Tema 7: Els serveis. El turisme

1-) Hetereogeneïtat i distribucio territorialdels serveis

1.1 El sector terciari o serveis

Comprèn el conjunt de prestacions destinades a satisfer les necessitats i demandes de la societat.

Característiques

-Act. intangibles i immaterials: s’ofereix i es valora la qualitat de la prestació(servei mèdic)-Act. Impossibles d’emmagatzemar:els serveis es fan quan son necessaris o requerits-Act. Molt diverses:admin. pública, serveis financers, comercials, sanitaris...-Es tendeix a diferenciar entre terciari i quaternari(que agrupa activitats mes sofisticades, com l’alta tecnologia)-Sector variat amb grans empreses però tb microempreses.

Classificació

-Serveis de consum final: adreçats directament als consumidors (comerç, hosteleria,restauració...).-Serveis de producció i distribució: orientats a empreses o a professionals(serveis financers, immobiliaris...)-Serveis públics: en mans de diverses administració, que depenen d’una empresa privada regida per les lleis de mercat.-Serveis estancats: serveis amb poca capacitat d’augmentar la productivitat(serveis socials).-Serveis progressius: en els quals es pot fer estalvi en els factors de producció(comunicacions).

1.2 El creixement de la demanda dels serveis

A partir del 1973 amb crisi petroli va començar a disminuir l’ocupació industrial. Superada la crisi es va produir un augment de la demanda.

-La demanda de serveis en l’àmbit familiar va créixer a causa de l’augment de la renda, de la incorporació femenina al treball, increment i canvi en l’ús del temps lliure...-També augmentaren progressivament els serveis externs a les empreses(gestories, assessories..), les auditories, formació de personal recursos humans... Aquestes feines s’inclouen dins les act. Estratègiques pk intervenen en els processos d’innovació en el creixement de la producció i en la millora de la competitivitat.-L’augment dels serveis públics va ser molt notables després de la II GM. Els països avançats van anar formant una sèrie de serveis socials bàsics finançats per les admin. Públiques i adreçats a la població(estat del benestar.).

1.3 Indicadors per a l’estudi del sector serveis.

-el percentatge que aporta el sector serveis al PIB. Aquest indicador permet conèixer la riquesa que el sector terciari aporta a l’economia del país.-El percentatge de treballadors ocupats al sector serveis. Es considera que una societat desenvolupada té una economia de base industrial i més del 60% de la població activa es dedica al sector serveis. El 2007 de mitjana a Espanya el 65% de la població activa treballava al sector serveis.

1.4. Distribució dels serveis al territori espanyol

Els serveis es localitzen a les grans ciutats, especialment els servies a les persones; a les zones amb molta activitat industrial, sobretot els serveis a les empreses i a les àrees turístiques.

Distribució de les empreses del sector terciari

Les CC.AA amb major percentatge d’empreses del sector terciari són Catalunya, Madrid, Andalusia i Comunitat Valenciana. La distribució dels serveis està afectada pel desenvolupament econòmic, atractiu turístic o volum demogràfic.

Les comunitats per sota del valor mitjà acostumen a ser regions rurals on predomina el sector primari (agrari i agroindustrial) o bé regions on gran part de la població realitza activitats del sector secundari.

Distribució dels serveis per subsectors

-El subsector de serveis socials té molt pes laboral i està repartit de manera força equitativa dins el territori(serveis administratius, sanitaris, educatius...)-El subsector de les comunicacions, les finances i els serveis a empreses estan molt relacionats amb els nivells de renda i amb la concentració de la població les empreses i les institucions (grans ciutat com Madrid o BCN).La major concentració d’empreses comercials la trobem a Catalunya Andalusia Madrid i Com. Valenciana, que acumulen mes de la meitat de les empreses comercial que hi ha a Espanya.

2-) La Tercialització de l’economia i la societat del benestar

2.1 Els serveis en la societat del benestar

Els països desenvolupats garanteixen tota una sèrie de serveis que els ciutadans consideren un dret: L’Admin. Pública, la sanitat, l’educació pública...

L’Administració Pública

Constitueix la branca fonamental del sector públic. A Espanya hi ha tres nivells: Admin. Gral. De l’Estat, Admin. Autonòmica i Admin. Local.

A Espanya ho ha un gran nombre de funcionaris que ha comportat una gran burocràcia i una important despesa pública. Segons els experts la reforma consistiria en encarar una millora en l’organització i gestió del sistema i una adequada preparació i incentivació del personal.L’educació

A partir del 1970 l’educació a Espanya ha progressat molt en els següents aspectes:-L’educació obligatòria. L’escolarització obligatòria s’ha ampliat dels 12 anys fins als 16. A la vegada, l’edat inicial de l’escolarització ha patit una davallada dels 6 als 3 anys, amb la creació de l’educació infantil.

