guix febrer 2015

3
 75 Guix 412 | Febrer 2015 | p. 75-77 RECULL La rateta que llegia a l’escaleta VIVIM DEL CUENTU; MUNTÉ, M. (il·l.) Barcelona. Baula, 2013 Ens trobem davant d’una ver- sió molt lliure del conte tradicio- nal La rateta que escombrava  l’escaleta. Forma part de la col·lecció «Contes Desexpli- cats», fruit de la col·laboració del grup de contacontes Vi- vim del Cuentu i d’una sèrie d’il·lustradors amb molta traça i nesa. L’obra, editada en lletra lli- gada, manté la repetició d’es- tructures que fa previsible el desenvolupament del relat, cosa que tant agrada als més petits. En aquesta versió, però, el que fa decidir la ra- teta és l’últim llibre llegit pel seu pretendent. Es tracta d’un conte divertit que esti- mula i valora, dissimulada- Expressió musical a primària CALDERÓN, D. (ed.) Barcelona. Universitat de Barcelona, 2014 Estem davant d’un llibre que parteix d’una do- ble necessitat: presentar als alumnes de Mestre de Primà- ria uns continguts mínims so- bre l’ensenyament de la música a l’escola i, alhora, oferir, al professorat especia- lista, una actualització con- ceptual i didàctica de la música a primària, mitjançant activitats formals, no formals, interdisciplinàries, inclusives, tecnològiques, presencials, no presencials, individuals, gru- pals i col·laboratives. Tot un seguit d’iniciatives diverses que caracteritzen l’escola d’a- quest inici de segle XXI , sense abandonar les activitats musi- cals més tradicionals i arrela- des al centre docent. El llibre està dividit en sis grans apartats: la música com a eina educativa a primària ment, la lectura i els espais que la promouen, com ara la biblioteca. No sé on tinc el cap BOUCHARD, A.; BLAKE, Q. (il·l.) Barcelona. Combel, 2009 Aquest conte que presentem és especial. D’aparença in- fantil, la fantasia que mostra requereix una certa madu- resa per copsar, apreciar i gaudir del «despropòsit» que «el pare no sabia on tenia el cap...». Les il·lustracions mos- tren el pare sense cap, els lls i la dona fent-li un cap nou de cartró pedra o el cap postís oblidat damunt del llit. El relat desgrana, des del punt de vista dels lls i en clau d’humor, tot el seguit d’a- vantatges i d’inconvenients de viure amb un pare que es va deixar el cap al despatx perquè el necessitava per tre- ballar en un projecte «ultrasu- perimportant». Avantatges, in- convenients i situacions ben diverses que donen peu a re- exionar sobre les nostres ac- tituds i els nostres valors. Ludwig i Frank NEL·LO, D.; ROLDÁN, G. (il.·l.) Barcelona. La Galera, 2011 Ludwig i Frank són dos nens de dos països i entorns fami- liars ben diferents. L’un, ll d’una família aristòcrata ale- manya i l’altre, ll d’una família menestral anglesa. Tot i que representen dues vides molt distintes –l’un obligat a viure sobreprotegit amb motiu d’uns peus supergrossos i l’altre obligat a espavilar-se amb mo- tiu de la pobresa–, descobrei- xen que tenen molt en comú. És un bon relat, àgil i ric, per treballar la diversitat, l’accep- tació d’un mateix i la supera- ció de dicultats. RECOMANACIONS DE BIBLIOMÈDIA C icle inicial      R    e   c  om a  n   a     t           C icle mit  jà      R    e   c  om a  n   a     t           C icle supe r ior      R    e   c  om a  n   a     t           HEM LLEGIT

Upload: bibliomedia

Post on 04-Nov-2015

11 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Recomanacions Mònica Ricart

TRANSCRIPT

  • 75

    Guix 412 | Febrer 2015 | p. 75-77

    RECULL

    La rateta que llegia a lescaleta VIVIM DEL CUENTU; MUNT,M. (ill.)Barcelona. Baula, 2013

    Ens trobem davant duna ver-si molt lliure del conte tradicio-nal La rateta que escombravalescaleta. Forma part de lacollecci Contes Desexpli-cats, fruit de la collaboracidel grup de contacontes Vi-vim del Cuentu i duna sriedil lustradors amb moltatraa i finesa.

