser-vei consisteix en la implantació devuit nous trens per sentit amb ta-rifes especials per a viatgers recu-rrents, equivalents a les deRodalies.A la presentació va ser presentl’alcalde de Vinaròs, Enric Pla, quiva dir que "des de l'Ajuntamentvalorem de forma positiva aquestcompromís anunciat pel Governi estarem pendents que es duguea terme quan abans millor, ja queencara no s'han concretat datesper a la implementació d'aques-tes millores". Pla afegeix que elpla global és fins l’any 2025.En aquesta trobada van sertambé presents el president dela Generalitat Valenciana, XimoPuig, juntament amb la Conse-llera d'Habitatge, Obres Públi-ques i Vertebració de Territori,María José Salvador, el presi-dent de la Diputació de Castelló,Jordi Moliner.Durant la reunió, Foment va indi-car que, després de la revisió rea-litzada per millorar l'actual servei,es destinaran més de 4 milions

d'euros per garantir el dret a lamobilitat dels ciutadans i la ver-tebració territorial de la nostraregió, dins d'una oferta integradai adaptada a la demanda actual.Després d'aquesta aprovació, s'-haurà de tramitar un contracteamb l’operador ferrovari, Renfe,per detallar diversos aspectesoperatius, juntament amb com-promisos de puntualitat i confortper als nous serveis. S'ha estimatque aquests canvis poden supo-sar un increment de 751.917 viat-gers, amb uns ingressos de1.820.000 euros.

La reacció de la societat civilTrens dignes al Maestrat, la pla-taforma cívica que es va presentarper reclamar una millora en lafreqüència i servei de trens fins lacomarca valora molt positivamentl’anunci fet públic avui pel minis-tre de Foment Íñigo de la Serna,tot i que ho fa amb prudència.

“Ha estat sense dubte la mobi-lització de la ciutadania qui hafet possible en bona part que enun futur pròxim arriben elsnous trens. Ningú es pot apro-piar en solitari aquest xicotettriomf. És de tots”, han assenya-lat en un comunicat.La Plataforma ha reclamat ques’amplie la informació facilitadaper la l'ampliació de freqüènciesde la línia C6 i l’ampliació fins aVinaròs.La Plataforma ha convidat, encas de no poder informar deforma immediata d’aquestos ex-trems, a que vinguin tècnics deFoment i d’Adif a explicar-ho alspotencials usuaris en un acteobert, on es puguen fer consul-tes i suggerències.

Connexió amb l’EbreA la banda nord del riu Sénia, laplataforma Trens Dignes a les Te-rres de l’Ebre i el Priorat es mos-

tra molt satisfeta per l'anuncid'ampliació de freqüències delstrens entre València i Vinaròs,però es mostra cautelosa en l'a-nunci i es mantindran atents acom evoluciona el pla.Actualment, la línia de trens Re-gionals entre Tortosa, Vinaròs i Va-lència compta amb quatre trensdiaris per sentit, donant serveitambé a Ulldecona. L'anunci delministre no parla d'una hipotèticaconnexió entre la xarxa catalana ila valenciana, ja que especifica estracta de trens de Rodalies de lalínia C-6 entre València i Castelló.Trens Dignes a les Terres de l’E-bre també demana l'ampliació deles Rodalies de Tarragona fins alsud esperant un servei coordinatamb el Maestrat.

De la Serna presenta els noustrens entre València i VinaròsL’anunci arriba després d’anys reclamant

inversions en transport públic al MaestratEl pla no aclareix què passarà amb els

trens entre Vinaròs, l’Aldea i Tortosa

Detingut perfabricar i tenirarmes

La Guàrdia Civil ha detingutuna persona a Vinaròs acu-sat d'un presumpte delictede fabricació no autoritzadad'armes, dipòsit il·legal d'ar-mes i munició. Segons queha informat aquest dimecresel cos a través d'un nota depremsa, l'actuació es va ini-ciar quan es va tenir conei-xement que una personahavia estat detinguda pelsagents per un fet delictiu ique el detingut podria tro-bar-se implicat en un delictede fabricació d'armes. Da-vant aquesta circumstànciaels agents varen localitzarun garatge propietat del de-tingut i després de realitzarun escorcoll varen trobar sisarmes curtes dissenyades enla modalitat de monotret, unrevòlver de les mateixes ca-racterístiques que l'anterior,quatre canons de divers ca-libre, dues caixes d'impulsióde pólvora amb fulminant,cartutxos recarregats artesa-nalment, una carabina d'airecomprimit i un segon riflemodificat.El jutjat d'instrucció nú-mero 4 de Vinaròs instrueixles diligències contra el de-tingut, un home de 57 anysd'edat. A través del comu-nicat, la Guàrdia Civil hainformat que és el cos queté encomanada en exclu-siva la competència estatal,sobre el control de lesarmes i explosius, i que,com a conseqüència d'això,exerceix un control exhaus-tiu, fent un seguiment moltestret de qualsevol tipus deconducta il·legal. A.P.

TRANSPORT FERROVIARI

Albert Pascual / Sílvia AlarcónVALÈNCIA

Ximo Puig, Iñigo de la Serna i Joan Ribó a la presentació del Pla de Rodalies. / FOTO: GVA.

VINARÒS



C U LT U R A

CMOSTRA DE LA GELADA DE 1956

EL MAS DE BARBERANS va acollirla presentació de la recerca sobre la geladade 1956 als territoris de cruïlla del riuSénia. “Memòria glaçada. La gelada de1956” és el nom de l’exposició i del catàlegque a través de fotografies, reculls de dia-ris i testimonis orals mostra diversos as-pectes de la gelada. “Després de la gelada,molta gent se’n va anar del poble perquè

no hi havia feina”, així ho recorda OtíliaLleixà que va viure la gelada de 1956. Larecerca ha estat realitzada pels Centresd’Estudis de Terres de Cruïlla i coordinadapel Centre d’Estudis Seniencs. La mostraserà itinerant i es completarà amb unseguit de tallers per treballar-ne els con-tinguts i recollir nous documents i ma-terials. M.G.

Els intents de matar Franco CONGRÉS DE LA BATALLA DE L’EBRE

També es parlarà de la vida local al front de guerra i elsrefugiats, la sanitat al front i la reraguarda o la literatura

El Congrés preveu una ponència sobre l’actuació delserveis d’intel·ligència durant el conflicte bèl·lic

El Congrés Internacional sobrela Batalla de l’Ebre, que es faràa Tortosa la tardor del 2018,preveu una ponència sobrel’actuació dels serveis d’intel·li-gència durant el conflicte. Elpresident d’Amics i Amiguesde l’Ebre, que organitza elCongrés amb la URV, ha avan-çat que fins i tot s’explicaranels intents de matar el generalFranco. De fet, Franco en per-sona va dirigir les tropes desdel punt de comandament deColl del Moro, i va haver-hi al-menys una conspiració peracabar amb la seua vida. Peròmés enllà dels aspectes bèl·licsde la Batalla de l’Ebre, el con-grés també abordarà altreseixos temàtics, com ara el con-text polític estatal i internacio-nal; la vida local al front deguerra i els refugiats; la sanitatal front i a la rereguarda, i la li-teratura, el cinema i la premsa,així com altres elements depropaganda. El Congrés es farà del 28 al 30de setembre i del 5 al 7 d’octu-bre deL 2018. Però a través delweb batalladelebre.cat, al llarg

de tot l’any, també es donarana conèixer tota una sèrie d’acti-vitats paral·leles o complemen-tàries al Congrés. Serà unprograma unificat i coordinatper evitar el solapament d’ac-tes que es facin a tots els po-bles de l’Ebre.

