gràfic. coleccion dkv de dibujo contemporáneo

79

Upload: ars-operandi

Post on 19-Apr-2015

118 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

TRANSCRIPT

Page 1: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo
Page 2: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo
Page 3: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

ORGANIZA Universitat Politècnica de València

Rector de la Universidad

Politécnica de Valencia Juan Juliá Igual

Vicerrector de Cultura Joan B. Peiró

EXPOSICIÓN

Comisaria

y coordinadora general Alicia Ventura

Coordinación salas Lola Gil. UPV

Carlos Ayats. UPV

Josep Pérez i Tomàs. Vicerrector adjunto para la dirección del

Secretariado de Extensión Universitaria. Universidad Miguel Hernández de Elche

Vicerectorat de Cultura. Servei d’Activitats Socioculturals. Universitat Jaume I de Castelló

Montaje y Transporte Free S. L.

CATÁLOGO

Edita Editorial de la UPV / Ref: 2008.2157

Textos Josep Santacreu. Consejero Delegado de DKV Seguros

Alicia Ventura

Traducciones Àrea de Promoció i Normalització Lingüística UPVLambe & Nieto

Diseño y maquetación L3C. Teresa Tomás & Paco de la Torre

Fotografía Pepe CaparrósSalvador AlvaroTogo de Lagasque y otros

Impresión La Imprenta, CGISBN 978-84-8363-241-3

DEP LEGAL xxxxxxxxxxxxx

© de los textos los autores

© de los imágenes los autores

© de la edición

PATROCINADOR

Page 4: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo
Page 5: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo
Page 6: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo
Page 7: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

Estas líneas y este catálogo que llega a sus manos aspiran a

dar cuenta de una iniciativa a la que nuestra compañía otor-

ga gran significado: la puesta en marcha de un programa de

apoyo al arte y a los artistas, en particular a los jóvenes artis-

tas necesitados de oportunidades y de espacio para emerger.

Esta nueva tarea que nos imponemos profundiza en la lista de

exigentes compromisos enunciados por la compañía con la

intención de hacerla crecer en responsabilidades y –porq u é

no– en satisfacciones.

Y nada más apropiado que invocar la inspiración en este

momento, para subrayar que a DKV la inspiran el afán de

innovación, que es uno de nuestros principales valores, y

todos aquellos procesos en los que aflora la cre a t i v i d a d ,

latentes siempre en los dominios del arte.

Que las empresas son agentes sociales con capacidad para

desempeñar un rol clave en la vida de sus comunidades, casi

no merece la pena ser subrayado a éstas alturas del siglo XXI.

O f recer mejores productos y servicios, responder al reto de la

innovación en todos los frentes, crear trabajo, riqueza, valor,

visibilidad y futuro, son objetivos en que toda empresa con

estima de sí misma desea pro g re s a r. De ahí el anhelo de la

e m p resa de re t o rnarle a la comunidad una parte del valor

generado en términos económicos, en forma de actuaciones

sociales reconocidas, consensuadas, necesarias, y servicio

d e s i n t e resado a la comunidad, no media mucho más que la

d e t e r m i n a c i ó n .

Lo que nos hace emprender ahora este nuevo camino es una

p rofunda convicción: esta compañía, dedicada en cuerpo y

alma a la salud de las personas, está persuadida de que el

arte es un poderoso aliado de la vida.

Como la Ciencia, el arte nace de una noble conquista huma-

na: la capacidad del individuo de cuestionarse a sí mismo y

cuestionar el mundo, interesarse en profundidad por lo que le

rodea, hacer las preguntas que cuentan. No hay gran distan-

Aquestes línies i aquest catàleg que arriba a les vostres

mans aspiren a donar compte d’una iniciativa a la qual la

nostra companyia atorga una gran rellevància: la posada en

marxa d’un programa de suport a l’art i als artistes, en par-

ticular als artistes joves que necessiten oportunitats i espai

per a emergir.

Aquesta nova tasca que ens imposem aprofundeix en la llis-

ta d’exigents compromisos enunciats per la companyia amb

la intenció de fer-la créixer en responsabilitats i –per què no–

en satisfaccions.

I no hi ha res més apropiat en aquest moment que invocar

la inspiració, per a subratllar que DKV està inspirada per l’a-

fany d’innovació, que és un dels nostres valors principals, i

tots aquells processos en què aflora la creativitat, latents

sempre en els dominis de l’art.

A principis del segle XXI, gairebé no paga la pena de subrat-

llar que les empreses són agents socials amb la capacitat

d’exercir un paper clau en la vida de les seues comunitats.

Oferir millors productes i serveis, respondre al repte de la

innovació en tots els fronts, crear treball, riquesa, valor, visi-

bilitat i futur, són objectius cap als quals tota empresa amb

estima de si mateixa desitja progressar.

D’ací a l’anhel de l’empresa de retornar a la comunitat una

part del valor generat en termes econòmics, en forma d’ac-

tuacions socials reconegudes, consensuades, necessàries i

de servei desinteressat a la comunitat, no hi ha molt més

que la determinació.

El que ens fa empre n d re ara aquest nou camí és una pro-

funda convicció: aquesta companyia, dedicada en cos i

ànima a la salut, està persuadida que l’art és un aliat pode-

rós de la vida.

Com la ciència, l’art naix d’una noble conquesta humana: la

capacitat de l’individu de qüestionar-se a si mateix i de qües-

tionar el món, d’interessar-se en profunditat per allò que l’en-

Page 8: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

cia en lo que a motivación compete entre el artista y el cien-

tífico: ambos buscan respuestas, ambos hacen de la obser-

vación su método de penetrar la realidad, ambos anotan infa-

tigablemente, cada uno con las herramientas que les son pro-

pias, los datos que les suministra su fina sensibilidad, Si

encontramos en el Arte esa profunda alianza con la vida y con

ese algo de naturaleza elevada que en abstracto definimos

como Calidad y Excelencia, es bien cierto también que el arte

hace mejores y más ricas nuestras vidas concretas, al ser

capaz de colmarlas de revelaciones: toda revelación es ener-

gía liberada para nuestro crecimiento personal y nuestro dis-

frute. Séneca, el filósofo moralista, allá por el siglo I de nues-

tra época decía con no pocas luces: “La buena salud viene

de la cabeza”. Pues bien, el Arte se presta, en expre s i ó n

p o p u l a r, a “amueblarnos las cabezas” con las mejores inda-

gaciones, visiones y provocaciones, de modo que el vacío no

se adueñe de nosotros y nos pueda dañar. Los frutos con

que el arte nos regala se traducen en experiencias de pleni-

tud. ¿Cómo no van a interesar a una compañía que hace

bandera de la salud y de la vida?

I n t e resar a los jóvenes en la producción y en el disfrute

del arte. Impulsar las carreras de los mejores talentos.

O f recer apoyo, proyección internacional llegado el caso,

y capacidad organizativa. Aprender de la experiencia y

reconvertir ese aprendizaje, como siempre, en valore s

que ilusionen y cohesionen a nuestras propias gentes,

que nos relacionen con ámbitos que destilan ricos conte-

nidos humanísticos y humanizadores. Tal es la onda a la

que pretendemos sumarnos, con el deportivo entusias-

mo que ponemos en las cosas que detectamos como

valiosas para la empresa DKV, su personal y la extensa

red de colaboradores y grupos de interés que entran en

su círculo de influencia y que siempre aspiramos a tener

como socios, cómplices y amigos.

volta, de fer les preguntes que compten. No hi ha una gran

distància, pel que fa a la motivació, entre l’artista i el cientí-

fic: ambdós cerquen respostes, ambdós fan de l’observació

el seu mètode de penetrar la realitat, ambdós anoten infatiga-

blement, cadascun amb les eines que li són pròpies, les

dades que els subministra la seua fina sensibilitat.

Si trobem en l’art aquesta aliança profunda amb la vida i

amb aquesta realitat de naturalesa elevada que definim en

abstracte com qualitat i e x c e l · l è n c i a, és ben cert també que

l’art fa millors i més riques les nostres vides concretes, ja

que és capaç d’omplir-les de revelacions: tota revelació és

e n e rgia alliberada per al nostre creixement personal i el

n o s t re gaudi. Sèneca, el filòsof moralista, cap al segle I de

la nostra era deia, amb no poc d’enteniment: “La bona salut

ve del cap”. Doncs bé, l’art es presta, en expressió popular,

a “moblar-nos el cap” amb les millors indagacions, visions

i provocacions, de manera que el buit no s’apodere de

n o s a l t res i ens puga fer mal. Els fruits amb què ens obse-

quia l’art es tradueixen en experiències de plenitud. Com

no havien d’interessar una companyia que fa bandera de la

salut i de la vida?

I n t e ressar els joves en la producció i el gaudi de l’art.

Impulsar les carre res dels millors talents. Oferir suport, pro-

jecció internacional arribat el cas, i capacitat org a n i t z a t i v a .

A p re n d re de l’experiència i reconvertir aquest apre n e n t a t-

ge, com sempre, en valors que il·lusionen i cohesionen la

nostra gent, que ens relacionen amb àmbits que destil·len

rics continguts humanístics i humanitzadors. Aquesta és

l’onada a què pretenem sumar-nos, amb l’entusiasme

esportiu que posem en les coses que detectem com a

valuoses per a l’empresa DKV, el seu personal i l’extensa

xarxa de col·laboradors i grups d’interès que entren en el

seu cercle d’influència i que sempre aspirem a tenir com a

socis, còmplices i amics.

Page 9: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

Las historias de la antigüedad, transmitidas por Plinio, nos

hablan de que el comienzo del dibujo tuvo lugar …cuando una

mujer marcó sobre la pared la sombra arrojada por el rostro de

su amado para preservar un recuerdo de su figura…

GRÀFIC intenta ser un paraguas donde se define el dibujo, en

su concepto más amplio, y que plantea las contradicciones y

los cambios de uso dentro de la teoría del arte y de sus prác-

ticas, un pequeño análisis de la complejidad del proceso de

representación. El conocimiento que se establece a través del

dibujo es algo que se determina previamente al hecho de dibu-

jar, es, como si dijéramos, la formación sentimental del dibu-

jante, por medio de una serie de aforismos que, aunque no

parecen guardar relación con las reglas de la práctica, son

determinantes de la actitud con la que el creador se enfrenta

al hecho de dibujar.

El dibujo se establece siempre como la fijación de un gesto

que concreta una estructura, por lo que enlaza perfectamen-

te con la expresión y la construcción vinculadas al conoci-

miento, a la descripción de las ideas, las cosas y a los fenó-

menos de interpretación basados en la explicación de su sen-

tido por medio de sus configuraciones, siempre, claro está,

que se realice con esta pretensión, pues también los hay

puramente irreflexivos.

Este carácter interdisciplinar y el sentido de nudo entre los

fenómenos objetivos y subjetivos son los que determinan el

valor más sugestivo del dibujo, un equilibrio complicado entre

fenómenos muy diversos (re p resentación, idea, concepto, des-

Les històries de l’antiguitat, transmeses per Plini, ens diuen

que el començament del dibuix va tenir lloc …quan una

dona va marcar sobre la paret l’ombra llançada pel rostre del

seu estimat per a preservar un record de la seua figura…

GR À F I C intenta ser un paraigua on es defineix el dibuix, en

el seu concepte més ampli, i que planteja les contradic-

cions i els canvis d’ús en la teoria de l’art i en les seues

pràctiques, una petita anàlisi de la complexitat del pro c é s

de re p resentació. El coneixement que s’estableix a través

del dibuix és quelcom que es determina prèviament al fet

de dibuixar, és, per dir-ho així, la formació sentimental del

dibuixant per mitjà d’una sèrie d’aforismes que, encara que

no semblen tenir relació amb les regles de la pràctica, són

determinants de l’actitud amb què el creador s’enfronta al

fet de dibuixar.

El dibuix s’estableix sempre com la fixació d’un gest que

concreta una estructura, i per això enllaça perfectament

amb l’expressió i la construcció vinculades al coneixement,

a la descripció de les idees, de les coses i als fenòmens

d’interpretació basats en l’explicació del seu sentit mit-

jançant les seues configuracions, sempre, és clar, que es

faça amb aquesta pretensió, perquè també n’hi ha de pura-

ment irreflexius.

Aquest caràcter interdisciplinari, així com el sentit de nus

entre els fenòmens objectius i subjectius, són els que deter-

minen el valor més suggestiu del dibuix, un equilibri compli-

cat entre fenòmens molt diversos (representació, idea, con-

Page 10: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

cripción, abstracción, boceto, prueba, signos, etc.).

Ese hilo mágico que hace que cada representación sea un uni-

verso preciso en el que se instala el sentido del dibujo.

Y esto es, precisamente, en lo que consiste este escrito, en

relacionar a todos los artistas presentes en esta muestra con

el apego o la contradicción a lo que, a lo largo de la historia

del arte, se ha venido definiendo como dibujo. Una serie de

reflexiones y lecturas me han llevado a cuestionarme la raíz

de algunos de ellos. Pero, sin querer pecar de sabia, he prefe-

rido cuestionarlo a sus propios autores para su afirmación, su

asombro o su negación.

Alicia Ventura Podríamos afirmar que

el primer dibujo es la definición del primer

caparazón del espacio íntimo que el artista

determina ante sí mismo, antes de comenzar el

trabajo. ¿Es ésta la función de tus dibujos

o va más allá?

Joël Mestre El dibujo, en mi caso, no siempre

es un recurso de iniciación a un tema, en ocasiones es ya de

por sí una conclusión, la forma idónea de contar algo. Al igual

que sucede con la pintura, con la fotografía, con el texto…, todo

son procesos igualmente íntimos, caminos diferentes que nos

revelan algo distinto de un mismo tema. Pero también es cierto

que el dibujo, unas veces por precario, por directo, o por el

mero proceso de elaboración y uso de unos materiales tan bási-

cos lo hace especialmente noble y evocador.

Chema López Si, la inmediatez de esas prime-

ras marcas sobre la desnudez de un papel es la manera de fijar

una idea del modo más “esquelético”. Otro tema sería, si se

pretende que eso sea un mero paso para la realización de algo

más elaborado y con otros materiales, o si ese esquema tiene

validez por sí mismo. Creo que el protagonismo que vuelve a

cepte, descripció, abstracció, esbós, prova, signes, etc.).

Aquest fil màgic que fa que cada representació siga un

univers precís en què s’instal·la el sentit del dibuix.

I en això, precisament, consisteix aquest escrit, a re l a c i o n a r

tots els artistes presents en aquesta mostra amb l’afecció

o la contradicció a allò que, al llarg de la història de l’art,

s’ha definit com dibuix. Una sèrie de reflexions i lecture s

m’han dut a qüestionar-me l’arrel d’alguns d’ells. Però,

sense voler pecar de sàvia, he preferit qüestionar-ho als

seus mateixos autors perquè ho afirmen, se’n sorpre n g u e n

o ho neguen.

Alicia Ventura Podríem afirmar que el

primer dibuix és la definició de la primera

closca de l’espai íntim que l’artista deter-

mina davant de si mateix abans de començar el

treball. És aquesta la funció dels teus

dibuixos o va més enllà?

Joel Mestre El dibuix, en el meu cas, no

sempre és un recurs d’iniciació a un tema, de vegades ja és,

per si mateix, una conclusió, la forma idònia de contar algu-

na cosa. Igual que passa amb la pintura, amb la fotografia,

amb el text..., tots són processos igualment íntims, camins

diferents que ens revelen alguna cosa diferent d’un mateix

tema. Però també és cert que el dibuix, unes vegades per

precari, per directe, o pel mer procés d’elaboració i ús d’uns

materials tan bàsics, el fa especialment noble i evocador.

Chema López Sí, la immediatesa d’aquestes

primeres marques sobre la nuesa d’un paper és la manera

de fixar una idea de la forma més “esquelètica”. Si es pretén

que això siga un simple pas per a la realització de quelcom

més elaborat i amb altres materials, o si aquest esquema té

validesa per si mateix, seria un altre tema. Crec que el pro-

Page 11: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

tener hoy el dibujo, reside precisamente en su sencillez extre-

ma, en la humildad del procedimiento que contrasta con el

mundo que nos rodea donde reina la desmesura tecnología y

el exceso de artificio. Es fascinante la capacidad de atracción

que tiene un buen dibujo, volver a sorprenderse con algo tan

silencioso es muy de agradecer.

