hefest vulcà
TRANSCRIPT
HEFEST_VULCÀ
Toledo Museum of Art, Toledo,
Ohio, USA, 430 - 420 aC
El naixement d’Hefest En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i Hera. És
el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana. Encara que algunes notícies sostenen que era fill només d’Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena.
Algunes llegendes sostenen que la seva mare Hera el va expulsar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat; unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui el va llançar a causa d'una conspiració d'Hera i Hefest per a enderrocar-lo. Sigui d'una manera o d'una altra, el seu cos va caure al mar on dues nereides, Tetis i Eurínome, el van recollir i el van cuidar a l'illa de Lemnos fins que va créixer.
El naixement d’Hefest
Hefest, expulsatde l’Olimp, va cauredurant un dia, motiu
pelqual es quedà coix,fins que fou dut a l’illadeLemnos.
Piero di Cosimo, 1495-1505.
La farga d’HefestHefest va anar creixent i es va fer un hàbil artesà enl'elaboració del ferro i altres metalls.Hom creia que el taller d'Hefest estava situat sotal'Etna. Allà, amb una inigualable destresa que admiratothom, fabrica, ajudat pels Ciclops, els llamps deZeus, armes per a déus i herois i qualsevol objecte demetall. Les seva capacitació tècnica no té límits: arribaa crear autòmates que li fan de servidors. Els seus atributs són les eines de ferrer.
Vulcà forjant els raigs de Júpiter
Exiliat a l’Hades, Hefest,forja els raigs del déusuprem, ajudat pel Ciclop,el gegant d’un sol ull.
Rubens, Pedro Pablo, Museo del Prado, 1636 - 1637
La farga d’Hefest
Apol·lo, coronatamb el llorer, entraa la farga d’Hefest,per tal d’avisar-lo
del’adulteri de la sevaesposa Afrodita
ambel déu de la guerra,Ares.
Velázquez, Diego,Museo del Prado,1630.
La farga d’Hefest
Bassano, Jacopo; 1585
La farga d’Hefest
Venus i Cupido a lafarga de Vulcàsimbolitzen el foc.
Palomino y Velasco,Acisclo Antonio;
1700.
Afrodita, l’esposa d’Hefest
La visita de Venus a Vulcà; Francois Boucher; s. XVIII
Els amors d’Ares i AfroditaL’adulteri d’Afrodita amb Ares va durar molt,però el seu marit Hefest no se’n va assabentar fins alcap de força temps, quan Hèlios, el Sol, que els vaveure des de dalt el cel “tots dos units en l’amor” alpalau on vivia el matrimoni, li ho va explicar. Enfurit,Hefest va ordir un pla per venjar-se'n. Va fabricaruna xarxa irrompible, la va col·locar sobre el llitconjugal i va fingir que se n'anava a Lemnos. Ares elva veure marxar i va córrer al palau d'Hefest per estaramb Afrodita.
Els amors d’Ares i AfroditaEn el moment en què tots dos es van posar al llit, laxarxa els va caure al damunt i els va deixarimmobilitzats. Tot seguit va tornar Hefest, avisat perHèlios, i a grans crits va fer venir els altres déus, quevan contemplar l'espectacle amb un "riureinextingible", però no sense una punta d'enveja perqui compartia el llit amb la bella Afrodita. Després defer-se pregar molt i de comprometre una
compensacióeconòmica, Hefest va accedir a amollar-los. Tots dosamants van sortir corrents, avergonyits, i van
ocultar-se per separat durant una bona temporada.
Els amors d’Ares i AfroditaVenus estàreclinada i el seumarit, el vellHefest, s’acosta idescobreix elpubis de la sevaEsposa. Al darrera
hiha Cupido que
dormal bressol; i sota
del llithi ha l’amantd’Afrodita, Ares.
Tintoretto, AltePinakothek deMúnich,1555
Afrodita a la farga d’Hefest
Louis Le Nain, 1641Reims, Museo de
Saint-Denis.
Afrodita a la farga d’Hefest
Venus en la farga de Vulcà; J. van Kessel. Museu del Hermitage, 1662
Afrodita a la farga d’Hefest
Frans Floris Flandes, Staatliche Museen, Berlín; 1560-64
Les armes d’Eneas
Venus demana a Vulcàarmes per a Eneas.
Anthony van Dick.Museu del Louvre,
Paris.
Les armes d’Eneas
Afrodita demana aHefest la construccióde les armes d’Eneas.
François Boucher;Museu del Louvre,
1732.
Les armes d’Eneas
Hefest entregaa Afrodita lesarmes per aEneas.
Fr. Boucher;
1757
Les armes d’Eneas
Afrodita entrega les
armes d’Hefest aEneas.
Pompeo GirolamoBatoni, 1748
Hefest i Tetis
Tetis demana aHefest la
construcciód’unes armes per aAquil·les.
Kylix, 480 aC.
Hefest i Tetis
Tetis en eltaller d’Hefest;
Fresc de Pompeia
Hefest i Tetis
Àmfora clàssica, 480 aC.
Hefest i TetisHomero Ilíada XVIII, 368-461 (Traducción de Luis Segalá y Estalella).