Per exemple, Amics i Amiguesde l’Ebre organitzarà actessobre la Tortosa bombardejadael proper mes d’abril, amb unprograma de rutes sobre laGuerra Civil. A banda, tambées farà una recreació de comera el Mercat Municipal durant

els nou mesos que Tortosa vaser front de guerra, així com lad’un hospital de sang durant laBatalla de l‘Ebre. Finalment,també s’ha previst una visitaamb el llagut Lo Sirgador, perconèixer els fets del pas de l’E-bre per Campredó.

Gustau Moreno TORTOSA

La presentació del Congrés a la seu de Cultura de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. // FOTO: M.V.



CULTURA

Aquest passat mes de desem-bre va morir Carles Santos. Fillpredilecte de la Ciutat, músic,compositor, artista, intel·lectual,però sobretot, vinarossenc, l'ar-tista i persona va morir el 4 dedesembre als 77 anys. L'Ajun-tament va decretar tres dies dedol i durant aquests dies, es vanguardar minuts de silenci en elsactes oficials en la seua memò-ria. L’endemà, centenars depersones van passar per la ca-

pella ardent que es va situar al'auditori que porta el seu noma la seu de la Fundació Caixa Vi-naròs. La seua trajectòria pro-fessional ha tocat diversesdisciplines artístiques. Va serPremi Nacional de Música pelMinisteri de Cultura, Creu deSant Jordi, els premis Nacionalsde Composició i teatre de Cata-lunya i el premi Ciutat de Bar-celona a la ProjeccióInternacional, i un treball queva arribar a tot el món el màgicestiu del 92 quan va dirigir lesfanfàrries inaugurals dels JocsOlímpics.

Albert PascualVINARÒS

Vinaròs s'acomiada de Carles Santos El músic, compositor, artista i intel·lectual va morir

el passat dilluns 4 de desembre als 77 anysL’Ajuntament va decretar tres dies de dol i centenars

de persones van passar per la capella ardent

Carles Santos, en una imatge d’arxiu. / Foto: REDACCIÓ.

LA FONT DE L’ÀNGEL ésun dels monuments gòticsmés importants de la ciutatde Tortosa; de fet, va ser laprimera construcció fetaper la Universitat amb lafinalitat d'”utilitat pú-blica” i per “decorar e en-noblir la ciutat“. Ini-cialment la font es coneixiacom “la font de la plaça”fins que es va coronar ambl’àngel de pedra –avui de-saparegut- , fet expressa-ment per a l’obra i que vaser transportat des de laCasa del Temple fins a laCasa de la Ciutat, des d’ones traslladà per coronar elmonument; és des d’aquestmoment que serà cone-guda com la Font de l’Àn-gel. L’estil de l’obra és ungòtic internacional avançati guarda similituds amb lafont gòtica de Blanes y ladesapareguda font de l’Àn-gel de Barcelona, obra enquè participà Pere San-glada.EL MONUMENT va seremplaçat a l’actual plaçaAgustí Querol, i fou realit-zat pel mestre pedrapiquer

ulldeconenc Guillem Çaeral’any 1440, sota l’adminis-tració de Pere Palau i Ber-nat Domènech. La font esva considerar finalitzadaper primer cop l’any 1442;no obstant, cal dir que lafont no va arribar a funcio-nar mai, tal i com demos-tren els litigis entre BernatDomènech, Guillem Çaerai el Consell de la Ciutat,així com en les inscripcionsque es poden llegir a lamateixa obra on els proble-mes d’abastament d’aiguas’allargaren diversos se-gles.LA FONT fou desplaçadade la seva ubicació originall’any 1879 arran d’una mo-dificació urbanística pro-moguda per la ciutat; acausa d’aquesta operació,es va perdre l’Àngel Cus-todi que la coronava. Vui-tanta anys més tardquedaria emplaçada al cos-tat del palau Oliver de Bo-teller, també desplaçatpedra per pedra al carrerDoctor Ferran.

DAVID JIMÉNEZTÈCNIC DE TURISME

La Font de l’Àngel


AA G E N D A

US RECOMANEMFestes Majors de

Sant Antoni del PerellóDEL 16 AL 21 DE GENER

Cercaviles dels gegants i cap grossos, correfocs, els TresTombs, la festa del calmant, la santornemi o la jornada del’oli novell són alguns dels actes que hi podreu trobar.

Ulldecona'Alícia al país de lesMeravelles' Dissabte, 13 de gener a les 18h.Teatre Orfeó Montsià

Amposta100 anys de música, cultura i societat. LaUnió Filharmònica d'Amposta'Fins al 18 de febreral Museu de les Terres de l’Ebre

Exposició

Exposició

Tortosa

'La fusta, lo paper, lo fang'Fins el 28 de gener, al Museu de l’Ebre

Exposició de gravats, escultura i ceràmica de l'artista roque-tenc Joan Carles Calbet Gil.

Exposició

Contacontes

AmpostaPascal Comelade,l'Acadèmia delsDesconfiatsFins el 28 de gener

Teatre

TortosaE.V.A.Divendres 26 de gener a les 20h.

Teatre Auditori Felip Pedrell

E.V.A. és una Escala Visual Analògica i també és una comèdia dramàtica en

què quatre històries creuades de quatre excompanyes d’escola ens faran re-

flexionar sobre el dolor, la seva poètica i les seves formes.

TeatreExposició

AlcanarVI Pessebre de la Cisterna5, 6 i 7 de gener de 18h a 21h.Cisterna del Vall

Mas de Barberans

'Un mard'oliveres'de Núria Casanellas

Fins el 19 de generMuseu de la Pauma

Exposició

AmpostaLlots i Torbes, de Mari ChordàFins el 10 de generCentre d’Art lo Pati

Santa Bàrbara

'Els joguets dels iaios'Fins el 4 de febrer al Museu de laVida a la Plana

Exposició

Mou-te

Terra AltaTerra Altasingular

JesúsContacontes amb Clara CurtoDimecres, 24 de generLloc: Biblioteca de Jesús

20 i 21 de gener

Activitat de caire cultural igastronòmic. Permet conèi-xer racons poc freqüentatsde la banda septentrional dela comarca. Són paratges ru-rals amb interessants valorsper conèixer i interpretar.Llocs que tenen com a deno-minador comú la seva mar-cada singularitat.

Preu: 40 euros.

