Gu

stav

Mah

ler

Juge

ndor

ches

ter

Lei

f O

ve A

nd

snes

09Dilluns, 18 de març de 201320.30 h — Sala de Concerts

Gustav Mahler Jugendorchester

Leif Ove Andsnes, pianoHerbert Blomstedt, director

I

Ludwig van Beethoven (1770-1827)Concert per a piano i orquestra núm. 4, en Sol major, op. 58 33’ Allegro moderato Andante con moto Rondo: Vivace

II

Ludwig van BeethovenSimfonia núm. 7, en La major, op. 92 34’ Poco sostenuto - Vivace Allegretto Presto Allegro con brio

Palau 1002012 —2013

Catalunya Música emet en directe aquest concert. Per tornar-lo a escoltar, consulteu la programació a www.catmusica.cat

Gràcies!

Mecenes d’honor

Tots sou part del Palau

Col·laboradors

Amics Benefactors: Agefred, S.A. — Ascensores Jordà, S.A. — Clos Interiors, S.L. — Eurofirms S.L.U.Fundació Antoni Serra Santamans — Horaci Miras Giner — Quadis — Selmar, S.A. — Teatre Romea

— Aena— Aenor— Almirall, S.A.— Autoritat Portuària de Barcelona— Bagués-Masriera Joiers— Basi, S.A.— Bodegues Sumarroca— Canon España, S.A.— Caprabo— Cobega— Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

— Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports— Deloitte— El Mundo— El Punt Avui— Esteve— Europa Press de Catalunya, S.A.— Expansión— Fluidra— Fundació Castell de Peralada— Fundació Puigvert— Hoteles Catalonia

— HP— La Xarxa— Loteria de Catalunya— Mémora— Miquel Alimentació Grup— Nestlé España, S.A— RAC1/RAC105— Reial Automòbil Club de Catalunya— Roca Junyent, S.L.— Unnim Caixa / Unnim BBVA

Mecenes Protectors

La recerca constant

El Concert per a piano núm. 4 de Beethoven es va estrenar el 1807 al palau del seu protector, el príncep Lobkowitz. Campió de la llibertat, de l’artista com a persona que marca el futur, Beethoven –en realitat no existeix l’art sense una complicitat social– va ser sostingut pel mecenatge nobiliari. “Per primera vegada en la vida d’un músic, s’esdevé de manera efectiva que unes quantes persones benestants es van encarregar de conservar-li la seva independència de la manera que ell la comprenia”, diu Wagner, que coneixia bé aquestes qüestions. Aquest Concert núm. 4 ens mostra un Beethoven llunyà de la Simfonia núm. 7, profundament líric, transparent, fidel a la forma, amb sonoritats suaus, amb tonalitats plàcides. És el piano el que, breu i amb claredat –al contrari de l’habitual en els seus tres anteriors–, obre el Concert, respost per una llarga exposició orquestral que subratlla intenció de diàleg, la seva quinta essència. L’artista individu pren lloc en la nova escena, i desplega una enorme ambició d’idees en les parts solistes, en les cadències. Beethoven mateix va deixar escrites aquestes parts a solo en les quals abunda el virtuosisme; resulta clara la introversió del segon moviment en què el diàleg és molt marcat amb la veu cantant del pianista, subtil i profund, que ens deixa sense respirar. Un final festiu, puixant i ple d’alegria, amb el diàleg gairebé captivador, completa aquesta obra magistral.

La Simfonia núm. 7 en La major s’estrena el 1913 en un ambient marcial, d’entusiasme per la derrota de Napoleó, i és un exemple clar de les circumstàncies socials. Els temes destil·len ritme, les seqüències de la corda s’enlairen cap a la llum; els temes repeteixen una nota o un acord, els vents destaquen sempre, encara que l’“Allegretto” comença a la corda. En el tercer movimient, Presto, dóna protagonisme al timbal i canvia la seva afinació per accentuar el tema (la nota La és una constant destacada de l’obra des del començament i aquí la subratlla), la qual cosa el fa també protagonista del Trio central escrit en Re major. El final és apoteòsic sense embuts. Gairebé de forma automàtica en escoltar una simfonia de Xostakóvitx s’estableix una relació amb el règim soviètic. És difícil apartar la música dels contextos socials. I Beethoven, més que una excepció, n’és un exemple. La seva concepció de la llibertat s’estremeix amb l’ocupació francesa de la seva ciutat d’adopció. Les invasions napoleòniques el van fer treballar enmig dels sorolls de la batalla, estremit amb el so de canons, els tambors militars i els crits de la misèria. I això va alimentar contradiccions en el seu compromís inicial amb la Revolució Francesa. Allunyat aquest risc, al qual havia dedicat gestos patriòtics,1 celebra fins i tot La victòria de Wellington, o de Vitòria, quan fa ara 200 anys Sant Sebastià quedava en cendres. I tot això està darrere de la seva Setena Simfonia, especialment el seu sentit alliberador, estrenada quan les boires napoleòniques s’esvaïen. Beethoven acabava d’entrevistar-se amb Goethe, en els versos del qual havia llegit reflexos de l’home buscat. Goya –en la seva lluita per la llibertat– és un paral·lel en la plàstica.