    Lobra, editada en lletra lli-gada, mant la repetici des-tructures que fa previsible eldesenvolupament del relat,cosa que tant agrada als mspetits. En aquesta versi,per, el que fa decidir la ra-teta s lltim llibre llegit pelseu pretendent. Es tractadun conte divertit que esti-mula i valora, dissimulada-

    Expressi musical a primria CALDERN, D. (ed.) Barcelona. Universitat de Barcelona, 2014

    Estem davantdun llibre queparteix duna do-ble necessitat:presentar als

    alumnes de Mestre de Prim-ria uns continguts mnims so-bre lensenyament de lamsica a lescola i, alhora,oferir, al professorat especia-lista, una actualitzaci con-ceptual i didctica de lamsica a primria, mitjanantactivitats formals, no formals,interdisciplinries, inclusives,tecnolgiques, presencials, nopresencials, individuals, gru-pals i collaboratives. Tot unseguit diniciatives diversesque caracteritzen lescola da-quest inici de segle XXI, senseabandonar les activitats musi-cals ms tradicionals i arrela-des al centre docent.

    El llibre est dividit en sisgrans apartats: la msica coma eina educativa a primria

    ment, la lectura i els espaisque la promouen, com ara labiblioteca.

    No s on tinc el cap BOUCHARD, A.; BLAKE, Q. (ill.)Barcelona. Combel, 2009

    Aquest conte que presentems especial. Daparena in-fantil, la fantasia que mostrarequereix una certa madu-resa per copsar, apreciar igaudir del despropsit queel pare no sabia on tenia elcap.... Les illustracions mos-tren el pare sense cap, elsfills i la dona fent-li un capnou de cartr pedra o el capposts oblidat damunt del llit.El relat desgrana, des delpunt de vista dels fills i enclau dhumor, tot el seguit da-vantatges i dinconvenientsde viure amb un pare que esva deixar el cap al despatxperqu el necessitava per tre-ballar en un projecte ultrasu-

    perimportant. Avantatges, in-convenients i situacions bendiverses que donen peu a re-flexionar sobre les nostres ac-tituds i els nostres valors.

    Ludwig i Frank NELLO, D.; ROLDN, G. (il.l.)Barcelona. La Galera, 2011

    Ludwig i Frank sn dos nensde dos pasos i entorns fami-liars ben diferents. Lun, fillduna famlia aristcrata ale-manya i laltre, fill duna famliamenestral anglesa. Tot i querepresenten dues vides moltdistintes lun obligat a viuresobreprotegit amb motiu dunspeus supergrossos i laltreobligat a espavilar-se amb mo-tiu de la pobresa, descobrei-xen que tenen molt en com.

    s un bon relat, gil i ric, pertreballar la diversitat, laccep-taci dun mateix i la supera-ci de dificultats.

    RECOMANACIONS DE BIBLIOMDIA

    Cicleinicial

    Rec

    omanat

    Ciclemitj

    Rec

    omanat

    Ciclesuperior

    Rec

    omanat

    HEM LLEGIT

  • Guix 412 | Febrer 2015

    76

    RECULL (valor social i educatiu, mbitsformals i no formals, currcu-lum, msica i atenci a la di-versitat); conceptes bsics enmsica (parmetres del so,elements de la msica, grafies,estils, formes, gneres, instru-ments i agrupacions musicals);educaci vocal (veu del mes-tre, veu de linfant, ensenya-ment de canons i repertori);educaci auditiva (anatomia ifisiologia de loda, escola, pai-satge i ecologia sonora, audi-cions musicals, concertsdidctics, audicions i repertori);educaci rtmica i dansa(ritme, exercicis rtmics, dan-ses i coreografies), i la msicaa laula: recursos didctics(metodologies densenyamentmusical, instruments a laula,usos de les TIC musicals i re-cursos educatius musicals).

    El llibre ha estat realitzat perun equip de professors de laUniversitat de Barcelona, coor-dinats per Diego Caldern,amb una mirada plural i pen-sat per a contextos pedag-gics ben diversos quereflecteixen la realitat de ledu-caci actual a Catalunya.

    Josep [email protected]

    Congrs CientficInternacional sobreAprenentatge iInteraccions a laulaValncia, 13-14 de mar de 2015

    Esdeveniment gratut organit-zat per la Conselleria dEdu-caci, Cultura i Espor t deValncia i el Centre dinvesti-gaci en teories i prctiquessuperadores de desigualtats(CREA) de la Universitat deBarcelona.

