Guies dArt i Cinema

CINEMA PARADS

(Giuseppe Tomatore, Itlia/Frana, 1989)

GUA DIDCTICA PER AL PROFESSORAT

Autora: MONTSERRAT PLANELLA I SERRA

.xtec cinema

Fitxa tcnica TTOL: Nuovo Cinema Paradiso (Cinema Parads) NACIONALITAT I ANY: Itlia/Frana, 1989. DIRECTOR/A : Giuseppe Tomatore. ACTORS I ACTRIUS: Jacques Perrin (Salvatore), Philippe Noiret (Alfredo),

Brigitte Fossey (Elena), Salvatore Cascio (Salvatore nen), Marco Leonardi (Salvatore jove), Pupella Maggio (madre anciana), Antonella Attili (mare joven), Isa Danieli (Anna), Enzo Cannavale (Spaccafico), Leopoldo Trieste (sacerdot)

GUI: Giuseppe Tomatore MUNTATGE: Mario Mora DIRECCI ARTSTICA: Andre Crisanti PRODUCCI: Franco Cristaldi per Les Filmes Ariane, TF-1, RAI-3. MSICA: Ennio Morricone. FOTOGRAFIA: Blasco Giurato. DURADA: 124 Sinopsi La pellcula es desenvolupa tota en un llarg flashback que narra la infncia i joventut dun reconegut director de cinema (Salvatore o Tot) que torna, un cop ja consagrat, al seu poble natal situat a Siclia, per assistir a lenterrament del seu amic Alfredo, projeccionista del Cinema Nuovo Paradiso. Lenterrament s el punt de partida per explicar la vida del protagonista per tamb la del cinema del poble i la dels canvis daquest produts des de desprs de la Segona Guerra Mundial. Tema principal i possibles subtemes que tracta la pellcula -La incidncia social del cinema. -El cinema com a transmissor cultural. -El cinema com a mitj de comunicaci de masses. -La histria del cinema. -La postguerra italiana. Subtemes -La importncia de lexistncia del cinema en la vida dels pobles. -El seu funcionament tcnic. -Els gneres cinematogrfics. -El cinema com a mitj de propaganda, la censura i el control de la informaci. -El pas del cinema pblic al privat. El cinema com a negoci vinculat a loci. -Laparici de la televisi i la progressiva prdua de popularitat del cinema. -El desplaament del cinema a les grans ciutats. -Laprenentatge sentimental a travs del cinema. -El xoc entre realitat i ficci.

1

Relacions que es poden establir La pellcula de Giuseppe Tornatore, Cinema Paradiso, ens parla de la mgia del mn del cinema, de la importncia social, econmica i cultural daquest mitj, aix com de la seva capacitat per a incidir en laprenentatge i en les formes de pensar i de sentir de la gent. A travs de la histria del petit cinema dun poble de la costa siciliana, sens mostra la fascinaci que provoquen les imatges cinematogrfiques. La presncia del cinema en el poble s relatada a travs de la trajectria vital de Tot, el personatge principal, des de la seva infncia fins a ledat adulta, passant per la joventut. Un flash-back ens trasllada, a linici de la pellcula, dels anys vuitanta fins a mitjans dels anys quaranta, convertint la histria en el record que el propi Tot, ja de gran, t de la seva vida al poble. La pellcula ens explica clarament les vicissituds del Cinema Paradiso fins a la seva decadncia, i les relacions que la gent del poble t amb ell. A travs del film podem apreciar com aquest mitj de comunicaci formava part de la vida del poble, de la memria collectiva dels seus habitants, i tamb dels seus somnis, desigs i fins i tot de les seves formes de pensar. En definitiva del seu imaginari construt a partir de la cultura visual aportada pel cinema. La pellcula realitzada per Tornatore lany 1989, premiada en el Festival de Cannes i posteriorment Oscar a la millor pellcula estrangera, constata la presncia de la memria popular italiana que prov, en bona part, del cinema, i reivindica un cinema popular la presncia del qual s molt estranya avui dia. La situaci una mica en decadncia de la producci i exhibici cinematogrfica a Itlia en el moment de la realitzaci de la pellcula tamb influ en els temes que en ella shi tracten. Objectius formatius -Valorar limpacte i el paper del cinema en la societat. -Entendre que el cinema s un instrument daprenentatge molt important dins el marc duna cultura visual. -Entendre les relacions entre un espai fictici (el de les pellcules) i la realitat (la dels espectadors). -Aprendre a llegir i a interpretar obres cinematogrfiques extraient significats de la totalitat de la narraci per tamb de fragments concrets. -Conixer alguns aspectes de la histria del cinema. -Ser capa dexposar idees i opinions prpies de forma argumentada. -Ser capa dobservar de forma crtica la prpia experincia i el context actual vinculat al cinema. Recomanacions per a visualitzar la pellcula a laula La pellcula es pot visualitzar tota sencera. Desprs durant les activitats es recomana tornar a passar alguns fragments.