La ampliació de l’escolaritat obligatòria garanteix més igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans, i ha situat el nivell d’escolarització a nivells europeus(casi el 100%).

-L’educació postobligatòria. Entre 1975 i 2007 el nombre d’estudiants i de centres educatius ha crescut molt tant en els nivells de batxillerat com en els estudis universitaris. El percentatge de la població espanyola entre 25 i 64 amb estudis superiors es del 18%(superior al de la OCDE 16%).-La qualitat de l’educació. Segons estudis realitzats , A Espanya hi ha uns índex de fracàs escolar molt alts. A més, les carreres tècniques i científiques no proporcionen el nombre de professionals que les empreses demanen.

-la despesa pública en educació. Tot i que la despesa pública ha augmentat en els últims anys, encara se situa per sota de la mitjana de molts països de la UE, i està a un nivell molt inferior al de la inversió que fan alguns països nòrdics. A Espanya l’ensenyament privat té molt de pes (3r país de la UE) en forma d’escoles concertades.

La sanitat

La Llei general de sanitat del 1986 va consolidar la universalitat de l’assistència sanitària. Segons aquesta llei tots els ciutadans tenen dret a rebre atenció mèdica pública tots els residents a Espanya, i els empadronats a un municipi espanyol.

Això representa un gran progrés i a la vegada una despesa pública important a causa de les millores contínues, la diversificació de les prestacions i del nivell dels serveis. La despesa en sanitat l’any 2006 va arribar al 6% del PIB espanyol.

En els darrers anys i degut a les llargues cues d’espera per als transplantaments d’òrgans s’ha creat un malestar entre els afectats, fet que ha provocat el creixement del sector sanitari privat.

3-) Els serveis relacionats amb el temps de lleure. El turisme

3.1 Importància del turisme

El turisme és una forma tradicional de lleure inicialment per gent amb poder adquisitiu alt però des de la segona meitat del segle XX el turisme s’ha anat convertint en un fenomen de masses.

Entre 1950 i 1960 els sindicats europeus van aconseguir el reconeixement de les vacances pagades com un dret laboral. Això va generalitzar el costum de viatjar a llocs càlids i que fossin a l’abast de les economies familiars.

3.2 Espanya, una potència turística

Des de 1960 el turisme espanyol va créixer espectacularment durant més de deu anys fins la crisi del petroli i la transició, gràcies als seus baixos preus.

Actualment Espanya continua essent un país amb un gran potencial turístic, ja que es troba entre les 5 primeres destinacions turístiques del món.

Gràcies al gran nombre d’infraestructures i de serveis de que depèn el turisme, es creen molts llocs de treball.

El turisme més destacat que es fa a Espanya és el de sol i platja. Els viatges poden ser organitzats per empreses turístiques, companyies aèries, cadenes d’hotels i agències de viatges o per tour operadors.

Origen i destinació dels visitants estrangers

La majoria de turistes que visiten Espanya procedeixen d’Alemanya, França i el Regne Unit, i cada cop més provenen de l ‘Europa de l’Est. La immensa majoria d’aquests turistes arriben a Espanya per via aèria, durant els mesos de juliol, agost i setembre, ho fan a través de viatges organitzats tot i que hi ha alguns que s’organitzen el seu propi viatge.

Els llocs de destinació preferent són comunitats del litoral mediterrani que tenen com a reclam principal sol i platja i la Com. de Madrid pel seu turisme urbà i cultural.

3.3 L’impacte social i econòmic del turisme

A l’Espanya dels anys 60 el turisme va comportar l’arribada de noves modes,costums i formes de vida que eren pròpies dels països d’origen dels turistes. Encara avui el turisme és considerat un factor important de transmissió de valors, idees i productes.

Durant 1950-60 d’ingrés de divises procedents del turisme va ajudar a l’enlairament de l’economia espanyola(avui continua present la importància del turisme sobre el PIB).

Espanya és una gran potència turística però un alt percentatge d’empreses del sector estan molt atomitzades, de manera que més del 90% són considerades microempreses, i la majoria de les quals es dediquen a la restauració i tenen pocs treballadors.

