guia lectura terenci moix
DESCRIPTION
Guia de lectura de la tertúlia literària sobre "El dia que va morir Marylin" de Terenci MoixTRANSCRIPT
PROPERA TERTÚLIA
DIMECRES 5 DE NOVEMBRE 18:30
Publicada l'any 1969, El dia que va morir Marilyn, és un enorme retaule dela vida barcelonina dels anys trenta i la Guerra Civil a través de lamemòria. Aquesta segona novel∙la de Terenci, després de les Onades a unaroca deserta, suposaren la crònica d'una revelació anunciada. No en va unsanys més tard, "a l'època gloriosa de la seva arravatada carrera en català",per dirho en paraules del seu amic Josep Maria Benet i Jornet –Papitu enboca de Terenci– la revista Serra d'Or va fer una enquesta a una vintena decrítics per tal que escollissin els millors títols literaris apareguts entre 1964i 1970. I la millor de tots aquells anys, segons onze dels vint críticsconsultats fou El dia que va morir Marilyn. Els crítics no eren qualsevolcosa: Josep M. Castellet, Miquel Dolç, Pere Gimferrer, Domènec Guansé,Gonçal Lloveras, Joaquim Marco, Joaquim Molas, Francesc Rodón, JosepRomeu i Figueras, Maurici Serrahima i Emili Teixidor.www.escriptors.cat/
Terenci Moix (Barcelona 1942-2003)
Nom amb què fou conegut l’escriptor Ramon Moix i Messeguer.
De formació anàrquica, treballà en tota mena d’oficis. Residí a Londres
(196466). Es donà a conèixer amb La torre dels vicis capitals (1968,
premi Víctor Català). Obtingué el premi Josep Pla
amb Onades sobre una roca deserta (1969) i, el
1970, el premi de la Crítica de Serra d’Or amb El
dia que va morir Marilyn. La seva aportació es
caracteritzà per la incorporació dels valors pop, de
la mitologia, els estereotips i les narratives
procedents del cinema, la revaloració del
melodrama i la imaginativa sadomasoquista a
través de la literatura dels còmics, que a Món
mascle (1971) portà fins als límits. Més tard
publicà Siro o la increada consciència de la raça
(1972, premis Prudenci Bertrana i Crítica de Serra d’Or), Sadístic,
esperpèntic, i àdhuc metafísic (1976, premi Joan Estelrich), i el recull de
contes L’imperi sodomita i altres històries herètiques (1976), al qual
seguiren Lilí Barcelona i altres travestís (1978) i Assassinar amb l’amor
(1979), que recull alguns contes ja publicats a La torre dels vicis capitals
i altres de mutilats o prohibits per la censura. Obtingué el premi Ramon
Llull (1992) i la Lletra d’Or (1993) amb El sexe dels àngels (1992),
sàtira dels cercles intel∙lectuals catalans dels anys seixanta. El 1996
aparegué una nova versió d'El dia que va morir Marilyn, revisada i
completada amb els fragments prohibits per la censura franquista.
Col∙laborà en diaris i revistes, principalment amb cròniques de viatges,
recollides després a Terenci del Nil. Viatge sentimental a Egipte (1971),
Terenci als USA (1974) i reuní entrevistes a Preguntar no és ofendre
(1975). En castellà escriví, entre d’altres, Los cómics, arte para el
consumo y formas “pop” (1968), El sadismo de nuestra infancia (1969),
Hollywood Stories. Sólo para amantes de mitos (1972), Sufrir de amores
(1995) i Mis inmortales del cine, en quatre volums (1996), les novel∙les
Nuestro virgen de los mártires (1982), Amami Alfredo (1984), No digas
que fue un sueño (1986, premi Planeta), La herida de la esfinge (1991), El
amargo don de la belleza (1996, premi Fernando Lara), Venus Bonaparte
(1994), La noche no es hermosa: textos de Eros (1994), Mujercísimas
(1995), El amargo don de la belleza (1997), Chulas y famosas, o bien, la
venganza de Eróstratos (1999) i El arpista ciego (2002), com també els
volums autobiogràfics El peso de la paja (1990), El beso de Peter Pan
(1993) i Extraño en el paraíso (1998). En teatre és autor de Tartan dels
micos contra l’estreta de l’Eixampla, col∙laborà amb J.M. Benet i Jornet
(Quan la ràdio parlava de Franco, 1980) i féu una notable versió catalana
de Hamlet a més d’altres versions i guions per a la televisió (Salomé, La
dama de les Camèlies, Mare i fill S.L., etc.). L’any 2002 l’ajuntament de
Barcelona li atorgà la Medalla d’Or al Mèrit Artístic i el 2005 tingué lloc
la primera edició dels Premis Internacionals TerenciMoix a la millor
trajectòria professional en arts escèniques, cinema i literatura i al millor
llibre de l’any.
© http://www.enciclopedia.cat/
Considerada per la crítica com una gran revelació i un manifest
generacional inestimable, El dia que va morir Marilyn, és un retaule de la
vida barcelonina a través de la memòria. L'itinerari vital dels
protagonistes, dos nois que tenien vint anys el 1962, desenvolupa un
calidoscopi format pels seus records d'infantesa i adolescència el cinema,
els tebeos, l'educació religiosa, enfrontats al record dels seus pares sobre
la Barcelona dels anys trenta i la Guerra Civil. L'autor va fer una revisió
rigurosa de l'obra l'any 1996 i reconstruí els trossos que va tallar la
censura franquista en el seu moment.
T E R TÚL I E S L I T E R À R I E S 2 0 1 4
TERTÚLIES ANTERIORS
2013HELEN GARNER, LA HABITACIÓN DE INVITADOS; VÍCTOR DEL ÁRBOL, LA TRISTEZA
DEL SAMURAI; MONTSE BANEGAS, DOBLES PARELLES; TRUMAN CAPOTE, ASANG FREDA. DAVID SEDARIS, MI VIDA EN ROSE. JORDI PUNTÍ, MALETES
PERDUDES. MILAN KUNDERA, LA IGNORÀNCIA; JOAN SALES, INCERTA GLÒRIA;BALTASAR PORCEL, CAVALLS CAP A LA FOSCA; SÍLVIA ALCÀNTARA, OLOR DE
COLÒNIA; MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN, O CÉSAR O NADA
2014JOHN IRVING, UNA DONA DIFÍCIL; CARLOS ZANÓN, NO LLAMES A CASA; EMILY
BRONTË, CUMBRES BORRASCOSAS; CHRISTOPHER ISHERWOOD, ADÉU A
BERLÍN; GEORGIO BASSANI, EL JARDÍ DELS FINZICONTINI, DORIS LESSING, LA
GRIETA; SÁNDOR MÁRAI L'ÚLTIMA TROBADA; ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL, VICTUS;EULÀLIA SARIOLA, EL MÓN PER UN FORAT;
BIBLIOTECA
JORDI RUBIÓ I BALAGUER
Baldiri Aleu, 6808830 Sant Boi de LlobregatTelèfon: 936 309 760Fax: 936 309 [email protected]santboi.orgwww.culturasantboi.cat
HORARI
• Dilluns, de 15 a 21h• De dimarts a divendres, de 9 a 21h
• Dissabtes, d'11 a 19h
Horari d'estiu• De dilluns a dijous, de 14 a 21h
•Divendres, de 9 a 16h
Tancat• Diumenges i festius
• Setmana Santa de Dijous Sant a Dillunsde Pasqua
• Desembre del 24 al 31
Horari especial de matí de 9 a 16h23 de juny i 5 de gener