història de la ciutat Un passeig per la - informa/2009/267/267_web... · 267 NOVEMBRE 2009 D’aquesta…

Download història de la ciutat Un passeig per la - informa/2009/267/267_web... · 267 NOVEMBRE 2009 D’aquesta…

Post on 29-Aug-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>Novembre2009 // 267</p><p>Un passeig per la histria de la ciutat</p></li><li><p>267NOVEMBRE 2009</p><p>Daquesta revista se nediten 37.000 </p><p>exemplars i es distribueixen gratutament per </p><p>tots els habitatges de la ciutat. Si alg no la </p><p>rep per la circumstncia que sigui, preguem </p><p>que ho indiqui al Gabinet de Premsa. </p><p>Tel.: 93 377 02 12 </p><p>Correu: premsa@aj-cornella.cat</p><p>Edita: Gabinet de Premsa i ComunicaciFotografies: Guillem UrbImprimeix: TG Alfadir Distribueix: Igualssom SRL http://nou.cornellaweb.com/ca/cornellaInforma.asp</p><p>04. Patrimoni Trobats restes arqueolgiques a lentorn </p><p>de lesglsia de Santa Maria Les excavacions fetes amb motiu de les obres del FEIL han perms treure a la </p><p>llum restes de diferents poques des de la romana fins al segle XVIII.</p><p>11. Societat Es constitueix lagncia Innobaix </p><p>El Citilab ha estat lescenari on sha constitut aquest organisme que t com a objectiu impulsar el desenvolupament de la comarca </p><p>des de la innovaci en el sector productiu. </p><p>07. UrbanismeDos nous aparcaments al barri de Sant Ildefons </p><p>A partir del 16 de novembre restar obert el perode per sollicitar una plaa de prquing als aparcaments </p><p>del carrer Almogvers i Avda. Salvador Allende. </p><p>06. Acci SocialLa consellera dAcci Social va visitar </p><p>la residncia Teresa Duran La nova residncia que obrir portes al 2010 va poder ser visitada </p><p>per la ciutadania en una jornada de portes obertes el dia 12 doctubre.</p><p>09. Espai pblicLa carretera dEsplugues estrenar nova imatge </p><p>Sestan portant a terme obres per fer daquesta via un model ms sostenible i amable que permeti compatibilitzar una millor </p><p>accessibilitat i comoditat per als vianants amb el trnsit.</p><p>12. SocietatEl Citilab celebra el segon aniversari </p><p>Aquest laboratori ciutad es consolida con un centre de referncia internacional en lmbit de les noves tecnologies.</p></li><li><p>Las obras de remodelacin que se estn llevando a cabo en el entorno de la iglesia de Santa Mara han descubierto restos arqueolgicos de diferentes pocas. Previsiblemente se han encontrado los orgenes de los primeros asentamientos humanos que tuvo nuestra ciudad (muros de una villa romana, un horno antiguo, silos, los fundamentos del antiguo campanario, un entierro y diversos restos de cermicas).</p><p>Pero lo que es evidente es que estos restos arqueolgicos nos permiten emprender un viaje a travs del tiempo, para poder transcribir como estaba configurada parte de la ciudad en diferentes pocas y ver los primeros vestigios de nuestra identidad como comunidad.</p><p>Inicialmente se ha apuntado al origen romano de la ciudad, con la recuperacin de los muros de un edificio destinado, previsiblemente, a la produccin agrcola y que podra ser el origen de la poblacin en la zona prxima a la actual iglesia. Tambin al lado de la entrada principal del Ayuntamiento se ha encontrado lo que podra ser un bside de un templo prerromnico. El hallazgo tambin ofrece muestras de mayor actividad en los primeros siglos de la Edad Media, con la construccin de la primera iglesia cristiana y de plena actividad como villa a partir del siglo XI.</p><p>Ahora queda pendiente el trabajo de los expertos para profundizar en los restos y determinar con exactitud el origen, los cuales nos permitirn tomar las decisiones oportunas al respecto.