Fires i festes


EESPORTS

AUDI PÀDEL SERIESBAHIA MAR d’Alcanar-Platja va estre-nar el torneig Audi Pàdel Series. Una com-petició on durant una setmana es vandonar cita 130 amants d'aquest esport for-mant 60 parelles en cinc categories. Alsquadres principals tant masculí com fe-mení, Ester Puntes i Ari Martí van procla-mar-se guanyadores després d'unadisputada final contra Arantxa Alejandre i

Anna Gacen que va anar al tercer set aca-bant en 6-2, 4-6 i 7-6. En xics, els germansJordi i Raimon Tolosà van superar per 7-5 i6-4 a Frank Montañés i Josep Torre i d'a-questa manera aconseguiren el primer tro-feu del primer torneig Audi Pàdel Seriesque va repartir prop de 2.000 euros en pre-mis entre tots els participants i el públicpresent. R.T.

BÀSQUET

L'any nou arrenca amb impor-tants novetats a les files delClub Bàsquet Cantaires de Tor-tosa. L'equip que aquesta tem-porada juga a lliga EBA,buscava des de finals del 2017un nou jugador per millorar ladefensa. El nom elegit és Car-los Marrero Simon, un base ca-nari de 24 anys que coneixmolt bé la lliga EBA. La pri-mera part de la temporada hajugat amb el Maramajo Teguisede Lanzarote, però també téexperiència internacional enhaver-se format als equipsMission College i BloomfieldCollege dels Estats Units. Ma-rrero es caracteritza per ser unbase amb molta intensitat de-fensiva i velocitat, ja sigui ambla pilota a les mans, com sense.També formaran part de l’e-quip dos nous jugadors nord-americans: Davene Carter iEric Weary. Amb 23 anys i196cm d’alçada, l’escortaWeary ha jugat fins ara alsSioux Falls Skyforce, equip afi-liat als Miami Heat que juga laNBA D-League. Per la seva

banda, Carter ha jugat fins araal Tarleton State de la NCAA,la lliga universitària. Medeix198 cm i ocupa la posició d’a-ler.Aquestes incorporacions arri-ben després del sorprenentanunci que la directiva va fer elpassat 28 de desembre: labaixa de Joel Kindred i Cory

Blau. Kindred, que arribava aTortosa el passat gener, ha aju-dat de forma decidida l'equiptortosí a la victòria en partitsagònics gràcies al seu encert.Durant aquesta primera partde la temporada a lliga EBAamb el Cantaires, ha estat no-menat un cop MVP gràcies als30 punts en 34 minuts que va

marcar enfront del Bàsquet Gi-rona en un espectacular partitque va acabar a la pròrroga, iamb final dolç per al Cantai-res.Joel Kindred marxarà a jugaramb el Koosport de la LligaNord Xipriota. També ha sigutbaixa Cory Blau, lesionat desde fa unes setmanes.

El Cantaires comença el 2018amb novetats a la banquetaAlbert PascualTORTOSA

Carlos Marrero, Eric Weary i Davene Carter. // FOTO: Cedida.

El Club de Tennis Tortosa vacelebrar les finals del màsterdel Circuit Head Tarragonade Tennis en categories debenjamí a sots-25. ArnauSantillana i Júlia Aliseda vanproclamar-se guanyadors dela categoria principal sots 25.Els van acompanyar ArnauMiralles i Anna Domingo enCadet, Carles Rojas i ÀngelaPérez en infantil, Aleix Pozoi Marina Sáez en aleví, men-tre que en benjamí, els granstriomfadors van acabar sentRobert Garces i Mariami Na-dirashvili. A.P.

Circuit HeadTarragona

El remer tortosí Xavi Vela vaser elegit millor esportista del'any en categoria absoluta enla gala dels Premis EsportiusBaix Ebre del 2017 que es vacelebrar al Perelló.Xavi Vela, format al Club deRem Tortosa, competeix ambla selecció del Brasil. L’any

2016 va participar en els JocsOlímpics de Rio, i el 2017, vaaconseguir la medalla debronze junt amb la seva pare-lla de bot, Willian Giaretton alMundial celebrat a Florida.L'atleta Laia Monforte Melich,que competeix amb el ClubAtletisme Terres de l'Ebre, vaser distingida com a millor es-portista en la categoria fede-rada escolar, i la patinadoraDana Gil Bertomeu, del ClubPatinatge Perelló, va obtenir el

premi a la millor esportista es-colar de l'any.Durant els parlaments, el pre-sident del Consell Esportiudel Baix Ebre i alcalde dePaüls, Enric Adell, van desta-car la importància d'educarles noves generacions a travésde l'esport. L’aleshores presi-dent del Consell Comarcal,Enric Roig, va agrair la dedi-cació que fa el Consell Espor-tiu del Baix Ebre en lapromoció de l'esport base.

Albert PascualEL PERELLÓ

Xavi Vela, el millor del Baix Ebre

Els premiats pel Consell Esportiu del Baix Ebre. / Foto: CEBE

Amb un 0-3 enfront del Sant-feliuenc, l’Ascó tanca el 2017en segona posició en solitaridesprés d’una magnífica pri-mera volta, només per da-rrere d’un imparableEspanyol B, rival a guanyar elpròxim 14 de gener.L’Ascó ha guanyat 10 par-tits, només n’ha perdut tres,i ha empatat els sis restants.S’ha de sumar l’encert demarcar gol cada 61 minuts inomés encaixar-ne un cada90, un gol per partit. La no-vetat del Nadal a les files as-conenques serà la baixa deJuan Osado. A.P.

Els númerosde l’FC Ascó


Opel Autorsa Tortosa

càpsulescomercials

Opel AutorsaCtra. València, S/N, 43500 Tortosa977 50 41 42

Josep GonzálezÉs el gerent d’Opel Autorsa. González destaca l’àmplia gamma de produc-tes molt competitius relació equipament/preu dels quals disposa el con-cessionari. Josep González també posa en relleu la gran professionalitatde l’equip i garanteix el millor servei postvenda i atenció personalitzada. Amés, el gerent assegura que l’equip de vendes assessora al client depenentdel seu estil de vida fins ajudar-lo a trobar el vehicle que més li escau.

Troba el millorcotxe a AutorsaExcel·lent servei postvenda i tractepersonalitzat amb els clients

Opel Autorsa és el distribuïdor oficial d'Opel a Tortosa des de 1983.Compten amb unes instal·lacions de 3.600 m² on es poden trobar totsels vehicles de la gamma Opel i la més àmplia oferta de cotxe d'ocasió.A més de la venda de vehicles, Autorsa ofereix tots els serveis de pos-tvenda per l'adequat manteniment dels automòbils: recanvis, tallermecànic, elèctric i de xapa i pintura.Un cop realitzada la venda, l'equip jove de professionals especialitzatsrealitzarà un seguiment de com està anant el vehicle. Un servei moltpersonalitzat i molt directe, amb una persona sempre a disposició decada client.Pel que fa als vehicles d'ocasió, Autorsa disposa del programa OpelOcasión, amb una àmplia gamma d'automòbils, des dels utilitaris méspetits fins a la berlina compacta, Opel Insignia, que és un vehicle dereferència. Aquest programa ofereix una garantia de dos anys.Els vehicles Opel compten amb el sistema Opel OnStar. Aquest sis-tema de connectivitat, assistència i seguretat permet al conductorgaudir de serveis de connexió a Internet a bord, auxili en cas d'acci-dent, assistència en carretera i accés remot a algunes funcions delvehicle.


