gràfic. coleccion dkv de dibujo contemporáneo
DESCRIPTION
Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneoTRANSCRIPT
ORGANIZA Universitat Politècnica de València
Rector de la Universidad
Politécnica de Valencia Juan Juliá Igual
Vicerrector de Cultura Joan B. Peiró
EXPOSICIÓN
Comisaria
y coordinadora general Alicia Ventura
Coordinación salas Lola Gil. UPV
Carlos Ayats. UPV
Josep Pérez i Tomàs. Vicerrector adjunto para la dirección del
Secretariado de Extensión Universitaria. Universidad Miguel Hernández de Elche
Vicerectorat de Cultura. Servei d’Activitats Socioculturals. Universitat Jaume I de Castelló
Montaje y Transporte Free S. L.
CATÁLOGO
Edita Editorial de la UPV / Ref: 2008.2157
Textos Josep Santacreu. Consejero Delegado de DKV Seguros
Alicia Ventura
Traducciones Àrea de Promoció i Normalització Lingüística UPVLambe & Nieto
Diseño y maquetación L3C. Teresa Tomás & Paco de la Torre
Fotografía Pepe CaparrósSalvador AlvaroTogo de Lagasque y otros
Impresión La Imprenta, CGISBN 978-84-8363-241-3
DEP LEGAL xxxxxxxxxxxxx
© de los textos los autores
© de los imágenes los autores
© de la edición
PATROCINADOR
Estas líneas y este catálogo que llega a sus manos aspiran a
dar cuenta de una iniciativa a la que nuestra compañía otor-
ga gran significado: la puesta en marcha de un programa de
apoyo al arte y a los artistas, en particular a los jóvenes artis-
tas necesitados de oportunidades y de espacio para emerger.
Esta nueva tarea que nos imponemos profundiza en la lista de
exigentes compromisos enunciados por la compañía con la
intención de hacerla crecer en responsabilidades y –porq u é
no– en satisfacciones.
Y nada más apropiado que invocar la inspiración en este
momento, para subrayar que a DKV la inspiran el afán de
innovación, que es uno de nuestros principales valores, y
todos aquellos procesos en los que aflora la cre a t i v i d a d ,
latentes siempre en los dominios del arte.
Que las empresas son agentes sociales con capacidad para
desempeñar un rol clave en la vida de sus comunidades, casi
no merece la pena ser subrayado a éstas alturas del siglo XXI.
O f recer mejores productos y servicios, responder al reto de la
innovación en todos los frentes, crear trabajo, riqueza, valor,
visibilidad y futuro, son objetivos en que toda empresa con
estima de sí misma desea pro g re s a r. De ahí el anhelo de la
e m p resa de re t o rnarle a la comunidad una parte del valor
generado en términos económicos, en forma de actuaciones
sociales reconocidas, consensuadas, necesarias, y servicio
d e s i n t e resado a la comunidad, no media mucho más que la
d e t e r m i n a c i ó n .
Lo que nos hace emprender ahora este nuevo camino es una
p rofunda convicción: esta compañía, dedicada en cuerpo y
alma a la salud de las personas, está persuadida de que el
arte es un poderoso aliado de la vida.
Como la Ciencia, el arte nace de una noble conquista huma-
na: la capacidad del individuo de cuestionarse a sí mismo y
cuestionar el mundo, interesarse en profundidad por lo que le
rodea, hacer las preguntas que cuentan. No hay gran distan-
Aquestes línies i aquest catàleg que arriba a les vostres
mans aspiren a donar compte d’una iniciativa a la qual la
nostra companyia atorga una gran rellevància: la posada en
marxa d’un programa de suport a l’art i als artistes, en par-
ticular als artistes joves que necessiten oportunitats i espai
per a emergir.
Aquesta nova tasca que ens imposem aprofundeix en la llis-
ta d’exigents compromisos enunciats per la companyia amb
la intenció de fer-la créixer en responsabilitats i –per què no–
en satisfaccions.
I no hi ha res més apropiat en aquest moment que invocar
la inspiració, per a subratllar que DKV està inspirada per l’a-
fany d’innovació, que és un dels nostres valors principals, i
tots aquells processos en què aflora la creativitat, latents
sempre en els dominis de l’art.
A principis del segle XXI, gairebé no paga la pena de subrat-
llar que les empreses són agents socials amb la capacitat
d’exercir un paper clau en la vida de les seues comunitats.
Oferir millors productes i serveis, respondre al repte de la
innovació en tots els fronts, crear treball, riquesa, valor, visi-
bilitat i futur, són objectius cap als quals tota empresa amb
estima de si mateixa desitja progressar.
D’ací a l’anhel de l’empresa de retornar a la comunitat una
part del valor generat en termes econòmics, en forma d’ac-
tuacions socials reconegudes, consensuades, necessàries i
de servei desinteressat a la comunitat, no hi ha molt més
que la determinació.
El que ens fa empre n d re ara aquest nou camí és una pro-
funda convicció: aquesta companyia, dedicada en cos i
ànima a la salut, està persuadida que l’art és un aliat pode-
rós de la vida.
Com la ciència, l’art naix d’una noble conquesta humana: la
capacitat de l’individu de qüestionar-se a si mateix i de qües-
tionar el món, d’interessar-se en profunditat per allò que l’en-
cia en lo que a motivación compete entre el artista y el cien-
tífico: ambos buscan respuestas, ambos hacen de la obser-
vación su método de penetrar la realidad, ambos anotan infa-
tigablemente, cada uno con las herramientas que les son pro-
pias, los datos que les suministra su fina sensibilidad, Si
encontramos en el Arte esa profunda alianza con la vida y con
ese algo de naturaleza elevada que en abstracto definimos
como Calidad y Excelencia, es bien cierto también que el arte
hace mejores y más ricas nuestras vidas concretas, al ser
capaz de colmarlas de revelaciones: toda revelación es ener-
gía liberada para nuestro crecimiento personal y nuestro dis-
frute. Séneca, el filósofo moralista, allá por el siglo I de nues-
tra época decía con no pocas luces: “La buena salud viene
de la cabeza”. Pues bien, el Arte se presta, en expre s i ó n
p o p u l a r, a “amueblarnos las cabezas” con las mejores inda-
gaciones, visiones y provocaciones, de modo que el vacío no
se adueñe de nosotros y nos pueda dañar. Los frutos con
que el arte nos regala se traducen en experiencias de pleni-
tud. ¿Cómo no van a interesar a una compañía que hace
bandera de la salud y de la vida?
I n t e resar a los jóvenes en la producción y en el disfrute
del arte. Impulsar las carreras de los mejores talentos.
O f recer apoyo, proyección internacional llegado el caso,
y capacidad organizativa. Aprender de la experiencia y
reconvertir ese aprendizaje, como siempre, en valore s
que ilusionen y cohesionen a nuestras propias gentes,
que nos relacionen con ámbitos que destilan ricos conte-
nidos humanísticos y humanizadores. Tal es la onda a la
que pretendemos sumarnos, con el deportivo entusias-
mo que ponemos en las cosas que detectamos como
valiosas para la empresa DKV, su personal y la extensa
red de colaboradores y grupos de interés que entran en
su círculo de influencia y que siempre aspiramos a tener
como socios, cómplices y amigos.
volta, de fer les preguntes que compten. No hi ha una gran
distància, pel que fa a la motivació, entre l’artista i el cientí-
fic: ambdós cerquen respostes, ambdós fan de l’observació
el seu mètode de penetrar la realitat, ambdós anoten infatiga-
blement, cadascun amb les eines que li són pròpies, les
dades que els subministra la seua fina sensibilitat.
Si trobem en l’art aquesta aliança profunda amb la vida i
amb aquesta realitat de naturalesa elevada que definim en
abstracte com qualitat i e x c e l · l è n c i a, és ben cert també que
l’art fa millors i més riques les nostres vides concretes, ja
que és capaç d’omplir-les de revelacions: tota revelació és
e n e rgia alliberada per al nostre creixement personal i el
n o s t re gaudi. Sèneca, el filòsof moralista, cap al segle I de
la nostra era deia, amb no poc d’enteniment: “La bona salut
ve del cap”. Doncs bé, l’art es presta, en expressió popular,
a “moblar-nos el cap” amb les millors indagacions, visions
i provocacions, de manera que el buit no s’apodere de
n o s a l t res i ens puga fer mal. Els fruits amb què ens obse-
quia l’art es tradueixen en experiències de plenitud. Com
no havien d’interessar una companyia que fa bandera de la
salut i de la vida?
I n t e ressar els joves en la producció i el gaudi de l’art.
Impulsar les carre res dels millors talents. Oferir suport, pro-
jecció internacional arribat el cas, i capacitat org a n i t z a t i v a .
A p re n d re de l’experiència i reconvertir aquest apre n e n t a t-
ge, com sempre, en valors que il·lusionen i cohesionen la
nostra gent, que ens relacionen amb àmbits que destil·len
rics continguts humanístics i humanitzadors. Aquesta és
l’onada a què pretenem sumar-nos, amb l’entusiasme
esportiu que posem en les coses que detectem com a
valuoses per a l’empresa DKV, el seu personal i l’extensa
xarxa de col·laboradors i grups d’interès que entren en el
seu cercle d’influència i que sempre aspirem a tenir com a
socis, còmplices i amics.
Las historias de la antigüedad, transmitidas por Plinio, nos
hablan de que el comienzo del dibujo tuvo lugar …cuando una
mujer marcó sobre la pared la sombra arrojada por el rostro de
su amado para preservar un recuerdo de su figura…
GRÀFIC intenta ser un paraguas donde se define el dibujo, en
su concepto más amplio, y que plantea las contradicciones y
los cambios de uso dentro de la teoría del arte y de sus prác-
ticas, un pequeño análisis de la complejidad del proceso de
representación. El conocimiento que se establece a través del
dibujo es algo que se determina previamente al hecho de dibu-
jar, es, como si dijéramos, la formación sentimental del dibu-
jante, por medio de una serie de aforismos que, aunque no
parecen guardar relación con las reglas de la práctica, son
determinantes de la actitud con la que el creador se enfrenta
al hecho de dibujar.
El dibujo se establece siempre como la fijación de un gesto
que concreta una estructura, por lo que enlaza perfectamen-
te con la expresión y la construcción vinculadas al conoci-
miento, a la descripción de las ideas, las cosas y a los fenó-
menos de interpretación basados en la explicación de su sen-
tido por medio de sus configuraciones, siempre, claro está,
que se realice con esta pretensión, pues también los hay
puramente irreflexivos.
Este carácter interdisciplinar y el sentido de nudo entre los
fenómenos objetivos y subjetivos son los que determinan el
valor más sugestivo del dibujo, un equilibrio complicado entre
fenómenos muy diversos (re p resentación, idea, concepto, des-
Les històries de l’antiguitat, transmeses per Plini, ens diuen
que el començament del dibuix va tenir lloc …quan una
dona va marcar sobre la paret l’ombra llançada pel rostre del
seu estimat per a preservar un record de la seua figura…
GR À F I C intenta ser un paraigua on es defineix el dibuix, en
el seu concepte més ampli, i que planteja les contradic-
cions i els canvis d’ús en la teoria de l’art i en les seues
pràctiques, una petita anàlisi de la complexitat del pro c é s
de re p resentació. El coneixement que s’estableix a través
del dibuix és quelcom que es determina prèviament al fet
de dibuixar, és, per dir-ho així, la formació sentimental del
dibuixant per mitjà d’una sèrie d’aforismes que, encara que
no semblen tenir relació amb les regles de la pràctica, són
determinants de l’actitud amb què el creador s’enfronta al
fet de dibuixar.
El dibuix s’estableix sempre com la fixació d’un gest que
concreta una estructura, i per això enllaça perfectament
amb l’expressió i la construcció vinculades al coneixement,
a la descripció de les idees, de les coses i als fenòmens
d’interpretació basats en l’explicació del seu sentit mit-
jançant les seues configuracions, sempre, és clar, que es
faça amb aquesta pretensió, perquè també n’hi ha de pura-
ment irreflexius.
Aquest caràcter interdisciplinari, així com el sentit de nus
entre els fenòmens objectius i subjectius, són els que deter-
minen el valor més suggestiu del dibuix, un equilibri compli-
cat entre fenòmens molt diversos (representació, idea, con-
cripción, abstracción, boceto, prueba, signos, etc.).
Ese hilo mágico que hace que cada representación sea un uni-
verso preciso en el que se instala el sentido del dibujo.
Y esto es, precisamente, en lo que consiste este escrito, en
relacionar a todos los artistas presentes en esta muestra con
el apego o la contradicción a lo que, a lo largo de la historia
del arte, se ha venido definiendo como dibujo. Una serie de
reflexiones y lecturas me han llevado a cuestionarme la raíz
de algunos de ellos. Pero, sin querer pecar de sabia, he prefe-
rido cuestionarlo a sus propios autores para su afirmación, su
asombro o su negación.
Alicia Ventura Podríamos afirmar que
el primer dibujo es la definición del primer
caparazón del espacio íntimo que el artista
determina ante sí mismo, antes de comenzar el
trabajo. ¿Es ésta la función de tus dibujos
o va más allá?
Joël Mestre El dibujo, en mi caso, no siempre
es un recurso de iniciación a un tema, en ocasiones es ya de
por sí una conclusión, la forma idónea de contar algo. Al igual
que sucede con la pintura, con la fotografía, con el texto…, todo
son procesos igualmente íntimos, caminos diferentes que nos
revelan algo distinto de un mismo tema. Pero también es cierto
que el dibujo, unas veces por precario, por directo, o por el
mero proceso de elaboración y uso de unos materiales tan bási-
cos lo hace especialmente noble y evocador.
Chema López Si, la inmediatez de esas prime-
ras marcas sobre la desnudez de un papel es la manera de fijar
una idea del modo más “esquelético”. Otro tema sería, si se
pretende que eso sea un mero paso para la realización de algo
más elaborado y con otros materiales, o si ese esquema tiene
validez por sí mismo. Creo que el protagonismo que vuelve a
cepte, descripció, abstracció, esbós, prova, signes, etc.).
Aquest fil màgic que fa que cada representació siga un
univers precís en què s’instal·la el sentit del dibuix.
I en això, precisament, consisteix aquest escrit, a re l a c i o n a r
tots els artistes presents en aquesta mostra amb l’afecció
o la contradicció a allò que, al llarg de la història de l’art,
s’ha definit com dibuix. Una sèrie de reflexions i lecture s
m’han dut a qüestionar-me l’arrel d’alguns d’ells. Però,
sense voler pecar de sàvia, he preferit qüestionar-ho als
seus mateixos autors perquè ho afirmen, se’n sorpre n g u e n
o ho neguen.
Alicia Ventura Podríem afirmar que el
primer dibuix és la definició de la primera
closca de l’espai íntim que l’artista deter-
mina davant de si mateix abans de començar el
treball. És aquesta la funció dels teus
dibuixos o va més enllà?
Joel Mestre El dibuix, en el meu cas, no
sempre és un recurs d’iniciació a un tema, de vegades ja és,
per si mateix, una conclusió, la forma idònia de contar algu-
na cosa. Igual que passa amb la pintura, amb la fotografia,
amb el text..., tots són processos igualment íntims, camins
diferents que ens revelen alguna cosa diferent d’un mateix
tema. Però també és cert que el dibuix, unes vegades per
precari, per directe, o pel mer procés d’elaboració i ús d’uns
materials tan bàsics, el fa especialment noble i evocador.
Chema López Sí, la immediatesa d’aquestes
primeres marques sobre la nuesa d’un paper és la manera
de fixar una idea de la forma més “esquelètica”. Si es pretén
que això siga un simple pas per a la realització de quelcom
més elaborat i amb altres materials, o si aquest esquema té
validesa per si mateix, seria un altre tema. Crec que el pro-
tener hoy el dibujo, reside precisamente en su sencillez extre-
ma, en la humildad del procedimiento que contrasta con el
mundo que nos rodea donde reina la desmesura tecnología y
el exceso de artificio. Es fascinante la capacidad de atracción
que tiene un buen dibujo, volver a sorprenderse con algo tan
silencioso es muy de agradecer.
