La justícia a Catalunyaen el marc d’un Estat compost

4

El Clip

INSTITUT D’ESTUDIS AUTONÒMICS

Generalitat de Catalunya

© Generalitat de Catalunya. Institut d'Estudis AutonòmicsBda. de St. Miquel, 8 (Palau Centelles)08002 Barcelonatel. 933429800 - fax 933429801www.gencat.es/iea

Edició: novembre 1999

Dipòsit legal: B. 32898-1999Impressió: Sprint Copy

Descentralització del poder judicial i millorade la situació de la justícia

Després de vint anys de vigència de la Constitució espanyola i de l’Estatut d’autonomia de Catalunyapodem constatar com l’Estat de les autonomies s’ha fet realitat en tots els àmbits del poder, excepteel judicial. Per això és necessari avançar en la línia de descentralitzar la justícia.

En el seminari sobre La justícia a Catalunya en el marc d’un Estat compost s’ha defensat aquesta po-sició i, concretament, s’han elaborat propostes que la fan viable.

La descentralització de l’Administració de justícia, però, no és desitjable únicament des de la pers-pectiva de l’organització territorial de l’Estat.Sens dubte, la configuració d’una justícia més propera alsciutadans contribuiria a millorar, en termes d’eficiència, un dels serveis públics essencials.

El director de l'IEA

Sumari

1. Presentació

2. Les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d’Administració de justícia

3. El Tribunal Superior de Justícia com a òrgan superior a Catalunya sens perjudici de la

jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem

4. L’adaptació del Consell General del Poder Judicial a l’estructura composta de l’Estat

5. Conclusions

LA JUSTÍCIA A CATALUNYA EN EL MARCD’UN ESTAT COMPOST

Seminari organitzat per l’Institut d’Estudis Autonòmics i

el Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya

Barcelona, 7 d’octubre de 1999

Resum de les intervencions d’aquest seminari elaborat per Montserrat Tintó, professora ajudant del’Àrea de Dret Administratiu, Facultat de Dret, de la Universitat Pompeu Fabra

El Clip nº 4

1. Pre s e n t a c i ó

El seminari sobre La justícia a Catalunya en el marc d’un Estat compost ha estat, sensdubte, un fòrum de debat i discussió d’un tema candent, on s’han plantejat diversesp ropostes per tal d’adequar el Poder Judicial a l’Estat de les autonomies, amb confor-mitat a l’actual marc constitucional.

S’ha partit de la premissa, unànime i realista, que la situació actual del Poder Judiciala l’Estat espanyol no respon als principis descentralitzadors de l’organització terr i t o-rial de l’Estat, a diferència d’allò que passa en relació amb els poders legislatiu i exe-cutiu. Això no vol dir, però, que la justícia espanyola no sigui susceptible d’encaixaren l’Estat de les autonomies. Ans tot el contrari.

En efecte, les intervencions dels ponents i els col·loquis subsegüents han fet paleses lanecessitat i la viabilitat de descentralitzar la justícia, tant pel que fa a l’Administracióde la justícia pròpiament (2), a l’exercici del poder jurisdiccional (3), com al governde la judicatura (4). Cal destacar que tot això és jurídicament possible sense necessi-tat de dur a terme cap re f o rma del text constitucional.

2. Les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d’Ad-ministració de justícia

En primer lloc, s’ha destacat la urgència de dur a terme un replantejament de la dis-tribució competencial actual en l’àmbit judicial per tal d’evitar els problemes derivatsdel seu exercici, a càrrec del Govern de l’Estat, el Govern català i el Consell General

Ponents

Rafael Jiménez Asensio, professor de dret constitucional de l’Escola Judicial Santiago Vidal Marsal, magistrat jutge del Jutjat Penal 3 de BarcelonaÀngel Vicente Sánchez, secretari general del Departament de Justícia de la Generalitatde CatalunyaJuan A. Xiol Ríos, magistrat del Tribunal SupremJaume Alonso-Cuevillas Sayrol, degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona i profes -sor de dret processalManuel Táboas Bentanachs, magistrat del Tribunal Superior de Justícia de CatalunyaEnoch Albertí Rovira, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de BarcelonaJosé M. Fernández Seijo, magistrat del Jutjat de Primera Instància núm. 35 deBarcelonaLuis López Guerra, vicepresident del Consell General del Poder Judicial i catedràtic dedret constitucional

EL CLIP Nº 4. La justícia a Catalunya en el marc d’un Estat compost Pàg. 2

del Poder Judicial; la situació en matèria de personal no jurisdiccional al servei del’Administració de justícia n’és un exemple clar. A més a més, s’ha al·ludit re i t e r a d a-ment al caos competencial existent en l’actualitat com a una de les causes principalsdel mal funcionament de les oficines judicials al nostre país.