“Norma lmentvaig amb la iaia iamb el meu gos apassejar per lesmuntanyes, ésmolt agradable i laiaia m’explica moltes històries!”

PPETITS ARTISTES

LA GENT GRANELS AVIS són persones molt especials per als xiquets ixiquetes de l’escola Jaume II del Perelló, i de ben segurque per a tots els escolars de les Terres de l’Ebre i delmón. En aquesta edició de Petits Artistes coneixerem larelació de cadascú d’ells amb els seus iaios i iaies, o ambla gent gran que tenen més prop.En el cas del Perelló, molts alumnes se’n van a pescar obussejar amb els seus iaios, les boniques costes perello-nenques són un bon reclam per aquesta pràctica. No ens

podem oblidar dels que tenen els seus avis lluny, a altrespobles o països, i que veuen de tant en tant, i que pro-tagonitzen retrobaments molt entranyables.

“Oriol Curto“Els meus avis treballen al tros burgant. Ésuna de les coses que més m’agrada fer ambells. Sempre estem en família al tros i rient-mos tota l’estona!”

“Habitualment,els caps de set-mana vaig ambla iaia a prendreel vermut a unbar i xarrem de

les nostres coses. M’ho passomolt bé amb ella!”

2 PINZELLADES

Eulàlia Casanova

Tina Pascual

“Jo tinc unaàvia a Rasquerai l’altra que viual Perelló. Ambuna vaig a pas-sejar per lamuntanya i l’altra sempre m’a-companya a la platja. Tinc unaiaia per a l’estiu i una altra pera l’hivern!”

“El que mésm’agrada quanestic amb laiaia és estar a lacuina de casanostra. No

parem amb els plats!”

Anna Rebull

Gabriela Pantea

“Jo sempre acom-panyo al meu avi apescar a la platja.Sempre jugo ambla sorra però a ve-gades l’he d’aju-dar a treure peixos grossos.”

“Jo penso queels avis són moltimportants, es-p e c i a l m e n tquan els paresno estan perquè

ells són els qui ens cuiden i esporten sempre molt bé!”

Joan Montañé

Ainoa Caballé


“Els avis sónpersones moltimportants i enscuiden, ‘mimen’,i sobretot ensestimen, com joa ells. Els vull molt!”

Anaïs Boyer

“Al meu avi i ami ens agradamolt pescar a labarca. Jo l’animoper veure siaconsegueix pes-car-ne molts i diferents!”

Noa Margalef

“Al meu avi liagrada el subma-rinisme, i a l’estiusempre vaig ambell a fer snorkel icaçar pops o sim-plement veure els peixos!”

David Caballé

"A la meua iaia ia mi ens agra-den molt lesflors. Sempreestic amb ella aljardí cuidant lesplantes. En sap molt!"

Abril Calvano

“El meu avi, al 2006, telefonava per preguntarcom estava. Al 2009, em va donar un regal moltespecial. Va ser un dia inesperat i inoblidable,i m’agradaria repetir-ho.”

Nadia Barkoussi »

»

»“El meu iaio i jo anem a la platja a bussejar,i ell agafa algun pop que després ens men-gem. M’agrada molt perquè així coneixem elmar! M’encanta!”

Ona Campoy


PPETITS PAGESOS A LA FATARELLA

ELS ALUMNES de l’escola Los Caste-llets de la Fatarella han pogut veure i re-alitzar tot el cicle de l’oli, des de la collitaa la venda. Després de dies de xerradesi de preparació, va arribar el treball decamp, i per això van desplaçar-se a unafinca per collir les olives. Ho van fer enel marc de la IV jornada de recuperacióde tradicions, enguany, dedicada a la co-llita d’olives. Una vegada recollides les

olives, van anar al molí per fer la prem-sada. Allà van veure tot el procés i fins itot van tastar l’oli. Un oli que van embo-tellar, etiquetar i que van portar a la Firade l’Oli de la Fatarella, els dies 9 i 10 dedesembre. Durant el matí també van vi-sitar el molí del poble, per veure com esfeia l’oli antigament. A la jornada vanparticipar-hi alumnes des de P3 fins a 6ède primària. MÍRIAM GAVALDÀ.PAGESIA

CÍTRICS

El Consell Regulador de la Indi-cació Geogràfica Protegida (IGP)Clementines de les Terres de l’E-bre va presentar el 20 de desem-bre les noves etiquetes d’aquestdistintiu de qualitat, adjudicatdes del 2001. Un total de cinc co-operatives i 18 productors handecidit sumar esforços per im-pulsar una nova etapa de la IGPClementines de les Terres de l’E-bre, que sobretot busca donaruna major visibilitat de la seuaproducció al mercat català. Defet, les clementines són un pro-

ducte molt internacionalitzat, jaque ara s’exporta el 90% de laproducció. I és que els produc-tors de clementines del BaixEbre i del Montsià volen que elsconsumidors catalans deixen derelacionar aquest cítric amb lestaronges del País Valencià o An-dalusia. L’objectiu principal éspotenciar el consum dels cítricsde les Terres de l’Ebre a l’àrea

metropolitana de Barcelona.La presentació de les noves eti-quetes de la IGP Clementines deles Terres de l’Ebre va fer-se a lacooperativa Soldebre de Tortosa,una de les cinc comercialitzado-res inscrites. Minuts més tard,durant una entrevista a Canal 21Ebre, el president del ConsellRegulador, Federico Tarazona, vaexplicar que aquest és un “puntde partida” per començar a eti-

quetar i posar en valor les cle-mentines del territori. La zona de conreu de les cle-mentines inscrites a la IGP Te-rres de l’Ebre són unes 200hectàrees de finques del BaixEbre i el Montsià, amb una pro-ducció potencial de més de 6 mi-lions de quilos, que es voldriaampliar en els propers anys. Defet, cal tenir en compte que elglobal de la superfície conreada

al territori frega les 10.000 hectà-rees. La varietat més estesa dinsla IGP és la clementina nules,amb un 80% de la producció,però també hi ha altres varietatscom la fina i la hernandina.

Clementines: objectiu BarcelonaEl Consell Regulador de la IGP inicia una

nova etapa amb noves etiquetes de qualitatL’objectiu de cooperatives i productors és

millorar l’arribada als consumidors catalans

Un moment de la presentació de les noves etiquetes de les Clementines Terres de l’Ebre. // FOTO: M.V.