    Shi pretn donar a conixerles ltimes investigacions iaportacions teriques sobreel desenvolupament de la-prenentatge, analitzant comincideixen les interaccions alaula en ladquisici efectivadel coneixement.

    http://bit.ly/1BuFo6d

    Ms informaci

    XI Jornades dEducaciEmocional EducaciEmocional i FamliaBarcelona, 20-21 de mar de 2015

    Jornades so-bre educaciemocional or-ganitzades perla Universitat

    de Barcelona i el Grup de Re-cerca en Orientaci Psicope-daggica (GROP).

    Sadrecen a docents i fam-lies i ofereixen la possibilitatdaccedir a 12 tallers de dife-rent temtica i a les ponn-cies segents: Famlies ieducacio emocional (MariaRosa Buxarrais) i Junts perno lligats: la famlia emocio-nalment ecolgica (MercConangla).

    Hi participaran representatsdel Departament dEducaci,del Departament de BenestarSocial i Famlia i dAssocia-cions de Mares i Pares.

    http://bit.ly/1APx1SC

    Ms informaci

    IV Jornades de Relaxacii Meditaci a lEscola Barcelona, 17-18 dabril de 2015

    Esdeveniment organitzat perla Universitat de Barcelona iel Programa TREVA (ICE-UB) sobre el desenvolupa-ment de prctiques datencii concentraci a lescola atravs del mindfulness.

    Amb lobjectiu de divulgaraquesta prctica innovadora,es comptar amb la partici-paci de portaveus de diver-sos projectes, com les WakeUp Schools (Frana) o AulesFelices (Saragossa), aix comles conferncies de msduna dotzena dexperts detot lEstat espanyol i tallersprctics per als docents.

    http://relajacionymeditaciones-

    cuela.com/

    Ms informaci

    TROBADES

  • Guix 412 | Febrer 2015

    77

    Jornada dHomenatge a Carme Barba Barcelona, 25 dabril de 2015

    Lassocia-ci Web-QuestCatha organit-zat pel 25dabril unajornada enhomenatge

    a Carme Barba, mestra i pe-dagoga digital i cofundadorade lentitat, que va morir elmes de setembre passat.

    Sota el ttol Una altra escolas possible es pretn parlarde metodologies educativesinnovadores, com les web-questes. A ms, sha convo-cat el 2n Concurs deWebquests Premi CarmeBarba amb lobjectiu dincen-tivar la creaci i implementa-ci daquesta eina a lesaules, tot mostrant les crea-cions dels docents.

    http://bit.ly/151ZTdm

    Ms informaci

    VIDEOMAT 2015 Inscripcions fins al 6 de mar de 2015

    Projecte adreat a alumnatde totes les edats que con-sisteix en lelaboraci de v-deos que donin resposta auna pregunta on es posin demanifest les aplicacions de lesmatemtiques o la seva pre-sncia en lentorn.

    Tamb sofereix una formacide suport oberta a tot el pro-fessorat sobre el tema de lacreaci audiovisual com a re-curs didctic.

    www.videomat.cat/

    Ms informaci

    Fer mapes conceptualsen lnia

    Existeixen diverses eines almercat que permeten fer ma-pes conceptuals de formamolt senzilla. Les ms com-plexes i tamb amb msprestacions sn de paga-ment, per tamb nhi ha degratutes, entre les quals, perla facilitat ds que presenten,trobem www.bubbl.us iwww.examtime.com/es

    La primera t lavantatge deser summament senzilla du-tilitzar i es pot exportar coma imatge. La segona s vi-sualment ms atractiva, espot compartir i imprimir i, ams, nhi ha una versi encastell.

    http://artefactosdigitales.

    com/mapas-mentales-2

    Ms informaci

    Obres dart a labast

    En la imparable pretensique t Google de convertir-seen una mena de gran biblio-teca museu universal a Inter-net, ofereix un espai on espoden veure amb detall i, finsi tot, baixar a gran resoluciimatges de 40.000 obresdart de museus i galeries detot el mn.

    Encara falta molta feina perfer, ats que, de moment, elsmuseus europeus principalsno hi collaboren, per, si hibusqueu, tindreu sorpresesben grates, com ara lesobres principals de Botticellio de Pieter Bruegel, per citar-ne algunes. A ms, es potdesplegar una fitxa amb infor-maci complementria decada obra.

    www.google.com/

    culturalinstitute/project/

    art-project

    Ms informaci

    RECULLCONVOCATRIES WEBS