Jorge de Persia, crític musical

1. Beethoven escriu per a un reclutament de voluntaris el Cant de l’adéu als ciutadans de Viena; i l’abril de

1797, coincidint amb l’entrada de Napoleó a Àustria, l’himne Som un gran poble alemany.

Palau 100

Comentari del programa

Discografia

L. van Beethoven: Concert per a piano i orquestra núm. 4, en Sol major, op. 58Daniel Barenboim, piano i direcció. Orquestra Filharmònica de Berlín. Emi.

Maurizio Pollini, piano. Orquestra Filharmònica de Berlín. Claudio Abbado, director. Deutsche Grammophon.

Alfred Brendel, piano. Orquestra Filharmònica de Viena. Simon Rattle, director. Philips.

Wilhelm Kempff, piano. Orquestra Filharmònica de Berlín. Ferdinand Leitner, director. Deutsche Grammophon.

Stephen Kovacevich, piano. Orquestra Simfònica de la BBC. Colin Davis, director. Philips.

Arthur Schnabel, piano. Orquestra Philharmonia. Issai Dobroven, director. Testament.

Claudio Arrau, piano. Staatskapelle Dresden. Colin Davis, director. Philips.

Krystian Zimerman, piano. Orquestra Filharmònica de Viena. Leonard Bernstein.

L. van Beethoven: Simfonia núm. 7, en La major, op. 92Orquestra Filharmònica de Viena. Carlos Kleiber. Deutsche Grammophon.

Orquestra Simfònica de Londres. Pierre Monteux, director. Decca.

Orquestra Filharmònica de Viena. Wilhelm Furtwängler, director. Deutsche Grammophon.

Orquestra Philharmonia. Otto Klemperer, director. Emi.

Orquestra Filharmònica de Berlín. Herbert von Karajan. Deutsche Grammophon.

Orquestra de Cleveland. George Szell, director. Sony.

Orquestra de Cambra d’Europa. Nikolaus Harnoncourt, director. Teldec.

Orquestra del Segle XVIII. Frans Brüggen, director. Glossa.

Orchestre Révolutionnaire et Romantique. John Eliot Gardiner. Archiv Produktion.

Selecció a càrrec de Javier Pérez Senz, periodista i crític musical

CONCERTS ALPALAU DE LA MÚS ICA CATALANA

INFORMACIÓI VENDA

Taquilles del Palaude la Música902 44 28 82

www.palaumusica.cat

26 I 27 DE MAIG DE 2013 · 21.00 HPetit Palau

COR JOVE DE L’ORFEÓ CATALÀ “ARS MUSICAE” ORQUESTRA BARROCA

ESTEVE NABONA, direcció musical MARC ROSICH, direcció escènica

H. Purcell: Dido & Aeneas

Preu: 28 €

Gustav Mahler Jugendorchester

Fundada a Viena la temporada 1986-87 per iniciativa del seu actual director titular, Claudio Abbado, i premiada per la Fundació Cultural Europea el 2007, està considerada una de les principals orquestres de joves del món.

A més de donar suport a la tasca dels joves músics, Abbado ha dedicat un interès especial a fer possible que els joves austríacs poguessin tocar amb els seus col·legues de les llavors encara repúbliques socialistes de Txecoslovàquia i Hongria. Així, la Gustav Mahler Jugendorchester (GMJO) va ser la primera orquestra internacional de joves que va oferir audicions obertes als països de l’antic Bloc de l’Est. El 1992, l’orquestra es va obrir a músics de fins a vint-i-sis anys, provinents de tot Europa. Rep el patrocini del Consell Europeu.

