Herbes de llunetes

(“Biscutella montana”)

Formada de petites flors grogues i un fruit de dues

meitats planes i arrodonides de forma que recorda unes ulleres o ulls (d'ací el nom).

Espècie perenne que floreix en primavera i estiu i habita sobre prats pedregosos, roca i sòl calcari.

S'utilitza per a infusions i té propietats diürètiques.

Timó real (“Dictamnus Hispanicus”)

Planta perenne composada per flors blanques i rosades, aromàtica, amb olor

penetrant, que floreix de maig a juny als llocs més frescos i herbosos dels boscs, en matolls espesos.

Les fulles són comestibles i tenen usos medicinals. S'utiliza per a fer infusions i licor (“herberet”). També per donar-li bona olor a la roba.

Es tracta d'una espècie amenaçada per la seua escassesa i està legalment protegida

Gallet Morat (“Linaria Depauperata”)

. Herba perenne, amb una tija prima i ascendent, amb grans flors de color rosat

que floreix d'abril a juny en llocs rocosos i secs de la muntanya. És valorada per la seua activitat fortament laxant i diurètica i per tractar malalties hepàtiques i problemes de pell.És una espècie que es troba vigilada.

Herba Pinzell

(“Coris monspeliensis”)

Petita mata que no sol tenir més de 20 cm d'alçada, amb

ramificacions des de la base. Totes les branques estan cobertes per fulletes de color rosa i floreix des del final de la primavera fins a prop de l'estiu.

El pinell s'ha emprat en la medicina casolana tradicional per curar ferides i fractures, car hom afirma que té la propietat de soldar els ossos.

També es va utilitzar contra la diarrea, la neumonia i la sífilis

Bracera (“Centaurea Aspera”)

Herba dels camps de secà, molt ramificada i de tiges de tacte dur i

llenyós, de fulles lineals de color grisenc i amb algunes dents i de flors de color morat.

Floreix a la primavera, però pot estar florida casi en qualsevol moment de l'any.

S’utilitza per dispèpsia hiposecretora, disquinèsia, hepatobiliar, diabetis i anorèxia (no nerviosa).

Bufalaga Tintòria (“Thymelaeae tinctoria”)

Mata que acompanya el romaní a les brolles més

seques, de tendència continental. Les seues petites fulles crasses denoten l'adaptació al secà. La bufalaga tintòria té una vistosa floració primerenca.

Antigament s'utilitzava com a purgant mitjançant la cocció de les seues fulles. Però s'ha d'anar amb molt de compte a l'hora d'usar-la perquè pot ser molt perillosa.

Saponària petita

(“Saponaria ocymoides”)

Mata de port reptant, de la família

cariofil·làcies. Les fulles són oposades, ovades, petites i sovint una mica piloses. A finals de primavera i a començaments d'estiu, la mata sencera de sabonera petita es cobreix de flors vistoses disposades en inflorescència en dicasi.És una planta d'afinitat rupícola, comuna als terrenys pedregosos, però que es troba també als prats i a les brolles.

Gerani de Roca

(“(Erodium Petraeum)”)

També anomenat Cargola o Cargola de Roca

Herba llenyosa, amb fulles dividides de color cendra i flors rosades o liliàcies, que habita a les fissures i represes dels penyals calcaris ombrejats muntanyencs i que floreix d'abril a juny.

S'utilitza per a combatre la febre, la retenció d'orina i contra cops i caigudes.

Sàlvia de

Roca (“Salvia blancoana ssp.

Mariolensis”)

També anomenada Sàlvia de Mariola, té les

fulles ovalades de color verd grisenc i flors de color rosat-violaci. Creix als matollars calcaris muntanyencs entre 700 i 1200 metres a llocs assolellats entre maig i juny.

.Combat el mal alé. S'empra principalment per a aromatitzar plats de carns i peixos grassos.

Campanetes de Cingle

(Campanula Hispanica)

Herba de fulles primes que pot arribar fins als 25 centímetres , amb flors de color blau-

liliàcies en forma de campana. Floreix de juny a juliol

Es pot trobar a les zones rocoses de La Replana.