En aquest sentit, s’ha coincidit en l’afirmació que la Constitució espanyola no és obs-tacle perquè la clàusula subrogatòria de l’article 18 de l’Estatut d’autonomia deCatalunya operi en plenitud, quan, amb relació a l’Administració de justícia, atribueixa la Generalitat de Catalunya l’exercici de les facultats que les lleis orgàniques delPoder Judicial i del Consell General del Poder Judicial reconeguin al Govern de l’Estat.C e rtament, la previsió de l’article 149.1.5 de la Constitució espanyola –competènciaexclusiva de l’Estat en matèria d’Administració de justícia–, de conformitat amb la in-t e r p retació que n’ha fet el Tribunal Constitucional, no constitueix cap impediment.1

Tampoc ho són els articles 117 i 122 del text constitucional quan determinen, re s p e c-tivament, que el Poder Judicial és únic i li correspon jutjar i fer executar allò que s’hajutjat i que el govern del Poder Judicial és únic i correspon al Consell General delPoder Judicial.

En canvi, s’ha re m a rcat que la Llei orgànica del Poder Judicial sí que constitueix unalimitació important en l’assumpció de competències en aquesta matèria per part de laGeneralitat de Catalunya i que cal modificar-la per tal que les comunitats autònomesamb competències tinguin, d’acord amb les previsions dels seus estatuts, les mateixescompetències que el Ministeri de Justícia té en el territori de les comunitats autònomesque no les han assumides. En opinió d’un dels ponents, seria tan fàcil com incloure ,en la Llei esmentada, una exclusió explícita de la competència estatal en les comuni-tats autònomes amb competències sobre aquesta matèria.

De pro c e d i r-se en aquest sentit, la simplificació en l’actual distribució competencial es-devindria una realitat. Amb la reducció de les competències del Ministeri de Justícia,les tasques de gestió i govern de l’Administració de justícia quedarien distribuïdes en-t re el Consell General del Poder Judicial i el Govern de la Generalitat.

D’altra banda, s’ha re m a rcat la conveniència de crear conferències sectorials amb re-

EL CLIP Nº 4. La justícia a Catalunya en el marc d’un Estat compost Pàg. 3

1 STC 56/1990, de 29 de març (BOE de 4 d’abril de 1990). El fonament jurídic 6, en el segon paràgraf, assenyalaque l’art. 149.1.5 de la Constitució reserva a l’Estat com a competència exclusiva l’Administració de justícia; això su-posa, en primer lloc, extrem per ningú ha qüestionat, que el Poder Judicial és únic i a ell li correspon jutjar i fer execu-tar allò jutjat, i així es desprèn de l’art. 117.5 de la Constitució; en segon lloc, el govern d’aquest Poder Judicial (art.122.2 de la Constitució). La competència estatal reservada com a exclusiva per l’art. 149.1.5 acaba precisament allà.Però no pot negar-se que, enfront d’aquell nucli essencial d’allò que s’ha d’entendre per Administració de justícia, exis-teixen un conjunt de mitjans personals i materials que certament no s’integren en aquell nucli, sinó que es col·loquen,com diu expressament l’art. 122.1 en referir-se al personal, al servei de l’Administració de justícia, és a dir, no estricta-ment integrats en ella. En la mesura que no resulten element essencial de la funció jurisdiccional i de l’autogovern delPoder Judicial, es pot acceptar que les comunitats autònomes assumeixin competències sobre aquests mitjans personalsi materials.

p resentació del distints responsables implicats per tal de potenciar-ne la coord i n a c i ó .Cal apuntar que, atesa la resistència del Ministeri de Justícia a actuar en aquest sen-tit, el Govern de Catalunya i altres comunitats autònomes ja han pres iniciatives en lare c e rca d’òrgans de col·laboració i coord i n a c i ó .2