UP proposaun pla perarrencarfruita dolça

G.M.MÓRA D’EBRE

Unió de Pagesos (UP) haproposat a la ministra d’A-gricultura, Isabel García Te-jerina, dur a terme un plad’arrencada de la plantacióper combatre la situació decrisi de la fruita dolça. Unamesura que, segons el sindi-cat agrari, permetria el con-reu d’altres produccions ino implicaria augmentar elpressupost del sector perpart de les administracions.I és que UP planteja utilitzarels fons comunitaris previs-tos per a retirades excepcio-nals. Amb l’objectiu depoder usar al màxim els re-cursos, UP considera quecaldria prioritzar la retiradade les varietats de préssec inectarina que comencen acomercialitzar-se al juliol,perquè és l’època en la quèes produeix un excés d’o-ferta en el mercat i en la quèes comercialitzen les varie-tats més productives, la ma-joria a Catalunya i a l’Aragó.Per tant, segons UP la reti-rada podria arribar a 50.000tones anuals, amb rendi-ments de fins a 35.000 quilosper hectàrea.

SINDICATS


La IGP va ser adjudicada el 2001


F O G O N S

FPer Lourdes Sanchís

MAL ANY PER A L’ANGULA DEL DELTAMal inici de la campanya de l’angula aldelta de l’Ebre. En el primer mes de pesca,es va capturar només un 3% respecte a latemporada anterior. Els motius, el poc cabaldel riu i els tractaments contra el caragolpoma. Així ho va explicar Josep Oliver,que és president de l’Associació de Pesca-dors Professionals d’Angula de Sant Jaumed’Enveja. De fet, la pesca de l’angula és totauna tradició a Sant Jaume d’Enveja, i el mu-

nicipi del Montsià ha convertit aquest pro-ducte en un “emblema gastronòmic”. Peròaquest any, a causa de les minses captures,els restauradors no poden assegurar oferiraquest plat ‘estrella’ per Nadal. Ho deiaCinta Oliver, xef del restaurant Racó delRiu. Si la temporada no millora, els comen-sals hauran d’esperar un any per gaudir deplatscom l’angula en suc, a la basca o eltípic remenat amb llagostins. S.A.

Ingredients

• 6 apis sense les fulles• 200 g. de formatge roquefort• 2 gots de llet• 1/2 copeta de conyac • 1 polsim de nou moscada• 100 g. de farina de blat • aigua • sal• 500 g. de mantega

Api al roquefort

Elaboració

Talleu l’api a trossos. Enuna cassola hi poseu l’ai-gua i quan comence a bu-llir li tireu els trossosd’api per a coure’ls. Quanja estiguen al seu punt,s’escorren per posar-los apart en una platera deforn. En una paella, hitireu la mantega, el for-matge, la llet, la farina i lanou moscada i feu unasalsa. No pareu de reme-nar per tal que no se usfacen grumolls. Si calgues,afegiu-hi aigua. S’afegeixla copeta de conyac, totprocurant que la mesclaquede ben lleugera. Tireula salsa per damunt del’api i ho poseu al forn pergratinar.

LA CUINA DEL

DELTA

Bund cake de taronjaconfitada i xocolata

LA CU INA DE L ’OLGA

Olga Casanova

Avui us porto unarecepta dolça amb untoc ben nadalenc, lataronja confitada.Sempre he relacionatfruita confitada ambNadal... no sé per què.Serà perquè per Nadalsempre hi era a lataula de les iaies? A més a més, portaCointreau, un licor detaronja molt utilitzat ala rebosteria. I laxocolata? M’encantacom combina amb lataronja! I a vosaltres? Per fer aquest bundt usaconsello que utilitzeuun motlle que tinguixemeneia interior. Us desitjo un bon inicid’any i que tingueumolts somnis iil·lusions pels quelluitar. Gràcies perser-hi cada mes.”

“125 g. de mantega a temperatura ambient · 230 g. de sucre · 325 g. de farina · 1 cullaradeta de Royal · 1/2 cullaradetade bicarbonat · 4 ous · 1 cullaradeta de Cointreu · 260 g. de crema fresca · 100 ml. de llet sencera · 4 rodanxes defruita confitada · 50 g. de perles de xocolata · Sucre glass per decorar (sucre glass normal+sucre glass vainillat).

INGREDIENTS:

ELABORACIÓ1. Escalfem el forn a 170º.2. Preparem el motlle; el greixemamb spray desemmotllant.3. Tamissem la farina, el Royal, lasal i el bicarbonat. Reservem.4. Barregem la llet amb la cremafresca. Reservem.5. Tallem a daus molt petites la ta-ronja confitada. Reservem.6. Batem la mantega amb el sucrefins que blanquegi.7. Afegim els ous batent molt a poca poc. Ho hem de fer d'un en un i

tenint en compte que no hem d'in-corporar un fins que l'anterior noestà ben incorporat a la massa.8. Incorporem la farina tamissada ila llet barrejada amb la cremafresca, alternativament: Farina-llet-farina-llet-farina.9. Acabem de barrejar-ho tot ambuna espàtula i incorporar la xoco-lata i la taronja confitada. Barrejar-ho molt ben barrejat.10. Aboquem la massa al motlle.Fem uns cops damunt el pedrís dela cuina.

11. Enfornem durant uns 50 minutso fins que el testador surti net.12. Traiem el motlle del forn i eldeixem reposar durant uns 10 mi-nuts.13. Desemmotllem el bundt i eldeixem refredar damunt una rei-xeta.14. Finalment, decorem amb sucreglass.

Més receptes: blog La Cuina de l’Olga.


L'Hospital Comarcal de Vi-naròs va cloure el passat 4 dedesembre els actes de cele-bració dels seus 25 anys enservei amb l'anunci per partdel Cap del Consell, XimoPuig, d'ampliar i millorar lesinfraestructures i els equipa-ments tecnològics per al2018, així com la incorporacióde 25 professionals entremetges, infermers, auxiliars izeladors per millorar la ca-pacitat del centre. Puig també va destacar lagran aportació d’aquest hos-pital, que va suposar unabans i un després per alshabitants de tota la comarca.“Ha estat un canvi substan-cial en l’atenció sanitària alnord de Castelló”, va ressal-tar Puig. En aquesta línia, elpresident de la Generalitattambé va lloar la tasca delpersonal del centre quecompta amb 800 treballa-dors. Per a celebrar l'efemè-ride, 30 dels 257professionals de la salut que

van incorporar-se l'any 1992van rebre una medalla com-memorativa.Puig ho va dir acompanyatde l'alcalde Vinaròs, EnricPla, del president que vainaugurar el centre l'any1992, Joan Lerma, i de la con-sellera de Sanitat, CarmenMontón, qui va agrair als

professionals que, al llargd’aquests 25 anys, han treba-llat per mantenir la qualitatdel servei. Les millores pre-vistes per a l'Hospital Co-marcal de Vinaròs sónl'apertura de 19 habitacionsindividuals, la posada enfuncionament d'un nou qui-ròfan que se sumarà als cinc

que actualment hi ha en ser-vei per tal de reduir les llis-tes d’espera, i l'oberturad'una segona torre de colo-noscòpia.En els últims anys s'ha du-plicat l'activitat quirúrgica,passant de les 2.058 interven-cions el 1994 a 5.944 l'any2016, i també el nombre de

consultes externes, que hanpassat de 65.128 a 124.312.

Ximo Puig a l’acte de cloenda de la celebració dels 25 anys de l’Hospital de Vinaròs. // FOTO: REDACCIÓ.