Les seves audicions tenen lloc cada any en més de 25 ciutats europees: un jurat autoritzat per Claudio Abbado realitza la selecció entre els gairebé 2.000 candidats. Els membres del jurat són destacats intèrprets, també responsables de la preparació del repertori de cada secció individual de la GMJO durant els períodes d’assaig.

El seu repertori en gira va des de la música clàssica fins a la contemporània, amb un èmfasi especial en les grans obres simfòniques dels períodes romàntic i romàntic tardà. El seu alt nivell artístic i reconeixement internacional han atret molts dels directors i solistes més importants per col·laborar-hi. Des de la seva fundació, l’han dirigit Abbado, Bolmstedt, Boulez, Whun-Chung, Sir Colin Davis, Eötvös, Iván Fischer, Gatti, Haitink, Jansons, Jordan, Metzmacher, Nagano, Neumann, Nott, Ozawa, Pappano i Welser-Möst. Entre els solistes que hi han col·laborat, figuren Martha Argerich, Yuri Bashmet, Lisa Batiashvili, Renaud i Gautier Capuçon, Matthias Goerne, Susan Graham, Thomas Hampson, Leonidas Kavakos, Ievgueni Kissin, Christa Ludwig, Radu Lupu, Yo-Yo Ma, Anne-Sophie Mutter, Anne Sofie von Otter, Maksim Vengerov i Frank Peter Zimmermann.

Ha estat convidada habitual dels festivals i auditoris més importants, com la Gesellschaft der Musikfreunde de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam, Suntory Hall de Tòquio, Mozarteum de Buenos Aires, Festival de Salzburg, Festival de Pasqua de Salzburg, Festival d’Edimburg, BBC Proms, Semperoper de Dresden i Festival de Lucerna.

Molts antics membres de la GMJO formen part avui de les principals orquestres europees, alguns d’ells en les places d’intèrprets principals del seu instrument.

Recentment va ser anunciat un projecte d’intensa labor conjunta amb la prestigiosa Staatskapelle Dresden, que inclou concerts i activitats que involucren els membres d’ambdues agrupacions.

La Gustav Mahler Jugendorchester és ambaixadora de l’UNICEF Àustria.

Patrocinadors de l’Orquestra:

Palau 100

Biografies

Herbert Blomstedt, director

Nascut als Estats Units de pares suecs, va començar l’educació musical a la Reial Acadèmia de Música d’Estocolm i a la Universitat d’Upsala. Més endavant va estudiar direcció a la Juilliard School, música contemporània a Darmstadt i música antiga a l’Schola Cantorum Basiliensis. Va col·laborar amb Igor Markevich a Salzburg i amb Leonard Bernstein a Tanglewood.

El febrer de 1954 va debutar com a director al capdavant de la Filharmònica d’Estocolm. Ha estat director titular de la Filharmònica d’Oslo i de les orquestres de la Ràdio de Suècia i de Dinamarca. Del 1975 al 1985 va ocupar el lloc de director titular de l’Staatskapelle Dresden, amb la qual ha fet gires per més de vint països europeus, els Estats Units i el Japó. Continua la col·laboració amb aquesta orquestra, de la qual el 2007 va rebre la Medalla d’Or d’Honor.

És director llorejat de la San Francisco Symphony, de la qual va ser director titular del 1985 al 1995. Durant el seu lideratge, van actuar a les principals sales i festivals d’Europa (Edimburg, Salzburg, Munic, Lucerna, etc.). Del 1996 al 1998 va ser director titular de la NDR Symphonieorchester Hamburg. Al començament de la temporada 1998-99, va succeir Kurt Masur com a director de la Gewandhausorchester de Leipzig, càrrec que va mantenir fins al 2005. Com a director honorífic d’aquesta agrupació, la dirigeix sovint. Quatre orquestres més l’han distingit com a director honorífic: NHK Symphony del Japó, les orquestres de la Ràdio de Suècia i de Dinamarca i la Bamberger Symphoniker.Com a director convidat, ha actuat amb la Berliner Philharmoniker, Münchner Philharmoniker, Symphonieorchester des Bayerischen Rundfunks, Royal Concertgebouw Orchestra, Wiener Philharmoniker, Orchestre de París, Israel Philharmonic, les simfòniques de Montreal, Boston, Chicago i Cleveland i les filharmòniques de Nova York i Los Angeles. L’any 2011 va debutar al capdavant de la Wiener Philharmoniker, amb la qual féu una gira l’estiu de 2012.

