Gerundi, infinitiu i correlació verbal

II. 6. GERUNDI. INFINITIU I CORRELACIÓ DE TEMPS VERBALS

1. Gerundi de conseqüència o posterioritat, funció d’enllaç.

Gerundi de posterioritat. De vegades el gerundi resulta agramatical. Un gerundi no pot introduir una oració subordinada que expresse una acció posterior a la del verb principal: únicament pot expressar accions simultànies o anteriors. “Pots obrir la porta usant la clau mestra” és correcte; però no ho és, per exemple l’oració: “va estudiar poc a l’estiu, suspenent tres assignatures en la convocatòria de setembre”.Podem comprovar que una construcció de gerundi és correcta si podem canviar l’ordre de la frase de manera que la construcció introduïda pel gerundi aparega en primer lloc sense que això en canvie el sentit: “usant la clau mestra, pots obrir la porta (notem, en canvi la incoherència , “suspenent tres assignatures en les convocatòria de setembre, va estudiar poc a l’estiu”). Per tant, veiem que el gerundi de posterioritat no indica una acció simultània ( si indicara una acció simultània , aleshores eixe gerundi seria correcte). Altres exemples:Va caure per l’escala trencant-se una cama (no és correcta), si canviem l’ordre de les frases: “trencant-se una cama, va caure per l’escala; seria correcta: “va caure per l’escala i es trencà una cama”; “clogueren l’acte, acomiadant-se de l’auditori”, seria correcta, perquè si canviem l’ordre “acomiadant-se de l’auditori clogueren l’acte”, indica una acció simultània.

Perífrasis de gerundi. Estar + gerundi: “Ha estat festejant amb ella durant 7 anys”. Anar + gerundi. “Amb cada sorpresa vaig fent-me una mica més madur”.

NO és correcte: Portar + gerundi: amb valor duratiu: “Porta treballant en l’empresa 7 anys”.

S’ha de dir: “Fa set anys que treballa a l’empresa”. Venir + gerundi amb valor de continuïtat. “Ha vingut construint la casa els

caps de setmana. S’ha de dir : “Ha construït la casa els caps de setmana”.

* Altra manera d’explicar l’ús incorrecte del gerundi: Gerundi copulatiu (o gerundi de posterioritat).

Incorrecte utilitzar el gerundi com a funció d’enllaç, és a dir, “gerundi copulatiu”, perquè per a la funció d’enllaç tenim les conjuncions copulatives . Exemple: “ Va caure de l’escala trencant-se una cama, és incorrecta, s’ha de dir: “Va caure de l’escala i es trencà la cama”.

Oracions subordinades de gerundi (oracions adverbials modals o de temps), només són correctes quan expressen una acció simultània, amb la del verb de l’oració principal o bé una anterior, i n’indiquen una circumstància o condició. És doncs incorrecte quan volem expressar allò que passa després o és una conseqüència de l’acció representada pel verb de l’oració principal. Exemples:

Incorrecta: “El davanter va rebre una bona passada, xutant amb molta força i fent un gol magnífic”, seria correcta: “...va xutar, i va fer un gol magnífic”.

Conxa González Doménech

1

Gerundi, infinitiu i correlació verbal

2. Gerundi que especifica un mon.

El gerundi no pot especificar un nom, és a dir, no pot expressar una qualitat del nom, no pot funcionar com a adjectiu d’aquest nom. Exemples: Incorrecta: Reglament (establint) l’organització del col·legi. Correcta: Reglament que establix l’organització del col·legi.

INFINITIU

Davant l’infinitiu amb valor verbal (no substantiu) i quan l’infinitiu va darrere del verb en frases subordinades substantives, no s’hi posa article: “Ignorar la veritat em desespera (i no “l’ignorar”).

L’infinitiu no té valor d’imperatiu; per tant és incorrecte usar-lo amb valor d’obligació o de recomanació. Exemple: “Empenyen la porta (i no empényer la porta).

L’expressió De + infinitiu en sentit condicional, és incorrecta. S’ha de fer servir: SI + verb o alguna expressió equivalent (en cas de, en cas que...). Exemple: “Si m’ho haguera dit hi hauria anat” (i no “d’haver-m’ho dit...)

CORRELACIÓ DE TEMPS VERBALS

En les oracions condicionals i concessives amb temps verbals compostos, en la llengua escrita s’usa el condicional compost per a l’oració principal, i no el plusquamperfet de subjuntiu. Exemple:

Incorrecte: “Si m’hagueres avisat, t’haguera anat a rebre”.Correcte: “Si, m’hagueres avisat, t’hauria anat a rebre”.

Conxa González Doménech

2