Alicia Ventura Un proceso evolutivo,

quizás milenario, nos llevaría de la mera

identificación de formas ilusorias a la simu-

lación, a la ficción, a la construcción de

imágenes con fines mágicos o religiosos por

medio de trazos esquemáticos o formas colore-

adas que representasen ciertas realidades,

como las que cabe observar en las Cuevas de

Altamira. Pero la representación verosímil o

naturalista, lejos de ser lo habitual en la

mayoría de las culturas y civilizaciones, es

la excepción a la norma. Lograda en la anti-

güedad en Grecia, la habilidad para el dibu-

jo realista fue olvidada tras la caída de la

civilización romana, volviéndose a alcanzar

sus logros y recursos tras un largo proceso

de tres siglos que culmina con el renacimien-

to italiano. Por el contrario, en gran parte

de la historia de Occidente, en las civili-

zaciones antiguas, y en la mayoría de cultu-

ras no europeas, el tipo de representación

empleado es más bien conceptual, basado en

imágenes mínimas y en esquemas gráficos muy

simples pero de fácil lectura. Lo importante

es averiguar cual fue la función o requeri-

miento social que se le asignaba a cada ima-

gen. Muchos autores coinciden en señalar que

el propósito y origen de este arte es la

tagonisme que avui torna a tenir el dibuix rau precisament

en la senzillesa extrema, en la humilitat del procediment que

contrasta amb el món que ens envolta, on regna la

desmesura tecnològica i l’excés d’artifici. És fascinant la

capacitat d’atracció que té un bon dibuix, tornar-se a sor-

prendre amb una cosa tan silenciosa s’agraeix molt.

Alicia Ventura Un procés evolutiu,

potser mil·lenari, ens duria de la mera iden-

tificació de formes il·lusòries a la simu-

lació, a la ficció, a la construcció d’imat-

ges amb finalitats màgiques o religioses per

mitjà de traços esquemàtics o formes pintades

que representaren certes realitats, com les

que es poden observar a la cova d’Altamira. Però

la representació versemblant o naturalista,

lluny de ser allò més habitual en la major

part de les cultures i civilitzacions, és

l’excepció de la norma. Aconseguida en l’an-

tiguitat a Grècia, l’habilitat per al dibuix

Page 12: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

identidad entre la representación y lo repre-

sentado. Así, un ídolo no sólo es una imagen

del dios sino que asume o encarna su lugar.

Como ha influido el dibujo y la filosofía japo-

nesa en la obra que aquí presentas? Son dibujos,

claramente distintos a la cultura occidental.

Roberto Mollá El arte japonés que más me inte-

resa es aquel en el que el dibujo prevalece sobre la mancha, la

línea clara sobre el gesto de la brocha, la narración de lo coti-

diano sobre el ejercicio espiritual. Desde 1994 colecciono imá-

genes de grabados de los artistas del ukiyo-e y de sus descen-

dientes naturales: los dibujantes de manga y los pintores pop

del movimiento super-flat como Murakami Takashi, Mr. o Ai

Yamaguchi. Esa estética de curvas limpias, colores planos y

personajes sintéticos de grandes ojos es citada en esta serie,

próxima también a cierto constructivismo soviético.

Alicia Ventura En ciertas culturas el

referente más claro para entender las imáge-

realista es va oblidar després de la caiguda

de la civilització romana, i els seus èxits

i els seus recursos es tornaren a aconseguir

després d’un procés llarg de tres segles que

culmina amb el Renaixement italià. Per con-

tra, en gran part de la història d’Occident,

en les civilitzacions antigues i en la major

part de les cultures no europees, el tipus de

representació emprat és més aviat conceptual,

basat en imatges mínimes i en esquemes

gràfics molt simples, però de lectura fàcil.

El que importa és esbrinar quina va ser la fun-

ció o el requeriment social que s’assignava a

cada imatge. Molts autors coincideixen a

assenyalar que el propòsit i l’origen d’aquest

art és la identitat entre la representació i

el que representa. Així, un ídol no solament

és una imatge del déu sinó que assumeix o

encarna el seu lloc.

Com han influït el dibuix i la filosofia

japonesos en l’obra que presentes ací? Són

dibuixos clarament diferents als de la cul-

tura occidental.

Roberto Molla L’art japonès que més m’intere s s a

és aquell en què el dibuix preval sobre la taca, la línia clara

s o b re el gest de la brotxa, la narració de la quotidianitat

s o b re l’exercici espiritual. Des de 1994, col·leccione imat-

ges de gravats dels artistes de l’ukiyoe i dels seus descen-

dents naturals: els dibuixants de m a n g a i els pintors pop

del moviment superflat, com ara Murakami Takashi, Mr. o

Ai Yamaguchi. Aquesta estètica de corbes netes, colors

plans i personatges sintètics d’ulls grans és citada en

aquesta sèrie, que també està pròxima a un cert construc-

tivisme soviètic.

Page 13: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

nes empleadas es el mapa, es decir, un tipo de

dibujo basado en convenciones que pretenden

ante todo ofrecer una información con la máxi-

ma claridad. Los mapas son representaciones

gráficas de la realidad, como lo pueden ser un

plano o un grafismo conceptual. Todas estas

formas representativas se relacionan íntima-

mente con la interpretación, con la psicolo-

gía de quien dibuja: como un mapa del tiempo

o una carta astral. ¿Es el dibujo el instru-

mento que mejor te permite plasmar tu mundo?

Regina de Miguel No creo en disciplinas, sino en

modos de hacer, prácticas que en cada momento, en cada

proyecto, sirven mejor a una idea, a una necesidad. El punto

de arranque del conjunto de dibujos “Los dos órdenes” se

encuentra en unos trabajos fotográficos que realicé durante el

año 2006 basados en los mapas geográficos, que ilustran el

desarrollo industrial y la definición realizada por Ignasi de Solá

Morales sobre el término Terrain Vague (como lugar expectan-

Alicia Ventura En algunes cultures, el

referent més clar per a entendre les imatges

emprades és el mapa, és a dir, un tipus de

dibuix basat en convencions que pretenen,

abans que res, oferir una informació amb la

màxima claredat. Els mapes són representa-

cions gràfiques de la realitat, com ho poden

ser un plànol o un grafisme conceptual. T o t e s

aquestes formes representatives es relacionen

íntimament amb la interpretació, amb la psicolo-

gia de qui dibuixa: com un mapa del temps o una

carta astral. És el dibuix, l’instrument que

millor et permet plasmar el teu món?

Regina de Miguel No crec en disciplines, sinó en

maneres de fer, pràctiques que en cada moment, en cada

projecte, serveixen millor una idea, una necessitat. El punt

d’arrancada del conjunt de dibuixos “Els dos ordres” es

troba en uns treballs fotogràfics que vaig fer durant l’any

2006 basats en els mapes geogràfics, que il·lustren el

desenvolupament industrial i la definició feta per Ignasi de

Solà-Morales sobre el terme terrain vague (com un lloc

expectant, potencialment aprofitable i partícip d’una doble

condició: vacant, buit, improductiu..., i al mateix temps

indefinit, sense límits...) unida als futurs abandonats descrits

per Robert Smithson en al·lusió als espais ”buits” que conté

la ciutat i que conformen un entramat d’espais nòmades. El

mapa, el plànol, són les ferramentes bàsiques d’aproxi-

mació lògica, pràctica, als llocs. No a l’espai d’allò simbòlic,

ni al del temps històric. Assenyalar els valors d’aquests llocs

per mitjà dels símbols alterant-ne el significat convencional;

canviar-ne el contingut acostumat: la representació de les

fronteres geogràfiques i dels conceptes econòmics, per un

lloc de memòria, improductiu i amb significats múltiples, vol

dir un intent de dur a terme un aprenentatge nou en la per-

Page 14: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

te, potencialmente aprovechable y partícipe de una doble con-

dición: vacante, vacío, improductivo... al mismo tiempo indefi-

nido, sin límites...) unida a los “futuros abandonados” descritos

por Robert Smithson en alusión a aquellos espacios “vacíos”

que contiene la ciudad y que conforman un entramado de

espacios nómadas. El mapa, el plano, son las herramientas

básicas de aproximación lógica, práctica, a los lugares. No al

espacio de lo simbólico, ni al del tiempo histórico. Señalar los

valores de estos lugares por medio de los símbolos, alterando

su significado convencional; cambiar el contenido acostum-

brado: la representación de las fronteras geográficas y los con-

ceptos económicos, por un lugar de memoria, improductivo y

con múltiples significados, significa un intento de llevar a cabo

un nuevo aprendizaje en la percepción del espacio. Estos tra-

bajos registran, dentro de las diferentes formas de representa-

ción convencional cartográfica, contenidos del ámbito perso-

nal y cotidiano, inusual en este tipo de documentos fieles a una

oficialidad, ideología..., para, introduciendo diferentes capas

de significado, ofrecerlos como espacio de libertad, construc-

ción de bioimaginario y percepción simbólica del espacio,

entendidos como una “pequeña conquista documental” con-

tra las lógicas de la utilidad.

Alicia Ventura Buscando definiciones

del dibujo en la Literatura Artística, encon-

tré la de Allori que dice así: “…por dibujo

entiendo toda aquella cosa que se puede for-

mar con el valor o fuerza de la simple línea…

por línea entiendo, como decimos los contor-

nos y en suma toda aquella cosa que no tie-

nen ni sombra ni luz…”. Como relacionas esto

con tu trabajo?

Moisés Mahiques “…la verdad es que quizás para

mi, el dibujo tiene posiblemente otras connotaciones, aunque

cepció de l’espai. Aquests treballs, dins de les difere n t s

m a n e res de re p resentació convencional cartogràfica, registren

continguts dels àmbits personal i quotidià, inusuals en

aquest tipus de documents fidels a una oficialitat, a una ide-

ologia..., per a, introduint-hi diferents capes de significat,

oferir-los com espai de llibertat, construcció de bioimaginari

i percepció simbòlica de l’espai, entesos com una “petita

conquesta documental” contra les lògiques de la utilitat.

Alicia Ventura Cercant definicions de

dibuix en La literatura artística, vaig tro-

bar la d’Allori, que diu així: “…per dibuix

entenc tot allò que es pot formar amb el

valor o la força de la simple línia… per

línia entenc com diem els contorns i, en

suma, tot allò que no té ni ombra ni llum…”

Com relaciones això amb el teu treball?

Moisés Mahiques “... la veritat és que, potser per

a mi, el dibuix possiblement té unes altres connotacions,

Page 15: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

p o s i b l e m e n t e me siento cerca de la definición: “por dibujo

entiendo toda aquella cosa que se puede formar con el valor

o fuerza de la simple línea”. Tal vez no lo entiendo la linea sim-

plemente como el contorno, de hecho, creo que esta mucho

más cerca del esqueleto, del recurso primario que desarro l l a

la forma y el contenido. Y para mi, la línea tiene una carga

mucho más compleja que, por supuesto, tiene la sombra y

la luz.”

Javier Velasco C reo que la definición de Allori

es acertada en tanto a la época en la que fue emitida, si no

me equivoco en el Renacimiento. Estamos hablando de

Cristofano Allori parece ser. Es la definición por antonomasia

de lo que se ha considerado toda la vida dibujo. Pero en la

actualidad, el dibujo puede ser considerado de otras muchas

maneras y con una misma base ejecutoria. Me explico: coin-

cido en la definición clásica de que para mi un dibujo d e b e

s e r un trazo no demasiado complejo en su ejecución, de

medios y técnicas económicos, no grandilocuentes en cuan-

to a los formatos y con una síntesis en lo que a la idea se

re f i e re muy clara y concisa. Todo esto, perfecto, pero la evo-

lución y los nuevos materiales hacen que la puesta en esce-

na del dibujo se hayan modificado. En mi caso, al tratarse de

trabajos con tintas (azul de metileno, merc u r i o - c romo, tintas

vegetales...), yo me limito a jugar con los trazos en el sentido

tradicional del dibujo, solo que después juego a que el azar

intervenga en los mismos, ya que en un momento dado de la

ejecución aplico pulverizaciones de líquidos que hacen que el

material se libere de la linea y se expanda en una liberación

de formas y colores que aumentan el poder y la grandeza del

dibujo. Como veras, en mi papel de cre a d o r, solo me limito

en el dibujo a dibujar. Mas tarde es la mancha la que se incor-

pora al dibujo, pero de manera autónoma, para romper la rigi-

dez de la línea. También hay que comprender que en todo mi

trabajo hay una parte de acción a la que no quiero ni debo

encara que és possible que em senta prop de la definició:

“per dibuix entenc tot allò que es pot formar amb el valor o

la força de la simple línia”. Tal vegada no entenc la línia

simplement com el contorn, de fet, crec que està molt més

a prop de l’esquelet, del recurs primari que desenvolupa

la forma i el contingut. I, per a mi, la línia té una càrre g a

molt més complexa que, per descomptat, tenen l’ombra i

la llum.”

Javier Velasco Crec que la definició d’Allori és

encertada tenint en compte l’època en què es va dir, si no

m’equivoque en el Renaixement. Estem parlant de

Cristofano Allori, em sembla. És la definició per

antonomàsia del que s’ha considerat tota la vida dibuix.

Però en l’actualitat, el dibuix pot ser considerat de moltes

a l t res maneres i amb una mateixa base executòria.

M’explique: coincidisc amb la definició clàssica, perquè, per

a mi, un dibuix ha de ser un traç no massa complex en la

seua execució, de mitjans i tècniques econòmics, no

grandiloqüents quant als formats i amb una síntesi pel que

fa a la idea, molt clara i concisa. Tot això, perfecte, però

l’evolució i els materials nous fan que la posada en escena

Page 16: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

re n u n c i a r, por formar parte de mi filosofía de trabajo. El movi-

miento que se provoca en los materiales por una incidencia

no premeditada es maravilloso y de resultados sorpre n d e n t e s

que hay que saber canalizar y dosificar. Se que con todo esto

no te estoy contando nada nuevo, pues hemos hablado largo

ya del tema y se que te ha costado alguna discusión en algu-

na ocasión por mi manera de entender el dibujo. Pero, te

hago una pregunta ahora a ti: Acaso no es pictórico y aleja-

do de lo dibujístico el degradado, los matices de tonos, los

b o r rones, los erro res… todo esto que la mayor parte de las

veces se ve reflejado en un dibujo...? Un dibujo completa-

mente limpio e inmaculado carece de vida, al menos así lo

siento yo.

Alicia Ventura Federico Zuccari, decía

que “Diseño (interno) no es materia, no es

cuerpo, no es accidente de sustancia alguna,

sino que es forma, idea, orden, regla y obje-

to del intelecto, donde se expresan las cosas

entendidas…” ¿Son tus formas parte del domi-

nio del espíritu o son simples representacio-

nes geométricas de un lenguaje metafísico?

del dibuix s’haja modificat. En el meu cas, en tractar-se de

t reballs amb tintes (blau de metilè, merc u ro c rom, tintes vege-

tals...), jo em limite a jugar amb els traços en el sentit tradi-

cional del dibuix, només que després jugue a fer que l’atzar

hi intervinga, ja que en un moment determinat de l’execució

hi aplique polvoritzacions de líquids que fan que el material

s’allibere de la línia i s’expandisca en un alliberament de

formes i colors que augmenten el poder i la grandesa del

dibuix. Com pots veure, en el meu paper de creador, en el

dibuix només em limite a dibuixar. Més tard, és la taca la que

s’incorpora al dibuix, però de manera autònoma, per a tren-

car la rigidesa de la línia. També cal comprendre que en tot

el meu treball hi ha una part d’acció a la qual no vull renun-

ciar ni he de renunciar, perquè forma part de la meua

filosofia de treball. El moviment que es provoca en els mate-

rials per una incidència no premeditada és meravellós i de

resultats sorprenents, que cal saber canalitzar i dosificar. Sé

que amb tot això no t’estic contant res de nou, perquè ja

hem parlat llargament del tema i sé que, alguna vegada, t’ha

costat alguna discussió, per la manera que tinc d’entendre

el dibuix. Però, ara et faig una pregunta a tu: és que no és

pictòric i allunyat d’allò relacionat amb el dibuix el degradat,

els matisos de tons, els esborralls, els errors..., tot això que

la major part de les vegades es reflecteix en un dibuix…? Un

dibuix completament net i immaculat no té vida, així ho sent

jo, si més no.

Alicia Ventura Federico Zuccari deia

que “Disseny (intern) no és matèria, no és

cos, no és accident de cap substància, sinó

que és forma, idea, ordre, regla i objecte de

l’intel·lecte, on s’expressen les coses ente-

ses…” Són les teues formes part del domini de

l’esperit o són simples representacions

geomètriques d’un llenguatge metafísic?