Alicia Ventura Un proceso evolutivo,
quizás milenario, nos llevaría de la mera
identificación de formas ilusorias a la simu-
lación, a la ficción, a la construcción de
imágenes con fines mágicos o religiosos por
medio de trazos esquemáticos o formas colore-
adas que representasen ciertas realidades,
como las que cabe observar en las Cuevas de
Altamira. Pero la representación verosímil o
naturalista, lejos de ser lo habitual en la
mayoría de las culturas y civilizaciones, es
la excepción a la norma. Lograda en la anti-
güedad en Grecia, la habilidad para el dibu-
jo realista fue olvidada tras la caída de la
civilización romana, volviéndose a alcanzar
sus logros y recursos tras un largo proceso
de tres siglos que culmina con el renacimien-
to italiano. Por el contrario, en gran parte
de la historia de Occidente, en las civili-
zaciones antiguas, y en la mayoría de cultu-
ras no europeas, el tipo de representación
empleado es más bien conceptual, basado en
imágenes mínimas y en esquemas gráficos muy
simples pero de fácil lectura. Lo importante
es averiguar cual fue la función o requeri-
miento social que se le asignaba a cada ima-
gen. Muchos autores coinciden en señalar que
el propósito y origen de este arte es la
tagonisme que avui torna a tenir el dibuix rau precisament
en la senzillesa extrema, en la humilitat del procediment que
contrasta amb el món que ens envolta, on regna la
desmesura tecnològica i l’excés d’artifici. És fascinant la
capacitat d’atracció que té un bon dibuix, tornar-se a sor-
prendre amb una cosa tan silenciosa s’agraeix molt.
Alicia Ventura Un procés evolutiu,
potser mil·lenari, ens duria de la mera iden-
tificació de formes il·lusòries a la simu-
lació, a la ficció, a la construcció d’imat-
ges amb finalitats màgiques o religioses per
mitjà de traços esquemàtics o formes pintades
que representaren certes realitats, com les
que es poden observar a la cova d’Altamira. Però
la representació versemblant o naturalista,
lluny de ser allò més habitual en la major
part de les cultures i civilitzacions, és
l’excepció de la norma. Aconseguida en l’an-
tiguitat a Grècia, l’habilitat per al dibuix
identidad entre la representación y lo repre-
sentado. Así, un ídolo no sólo es una imagen
del dios sino que asume o encarna su lugar.
Como ha influido el dibujo y la filosofía japo-
nesa en la obra que aquí presentas? Son dibujos,
claramente distintos a la cultura occidental.
Roberto Mollá El arte japonés que más me inte-
resa es aquel en el que el dibujo prevalece sobre la mancha, la
línea clara sobre el gesto de la brocha, la narración de lo coti-
diano sobre el ejercicio espiritual. Desde 1994 colecciono imá-
genes de grabados de los artistas del ukiyo-e y de sus descen-
dientes naturales: los dibujantes de manga y los pintores pop
del movimiento super-flat como Murakami Takashi, Mr. o Ai
Yamaguchi. Esa estética de curvas limpias, colores planos y
personajes sintéticos de grandes ojos es citada en esta serie,
próxima también a cierto constructivismo soviético.
Alicia Ventura En ciertas culturas el
referente más claro para entender las imáge-
realista es va oblidar després de la caiguda
de la civilització romana, i els seus èxits
i els seus recursos es tornaren a aconseguir
després d’un procés llarg de tres segles que
culmina amb el Renaixement italià. Per con-
tra, en gran part de la història d’Occident,
en les civilitzacions antigues i en la major
part de les cultures no europees, el tipus de
representació emprat és més aviat conceptual,
basat en imatges mínimes i en esquemes
gràfics molt simples, però de lectura fàcil.
El que importa és esbrinar quina va ser la fun-
ció o el requeriment social que s’assignava a
cada imatge. Molts autors coincideixen a
assenyalar que el propòsit i l’origen d’aquest
art és la identitat entre la representació i
el que representa. Així, un ídol no solament
és una imatge del déu sinó que assumeix o
encarna el seu lloc.
Com han influït el dibuix i la filosofia
japonesos en l’obra que presentes ací? Són
dibuixos clarament diferents als de la cul-
tura occidental.
Roberto Molla L’art japonès que més m’intere s s a
és aquell en què el dibuix preval sobre la taca, la línia clara
s o b re el gest de la brotxa, la narració de la quotidianitat
s o b re l’exercici espiritual. Des de 1994, col·leccione imat-
ges de gravats dels artistes de l’ukiyoe i dels seus descen-
dents naturals: els dibuixants de m a n g a i els pintors pop
del moviment superflat, com ara Murakami Takashi, Mr. o
Ai Yamaguchi. Aquesta estètica de corbes netes, colors
plans i personatges sintètics d’ulls grans és citada en
aquesta sèrie, que també està pròxima a un cert construc-
tivisme soviètic.
nes empleadas es el mapa, es decir, un tipo de
dibujo basado en convenciones que pretenden
ante todo ofrecer una información con la máxi-
ma claridad. Los mapas son representaciones
gráficas de la realidad, como lo pueden ser un
plano o un grafismo conceptual. Todas estas
formas representativas se relacionan íntima-
mente con la interpretación, con la psicolo-
gía de quien dibuja: como un mapa del tiempo
o una carta astral. ¿Es el dibujo el instru-
mento que mejor te permite plasmar tu mundo?
Regina de Miguel No creo en disciplinas, sino en
modos de hacer, prácticas que en cada momento, en cada
proyecto, sirven mejor a una idea, a una necesidad. El punto
de arranque del conjunto de dibujos “Los dos órdenes” se
encuentra en unos trabajos fotográficos que realicé durante el
año 2006 basados en los mapas geográficos, que ilustran el
desarrollo industrial y la definición realizada por Ignasi de Solá
Morales sobre el término Terrain Vague (como lugar expectan-
Alicia Ventura En algunes cultures, el
referent més clar per a entendre les imatges
emprades és el mapa, és a dir, un tipus de
dibuix basat en convencions que pretenen,
abans que res, oferir una informació amb la
màxima claredat. Els mapes són representa-
cions gràfiques de la realitat, com ho poden
ser un plànol o un grafisme conceptual. T o t e s
aquestes formes representatives es relacionen
íntimament amb la interpretació, amb la psicolo-
gia de qui dibuixa: com un mapa del temps o una
carta astral. És el dibuix, l’instrument que
millor et permet plasmar el teu món?
Regina de Miguel No crec en disciplines, sinó en
maneres de fer, pràctiques que en cada moment, en cada
projecte, serveixen millor una idea, una necessitat. El punt
d’arrancada del conjunt de dibuixos “Els dos ordres” es
troba en uns treballs fotogràfics que vaig fer durant l’any
2006 basats en els mapes geogràfics, que il·lustren el
desenvolupament industrial i la definició feta per Ignasi de
Solà-Morales sobre el terme terrain vague (com un lloc
expectant, potencialment aprofitable i partícip d’una doble
condició: vacant, buit, improductiu..., i al mateix temps
indefinit, sense límits...) unida als futurs abandonats descrits
per Robert Smithson en al·lusió als espais ”buits” que conté
la ciutat i que conformen un entramat d’espais nòmades. El
mapa, el plànol, són les ferramentes bàsiques d’aproxi-
mació lògica, pràctica, als llocs. No a l’espai d’allò simbòlic,
ni al del temps històric. Assenyalar els valors d’aquests llocs
per mitjà dels símbols alterant-ne el significat convencional;
canviar-ne el contingut acostumat: la representació de les
fronteres geogràfiques i dels conceptes econòmics, per un
lloc de memòria, improductiu i amb significats múltiples, vol
dir un intent de dur a terme un aprenentatge nou en la per-
te, potencialmente aprovechable y partícipe de una doble con-
dición: vacante, vacío, improductivo... al mismo tiempo indefi-
nido, sin límites...) unida a los “futuros abandonados” descritos
por Robert Smithson en alusión a aquellos espacios “vacíos”
que contiene la ciudad y que conforman un entramado de
espacios nómadas. El mapa, el plano, son las herramientas
básicas de aproximación lógica, práctica, a los lugares. No al
espacio de lo simbólico, ni al del tiempo histórico. Señalar los
valores de estos lugares por medio de los símbolos, alterando
su significado convencional; cambiar el contenido acostum-
brado: la representación de las fronteras geográficas y los con-
ceptos económicos, por un lugar de memoria, improductivo y
con múltiples significados, significa un intento de llevar a cabo
un nuevo aprendizaje en la percepción del espacio. Estos tra-
bajos registran, dentro de las diferentes formas de representa-
ción convencional cartográfica, contenidos del ámbito perso-
nal y cotidiano, inusual en este tipo de documentos fieles a una
oficialidad, ideología..., para, introduciendo diferentes capas
de significado, ofrecerlos como espacio de libertad, construc-
ción de bioimaginario y percepción simbólica del espacio,
entendidos como una “pequeña conquista documental” con-
tra las lógicas de la utilidad.
Alicia Ventura Buscando definiciones
del dibujo en la Literatura Artística, encon-
tré la de Allori que dice así: “…por dibujo
entiendo toda aquella cosa que se puede for-
mar con el valor o fuerza de la simple línea…
por línea entiendo, como decimos los contor-
nos y en suma toda aquella cosa que no tie-
nen ni sombra ni luz…”. Como relacionas esto
con tu trabajo?
Moisés Mahiques “…la verdad es que quizás para
mi, el dibujo tiene posiblemente otras connotaciones, aunque
cepció de l’espai. Aquests treballs, dins de les difere n t s
m a n e res de re p resentació convencional cartogràfica, registren
continguts dels àmbits personal i quotidià, inusuals en
aquest tipus de documents fidels a una oficialitat, a una ide-
ologia..., per a, introduint-hi diferents capes de significat,
oferir-los com espai de llibertat, construcció de bioimaginari
i percepció simbòlica de l’espai, entesos com una “petita
conquesta documental” contra les lògiques de la utilitat.
Alicia Ventura Cercant definicions de
dibuix en La literatura artística, vaig tro-
bar la d’Allori, que diu així: “…per dibuix
entenc tot allò que es pot formar amb el
valor o la força de la simple línia… per
línia entenc com diem els contorns i, en
suma, tot allò que no té ni ombra ni llum…”
Com relaciones això amb el teu treball?
Moisés Mahiques “... la veritat és que, potser per
a mi, el dibuix possiblement té unes altres connotacions,
p o s i b l e m e n t e me siento cerca de la definición: “por dibujo
entiendo toda aquella cosa que se puede formar con el valor
o fuerza de la simple línea”. Tal vez no lo entiendo la linea sim-
plemente como el contorno, de hecho, creo que esta mucho
más cerca del esqueleto, del recurso primario que desarro l l a
la forma y el contenido. Y para mi, la línea tiene una carga
mucho más compleja que, por supuesto, tiene la sombra y
la luz.”
Javier Velasco C reo que la definición de Allori
es acertada en tanto a la época en la que fue emitida, si no
me equivoco en el Renacimiento. Estamos hablando de
Cristofano Allori parece ser. Es la definición por antonomasia
de lo que se ha considerado toda la vida dibujo. Pero en la
actualidad, el dibujo puede ser considerado de otras muchas
maneras y con una misma base ejecutoria. Me explico: coin-
cido en la definición clásica de que para mi un dibujo d e b e
s e r un trazo no demasiado complejo en su ejecución, de
medios y técnicas económicos, no grandilocuentes en cuan-
to a los formatos y con una síntesis en lo que a la idea se
re f i e re muy clara y concisa. Todo esto, perfecto, pero la evo-
lución y los nuevos materiales hacen que la puesta en esce-
na del dibujo se hayan modificado. En mi caso, al tratarse de
trabajos con tintas (azul de metileno, merc u r i o - c romo, tintas
vegetales...), yo me limito a jugar con los trazos en el sentido
tradicional del dibujo, solo que después juego a que el azar
intervenga en los mismos, ya que en un momento dado de la
ejecución aplico pulverizaciones de líquidos que hacen que el
material se libere de la linea y se expanda en una liberación
de formas y colores que aumentan el poder y la grandeza del
dibujo. Como veras, en mi papel de cre a d o r, solo me limito
en el dibujo a dibujar. Mas tarde es la mancha la que se incor-
pora al dibujo, pero de manera autónoma, para romper la rigi-
dez de la línea. También hay que comprender que en todo mi
trabajo hay una parte de acción a la que no quiero ni debo
encara que és possible que em senta prop de la definició:
“per dibuix entenc tot allò que es pot formar amb el valor o
la força de la simple línia”. Tal vegada no entenc la línia
simplement com el contorn, de fet, crec que està molt més
a prop de l’esquelet, del recurs primari que desenvolupa
la forma i el contingut. I, per a mi, la línia té una càrre g a
molt més complexa que, per descomptat, tenen l’ombra i
la llum.”
Javier Velasco Crec que la definició d’Allori és
encertada tenint en compte l’època en què es va dir, si no
m’equivoque en el Renaixement. Estem parlant de
Cristofano Allori, em sembla. És la definició per
antonomàsia del que s’ha considerat tota la vida dibuix.
Però en l’actualitat, el dibuix pot ser considerat de moltes
a l t res maneres i amb una mateixa base executòria.
M’explique: coincidisc amb la definició clàssica, perquè, per
a mi, un dibuix ha de ser un traç no massa complex en la
seua execució, de mitjans i tècniques econòmics, no
grandiloqüents quant als formats i amb una síntesi pel que
fa a la idea, molt clara i concisa. Tot això, perfecte, però
l’evolució i els materials nous fan que la posada en escena
re n u n c i a r, por formar parte de mi filosofía de trabajo. El movi-
miento que se provoca en los materiales por una incidencia
no premeditada es maravilloso y de resultados sorpre n d e n t e s
que hay que saber canalizar y dosificar. Se que con todo esto
no te estoy contando nada nuevo, pues hemos hablado largo
ya del tema y se que te ha costado alguna discusión en algu-
na ocasión por mi manera de entender el dibujo. Pero, te
hago una pregunta ahora a ti: Acaso no es pictórico y aleja-
do de lo dibujístico el degradado, los matices de tonos, los
b o r rones, los erro res… todo esto que la mayor parte de las
veces se ve reflejado en un dibujo...? Un dibujo completa-
mente limpio e inmaculado carece de vida, al menos así lo
siento yo.
Alicia Ventura Federico Zuccari, decía
que “Diseño (interno) no es materia, no es
cuerpo, no es accidente de sustancia alguna,
sino que es forma, idea, orden, regla y obje-
to del intelecto, donde se expresan las cosas
entendidas…” ¿Son tus formas parte del domi-
nio del espíritu o son simples representacio-
nes geométricas de un lenguaje metafísico?
del dibuix s’haja modificat. En el meu cas, en tractar-se de
t reballs amb tintes (blau de metilè, merc u ro c rom, tintes vege-
tals...), jo em limite a jugar amb els traços en el sentit tradi-
cional del dibuix, només que després jugue a fer que l’atzar
hi intervinga, ja que en un moment determinat de l’execució
hi aplique polvoritzacions de líquids que fan que el material
s’allibere de la línia i s’expandisca en un alliberament de
formes i colors que augmenten el poder i la grandesa del
dibuix. Com pots veure, en el meu paper de creador, en el
dibuix només em limite a dibuixar. Més tard, és la taca la que
s’incorpora al dibuix, però de manera autònoma, per a tren-
car la rigidesa de la línia. També cal comprendre que en tot
el meu treball hi ha una part d’acció a la qual no vull renun-
ciar ni he de renunciar, perquè forma part de la meua
filosofia de treball. El moviment que es provoca en els mate-
rials per una incidència no premeditada és meravellós i de
resultats sorprenents, que cal saber canalitzar i dosificar. Sé
que amb tot això no t’estic contant res de nou, perquè ja
hem parlat llargament del tema i sé que, alguna vegada, t’ha
costat alguna discussió, per la manera que tinc d’entendre
el dibuix. Però, ara et faig una pregunta a tu: és que no és
pictòric i allunyat d’allò relacionat amb el dibuix el degradat,
els matisos de tons, els esborralls, els errors..., tot això que
la major part de les vegades es reflecteix en un dibuix…? Un
dibuix completament net i immaculat no té vida, així ho sent
jo, si més no.
Alicia Ventura Federico Zuccari deia
que “Disseny (intern) no és matèria, no és
cos, no és accident de cap substància, sinó
que és forma, idea, ordre, regla i objecte de
l’intel·lecte, on s’expressen les coses ente-
ses…” Són les teues formes part del domini de
l’esperit o són simples representacions
geomètriques d’un llenguatge metafísic?