La seva extensa discografia inclou més de 130 obres amb l’Staatskapelle Dresden, entre les quals totes les simfonies de Beethoven i de Schubert. Amb la Simfònica de la Ràdio Danesa va gravar la integral de l’obra de Nielsen. Amb la San Francisco Symphony va enregistrar en exclusiva per a Decca. Molts d’aquests enregistraments han obtingut premis importants; la seva integral de les simfonies de Sibelius i Nielsen constitueix una referència discogràfica.

La seva activitat amb la Gewandhausorchester de Leipzig ha estat documentada per diversos segells discogràfics: obres de Brahms, Bruckner, Hindemith, Mendelssohn i R. Strauss per a Decca; High Mass de Sandström per a Deutsche Grammophon; Elies de Mendelssohn per a RCA Red Seal i, per a Querstand, l’enregistrament en directe d’una selecció dels concerts a Leipzig, amb la integral de simfonies de Bruckner, editada el 2012.

Herbert Blomstedt, que va celebrar el seu 85è aniversari l’estiu de 2012, ha estat distingit amb diversos doctorats honorífics i és membre de la Reial Acadèmia de Música de Suècia. El 2003 li va ser concedida la Creu Federal del Mèrit d’Alemanya.

Fot

ogra

fia:

@ M

arti

n U

.K. L

enge

man

n

Leif Ove Andsnes, piano

És un dels pianistes més sol·licitats de la seva generació. Col·labora regularment amb les principals orquestres internacionals i ofereix recitals als auditoris més rellevants de tot el món.

També es dedica amb gran interès a la música de cambra; ha participat en el Risør Chamber Music Festival de Noruega i, la propera temporada, serà el director del Festival Ojai Music de Califòrnia.

Aquesta temporada interpreta els Concerts per a piano núm. 1 i 3 de Beethoven a Europa i Amèrica del Nord; realitza una gira interpretant aquestes dues obres amb la Mahler Chamber Orchestra a Itàlia, Lugano, Dresden, Praga i Bergen. Els concerts de Praga seran enregistrats en directe, en el seu debut discogràfic amb el segell Sony Classical, que marca el començament d’un projecte de llarg abast titulat “Beethoven, un viatge”, en el qual interpretarà i enregistrarà els cinc concerts per a piano del compositor. Aquest projecte està patrocinat per la Fundació Stifelsen Kristian Gerhard Jebsen, de Bergen, per honorar la memòria de Kristian Gerhard Jebsen i la seva contribució al comerç naval noruec i internacional.

Altres actuacions destacades d’aquesta temporada inclouen el Concert per a piano núm. 3 de Rakhmàninov a Alemanya, el Japó i Noruega; recitals a Amèrica del Nord, el Japó i Europa, a més d’una gira de recitals pels Estats Units amb el baríton Matthias Goerne, interpretant lieder de Mahler i Xostakóvitx.

La seva discografia comprèn més de trenta enregistraments –recitals, música de cambra i concerts amb orquestra– amb un repertori que va des de Bach fins al moment actual. Leif Ove Andsnes ha estat nominat en vuit ocasions per a un premi Grammy, i en cinc per als Gramophone.

Entre els seus treballs discogràfics més recents, cal destacar els Concerts per a piano núm. 1 i 3 de Rakhmàninov, amb Antonio Pappano i la London Symphony Orchestra, i la integral de Trios amb piano de Schumann, amb el violinista Christian Tetzlaff i la seva germana, la violoncel·lista Tanja Tetzlaff.

Ha estat guardonat com a Comandant del Reial Orde Noruec de Sant Olav i els premis Peer Gynt i Gilmore.

Violins IDiana Tishchenko (concertino)Franz BerlinClémentine BousquetMelanie BroersAlexa Farré-BrandkampLeticia Herranz RubioIrene Hontecillas MontielErzsèbet HutàsLeticia Jiménez IbáñezLiubov KalmykovaNadezda KalmykovaYulia KopylovaAngela Lasota De AndrésJean-Pierre MorelNatalia PolevayaRichard PolleTiphanie TremureauAnne Solveig Weber

Violins IIAnna BaraMatjaž BogatajJulia BrunnerCelia DalmassoJules DussapKonstanze GlanderBeatriz Fe Jara LópezCamille JoubertLucija KrišeljCynthia LomriAnna MatzAlice MilanVerena NotheggerEleonora OswaldNina PircPauline RenkAnaïs SoucailleMariya Strelbitska