SS A L U T

MOSSOS AMB L’ALZHEIMER UN ANY MÉS i per cinquè any conse-cutiu els Mossos d’Esquadra dediquen elcalendari solidari de l’any 2018 a les per-sones amb Alzheimer i els seus cuida-dors. El calendari s’ha realitzat encol·laboració amb la Federació d’Associa-cions de Familiars de Malalts d’Alzheimerde Catalunya (FAPAC) que rebrà els bene-ficis recaptats de la seva venda. El sot-

sinspector cap de l’ABP Baix Ebre, EnricCarrasco, va explicar que en aquesta oca-sió el fil conductor són les festes i tradi-cions d’arreu de Catalunya, entreaquestes, la Festa del Renaixement. El ca-lendari es pot comprar per 5 euros a lesassociacions de familiars de malaltsd’Alzheimer, als estancs i a les comissa-ries dels Mossos d’Esquadra. C.B.

L’Hospital Comarcal de Vinaròscelebra els seus 25 anys d’història

EQUIPAMENTS

També s’incoporaran 25 nous metges, infermers,auxiliars i zeladors per millorar la capacitat del centre

El president Ximo Puig anuncia l’ampliació i millora deles infraestructures i equipaments tecnològics al 2018

Albert PascualVINARÒS



SALUT

TOTS TENIM COMPLEXOS. Tots tenimpors. Tu. Jo. Aquella persona a la qual ad-mires, o fins i tot aquella que et sembla tanforta i impàvida perquè res l'afecta... Quèpassaria si, al final, a tots ens fessin por lesmateixes coses? No seria fantàstic que po-guéssim expressar lliurement tot allò queens fa por? Tot allò que sentim i ensagrada? Tot allò que desitgem o tot allòque ens fa (in)feliços?. En general no ensagrada mostrar-nos tal com som, i ensamaguem al darrera d'una o més “màsca-res”. Ho fem per dissimular o crear unail·lusió irreal, d'allò que som, d'allò quesentim. Amb els anys hem après a inter-pretar un personatge que projecte unafalsa realitat de nosaltres mateixos.

SOM UN ACTOR que interpreta un per-sonatge que es mostra feliç i content. Unpersonatge que davant dels altres, semprees troba estupendament bé, física i emo-cionalment. Tot és una mentida!! Aquestés un mecanisme d'autoprotecció, quehem millorat al llarg dels anys, i ens ajudaa amagar totes aquelles pors, ansietats iinseguretat, que no volem mostrar davantels altres, perquè no ens agraden, perquèens fan sentir vulnerables. No estem cò-modes despullant-nos emocionalment da-vant els altres. Tenim vergonya demostrar-nos tal com som. Darrere de cada

“màscara”, trobem un comú denomina-dor: La por. Fem servir màscares per pord'expressar-nos, por de ser jutjats, por deser reprovats, por de no obtenir l'aprova-ció dels altres, por que ens coneguin.

MOLTES PERSONES fan servir una màs-cara de fredor i indiferència, per por desemblar vulnerables davant dels altres.Altres fan servir la màscara de l'acudit,com una manera d'evitar intimar amb elsaltres. D'altres es refugien en l'actitudhostil, com una manera de sentir-se se-gurs. Així, tenim diversos tipus de màsca-res: la del treball, la del pare responsableo mare permissiva, la de persona culta, lade les festes, la de l'amor i moltes més.Totes són producte de la nostra cultura, deles normes socials que, a vegades, ens in-dueixen a mentir i dissimular, per no sen-tir vergonya, culpa o pel menyspreu o elfracàs. De l'etiqueta preestablerta i delnostre propi interior, de la por de mostrar-nos tal com som. Les màscares ens donenuna falsa seguretat, protegits per elles,podem viure en una permanent solitudemocional; plena de secrets, de por a serdescoberts, a ser rebutjats, jutjats, con-demnats o a fer el ridícul. Sentim por detreure'ns la màscara per diverses raons:Ens fa por la intimitat. Ens fa por mostrarel nostre costat vulnerable.

HEM DE PREGUNTAR-MOS per quètenim aquesta tendència a l'ús de màsca-res i interpretar falsos personatges. Deprojectar allò que realment no som. Sialgun tret de la nostra personalitat no estàacceptat per la societat o per nosaltres ma-teixos, la solució és dràstica: ens apliquemautocensura. Però totes aquestes accionssuposen un cost molt elevat d'energia vitali generen un gran desgast personal. Ésmés difícil dissimular els sentiments quetenim, que fingir els que no tenim. T'ado-nes quantes ximpleries fem reprimir lesemocions? Posant-nos una màscara?. Sitens ganes de plorar, plora si tens ganesde cridar, crida, si necessites que et facinuna abraçada, demana-la.

SEMPRE HI HA una mica de veritat encada broma. Una petita mentida en cada“No sé”. Una mica de sentiment en cada“No m'importa” i una mica de dolor a cada“Estic bé”. No et reprimeixis, hem d'a-prendre a expressar els nostres sentimentsi deixar que la gent ens vegi tal com som.Amb l'ús d'aquests “màscares”, aquestes"disfresses emocionals", mostrem les nos-tres incoherències personals, ja que perocultar o transformar determinades emo-cions, abans s'han de percebre, caient aixíen l'arrogància de l'autoengany. T'atrevei-xes a viure sense màscares?

Sense màscares

Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

L’Hospital de Tortosa Verge de laCinta va celebrar la quarta cam-panya “Tinc sang de sibarita”,oferint una degustació a càrrecde xef Vicent Guimerà, del res-taurant l’Antic Molí d’Ullde-cona, a totes aquelles personesque han donat sang. La iniciativa“Tinc sang de sibarita” destacael valor de l’altruisme de la do-nació de sang a Catalunya, aixícom la col·laboració desinteres-sada dels cuiners implicats. Pera l’ocasió Guimerà, que comptaamb una estrella Michelin, va

elaborar tastos salats i també undolç. La directora del Banc deSang i Teixits de Tarragona i lesTerres de l’Ebre, Virginia Callao,va explicar que en aquella èpocade l’any les reserves estan unamica baixes i que campanyescom la de “Tinc de Sibarita”atreuen més donants. Per la sevapart, el director de l’Hospital deTortosa Verge de la Cinta, Victo-rian Peralta, va destacar que lanecessitat de sang es continua.

Cinta BonetTORTOSA

Guimerà se suma a “Tinc sang de sibarita”

El xef Vicent Guimerà amb representants del Banc de Sang i de l’HTVC. / Foto: CLAUDIO ENA.

L’HTVC atén 220 pacients amb Sida

El passat 1 de desembre es vacommemorar el Dia Mundial dela Lluita contra la Sida, unaoportunitat per conscienciar,educar i millora la comprensiódel VIH com un problema desalut pública global. De fet, escalcula que al Món només estan

rebent tractaments antiretrovi-rals el 46% dels 36,7 milions depersones que viuen amb el virusde la Sida. En el cas de les Terres de l’Ebre,actualment hi ha uns 220 pa-cients amb tractaments a l’Hos-pital de Tortosa Verge de la Cinta.El doctor Amat Ortí, un dels res-ponsables de la unitat VIH/Sidade l’hospital de Tortosa, va expli-car que ara la majoria dels nous

casos diagnosticats corresponena persones amb conductes se-xuals de risc. En part, perquè lamillora dels tractaments i del’esperança de vida han provocatuna certa relaxació.