2

PROPOSTA DACTIVITATS 1. Abans de veure la pellcula Abans de veure la pellcula seria interessant veure qu saben i entenen sobre el cinema els alumnes. Poden exposar quins hbits tenen respecte a aquest mitj, quan van al cinema, quin tipus de pellcules veuen... Com que la pellcula ens mostra el paper que tenia el cinema en un determinat context, ser interessant un cop vista i treballada, poder tornar a pensar qu passa avui dia amb el cinema i com nosaltres ens hi relacionem. Per aix es proposa fer aquesta prvia. Seria molt til poder ubicar el context geogrfic i histric on t lloc la pellcula. Giancaldo s un poble molt petit de lilla de Siclia. Siclia va ser una de les parts ms pobres dItlia. Lemigraci cap a Amrica, la involuci econmica durant el mandat de Mussolini, el desastre que supos pel pas la guerra, la disminuci de la producci agrcola... A diferncia de la industrialitzaci del nord del pas, la modernitzaci i millora econmica del sud ser molta lenta i tardaran a arribar a Siclia. Cal deixar clar que la pellcula ens ha de servir per aprendre ms coses sobre el cinema i que cal que ens fixem amb alguns elements que seran importants de cara al treball posterior. Es poden donar aquestes tres pautes

-Estar atents en com canvia ledifici del cinema i el poble a mesura que passa el temps i els personatges es fan grans. -Observar la relaci que tenen els personatges amb el cinema (sobretot Alfredo i Tot). -Fixar-se amb el que passa dins la sala del cinema i el tipus de pellcules que shi exhibeixen.

2. Desprs de veure la pellcula

2.1. Activitat prvia : Es proposa fer algunes preguntes per recordar el que hem vist i comenar a incidir en alguns dels temes que tractarem.

1. A on i quan passa la pellcula? 2. Quina importncia creus que t lexistncia del cinema en aquest petit poble? 3. Tha sorprs el que passa a dins del cinema i com la gent va a veure les pellcules? Podeu recordar algunes escenes de com es comporta el pblic? (El pblic a vegades imita, daltres critica, daltres plora. Hi ha una exhibici directe dels sentiments). 3. La msica juga una paper important en la pellcula. Qu recordes della? (temes que es repeteixen, els moments en els qual se senten, si accentua lemotivitat...) 4. Fes un comentari valoratiu sobre la pellcula, sobre si tha agradat o no, perqu i quins aspectes destacaries.

3

2.2. De les expectatives a la realitat : Estaria b parlar una mica del que els ha sorprs de la pellcula. Qu han trobat curis de la societat que es retrata. 2.3. Observaci delements relacionats amb el relat cinematogrfic: Es pot fer un petit reps per entendre alguns aspectes narratius de la histria, tot i que no es pretn treballar-los amb els alumnes. . Lestructura narrativa: Narrativament i un cop estem narrant la histria en flashback, el relat avana seguint el creixement de Tot, els canvis que sofreix el cinema i el desenvolupament del poble. Les vivncies de Tot sintercalen sempre amb moments de projecci dins la sala. Aix la histria tamb circula parallelament a tot de pellcules que es van mostrant i que formaran part de limaginari cinematogrfic de lpoca. . Els personatges: Ms endavant es proposa treballar amb els personatges i la seva relaci amb el cinema. . Els espais i el temps flmic: La histria t lloc a linterior del Cinema Paradiso i per tamb en algunes localitzacions del poble, sobretot la plaa. Cinematogrficament sestableix una relaci constant entre el que passa a dins i el que passa a fora (el mn de la ficci i el de la realitat). Temporalment sestableix la histria com un gran flashback i noms en moments concrets tornem al que seria el temps present de la pellcula. El temps ve regit sobretot pel creixement del mateix Tot, pels esdeveniment histrics i pels canvis urbans que podem detectar a la plaa, que ens illustren canvis de tipus social i econmic. 2.4. Observaci delements relacionats amb el llenguatge cinematogrfic: En la proposta que es fa no es tractaran aspectes concrets del llenguatge cinematogrfic, ja que ens centrarem a parlar ms del cinema des dun punt de vista histric, social i tcnic. Si que cal per veure com a travs del muntatge i dun cert s dels elements visuals sens mostren significats concrets.

4

3. Passat i present del cinema En total es proposen 6 activitats que pretenen treballar el paper social del cinema. Entendre qu representa el cinema en el context de la pellcula i indagar finalment el que representa avui dia pels alumnes. 3.1. El Cinema Parads. Aquesta activitat proposa fer una lectura dels canvis escnics que proporcionen significats no del tot literals. Concretament es vol parlar dels canvis de ledifici del cinema i tamb de la plaa del poble. Ells dos mostren levoluci produda en el si del mn del cinema i tamb en la societat de la postguerra. Seria interessant poder tornar a passar fragments dambds espais. Les preguntes claus serien:

-Enumereu els canvis que es van produint en ledifici del Cinema Parads (mobiliari, estructura, faana, illuminaci... enderrocament final) -Qu signifiquen tots aquests canvis? -Com es comporta la gent dins la sala? Qu fan que no farem mai nosaltres? -El cinema est situat a la plaa del poble. Expliqueu com canvia la plaa del pobl