En una matèria especialment polèmica, la relativa al personal no judicial al servei del’Administració de la justícia,3 s’ha coincidit, en el sentit abans exposat, que l’autènticobstacle perquè la Generalitat pugui exercir les competències previstes a l’Estatut d’au-tonomia de Catalunya és la Llei orgànica del Poder Judicial i, en concret, el caràcterde cossos nacionals que l’article 454.2 d’aquesta Llei atribueix als cossos de funcio-naris al servei de l’Administració de justícia (a més dels reglaments orgànics d’aquestscossos que operen una delimitació competencial que no els correspon), però no laConstitució. Per això s’ha fet palesa la necessitat de crear uns cossos propis deCatalunya, superant l’actual configuració de cossos nacionals, sobre els quals laGeneralitat tindria competències plenes. Amb això, a més de descentralitzarl’Administració de justícia, es resoldria un dels problemes més greus en la situació pès-sima dels jutjats: la mobilitat del seu personal. Transitòriament, el personal ja adscriten els cossos actuals tindrien opció a participar en concursos de trasllat. També es fo-mentaria l’ús de la llengua catalana en les oficines judicials.

S’ha de tenir present que algunes d’aquestes propostes ja estan incorporades en ini-ciatives dutes a terme en l’intent de re f o rmar l’àmbit de la justícia. Així, una pro p o s i-ció de llei per tal de modificar la Llei 6/1985 del Poder Judicial, presentada pelParlament de Catalunya i admesa a tràmit en el Congrés dels Diputats en data de 19de gener de 1999, fa palesa la conveniència de suprimir el caràcter nacional dels cos-sos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia (en nom de la simplificacióadministrativa, el millor funcionament dels serveis públics i el ple desenvolupamentdels nivells competencials autonòmics).4 També cal fer esment de la Proposició no dellei presentada pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió i aprovada pel Congrésdels Diputats el 16 de febrer de 1999, per la qual s’insta el Govern a convocar unaconferència sectorial i es fa una aposta clara per augmentar les competències de lescomunitats autònomes en matèria de mitjans personals; en el si de la conferència sec-

EL CLIP Nº 4. La justícia a Catalunya en el marc d’un Estat compost Pàg. 4

2 Els consellers amb competències en matèria d’Administració de justícia dels governs de les comunitats autònomes deCanàries, el País Basc, Catalunya, Galícia, València i Andalusia van subscriure, el 12 de febrer de 1999, els tres acordssegüents: 1. Creació d’una comissió de coordinació de les comunitats esmentades que es reuniria amb una periodicitattrimestral i de forma rotativa en cadascuna de les comunitats autònomes. 2. Proposta conjunta per a la creació d’unaconferència sectorial en matèria d’Administració de justícia dirigida a la ministra de Justícia. 3. Proposta conjunta per ala creació d’una comissió mixta entre els governs amb competències en matèria d’Administració de justícia (el Ministeride Justícia i les comunitats autònomes) i el Consell General del Poder Judicial, dirigida, en aquest cas, al president delTribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, i a la ministra de Justícia. Les normes d’organització i funcio-nament de la Comissió de Coordinació de les Comunitats Autònomes van ser aprovades a Sant Sebastià els dies 20 i21 d’abril de 1999, i la tercera reunió està prevista pels dies 21 i 22 d’octubre a Santiago de Compostel·la.

3 Per contra, i avui per avui, la gestió de mitjans materials no és tan polèmica. A Catalunya s’ha avançat força en elsdarrers anys i, segurament, continuarà fent-ho. La limitació essencial és la capacitat econòmica de la comunitat.

4 La modificació consistiria en eliminar la redacció actual de l’apartat segon de l’article 454 (per una altra que als efec-tes aquí comentats no té rellevància) i en la introducció d’un nou apartat en l’article 455 que diria: “Les comunitats autò-nomes amb competències en la matèria poden crear cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia, sen-se atribuir-los les funcions que actualment exerceixen els secretaris judicials com a impulsors i ordenadors del procés icom a titulars de la fe pública judicial”.

torial es debatrien aspectes com per exemple l’assumpció de competències plenes perp a rt de les comunitats autònomes per a la creació de cossos funcionarials autonòmicsal servei de l’Administració de justícia.