Toño Barreiro Cuestiones preliminares: la dis-
tinción es el ámbito del lenguaje. Toda manifestación humana
es parte del intelecto, hasta lo más violento. Por eso no hay
que desestimar lo primitivo que hay en cada acto sublime, ya
que de alguna manera lo que hace de lo sublime algo inalcan-
zable también forma parte de aquello que quizás no queramos
aceptar o no podamos soportar, pero que está en nuestras raí-
ces. A modo de respuesta: No puedo distinguir lo que el espí-
ritu dice de lo que dice el intelecto, no veo tal distinción, al no
ver claramente los límites entre sus actos. ¿Podemos decir
que el espíritu es el único que se emociona, y el intelecto el
único que comunica y se expresa? ¿Cómo distinguir entre lo
real o lo imaginario con algún tipo de solvencia? ¿Qué objetos
son los reales y cuáles los imaginarios? Y la imaginación, ¿es
fruto de la realidad o del vacío? Yo trabajo con el principio de
simplificar el yo creador, de aunar mis fuerzas para que, dicien-
do, pueda sentir lo que entiendo.
Alicia Ventura El reino del arte, va a
identificarse con la pintura para dejar al
dibujo convertido en filosofía. Baudelaire
describe sucintamente esta versión acuñada a
Toño Barreiro Qüestions preliminars: la dis-
tinció és l’àmbit del llenguatge. Tota manifestació humana
és part de l’intel·lecte, fins i tot la més violenta. Per això,
no s’ha de desestimar allò primitiu que hi ha en cada acte
sublim, ja que d’alguna manera el que fa de la sublimitat
quelcom inabastable també forma part del que potser no
vulguem acceptar o no puguem suportar, però que està
en les nostres arrels. A manera de resposta: no puc distin-
gir el que l’esperit diu del que diu l’intel·lecte, no veig
aquesta distinció, perquè no veig clarament els límits
e n t re els seus actes. Podem dir que l’esperit és l’únic que
s’emociona i l’intel·lecte, l’únic que comunica i s’expressa?
Com podem distingir entre la realitat o l’imaginari amb
algun tipus de solvència? Quins objectes són els reals i
quins els imaginaris? I la imaginació, és fruit de la re a l i t a t
o del buit? Jo treballe amb el principi de simplificar el j o
c re a d o r, d’unir les meues forces perquè, dient, puga sen-
tir el que entenc.
Alicia Ventura El regne de l’art
s’identificarà amb la pintura per a deixar el
dibuix convertit en filosofia. Baudelaire
descriu succintament aquesta versió encunya-
da al llarg de segles d’història de l’art:
“els dibuixants purs són filòsofs i a b s t r a c -
c i o n i s t e s de quinta essència. Els coloristes
són poetes èpics…, els dibuixants purs són
naturalistes dotats d’un sentit excel·lent però
dibuixen per raó, mentre que els coloristes,
els grans coloristes, dibuixen per tempera-
ment, quasi sense saber-ho. El seu mètode és
anàleg al de la naturalesa… El dibuix ha
superat la naturalesa… Aquesta, impregnada
pel l o g o s, és veritat de la bona, essen-
cial…” Sovint es preguntava si un mateix
lo largo de siglos de historia del arte: “los
dibujantes puros son filósofos y abstraccio-
nistas de quinta esencia. Los coloristas son
poetas épicos…, los dibujantes puros son natu-
ralistas dotados de un sentido excelente, pero
dibujan por razón, mientras que los coloris-
tas, los grandes coloristas, dibujan por tem-
peramento, casi sin saberlo. Su método es aná-
logo al de la naturaleza… El dibujos ha supe-
rado la naturaleza… Esta impregnado por el
Logos, es Verdad de la buena, esencial…” A
menudo se preguntaba si un mismo hombre puede
ser a la vez un gran colorista y un gran dibu-
jante. Afirmaba que “…lo mismo que un dibu-
jante puede ser colorista por las grandes
masas, así también, un colorista puede ser
dibujante por una lógica completa del conjun-
to de las líneas; pero una de estas cualida-
des absorbe siempre el detalle de la o t r a … “ :
Como relacionas este pensamiento con los dibu-
jos que muestras en esta exposición, siendo
como es, tu obra pictórica, tan colorista?
Juan Olivares Contestando a la cita de Charles
B a u d e l a i re con otra del propio Baudelaire. “Exaltar la línea en
detrimento del color, o el color a expensas de la línea, es sin duda
un punto de vista; pero no es ni muy amplio ni muy justo, y acusa
una gran ignorancia de los destinos particulares”. La línea tiene
independencia propia y nunca está al servicio de ningún otro ele-
mento. La línea es idea, espacio y objeto al mismo tiempo. En
ocasiones he dibujado directamente en el muro una línea eman-
cipada que funcionaba como obra autónoma, efímera y libre.
Alicia Ventura Para Gombrich, expre-
sión y representación son las dos cualidades
home pot ser alhora un gran colorista i un
gran dibuixant. Afirmava que “…igual que un
dibuixant pot ser colorista per les grans
masses, així, també un colorista pot ser
dibuixant per una lògica completa del con-
junt de les línies; però una d’aquestes
qualitats absorbeix sempre el detall de
l’altra…”. Com relaciones aquest pensament
amb els dibuixos que mostres en aquesta
exposició, sent com és, la teua obra pictòri-
ca, tan colorista?
Juan Olivares Responent a la citació de Char-
les Baudelaire amb una altra del mateix Baudelaire: “Exaltar
la línia en detriment del color, o el color a costa de la línia, és
sens dubte un punt de vista; però no és ni molt ampli ni molt
just, i palesa una gran ignorància dels destins particulars”.
La línia té independència pròpia i no està mai al servei de
cap altre element. La línia és idea, espai i objecte al mateix
temps. De vegades, he dibuixat directament en el mur una
línia emancipada que funcionava com una obra autònoma,
efímera i lliure.
del dibujo. Como definirías los tuyos, con
una función representativa, es decir evoca-
dora o descriptiva o mas bien como un dibu-
jo libre no indicativo de una referencia a
otra realidad?
Sergio Barrera No me interesan los aspectos
que puedan diferenciar el dibujo de la pintura, pues parecen
más anecdóticos y superficiales que otra cosa. Me interesa pre-
cisamente lo que de común hay entre ambas. Así mismo, tam-
poco me interesa nada la idea dominante de asignación de FUN-
CIONES a las artes (podría entender lo de función en su primera
acepción: capacidad propia para hacer algo..., pero no en la
segunda: tarea que corresponde realizar a...) ya que esta noción
lleva implícita, entre otras cosas, la necesidad de definición de
una pintura o un dibujo a través de la palabra (“...cuando las
cosas adquieren significado, pierden su sentido...”), y, sobre
todo, porque se concibe y se pone en práctica el USO interesa-
do de la “obra” antes que la simple RECEPCIÓN de una pintura o
un dibujo (ocurre lo mismo con una escultura, un texto, fotogra-
fía, vídeo, etc.) Me interesa especialmente el PODER DE EVOCACIÓN
que puede llegar a emanar de un dibujo o una pintura, figurati-
vo y/o abstracto, el poder estimulante de la combinación entre
la forma y el color, y esto no es patrimonio de la representación
ni de función representativa alguna, y menos cuando estas
nociones van asociadas a ideas como lo real... (entiendo que la
contraposición que haces entre “función re p resentativa” y
“dibujo libre” se deriva de la, a mi modo de ver, errónea entre
figuración y abstracción)
María Ortega En mi caso el dibujo profundiza
en el ejercicio de la pintura como pulsión, como fluir espontá-
neo de formas que por su simplicidad asociamos a objetos de
nuestro entorno cotidiano y a las sensaciones, perceptivas y
Alicia Ventura Per a Gombrich, expressió
i representació són les dues qualitats del
dibuix. Com definiries els teus, com una funció
representativa, és a dir, evocadora o descrip-
tiva, o més aviat com un dibuix lliure que no
indica una referència a una altra realitat?
Sergio Barrera No m’interessen els aspectes
que puguen diferenciar el dibuix de la pintura, ja que semblen
més anecdòtics i superficials que altra cosa. M’interessa, pre-
cisament, el que ambdues tenen en comú. Així mateix, tampoc
no m’interessa gens la idea dominant d’assignació de f u n c i o n s
a les arts (podria entendre això de funció en la seua primera
accepció: capacitat pròpia per a fer alguna cosa..., però no en
la segona: tasca que correspon fer a...), ja que aquesta noció
duu implícita, entre altres coses, la necessitat de definició d’una
pintura o d’un dibuix per mitjà de la paraula (“...quan les coses
a d q u i reixen significat, perden el sentit que tenen...”), i, sobre-
tot, perquè es concep i es posa en pràctica l’ús i n t e ressat d e
emocionales, que éstos pueden provocar. Son por tanto más
bien evocativos.
Dichas formas remiten a menudo al léxico formal del organicis-
mo pictórico y otras, en cambio, resultan construcciones de
marcada geometría; planteamientos estéticos que, lejos de
mantenerse al margen o en contradicción, dialogan irónica-
mente generando composiciones-estructuras en la que los
dos modos cohabitan (el color, que actúa a modo de sismó-
grafo de sensaciones, favorece la conversación).
Alicia Ventura Bruce Nauman dice que
“…dibujar es equivalente a pensar…, son notas
que se toman… otros intentan resolver la eje-
cución de una escultura en particular… un ter-
cer tipo, se realiza después de la misma obra,
dándoles un nuevo enfoque…” Es decir, reivin-
dica el papel del dibujo como medio instru-
mental a la hora de configurar tanto estruc-
tura como definir una forma, así como el valor
que debe asumir esa imagen. Pero no importa las
“l ’o b r a” abans que la simple R E C E P C I Ó d’una pintura o d’un
dibuix (passa igual amb una escultura, un text, una fotografia,
un vídeo, etc.). M’interessa especialment el P O D E R D’E V O C A C I Ó
que pot arribar a emanar d’un dibuix o d’una pintura, figuratius
i/o abstractes, el poder estimulant de la combinació entre la
forma i el color, i això no és patrimoni de la re p re s e n t a c i ó ni de
cap funció re p re s e n t a t i v a, i menys quan aquestes nocions van
associades a idees com allò re a l... (entenc que la contraposi-
ció que fas entre “funció re p resentativa” i “dibuix lliure” es
deriva, segons la manera que tinc de veure les coses, de la
contraposició errònia entre figuració i a b s t r a c c i ó)
María Ortega En el meu cas, el dibuix apro-
fundeix en l’exercici de la pintura com una pulsió, com un
fluir espontani de formes que, per la seua simplicitat, asso-
ciem a objectes del nostre entorn quotidià i a les sensa-
cions, perceptives i emocionals, que aquests poden provo-
car. Són, per tant, més aviat evocatius.
Aquestes formes remeten sovint al lèxic formal de l’organi-
cisme pictòric i d’altres, en canvi, són construccions d’una
marcada geometria; plantejaments estètics que, lluny de
mantenir-se al marge o en contradicció, dialoguen irònica-
ment i generen composicions-estructures en què les dues
formes cohabiten (el color, que actua a manera de sismògraf
de sensacions, hi afavoreix la conversa).
Alicia Ventura Brosse Nauman diu que
“…dibuixar equival a pensar…, són notes que
es prenen…, altres intenten resoldre l’exe-
cució d’una escultura en particular…, un ter-
cer tipus es du a terme després de la mateixa
obra, i els dóna un enfocament nou…” És a
dir, reivindica el paper del dibuix com un
mitjà instrumental a l’hora tant de configu-
distinciones que hagamos a la hora de tratar
con el dibujo, sus diferentes funciones y pro-
pósitos, todos los dibujos son igualmente
válidos en tanto en cuanto tengan una justifi-
cación “artística“ para su existencia.
Así de esta manera, Wassily Kandinsky afir-
ma: “…el artista debe ser ciego a las formas
reconocidas o no reconocidas, sordo a las
enseñanzas y los deseos de su tiempo. Sus
ojos abiertos deben mirar hacia su vida
interior y su oído prestar siempre atención
a la necesidad interior… Este es el único
camino para expresar la necesidad mística…
El buen dibujo es aquel que no puede alte-
rarse en absoluto sin que se destruya su
vida interior… No se trata de que el artis-
ta contravenga una forma externa sino de que
el artista necesite o no esa forma tal como
existe exteriormente…”
Paul Klee decía que “…el arte no reproduce lo
visible; hace visible… Y el campo gráfico
impulsa, debido a su naturaleza misma, a la
rar l’estructura com de definir una forma,
així com el valor que ha d’assumir aquesta
imatge. Però no importen les distincions que
fem en tractar amb el dibuix, les diferents
funcions i el diferents propòsits que tenen,
tots els dibuixos són vàlids igualment sem-
pre que tinguen una justificació a r t í s t i c a
per a existir.
Així, d’aquesta manera, Wassily Kandinsky
afirma: “…l’artista ha de ser cec a les
formes reconegudes o no reconegudes, sord als
ensenyaments i als desitjos del seu temps.
Els seus ulls oberts han de mirar envers la
seua vida interior i la seua orella ha de
prestar sempre atenció a la necessitat inte-
rior… Aquest és l’únic camí per a expressar
la necessitat mística… El bon dibuix és el
que no pot alterar-se en absolut sense que es
destruïsca la seua vida interior… No es trac-
ta que l’artista contravinga una forma exter-
na, sinó que l’artista necessite o no aques-
ta forma tal com existeix exteriorment…”.
Paul Klee deia que “…l’art no reprodueix allò
visible; fa visible… I el camp gràfic impul-
sa, a causa de la seua mateixa naturalesa, a
l’abstracció… En el dibuix, l’esquematisme
propi de l’imaginari s’expressa amb la màxima
precisió… Com més pur és el treball gràfic,
més s’apoca l’aparell propi de la repre-
sentació realista de les aparences…”.
D’aquesta afirmació, quina part de veritat hi
ha en els teus dibuixos?
Pamen Pereira L’art ha de ser, abans que res,
un exercici de llibertat absoluta. En aquest exercici, pot
abstracción… En el dibujo el esquematismo
propio de lo imaginario se expresa con suma
precisión… Cuanto más puro es el trabajo grá-
fico… Más se apoca el aparato propio de la
representación realista de las apariencias…”.
Que parte de verdad de esta afirmación hay en
tus dibujos?
Pamen Pereira El arte debe ser ante todo un
e j e rcicio de absoluta libertad, en este ejercicio puede re p ro-
ducir lo visible o no hacerlo, o puede hacer visible lo invisible
p o rque, a través de esa desconocida sustancia que compo-
ne la materia del pensamiento (hay también una parte llama-
da a veces “no pensamiento” o “no mente”) incitada por la
imaginación, que es el instrumento creativo por excelencia,
nos descubre lo que no se puede expresar de otra forma más
que en esa en que ha surgido, sea dibujo, palabra, sonido,
objeto o acción… Yo llamo puro al trabajo que se materializa
en cualquiera de las dimensiones conocidas con estas infe-
rencias y con soltura llega a lugares tan íntimos que no se
alcanzan si no es a través de la emoción. Es la emoción la que
mueve los mecanismos de la creación, es la emoción la que
teje en gran parte los códigos de la vida, y tiene el inmenso
poder incluso de modificarlos. Gracias a la imaginación que
capitanea esta nave nuestro cuerpo lejos de ser una angosta
c á rcel es un trampolín, hacia otras dimensiones no visibles
p e ro sensibles. En mis dibujos el humo, al igual que el pensa-
miento, toma forma al contacto con la superficie, son dire c t o s
e irreversibles, no los puedes tocar, si los tocas desapare c e n ,
son inaprensibles. Son como metáforas de esa materia del
“no pensamiento” hasta el punto en que a veces no sé muy
bien hasta que punto intervengo yo o se hacen solos.