Page 17: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

Toño Barreiro Cuestiones preliminares: la dis-

tinción es el ámbito del lenguaje. Toda manifestación humana

es parte del intelecto, hasta lo más violento. Por eso no hay

que desestimar lo primitivo que hay en cada acto sublime, ya

que de alguna manera lo que hace de lo sublime algo inalcan-

zable también forma parte de aquello que quizás no queramos

aceptar o no podamos soportar, pero que está en nuestras raí-

ces. A modo de respuesta: No puedo distinguir lo que el espí-

ritu dice de lo que dice el intelecto, no veo tal distinción, al no

ver claramente los límites entre sus actos. ¿Podemos decir

que el espíritu es el único que se emociona, y el intelecto el

único que comunica y se expresa? ¿Cómo distinguir entre lo

real o lo imaginario con algún tipo de solvencia? ¿Qué objetos

son los reales y cuáles los imaginarios? Y la imaginación, ¿es

fruto de la realidad o del vacío? Yo trabajo con el principio de

simplificar el yo creador, de aunar mis fuerzas para que, dicien-

do, pueda sentir lo que entiendo.

Alicia Ventura El reino del arte, va a

identificarse con la pintura para dejar al

dibujo convertido en filosofía. Baudelaire

describe sucintamente esta versión acuñada a

Toño Barreiro Qüestions preliminars: la dis-

tinció és l’àmbit del llenguatge. Tota manifestació humana

és part de l’intel·lecte, fins i tot la més violenta. Per això,

no s’ha de desestimar allò primitiu que hi ha en cada acte

sublim, ja que d’alguna manera el que fa de la sublimitat

quelcom inabastable també forma part del que potser no

vulguem acceptar o no puguem suportar, però que està

en les nostres arrels. A manera de resposta: no puc distin-

gir el que l’esperit diu del que diu l’intel·lecte, no veig

aquesta distinció, perquè no veig clarament els límits

e n t re els seus actes. Podem dir que l’esperit és l’únic que

s’emociona i l’intel·lecte, l’únic que comunica i s’expressa?

Com podem distingir entre la realitat o l’imaginari amb

algun tipus de solvència? Quins objectes són els reals i

quins els imaginaris? I la imaginació, és fruit de la re a l i t a t

o del buit? Jo treballe amb el principi de simplificar el j o

c re a d o r, d’unir les meues forces perquè, dient, puga sen-

tir el que entenc.

Alicia Ventura El regne de l’art

s’identificarà amb la pintura per a deixar el

dibuix convertit en filosofia. Baudelaire

descriu succintament aquesta versió encunya-

da al llarg de segles d’història de l’art:

“els dibuixants purs són filòsofs i a b s t r a c -

c i o n i s t e s de quinta essència. Els coloristes

són poetes èpics…, els dibuixants purs són

naturalistes dotats d’un sentit excel·lent però

dibuixen per raó, mentre que els coloristes,

els grans coloristes, dibuixen per tempera-

ment, quasi sense saber-ho. El seu mètode és

anàleg al de la naturalesa… El dibuix ha

superat la naturalesa… Aquesta, impregnada

pel l o g o s, és veritat de la bona, essen-

cial…” Sovint es preguntava si un mateix

Page 18: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

lo largo de siglos de historia del arte: “los

dibujantes puros son filósofos y abstraccio-

nistas de quinta esencia. Los coloristas son

poetas épicos…, los dibujantes puros son natu-

ralistas dotados de un sentido excelente, pero

dibujan por razón, mientras que los coloris-

tas, los grandes coloristas, dibujan por tem-

peramento, casi sin saberlo. Su método es aná-

logo al de la naturaleza… El dibujos ha supe-

rado la naturaleza… Esta impregnado por el

Logos, es Verdad de la buena, esencial…” A

menudo se preguntaba si un mismo hombre puede

ser a la vez un gran colorista y un gran dibu-

jante. Afirmaba que “…lo mismo que un dibu-

jante puede ser colorista por las grandes

masas, así también, un colorista puede ser

dibujante por una lógica completa del conjun-

to de las líneas; pero una de estas cualida-

des absorbe siempre el detalle de la o t r a … “ :

Como relacionas este pensamiento con los dibu-

jos que muestras en esta exposición, siendo

como es, tu obra pictórica, tan colorista?

Juan Olivares Contestando a la cita de Charles

B a u d e l a i re con otra del propio Baudelaire. “Exaltar la línea en

detrimento del color, o el color a expensas de la línea, es sin duda

un punto de vista; pero no es ni muy amplio ni muy justo, y acusa

una gran ignorancia de los destinos particulares”. La línea tiene

independencia propia y nunca está al servicio de ningún otro ele-

mento. La línea es idea, espacio y objeto al mismo tiempo. En

ocasiones he dibujado directamente en el muro una línea eman-

cipada que funcionaba como obra autónoma, efímera y libre.

Alicia Ventura Para Gombrich, expre-

sión y representación son las dos cualidades

home pot ser alhora un gran colorista i un

gran dibuixant. Afirmava que “…igual que un

dibuixant pot ser colorista per les grans

masses, així, també un colorista pot ser

dibuixant per una lògica completa del con-

junt de les línies; però una d’aquestes

qualitats absorbeix sempre el detall de

l’altra…”. Com relaciones aquest pensament

amb els dibuixos que mostres en aquesta

exposició, sent com és, la teua obra pictòri-

ca, tan colorista?

Juan Olivares Responent a la citació de Char-

les Baudelaire amb una altra del mateix Baudelaire: “Exaltar

la línia en detriment del color, o el color a costa de la línia, és

sens dubte un punt de vista; però no és ni molt ampli ni molt

just, i palesa una gran ignorància dels destins particulars”.

La línia té independència pròpia i no està mai al servei de

cap altre element. La línia és idea, espai i objecte al mateix

temps. De vegades, he dibuixat directament en el mur una

línia emancipada que funcionava com una obra autònoma,

efímera i lliure.

Page 19: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

del dibujo. Como definirías los tuyos, con

una función representativa, es decir evoca-

dora o descriptiva o mas bien como un dibu-

jo libre no indicativo de una referencia a

otra realidad?

Sergio Barrera No me interesan los aspectos

que puedan diferenciar el dibujo de la pintura, pues parecen

más anecdóticos y superficiales que otra cosa. Me interesa pre-

cisamente lo que de común hay entre ambas. Así mismo, tam-

poco me interesa nada la idea dominante de asignación de FUN-

CIONES a las artes (podría entender lo de función en su primera

acepción: capacidad propia para hacer algo..., pero no en la

segunda: tarea que corresponde realizar a...) ya que esta noción

lleva implícita, entre otras cosas, la necesidad de definición de

una pintura o un dibujo a través de la palabra (“...cuando las

cosas adquieren significado, pierden su sentido...”), y, sobre

todo, porque se concibe y se pone en práctica el USO interesa-

do de la “obra” antes que la simple RECEPCIÓN de una pintura o

un dibujo (ocurre lo mismo con una escultura, un texto, fotogra-

fía, vídeo, etc.) Me interesa especialmente el PODER DE EVOCACIÓN

que puede llegar a emanar de un dibujo o una pintura, figurati-

vo y/o abstracto, el poder estimulante de la combinación entre

la forma y el color, y esto no es patrimonio de la representación

ni de función representativa alguna, y menos cuando estas

nociones van asociadas a ideas como lo real... (entiendo que la

contraposición que haces entre “función re p resentativa” y

“dibujo libre” se deriva de la, a mi modo de ver, errónea entre

figuración y abstracción)

María Ortega En mi caso el dibujo profundiza

en el ejercicio de la pintura como pulsión, como fluir espontá-

neo de formas que por su simplicidad asociamos a objetos de

nuestro entorno cotidiano y a las sensaciones, perceptivas y

Alicia Ventura Per a Gombrich, expressió

i representació són les dues qualitats del

dibuix. Com definiries els teus, com una funció

representativa, és a dir, evocadora o descrip-

tiva, o més aviat com un dibuix lliure que no

indica una referència a una altra realitat?

Sergio Barrera No m’interessen els aspectes

que puguen diferenciar el dibuix de la pintura, ja que semblen

més anecdòtics i superficials que altra cosa. M’interessa, pre-

cisament, el que ambdues tenen en comú. Així mateix, tampoc

no m’interessa gens la idea dominant d’assignació de f u n c i o n s

a les arts (podria entendre això de funció en la seua primera

accepció: capacitat pròpia per a fer alguna cosa..., però no en

la segona: tasca que correspon fer a...), ja que aquesta noció

duu implícita, entre altres coses, la necessitat de definició d’una

pintura o d’un dibuix per mitjà de la paraula (“...quan les coses

a d q u i reixen significat, perden el sentit que tenen...”), i, sobre-

tot, perquè es concep i es posa en pràctica l’ús i n t e ressat d e

Page 20: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

emocionales, que éstos pueden provocar. Son por tanto más

bien evocativos.

Dichas formas remiten a menudo al léxico formal del organicis-

mo pictórico y otras, en cambio, resultan construcciones de

marcada geometría; planteamientos estéticos que, lejos de

mantenerse al margen o en contradicción, dialogan irónica-

mente generando composiciones-estructuras en la que los

dos modos cohabitan (el color, que actúa a modo de sismó-

grafo de sensaciones, favorece la conversación).

Alicia Ventura Bruce Nauman dice que

“…dibujar es equivalente a pensar…, son notas

que se toman… otros intentan resolver la eje-

cución de una escultura en particular… un ter-

cer tipo, se realiza después de la misma obra,

dándoles un nuevo enfoque…” Es decir, reivin-

dica el papel del dibujo como medio instru-

mental a la hora de configurar tanto estruc-

tura como definir una forma, así como el valor

que debe asumir esa imagen. Pero no importa las

“l ’o b r a” abans que la simple R E C E P C I Ó d’una pintura o d’un

dibuix (passa igual amb una escultura, un text, una fotografia,

un vídeo, etc.). M’interessa especialment el P O D E R D’E V O C A C I Ó

que pot arribar a emanar d’un dibuix o d’una pintura, figuratius

i/o abstractes, el poder estimulant de la combinació entre la

forma i el color, i això no és patrimoni de la re p re s e n t a c i ó ni de

cap funció re p re s e n t a t i v a, i menys quan aquestes nocions van

associades a idees com allò re a l... (entenc que la contraposi-

ció que fas entre “funció re p resentativa” i “dibuix lliure” es

deriva, segons la manera que tinc de veure les coses, de la

contraposició errònia entre figuració i a b s t r a c c i ó)

María Ortega En el meu cas, el dibuix apro-

fundeix en l’exercici de la pintura com una pulsió, com un

fluir espontani de formes que, per la seua simplicitat, asso-

ciem a objectes del nostre entorn quotidià i a les sensa-

cions, perceptives i emocionals, que aquests poden provo-

car. Són, per tant, més aviat evocatius.

Aquestes formes remeten sovint al lèxic formal de l’organi-

cisme pictòric i d’altres, en canvi, són construccions d’una

marcada geometria; plantejaments estètics que, lluny de

mantenir-se al marge o en contradicció, dialoguen irònica-

ment i generen composicions-estructures en què les dues

formes cohabiten (el color, que actua a manera de sismògraf

de sensacions, hi afavoreix la conversa).

Alicia Ventura Brosse Nauman diu que

“…dibuixar equival a pensar…, són notes que

es prenen…, altres intenten resoldre l’exe-

cució d’una escultura en particular…, un ter-

cer tipus es du a terme després de la mateixa

obra, i els dóna un enfocament nou…” És a

dir, reivindica el paper del dibuix com un

mitjà instrumental a l’hora tant de configu-

Page 21: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

distinciones que hagamos a la hora de tratar

con el dibujo, sus diferentes funciones y pro-

pósitos, todos los dibujos son igualmente

válidos en tanto en cuanto tengan una justifi-

cación “artística“ para su existencia.

Así de esta manera, Wassily Kandinsky afir-

ma: “…el artista debe ser ciego a las formas

reconocidas o no reconocidas, sordo a las

enseñanzas y los deseos de su tiempo. Sus

ojos abiertos deben mirar hacia su vida

interior y su oído prestar siempre atención

a la necesidad interior… Este es el único

camino para expresar la necesidad mística…

El buen dibujo es aquel que no puede alte-

rarse en absoluto sin que se destruya su

vida interior… No se trata de que el artis-

ta contravenga una forma externa sino de que

el artista necesite o no esa forma tal como

existe exteriormente…”

Paul Klee decía que “…el arte no reproduce lo

visible; hace visible… Y el campo gráfico

impulsa, debido a su naturaleza misma, a la

rar l’estructura com de definir una forma,

així com el valor que ha d’assumir aquesta

imatge. Però no importen les distincions que

fem en tractar amb el dibuix, les diferents

funcions i el diferents propòsits que tenen,

tots els dibuixos són vàlids igualment sem-

pre que tinguen una justificació a r t í s t i c a

per a existir.

Així, d’aquesta manera, Wassily Kandinsky

afirma: “…l’artista ha de ser cec a les

formes reconegudes o no reconegudes, sord als

ensenyaments i als desitjos del seu temps.

Els seus ulls oberts han de mirar envers la

seua vida interior i la seua orella ha de

prestar sempre atenció a la necessitat inte-

rior… Aquest és l’únic camí per a expressar

la necessitat mística… El bon dibuix és el

que no pot alterar-se en absolut sense que es

destruïsca la seua vida interior… No es trac-

ta que l’artista contravinga una forma exter-

na, sinó que l’artista necessite o no aques-

ta forma tal com existeix exteriorment…”.

Paul Klee deia que “…l’art no reprodueix allò

visible; fa visible… I el camp gràfic impul-

sa, a causa de la seua mateixa naturalesa, a

l’abstracció… En el dibuix, l’esquematisme

propi de l’imaginari s’expressa amb la màxima

precisió… Com més pur és el treball gràfic,

més s’apoca l’aparell propi de la repre-

sentació realista de les aparences…”.

D’aquesta afirmació, quina part de veritat hi

ha en els teus dibuixos?

Pamen Pereira L’art ha de ser, abans que res,

un exercici de llibertat absoluta. En aquest exercici, pot

Page 22: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

abstracción… En el dibujo el esquematismo

propio de lo imaginario se expresa con suma

precisión… Cuanto más puro es el trabajo grá-

fico… Más se apoca el aparato propio de la

representación realista de las apariencias…”.

Que parte de verdad de esta afirmación hay en

tus dibujos?

Pamen Pereira El arte debe ser ante todo un

e j e rcicio de absoluta libertad, en este ejercicio puede re p ro-

ducir lo visible o no hacerlo, o puede hacer visible lo invisible

p o rque, a través de esa desconocida sustancia que compo-

ne la materia del pensamiento (hay también una parte llama-

da a veces “no pensamiento” o “no mente”) incitada por la

imaginación, que es el instrumento creativo por excelencia,

nos descubre lo que no se puede expresar de otra forma más

que en esa en que ha surgido, sea dibujo, palabra, sonido,

objeto o acción… Yo llamo puro al trabajo que se materializa

en cualquiera de las dimensiones conocidas con estas infe-

rencias y con soltura llega a lugares tan íntimos que no se

alcanzan si no es a través de la emoción. Es la emoción la que

mueve los mecanismos de la creación, es la emoción la que

teje en gran parte los códigos de la vida, y tiene el inmenso

poder incluso de modificarlos. Gracias a la imaginación que

capitanea esta nave nuestro cuerpo lejos de ser una angosta

c á rcel es un trampolín, hacia otras dimensiones no visibles

p e ro sensibles. En mis dibujos el humo, al igual que el pensa-

miento, toma forma al contacto con la superficie, son dire c t o s

e irreversibles, no los puedes tocar, si los tocas desapare c e n ,

son inaprensibles. Son como metáforas de esa materia del

“no pensamiento” hasta el punto en que a veces no sé muy

bien hasta que punto intervengo yo o se hacen solos.