</p><p>Hace unos aos hablbamos de que ramos una cultura milenaria, es posible que ahora nuestros orgenes tengan unas races ms profundas. </p><p>Les obres de remodelaci que sestan portant a terme a lentorn de lesglsia de Santa Maria han descobert restes arqueolgiques de diferents poques. Previsiblement shan trobat els orgens dels primers assentaments humans que va tenir la nostra vila (murs duna villa romana, un antic forn, sitges demmagatzematge, els fonaments de lantic campanar, un enterrament i diverses restes cermiques). </p><p>Per el que s evident s que aquestes restes arqueolgiques ens permeten emprendre un viatge a travs del temps, per poder transcriure com estava configurada part de la ciutat en diferents poques i veure els primers vestigis de la nostra identitat com a comunitat. </p><p>Inicialment sha apuntat a lorigen rom de la ciutat, amb la trobada dels murs dun edifici destinat, previsiblement, a la producci agrcola i que podria ser lorigen de la vila en la zona propera a lactual esglsia. Tamb al costat de lentrada principal de lAjuntament sha trobat el que podria ser un absis dun temple preromnic. La troballa aix mateix, dona mostres dactivitat en els primers segles de ledat mitjana, amb la construcci de la primera esglsia cristiana i de plena activitat com a vila a partir del segle XI.</p><p>Ara queda pendent el treball dels experts per aprofundir en les restes i determinar amb exactitud lorigen, les quals ens permetran prendre les decisions ms adients al respecte.</p><p>Fa uns anys parlvem de que rem una cultura millenria, potser ara els nostres orgens tenen unes arrels ms profundes. </p><p>Hem trobat part del nostre passat</p><p>Lalcalde Antonio Balmn</p></li><li><p>Les obres dordenaci i millora urbanstiques que es realitzen als voltants de lesglsia de Santa Maria, incloses en el Fons Estatal dInversi Local (FEIL), han perms descobrir i documentar restes arquitectniques corresponents a diversos moments histrics. Es tracta duna troballa de gran importncia, que ha perms el desenvolupament de lexcavaci arqueolgica de ms durada de les realitzades mai a Cornell.</p><p>Aquesta excavaci es va iniciar el mes de juliol i est previst que sallargui fins a final del mes de novembre. Tot i aix, caldr esperar encara uns mesos abans no es coneguin els resultats de les anlisis de les terres recuperades a les sitges, de les restes ssies, dels metalls i de les </p><p>datacions de Carboni 14 que sestan efectuant. En conjunt sobtindr una gran quantitat dinformaci nova i de molta qualitat sobre el nostre passat, aix com sobre lhbitat i formes de vida dels nostres antecessors.</p><p>La pilastra duna arcada medieval al costat de la Rectoria Les restes trobades corresponen a quatre etapes histriques concretes: lpoca romana (segle II d.C), ledat mitja (segle XV), ledat moderna (segle XVIII) i ledat contempornia (segle XIX).</p><p>Les restes dpoca romana corresponen bsicament a diversos trams de mur localitzats a la part posterior de lesglsia de Santa </p><p>Actualitat</p><p>Trobats a lentorn de lEsglsia de Santa Maria restes de murs dun edifici i dos enterraments de lpoca romanaLes excavacions van comenar al juliol i es perllongaran fins a finals de novembre</p><p>4] cornellinforma</p><p>Campanar del segle XVIII de lantiga esglsia del segle XV</p><p>Restes duna antiga premsa de vi de lpoca romana</p></li><li><p>Maria, entre el temple i ledifici de la Rectoria. Dos enterraments humans situats al mateix indret, que es troben en procs destudi per tal desbrinar les seves caracterstiques. Dues fosses de maniobres que servien com a contrapesos de premses de vi i sis sitges distribudes per tota la zona dexcavaci destinades inicialment a lemmagatzematge de productes agrcoles.</p><p>Les restes de lpoca medieval corresponen tamb a trams de mur, la base duna pilastra darrencament duna arcada i restes dun paviment pertanyent a una casa, situat tot davant de la Rectoria, dues sitges destinades a conservar productes agrcoles, restes de fonaments i diferents murs de lantiga esglsia parroquial del s egle XV, que va ser enderrocada durant els fets revolucionaris de 1936 i diferents peces cermiques.