Alicia Ventura La irrupción de la
fotografía, supuso para algunos autores, la
reproduir allò visible o no fer-ho, o pot fer visible l’invisible
perquè, a través d’aquesta substància desconeguda que
compon la matèria del pensament (hi ha també una part
anomenada a vegades no-pensament o no-ment) incitada
per la imaginació, que és l’instrument creatiu per excel·lèn-
cia, ens descobreix el que no es pot expressar d’una altra
manera més que en aquesta que ha sorgit, siga dibuix,
paraula, so, objecte o acció… Jo anomene pur el treball que
es materialitza en qualsevol de les dimensions conegudes
amb aquestes inferències i amb soltesa arriba a llocs tan
íntims que no s’abasten si no és per mitjà de l’emoció. És
l’emoció la que mou els mecanismes de la creació, és l’emo-
ció la que teixeix en gran part els codis de la vida i té el poder
immens de, fins i tot, modificar-los. Gràcies a la imaginació
que governa aquesta nau, el nostre cos, lluny de ser una
presó angosta, és un trampolí cap a altres dimensions no
visibles però sensibles. En els meus dibuixos, el fum, igual
que el pensament, pren forma en contacte amb la superfície,
són directes i irreversibles, no els pots tocar, si els toques
d e s a p a reixen, són incopsables. Són com metàfores d’aque-
sta matèria del n o - p e n s a m e n t, en què, a vegades, no sé molt
bé fins a quin punt hi intervinc jo o es fan sols.
pérdida del trabajo preparatorio que algu-
nos artistas realizaban previos a su obra
definitiva y que algunos tienen recogido a
modo de cuadernos que constituyen en sí una
obra de arte. En cambio tu, te atreves a
conjugar los dos y a desafiar la supremacía
de uno sobre el otro. ¿Como haces convivir
ambos mundos?
Antonio Alcaraz La fotografía en mi obra supone
un punto de partida, una forma precisa de documentar la
arquitectura industrial. Siempre viajo con la cámara y en oca-
siones encuentras fábricas de gran belleza, algunas cataloga-
das y protegidas y otras a punto de ser destruidas. Es el caso
de uno de los dibujos seleccionados para esta exposición.
Estaba en Donosti, con Don Herbert, realizando una edición de
litografías, cuando un artista de Bilbao me informó que en muy
poco tiempo desmantelarían toda la zona industrial de la ria,
donde Altos Hornos de Vizcaya ocupaba una gran extensión.
Al día siguiente recorrí el tramo comprendido entre Bilbao y
Portugalete, hasta llegar al puerto y la playa de las Arenas,
fotografiando todo lo que pude. Todos aquellos kilómetros de
chimeneas, naves y hornos altos, quedaron reducidos a una
miniacería compacta al final de la ría… El proceso de trabajo
en el estudio manipula de forma manual la información fotográ-
fica, degradándola, haciendo que sufra una pérdida de calidad
y acercándola en cada una de las fases cada vez más al dibu-
jo. Con el grafito reinvento la fábrica y su entorno, redibujo
zonas perdidas y creo otras que no existían. De este modo,
aunque utilizo la base fotográfica, el resultado es más cercano
al dibujo que a la fotografía.
Alicia Ventura La irrupció de la foto-
grafia, per a alguns autors, va suposar la
pèrdua del treball preparatori previ a la obra
definitiva que alguns artistes feien, i que
alguns tenen recollit a manera de quaderns que
constitueixen en si mateix una obra d’art. En
canvi, tu t’atreveixes a conjugar els dos
mètodes i a desafiar la supremacia de l’un
sobre l’altre. Com fas conviure ambdós mons?
Antonio Alcaraz La fotografia, en la meua obra,
suposa un punt de partida, una forma precisa de documentar
l’arquitectura industrial. Sempre viatge amb la càmera i a
vegades trobes fàbriques d’una gran bellesa, algunes catalo-
gades i protegides, i d’altres a punt de ser destruïdes. És el cas
d’un dels dibuixos seleccionats per a aquesta exposició. Era a
Sant Sebastià, amb el Sr. Herbert, fent una edició de litografies,
quan un artista de Bilbao em va informar que en molt poc de
temps desmantellarien tota la zona industrial de la ria, on Altos
H o rnos de Vizcaya ocupava una gran extensió. L’endemà vaig
recórrer el tram comprès entre Bilbao i Portugalete, fins a
arribar al port i a la platja de Las Arenas, i hi vaig fotografiar tot
el que vaig poder. Tots aquells quilòmetres de xemeneies, naus
i alts forns van quedar reduïts a una petita acereria compacta al
final de la ria. El procés de treball en l’estudi manipula de manera
manual la informació fotogràfica, degradant-la, fent que patisca
una pèrdua de qualitat i acostant-la, en cada una de les fases,
cada vegada més al dibuix. Amb el grafit, torne a inventar la fàbri-
ca i el seu entorn, dibuixe de nou zones perdudes i en cree d’al-
t res que no existien. D’aquesta manera, encara que use la base
fotogràfica, el resultat és més pròxim al dibuix que a la fotografia.
Acabaré mi estudio con la extracción de algunas líneas del
“Poema del color y la línea” de Rabel Alberti.
A ti, contorno de la gracia humana,
recta, curva, bailable geometría,
delirante en la luz, caligrafía
que diluye la niebla más liviana…
A ti, bella expresión de lo distinto,
complejidad, araña, laberinto
donde se mueve presa la figura…
A ti, engaño ideal, por quién la vista
anhela hundirse, prolongada en mano,
yendo de lo cercano a lo lejano,
del hondo azul al pálido amatista.
A ti, aumento, valor de los valores,
vaga disminución de los colores,
música celestial, arquitectura.
Los ámbitos en ti fundan su planta.
La línea con el número te canta.
A ti, brida y timón de la Pintura.
Acabaré el meu estudi amb l’extracció d’algunes línies del
“Poema del color y la línea” de Rafael Alberti.
A ti, contorno de la gracia humana,
recta, curva, bailable geometría,
delirante en la luz, caligrafía
que diluye la niebla más liviana…
A ti, bella expresión de lo distinto,
complejidad, araña, laberinto
donde se mueve presa la figura…
A ti, engaño ideal, por quién la vista
anhela hundirse, prolongada en mano,
yendo de lo cercano a lo lejano,
del hondo azul al pálido amatista.
A ti, aumento, valor de los valores,
vaga disminución de los colores,
música celestial, arquitectura.
Los ámbitos en ti fundan su planta.
La línea con el número te canta.
A ti, brida y timón de la Pintura.
ANTONIO ALCARAZ 1
1
2PUENTE DE HIERRO II. ALT O S HO R N O S D E VI Z C AYA VI. SE S TA O. 1998. TR A N S F E R E N C I A E L E C T R O G R Á F I C A, Ó L E O Y G R A F I T O / PA P E L. 56 X 76 C M.
2
MURCIA. 1998. TRANSFERENCIA ELECTROGRÁFICA, ÓLEO Y GRAFITO / PAPEL. 56 X 76 CM.
XIMO AMIGÓ 1
1
S/T. 2008. MIXTA / CARTÓN Y METACRILATO PINTADO. 50 X 50 CM.2
S/T. 2008. MIXTA / CARTÓN Y METACRILATO PINTADO. 50 X 50 CM.
2
AURELIO AYELA 1
1
2
3
SMOKE & FILTERS. 2006. BOLÍGRAFO Y ROTULADOR / PAPEL. 35 X 47 CM.2
TICOTO IN FLAVOURS GARDEN. 2006. BOLÍGRAFO Y ROTULADOR / PAPEL.
4BLOOD BUBBLE. 2006. BOLÍGRAFO Y ROTULADOR / PAPEL. 35 X 47CM.
4
3TATUAJE. 2006. BOLÍGRAFO Y PASTEL / PAPEL. 35 X 47CM.35 X 47 CM.
TOÑO BARREIRO
1
2
SERIE CONTORNOS. 2005. DIBUJO INFOGRÁFICO / PAPEL. 50 X 50 CM. EDICIÓN DE 10 EJEMPLARES1
S/T2
S/T3
S/T
3
SERGIO BARRERA
2
SERIE LATENTE. 2004. PIGMENTO Y LÁTEX VINÍLICO / PAPEL CUCHÉ, TABLA Y BASTIDOR1
LATENTE, Nº 77. 31,8 X 21,8 CM.
1
3LATENTE, Nº 33. 21,8 X 31,8 CM.
4LATENTE, Nº 36. 21,8 X 31,8 CM.
3
2LATENTE, Nº 65. 31,8 X 21,8 CM.
4
ERNESTO CASERO
1
SERIE ALIEN BALÓ SORPRENDIDO DEL TRUCO. 2007. LÁPIZ CARBÓN / PAPEL. 19´5 X 28 CM.2
Nº 101
Nº 13
Nº 18
2
3
5
4
4Nº 2
5Nº 3
6Nº 19
6
JUAN CUÉLLAR 1
1
RECONSTRUCCIÓN. 2007. GRAFITO Y TINTA / PAPEL. 50 X 70 CM.2
PAPEL. 2007. GRAFITO Y TINTA / PAPEL. 50 X 70 CM.
2
CARLOS DOMINGO 1S/T. 2007. CARBÓN / PAPEL. 112 X 75 CM.
2S/T. 2007. CARBÓN / PAPEL. 75 X 112 CM.
1
2
CHEMA LÓPEZ 1
1
LA CEGUERA. 2007. GRAFITO / PAPEL. 35 X 50 CM.2
LA CONFESIÓN. 2007. GRAFITO / PAPEL. 35 X 50 CM.
2
MOISES MAHIQUES 1
1 2 3
PLEJÍA Nº 63. 2006. ROTULADOR / KÖMATEX. 50 X 50 CM.2
PLEJÍA Nº 61. 2006. ROTULADOR / KÖMATEX. 50 X 50 CM.
4
4PLEJÍA Nº 66. 2006. ROTULADOR / KÖMATEX. 50 X 50 CM.
3PLEJÍA Nº 67. 2006. ROTULADOR / KÖMATEX. 50 X 50 CM.
2EL PIANO DE GLENN GOULD. 2007. ACUARELA, TRANSFERENCIA Y GRAFITO /JOËL MESTRE 1
2
1
3
MANUSCRITO. 2007. ACUARELA, TRANSFERENCIA Y GRAFITO / PAPEL. 50 X 70 CM.
4EL NADADOR. 2007 ACUARELA, TRANSFERENCIA Y GRAFITO / PAPEL. 50 X 70 CM.
3GRAFITO Y ROSASPINA. 2007. ACUARELA, TRANSFERENCIA Y GRAFITO / PAPEL. 50 X 70 CM.
4
PAPEL. 50 X 70 CM.
REGINA DE MIGUEL 1DISTRIBUCIÓN DE LOS DÍAS. 2008. LÁPIZ / PAPEL. 70 X 100 CM.
2LAS OPCIONES DISPONIBLES. 2008. LÁPIZ / PAPEL. 70 X 100 CM.
1
2
ROBERTO MOLLÁ 1-6
1 2 3
6 POVESTEI O LEGKIKH KONTSAKH. 2007. LÁPIZ, TINTA Y GOUACHE / PAPEL MILIMETRADO. 59 X 42 CM.
4 5 6
JUAN OLIVARES 1
1
2 3
S/T 1. 2004. ÓLEO / PAPEL. 30 X 40 CM.2
S/T 2. 2004. ÓLEO / PAPEL. 40 X 30 CM.3
S/T 1. 2006. ACRÍLICO Y ÓLEO / PAPEL. 40 X 30 CM.
5S/T 1. 2005. ACRÍLICO Y ÓLEO / PAPEL. 40 X 30 CM.
4 5
6
4S/T 2. 2006. ÓLEO / PAPEL. 40 X 30 CM.
6S/T 2. 2005. ÓLEO / PAPEL. 40 X 30 CM.
3DIBUJO 3. 2008. ACRÍLICO / PAPEL.MARÍA ORTEGA 1
1 2 3
DIBUJO 4. 2008. ACRÍLICO / PAPEL. 42 X 30 CM.2
DIBUJO 1. 2007. ACRÍLICO / PAPEL. 42 X 30 CM.
4
4DIBUJO 2. 2008. ACRÍLICO / PAPEL. 42 X 30 CM.42 X 30 CM.
PAMEN PEREIRA 1ICE BLINK, ORCADAS DEL SUR. 2006. HUMO / TERCIPELO. 145 X 90 CM.
1
RAMÓN ROIG 1
1
TINTAS JONDAS 2. 2008. TÉ Y PIGMENTOS MINERALES / PAPEL. 76 X 57 CM.2
TINTAS JONDAS 1. 2008. TÉ Y PIGMENTOS MINERALES / PAPEL. 76 X 57 CM.
2
JAVIER VELASCO 1
1
RAMIFICACIONES. 2007. TINTA / PAPEL DE ALGODÓN. 35 X 26 CM.2
RAMIFICACIONES. 2007. MERCURIO CROMO / PAPEL FOTOGRÁFICO. 44 X 41,5 CM.
2 3
3RAMIFICACIONES. 2007. AZUL DE METILENO / PAPEL ALGODÓN. 46,5 X 39,5 CM.
ANTONIO ALCARAZ
Alicante. 1963. Doctor en Bellas Artes por la
Facultad de Valencia. Desde 1987 ha realizado varias
exposiciones individuales destacan en los ultimos años:
2008 Galería Ana Vilaseco. A Coruña. 2006 Galería Punto. Valencia.
Centro Cívico Antiguo Hospital. Sagunto. 2005 LIBROS Y OBRA GRÁFICA.
Fundación Schlotter. Altea. HO T E L FÉ N I X ( p resentación) Museo
Valenciano de la Ilustración y la Modernidad. MuVIM. Valencia. 2004
Espacio Líquido. Gijón. 2001 Galería Cànem. Castellón. MEMORIA DEL
FUTURO. Galería Alicia Ventura. Barcelona. 2000 5 TEXTOS CONSTRUCTIVO
(presentación) Galería I Leonarte. Valencia. Galería La Caja Negra.
Madrid. 1998 Casa de la cultura de Villena. Ha realizado muestras
colectivas en diferentes museos y galerías de arte de España. Alemania.
Chile. Italia. México. Estados Unidos. Francia. Bélgica. Polonia. etc. y
participa regularmente en Ferias internacionales. como: Buch Druck
Kunst. Museum der Arbeit. Hamburg. ARCO. Madrid. Estampa. Salón
Internacional del Grabado y Ediciones de Arte Contemporáneo. Madrid.
Kunstköln. Internationale Messe für editionen. Colonia. Art Book. New
York. Ha realizado estancias en talleres de gráfica e impartido cursos
relacionados con el grabado. destacando: 1997 Taller de Gráfica
Experimental. La Habana. Cuba. 1998 Die Quensen Werksatt. Lams-
pringe (Alemania). 2001 TALLER DE EXPERIMENTACIÓN GRÁFICA. Escuela
Nacional de Artes Plásticas. UNAM. México DF. MATRICES NUEVAS Y
EXPERIMENTALES EN GRABADO. Fachhochschule. Mainz (Alemania). 2007 LA
OBRA GRÁFICA EN EL LIBRO DE ARTISTA. Cursos internacionales de gráfica.
KAUS. Urbino (Italia) Ha recibido numerosos premios y becas. desta-
cando el I Premio de Pintura Certamen Nacional de Artes Plásticas para
Jóvenes Ministerio de Cultura. obtenido los años 1984 y 1985 Desde
1988 es profesor de la facultad de Bellas Artes de Valencia. participan-
do en Master, cursos de Doctorado, cursos de Postgrado, conferencias,
etc… Obra en colecciones Museo Royal de Mariemont. Belgica.
Istituto Statale D’Arte. Urbino. Italia. Instituto de la Juventud. Ministerio
de Cultura. Madrid. Conselleria de Cultura. Valencia. Exma. Diputación
de Alicante. Museo del Grabado Español Contemporaneo. Marbella.
Fondos de Arte Contemporaneo. Universidad Politécnica. Valencia.
Centro Internacional de Recerca Gráfica. Calella. (Barcelona). Facultad
de Bellas Artes de Valencia. Universidad Nacional Autonoma de Mexico
(UNAM). Mexico. Patrimonio Artístico Bancaja. Valencia. Gabinete de
estampas. Biblioteca Nacional. Madrid. Facultad de Artes. Universidad
de Chile. Santiago de Chile. Corporación Cultural Taller 99 de Grabado.