El doctor Ortí a Canal 21 Ebre. / Foto: E.B.


TORTOSA

D I V ER S

DEL GRAN RECAPTE, supera els 85.000 quilos

MÉS DE 1.300 voluntaris van col·la-borar en el Gran Recapte d’Aliments ales Terres de l’Ebre. L’organització cal-cula que en aquesta novena edició esvan superar els més de 85.000 quilosd’aliments. El coordinador del Banc d’A-liments a les Terres de l’Ebre, Òscar Olo-garay, va donar les gràcies a tots els quehi van participar i es va mostrar molt sa-tisfet pel resultat. Des del Banc dels Ali-

ments van destacar l’augment en la qua-litat de productes que hi ha hagut res-pecte a anys anteriors.Des de l’Ajuntament de Tortosa tambévan agraïr la tasca de tots els que van ferpossible el Gran Recapte. La regidora deServeis Socials, Maria Jesús Viña, va as-segurar que aquesta recollida d’alimentsserà un respir per atendre les personesnecessitades. A la província de Tarra-

gona s’haurien recollit sobre els 500.000quilos d’aliments. Dies després, el depar-tament de Treball, Afers Socials i Famí-lies i l’AMPA de l’institut Joaquim Bauvan donar més de 500 litres de llet alBanc d’Aliments a les Terres de l’Ebre.Ologaray va posar de relleu la importàn-cia de ser solidaris, més encara en aques-tes dates festives, i dignificar la pobresa.M.G. / C.B.

t

La Cavalcada de Reis de Tortosagirarà al voltant dels parcs temà-tics, amb carrosses que mostra-ran aspectes dels parcs Disneyque hi ha arreu del món, del parcdels Clicks de Playmobil, i d'undels que tenim ben a prop, PortAventura. La desfilada comptaràamb la participació d’unes 500persones i es podran veure 23elements mòbils. Una de les no-vetats d’aquesta edició és que l'a-rribada de Ses Majestats Els Reisd'Orient en les barcasses reialsriu avall tindrà el seu desembar-cament a l'embarcador del mer-cat municipal, en lloc de fer-se ala platja de Ferreries, per dificul-tats de cabal del riu Ebre. Des-prés de visitar el pessebre viventa l'església del Roser es trasllada-ran a l'Ajuntament de Tortosa,d’on, a les 18:45, sortirà la desfi-lada per dirigir-se per l'avingudaGeneralitat fins al parc municipalTeodor González.

Cinta BonetTORTOSA

Els parcs temàtics, a la Cavalcada de Reis

La cavalcada de Reis de 2017, en una imatge d’arxiu. // FOTO: EMILIO ZARAGOZA

TECNOLOGIA

Zanco T1, el telèfon més petit del món per Jaume Querol

Mitjançant la web de projectes creatius KickStarter,se’ns presenta el que serà el telèfon mòbil més petitmai dissenyat, el Zanco Tiny T1. Aquest dispositiu, apart de tenir un nom prou lleig, pareix que no per-metrà teclejar fàcilment sobre ell, ja que les sevesmides seran de només 46’7 mm d’alçada x 21 d’am-ple, més o menys, l’equivalent a 2 monedes d’euro,el que ens dóna una petita idea de les dificultats quecomportarà.Però deixem les coses clares, no estem parlant d’unSmartphone d’última generació, dels que estemacostumats a manipular, parlem més bé d’un dispo-sitiu que ens permetrà, amb prou feina, realitzar tru-cades, enviar SMS i poca cosa més. Com s’entén, noens serà gaire útil més enllà d’un ús privat per emer-gències, ja que el seu reduït cos no dóna per a moltmés. De moment, el Zanco Tiny T1 es troba en fasede prototip, tot i que pareix que res aturarà el pro-jecte, ja que ha complit perfectament les espectati-ves, sobrepassant amb escreix el finançamentnecessari de l’esmentada web creativa KickStarter.

Pel que fa a les seves característiques tècniques mésdestacades trobem:• Agenda per 300 contactes• Memòria per 50 SMS • Registre de trucades per als 50 últims nombres• Nano Sim• 32Mb RAM + 32Mb ROM• Pantalla OLED de 12.5mm• Càrrega mitjançant Micro USB• 13 tons de trucada diferents

Sens dubte, no sern les prestacions les que atreguin a laseva compra, però si vols fer-te veure entre els teuscol·legues amb un dispositiu tan exclusiu, el Tiny T1 seràel teu aliat preferit. Ressaltem també que el seu pes seràde només 1 3gr., amb una pantalla OLED de 64x32 píxelsi 12’5 mm d’ample, tot això alimentat per una bateria de200 mAh.De moment, el Zanco Tiny T1 només serà compatibleamb les xarxes 2G. Qui sap, si té prou èxit, dintre de pocpodem somiar amb un T2 de 2a generació compatible

amb les xarxes actuals i capaç d’executar aplicacions. Iper últim, referent al seu preu, sembla que estarà al vol-tant dels 40€ i la seva disponibilitat s’ha anunciat per alproper mes de maig del 2018.


Un any més diferents poblesde les Terres de l’Ebre es vanbolcar amb La Marató de TV3i Catalunya Ràdio. És el cas deTortosa, el passat 17 de des-embre va fer quilòmetres co-rrent i caminant per unainiciativa que aquest 2017 esdedicava a la lluita contra lesmalalties infeccioses. La cami-nada solidària organitzada pelCampus Terres de l’Ebre de laURV va sortir des del parcmunicipal i va avançar fins alpavelló firal de Remolins ones va fer una enlairada de glo-bus. Desenes de persones vanparticipar en una cita més queconsolidada a la població.Al mateix parc municipaltambé va tenir lloc la IV edicióde les 24 hores corrent per LaMarató organitzada pel Clubd’Atletisme de les Terres del’Ebre (ATE). En total van ser465 corredors, alguns d'habi-tuals i altres que s'hi vansumar en una jornada solidà-ria on el més important eraparticipar per afegir un granet

de sorra més a la lluita contrales malalties infeccioses.El resultat final quant a dona-cions va suposar un nou rè-cord de recaptació per al ClubATE: prop de 2.800 euros, unaxifra superior a la de l'edicióde fa dos anys que va ser de2.600 euros.

Atletisme escolarDos dies abans, 1.500 xiquetsde les escoles i instituts deTortosa van participar en laprimera jornada escolar per laMarató organitzada entre elClub Atletisme Terres de l'E-bre, l'Ajuntament, el ConsellEsportiu i la Generalitat encoordinació amb els centresescolars. També Horta de SantJoan es va bolcar un any mésamb la Marató amb un espec-tacle benèfic per tal de recap-tar fons i en el qual hi vancol·laborar una cinquantenade persones.