Alicia Ventura La irrupción de la

fotografía, supuso para algunos autores, la

reproduir allò visible o no fer-ho, o pot fer visible l’invisible

perquè, a través d’aquesta substància desconeguda que

compon la matèria del pensament (hi ha també una part

anomenada a vegades no-pensament o no-ment) incitada

per la imaginació, que és l’instrument creatiu per excel·lèn-

cia, ens descobreix el que no es pot expressar d’una altra

manera més que en aquesta que ha sorgit, siga dibuix,

paraula, so, objecte o acció… Jo anomene pur el treball que

es materialitza en qualsevol de les dimensions conegudes

amb aquestes inferències i amb soltesa arriba a llocs tan

íntims que no s’abasten si no és per mitjà de l’emoció. És

l’emoció la que mou els mecanismes de la creació, és l’emo-

ció la que teixeix en gran part els codis de la vida i té el poder

immens de, fins i tot, modificar-los. Gràcies a la imaginació

que governa aquesta nau, el nostre cos, lluny de ser una

presó angosta, és un trampolí cap a altres dimensions no

visibles però sensibles. En els meus dibuixos, el fum, igual

que el pensament, pren forma en contacte amb la superfície,

són directes i irreversibles, no els pots tocar, si els toques

d e s a p a reixen, són incopsables. Són com metàfores d’aque-

sta matèria del n o - p e n s a m e n t, en què, a vegades, no sé molt

bé fins a quin punt hi intervinc jo o es fan sols.

Page 23: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

pérdida del trabajo preparatorio que algu-

nos artistas realizaban previos a su obra

definitiva y que algunos tienen recogido a

modo de cuadernos que constituyen en sí una

obra de arte. En cambio tu, te atreves a

conjugar los dos y a desafiar la supremacía

de uno sobre el otro. ¿Como haces convivir

ambos mundos?

Antonio Alcaraz La fotografía en mi obra supone

un punto de partida, una forma precisa de documentar la

arquitectura industrial. Siempre viajo con la cámara y en oca-

siones encuentras fábricas de gran belleza, algunas cataloga-

das y protegidas y otras a punto de ser destruidas. Es el caso

de uno de los dibujos seleccionados para esta exposición.

Estaba en Donosti, con Don Herbert, realizando una edición de

litografías, cuando un artista de Bilbao me informó que en muy

poco tiempo desmantelarían toda la zona industrial de la ria,

donde Altos Hornos de Vizcaya ocupaba una gran extensión.

Al día siguiente recorrí el tramo comprendido entre Bilbao y

Portugalete, hasta llegar al puerto y la playa de las Arenas,

fotografiando todo lo que pude. Todos aquellos kilómetros de

chimeneas, naves y hornos altos, quedaron reducidos a una

miniacería compacta al final de la ría… El proceso de trabajo

en el estudio manipula de forma manual la información fotográ-

fica, degradándola, haciendo que sufra una pérdida de calidad

y acercándola en cada una de las fases cada vez más al dibu-

jo. Con el grafito reinvento la fábrica y su entorno, redibujo

zonas perdidas y creo otras que no existían. De este modo,

aunque utilizo la base fotográfica, el resultado es más cercano

al dibujo que a la fotografía.

Alicia Ventura La irrupció de la foto-

grafia, per a alguns autors, va suposar la

pèrdua del treball preparatori previ a la obra

definitiva que alguns artistes feien, i que

alguns tenen recollit a manera de quaderns que

constitueixen en si mateix una obra d’art. En

canvi, tu t’atreveixes a conjugar els dos

mètodes i a desafiar la supremacia de l’un

sobre l’altre. Com fas conviure ambdós mons?

Antonio Alcaraz La fotografia, en la meua obra,

suposa un punt de partida, una forma precisa de documentar

l’arquitectura industrial. Sempre viatge amb la càmera i a

vegades trobes fàbriques d’una gran bellesa, algunes catalo-

gades i protegides, i d’altres a punt de ser destruïdes. És el cas

d’un dels dibuixos seleccionats per a aquesta exposició. Era a

Sant Sebastià, amb el Sr. Herbert, fent una edició de litografies,

quan un artista de Bilbao em va informar que en molt poc de

temps desmantellarien tota la zona industrial de la ria, on Altos

H o rnos de Vizcaya ocupava una gran extensió. L’endemà vaig

recórrer el tram comprès entre Bilbao i Portugalete, fins a

arribar al port i a la platja de Las Arenas, i hi vaig fotografiar tot

el que vaig poder. Tots aquells quilòmetres de xemeneies, naus

i alts forns van quedar reduïts a una petita acereria compacta al

final de la ria. El procés de treball en l’estudi manipula de manera

manual la informació fotogràfica, degradant-la, fent que patisca

una pèrdua de qualitat i acostant-la, en cada una de les fases,

cada vegada més al dibuix. Amb el grafit, torne a inventar la fàbri-

ca i el seu entorn, dibuixe de nou zones perdudes i en cree d’al-

t res que no existien. D’aquesta manera, encara que use la base

fotogràfica, el resultat és més pròxim al dibuix que a la fotografia.

Page 24: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

Acabaré mi estudio con la extracción de algunas líneas del

“Poema del color y la línea” de Rabel Alberti.

A ti, contorno de la gracia humana,

recta, curva, bailable geometría,

delirante en la luz, caligrafía

que diluye la niebla más liviana…

A ti, bella expresión de lo distinto,

complejidad, araña, laberinto

donde se mueve presa la figura…

A ti, engaño ideal, por quién la vista

anhela hundirse, prolongada en mano,

yendo de lo cercano a lo lejano,

del hondo azul al pálido amatista.

A ti, aumento, valor de los valores,

vaga disminución de los colores,

música celestial, arquitectura.

Los ámbitos en ti fundan su planta.

La línea con el número te canta.

A ti, brida y timón de la Pintura.

Acabaré el meu estudi amb l’extracció d’algunes línies del

“Poema del color y la línea” de Rafael Alberti.

A ti, contorno de la gracia humana,

recta, curva, bailable geometría,

delirante en la luz, caligrafía

que diluye la niebla más liviana…

A ti, bella expresión de lo distinto,

complejidad, araña, laberinto

donde se mueve presa la figura…

A ti, engaño ideal, por quién la vista

anhela hundirse, prolongada en mano,

yendo de lo cercano a lo lejano,

del hondo azul al pálido amatista.

A ti, aumento, valor de los valores,

vaga disminución de los colores,

música celestial, arquitectura.

Los ámbitos en ti fundan su planta.

La línea con el número te canta.

A ti, brida y timón de la Pintura.

Page 25: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo
Page 26: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo
Page 27: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

ANTONIO ALCARAZ 1

1

2PUENTE DE HIERRO II. ALT O S HO R N O S D E VI Z C AYA VI. SE S TA O. 1998. TR A N S F E R E N C I A E L E C T R O G R Á F I C A, Ó L E O Y G R A F I T O / PA P E L. 56 X 76 C M.

Page 28: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

2

MURCIA. 1998. TRANSFERENCIA ELECTROGRÁFICA, ÓLEO Y GRAFITO / PAPEL. 56 X 76 CM.

Page 29: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

XIMO AMIGÓ 1

1

S/T. 2008. MIXTA / CARTÓN Y METACRILATO PINTADO. 50 X 50 CM.2

S/T. 2008. MIXTA / CARTÓN Y METACRILATO PINTADO. 50 X 50 CM.

Page 30: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

2

Page 31: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

AURELIO AYELA 1

1

2

3

SMOKE & FILTERS. 2006. BOLÍGRAFO Y ROTULADOR / PAPEL. 35 X 47 CM.2

TICOTO IN FLAVOURS GARDEN. 2006. BOLÍGRAFO Y ROTULADOR / PAPEL.

Page 32: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

4BLOOD BUBBLE. 2006. BOLÍGRAFO Y ROTULADOR / PAPEL. 35 X 47CM.

4

3TATUAJE. 2006. BOLÍGRAFO Y PASTEL / PAPEL. 35 X 47CM.35 X 47 CM.

Page 33: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

TOÑO BARREIRO

1

2

SERIE CONTORNOS. 2005. DIBUJO INFOGRÁFICO / PAPEL. 50 X 50 CM. EDICIÓN DE 10 EJEMPLARES1

S/T2

S/T3

S/T

Page 34: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

3

Page 35: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

SERGIO BARRERA

2

SERIE LATENTE. 2004. PIGMENTO Y LÁTEX VINÍLICO / PAPEL CUCHÉ, TABLA Y BASTIDOR1

LATENTE, Nº 77. 31,8 X 21,8 CM.

1

Page 36: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

3LATENTE, Nº 33. 21,8 X 31,8 CM.

4LATENTE, Nº 36. 21,8 X 31,8 CM.

3

2LATENTE, Nº 65. 31,8 X 21,8 CM.

4

Page 37: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

ERNESTO CASERO

1

SERIE ALIEN BALÓ SORPRENDIDO DEL TRUCO. 2007. LÁPIZ CARBÓN / PAPEL. 19´5 X 28 CM.2

Nº 101

Nº 13

Nº 18

2

3

5

4

Page 38: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

4Nº 2

5Nº 3

6Nº 19

6

Page 39: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

JUAN CUÉLLAR 1

1

RECONSTRUCCIÓN. 2007. GRAFITO Y TINTA / PAPEL. 50 X 70 CM.2

PAPEL. 2007. GRAFITO Y TINTA / PAPEL. 50 X 70 CM.

Page 40: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

2

Page 41: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

CARLOS DOMINGO 1S/T. 2007. CARBÓN / PAPEL. 112 X 75 CM.

2S/T. 2007. CARBÓN / PAPEL. 75 X 112 CM.

1

Page 42: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

2

Page 43: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

CHEMA LÓPEZ 1

1

LA CEGUERA. 2007. GRAFITO / PAPEL. 35 X 50 CM.2

LA CONFESIÓN. 2007. GRAFITO / PAPEL. 35 X 50 CM.

Page 44: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

2

Page 45: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

MOISES MAHIQUES 1

1 2 3

PLEJÍA Nº 63. 2006. ROTULADOR / KÖMATEX. 50 X 50 CM.2

PLEJÍA Nº 61. 2006. ROTULADOR / KÖMATEX. 50 X 50 CM.

Page 46: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

4

4PLEJÍA Nº 66. 2006. ROTULADOR / KÖMATEX. 50 X 50 CM.

3PLEJÍA Nº 67. 2006. ROTULADOR / KÖMATEX. 50 X 50 CM.

Page 47: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

2EL PIANO DE GLENN GOULD. 2007. ACUARELA, TRANSFERENCIA Y GRAFITO /JOËL MESTRE 1

2

1

3

MANUSCRITO. 2007. ACUARELA, TRANSFERENCIA Y GRAFITO / PAPEL. 50 X 70 CM.

Page 48: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

4EL NADADOR. 2007 ACUARELA, TRANSFERENCIA Y GRAFITO / PAPEL. 50 X 70 CM.

3GRAFITO Y ROSASPINA. 2007. ACUARELA, TRANSFERENCIA Y GRAFITO / PAPEL. 50 X 70 CM.

4

PAPEL. 50 X 70 CM.

Page 49: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

REGINA DE MIGUEL 1DISTRIBUCIÓN DE LOS DÍAS. 2008. LÁPIZ / PAPEL. 70 X 100 CM.

2LAS OPCIONES DISPONIBLES. 2008. LÁPIZ / PAPEL. 70 X 100 CM.

1

Page 50: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

2

Page 51: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

ROBERTO MOLLÁ 1-6

1 2 3

6 POVESTEI O LEGKIKH KONTSAKH. 2007. LÁPIZ, TINTA Y GOUACHE / PAPEL MILIMETRADO. 59 X 42 CM.

Page 52: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

4 5 6

Page 53: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

JUAN OLIVARES 1

1

2 3

S/T 1. 2004. ÓLEO / PAPEL. 30 X 40 CM.2

S/T 2. 2004. ÓLEO / PAPEL. 40 X 30 CM.3

S/T 1. 2006. ACRÍLICO Y ÓLEO / PAPEL. 40 X 30 CM.

Page 54: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

5S/T 1. 2005. ACRÍLICO Y ÓLEO / PAPEL. 40 X 30 CM.

4 5

6

4S/T 2. 2006. ÓLEO / PAPEL. 40 X 30 CM.

6S/T 2. 2005. ÓLEO / PAPEL. 40 X 30 CM.

Page 55: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

3DIBUJO 3. 2008. ACRÍLICO / PAPEL.MARÍA ORTEGA 1

1 2 3

DIBUJO 4. 2008. ACRÍLICO / PAPEL. 42 X 30 CM.2

DIBUJO 1. 2007. ACRÍLICO / PAPEL. 42 X 30 CM.

Page 56: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

4

4DIBUJO 2. 2008. ACRÍLICO / PAPEL. 42 X 30 CM.42 X 30 CM.

Page 57: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

PAMEN PEREIRA 1ICE BLINK, ORCADAS DEL SUR. 2006. HUMO / TERCIPELO. 145 X 90 CM.

Page 58: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

1

Page 59: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

RAMÓN ROIG 1

1

TINTAS JONDAS 2. 2008. TÉ Y PIGMENTOS MINERALES / PAPEL. 76 X 57 CM.2

TINTAS JONDAS 1. 2008. TÉ Y PIGMENTOS MINERALES / PAPEL. 76 X 57 CM.

Page 60: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

2

Page 61: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

JAVIER VELASCO 1

1

RAMIFICACIONES. 2007. TINTA / PAPEL DE ALGODÓN. 35 X 26 CM.2

RAMIFICACIONES. 2007. MERCURIO CROMO / PAPEL FOTOGRÁFICO. 44 X 41,5 CM.

Page 62: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

2 3

3RAMIFICACIONES. 2007. AZUL DE METILENO / PAPEL ALGODÓN. 46,5 X 39,5 CM.

Page 63: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo
Page 64: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo
Page 65: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

ANTONIO ALCARAZ

Alicante. 1963. Doctor en Bellas Artes por la

Facultad de Valencia. Desde 1987 ha realizado varias

exposiciones individuales destacan en los ultimos años:

2008 Galería Ana Vilaseco. A Coruña. 2006 Galería Punto. Valencia.

Centro Cívico Antiguo Hospital. Sagunto. 2005 LIBROS Y OBRA GRÁFICA.

Fundación Schlotter. Altea. HO T E L FÉ N I X ( p resentación) Museo

Valenciano de la Ilustración y la Modernidad. MuVIM. Valencia. 2004

Espacio Líquido. Gijón. 2001 Galería Cànem. Castellón. MEMORIA DEL

FUTURO. Galería Alicia Ventura. Barcelona. 2000 5 TEXTOS CONSTRUCTIVO

(presentación) Galería I Leonarte. Valencia. Galería La Caja Negra.

Madrid. 1998 Casa de la cultura de Villena. Ha realizado muestras

colectivas en diferentes museos y galerías de arte de España. Alemania.

Chile. Italia. México. Estados Unidos. Francia. Bélgica. Polonia. etc. y

participa regularmente en Ferias internacionales. como: Buch Druck

Kunst. Museum der Arbeit. Hamburg. ARCO. Madrid. Estampa. Salón

Internacional del Grabado y Ediciones de Arte Contemporáneo. Madrid.

Kunstköln. Internationale Messe für editionen. Colonia. Art Book. New

York. Ha realizado estancias en talleres de gráfica e impartido cursos

relacionados con el grabado. destacando: 1997 Taller de Gráfica

Experimental. La Habana. Cuba. 1998 Die Quensen Werksatt. Lams-

pringe (Alemania). 2001 TALLER DE EXPERIMENTACIÓN GRÁFICA. Escuela

Nacional de Artes Plásticas. UNAM. México DF. MATRICES NUEVAS Y

EXPERIMENTALES EN GRABADO. Fachhochschule. Mainz (Alemania). 2007 LA

OBRA GRÁFICA EN EL LIBRO DE ARTISTA. Cursos internacionales de gráfica.

KAUS. Urbino (Italia) Ha recibido numerosos premios y becas. desta-

cando el I Premio de Pintura Certamen Nacional de Artes Plásticas para

Jóvenes Ministerio de Cultura. obtenido los años 1984 y 1985 Desde

1988 es profesor de la facultad de Bellas Artes de Valencia. participan-

do en Master, cursos de Doctorado, cursos de Postgrado, conferencias,

etc… Obra en colecciones Museo Royal de Mariemont. Belgica.

Istituto Statale D’Arte. Urbino. Italia. Instituto de la Juventud. Ministerio

de Cultura. Madrid. Conselleria de Cultura. Valencia. Exma. Diputación

de Alicante. Museo del Grabado Español Contemporaneo. Marbella.

Fondos de Arte Contemporaneo. Universidad Politécnica. Valencia.

Centro Internacional de Recerca Gráfica. Calella. (Barcelona). Facultad

de Bellas Artes de Valencia. Universidad Nacional Autonoma de Mexico

(UNAM). Mexico. Patrimonio Artístico Bancaja. Valencia. Gabinete de

estampas. Biblioteca Nacional. Madrid. Facultad de Artes. Universidad

de Chile. Santiago de Chile. Corporación Cultural Taller 99 de Grabado.