</p><p>Les restes dpoca moderna, sn del segle XVIII i es corresponen amb els fonaments del campanar, element que en aquesta poca va ser afegit al conjunt monumental. Les troballes del segle XIX, es corresponen amb diferents trams de mur incorporats al conjunt i una fosa comuna situada al costat de la base del campanar. </p><p>Especial importncia t el descobriment fa pocs dies, davant mateix de lentrada principal de ledifici consistorial, de les restes de lantiga esglsia paleocristiana del segle VI. Concretament es tracta dels fonaments de labsis de la baslica, que estava formada per una nau de 9 x 12,50 metres i un tram de murs de 50 centmetres de gruix.En el decurs del segle X, a aquesta esglsia paleocristiana shi afegiren les dues columnes amb capitells corintis, que encara avui es poden veure a lentrada de lAjuntament. El conjunt arquitectnic va ser descobert lany 1928 en unes obres </p><p>Descoberta part de labsis de lesglsia paleocristiana del segle VI</p><p>dampliaci i millora de ledifici, i va ser estudiat per diferents arquelegs i arquitectes. El dibuix de la planta de lesglsia i la seva ubicaci exacta es deu a larquitecte Puig i Cadafalch. </p><p>Novembre09</p><p>cornellinforma [5</p><p>Imatge de sitges destinades a lemmagatzematge de productes agrcoles</p><p>Ms de 300 persones van assistir a les visites guiades </p><p>Reconstrucci ideal de la baslica paleocristiana del segle VI</p><p>Part de labsis de lesglsia paleocristiana trobat al costat de ledifici de lAjuntament</p></li><li><p>Premis a la creativitat literria de la gent gran</p><p>El retorn de les ombres s el ttol de lobra guanyadora del concurs de narrativa breu per a gent gran. El seu autor s Luis Gonzlez, de Barcelona. Aquesta s lonzena edici daquest concurs on cada any es presenten obres de gran qualitat. Enguany shan presentat 69 obres de temtica variada. El segon premi ha estat per La Barca de la Mort de Pere Casals </p><p>i el tercer premiat ha estat Perfecte Soler Manresa pel text Llegendes del meu pas. </p><p>A ms, el jurat ha volgut fer un esment especial de sis relats ms. A lacte de lliurament dels premis, tamb es va presentar el llibre que recull els relats premiats en ledici anterior del concurs. </p><p>La ciutadania va poder conixer aquest modern equipament el 12 doctubre en una jornada de portes obertes</p><p>6] cornellinforma</p><p>Visita de la consellera dAcci Social a la residncia Teresa Duran</p><p>La consellera dAcci Social i Ciutadania, Carme Capdevila, acompanyada per lalcalde de Cornell, Antonio Balmn va visitar el dia 9 doctubre les obres de la Residncia de gent gran Teresa Duran. La consellera va destacar limportant salt qualitatiu que suposar per a la ciutat aquest nou equipament : s un nou concepte dassistncia i un equipament de referncia quant a serveis i atenci a la gent gran de Cornell. Lalcalde, Antonio Balmn, va mostrar tamb la seva satisfacci: a principis dany Cornell comptar amb un equipament innovador que a ms de la seva tasca com a residncia per a la gent gran tamb actuar com a centre de referncia per impulsar iniciatives que millorin la qualitat de vida daquest sector de poblaci.</p><p>Actualment, la Residncia es troba en la fase final de les obres i s una de les inversions ms destacades en matria social realitzades en els ltims anys a la ciutat, en el marc del Pla dActuaci Integral de Sant </p><p>Ildefons, que impulsa lAjuntament de Cornell. Precisament, el dilluns 12 doctubre, coincidint amb les festes del barri, es va fer una jornada de portes obertes per donar-la a conixer a tota </p><p>la ciutadania. La Residncia Teresa Duran t capacitat per a 150 places i tamb acollir un centre de dia. </p><p>Acci social / Urbanisme</p></li><li><p>Novembre09</p><p>cornellinforma [7</p><p>Ya se puede solicitar una plaza en los aparcamientos de Almogvers y Salvador Allende </p><p>Desde el prximo 16 de noviembre hasta el 15 de diciembre se abre el periodo para solicitar una plaza de parking en los dos nuevos aparcamientos que la empresa municipal Emducsa est construyendo en Sant Ildefons.