Futuro Museo del Grabado de Chile. Santiago de Chile. Ayuntamiento
Alicante. 1970. Exposiciones individuales (seleccion)
1999 UN PAISAJE NEVADO. Centro 14. Alicante. A QUÉ HUELEN LAS BOLITAS?.
Galería Laes.ferazul. Con David Delgado. Valencia. 2000 MI GURÚ SE LLAMA
ALPISTE. Centro 14. Alicante. 2001 LA GEISHA AERODINÁMICA. Galería Dipòsit 19.
Alicante. 2003 THERE’S A TREASURE EVERYWHERE. Galería Aural. Alicante.
2005 FLAT MOUNTAIN. Sala Lonja del Pescado. Alicante. 2006 LA VIDA ES UN
BOSQUE DE SEMÁFOROS EN ÁMBAR. Con Luis Gordillo. Sala Tabernas del SEA.
Castillo Sta Bárbara. Alicante. Exposiciones colectivas (selec-
ción) 1997-98 ¿POR QUÉ LO LLAMAN ARTE CUANDO QUIEREN DECIR WALTER?
C 14. Alicante. CAL ART. Los Angeles. USA. (Equipo Gloria) 1999 LENGUA DE
TRAPO. Laes.ferazul. Valencia. Catalyst Arts. Belfast. 2001 Colección de Arte
Bibendum de la Fundación Michelin. En la edición 2001 de la Primavera del
Disseny. Capella dels Angels. Barcelona. 2002 VIII Festival Internacional de
las Artes. San José de Costa Rica. 2005 Valencia.art. Feria de Arte. Hotel
Puerta Valencia. Valencia. VALENCIA... EN MOVIMIENTO propuesta de boart. Villa
S e rena. Bolonia. ARCO’07 Galería Vacío 9. Madrid. AR B Ó R E A ART E
CONTEMPORÁNEO. Sala de exposiciones Centro Cultural La Petxina. Valencia.
Art-Bruxells’07. Galería Vacío 9. Bruselas. Swab. Galería Vacio 9. Reials
Drassanes. Barcelona. BIDA‘07. Centro Cult. Antiguo Instituto. Gijón.
Premios y becas (selección): 2002 Seleccionado en la XVIII Edi-
ción del Premio L’Oréal de Arte Contemporáneo Centro Cultural Conde
Duque de Madrid. 2003 Seleccionado en el XXX Premio Bancaja de Pintura
y Escultura. Sala de la Muralla. IVAM. Valencia. Museo de la Ciutat. Vila-Real.
Seleccionado en la VI Bienal de Pintura de Estella-Lizarra. Museo Gustavo de
Maeztu. Navarra. Primer Premio en el XXV Certamen de Minicuadros.
Huestes del Cadí. Elda. Museo del Calzado de Elda y Forn Cultural de Petrer.
2004 Seccionado en el XV Certamen de Dibujo Gregorio Prieto. Museo de
la Fundación en Valdepeñas y Museo Ciudad de Madrid. 2006 Beca
Colección CAM de Artes Plásticas. 4ª Convocatoria. Proyecto BLOOD BUBBLE.
Nueva York.
Zamora. 1965. Licenciado en Bellas Artes por la
Universidad de Salamanca. Doctor en Bellas Artes por
XIMO AMIGÓ
de Novelda. Ayuntamiento de Altea. Ayuntamiento de Alicante.
Ayuntamiento de Benissa. Ayuntamiento de Aspe. Obra Social Caja de
A h o r ros del Mediterráneo (CAM). Colección Banco de Santander.
Biblioteca Nacional. Sección de Grabado Contemporáneo. Madrid.
FAMEC. Colección Fondos Artísticos Municipales de El Campello.
Alicante. Museo de las Américas. Denver. Colorado. EEUU Fundación
CEDAT. Valencia. Fundación Antonio Pérez. Cuenca. Colección de
Estampas del Museo Municipal de Arte Contemporáneo. Madrid.
Colección Estampa de la Consejería de Cultura y Deportes de la
Comunidad de Madrid.
1965. Bonrepós y Mirambell. Valencia. Licenciado
en Bellas Artes por la Facultad de San Carlos de
Valencia en 1988. Realiza numerosas exposiciones individuales
destacando en los ultimos años. las siguientes: 2 0 0 7 CO R D E G U I X.
Galería La Nave en colaboración con la Bienal Saô Paulo-Va l e n c i a .
EN C U E N T R O E N T R E DO S MA R E S. Valencia. 2 0 0 6 Palacio Los Serrano.
Espacio Cultural de Caja de Ávila. 2 0 0 5 Galería La Nave. Va l e n c i a .
Galería Milagros Delicado. Cádiz. Galería May Moré. Madrid. 2 0 0 4
Galería Cánem. Castellón. Galería Pedro To r res. Logroño. Galería Pedro
Peña. Marbella. Málaga. 2 0 0 3 Galería Alicia Ventura. Barcelona. Galería
Italia. Alicante. Galería Raya Punto. Salamanca. 2 0 0 1 Galería Edgar
Neville. Alfafar. Valencia. Galería Sandunga. Granada. Obra en Colec-
ciones y Museos (selección) Calcografía Nacional. Real
Academia de San Fernando. Madrid. Caja de Ahorros de Castellón.
Caja de Ahorros Municipal de Pamplona. Colegio de Agentes
C o m e rciales de Valencia. Colección Banco de Valencia. Colección
C a j a s t u r. Asturias. Colección CAM. Alicante. Colección Caja de Ávila.
Ávila. Colección Caja Castilla–La Mancha. Colección Caja Extre m a d u r a .
Colección Diputación Provincial de Ciudad Real. Colección Gobierno de
Cantabria. Santander. Colección Iberd rola Valencia. Colección
Testimonio. La Caixa. Madrid. Fondo de Arte. Universidad Politécnica de
Valencia. Fundación ASINDOWN. Valencia. Fundación del Fútbol
P rofesional. Madrid. Fundación López-Piñero. Universidad de Va l e n c i a .
Fundación Mainel. Valencia. Fundación Antonio Pérez. Cuenca.
Fundación Azcona. Madrid. Fundación Bancaja. Valencia. Museo de
Arte Contemporáneo de Pego. Alicante. Museo de Arte
Contemporáneo Unión FENOSA (MACUF). La Coruña. Ayuntamiento de
Roccastrada. Italia.
AURELIO AYELA
TOÑO BARREIRO
varios años acude a FIAC con Galería Luis Adelantado. Seleccionado en la
IX Bienal de Arte Ciudad de Oviedo. Centro municipal de arte moderno
Ciudad de Oviedo. Artissima. Galería Luis Adelantado. Turín. Italia. Bienal
Martínez Guerricabeitia. Sala Parpalló. Centro Cultural La Beneficencia.
Valencia. Art Chicago 2000. Galería Luis Adelantado. Chicago. USA. Art
Miami’01. Galería Luis Adelantado. Miami. USA. Foro Sur. Galería Luis
Adelantado. Cáceres. Art Chicago 2 0 0 1. Galería Luis Adelantado.
Artissima. Galería Luis Adelantado. Turín. Italia. Lineas de Fuga. Bienal de
Valencia. San Miguel de los Reyes. Valencia. Colectiva Arte
Contemporáneo. Kobo Chika Gallery. Tokio. Japón. 2002 XXXIV Festival
Internacional de la Pintura. Museo del Castillo Grimaldi. Cagnes Sur-Mer.
Francia. “Desde los 90”. Sala Parpalló. MUVIM. Valencia. Art Basel Miami
Beach. Galería Luis Adelantado. Miami. USA. 2003 MUESTRA2. Galería
Luis Adelantado. México DF. MiArt. Galería Luis Adelantado. Milán. Italia.
2 0 0 4 Galería Casaborne. Antequera. Málaga. Exposición Colección
Testimonio. La Caixa. Sala de exposiciones Plaza Conde de Rodezno.
Pamplona. Obra en colecciones Fundació La Caixa. Col.lecció
Testimoni. Barcelona. Ayuntamiento de Albaida. Valencia. Excelentísima
Diputación Provincial de Alicante. Fisher Gallery. University of Southern
California. USA. Ayuntamiento de Albacete. Fundación José Ortega y
Gasset. Madrid. Fundación CAM. Universidad Politécnica de Valencia.
Valencia. 1977. Licenciado en Bellas Artes por la
Universidad Politécnica de Valencia. Exposiciones
individuales (selección) 1999 TRANSFORMACIONES. Galería
Frida Kahlo. Culiacán (México). 2002 PINTURA ENTRAMPADA. Espai d’art A.
Lambert. Jávea (Alicante). 2006 HUICHOL SPACE INVADERS. Galeria del
Tossal. Valencia. 2007 LOS ENGAÑOS APARENTAN. Casa de la Cultura.
Mislata. Valencia. Premios y becas 2007 Finalista Premio de Pintura
G e s t o res Administrativos de Valencia. Beca Consellería de Cultura.
Generalitat Valenciana. Seleccionado Premios Angel de Pintura 2005
Premio de Pintura de la Academia de San Carlos de Valencia. Premio de
Pintura Fundación Mainel. Valencia. Premio Senyera de Pintura. Valencia.
Accesit Premio de Pintura Ateneo Mercantil. Valencia. 2004 Premio
Adquisición Bienal de Pintura de Paterna. Valencia. 2003 Premio Mostra
de Joves Creadors de L’Horta. Valencia. Premio Adquisición Concurso de
Pintura para el Fondo de la Universidad Politécnica de Valencia. Segundo
Premio Manolo Valdés Ayuntamiento de Altura. Altura. Castellón. 2002
Mención de Honor. Premio Bancaja de Pintura. Valencia. Premio de Pintura
ERNESTO CASERO
la Universidad de Vigo. Últimas exposiciones indi-
viduales Galería Luis Adelantado. Valencia. Galería May Moré. Madrid.
Madrid. Galería Casaborne. Antequera. Málaga. Pabellón de Mixtos.
Pamplona. Ultimas exposiciones colectivas Galería Luis
Adelantado (Sala 1). FIAC. Stand Galería Luis Adelantado. París. Artissima.
Stand Galería Luis Adelantado. Turín. Colección Testimonio de La Caixa.
Centro de Arte Palacio Almudí. Murcia. Galería Casaborne. Antequera.
Málaga. MIART. Stand Galería May Moré. Milán. MACO. Stand Galería
Casaborne. México DF. FIAC. Stand Galería Luis Adelantado. París. ARCO.
Stand Galería Luis Adelantado. Parque ferial Juan Carlos I. Madrid. “Other
Optical Labyrinths”. White Box @ The Annex Gallery. Nueva Cork.
Artesantander 05. Stand Galería May Moré. Santander. II Bienal de
Valencia. Convento del Carmen. Valencia. II Certamen Internacional de
Pintura. EACC. Castellón. Art Cologne. Galería May Moré. Colonia.
Alemania. Artesantander 06. Stand Galería May Moré. Santander.
”Diversidades formales”. CAB. Centro de Arte Caja Burgos. Burgos.
”Pintura mutante”. MARCO. Museo de Arte Contemporáneo. Vi g o .
“Existencias”. MUSAC. Museo de Arte Contemporáneo. León. IV Certamen
Internacional de Pintura. Museo de Bellas Artes. Castellón. Obra en
colecciones La Caixa. Colección Testimoni. CAM. Ayuntamiento de
Zamora. Diputación de Zamora. Caja Duero. Caja España. Junta de
Castilla y León. CAB. Centro de Arte Caja Burgos. MUSAC. Museo de Arte
Contemporáneo de Castilla y León. INE. Instituto Nacional de Estadística.
Valencia. 1967. Licenciado en Bellas Artes.
Universidad Politécnica de Valencia. 1996. Ha sido
profesor de Pintura en la Facultad de las Artes de
Altea. Universidad Miguel Hernández. entre los años
1999 y 2004. Exposiciones individuales desde 1997
destacando 2001 COSIENDO LA PINTURA. Galería Luis Adelantado. Valencia.
2 0 0 2 DA N Z A D E R E C U E R D O S (pintura contra IMAGEN). Galería Luis
Adelantado. Valencia. 2003 LATENTE. Galería Luis Adelantado. Valencia.
2004 LATENTE II. Galería May Moré. Madrid. 2005 CONTRALUZ. Galería Luis
Adelantado. Valencia. 2006 AGUAS DE CARNE ENTRE NUBES Y CARTÓN. Sala de
exposiciones del Club Diario Levante. Valencia. 2007 CONTRALUZ II. Galería
May Moré. Madrid. 2007 PINTURA DE AGUA. Galería Casaborne. Antequera.
Málaga. Exposiciones colectivas (selección) Desde 2000
hasta 2003 acude Art Miami con Galería Luis Adelantado. Y desde 2000
a 2005 acude con Galería Luis Adelantado a la feria ARCO. Desde 2000
SERGIO BARRERA
JUAN CUÉLLAR
San Agustín. Teruel. 1969. Exposiciones Indivi-
duales VO C Ê N O E S T À A Q U Í. Galería Valle Ortí. Valencia. CA R L O S DO M I N G O
Galería. Valle Ortí. Valencia. VE RT I C A L L E V E. MUVIM. Museo Valenciano de
la Ilustración y la Modernidad. Circuit d’ Art Contemporani Art Vi s u a l
C o n s o rci de Museus de la Comunitat Valenciana. LA B O N D A D D E L O S
E X T R A Ñ O S. Centre Mariana Pineda. Burjassot. Valencia. TO D O E L P E S O
S O B R E M I S E S PA L D A S. Espai A. L´Ambert. Xàbia. Alicante. LA S A G U A S B A J A N
N E G R A S. Galería Edgar Neville. Alfafar. Valencia. CA R L O S DO M I N G O. Galería
Luis Adelantado. Valencia. CA R L O S DO M I N G O. Casa de Cultura de
B e l l re g u a rd. Valencia. CA R L O S DO M I N G O. Galería José Cataluña.
S a n t a n d e r. Exposiciones colectivas (selección) CO R P O-
R A Y N AT U R A. Museo de L’almodí. Xàtiva. Valencia. Becados Alfons Roig.
Sala Parpalló. Valencia. ARCO. Galería Valle Ortí. Madrid. Va l e n c i a . a r t .
Galería Valle Ortí. Valencia. Tempo 2004. Festival de Música y Arte
Contemporáneo. Galería Valle Ortí. Albacete. LA P I E L I N T E R I O R. CAD’03.
Antigua fábrica de Tabacalera. Valencia. FR O N T. Galería Edgar Neville.
A l f a f a r. Valencia. XI Certamen Nacional de Dibujo. Fundación Gre g o r i o
Prieto. Museo de la Ciudad. Madrid. JU G U E T E S PA R A ÍC A R O. Museo
Nacional de Cerámica González Martí. Valencia. Art Miami. Galería Luis
Adelantado. Estados Unidos. ARCO’99. Galería Luis Adelantado.
Madrid. O GU A R D A D O R D E RE B A N H O S. Galería Por Amor á Arte. Oporto.
Portugal. FIA’99. Feria Iberoamericana de Arte. Caracas. Ve n e z u e l a .
Á rea. Galería Pascual Lucas Espai. Valencia. AS U N T O PR I VA D O. Galería
Punto. Valencia. EN L A T E L A D E L A S I D E A S. Palau de la Música. Va l e n c i a .
Expoarte. Galería Luis Adelantado. Guadalajara. México. Premios y
becas (selección) Beca Colección CAM de Artes Plásticas.
Alicante. Premio VIII Bienal de Escultura de Meliana. Valencia. Pre m i o
Senyera de Pintura Valencia. Beca Alfons Roig de Creación Artística.
Valencia. Beca Formación de Artistas Tu rolenses. Diputación de Te r u e l .
P remio Certamen de Pintura Ateneo Mercantil. Valencia. Beca Art Vi s u a l .
Generalitat Valenciana. Beca Biennale Internazionale dell´Arte
Contemporánea. Florencia. Italia. Premio de Escultura. Fundación
Cañada Blanch. Valencia. Beca IV Bienal Europea de Academias de
Artes Visuales. Maastricht. Holanda.
Salvador Soria. Benissa. Alicante. Premio de Pintura Villa de Teulada.
Alicante. Segundo Premio Bienal de Pintura de Manises. Valencia. 2001
Premio Bienal de Pintura Quart de Poblet. Valencia. Premio Adquisición
Premio de Pintura Villa de Chiva . Valencia. Premio Adquisición Bienal de
Pintura de Mislata. Valencia 2000 Premio Adquisición Bienal de Pintura
Villa de Paterna. Valencia. 1999 Beca Promoe. Sinaloa. México. Beca
Talens joven creación. Obra en colecciones U n i v e r s i d a d
Politécnica de Valencia. Universidad Autónoma de Sinaloa. Academia de
Bellas Artes de San Carlos. Fundación Mainel. Fondo Talens Arte Joven.