Futuro Museo del Grabado de Chile. Santiago de Chile. Ayuntamiento

Page 66: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

Alicante. 1970. Exposiciones individuales (seleccion)

1999 UN PAISAJE NEVADO. Centro 14. Alicante. A QUÉ HUELEN LAS BOLITAS?.

Galería Laes.ferazul. Con David Delgado. Valencia. 2000 MI GURÚ SE LLAMA

ALPISTE. Centro 14. Alicante. 2001 LA GEISHA AERODINÁMICA. Galería Dipòsit 19.

Alicante. 2003 THERE’S A TREASURE EVERYWHERE. Galería Aural. Alicante.

2005 FLAT MOUNTAIN. Sala Lonja del Pescado. Alicante. 2006 LA VIDA ES UN

BOSQUE DE SEMÁFOROS EN ÁMBAR. Con Luis Gordillo. Sala Tabernas del SEA.

Castillo Sta Bárbara. Alicante. Exposiciones colectivas (selec-

ción) 1997-98 ¿POR QUÉ LO LLAMAN ARTE CUANDO QUIEREN DECIR WALTER?

C 14. Alicante. CAL ART. Los Angeles. USA. (Equipo Gloria) 1999 LENGUA DE

TRAPO. Laes.ferazul. Valencia. Catalyst Arts. Belfast. 2001 Colección de Arte

Bibendum de la Fundación Michelin. En la edición 2001 de la Primavera del

Disseny. Capella dels Angels. Barcelona. 2002 VIII Festival Internacional de

las Artes. San José de Costa Rica. 2005 Valencia.art. Feria de Arte. Hotel

Puerta Valencia. Valencia. VALENCIA... EN MOVIMIENTO propuesta de boart. Villa

S e rena. Bolonia. ARCO’07 Galería Vacío 9. Madrid. AR B Ó R E A ART E

CONTEMPORÁNEO. Sala de exposiciones Centro Cultural La Petxina. Valencia.

Art-Bruxells’07. Galería Vacío 9. Bruselas. Swab. Galería Vacio 9. Reials

Drassanes. Barcelona. BIDA‘07. Centro Cult. Antiguo Instituto. Gijón.

Premios y becas (selección): 2002 Seleccionado en la XVIII Edi-

ción del Premio L’Oréal de Arte Contemporáneo Centro Cultural Conde

Duque de Madrid. 2003 Seleccionado en el XXX Premio Bancaja de Pintura

y Escultura. Sala de la Muralla. IVAM. Valencia. Museo de la Ciutat. Vila-Real.

Seleccionado en la VI Bienal de Pintura de Estella-Lizarra. Museo Gustavo de

Maeztu. Navarra. Primer Premio en el XXV Certamen de Minicuadros.

Huestes del Cadí. Elda. Museo del Calzado de Elda y Forn Cultural de Petrer.

2004 Seccionado en el XV Certamen de Dibujo Gregorio Prieto. Museo de

la Fundación en Valdepeñas y Museo Ciudad de Madrid. 2006 Beca

Colección CAM de Artes Plásticas. 4ª Convocatoria. Proyecto BLOOD BUBBLE.

Nueva York.

Zamora. 1965. Licenciado en Bellas Artes por la

Universidad de Salamanca. Doctor en Bellas Artes por

XIMO AMIGÓ

de Novelda. Ayuntamiento de Altea. Ayuntamiento de Alicante.

Ayuntamiento de Benissa. Ayuntamiento de Aspe. Obra Social Caja de

A h o r ros del Mediterráneo (CAM). Colección Banco de Santander.

Biblioteca Nacional. Sección de Grabado Contemporáneo. Madrid.

FAMEC. Colección Fondos Artísticos Municipales de El Campello.

Alicante. Museo de las Américas. Denver. Colorado. EEUU Fundación

CEDAT. Valencia. Fundación Antonio Pérez. Cuenca. Colección de

Estampas del Museo Municipal de Arte Contemporáneo. Madrid.

Colección Estampa de la Consejería de Cultura y Deportes de la

Comunidad de Madrid.

1965. Bonrepós y Mirambell. Valencia. Licenciado

en Bellas Artes por la Facultad de San Carlos de

Valencia en 1988. Realiza numerosas exposiciones individuales

destacando en los ultimos años. las siguientes: 2 0 0 7 CO R D E G U I X.

Galería La Nave en colaboración con la Bienal Saô Paulo-Va l e n c i a .

EN C U E N T R O E N T R E DO S MA R E S. Valencia. 2 0 0 6 Palacio Los Serrano.

Espacio Cultural de Caja de Ávila. 2 0 0 5 Galería La Nave. Va l e n c i a .

Galería Milagros Delicado. Cádiz. Galería May Moré. Madrid. 2 0 0 4

Galería Cánem. Castellón. Galería Pedro To r res. Logroño. Galería Pedro

Peña. Marbella. Málaga. 2 0 0 3 Galería Alicia Ventura. Barcelona. Galería

Italia. Alicante. Galería Raya Punto. Salamanca. 2 0 0 1 Galería Edgar

Neville. Alfafar. Valencia. Galería Sandunga. Granada. Obra en Colec-

ciones y Museos (selección) Calcografía Nacional. Real

Academia de San Fernando. Madrid. Caja de Ahorros de Castellón.

Caja de Ahorros Municipal de Pamplona. Colegio de Agentes

C o m e rciales de Valencia. Colección Banco de Valencia. Colección

C a j a s t u r. Asturias. Colección CAM. Alicante. Colección Caja de Ávila.

Ávila. Colección Caja Castilla–La Mancha. Colección Caja Extre m a d u r a .

Colección Diputación Provincial de Ciudad Real. Colección Gobierno de

Cantabria. Santander. Colección Iberd rola Valencia. Colección

Testimonio. La Caixa. Madrid. Fondo de Arte. Universidad Politécnica de

Valencia. Fundación ASINDOWN. Valencia. Fundación del Fútbol

P rofesional. Madrid. Fundación López-Piñero. Universidad de Va l e n c i a .

Fundación Mainel. Valencia. Fundación Antonio Pérez. Cuenca.

Fundación Azcona. Madrid. Fundación Bancaja. Valencia. Museo de

Arte Contemporáneo de Pego. Alicante. Museo de Arte

Contemporáneo Unión FENOSA (MACUF). La Coruña. Ayuntamiento de

Roccastrada. Italia.

AURELIO AYELA

TOÑO BARREIRO

Page 67: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

varios años acude a FIAC con Galería Luis Adelantado. Seleccionado en la

IX Bienal de Arte Ciudad de Oviedo. Centro municipal de arte moderno

Ciudad de Oviedo. Artissima. Galería Luis Adelantado. Turín. Italia. Bienal

Martínez Guerricabeitia. Sala Parpalló. Centro Cultural La Beneficencia.

Valencia. Art Chicago 2000. Galería Luis Adelantado. Chicago. USA. Art

Miami’01. Galería Luis Adelantado. Miami. USA. Foro Sur. Galería Luis

Adelantado. Cáceres. Art Chicago 2 0 0 1. Galería Luis Adelantado.

Artissima. Galería Luis Adelantado. Turín. Italia. Lineas de Fuga. Bienal de

Valencia. San Miguel de los Reyes. Valencia. Colectiva Arte

Contemporáneo. Kobo Chika Gallery. Tokio. Japón. 2002 XXXIV Festival

Internacional de la Pintura. Museo del Castillo Grimaldi. Cagnes Sur-Mer.

Francia. “Desde los 90”. Sala Parpalló. MUVIM. Valencia. Art Basel Miami

Beach. Galería Luis Adelantado. Miami. USA. 2003 MUESTRA2. Galería

Luis Adelantado. México DF. MiArt. Galería Luis Adelantado. Milán. Italia.

2 0 0 4 Galería Casaborne. Antequera. Málaga. Exposición Colección

Testimonio. La Caixa. Sala de exposiciones Plaza Conde de Rodezno.

Pamplona. Obra en colecciones Fundació La Caixa. Col.lecció

Testimoni. Barcelona. Ayuntamiento de Albaida. Valencia. Excelentísima

Diputación Provincial de Alicante. Fisher Gallery. University of Southern

California. USA. Ayuntamiento de Albacete. Fundación José Ortega y

Gasset. Madrid. Fundación CAM. Universidad Politécnica de Valencia.

Valencia. 1977. Licenciado en Bellas Artes por la

Universidad Politécnica de Valencia. Exposiciones

individuales (selección) 1999 TRANSFORMACIONES. Galería

Frida Kahlo. Culiacán (México). 2002 PINTURA ENTRAMPADA. Espai d’art A.

Lambert. Jávea (Alicante). 2006 HUICHOL SPACE INVADERS. Galeria del

Tossal. Valencia. 2007 LOS ENGAÑOS APARENTAN. Casa de la Cultura.

Mislata. Valencia. Premios y becas 2007 Finalista Premio de Pintura

G e s t o res Administrativos de Valencia. Beca Consellería de Cultura.

Generalitat Valenciana. Seleccionado Premios Angel de Pintura 2005

Premio de Pintura de la Academia de San Carlos de Valencia. Premio de

Pintura Fundación Mainel. Valencia. Premio Senyera de Pintura. Valencia.

Accesit Premio de Pintura Ateneo Mercantil. Valencia. 2004 Premio

Adquisición Bienal de Pintura de Paterna. Valencia. 2003 Premio Mostra

de Joves Creadors de L’Horta. Valencia. Premio Adquisición Concurso de

Pintura para el Fondo de la Universidad Politécnica de Valencia. Segundo

Premio Manolo Valdés Ayuntamiento de Altura. Altura. Castellón. 2002

Mención de Honor. Premio Bancaja de Pintura. Valencia. Premio de Pintura

ERNESTO CASERO

la Universidad de Vigo. Últimas exposiciones indi-

viduales Galería Luis Adelantado. Valencia. Galería May Moré. Madrid.

Madrid. Galería Casaborne. Antequera. Málaga. Pabellón de Mixtos.

Pamplona. Ultimas exposiciones colectivas Galería Luis

Adelantado (Sala 1). FIAC. Stand Galería Luis Adelantado. París. Artissima.

Stand Galería Luis Adelantado. Turín. Colección Testimonio de La Caixa.

Centro de Arte Palacio Almudí. Murcia. Galería Casaborne. Antequera.

Málaga. MIART. Stand Galería May Moré. Milán. MACO. Stand Galería

Casaborne. México DF. FIAC. Stand Galería Luis Adelantado. París. ARCO.

Stand Galería Luis Adelantado. Parque ferial Juan Carlos I. Madrid. “Other

Optical Labyrinths”. White Box @ The Annex Gallery. Nueva Cork.

Artesantander 05. Stand Galería May Moré. Santander. II Bienal de

Valencia. Convento del Carmen. Valencia. II Certamen Internacional de

Pintura. EACC. Castellón. Art Cologne. Galería May Moré. Colonia.

Alemania. Artesantander 06. Stand Galería May Moré. Santander.

”Diversidades formales”. CAB. Centro de Arte Caja Burgos. Burgos.

”Pintura mutante”. MARCO. Museo de Arte Contemporáneo. Vi g o .

“Existencias”. MUSAC. Museo de Arte Contemporáneo. León. IV Certamen

Internacional de Pintura. Museo de Bellas Artes. Castellón. Obra en

colecciones La Caixa. Colección Testimoni. CAM. Ayuntamiento de

Zamora. Diputación de Zamora. Caja Duero. Caja España. Junta de

Castilla y León. CAB. Centro de Arte Caja Burgos. MUSAC. Museo de Arte

Contemporáneo de Castilla y León. INE. Instituto Nacional de Estadística.

Valencia. 1967. Licenciado en Bellas Artes.

Universidad Politécnica de Valencia. 1996. Ha sido

profesor de Pintura en la Facultad de las Artes de

Altea. Universidad Miguel Hernández. entre los años

1999 y 2004. Exposiciones individuales desde 1997

destacando 2001 COSIENDO LA PINTURA. Galería Luis Adelantado. Valencia.

2 0 0 2 DA N Z A D E R E C U E R D O S (pintura contra IMAGEN). Galería Luis

Adelantado. Valencia. 2003 LATENTE. Galería Luis Adelantado. Valencia.

2004 LATENTE II. Galería May Moré. Madrid. 2005 CONTRALUZ. Galería Luis

Adelantado. Valencia. 2006 AGUAS DE CARNE ENTRE NUBES Y CARTÓN. Sala de

exposiciones del Club Diario Levante. Valencia. 2007 CONTRALUZ II. Galería

May Moré. Madrid. 2007 PINTURA DE AGUA. Galería Casaborne. Antequera.

Málaga. Exposiciones colectivas (selección) Desde 2000

hasta 2003 acude Art Miami con Galería Luis Adelantado. Y desde 2000

a 2005 acude con Galería Luis Adelantado a la feria ARCO. Desde 2000

SERGIO BARRERA

Page 68: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

JUAN CUÉLLAR

San Agustín. Teruel. 1969. Exposiciones Indivi-

duales VO C Ê N O E S T À A Q U Í. Galería Valle Ortí. Valencia. CA R L O S DO M I N G O

Galería. Valle Ortí. Valencia. VE RT I C A L L E V E. MUVIM. Museo Valenciano de

la Ilustración y la Modernidad. Circuit d’ Art Contemporani Art Vi s u a l

C o n s o rci de Museus de la Comunitat Valenciana. LA B O N D A D D E L O S

E X T R A Ñ O S. Centre Mariana Pineda. Burjassot. Valencia. TO D O E L P E S O

S O B R E M I S E S PA L D A S. Espai A. L´Ambert. Xàbia. Alicante. LA S A G U A S B A J A N

N E G R A S. Galería Edgar Neville. Alfafar. Valencia. CA R L O S DO M I N G O. Galería

Luis Adelantado. Valencia. CA R L O S DO M I N G O. Casa de Cultura de

B e l l re g u a rd. Valencia. CA R L O S DO M I N G O. Galería José Cataluña.

S a n t a n d e r. Exposiciones colectivas (selección) CO R P O-

R A Y N AT U R A. Museo de L’almodí. Xàtiva. Valencia. Becados Alfons Roig.

Sala Parpalló. Valencia. ARCO. Galería Valle Ortí. Madrid. Va l e n c i a . a r t .

Galería Valle Ortí. Valencia. Tempo 2004. Festival de Música y Arte

Contemporáneo. Galería Valle Ortí. Albacete. LA P I E L I N T E R I O R. CAD’03.

Antigua fábrica de Tabacalera. Valencia. FR O N T. Galería Edgar Neville.

A l f a f a r. Valencia. XI Certamen Nacional de Dibujo. Fundación Gre g o r i o

Prieto. Museo de la Ciudad. Madrid. JU G U E T E S PA R A ÍC A R O. Museo

Nacional de Cerámica González Martí. Valencia. Art Miami. Galería Luis

Adelantado. Estados Unidos. ARCO’99. Galería Luis Adelantado.

Madrid. O GU A R D A D O R D E RE B A N H O S. Galería Por Amor á Arte. Oporto.

Portugal. FIA’99. Feria Iberoamericana de Arte. Caracas. Ve n e z u e l a .

Á rea. Galería Pascual Lucas Espai. Valencia. AS U N T O PR I VA D O. Galería

Punto. Valencia. EN L A T E L A D E L A S I D E A S. Palau de la Música. Va l e n c i a .

Expoarte. Galería Luis Adelantado. Guadalajara. México. Premios y

becas (selección) Beca Colección CAM de Artes Plásticas.

Alicante. Premio VIII Bienal de Escultura de Meliana. Valencia. Pre m i o

Senyera de Pintura Valencia. Beca Alfons Roig de Creación Artística.

Valencia. Beca Formación de Artistas Tu rolenses. Diputación de Te r u e l .

P remio Certamen de Pintura Ateneo Mercantil. Valencia. Beca Art Vi s u a l .

Generalitat Valenciana. Beca Biennale Internazionale dell´Arte

Contemporánea. Florencia. Italia. Premio de Escultura. Fundación

Cañada Blanch. Valencia. Beca IV Bienal Europea de Academias de

Artes Visuales. Maastricht. Holanda.

Salvador Soria. Benissa. Alicante. Premio de Pintura Villa de Teulada.