</p><p>Uno es el situado en la calle Almogvers, en el subsuelo entre esta calle y la zona destinada a la guardera Torre de la Miranda. El aparcamiento se ha construido siguiendo todos los criterios de seguridad y calidad constructiva, constar de 3 plantas subterrneas con capacidad para 191 plazas de garaje y 178 trasteros. Se podrn a la venta en rgimen de concesin por un perodo de 50 aos. La parte exterior, se modificar para ofrecer una imagen ms racional, con zona de aparcamiento y espacio pblico de uso ciudadano.</p><p>El otro aparcamiento que pone plazas a la venta pblica es el de la avenida Salvador Allende 57-59, bajo el edificio de 120 viviendas que Emducsa est construyendo. El rgimen de transmisin es el de propiedad privada. Dispone de 4 plantas de aparcamiento. Dos de ellas se reservan para las viviendas del edificio y las otras sern de venta libre, con una capacidad de 120 plazas de garaje y 120 trasteros. Ms informacin: Emducsa, c/ Albert Einstein. Telfono 93 484 02 02. www.emducsa.com.</p><p>Iniciadas las obras de un aparcamiento en la plaza Prat de la Riba Al barri Centre shan iniciat les obres de construcci dun aparcament soterrani a la plaa Prat de la Riba. Tindr dues plantes i una capacitat per a 256 places de garatge i 8 trasters. </p><p>LAjuntament de Cornell posa a disposici dels vens i venes de Cornell una nova promoci dhabitatge protegit de venda. Es tracta duna promoci de 48 habitatges amb protecci oficial que lempresa municipal Emducsa est construint a lAv. Lnia Elctrica 23-25. Ladjudicaci es far mitjanant sorteig pblic i es reservaran 8 habitatges per a processos de reallotjament dafectats per plans urbanstics de la ciutat. Els habitatges tindran superfcies entre els 63 i els 102 metres quadrats i cada pis tindr vinculada una plaa daparcament. </p><p>Les caracterstiques dels habitatges i els requisits dels sollicitants es poden consultar a la web: www.emducsa.com o a les oficines de lempresa ubicades al carrer Albert Einstein, 47-49. Les sollicituds podran ser presentades des de les 9 hores del dia 16 de novembre de 2009 fins a les 14 h dels 18 de desembre del mateix any. </p><p>Soferta una nova promoci dhabitatge pblic a lAvda. Lnia Elctrica</p></li><li><p>8] cornellinforma</p><p>Espai pblic</p><p>Ms jocs infantils i espais esportius a la plaa de la Sardana</p><p>Aquesta plaa veur com samplia tota la zona de jocs infantils i com es crea una petita zona esportiva amb cistelles de bsquet i porteries de futbol sala. Lobjectiu es crear un espai ms ampli per a la poblaci infantil que permeti la seva compatibilitat amb la zona de bancs i de descans, on tamb es faran millores quant a mobiliari, a ms de la plantaci darbrat i vegetaci. Les obres han comenat recentment i tindran una durada de sis mesos. </p><p>Una escala a Can Mercader des del barri Lindavista Aquest parc ubicat al barri de </p><p>Sant Ildefons sha millorat amb lampliaci de la zona infantil, collocant jocs nous per a diferents franges dedat. Lobra contempla tamb la millora del paviment de la zona i el mobiliari urb, amb ms papereres, bancs i tanca de seguretat per als jocs. Daquesta manera la plaa guanya en comoditat per als usuaris. </p><p>Lactuaci pretn resoldre la necessitat de construir una escala sobre el tals actual existent que coincideix amb el cam natural que actualment sutilitza per baixar al Parc de Can Mercader des del barri Lindavista. Lobjectiu s crear un nou eix de comunicaci i millorar de forma substancial laccessibilitat al Parc des daquesta part de la ciutat. </p><p>Millores a la Plaa Avet</p><p>El 22 doctubre per la tarda es va poder contemplar a la ciutat aquest immens arc de Sant Mart segons es pot apreciar a la imatge cedida per Esther Morn.</p><p>Un gran arc de Sant Mart a la ciutat</p></li><li><p>Novembre09</p><p>cornellinforma [9</p><p>Cornell participa en la Setmana Europea de la Prevenci de Residus</p><p>Del 21 al 29 novembre del 2009, Cornell se suma a les activitats de la Setmana Europea de la Prevenci de Residus. Entre les activitats que es faran...</p></li></ul>