3.4 Turisme nacional i mobilitat temporal

La generalització de l’ús de l’automòbil i la millora de les vies de comunicació terrestres han incrementat els desplaçaments de caps de setmana.-Inicialment la població fugia de la ciutat uns quants dies i s’instal·lava en segones residències, però la proliferació de segones residències al món rural ha produït grans impactes sovint irreparables al paisatge però tb ha elevat el nivell de vida de les persones que viuen en quests indrets.-Altres activitats turístiques que provoquen desplaçaments de cap de setmana són els esports d’aventura, el golf, l’escalada turisme rural op cultural... en qualsevol cas totes aquestes activitats generen llocs de treball.-Les CC.AA + visitades el 2006: Andalusia i Catalunya turisme espanyol amb destinacó estrangera representa el 7% dels viatges3.5. El turisme i el seu impacte sobre el paisatge

-Les zones de costa: hi ha una densa urbanització abusiva del litoral amb la construcció d’edificacions desordenades. Amb la construcció de camps de golf es plantegen problemes de subministrament d’aigua en època de sequera, però la manca d’aigua s’ha resolt en molts casos mitjançant la perforació de pous, fet que ha provocat la salinització dels aqüífers.

La construcció de ports esportius amb dics que s’endinsen en el mar altera la direcció dels corrents marins.-Les zones de muntanya: L’impacte ambiental més gran a les zones de muntanya l’ha provocat la instal·lació d’estacions d’esquí (2es residencies, hotels carreteres, subministraments energètic...). Aquestes instal·lacions ocupen zones de bosc, las desaparició de les quals provoca alteracions a la fauna i la vegetació.

3.6 Noves polítiques per al desenvolupament del turisme

La crisi econòmica actual està afectant seriosament el sector turístic ja que les activitats de lleure són molt sensibles a la inestabilitat econòmica i també a l’augment de l’atur. Polítiques per potenciar el turisme:-Turisme de sol i platja. Limitacions de la construcció, la modernització hotelera i el foment de la qualitat mediambiental. El sanejament i equipament de les platges i la diversificació de les ofertes d’oci als llocs estiuencs.-Turisme cultural i de ciutat: Destaca l’oferta espanyola de museus i col·leccions d’art, que atreuen un tipus de turisme més selecte, menys estacional i que arriba a qualsevol lloc de la geografia espanyola.-Turisme esportiu. Espanya ocupa el primer llocs europeu en oferta esportiva de golf i disposa d’infraestructures nàutiques que promocionen el turisme de iot i de vela. Les estacions d’esquí atrauen molt de turisme nacional i una mica menys d’estranger.

4-) El Sector dels serveis a Catalunya

4.1 Les activitats terciàries a Catalunya

El 2007 el 66,5% de la població activa de Catalunya treballava en el sector serveis i un 22,4 % a la industria. Això situava Catalunya entre les regions europees que presenten un grau més alt d’activitat industrial.

La distribució dels llocs de feina en el sector terciari és desigual ja que es concentra als centres administratius, i a les grans urbanitzacions.

Amb la crisi de 2007 els serveis i la industria són els sectors més afectats per l’atur després del de la construcció.

4.2 Els serveis socials

La sanitat

Actualment la despesa sanitària s’incrementa de manera molt considerable per moltes raons(necessitat de fer recerca, la millora constant dels equipaments, creació centres especials...).Altres motius estan relacionats amb l’augment dels serveis de prevenció de malalties, la modernització i innovació de les prestacions als usuaris i la incorporació de les TIC(tecnologies informació i comunicació).

Catalunya potencia la recerca biomèdica amb la creació d’instituts d’investigació i el finançament de projectes.

L’educació

A Catalunya el nombre total d’alumnes escolaritzats va baixar des del final de 1980 a causa del descens de la taxa de natalitat, fet que va comportar el tancament d’escoles primàries per convertir-les en centres de secundària.

Actualment la incidència de la immigració, la major natalitat i la mobilitat de la població han comportat un augment en la demanda de places a l’escola infantil i primària, mentre que a la secundària i a la universitat hi arriben menys promocions.

4.3 El turisme a Catalunya

Catalunya es la principal destinació turística de l’Estat i una de les més importants d’Europa gràcies a la seva situació geogràfica, el seu clima el paisatge i la bona accessibilitat.

El turisme és una de les fonts principals de riquesa de Catalunya, i representa un 12% del PIB de Catalunya.

L’oferta turística de Catalunya es amplia i variada i es basa sobretot en tres ofertes:-Turisme de sol i platja(Costa Brava i Costa Daurada)-Turisme de ciutat(Barcelona)-Turisme cultural(Barcelona i voltants)-Turisme d’esport i muntanya(Pirineus i estacions d’esquí, escalada...)

Els principals països d’origen són França Regne Unit, i dins del territori espanyol, la Com. de Madrid, la Com. Valenciana i comunitats del nord peninsular.La costa Brava i la Daurada, Barcelona, Maresme i Val d’Aran concentren el 85% de l’oferta de places d’hotel a Catalunya, però s¡ocupen totalment només durant unes setmanes a l’any.