Alicante. Segundo Premio Bienal de Pintura de Manises. Valencia. 2001

Premio Bienal de Pintura Quart de Poblet. Valencia. Premio Adquisición

Premio de Pintura Villa de Chiva . Valencia. Premio Adquisición Bienal de

Pintura de Mislata. Valencia 2000 Premio Adquisición Bienal de Pintura

Villa de Paterna. Valencia. 1999 Beca Promoe. Sinaloa. México. Beca

Talens joven creación. Obra en colecciones U n i v e r s i d a d

Politécnica de Valencia. Universidad Autónoma de Sinaloa. Academia de

Bellas Artes de San Carlos. Fundación Mainel. Fondo Talens Arte Joven.

Ayuntamiento de Valencia, Paterna, Altura, Benissa, Teulada, Aldaia,

Manises, Quart de Poblet. Chiva. Mislata y Jávea.

Zamora. Camino de Caminos. Ayuntamiento de León. 2006 25 AÑOS

B E C A D O S AL F O N S RO I G. Sala Parpalló. Valencia. Ilustración re v i s t a

Archipiélago nº 72. Barcelona. 2007 Bienal de Albacete. Periferias. Hotel

Chamarel. Denia. Alicante.

Licenciado en BBAA (UPV) . Becado por la Diputación de

Valencia con la beca Alfons Roig. Academia de España en Roma y beca

Fortuny en Venecia. Participa en ferias como Arco. Art Chicago. Arte

Lisboa o Arte Santander. Obra presente tanto en colecciones privadas

como públicas como Artium, Museo Municipal de Madrid., Fundacion

Coca Cola, Ars Fundum o IVAM. Actualmente trabaja con diversas gale-

rias como My Name´s Lolita de Madrid, Bacelos de Vigo, Hartmann de

Barcelona y Nuble de Santander. Realiza Exposiciones individ-

uales importantes desde 1995 destacando 1998 BLACK. Gal. My

Name´s Lolita. Valencia. 1999 LA SOSPECHA. Gal. My Name´s Lolita.

Madrid. 2000 YO. Gal. My Name´s Lolita. Valencia; Centre Cultural La

Mercé. Burriana (Castellón). 2001 INVISIBLE. Ajuntament de Tarragona.

2002 ACTO XXI. Sala Parpalló. Muvim. Valencia. Gal. My Name´s Lolita.

Madrid. SETTEMBRE. Bugno Art Gallery. Venecia. 2004 ONCE UPON A TIME.

Gala Gallery. Chicago. BAMBINO. gal. My Name´s Lolita. Madrid. 2005

CITIZEN. Gal. Bacelos. Vigo. M ONDO CRASH. Gal. My Name´s Lolita.

Valencia. 2006 HOT. Gal. Hartmann. Barcelona. 2007 TODO ES MENTIRA.

Gal. My Name´s Lolita. Madrid. Exposiciones colectivas desta-

can 1998 VISIONES DE LO INVISIBLE. A.T. Kearney. Madrid. 1999 DE LA

VALENCIA METAFÍSICA. Caja Madrid. Madrid. 2000 GENERACIÓN 2000. Caja

Madrid. Madrid. Barcelona. Valencia. Sevilla. Premios Ángel. Madrid.

2001 Bienal de Oviedo. Arte Emergente. Fundación España Nuevo

Milenio. La Coruña. 2002 Mostra Borsisti. Academia de España. Roma.

Becados Academia de España en Roma. Centro Conde Duque. Madrid.

DE S D E L O S 9 0. Muvim. Valencia. 2 0 0 3 FI G U R A C I O N E S. Caja Madrid.

Barcelona. Madrid. Sevilla. Santiago. PIEZA A PIEZA. Instituto Cervantes

Munich. Roma. Atenas. Tetuán. Bucarest. 2004 Bienal Ciudad de

CARLOS DOMINGO

Page 69: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

JOËL MESTRE

la Universidad Politécnica de València.

Exposiciones individuales 2006 MOISÉS MAHIQUES. Galería Luis

Adelantado. València. 2 0 0 5 HO M O P L A S T I A. Espacio Cultural Engloba.

València. DISASTERHAPPENING LOCATION. Centre Municipal de Cultura La

Mercé. Burriana. Castelló. PLEJÍA (intervención). Galería Llucià Homs.

Barcelona. Papiroplejía. Galería L’Algepsar. Castelló. 2004 REPRESEN-

TACIONES DE LA PARÁLISIS. Serie Salas de Espera. Casa de Cultura de Mislata.

València. 2003 CONFORTABLES HORIZONTALES (Art Aldaia 2003). Aldaia.

València. 2 0 0 2 ME TA M O R P H O S I S. Suzuka International University. Mie.

Japón. 1999 DORMITS. Claustro de la Iglesia Ss Cosma e Damiano de

Roma. Italia. Exposiciones colectivas (selección) 2007

MACO. Stand Galería Luis Adelantado. México D.F. SP ART. Stand Galería

Luis Adelantado. Sao Paulo. GENERACIÓN 2007. La Casa Encendida. Caja

Madrid. Madrid. ARCO. Stand ABC y Stand Galería Luis Adelantado.

Madrid. 2006 Muestra de Arte Injuve 2005 Sala Amadís Injuve. Madrid.

Bienal Ciudad de Albacete. Museo Municipal de Albacete. 2005. ARCO.

Stand Galería Llucià Homs. Madrid. Premios Bancaixa. Sala de la Muralla.

IVAM. Centro Julio González. València. VALENCIA... IN MOVIMENTO. Villa

Serena. Bolonia. Italia. CUPIDO O LA CEGUERA DEL AMOR (Festival Visible).

Espacio Guides. Madrid. 2 0 0 4 Convocatoria Internacional Jóvenes

Artistas. Galería Luis Adelantado. València. Mostra Unión Fenosa. Macuf. A

Coruña. Certamen Deputación de Ourense. Centro Cultural Deputación.

Ourense. Certamen Vila de Pego. Museu d’Art Modern de Pego. Alacant.

Certamen del Gobierno de Cantabria. Casa de Cultura de Torrelavega.

Cantabria. Premios y becas 2007 Beca Alfons Roig de la Diputación

de València. Mención de Honor Generación 2007. Premios y Becas de Arte

Caja Madrid. Tercer Accésit Premio ABC de Pintura y Fotografía. 2006

Beca Colección CAM de Artes Plásticas. Primer Premio de Pintura Colegio

de Gestores Administrativos de Valencia. 2005 Premio Engloba de Artes

Plásticas. Primer Premio Certamen Nacional de Pintura Ciudad de

Castellón. Primer Premio Certamen de Artes Plásticas Diputación de

Ourense. Su obra se encuentra en las colecciones del Club Diario Levante.

Valencia. Embajada de España en Tokio. Fundación Jiménez-Arellano.

Valladolid. AG Rosen Collection. Massachussets. Colección de la UNED.

Madrid. Marunuma Foundation. Asaka. Fundación Miró. Palma de

Mallorca. Ars Fundum. Madrid.

Castellón de la Plana. 1966. Doctor en Bellas Artes

por la Universidad Politécnica de Valencia es

Albacete 1969. Doctor en BBAA por la Universidad

Politécnica de Valencia. Exposiciones individuales

2007 EL BRILLO DEL SAPO. Fundación Chirivella-Soriano. Valencia. 2006 LOS

MURMULLOS. Galería Tomás March. Valencia. RÍO IMPUNIDAD. Palau dels Barons

de Santa Bàrbara. Alicante. 2004 LA CAÍDA. Galería i Leonarte. Valencia.

2002 LA TRISTE MIRADA DE MR. ARKADÍN. Contemporánea Centro de Arte.

Granada. LA CEGUERA. Galería i Leonarte. Valencia. NUBES NEGRAS. Museo

Municipal Albacete. Albacete. 2001 EL RUIDO Y LA FURIA II. Centre Municipal

de Cultura. Ontinyent. València. 2 0 0 0 LA LÍ N E A D E SO M B R A. Galería

Claramunt. Barcelona. EL RUIDO Y LA FURIA. Galería La Aurora. Murcia. PENSAR

MAL. Espais d´Art Contemporani. Girona. 1999 EL SUSURRO DE LEVIATHÁN.

Ayuntamiento de Higueruela. Albacete. 1998 LA CULTURA DE RESENTIMIENTO.

Galería i Leonarte. Valencia. 1996 RETRATOS A SANGRE. Espai d´art A. Lambert.

Xábia. Alacant. A QUIEN A HIERRO VIVE. Galería Purgatori. Valencia. 1994

GUARDIAS EN LA GUARDERÍA. Galería My name´s Lolita Art. Valencia. 1992 A LAS

BARRICADAS. Galería Postpos. Valencia. 1991 NO KIEREN VERNOS PERO AKÍ ESTA-

MOS. Karikato. Valencia. Últimas exposiciones colectivas

2007 ARCO´07. Galería Tomás March. Madrid. Art Valencia. Hotal Astoria.

Galería Tomás March Valencia. Neilson Gallery. Grazalema. Cádiz. 2006

ARCO´06. Galería Tomás March. Madrid. Art Basel 2006. Galería Tomás

March. Basilea. Suiza. LA BIBLIOTECA DEL PINTOR. Museo de Adra. Almería.

Foro Sur 2006. Galería Tomás March. Centro de exposiciones San Jorge.

Cáceres. 2005 ARCO´05. Galería Tomás March. Madrid. LA BIBLIOTECA DEL

PINTOR. CAMA. Almería. Art Cologne 2005. Galería Blanca Soto. Colonia.

Alemania. Art Basel 2005. Galería Tomás March. Basilea. Suiza. Obra en

colecciones Patronato Martínez Guerricabeitia. UPV. Fundación Chiri-

vella-Soriano. Valencia. CAM. Museo Municipal de Albacete. Ayuntamiento

de Higueruela. Albacete. Ayuntamiento de Ontinyent. Valencia. Diputación

Provincial de Albacete. Ayuntamiento de Jávea, Alicante. ARTIUM. Museo

Vasco de Arte Contemporáneo. Diputación de Álava.

CHEMA LÓPEZ

MOISES MAHIQUES

Quatretonda. Valencia. 1976 Licenciado en Bellas

Artes por la Facultad de Bellas Artes San Carlos de

Page 70: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

REGINA DE MIGUEL

Valencia. 1966. Es licenciado por la Facultad de

Bellas Artes de San Carlos. Universidad Politécnica

de Valencia. Especialidad de Pintura. 1989. Ha partici-

pado en talleres de la Universidad Politécnica de Valencia. la Complutense

de Madrid. la Fundación Miró de Palma de Mallorca y el Círculo de Bellas

Artes de Madrid. En 1997 fue becado por la Marunuma Geijutsu no Mori

de Asaka y en 2002 fue artista-residente en Moriya. Japón. Becado por la

Generalitat Valenciana. ART VISUAL y el Gobierno de la Prefectura de

Ibaraki. Expone en Tokio desde 1994. ciudad en la que ha realizado 12

exposiciones colectivas y 8 individuales en lugares como

la Kobo Chika Gallery, el Tozai Bunka Center o el Instituto Cervantes. En

EEUU ha expuesto en 8 ocasiones desde 2002. en galerías como Roberts

& Tilton. Los Ángeles. Glowlab Gallery. Nueva York. o Geoffrey Young

Gallery. Great Barrington. Massachussets y en eventos como la New York

Free Biennial 2002 y la feria de arte Fountain Miami 2007. En España ha

participado en más de 50 exposiciones colectivas e individ-

uales en galerías como Muelle27 de Madrid. Sala Naranja de Valencia,

Moriarty de Madrid, Sala de eStar de Sevilla, Bacelos de Vigo, Club Diario

Levante de Valencia. o Cánem de Castellón, entre otras. También ha par-

ticipado en ferias como Valencia Art, Foro Sur, Arte Santander y Lisboa

Art Fair. Y en eventos como la Bienal de Oviedo, El Observatori 2005 de

Valencia o la exposición colectiva PIEZA A PIEZA, Itinerante por distintas

sedes del Instituto Cervantes. Su obra se encuentra en las colecciones

del Club Diario Levante. Valencia. Embajada de España en To k i o .

Prefectura de Ibaraki. Mito-shi. Fundación Jiménez-Arellano. Valladolid. AG

Rosen Collection. Massachussets. Colección de la UNED. Madrid.

Marunuma Foundation. Asaka. y Ars Fundum. Madrid.

actualmente profesor en el Departamento de Pintura

de esta universidad.Se licencio en la especialidad de Pintura en

1989. continuó su formación en el campo del Grabado y la Litografía

asistiendo a diferentes talleres privados en París, Roma, Florencia y real-

izando cursos de experimentación gráfica en la Universidad Internacional

Menéndez Pelayo y la Fundación Joan Miro en Palma de Mallorca. Su

actividad expositiva comenzó en 1988. Entre sus últimas exposiciones indi-

viduales destacan las presentadas en Valencia. Sevilla. Madrid y Chicago.

Asimismo. ha participado en ferias de arte contemporáneo nacionales e

internacionales (Arco, Artchicago, Artmiami y ArtBrussels) y representado.

en el año 2000 a España en la Bienal Europea de Artes Visuales de La

Spezia (Italia). Sus últimos trabajos han podido verse recientemente en el

Museo checo de Bellas Artes de Praga. Obtuvo la Beca Alfons Roig (1994).

la Beca de la Academia de España en Roma (1995) y la Beca Endesa

(1999-2001). Su obra forma parte de las colecciones del: IVAM. Banco de

España. Artium-Museo de Alava. Museo de Teruel. Fundación Argentaria.

Colección Ars Fundum. Fundación Bancaja. Fundación Ortega y Gasset.

Fundación Cañada Blanch. Fundación Endesa. Junta de Extremadura.

Diputación Provincial de Valencia. Diputación Provincial de Castellón.

Diputación Provincial de Cádiz. Colección de Arte Contemporáneo Todisa-

Grupo Bertelsmann. Ministerio de Asuntos Exteriores. Academia de

España en Roma. Caja Castilla-La Mancha.... Ha colaborado con la Revista

de Occidente. Archipielago. La Naval. Mundos. Papel Elefante y Lars- Cultura

y Ciudad. Recientemente ha publicado CU A N D O L A V E R D A D N A C E D E L E N G A Ñ O,

nº 3 de la colección Cuadernos de imagen y reflexión que edita la UPV.

EN CASO DE. Galería Valle Ortí. Valencia. Premios 2007 VIII Primer Premio

de Pintura del Colegio de Gestores Administrativos de Valencia. 2006

GENERACIÓN 2006. Caja Madrid. Mención de Honor. Premio de Artes

Visuales Ciudad de Burriana. Castellón. 2005 Muestra de arte del Injuve.

2005 III Certamen de pintura PINTURA PARA EL FONDO Universidad Politéc-

nica de Valencia. Ferias Preview Berlín 07. ARCO 06. 07. 08. KIAF 07.

Arte Santander 06. 07. Valencia Art 06. 07. Obra en colecciones

Caja Madrid. Colegio de Gestores Administrativos de Valencia. Fondo de

Arte de la Universidad Politécnica de Valencia. Ayuntamiento de Alfafar.

Valencia. Ayuntamiento de Mislata. Valencia. Ayuntamiento de Burriana.

Castellón.

Málaga. 1977. Licenciada en Bellas Artes. Univer-

sidad Politécnica de Valencia. 2001. Especialista

en Arte Público. UPV 2003. Exposiciones Indivi-

duales 2007 SPATIAL TURN. Galería Maisterravalbuena. Madrid. 2006

BORDERLAND. Galerías Valle Ortí y Edgar Neville. Valencia. 2004 NOCIÓN DE

LUGAR. Centro Cultural de Mislata. Valencia. Exposiciones colecti-

vas (selección) 2008 APTITUD PARA LAS ARMAS. Sala Amadís. Madrid.

2007 AQUÍ Y AHORA. Sala Alcalá 31. Madrid. Bienal de Incheon. Corea. VIII

Premio de Pintura Colegio de Gestores. Galería La Nave. Valencia.

ANAMNESI: EL PASADO PRESENTE. Nau de Sagunt. Bienal de Valencia. 2006

Generación. 2006 La Casa Encendida. Madrid. Barcelona. Valencia.

Sevilla. CARTE BLANCHE. Le Commissariat. París. Muestra de Arte Injuve.

Sala Amadís. Madrid. Festival de artes visuales de Varna. Bulgaria. 2005

ROBERTO MOLLÁ

Page 71: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

BAGATELAS. Joves Creadors de l´Horta. Picanya. Valencia. Exposiciones

colectivas destacan 2008 ARCO. Galería T20. 2007 Basel Latina.