Ayuntamiento de Valencia, Paterna, Altura, Benissa, Teulada, Aldaia,
Manises, Quart de Poblet. Chiva. Mislata y Jávea.
Zamora. Camino de Caminos. Ayuntamiento de León. 2006 25 AÑOS
B E C A D O S AL F O N S RO I G. Sala Parpalló. Valencia. Ilustración re v i s t a
Archipiélago nº 72. Barcelona. 2007 Bienal de Albacete. Periferias. Hotel
Chamarel. Denia. Alicante.
Licenciado en BBAA (UPV) . Becado por la Diputación de
Valencia con la beca Alfons Roig. Academia de España en Roma y beca
Fortuny en Venecia. Participa en ferias como Arco. Art Chicago. Arte
Lisboa o Arte Santander. Obra presente tanto en colecciones privadas
como públicas como Artium, Museo Municipal de Madrid., Fundacion
Coca Cola, Ars Fundum o IVAM. Actualmente trabaja con diversas gale-
rias como My Name´s Lolita de Madrid, Bacelos de Vigo, Hartmann de
Barcelona y Nuble de Santander. Realiza Exposiciones individ-
uales importantes desde 1995 destacando 1998 BLACK. Gal. My
Name´s Lolita. Valencia. 1999 LA SOSPECHA. Gal. My Name´s Lolita.
Madrid. 2000 YO. Gal. My Name´s Lolita. Valencia; Centre Cultural La
Mercé. Burriana (Castellón). 2001 INVISIBLE. Ajuntament de Tarragona.
2002 ACTO XXI. Sala Parpalló. Muvim. Valencia. Gal. My Name´s Lolita.
Madrid. SETTEMBRE. Bugno Art Gallery. Venecia. 2004 ONCE UPON A TIME.
Gala Gallery. Chicago. BAMBINO. gal. My Name´s Lolita. Madrid. 2005
CITIZEN. Gal. Bacelos. Vigo. M ONDO CRASH. Gal. My Name´s Lolita.
Valencia. 2006 HOT. Gal. Hartmann. Barcelona. 2007 TODO ES MENTIRA.
Gal. My Name´s Lolita. Madrid. Exposiciones colectivas desta-
can 1998 VISIONES DE LO INVISIBLE. A.T. Kearney. Madrid. 1999 DE LA
VALENCIA METAFÍSICA. Caja Madrid. Madrid. 2000 GENERACIÓN 2000. Caja
Madrid. Madrid. Barcelona. Valencia. Sevilla. Premios Ángel. Madrid.
2001 Bienal de Oviedo. Arte Emergente. Fundación España Nuevo
Milenio. La Coruña. 2002 Mostra Borsisti. Academia de España. Roma.
Becados Academia de España en Roma. Centro Conde Duque. Madrid.
DE S D E L O S 9 0. Muvim. Valencia. 2 0 0 3 FI G U R A C I O N E S. Caja Madrid.
Barcelona. Madrid. Sevilla. Santiago. PIEZA A PIEZA. Instituto Cervantes
Munich. Roma. Atenas. Tetuán. Bucarest. 2004 Bienal Ciudad de
CARLOS DOMINGO
JOËL MESTRE
la Universidad Politécnica de València.
Exposiciones individuales 2006 MOISÉS MAHIQUES. Galería Luis
Adelantado. València. 2 0 0 5 HO M O P L A S T I A. Espacio Cultural Engloba.
València. DISASTERHAPPENING LOCATION. Centre Municipal de Cultura La
Mercé. Burriana. Castelló. PLEJÍA (intervención). Galería Llucià Homs.
Barcelona. Papiroplejía. Galería L’Algepsar. Castelló. 2004 REPRESEN-
TACIONES DE LA PARÁLISIS. Serie Salas de Espera. Casa de Cultura de Mislata.
València. 2003 CONFORTABLES HORIZONTALES (Art Aldaia 2003). Aldaia.
València. 2 0 0 2 ME TA M O R P H O S I S. Suzuka International University. Mie.
Japón. 1999 DORMITS. Claustro de la Iglesia Ss Cosma e Damiano de
Roma. Italia. Exposiciones colectivas (selección) 2007
MACO. Stand Galería Luis Adelantado. México D.F. SP ART. Stand Galería
Luis Adelantado. Sao Paulo. GENERACIÓN 2007. La Casa Encendida. Caja
Madrid. Madrid. ARCO. Stand ABC y Stand Galería Luis Adelantado.
Madrid. 2006 Muestra de Arte Injuve 2005 Sala Amadís Injuve. Madrid.
Bienal Ciudad de Albacete. Museo Municipal de Albacete. 2005. ARCO.
Stand Galería Llucià Homs. Madrid. Premios Bancaixa. Sala de la Muralla.
IVAM. Centro Julio González. València. VALENCIA... IN MOVIMENTO. Villa
Serena. Bolonia. Italia. CUPIDO O LA CEGUERA DEL AMOR (Festival Visible).
Espacio Guides. Madrid. 2 0 0 4 Convocatoria Internacional Jóvenes
Artistas. Galería Luis Adelantado. València. Mostra Unión Fenosa. Macuf. A
Coruña. Certamen Deputación de Ourense. Centro Cultural Deputación.
Ourense. Certamen Vila de Pego. Museu d’Art Modern de Pego. Alacant.
Certamen del Gobierno de Cantabria. Casa de Cultura de Torrelavega.
Cantabria. Premios y becas 2007 Beca Alfons Roig de la Diputación
de València. Mención de Honor Generación 2007. Premios y Becas de Arte
Caja Madrid. Tercer Accésit Premio ABC de Pintura y Fotografía. 2006
Beca Colección CAM de Artes Plásticas. Primer Premio de Pintura Colegio
de Gestores Administrativos de Valencia. 2005 Premio Engloba de Artes
Plásticas. Primer Premio Certamen Nacional de Pintura Ciudad de
Castellón. Primer Premio Certamen de Artes Plásticas Diputación de
Ourense. Su obra se encuentra en las colecciones del Club Diario Levante.
Valencia. Embajada de España en Tokio. Fundación Jiménez-Arellano.
Valladolid. AG Rosen Collection. Massachussets. Colección de la UNED.
Madrid. Marunuma Foundation. Asaka. Fundación Miró. Palma de
Mallorca. Ars Fundum. Madrid.
Castellón de la Plana. 1966. Doctor en Bellas Artes
por la Universidad Politécnica de Valencia es
Albacete 1969. Doctor en BBAA por la Universidad
Politécnica de Valencia. Exposiciones individuales
2007 EL BRILLO DEL SAPO. Fundación Chirivella-Soriano. Valencia. 2006 LOS
MURMULLOS. Galería Tomás March. Valencia. RÍO IMPUNIDAD. Palau dels Barons
de Santa Bàrbara. Alicante. 2004 LA CAÍDA. Galería i Leonarte. Valencia.
2002 LA TRISTE MIRADA DE MR. ARKADÍN. Contemporánea Centro de Arte.
Granada. LA CEGUERA. Galería i Leonarte. Valencia. NUBES NEGRAS. Museo
Municipal Albacete. Albacete. 2001 EL RUIDO Y LA FURIA II. Centre Municipal
de Cultura. Ontinyent. València. 2 0 0 0 LA LÍ N E A D E SO M B R A. Galería
Claramunt. Barcelona. EL RUIDO Y LA FURIA. Galería La Aurora. Murcia. PENSAR
MAL. Espais d´Art Contemporani. Girona. 1999 EL SUSURRO DE LEVIATHÁN.
Ayuntamiento de Higueruela. Albacete. 1998 LA CULTURA DE RESENTIMIENTO.
Galería i Leonarte. Valencia. 1996 RETRATOS A SANGRE. Espai d´art A. Lambert.
Xábia. Alacant. A QUIEN A HIERRO VIVE. Galería Purgatori. Valencia. 1994
GUARDIAS EN LA GUARDERÍA. Galería My name´s Lolita Art. Valencia. 1992 A LAS
BARRICADAS. Galería Postpos. Valencia. 1991 NO KIEREN VERNOS PERO AKÍ ESTA-
MOS. Karikato. Valencia. Últimas exposiciones colectivas
2007 ARCO´07. Galería Tomás March. Madrid. Art Valencia. Hotal Astoria.
Galería Tomás March Valencia. Neilson Gallery. Grazalema. Cádiz. 2006
ARCO´06. Galería Tomás March. Madrid. Art Basel 2006. Galería Tomás
March. Basilea. Suiza. LA BIBLIOTECA DEL PINTOR. Museo de Adra. Almería.
Foro Sur 2006. Galería Tomás March. Centro de exposiciones San Jorge.
Cáceres. 2005 ARCO´05. Galería Tomás March. Madrid. LA BIBLIOTECA DEL
PINTOR. CAMA. Almería. Art Cologne 2005. Galería Blanca Soto. Colonia.
Alemania. Art Basel 2005. Galería Tomás March. Basilea. Suiza. Obra en
colecciones Patronato Martínez Guerricabeitia. UPV. Fundación Chiri-
vella-Soriano. Valencia. CAM. Museo Municipal de Albacete. Ayuntamiento
de Higueruela. Albacete. Ayuntamiento de Ontinyent. Valencia. Diputación
Provincial de Albacete. Ayuntamiento de Jávea, Alicante. ARTIUM. Museo
Vasco de Arte Contemporáneo. Diputación de Álava.
CHEMA LÓPEZ
MOISES MAHIQUES
Quatretonda. Valencia. 1976 Licenciado en Bellas
Artes por la Facultad de Bellas Artes San Carlos de
REGINA DE MIGUEL
Valencia. 1966. Es licenciado por la Facultad de
Bellas Artes de San Carlos. Universidad Politécnica
de Valencia. Especialidad de Pintura. 1989. Ha partici-
pado en talleres de la Universidad Politécnica de Valencia. la Complutense
de Madrid. la Fundación Miró de Palma de Mallorca y el Círculo de Bellas
Artes de Madrid. En 1997 fue becado por la Marunuma Geijutsu no Mori
de Asaka y en 2002 fue artista-residente en Moriya. Japón. Becado por la
Generalitat Valenciana. ART VISUAL y el Gobierno de la Prefectura de
Ibaraki. Expone en Tokio desde 1994. ciudad en la que ha realizado 12
exposiciones colectivas y 8 individuales en lugares como
la Kobo Chika Gallery, el Tozai Bunka Center o el Instituto Cervantes. En
EEUU ha expuesto en 8 ocasiones desde 2002. en galerías como Roberts
& Tilton. Los Ángeles. Glowlab Gallery. Nueva York. o Geoffrey Young
Gallery. Great Barrington. Massachussets y en eventos como la New York
Free Biennial 2002 y la feria de arte Fountain Miami 2007. En España ha
participado en más de 50 exposiciones colectivas e individ-
uales en galerías como Muelle27 de Madrid. Sala Naranja de Valencia,
Moriarty de Madrid, Sala de eStar de Sevilla, Bacelos de Vigo, Club Diario
Levante de Valencia. o Cánem de Castellón, entre otras. También ha par-
ticipado en ferias como Valencia Art, Foro Sur, Arte Santander y Lisboa
Art Fair. Y en eventos como la Bienal de Oviedo, El Observatori 2005 de
Valencia o la exposición colectiva PIEZA A PIEZA, Itinerante por distintas
sedes del Instituto Cervantes. Su obra se encuentra en las colecciones
del Club Diario Levante. Valencia. Embajada de España en To k i o .
Prefectura de Ibaraki. Mito-shi. Fundación Jiménez-Arellano. Valladolid. AG
Rosen Collection. Massachussets. Colección de la UNED. Madrid.
Marunuma Foundation. Asaka. y Ars Fundum. Madrid.
actualmente profesor en el Departamento de Pintura
de esta universidad.Se licencio en la especialidad de Pintura en
1989. continuó su formación en el campo del Grabado y la Litografía
asistiendo a diferentes talleres privados en París, Roma, Florencia y real-
izando cursos de experimentación gráfica en la Universidad Internacional
Menéndez Pelayo y la Fundación Joan Miro en Palma de Mallorca. Su
actividad expositiva comenzó en 1988. Entre sus últimas exposiciones indi-
viduales destacan las presentadas en Valencia. Sevilla. Madrid y Chicago.
Asimismo. ha participado en ferias de arte contemporáneo nacionales e
internacionales (Arco, Artchicago, Artmiami y ArtBrussels) y representado.
en el año 2000 a España en la Bienal Europea de Artes Visuales de La
Spezia (Italia). Sus últimos trabajos han podido verse recientemente en el
Museo checo de Bellas Artes de Praga. Obtuvo la Beca Alfons Roig (1994).
la Beca de la Academia de España en Roma (1995) y la Beca Endesa
(1999-2001). Su obra forma parte de las colecciones del: IVAM. Banco de
España. Artium-Museo de Alava. Museo de Teruel. Fundación Argentaria.
Colección Ars Fundum. Fundación Bancaja. Fundación Ortega y Gasset.
Fundación Cañada Blanch. Fundación Endesa. Junta de Extremadura.
Diputación Provincial de Valencia. Diputación Provincial de Castellón.
Diputación Provincial de Cádiz. Colección de Arte Contemporáneo Todisa-
Grupo Bertelsmann. Ministerio de Asuntos Exteriores. Academia de
España en Roma. Caja Castilla-La Mancha.... Ha colaborado con la Revista
de Occidente. Archipielago. La Naval. Mundos. Papel Elefante y Lars- Cultura
y Ciudad. Recientemente ha publicado CU A N D O L A V E R D A D N A C E D E L E N G A Ñ O,
nº 3 de la colección Cuadernos de imagen y reflexión que edita la UPV.
EN CASO DE. Galería Valle Ortí. Valencia. Premios 2007 VIII Primer Premio
de Pintura del Colegio de Gestores Administrativos de Valencia. 2006
GENERACIÓN 2006. Caja Madrid. Mención de Honor. Premio de Artes
Visuales Ciudad de Burriana. Castellón. 2005 Muestra de arte del Injuve.
2005 III Certamen de pintura PINTURA PARA EL FONDO Universidad Politéc-
nica de Valencia. Ferias Preview Berlín 07. ARCO 06. 07. 08. KIAF 07.
Arte Santander 06. 07. Valencia Art 06. 07. Obra en colecciones
Caja Madrid. Colegio de Gestores Administrativos de Valencia. Fondo de
Arte de la Universidad Politécnica de Valencia. Ayuntamiento de Alfafar.
Valencia. Ayuntamiento de Mislata. Valencia. Ayuntamiento de Burriana.
Castellón.
Málaga. 1977. Licenciada en Bellas Artes. Univer-
sidad Politécnica de Valencia. 2001. Especialista
en Arte Público. UPV 2003. Exposiciones Indivi-
duales 2007 SPATIAL TURN. Galería Maisterravalbuena. Madrid. 2006
BORDERLAND. Galerías Valle Ortí y Edgar Neville. Valencia. 2004 NOCIÓN DE
LUGAR. Centro Cultural de Mislata. Valencia. Exposiciones colecti-
vas (selección) 2008 APTITUD PARA LAS ARMAS. Sala Amadís. Madrid.
2007 AQUÍ Y AHORA. Sala Alcalá 31. Madrid. Bienal de Incheon. Corea. VIII
Premio de Pintura Colegio de Gestores. Galería La Nave. Valencia.
ANAMNESI: EL PASADO PRESENTE. Nau de Sagunt. Bienal de Valencia. 2006
Generación. 2006 La Casa Encendida. Madrid. Barcelona. Valencia.
Sevilla. CARTE BLANCHE. Le Commissariat. París. Muestra de Arte Injuve.
Sala Amadís. Madrid. Festival de artes visuales de Varna. Bulgaria. 2005
ROBERTO MOLLÁ
BAGATELAS. Joves Creadors de l´Horta. Picanya. Valencia. Exposiciones
colectivas destacan 2008 ARCO. Galería T20. 2007 Basel Latina.
Feria Internacional de Arte Contemporáneo. Basilea. Suiza. Foro s u r.