DIVERS ACTES

Les Terres de l’Ebre mostren un any més laseva solidaritat amb la Marató de TV3M. Gavaldà / C. Bonet TORTOSA

La tradicional enlairada de globus a la plaça del pavelló firal de Tortosa. // FOTO: M. GAVALDÀ


08.00 Calaix de Sastre08.30 Fem una ullada09.30 Tens un racó daltdel món10.00 Primera ColumnaLes primeres notícies ientrevistes, amb GustauMoreno. EN DIRECTE11.30 L’Entrellat13.00 Primera Columna14.30 L’Entrellat16.00 Fem una ulladaReviu les festes i actes culturals del cap de set-mana a les Terres de l’Ebre.16.30 Tens un racó daltdel món17.00 Primera Columna18.30 Fet Aquí19.00 Fem una ullada20.00 Calaix de sastre20.30 L’informatiu21.00 Imaginari col·lectiu21.15 Fem una ullada21.30 L’informatiu22.00 Temps Afegit22.15 El PartitCada setmana, el futbolde casa nostra, amb el partit de la jornada. 00.00 L’informatiu

08.00 Petits Artistes08.30 Calaix de Sastre09.00 L’informatiu09.30 La RDPLes principals rodes depremsa de la setmana,emeses íntegrament.11.30 Districte 2112.30 Fem una ulladaReviu les festes i actes culturals del cap de set-mana a les Terres de l’Ebre.

13.30 Recull de notíciesLes principals notícies de lasetmana, per posar-te aldia de l’actualitat ebrenca.15.00 Fem una ullada15.30 Imaginari col·lectiu15.45 Fem una ullada16.00 Ple Municipal deBatea/ Fem una ullada18.30 Temps Afegit18.45 El Partit20.30 Recull de notícies22.00 Districte 2123.00 L’EntrellatSi et vas perdre l’estrena,dissabte a la nit es repeteixla tertúlia de referència ales Terres de l’Ebre.

08.00 Calaix de sastre08.30 Petits Artistes09.00 Fem una ullada09.30 La RDPSegona part del recull deles rodes de premsa de lasetmana, emeses íntegra-ment.11.30 Districte 2112.30 Fem una ulladaReviu les festes i actes culturals del cap desetmana a les Terresde l’Ebre.13.30 Recull de notícies15.00 Fem una ullada15:30 Imaginari col·lectiu15:45 Fem una ullada16.00 L’Entrellat17.30 Ple de Tortosa20.30 Recull de notícies22.00 L’Entrellat23.30 Fet Aquí

A LA CARTAPodeu veure tots elsprogrames, en quasevol moment deldia, al webcanal21ebre.com

08.00 Petits Artistes08.30 Fem una ullada09.00 L’informatiu09.30 Fet Aquí10.00 Primera Columna11.30 Districte 2112.30 Poliesportiu13.00 Primera Columna14.30 Ple de Batea16.00 Districte 2117.00 Primera Columna18.30 Fem una ullada19.00 Tens un racó daltdel món19.30 Petits ArtistesVisita amb nosaltres unnou col·legi de les Terresde l’Ebre, amb els més pe-tits com a protagonistes.20.00 Calaix de sastreNova entrega del pro-grama infantil i juvenil,conduït per Joan Iniesta iamb el pallasso Muniatto.20.30 L’informatiu21.00 Petits Artistes21.30 L’informatiu22.00 Districte 2123.00 Fem una ullada23.30 Fet Aquí00.00 L’informatiu

08.00 Petits Artistes08.30 Fem una ullada09.00 L’informatiu09.30 Fet Aquí10.00 Primera Columna 11.30 Fet Aquí12.00 Tens un racó daltdel món12.30 Fem una ullada13.00 Primera Columna14.30 Petits Artistes15.00 Poliesportiu15.15 Imaginari col·lectiu15.30 Fem una ullada16.00 Districte 21El magazín més cultural dela sobretaula, amb SílviaAlarcón. EN DIRECTE17.00 Primera Columna18.30 Temps Afegit18.45 El Partit20.30 L’informatiu21.00 PoliesportiuAlbert Pascual ens explical’actualitat esportiva en lesdiferents disciplines. 21.30 L’informatiu22.00 Districte 2123.00 Poliesportiu23.30 El ple de Tortosao d’Amposta. Un cop almes se celebra el ple muni-cipal, que s’emet íntegre.

PROGRAMACIÓ DE CANAL 21 EBRE La televisió d’aquí, feta aquí.

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

08.00 Calaix de Sastre08.30 Fem una ullada09.00 L’informatiu09.30 Fem una ullada10.00 Primera Columna11.30 Districte 2112.30 Fet Aquí13.00 Primera Columna14.30 Calaix de sastre15.00 Tens un racó daltdel món15.30 Fet Aquí16.00 Districte 21Resum setmanal de tots elsprogrames, amb especialatenció a l’agenda culturaldel cap de setmana.17.00 Primera Columna18.30 Calaix de sastre19.00 Petits Artistes19.30 Fem una ullada20.30 L’informatiu21.00 Poliesportiu21.30 L’informatiu22.00 L’EntrellatMíriam Gavaldà condueixla tertúlia de referència deles Terres de l’Ebre, peranalitzar l’actualitat.23.30 Districte 21

08.00 Calaix de Sastre08.30 Fem una ullada09.00 L’informatiu09.30 Poliesportiu10.00 Primera Columna11.30 Districte 2112.30 Poliesportiu13.00 Primera Columna14.30 Petits Artistes15.00 Poliesportiu15.30 Imaginari col·lectiu15.45 Fem una ulladaReviu les festes i actes culturals del cap de set-mana a les Terres de l’Ebre.16.00 Districte 2117.00 Primera Columna18.30 L’Entrellat20.00 Fet AquíReportatges culturals isocials sobre aspectesde les Terres de l’Ebre.20.30 L’informatiu21.00 Tens un racó daltdel mónEspai literariu conduïtper Jesús Maria Tibau21.30 L’informatiu22.00 Districte 2123.00 Fet Aquí23.30 Tens un racó daltdel món00.00 L’informatiu

El TC anul·la la indemnització de l’Estat pel Castor

Comença la veda biològica amb el màximneguit per al sector de lapesca de la llum

Tortosa dona continuïtat al passeigde l’Ebre fins al parcLluís Companys

El govern d’Ampostaprojecta un aparcamentper a l’hospital, ambcrítiques del PDeCAT

Ercros tanca la líniade clor a Flix, amb eltrasllat de 43 operaris

La central nucleard’Ascó tindrà dins a la Guàrdia Civil

Els intents de matarel general Franco, alprograma del congrésde la Batalla de l’Ebre

Les clementines deles Terres de l’Ebre estrenen nova etiquetaper conquerir el mercatcatalà

#p15

#P20

#p22

#p25

#p34

#p27

#p34

UÚLT IMA

LOS GAMBUSINS

1EN ULLADA

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

#p12

horta de sant joan acaba les obres del nucli antichemeroteca.uncopdull.com/hemeroteca/269.pdfde la...

Documents