Feria Internacional de Arte Contemporáneo. Basilea. Suiza. Foro s u r.

Cáceres. Galería T20. ARCO. Galería T20. 2006 NUEVAS PROPUESTA. Galería

La Nave. Valencia. 2003 FRONT. Sala de exposiciones de La LLotgeta.

Valencia. Sevilla Arte Actual. Feria de Arte. Galería Valle Ortí. Sevilla. 1999

1-20 OBRA SOBRE PAPEL. Galería Martínez Montañer. Jaén. Premios y

Becas 2007 Obra ganadora del I Premio de Pintura Fundación Esprohi-

dent. Jerez de la Frontera. Cádiz. Premio Cadí. del XXVIII Certamen de

Minicuadros. Elda. Alicante. 2006 XI Premi d’arts visuals ciutat de Burriana.

Castellón. 2005 Mención de honor VIII Premio exposición de pintura

Fundación Mainel. Valencia. 2004 Obra ganadora en el 5º Premio de pin-

tura del Colegio Oficial de Gestores Administrativos de Valencia. Premio

CAM en el XXIV concurso nacional de pintura El Piló. 2003 Mención de

Honor en el 4º Premio de Pintura del Colegio de Gestores Administrativos

de Valencia. 1999 Premio adquisición VIII Bienal de pintura Villa de Mislata.

Valencia. 1998 Premio Adquisición de obra Certamen Arte de mujeres.

Centro Andaluz de la Mujer y Junta de Andalucía. Granada. Beca-taller de

Litografía impartida por Donald Herbert. Arteleku. San Sebastián. Obra

en colecciones Instituto andaluz de la Mujer. Junta de Andalucía.

Colegio Oficial de Gestores de Valencia. Centro Andaluz de Arte Seriado.

Ayuntamientos de Godella. Elda y Mislata. Universidad Politécnica de

Valencia. Ayuntamiento de Sagunto. Ayuntamiento de Burriana. Fundación

Esprohident.

Ferrol 1963. Licenciada en BBAA en la Universidad

de Valencia en 1986. Desde hace más de 20 años su obra ha

recorrido gran parte de la geografía europea. sudamericana y de lejano y

medio Oriente en prestigiosas galerías y museos españoles europeos y

americanos. Suiza. Alemania. Francia. Italia. Mexico… en 1996 prepara su

exposición HEISSER WASSER FUR DEN TE (AGUA CALIENTE PARA EL TE) para en el

Museo zu Allerheilligen en Schaffhausen. Suiza. ese mismo año recibe la

beca de creación artística en el extranjero del Museo de Arte

Contemporáneo Unión FENOSA. MACUF. con la que reside en Japón entre

1996-1997 allí prepara MÚSICA DEL VACÍ en Recent Gallery en Sapporo

Japón. Su obra vuelve a España con una exposición en el MACUF (Museo

de Arte Contemporáneo Union Fenosa) A Coruña y comienza a preparar

GA B I N E T E D E TR A B A J O… para el CGAC (Centro Galego de Arte

Contemporáneo). Santiago de Compostela. en 2001 viaja a Teheran. Iran.

PAMEN PEREIRA

Jaén. 1972 Exposiciones individuales destacan 2008

BAJO LA PIEL DE LA PINTURA.� Galería T20. PAC. Murcia. 2007 Valencia Art.

Feria de Arte. Hotel Astoria. Valencia. Proyecto de la Galería T20. ABRIL EN

AGOSTO. Centre Municipal de Cultura La Mercé. Burriana. 2006 MARÍA

ORTEGA CON ORQUESTA PARADISO. Centro cívico del Ayto. de Sagunto.

Valencia. 2003 MENAJE. Sala de exposiciones de la Casa de la Cultura de

El Campello. Alicante. PINTURAS. Galería Valle Ortí. Valencia. 2002 PEQUEÑO

BREVIARIO DE CAUSAS Y AZARES. Centro Cultural de Mislata. Valencia. 2000

Catarroja. Valencia. 1973. Licenciado por la fac-

ultad de BB.AA San Carlos. U.P.V. 1993-98.Summer

Program. The Cooper Union School of Art. New York 2007. Exposicio-

nes individuales 2007 Galería Valle Ortí. IV Bienal de Valencia.

Caixa Rural Torrent. Obra sobre papel. 2006 Galería T 20. Murcia. 2005

Galería Pilar Parra. Madrid. 2004 Galería Spazia. Bolonia. Italia. Galería

Pilar Parra. Sanxenxo. Pontevedra. Galería Espai Lucas. Valencia. 2003

Galería Pilar Parra. Madrid. Circuit d´Art Contemporani. Comunitat

Valenciana. Becats Art Visual. 2002 Galería T 20. Murcia. Galería Espai

Lucas. Valencia. Club Diario Levante. Valencia. CMC La Mercé. Burriana.

Castellón. 2001 Galería Pilar Parra. Madrid. 2000 Galería Edgar Neville.

A l f a f a r. Valencia. 1 9 9 9 Espai d´art A. Lambert. Xàbia. Alicante.

Exposiciones colectivas Ha participado en diferentes muestras

nacionales e internacionales: Bruselas, Paris, Roma o Nueva York. Así

como en ferias internacionales ARCO. Madrid. Artissima. Turín.

M I A RT Milán. ArtCologne. Colonia. Obras en colecciones

Ministerio de Cultura. Ministerio de Asuntos Exteriores. Caja de Ahorros del

Mediterráneo. Caja Madrid. Bancaja. Banco de Valencia. Club Diario

Levante. L´Oreal. Universidad Politécnica de Valencia. The Cooper Union

School of Art. New York. Colegio de España. París. Colegio Administrativo

de Gestores de Valencia. Fundación D. Murcia. Valdearte. Orense. Ateneo

Mercantil Valencia. Jaurena Art. Barcelona. Royal Premier. Málaga. Caja

Rural Torrent. Caja Murcia. DKV. Ayuntamientos de Valencia. Alginet.

Gandia. Paterna. Mislata. Catarroja. Burriana. Albaida y Hondarribia.

JUAN OLIVARES

MARÍA ORTEGA

Page 72: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

donde trabaja para la exposición UN SOLO SABOR, trabajo que se completará

en La Gallera (consorcio de Museos de la Comunidad Valenciana) y el

Centro Cultural Torrente Ballester de Ferrol. En 2006 viaja dos meses a la

Antártida con su proyecto EL FUEGO DEL HIELO gracias a la Dirección Nacional

del Antártico argentina DNA y el IVAM Instituto Valenciano de Arte

Moderno, y la Embajada española en BBAA. Ha participado en numerosas

Bienales y ferias nacionales e internacionales. ARCO. Art Chicago. Nagoya

en Japan o Basel. Museo Estaban Vicente. Segovia. Entre otras como la

BIENAL DEL FUEGO en el Museo de Bellas Artes de Caracas Venezuela y el

reciente encuentro artístico ARTIFARITI en el Sahara Occidental. Su obra está

ampliamente catalogada desde 1989.

Nace en Orpesa del Mar. Castellón. Licenciado en

Bellas Artes. Universidad de Barcelona. Exposicio-

nes Individuales (selección) 2000 Galería Dels Angels.

Barcelona . Galería Senda. Barcelona. 2001 Cruce. Madrid. 2004 Sala de

exposicions Fundació Caixa Vinaròs. 2005 Galería Canem. Castelló. 2006

Galeria Fernando Alcolea. Barcelona. 2007 NY Arts Space. Beijing. China.

Exposiciones colectivas (selección) 2002 DESDE LOS 90.

Museu Valencia de la Il.lustracó i la Modernitat MUVIM. Valencia. 2003

DESDE LOS 90. Sala de Exposiciones de la CAM. Alicante. 2004 ARCO’04.

Stand Galeria Canem. Madrid. 2005 ART MIAMI. Galeria Canem. Miami

Convention Center. EEUU. II Certamen Internacional de Pintura Diputacion

de Castellón. E.A.C.C. Castellón. ARCO’05. 2006 Stand Galería Canem.

Madrid. KIAF. 2007 Seoul .Corea. Stand Galeria Fernando Alcolea. CIGE.

2007 China Internacional Gallery Exposition. Beijing. China. Stand Galería

Fernando Alcolea. SIPA 2007 Seoul. Corea. Stand Galeria Fernando

Alcolea. Shanghai Art Fair 2007. Shanghai. China. Stand Galeria Fernando

Alcolea. 3er Songzhuang Art Festival. Beijing. China. Joyart Gallery. Beijing.

China. Obra en colecciones (selección) Art Gallery of Ontario.

Canadá. Martha Jackson Foundation. New York. Museo de Arte Moderno

de Praga. Fundación Caixa de Pensions. Colección Testimoni. Barcelona.

Colección de Arte de Lucta SA. Barcelona. Colección Patrimonio

Universidad de Barcelona. Colección Bienal Ciudad de Pamplona.

Ayuntamiento de Pamplona. Hotel de la Villa Olímpica SA. ART S .

Barcelona. Caja de Ahorros Municipal de Pamplona. Hesperia Internacional

SA. Madrid. Colección Caixa Vinaròs. Universidad de Postdam. Historis-

ches Institut. Berlín. Robert Mapplethorpe Foundation. New York. Biblio-

teca Nacional. Madrid.

La linea de la Concepción. Cádiz. 1963. Vive trabaja en

Valencia. Exposiciones Individuales 2008 Galería MiTO.

Barcelona. 2007 STRANGERS IN PARADISE. Galería Trama. Madrid. 2006

Galería Art & Idea. Nueva Cork. 2005 VARIACIONES SOBRE TEMA MEXICANO.

Galería Trama. Madrid. 2004 DE SACRA-MENTE. Museo Barjola. Gijón.

C e n t ro Cultural de España en México. México DF. 2 0 0 3 PR E C A R I A

PROPIEDAD. Palacio de Abrantes. Univ. de Salamanca. Salamanca Reflexión.

Galería Trama. Madrid. 2 0 0 2 CO N F L U I D O S. CAAC. Sevilla. 2 0 0 1

MNEMOSINE. Galería Magda Bellotti. Madrid. WHO’S CRYING?. Galería Ramón

Sicart. Barcelona. 2000 WHO’S CRYING? Galería Magda Bellotti. Algeciras.

Cádiz. Galería Carmen de la Calle. Jerez de la Frontera. Cádiz. ACCIÓN-GEST

Y GEST-ACCIÓN. Galería Cave-Canem. Sevilla. 1998 CÀPSULA. HUELLA.

Galería Magda Bellotti. Algeciras. Cádiz. 1995 Museo José Cruz Herrera.

La Linea de la Concepción. Cádiz. 1994 ERROR GENÉTICO. Galería del

Instituto Francés de Sevilla. Sevilla. Ha sido representado en varias

ferias y exposiciones internacionales ARCO. Arte Lisboa.

MACO México. Embajada de España en Jamaica. Museo MOMA de Nueva

York. Exposición Universal de Japón. Art Cologne. Obra en colec-

ciones CAAC. Centro de Arte Contemporaneo de Sevilla. Caja de

Arquitectos de Sevilla. Colección de la Casa Real. Madrid. Colección Fluxá

de Arte Contemporaneo. Palma de Mallorca. Colección Unicaja de Artes

Plásticas. Màlaga. Consulado de Francia en Sevilla. Sevilla. Diputación

provincial de Cádiz. MNCARS. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia.

Madrid. Museo de Arte Contemporaneo de Valdepeñas. Ciudad Real.

RAMÓN ROIG

JAVIER VELASCO

AGRADECIMIENTOS

Galeria Valle Orti

Galeria My Name’s Lolita

Galeria T20

Galeria Luis Adelantado

Galeria Mitto

Galeria Tomas March

Page 73: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

FOR LOVE OF ART, HEALTH AND LIFE…

JOSEP SANTACREUChief Executive, DKV Seguros

These lines and this catalogue you have in your hands wish to pay tes-timony to an initiative of the highest significance for our company,which is the implementation of a programme supporting art and artists,with a special focus on young practitioners in need of opportunitiesand a springboard.This new mission we are embracing includes a series of serious com-mitments adopted by the company with the intention of increasing itsresponsibilities and also –and why not?– its satisfactions.With this mandate, nothing seems more appropriate now than invokinginspiration to underscore the eagerness to innovate (one of our primaryassets) that underpins DKV’s philosophy and all those processesbringing to the fore the creativity that is always latent in the field of art.At this moment and time in the early 21st century, there is hardly anyneed to emphasise that corporations are social agents with a hugepotential to play a key role in the life of their respective communities.The goals any self-respecting company aspires to achieve are to pro-vide better products and services, to respond to the challenge of inno-vation on all fronts, and to create employment, wealth, value, visibilityand future.From there to the company’s desire to return to the community a partof the economic value generated, in the form of social interventionsthat are recognised, consensually agreed upon, necessary, and self-less service, there is not more than a will to act.A profound conviction is what encourages us to venture on this newpath: for this company, dedicated body and soul to health, art is apowerful ally in life.Just like science, art has its source in a noble human conquest: thepower of individuals to question themselves and the world, to take a pro-found interest in all things surrounding them, to formulate the questionsthat matter. In terms of motivation, there is not much distance betweenan artist and a scientist: both are looking for answers, both turn to obser-vation to dissect re a l i t y, both tirelessly take note, each one with their spe-cific tools, of the data provided by their highly refined sensibility.If we find in art that profound alliance with life and with that form of ele-vated nature which we define in the abstract as Quality and Excellence,it is no less true that art improves and enriches our specific lives dueto its potential to fill them with revelations. And all revelations are a

Page 74: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

GRÀFIC

ALICIA VENTURACurator

The histories of antiquity, transmitted by Pliny, tell us that drawing wasinvented when a woman traced the shadow cast by her lover on a wallto preserve a memory of him forever …

GR À F I C is an open umbrella covering a broad definition of drawing whileposing questions on its inherent contradictions and the changes withinthe theory of art and within its manifold practises, offering a brief analy-sis of the complexity of the process of representation. The knowledgegarnered from a drawing is something fixed prior to the act of drawing.It is, to put it another way, the sentimental formation of the drawer bymeans of a series of aphorisms which, though they seem to bear norelationship with the rules of practice, are crucial for the attitude withwhich the artist faces the act of drawing.Drawing is always viewed as the rendering of a gesture that specifies as t r u c t u re, tying it in perfectly with the expression and construction asso-ciated with knowledge, with the description of ideas, things and thephenomena of interpretation based on the explanation of its meaning bymeans of its configurations, obviously providing that it is made with thisintention, given that they are also sometimes purely irreflexive acts.This interdisciplinary character and the idea of the knot between objec-tive and subjective phenomena are what determine the most suggestivevalue of the drawing, a complicated balance between very diff e rent phe-nomena (re p resentation, idea, concept, description, abstraction, sketch,test, signs, etc…). This magical thread that makes each re p re s e n t a t i o na unique universe in which the meaning of the drawing is to found.And this is precisely what we are addressing right now, interrelating allthe artists included in this exhibition with the attachments or contradic-tions with which drawing has been defined throughout the history ofart. A series of reflections and readings that encouraged me to wonderabout and question the roots of some of them. Yet, without preten-sions, I finally preferred to question the artists themselves and gaugetheir affirmation, surprise or denial.

AL I C I A VE N T U R A: We might claim that the first drawing is an initial defi-n i t i o n or the outer shell of the intimate space that the artist outlinesfor himself, before actually beginning the work? Is this the functionof your drawings or is there more to them?

source of energy for our personal growth and pleasure. Back in the 1st

century of our era, the moralist philosopher Seneca very rightly claimedthat: “Good health comes from the head.” Indeed, Art lends itself, toborrow a colloquial expression, “to furnishing our heads” with the bestresearch, visions and provocations, so as to keep emptiness at bayand prevent it from harming us. The fruits that art provides us with aretranslated into experiences of plenitude. It would be impossible for acompany that has turned health and life into its banner not to bei n t e rested in art.Stimulating the interest of young people in the creation and enjoymentof art. Fostering the careers of talented artists. Providing support, andi n t e rnational projection when needed, and organisational skills.L e a rning from experience and transforming that acquired knowledgeinto values capable of raising enthusiasm and uniting our community, toengage us with spheres grounded in rich humanistic and humanisingv a l u e s. That is the wavelength we want to tune into, with the sports-manlike enthusiasm we put into all things we view as valuable for DKV,its staff and its large network of collaborators and groups of interestthat make up the circle of influence which we always hope to incorpo-rate as partners, accomplices and friends.