Finalment, s’ha fet una menció especial als principis de subsidiarietat i d’eficàcia. UnaAdministració descentralitzada, propera al ciutadà o justiciable, vol dir una millor ges-tió de serveis públics, entre els quals destaca per la seva importància, en un Estat de-mocràtic com el nostre, la justícia.

3. El Tribunal Superior de Justícia com a òrgan superior a Catalunyasens perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem

En primer lloc, s’ha assenyalat que la unitat jurisdiccional, prevista a l’article 117.3de la Constitució, no planteja problemes perquè, mitjançant l’atribució de més com-petències als tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes, el PoderJudicial respongui millor a l’estructura d’un Estat compost, de l’Estat de les autonomies.

També s’ha re c o rdat que en la mateixa Constitució espanyola es diu que, sens perju-dici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem, les successives instàncies pro-cessals, si escau, s’esgotaran davant òrgans judicials radicats en el territori de la co-munitat autònoma en què es trobi l’òrgan competent en primera instància (art. 152.1CE) i que el Tribunal Superior de Justícia culmina l’organització judicial en l’àmbit ter-ritorial de la comunitat autònoma (art. 152.2). Respecte al Tribunal Suprem, es limitaa dir que, amb jurisdicció a tot Espanya, és l’òrgan superior en tots els ord res, excepteen allò disposat en matèria de garanties constitucionals (art. 123 CE).

Com és conegut, el principi d’esgotament de les instàncies davant òrgans amb seu enel territori de la comunitat autònoma, establert a l’article 152 de la Constitució, impe-deix l’articulació de recursos ordinaris, és a dir, de ple coneixement, com ara l’apel·la-ció, davant instàncies centrals, però no obstaculitza la interposició de recursos espe-cials o extraordinaris (com és la cassació). Ara bé, alguns estatuts d’autonomia, comel de Catalunya, prohibeixen no tan sols les ulteriors instàncies extraterritorials, sinótambé els ulteriors graus jurisdiccionals de caràcter extraterritorial en matèries que con-s i d e ren de dret autonòmic.5 En aquest supòsit, per tant, el Tribunal Superior de Justícia

EL CLIP Nº 4. La justícia a Catalunya en el marc d’un Estat compost Pàg. 5

5 Art. 19 EAC: “El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el qual s’integrarà l’actual Audiència Territorial deBarcelona, és l’òrgan jurisdiccional en què culminarà l’organització judicial en el seu àmbit territorial i davant el quals’esgotaran les successives instàncies processals, en els termes de l’article 152 de la Constitució i d’acord amb el pre-sent Estatut.” I, art. 20 EAC: “1. La competència dels òrgans jurisdiccionals a Catalunya s’estén: a) En l’ordre civil, a totes les instàncies i graus, inclosos els recursos de cassació i de revisió en les matèries de Dret CivilCatalà. b) En l’ordre penal i social, a totes les instàncies i graus, amb excepció dels recursos de cassació i de revisió. c) En l’ordre contenciós administratiu, a totes les instàncies i graus quan es tracti d’actes dictats pel Consell Executiu o

Govern i per l’Administració de la Generalitat, en les matèries la legislació de les quals correspongui de manera ex-clusiva a la Comunitat Autònoma i, en primera instància, quan es tracti d’actes dictats per l’Administració de l’Estat aCatalunya.

d) A les qüestions de competència entre òrgans judicials a Catalunya.e) Als recursos sobre qualificació de documents referents al dret privatiu català que hauran de tenir accés als Registresde la Propietat. 2. En la resta de matèries es podrà interposar, quan s’escaigui, davant el Tribunal Suprem, el recurs de cassació o elque correspongui segons les Lleis de l’Estat i, si s’escau, el de revisió. El Tribunal Suprem resoldrà també els conflictesde competència i jurisdicció entre els Tribunals de Catalunya i els de la resta d’Espanya.”

de Catalunya té un paper similar al del Tribunal Supre m .