ViolesMarie-Louise de JongViolaine DespeyrouxMonika GrimmPerrine GuillemotEva KlambauerCarolin KrügerJákup LützenSantiago Medina GutiérrezJaneks NiklavičsOriane Pocard-Kieny Alejandro Regueira CaumelElsa Seger

Ekaterina TimofeevaJasmien Van HauthemMarco VenturiAlice Marie Weber VioloncelsEmeraude BellierMaruša BogatajAlexandre FougerouxCharles HervetStefanie HuberDomitille JordanKatharina LitschigRaúl Mirás LópezManuel RiederHana StřelcováCaroline Sypniewski

ContrabaixosHugo AbrahamJoaquín Manuel Arrabal ZamoraAnna Gruchmann-BernauRodrigo Guijarro LasherasMartina Higuera LópezSiret LustVojtěch MaradaDaniel PytelHeidi RahkonenPaul Salomon

FlautesMatvey DeminAlissa Rossius

OboèsTiago CoimbraClarisse MoreauLouis Seguin

ClarinetsGonzalo Esteban FranciscoHerbert HacklTomaž Močilnik

FagotsLoïc BernadetMiriam KoflerMathis Kaspar Stier

TrompesFelix BaurAdrián Díaz MartinezNicolás Gómez Naval

Alberto Menéndez EscribanoHéctor Salgueiro García

TrompetesAlfonso Cantó RamónUrška KurbosLukas MüllerBernhard Plagg

TrombonsRory CartmellAdrián Castro Capuz Ross Learmonth

Trombó baixMichael Böhm

TubesMatthew Blunt

PercussionsGabriel BartezzatiAdriaan Feyaerts

ArpaAnna Koim

PianoLukas Maria Kuen

Director musicalClaudio Abbado

Director assistentLeo McFall

Secretaria general Alexander Meraviglia-Crivelli

Administració artística Ileana Steiger

Direcció d’orquestraJulia Pekovics

Director tècnicSebastian Strohal

Marketing & PR Francisco Sassetti

Gustav Mahler Jugendorchester Propers concerts PALAU 100

CONCERT 1212 d’abril de 2013 — 20.30 h

European Union Youth Orchestra, Vladimir Ashkenazy

Daniel Hope, violíVladimir Ashkenazy, director

B. Britten: Montjuïc, suite de danses catalanes (1937)B. Britten: Concert per a violí M. Ravel: suites 1 i 2 de Daphnis et Chloe

CONCERT 114 d’abril de 2013 — 20.30 h

Orquesta Sinfónica de Galicia, Ivan el Terrible

Ewa Podle , contraltValeriano Lanchas, baix barítonSergi López, narradorOrfeó CatalàCor de Cambra del Palau de la Música CatalanaVíctor Pablo Pérez, director

J. Guinjoan: In tribulatione mea invocavi DominumS. Prokófiev: Ivan el Terrible

CONCERT 1022 de març de 2013 — 20.30 h

András Schiff, pianoBeethoven i Clar de lluna

András Schiff, piano

L. van Beethoven: Sonates núm. 19, 20, 11, 12, 13, 14 i 15

Propers concerts al Palau

CICLE D’ORGUE AL PALAUDivendres, 5 d’abril de 201319 h — Sala de Concerts

Bernhard Haas, orgue J. S. Bach: Preludi i fuga en La menor, BWV 543A. Bruckner: Simfonia núm. 6, en La major (versió per a orgue de B. Haas)

CONCERTS SIMFÒNICS AL PALAUDissabte, 23 de març de 201319 h — Sala de Concerts

La 3a de B33thov3namb l’Orquestra Simfònica del VallèsOscar Diago, oboèOrquestra Simfònica del VallèsRubén Gimeno, director V. Pérez: Tres cavallers de la terra blancaR. Strauss: Concert per a oboè i orquestraL. van Beethoven: Simfonia núm. 3, en Mi bemoll major, “Heroïca”

INTÈRPRETS CATALANS AL PALAUDijous, 21 de març de 201320.30 h — Petit Palau

Claret Piano QuartetGerard Claret, violíCristian Ifrim, violaLluís Claret, violoncelMaruxa Llorente, piano

Obres de G. Mahler, R. Strauss, J. Guinjoan i J. Brahms