Cáceres. Galería T20. ARCO. Galería T20. 2006 NUEVAS PROPUESTA. Galería
La Nave. Valencia. 2003 FRONT. Sala de exposiciones de La LLotgeta.
Valencia. Sevilla Arte Actual. Feria de Arte. Galería Valle Ortí. Sevilla. 1999
1-20 OBRA SOBRE PAPEL. Galería Martínez Montañer. Jaén. Premios y
Becas 2007 Obra ganadora del I Premio de Pintura Fundación Esprohi-
dent. Jerez de la Frontera. Cádiz. Premio Cadí. del XXVIII Certamen de
Minicuadros. Elda. Alicante. 2006 XI Premi d’arts visuals ciutat de Burriana.
Castellón. 2005 Mención de honor VIII Premio exposición de pintura
Fundación Mainel. Valencia. 2004 Obra ganadora en el 5º Premio de pin-
tura del Colegio Oficial de Gestores Administrativos de Valencia. Premio
CAM en el XXIV concurso nacional de pintura El Piló. 2003 Mención de
Honor en el 4º Premio de Pintura del Colegio de Gestores Administrativos
de Valencia. 1999 Premio adquisición VIII Bienal de pintura Villa de Mislata.
Valencia. 1998 Premio Adquisición de obra Certamen Arte de mujeres.
Centro Andaluz de la Mujer y Junta de Andalucía. Granada. Beca-taller de
Litografía impartida por Donald Herbert. Arteleku. San Sebastián. Obra
en colecciones Instituto andaluz de la Mujer. Junta de Andalucía.
Colegio Oficial de Gestores de Valencia. Centro Andaluz de Arte Seriado.
Ayuntamientos de Godella. Elda y Mislata. Universidad Politécnica de
Valencia. Ayuntamiento de Sagunto. Ayuntamiento de Burriana. Fundación
Esprohident.
Ferrol 1963. Licenciada en BBAA en la Universidad
de Valencia en 1986. Desde hace más de 20 años su obra ha
recorrido gran parte de la geografía europea. sudamericana y de lejano y
medio Oriente en prestigiosas galerías y museos españoles europeos y
americanos. Suiza. Alemania. Francia. Italia. Mexico… en 1996 prepara su
exposición HEISSER WASSER FUR DEN TE (AGUA CALIENTE PARA EL TE) para en el
Museo zu Allerheilligen en Schaffhausen. Suiza. ese mismo año recibe la
beca de creación artística en el extranjero del Museo de Arte
Contemporáneo Unión FENOSA. MACUF. con la que reside en Japón entre
1996-1997 allí prepara MÚSICA DEL VACÍ en Recent Gallery en Sapporo
Japón. Su obra vuelve a España con una exposición en el MACUF (Museo
de Arte Contemporáneo Union Fenosa) A Coruña y comienza a preparar
GA B I N E T E D E TR A B A J O… para el CGAC (Centro Galego de Arte
Contemporáneo). Santiago de Compostela. en 2001 viaja a Teheran. Iran.
PAMEN PEREIRA
Jaén. 1972 Exposiciones individuales destacan 2008
BAJO LA PIEL DE LA PINTURA.� Galería T20. PAC. Murcia. 2007 Valencia Art.
Feria de Arte. Hotel Astoria. Valencia. Proyecto de la Galería T20. ABRIL EN
AGOSTO. Centre Municipal de Cultura La Mercé. Burriana. 2006 MARÍA
ORTEGA CON ORQUESTA PARADISO. Centro cívico del Ayto. de Sagunto.
Valencia. 2003 MENAJE. Sala de exposiciones de la Casa de la Cultura de
El Campello. Alicante. PINTURAS. Galería Valle Ortí. Valencia. 2002 PEQUEÑO
BREVIARIO DE CAUSAS Y AZARES. Centro Cultural de Mislata. Valencia. 2000
Catarroja. Valencia. 1973. Licenciado por la fac-
ultad de BB.AA San Carlos. U.P.V. 1993-98.Summer
Program. The Cooper Union School of Art. New York 2007. Exposicio-
nes individuales 2007 Galería Valle Ortí. IV Bienal de Valencia.
Caixa Rural Torrent. Obra sobre papel. 2006 Galería T 20. Murcia. 2005
Galería Pilar Parra. Madrid. 2004 Galería Spazia. Bolonia. Italia. Galería
Pilar Parra. Sanxenxo. Pontevedra. Galería Espai Lucas. Valencia. 2003
Galería Pilar Parra. Madrid. Circuit d´Art Contemporani. Comunitat
Valenciana. Becats Art Visual. 2002 Galería T 20. Murcia. Galería Espai
Lucas. Valencia. Club Diario Levante. Valencia. CMC La Mercé. Burriana.
Castellón. 2001 Galería Pilar Parra. Madrid. 2000 Galería Edgar Neville.
A l f a f a r. Valencia. 1 9 9 9 Espai d´art A. Lambert. Xàbia. Alicante.
Exposiciones colectivas Ha participado en diferentes muestras
nacionales e internacionales: Bruselas, Paris, Roma o Nueva York. Así
como en ferias internacionales ARCO. Madrid. Artissima. Turín.
M I A RT Milán. ArtCologne. Colonia. Obras en colecciones
Ministerio de Cultura. Ministerio de Asuntos Exteriores. Caja de Ahorros del
Mediterráneo. Caja Madrid. Bancaja. Banco de Valencia. Club Diario
Levante. L´Oreal. Universidad Politécnica de Valencia. The Cooper Union
School of Art. New York. Colegio de España. París. Colegio Administrativo
de Gestores de Valencia. Fundación D. Murcia. Valdearte. Orense. Ateneo
Mercantil Valencia. Jaurena Art. Barcelona. Royal Premier. Málaga. Caja
Rural Torrent. Caja Murcia. DKV. Ayuntamientos de Valencia. Alginet.
Gandia. Paterna. Mislata. Catarroja. Burriana. Albaida y Hondarribia.
JUAN OLIVARES
MARÍA ORTEGA
donde trabaja para la exposición UN SOLO SABOR, trabajo que se completará
en La Gallera (consorcio de Museos de la Comunidad Valenciana) y el
Centro Cultural Torrente Ballester de Ferrol. En 2006 viaja dos meses a la
Antártida con su proyecto EL FUEGO DEL HIELO gracias a la Dirección Nacional
del Antártico argentina DNA y el IVAM Instituto Valenciano de Arte
Moderno, y la Embajada española en BBAA. Ha participado en numerosas
Bienales y ferias nacionales e internacionales. ARCO. Art Chicago. Nagoya
en Japan o Basel. Museo Estaban Vicente. Segovia. Entre otras como la
BIENAL DEL FUEGO en el Museo de Bellas Artes de Caracas Venezuela y el
reciente encuentro artístico ARTIFARITI en el Sahara Occidental. Su obra está
ampliamente catalogada desde 1989.
Nace en Orpesa del Mar. Castellón. Licenciado en
Bellas Artes. Universidad de Barcelona. Exposicio-
nes Individuales (selección) 2000 Galería Dels Angels.
Barcelona . Galería Senda. Barcelona. 2001 Cruce. Madrid. 2004 Sala de
exposicions Fundació Caixa Vinaròs. 2005 Galería Canem. Castelló. 2006
Galeria Fernando Alcolea. Barcelona. 2007 NY Arts Space. Beijing. China.
Exposiciones colectivas (selección) 2002 DESDE LOS 90.
Museu Valencia de la Il.lustracó i la Modernitat MUVIM. Valencia. 2003
DESDE LOS 90. Sala de Exposiciones de la CAM. Alicante. 2004 ARCO’04.
Stand Galeria Canem. Madrid. 2005 ART MIAMI. Galeria Canem. Miami
Convention Center. EEUU. II Certamen Internacional de Pintura Diputacion
de Castellón. E.A.C.C. Castellón. ARCO’05. 2006 Stand Galería Canem.
Madrid. KIAF. 2007 Seoul .Corea. Stand Galeria Fernando Alcolea. CIGE.
2007 China Internacional Gallery Exposition. Beijing. China. Stand Galería
Fernando Alcolea. SIPA 2007 Seoul. Corea. Stand Galeria Fernando
Alcolea. Shanghai Art Fair 2007. Shanghai. China. Stand Galeria Fernando
Alcolea. 3er Songzhuang Art Festival. Beijing. China. Joyart Gallery. Beijing.
China. Obra en colecciones (selección) Art Gallery of Ontario.
Canadá. Martha Jackson Foundation. New York. Museo de Arte Moderno
de Praga. Fundación Caixa de Pensions. Colección Testimoni. Barcelona.
Colección de Arte de Lucta SA. Barcelona. Colección Patrimonio
Universidad de Barcelona. Colección Bienal Ciudad de Pamplona.
Ayuntamiento de Pamplona. Hotel de la Villa Olímpica SA. ART S .
Barcelona. Caja de Ahorros Municipal de Pamplona. Hesperia Internacional
SA. Madrid. Colección Caixa Vinaròs. Universidad de Postdam. Historis-
ches Institut. Berlín. Robert Mapplethorpe Foundation. New York. Biblio-
teca Nacional. Madrid.
La linea de la Concepción. Cádiz. 1963. Vive trabaja en
Valencia. Exposiciones Individuales 2008 Galería MiTO.
Barcelona. 2007 STRANGERS IN PARADISE. Galería Trama. Madrid. 2006
Galería Art & Idea. Nueva Cork. 2005 VARIACIONES SOBRE TEMA MEXICANO.
Galería Trama. Madrid. 2004 DE SACRA-MENTE. Museo Barjola. Gijón.
C e n t ro Cultural de España en México. México DF. 2 0 0 3 PR E C A R I A
PROPIEDAD. Palacio de Abrantes. Univ. de Salamanca. Salamanca Reflexión.
Galería Trama. Madrid. 2 0 0 2 CO N F L U I D O S. CAAC. Sevilla. 2 0 0 1
MNEMOSINE. Galería Magda Bellotti. Madrid. WHO’S CRYING?. Galería Ramón
Sicart. Barcelona. 2000 WHO’S CRYING? Galería Magda Bellotti. Algeciras.
Cádiz. Galería Carmen de la Calle. Jerez de la Frontera. Cádiz. ACCIÓN-GEST
Y GEST-ACCIÓN. Galería Cave-Canem. Sevilla. 1998 CÀPSULA. HUELLA.
Galería Magda Bellotti. Algeciras. Cádiz. 1995 Museo José Cruz Herrera.
La Linea de la Concepción. Cádiz. 1994 ERROR GENÉTICO. Galería del
Instituto Francés de Sevilla. Sevilla. Ha sido representado en varias
ferias y exposiciones internacionales ARCO. Arte Lisboa.
MACO México. Embajada de España en Jamaica. Museo MOMA de Nueva
York. Exposición Universal de Japón. Art Cologne. Obra en colec-
ciones CAAC. Centro de Arte Contemporaneo de Sevilla. Caja de
Arquitectos de Sevilla. Colección de la Casa Real. Madrid. Colección Fluxá
de Arte Contemporaneo. Palma de Mallorca. Colección Unicaja de Artes
Plásticas. Màlaga. Consulado de Francia en Sevilla. Sevilla. Diputación
provincial de Cádiz. MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia.
Madrid. Museo de Arte Contemporaneo de Valdepeñas. Ciudad Real.
RAMÓN ROIG
JAVIER VELASCO
AGRADECIMIENTOS
Galeria Valle Orti
Galeria My Name’s Lolita
Galeria T20
Galeria Luis Adelantado
Galeria Mitto
Galeria Tomas March
FOR LOVE OF ART, HEALTH AND LIFE…
JOSEP SANTACREUChief Executive, DKV Seguros
These lines and this catalogue you have in your hands wish to pay tes-timony to an initiative of the highest significance for our company,which is the implementation of a programme supporting art and artists,with a special focus on young practitioners in need of opportunitiesand a springboard.This new mission we are embracing includes a series of serious com-mitments adopted by the company with the intention of increasing itsresponsibilities and also –and why not?– its satisfactions.With this mandate, nothing seems more appropriate now than invokinginspiration to underscore the eagerness to innovate (one of our primaryassets) that underpins DKV’s philosophy and all those processesbringing to the fore the creativity that is always latent in the field of art.At this moment and time in the early 21st century, there is hardly anyneed to emphasise that corporations are social agents with a hugepotential to play a key role in the life of their respective communities.The goals any self-respecting company aspires to achieve are to pro-vide better products and services, to respond to the challenge of inno-vation on all fronts, and to create employment, wealth, value, visibilityand future.From there to the company’s desire to return to the community a partof the economic value generated, in the form of social interventionsthat are recognised, consensually agreed upon, necessary, and self-less service, there is not more than a will to act.A profound conviction is what encourages us to venture on this newpath: for this company, dedicated body and soul to health, art is apowerful ally in life.Just like science, art has its source in a noble human conquest: thepower of individuals to question themselves and the world, to take a pro-found interest in all things surrounding them, to formulate the questionsthat matter. In terms of motivation, there is not much distance betweenan artist and a scientist: both are looking for answers, both turn to obser-vation to dissect re a l i t y, both tirelessly take note, each one with their spe-cific tools, of the data provided by their highly refined sensibility.If we find in art that profound alliance with life and with that form of ele-vated nature which we define in the abstract as Quality and Excellence,it is no less true that art improves and enriches our specific lives dueto its potential to fill them with revelations. And all revelations are a
GRÀFIC
ALICIA VENTURACurator
The histories of antiquity, transmitted by Pliny, tell us that drawing wasinvented when a woman traced the shadow cast by her lover on a wallto preserve a memory of him forever …
GR À F I C is an open umbrella covering a broad definition of drawing whileposing questions on its inherent contradictions and the changes withinthe theory of art and within its manifold practises, offering a brief analy-sis of the complexity of the process of representation. The knowledgegarnered from a drawing is something fixed prior to the act of drawing.It is, to put it another way, the sentimental formation of the drawer bymeans of a series of aphorisms which, though they seem to bear norelationship with the rules of practice, are crucial for the attitude withwhich the artist faces the act of drawing.Drawing is always viewed as the rendering of a gesture that specifies as t r u c t u re, tying it in perfectly with the expression and construction asso-ciated with knowledge, with the description of ideas, things and thephenomena of interpretation based on the explanation of its meaning bymeans of its configurations, obviously providing that it is made with thisintention, given that they are also sometimes purely irreflexive acts.This interdisciplinary character and the idea of the knot between objec-tive and subjective phenomena are what determine the most suggestivevalue of the drawing, a complicated balance between very diff e rent phe-nomena (re p resentation, idea, concept, description, abstraction, sketch,test, signs, etc…). This magical thread that makes each re p re s e n t a t i o na unique universe in which the meaning of the drawing is to found.And this is precisely what we are addressing right now, interrelating allthe artists included in this exhibition with the attachments or contradic-tions with which drawing has been defined throughout the history ofart. A series of reflections and readings that encouraged me to wonderabout and question the roots of some of them. Yet, without preten-sions, I finally preferred to question the artists themselves and gaugetheir affirmation, surprise or denial.
AL I C I A VE N T U R A: We might claim that the first drawing is an initial defi-n i t i o n or the outer shell of the intimate space that the artist outlinesfor himself, before actually beginning the work? Is this the functionof your drawings or is there more to them?
source of energy for our personal growth and pleasure. Back in the 1st
century of our era, the moralist philosopher Seneca very rightly claimedthat: “Good health comes from the head.” Indeed, Art lends itself, toborrow a colloquial expression, “to furnishing our heads” with the bestresearch, visions and provocations, so as to keep emptiness at bayand prevent it from harming us. The fruits that art provides us with aretranslated into experiences of plenitude. It would be impossible for acompany that has turned health and life into its banner not to bei n t e rested in art.Stimulating the interest of young people in the creation and enjoymentof art. Fostering the careers of talented artists. Providing support, andi n t e rnational projection when needed, and organisational skills.L e a rning from experience and transforming that acquired knowledgeinto values capable of raising enthusiasm and uniting our community, toengage us with spheres grounded in rich humanistic and humanisingv a l u e s. That is the wavelength we want to tune into, with the sports-manlike enthusiasm we put into all things we view as valuable for DKV,its staff and its large network of collaborators and groups of interestthat make up the circle of influence which we always hope to incorpo-rate as partners, accomplices and friends.