Page 75: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

ROBERTO MOLLA: The Japanese art I am most interested in is that inwhich the drawing dominates over the stain, the clear line over the ges-ture of the stroke, and the narration of the everyday over a spiritualexercise. Since 1994 I have been collecting images of etchings byUkiyo-e artists and their “natural” descendents: the drawers of mangaand super-flat pop painters like Murakami Takashi, Mr. and Ai Ya m a-guchi. This aesthetic of clean curves, flat colours and synthetic big-eyedcharacters is cited in this series, which also has something of sovietconstructivism.

AL I C I A VE N T U R A: In certain cultures the clearest re f e rence for under-standing the images used is the map, which is to say a type ofdrawing based on conventions whose primary aim is to offer infor-mation with the maximum clarity. Maps are graphic re p re s e n t a-tions of re a l i t y, just like a plan or conceptual graphics. All thesere p resentative forms are intimately related with interpretation, withthe psychology of who is drawing. Like a map of time or an astralchart. Is drawing the instrument that best allows you to re n d e ryour world?

REGINA DE MIGUEL: I don’t believe in disciplines, rather in ways of doing,in the practises at any given moment, in any given project that best ful-fil an idea or a need. The starting point for the group of drawings “Losdos órdenes” [The two orders] can be found in photos I made in 2006based on geographical maps which illustrate the industrial develop-ment and definition made by Ignasi de Solá Morales of the term TerrainVague (as an expectant place, potentially usable and partaking in adouble condition: vacant, empty, non-productive... and at the sametime indefinite, without limits...) coupled with the “abandoned futures”described by Robert Smithson in reference to those “empty” spacescontained within the city and which conform a weave of nomadicspaces. The map and the plan are basic tools for a logical, practicalapproximation to places. And not the space of the symbolic, nor of his-torical time. Signalling the value of these places by means of symbols,altering their conventional meaning; changing the usual content: therepresentation of geographical frontiers and economic concepts, for anon-productive place of memory with multiple meanings, implies anendeavour to implement a new form of learning in the perception ofspace. These works register, within the different forms of conventionalcartographic representation, the contents of the personal and everydayrealm, unusual in this type of document faithful to a brand of off i c i a l d o m ,an ideology..., in order to, by introducing diff e rent layers of meaning,offer them as a space of freedom, as the construction of a bio-imagi-nary and symbolic perception of space, understood as a “small docu-mentary conquest” against the logic of utility.

JOËL MESTRE: In my case, the drawing is not always the beginning ofsomething. Very often, it is the end in itself, the perfect form of trans-mitting something. This is similar to painting, to photography or to thetext, which are all equally intimate processes and different paths thatcan reveal something different to us about the one same theme.Having said that, it is true that drawing, sometimes because of its pre-cariousness, other times for its directness, or for the mere process ofelaboration and the use of such basic materials is a particularly nobleand evocative form of expression.

CHEMA LÓPEZ: The immediacy of those primary marks on the blanknessof a sheet of paper is a way of rendering an idea in a very “skeletal”form. Another completely different thing is if we want it to be merely astep in the creation of something more elaborate and with other mate-rials, or if this schematic rendering is valid in its own right. I believe thatthe spotlight that has returned to drawing at the present moment isprecisely because of its extreme simplicity, the directness of theprocess in contrast with the complexity of our surrounding world andits excessive artifice and unbridled technology. The ability of a gooddrawing to capture our attention is fascinating, and seeing how some-thing so silent can surprise us is very gratifying.

ALICIA VENTURA: An evolutionary, perhaps millenary, process has ledus to merely identify the illusionary form as simulations, fictions, asthe construction of images with magical or religious purposes bymeans of schematic traces or coloured forms representing certainrealities, like those we can see in the caves of Altamira.Nonetheless, the truthful or naturalist representation, far from beingnormal in the majority of cultures and civilisations, is actually theexception to the rule. Achieved in ancient Greece, realist drawingfell into disuse after the fall of the Roman civilization, only returningto its achievements and recourses after a long process of three cen-turies that culminated in the Italian renaissance. On the contrary, forthe vast majority of the history of the West, in ancient civilizations,and in the majority of non-European cultures, the type of represen-tation used is more conceptual, based on minimal image and onvery simple but easy to read graphic outlines. What is important isto ascertain the function or social requirement assigned to eachimage. Many readers coincided in underscoring that the purposeand origin of this art is the identity between representation and therepresented. In this way, an idol is not just an image of a god but itactually incarnates it and takes its place.How has Japanese drawing and philosophy influenced the workyou are presenting here? These drawings are clearly distinct fro mw e s t e rn culture .

Page 76: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

I s n ’t all that graded tones, mistakes, erasing that we see so often indrawing not actually more painterly and removed from drawing? Acompletely clean and immaculate drawing might lack in life, or at leastt h a t ’s what I feel.

AL I C I A VE N T U R A: Federico Zuccari said that “drawing is not material, itis not body, it is not an accident of substance, but it is the form, idea,o rd e r, rule and object of intellect, where things understood aree x p ressed…” Are your forms part of the realm of the spirit or are theysimple geometrical re p resentations of a metaphysical language?

TOÑO BARREIRO: First of all, I would say that the distinction is a questionof language. All human manifestations are part of the intellect, even themost violent ones. That’s why we should not underestimate the primi-tive element in every sublime act, because somehow or other whatmakes the sublime unreachable also forms part of that which we per-haps do not want to accept or which we cannot bear, but which isthere in our roots. To answer your question: I don’t distinguish what thespirit says from what the intellect says, I don’t see the differencebecause I don’t see any clear dividing line between the two. Can wereally say that the spirit is the only thing that is emotional and that theintellect is the only thing that communicates and expresses? How dowe distinguish between the real and the imaginary with any degree ofcertainty? Which objects are real and which are imaginary? And theimagination, is it the fruit of reality or of the void? I work with the prin-ciple of simplifying the creative self, channelling my forces so that, inspeaking, I can feel what I am understanding.

ALICIA VENTURA: The world of art identified itself with painting and leftdrawing to the realm of philosophy. Baudelaire succinctly describedthis version which earned the stamp of authenticity in the history ofart with the passing of the centuries: “pure draftsmen are philoso-phers and abstractors of quintessences. Colourists are epic poets…pure draftsmen are naturalists with an excellent sensibility; but theydraw with reason, while colourists, the great colourists, draw withtemperament, almost without knowing it. Their method is analogousto nature… The drawing surpasses nature… It is impregnated by theLogos, it is Truth, the essential.” He often asked himself if the sameman could be at once a great colourist and a great draftsman. Heclaimed that… “just as a draftsman can be a colourist in his broadmasses, so a colourist can be a draftsman through the completelogic of his linear composition; but one of these qualities alwaysabsorbs the detail of the other…” How would you relate these ideaswith the drawings you have on show in this exhibition, especiallyseeing as your painterly work is so colourist?

ALICIA VENTURA: Searching for definitions of drawing in the literatureof art, I found one by Allori that says: “… by drawing I understandall those things that can be formed by the value or strength of a sim-ple line… and by line I understand, as we’ve said, the outlines andin short all that that has no shadow or light..”. What does this sayabout your work?

MOISÉS MAHIQUES: The truth is that for me, drawing has other connota-tions, though perhaps I don’t feel too far away from the definition: “bydrawing I understand all those things that can be formed by the valueor strength of a simple line”. However, I don’t understand the line sim-ply as an outline, and in fact I believe that it is much closer to the skele-ton, to the primary recourse that develops the form and the content.For me the line has a much more complex load and of course if doescontain the shadow and light.

JAVIER VELASCO: I think Allori’s definition is true insofar as the age inwhich it was formulated, which is the Renaissance if I am not mistaken.I presume we are talking of Cristofano Allori. It is the definition parexcellence of what has always been thought of as drawing. But at thismoment in time, the drawing could be considered in many differentways yet with the same form of execution. What I mean to say is, Iagree with the classical definition in that, for me a drawing must be atrace none too complicated in its execution, with economic means andtechnique, not grandiloquent in terms of formats and with a synthesisas far as the underlying idea should be clear and concise. I fully agreewith this definition. But having said that, evolution and new materialshave modified the mise en scène of the drawing. In my case, seeing aswe are talking about work with ink (methylene blue, mercury-chrome,vegetal dyes...) I restrict myself to playing with traces in the traditionalsense of drawing, only that afterwards I let chance interfere, and at agiven moment in the execution I apply liquid sprays that free the mate-rial from the line and as its expands it produces a liberation of form andcolours that increase the power and grandeur of the drawing. As youcan see, in my role as an artist, I only limit myself in drawing in theactual act of the drawing. After that comes the stain which becomesa part of the drawing, but autonomously, breaking with the rigidnessof the line. You also have to understand that in all my work there is apart of action which I do not want to nor should renounce, as it is partof my working philosophy. The movement unleashed in the materialsby an unpremeditated incidence is wonderful and produces surprisingresults you have to learn to channel and control. I know what I amsaying is nothing new, but we have spoken at length on this idea andI know that you have gotten into the odd argument over my way ofunderstanding the drawing. Now, I am going to ask you a question:

Page 77: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

ALICIA VENTURA: Bruce Nauman said that drawing is like thinking,they are notes you jot down, while others try to resolve the execu-tion of a particular sculpture, and yet others are made after thework, giving it a new focus. In other words, he defended the role ofdrawing as an instrumental medium in configuring as well as a structureto define a form, as well as the value that this image should assume.But no matter the distinctions we make in dealing with the drawing,its diff e rent functions and purposes, all drawings are equally validinsofar as the “artistic” justification for their existence.Wassily Kandinsky claimed that the artist should be blind to the impor-tance of recognition or non-recognition and deaf to the teachings anddemands of the time. His eye should be directed to his inner life andher ear should hearken to the words of the inner necessity. This isthe only path to express the mystic necessity. A good drawing isthat which cannot be altered in any way without destroying its innerlife. That doesn’t mean that an artist contravenes an external formbut that the artist needs, or not, this form as it exists extern a l l y.Meanwhile Paul Klee said that art does not re p roduce the visible;rather it makes visible. Drawing, due to its very nature, is drivent o w a rds abstraction. In drawing, the very schematicism of theimaginary is expressed with great precision. The purer the graphicwork, the more the very apparatus of the realist re p resentation ofappearances is intimidated. What part of this claim is true in yourd r a w i n g s ?

PA M E N PE R E I R A: Art should be, above anything else, an exercise inabsolute freedom, and in this exercise the visible may or may not bere p roduced, or the invisible may be made visible because, through theunknown substance the material of thinking is made of (there is alsoanother part sometimes called “no thinking” or “no mind”), incited by theimagination, which is the creative instrument par excellence, it reveals tous what cannot be expressed in any other form except in that in whichit has arisen, whether that is a drawing, the word, sound, object oraction. I would call a work pure when it is materialised in any of thedimensions known with these inferences and readily reaches those inti-mate places which cannot be reached except through the emotions. Itis emotion that moves the mechanisms of creation, it is emotion thatweaves a large part of the codes of life, and it even has the immensepower of modifying them. Thanks to the imagination that captains thisboat, our body, far from being a narrow prison, is a springboard to othernon-visible yet sensible dimensions. In my drawings, smoke, just likethought, takes on form on contacting the surface. They are direct andi r reversible, and cannot be touched. If you touch them they disappear,they cannot be grasped. They are like metaphors of this material of “nothinking” to the extent that sometimes I don’t know exactly just to whatextent I actually intervene or they make themselves.

JUAN OLIVARES: I would answer one quotation from Charles Baudelairewith another. “Exalting the line in detriment of colour, or vice versa, isunquestionably a point of view; but it is not either very wide nor veryfair, and reveals a great ignorance of particular destinations”. The linehas its own independence and is never subservient to any other ele-ment. The line is idea, space and object at the same time. On occasionsI have drawn directly on the wall an emancipated line that functioned asan autonomous, ephemeral and free work.

AL I C I A VE N T U R A: For Gombrich, expression and re p resentation are thetwo qualities of drawing. How would you define yours, with a re p re s e n-tative function, in other words as evocative or descriptive or perhaps a sa free drawing not indicative of a re f e rence to another re a l i t y ?

SERGIO BARRERA: I’m not interested in the aspects that could diff e re n t i a t edrawing from painting. To me they seem anecdotal and superficialmore than anything else. I am more interested in what they have incommon. At the same time, I have absolutely no interest in the prevail-ing idea of the assignation of FUNCTIONS to arts (I would accept the pri-mary meaning of f u n c t i o n: as the inherent capacity to do something...,but not the second: task that corresponds to...) because implicit in thisnotion is, among other things, the need to define a painting or a drawingin one word [...when things take on a meaning, they lose sense...], and,especially, because the interested USE of the “work” is conceived andput into practise before the very RECEPTION of a painting or a drawing.The same thing happens with a sculpture, a text, photograph, video,etc… I am especially interested in the P O W E R O F E V O C AT I O N that a figura-tive and/or abstract drawing or a painting can emanate, the stimulatingpower of the combination of form and colour, and this is not e x c l u s i v eto r e p r e s e n t a t i o n nor to the representative function, and less so whenthese notions are associated with ideas like the r e a l... (I understand thatthe contraposition you make between “re p resentative function” and “f re edrawing” comes from, at least to my way of thinking, an erroneous con-tradistinction between figuration and a b s t r a c t i o n) .

MARIA ORTEGA: In my case drawing is a further step in the exercise ofpainting as a drive, as a spontaneous flow of forms whose simplicitymakes us associate them to objects in our everyday surrounding andto the perceptive and emotional sensations that these provoke. Assuch, they are more evocative.These forms often hark back to the formal lexicon of pictorial organicismand others, on the other hand, are constructions with a heightenedgeometry; aesthetic posits that, far from being sidelined or in contra-diction, ironically dialogue and generate compositions-structures inwhich the two forms coexist (colour, acting as a kind of seismographof sensations, encourages the conversation).

Page 78: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo

I will now finish off my overview with a few lines from “Poema del colory la línea” by Rafael Alberti

A ti, contorno de la gracia humana,recta, curva, bailable geometría,delirante en la luz, caligrafíaque diluye la niebla más liviana…

A ti, bella expresión de lo distinto,complejidad, araña, laberintodonde se mueve presa la figura…

A ti, engaño ideal, por quién la vistaanhela hundirse, prolongada en mano,yendo de lo cercano a lo lejano,del hondo azul al pálido amatista.

A ti, aumento, valor de los valores,vaga disminución de los colores,música celestial, arquitectura.

Los ámbitos en ti fundan su planta.La línea con el número te canta.A ti, brida y timón de la Pintura.

To you, outline of human grace,straight, curved, danceable geometry,blissful in light, calligraphydiluting the lightest fog…

To you, rapt expression of the distinct,complexity, spider, labyrinthwhere the figure wanders…

To you, ideal deceit, in whom sightdesires to plunge, hand in hand,from far to near,from deep blue to pale amethyst.

To you, augment, value of values,vague diminution of colours,celestial music, architecture.

The fields in you ground their plan.The line with the number sings you.To you, bridle and helm of Painting.

ALICIA VENTURA: For some artists, the appearance of photographymeant the disappearance of a certain kind of preparatory work forthe definitive piece that used to be made as a series of notebooksthat are in themselves a work of art. You, on the other hand, haveplayed with the two simultaneously and challenged the supremacyof one over the other. How do you make the two worlds coexist?

ANTONIO ALCARAZ: In my work photography is a starting point, a pre c i s eform of documenting industrial arc h i t e c t u re. I always travel with a cameraand on occasions you find really beautiful factories, some of which areprotected and listed buildings while others are on the point of crum-bling. This is the case of one of the drawings chosen for this show. I wasin Donosti with Don Herbert, working on a series of lithographs, whenan artist from Bilbao told me that they were on the verge of razing a for-mer industrial area along the river, where the Altos Hornos de Vizcayametalworks were. The following day I explored the part between Bilbaoand Portugalete, until reaching the port and the Las Arenas beach,photographing everything I could. All that was left of kilometre afterkilometre of chimney stacks, warehouses and blast furnaces was asmall steelworks at the mouth of the river. The process of work in thestudio involved a manual manipulation of the information pho-tographed, decomposing it, degrading the quality and in each phasebringing it closer to drawing. Using graphite I reinvent the factory andits surroundings, redrawing lost areas and creating others that neverexisted. In this way, though I use photographs, the result is closer todrawing than to photography.

Page 79: Gràfic. Coleccion DKV de dibujo contemporáneo