…Tetis, la de los argentados pies, llegó al palacio imperecedero de Hefesto,que brillaba como una estrella, lucía entre los de las deidades, era de bronce yhabíalo edificado el Cojo en persona. Halló al dios bañado en sudor ymoviéndose en torno de los fuelles, pues fabricaba veinte trípodes que debíanpermanecer arrimados a la pared del bien construido palacio y tenían ruedas
deoro en los pies para que de propio impulso pudieran entrar donde los dioses secongregaban y volver a la casa. ¡Cosa admirable! Estaban casi terminados,faltándoles tan sólo las labradas asas, y el dios preparaba los clavos parapegárselas. Mientras hacía tales obras con sabia inteligencia, llegó Tetis, ladiosa de los argentados pies. La bella Caris, que llevaba luciente diadema y eraesposa del ilustre Cojo, viola venir, salió a recibirla, y, asiéndola por la mano, ledijo:—¿Por qué, oh Tetis, la de largo peplo, venerable y cara, vienes a nuestropalacio? Antes no solías frecuentarlo. Pero sígueme, y te ofreceré los dones dela hospitalidad.
Hefest i Tetis Dichas estas palabras, la divina entre las diosas introdujo a Tetis y la hizosentar en un hermoso trono labrado, tachonado con clavos de plata y provisto
deun escabel para los pies. Y llamando a Hefesto, ilustre artífice, le dijo:
— ¡Hefesto! Ven acá, pues Tetis te necesita. Respondió el ilustre Cojo de ambos pies: — Respetable y veneranda es la diosa que ha venido a este palacio. Fue misalvadora cuando me tocó padecer, pues vine arrojado del cielo y caí a lo lejospor la voluntad de mi insolente madre, que me quería ocultar a causa de la
cojera.Entonces mi corazón hubiera tenido que soportar terribles penas, si no mehubiesen acogido en el seno del mar Tetis y Eurínome, hija del refluenteOcéano. Nueve años viví con ellas fabricando muchas piezas de bronce –broches, redondos brazaletes, sortijas y collares- en una cueva profunda,rodeada por la inmensa murmurante y espumosa corriente del Océano. Detodos los dioses y los mortales hombres sólo lo sabíanTetis y Eurínome, lasmismas que antes me salvaron…
L’escut d’Aquil·les
Tetis al costat d’Hefest que elabora l’escutd’Aquil·les.
Pervivència de l’escut d’Aquil·les
Hefest i AtenaLuciano, Diálogos de los dioses VIII (Traducción Grupo Tempe)
Hefesto: Aunque sea contra mi voluntad, daré el golpe. ¿Qué otracosa puedo hacer, si tú lo ordenas?... ¿Qué es esto? ¿Una doncellaarmada? Grande era el mal que tenías en la cabeza, Zeus. Con razónestabas tan irritable, puesto que bajo tu cerebro estabasengendrando una doncella tan grande, y armada por añadidura. Sinque tú lo supieras, tenías un campamento por cabeza. Y ella salta, ybaila danzas pírricas, agita el escudo, blande la lanza y está llena defuror divino. Y, lo que es más importante, en poco tiempo se ha puestobellísima y ha llegado a la flor de la edad. Es cierto que tiene los ojosverdes, pero también esto la embellece, haciendo juego con el casco.Por todo ello, Zeus, dámela en matrimonio como pago por misservicios de comadrona.
Hefest i Atena
Hefest en el naixement d’Atena; 560-550 aC
Hefest i Atena
Atena conservà sempre la virginitat, tot i que crià un fill. En efecte, unavolta que anà a la farga d'Hefest per encarregar-li unes armes, el déu
ferrerintentà violar-la sense assolir-ho. Però en el forcejament Hefest ejaculàsobre la cuixa d'Atena, la qual s'eixugà amb un floc de llana i el llençà aterra. Del contacte del semen amb la terra nasqué Erictoni. Atena
recollíl'infant i el confià dins una cistella a Pàndrosos, filla de Cècrops, el
primerrei atenès, prohibint-li que la destapés, perquè tenia la intenció de
criar-loen secret com si fos el seu fill. Però les germanes de Pàndrosos nopogueren reprimir la curiositat i obriren a cistella, on descobriren la
criaturaamb una serp, que les atacà i els provocà la mort. Erictoni fou educat altemple de la deessa, a l'Acròpolis, i esdevingué rei d'Atenes
Hefest i Atena
• Higino, Fábulas 166, 3 (Trad. Grupo Tempe)
Neptuno, que era enemigo de Minerva, instigó a Vulcano apedir en matrimonio a Minerva. Habiéndolo conseguido,cuando llegó al tálamo, Minerva defendió su virginidad con
lasarmas, siguiendo el consejo de Júpiter. Mientras luchabanentre sí, cayó a tierra el semen de Vulcano, del cual nació
unniño que tenía la parte inferior de serpiente. Al niño lo
llamaronErictonio.
Hefest i Atena
Paris Bordone; Kress Study Collection, 1555-1560
El naixement d’Erictoni
Hefest i Atena presencien el naixement d’Erictoni; 460 aC
Hefest i Pandora
Hesíodo, Trabajos y días 60 ss.
Ordenó (Zeus) al muy ilustre Hefesto mezclarcuanto antes tierra con agua, infundirle voz yvida humana y hacer una linda y
encantadorafigura de doncella semejante en rostro a lasdiosas inmortales.
Hefest i Pandora
Hefest crea Pandora 475-425 aC
Vulcà
Anònim, Museo del Prado,Segle XVI
Prometeu encadenat per Hefest
Dirck van Baburen, 1623
Hefest i Eol
Cosimo, Piero di; National Gallery of Canada, Ottawa, 1495-1500