ROBERTO MOLLA: The Japanese art I am most interested in is that inwhich the drawing dominates over the stain, the clear line over the ges-ture of the stroke, and the narration of the everyday over a spiritualexercise. Since 1994 I have been collecting images of etchings byUkiyo-e artists and their “natural” descendents: the drawers of mangaand super-flat pop painters like Murakami Takashi, Mr. and Ai Ya m a-guchi. This aesthetic of clean curves, flat colours and synthetic big-eyedcharacters is cited in this series, which also has something of sovietconstructivism.
AL I C I A VE N T U R A: In certain cultures the clearest re f e rence for under-standing the images used is the map, which is to say a type ofdrawing based on conventions whose primary aim is to offer infor-mation with the maximum clarity. Maps are graphic re p re s e n t a-tions of re a l i t y, just like a plan or conceptual graphics. All thesere p resentative forms are intimately related with interpretation, withthe psychology of who is drawing. Like a map of time or an astralchart. Is drawing the instrument that best allows you to re n d e ryour world?
REGINA DE MIGUEL: I don’t believe in disciplines, rather in ways of doing,in the practises at any given moment, in any given project that best ful-fil an idea or a need. The starting point for the group of drawings “Losdos órdenes” [The two orders] can be found in photos I made in 2006based on geographical maps which illustrate the industrial develop-ment and definition made by Ignasi de Solá Morales of the term TerrainVague (as an expectant place, potentially usable and partaking in adouble condition: vacant, empty, non-productive... and at the sametime indefinite, without limits...) coupled with the “abandoned futures”described by Robert Smithson in reference to those “empty” spacescontained within the city and which conform a weave of nomadicspaces. The map and the plan are basic tools for a logical, practicalapproximation to places. And not the space of the symbolic, nor of his-torical time. Signalling the value of these places by means of symbols,altering their conventional meaning; changing the usual content: therepresentation of geographical frontiers and economic concepts, for anon-productive place of memory with multiple meanings, implies anendeavour to implement a new form of learning in the perception ofspace. These works register, within the different forms of conventionalcartographic representation, the contents of the personal and everydayrealm, unusual in this type of document faithful to a brand of off i c i a l d o m ,an ideology..., in order to, by introducing diff e rent layers of meaning,offer them as a space of freedom, as the construction of a bio-imagi-nary and symbolic perception of space, understood as a “small docu-mentary conquest” against the logic of utility.
JOËL MESTRE: In my case, the drawing is not always the beginning ofsomething. Very often, it is the end in itself, the perfect form of trans-mitting something. This is similar to painting, to photography or to thetext, which are all equally intimate processes and different paths thatcan reveal something different to us about the one same theme.Having said that, it is true that drawing, sometimes because of its pre-cariousness, other times for its directness, or for the mere process ofelaboration and the use of such basic materials is a particularly nobleand evocative form of expression.
CHEMA LÓPEZ: The immediacy of those primary marks on the blanknessof a sheet of paper is a way of rendering an idea in a very “skeletal”form. Another completely different thing is if we want it to be merely astep in the creation of something more elaborate and with other mate-rials, or if this schematic rendering is valid in its own right. I believe thatthe spotlight that has returned to drawing at the present moment isprecisely because of its extreme simplicity, the directness of theprocess in contrast with the complexity of our surrounding world andits excessive artifice and unbridled technology. The ability of a gooddrawing to capture our attention is fascinating, and seeing how some-thing so silent can surprise us is very gratifying.
ALICIA VENTURA: An evolutionary, perhaps millenary, process has ledus to merely identify the illusionary form as simulations, fictions, asthe construction of images with magical or religious purposes bymeans of schematic traces or coloured forms representing certainrealities, like those we can see in the caves of Altamira.Nonetheless, the truthful or naturalist representation, far from beingnormal in the majority of cultures and civilisations, is actually theexception to the rule. Achieved in ancient Greece, realist drawingfell into disuse after the fall of the Roman civilization, only returningto its achievements and recourses after a long process of three cen-turies that culminated in the Italian renaissance. On the contrary, forthe vast majority of the history of the West, in ancient civilizations,and in the majority of non-European cultures, the type of represen-tation used is more conceptual, based on minimal image and onvery simple but easy to read graphic outlines. What is important isto ascertain the function or social requirement assigned to eachimage. Many readers coincided in underscoring that the purposeand origin of this art is the identity between representation and therepresented. In this way, an idol is not just an image of a god but itactually incarnates it and takes its place.How has Japanese drawing and philosophy influenced the workyou are presenting here? These drawings are clearly distinct fro mw e s t e rn culture .
I s n ’t all that graded tones, mistakes, erasing that we see so often indrawing not actually more painterly and removed from drawing? Acompletely clean and immaculate drawing might lack in life, or at leastt h a t ’s what I feel.
AL I C I A VE N T U R A: Federico Zuccari said that “drawing is not material, itis not body, it is not an accident of substance, but it is the form, idea,o rd e r, rule and object of intellect, where things understood aree x p ressed…” Are your forms part of the realm of the spirit or are theysimple geometrical re p resentations of a metaphysical language?
TOÑO BARREIRO: First of all, I would say that the distinction is a questionof language. All human manifestations are part of the intellect, even themost violent ones. That’s why we should not underestimate the primi-tive element in every sublime act, because somehow or other whatmakes the sublime unreachable also forms part of that which we per-haps do not want to accept or which we cannot bear, but which isthere in our roots. To answer your question: I don’t distinguish what thespirit says from what the intellect says, I don’t see the differencebecause I don’t see any clear dividing line between the two. Can wereally say that the spirit is the only thing that is emotional and that theintellect is the only thing that communicates and expresses? How dowe distinguish between the real and the imaginary with any degree ofcertainty? Which objects are real and which are imaginary? And theimagination, is it the fruit of reality or of the void? I work with the prin-ciple of simplifying the creative self, channelling my forces so that, inspeaking, I can feel what I am understanding.
ALICIA VENTURA: The world of art identified itself with painting and leftdrawing to the realm of philosophy. Baudelaire succinctly describedthis version which earned the stamp of authenticity in the history ofart with the passing of the centuries: “pure draftsmen are philoso-phers and abstractors of quintessences. Colourists are epic poets…pure draftsmen are naturalists with an excellent sensibility; but theydraw with reason, while colourists, the great colourists, draw withtemperament, almost without knowing it. Their method is analogousto nature… The drawing surpasses nature… It is impregnated by theLogos, it is Truth, the essential.” He often asked himself if the sameman could be at once a great colourist and a great draftsman. Heclaimed that… “just as a draftsman can be a colourist in his broadmasses, so a colourist can be a draftsman through the completelogic of his linear composition; but one of these qualities alwaysabsorbs the detail of the other…” How would you relate these ideaswith the drawings you have on show in this exhibition, especiallyseeing as your painterly work is so colourist?
ALICIA VENTURA: Searching for definitions of drawing in the literatureof art, I found one by Allori that says: “… by drawing I understandall those things that can be formed by the value or strength of a sim-ple line… and by line I understand, as we’ve said, the outlines andin short all that that has no shadow or light..”. What does this sayabout your work?
MOISÉS MAHIQUES: The truth is that for me, drawing has other connota-tions, though perhaps I don’t feel too far away from the definition: “bydrawing I understand all those things that can be formed by the valueor strength of a simple line”. However, I don’t understand the line sim-ply as an outline, and in fact I believe that it is much closer to the skele-ton, to the primary recourse that develops the form and the content.For me the line has a much more complex load and of course if doescontain the shadow and light.
JAVIER VELASCO: I think Allori’s definition is true insofar as the age inwhich it was formulated, which is the Renaissance if I am not mistaken.I presume we are talking of Cristofano Allori. It is the definition parexcellence of what has always been thought of as drawing. But at thismoment in time, the drawing could be considered in many differentways yet with the same form of execution. What I mean to say is, Iagree with the classical definition in that, for me a drawing must be atrace none too complicated in its execution, with economic means andtechnique, not grandiloquent in terms of formats and with a synthesisas far as the underlying idea should be clear and concise. I fully agreewith this definition. But having said that, evolution and new materialshave modified the mise en scène of the drawing. In my case, seeing aswe are talking about work with ink (methylene blue, mercury-chrome,vegetal dyes...) I restrict myself to playing with traces in the traditionalsense of drawing, only that afterwards I let chance interfere, and at agiven moment in the execution I apply liquid sprays that free the mate-rial from the line and as its expands it produces a liberation of form andcolours that increase the power and grandeur of the drawing. As youcan see, in my role as an artist, I only limit myself in drawing in theactual act of the drawing. After that comes the stain which becomesa part of the drawing, but autonomously, breaking with the rigidnessof the line. You also have to understand that in all my work there is apart of action which I do not want to nor should renounce, as it is partof my working philosophy. The movement unleashed in the materialsby an unpremeditated incidence is wonderful and produces surprisingresults you have to learn to channel and control. I know what I amsaying is nothing new, but we have spoken at length on this idea andI know that you have gotten into the odd argument over my way ofunderstanding the drawing. Now, I am going to ask you a question:
ALICIA VENTURA: Bruce Nauman said that drawing is like thinking,they are notes you jot down, while others try to resolve the execu-tion of a particular sculpture, and yet others are made after thework, giving it a new focus. In other words, he defended the role ofdrawing as an instrumental medium in configuring as well as a structureto define a form, as well as the value that this image should assume.But no matter the distinctions we make in dealing with the drawing,its diff e rent functions and purposes, all drawings are equally validinsofar as the “artistic” justification for their existence.Wassily Kandinsky claimed that the artist should be blind to the impor-tance of recognition or non-recognition and deaf to the teachings anddemands of the time. His eye should be directed to his inner life andher ear should hearken to the words of the inner necessity. This isthe only path to express the mystic necessity. A good drawing isthat which cannot be altered in any way without destroying its innerlife. That doesn’t mean that an artist contravenes an external formbut that the artist needs, or not, this form as it exists extern a l l y.Meanwhile Paul Klee said that art does not re p roduce the visible;rather it makes visible. Drawing, due to its very nature, is drivent o w a rds abstraction. In drawing, the very schematicism of theimaginary is expressed with great precision. The purer the graphicwork, the more the very apparatus of the realist re p resentation ofappearances is intimidated. What part of this claim is true in yourd r a w i n g s ?
PA M E N PE R E I R A: Art should be, above anything else, an exercise inabsolute freedom, and in this exercise the visible may or may not bere p roduced, or the invisible may be made visible because, through theunknown substance the material of thinking is made of (there is alsoanother part sometimes called “no thinking” or “no mind”), incited by theimagination, which is the creative instrument par excellence, it reveals tous what cannot be expressed in any other form except in that in whichit has arisen, whether that is a drawing, the word, sound, object oraction. I would call a work pure when it is materialised in any of thedimensions known with these inferences and readily reaches those inti-mate places which cannot be reached except through the emotions. Itis emotion that moves the mechanisms of creation, it is emotion thatweaves a large part of the codes of life, and it even has the immensepower of modifying them. Thanks to the imagination that captains thisboat, our body, far from being a narrow prison, is a springboard to othernon-visible yet sensible dimensions. In my drawings, smoke, just likethought, takes on form on contacting the surface. They are direct andi r reversible, and cannot be touched. If you touch them they disappear,they cannot be grasped. They are like metaphors of this material of “nothinking” to the extent that sometimes I don’t know exactly just to whatextent I actually intervene or they make themselves.
JUAN OLIVARES: I would answer one quotation from Charles Baudelairewith another. “Exalting the line in detriment of colour, or vice versa, isunquestionably a point of view; but it is not either very wide nor veryfair, and reveals a great ignorance of particular destinations”. The linehas its own independence and is never subservient to any other ele-ment. The line is idea, space and object at the same time. On occasionsI have drawn directly on the wall an emancipated line that functioned asan autonomous, ephemeral and free work.
AL I C I A VE N T U R A: For Gombrich, expression and re p resentation are thetwo qualities of drawing. How would you define yours, with a re p re s e n-tative function, in other words as evocative or descriptive or perhaps a sa free drawing not indicative of a re f e rence to another re a l i t y ?
SERGIO BARRERA: I’m not interested in the aspects that could diff e re n t i a t edrawing from painting. To me they seem anecdotal and superficialmore than anything else. I am more interested in what they have incommon. At the same time, I have absolutely no interest in the prevail-ing idea of the assignation of FUNCTIONS to arts (I would accept the pri-mary meaning of f u n c t i o n: as the inherent capacity to do something...,but not the second: task that corresponds to...) because implicit in thisnotion is, among other things, the need to define a painting or a drawingin one word [...when things take on a meaning, they lose sense...], and,especially, because the interested USE of the “work” is conceived andput into practise before the very RECEPTION of a painting or a drawing.The same thing happens with a sculpture, a text, photograph, video,etc… I am especially interested in the P O W E R O F E V O C AT I O N that a figura-tive and/or abstract drawing or a painting can emanate, the stimulatingpower of the combination of form and colour, and this is not e x c l u s i v eto r e p r e s e n t a t i o n nor to the representative function, and less so whenthese notions are associated with ideas like the r e a l... (I understand thatthe contraposition you make between “re p resentative function” and “f re edrawing” comes from, at least to my way of thinking, an erroneous con-tradistinction between figuration and a b s t r a c t i o n) .
MARIA ORTEGA: In my case drawing is a further step in the exercise ofpainting as a drive, as a spontaneous flow of forms whose simplicitymakes us associate them to objects in our everyday surrounding andto the perceptive and emotional sensations that these provoke. Assuch, they are more evocative.These forms often hark back to the formal lexicon of pictorial organicismand others, on the other hand, are constructions with a heightenedgeometry; aesthetic posits that, far from being sidelined or in contra-diction, ironically dialogue and generate compositions-structures inwhich the two forms coexist (colour, acting as a kind of seismographof sensations, encourages the conversation).
I will now finish off my overview with a few lines from “Poema del colory la línea” by Rafael Alberti
A ti, contorno de la gracia humana,recta, curva, bailable geometría,delirante en la luz, caligrafíaque diluye la niebla más liviana…
A ti, bella expresión de lo distinto,complejidad, araña, laberintodonde se mueve presa la figura…
A ti, engaño ideal, por quién la vistaanhela hundirse, prolongada en mano,yendo de lo cercano a lo lejano,del hondo azul al pálido amatista.
A ti, aumento, valor de los valores,vaga disminución de los colores,música celestial, arquitectura.
Los ámbitos en ti fundan su planta.La línea con el número te canta.A ti, brida y timón de la Pintura.
To you, outline of human grace,straight, curved, danceable geometry,blissful in light, calligraphydiluting the lightest fog…
To you, rapt expression of the distinct,complexity, spider, labyrinthwhere the figure wanders…
To you, ideal deceit, in whom sightdesires to plunge, hand in hand,from far to near,from deep blue to pale amethyst.
To you, augment, value of values,vague diminution of colours,celestial music, architecture.
The fields in you ground their plan.The line with the number sings you.To you, bridle and helm of Painting.
ALICIA VENTURA: For some artists, the appearance of photographymeant the disappearance of a certain kind of preparatory work forthe definitive piece that used to be made as a series of notebooksthat are in themselves a work of art. You, on the other hand, haveplayed with the two simultaneously and challenged the supremacyof one over the other. How do you make the two worlds coexist?
ANTONIO ALCARAZ: In my work photography is a starting point, a pre c i s eform of documenting industrial arc h i t e c t u re. I always travel with a cameraand on occasions you find really beautiful factories, some of which areprotected and listed buildings while others are on the point of crum-bling. This is the case of one of the drawings chosen for this show. I wasin Donosti with Don Herbert, working on a series of lithographs, whenan artist from Bilbao told me that they were on the verge of razing a for-mer industrial area along the river, where the Altos Hornos de Vizcayametalworks were. The following day I explored the part between Bilbaoand Portugalete, until reaching the port and the Las Arenas beach,photographing everything I could. All that was left of kilometre afterkilometre of chimney stacks, warehouses and blast furnaces was asmall steelworks at the mouth of the river. The process of work in thestudio involved a manual manipulation of the information pho-tographed, decomposing it, degrading the quality and in each phasebringing it closer to drawing. Using graphite I reinvent the factory andits surroundings, redrawing lost areas and creating others that neverexisted. In this way, though I use photographs, the result is closer todrawing than to photography.