Anant més enllà, s’ha defensat que en un Estat compost, com és l’Estat espanyol, calque els assumptes morin ordinàriament en els tribunals superiors de justícia i que elTribunal Suprem dugui a terme una funció exclusivament nomofilàctica, és a dir, unafunció de protecció de la norma a través de la unificació de doctrina. És possible atri-buir el coneixement d’una cassació general als tribunals superiors de justícia ja queculminen l’organització judicial en l’àmbit de la comunitat autònoma i al mateix tempssón òrgans estatals, sens perjudici de la jurisdicció que correspon al Tribunal Suprem. Efectivament, tant els membres del Poder Judicial com els re p resentants de l’advocaciahan defensat una nova regulació de caràcter processal, la qual aniria lògicamentacompanyada de modificacions de caràcter orgànic, per tal d’atribuir als tribunals su-periors de justícia el coneixement de la cassació de tots els assumptes, sens perjudicique el Tribunal Suprem, davant interpretacions divergents de la normativa per part dedistints tribunals superiors de justícia, unifiqués doctrina.

Col·lateralment, tant la situació de col·lapse que en els darrers anys pateix el Tr i b u n a lS u p rem com la crisi de la figura de la cassació a Espanya re f o rcen aquesta idea: enel marc d’un Estat compost, l’Alt Tribunal ha de re s o l d re casos realment significatius iunificar la doctrina jurisprudencial. No obstant això, s’és conscient que aquesta pro-posta és objecte de moltes reticències i que està envoltada de nombroses dificultats.Només cal pensar, a tall d’exemple, el que significaria la reducció de competènciesque actualment té atribuïdes el Tribunal Supre m .

Molt tímidament, la nova Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa ha intro d u ï tdues modalitats de cassació autonòmica:6 el recurs de cassació en unificació de doc-t r i n a7 i el recurs de cassació en interès de llei,8 si bé no admet un recurs de cassaciócomú o general davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de

EL CLIP Nº 4. La justícia a Catalunya en el marc d’un Estat compost Pàg. 6

6 Al marge d’aquestes modalitats específiques, s’ha de tenir present que la Llei de la jurisdicció contenciosa administra-tiva estableix una admissibilitat limitada del recurs de cassació davant el Tribunal Suprem contra les sentències que ha-gin estat dictades en única instància per les sales contencioses administratives del tribunals superiors de justícia, ja queúnicament hi cap si el recurs pretén fonamentar-se en infracció de normes de dret estatal o comunitari europeu que siguirellevant i determinant de la decisió recorreguda, sempre que haguessin estat invocades oportunament en el procés oconsiderades per la sala sentencionadora (art. 86.4 LJCA).

7 Es pot interposar contra les sentències de les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia quecomptin amb més d’una secció quan, respecte dels mateixos litigants o altres diferents en idèntica situació i, en mèrit afets, fonaments i pretensions substancialment iguals, s’hagués arribat a pronunciaments distints. Aquest recurs noméspodrà fonamentar-se en infracció de normes emanades de la comunitat autònoma. El coneixement d’aquest recurs cor-respon a una secció de composició especial de la Sala Contenciosa Administrativa (art. 99 LJCA).

8 Es pot interposar contra les sentències dictades en única instancia pels jutges contenciosos administratius per determi-nades entitats i corporacions quan estimin greument lesiva per l’interès general i errònia la resolució dictada, sempreque es tracti d’enjudiciar la correcta interpretació i aplicació de normes emanades de la comunitat autònoma. El conei-xement d’aquest recurs correspon a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia i, si n’hi ha-guessin més d’una, la secció de composició especial competent per conèixer del recurs de cassació autonòmic per a launificació de doctrina (art. 101 LJCA).

Justícia. Ta m b é, el polèmic i recent projecte de la Llei d’enjudiciament civil preveu lacassació en matèria civil en seu autonòmica; en concret, distingeix entre un recurs ex-t r a o rdinari per infracció processal, el qual correspondria a les sales civils dels tribu-nals superiors de justícia, i un recurs de cassació per raons de fons, el qual corre s-pondria al Tribunal Supre m .

4. L’ a d a ptació del Consell General del Poder Judicial a l’estru c t u r acomposta de l’Estat

En aquest aspecte també s’ha expressat el parer que la participació de les comuni-tats autònomes en el govern dels jutges és necessària en el marc d’un Estat compost.En aquest punt tampoc s’han apreciat impediments constitucionals per fer-ho possi-b l e .

Així, s’ha dit que l’organització del Poder Judicial ha de reflectir la realitat subja-cent a l’Estat de les autonomies i, específicament, pel fet que l’estructura dels tribu-nals, la seva actuació i el compliment eficient de les seves funcions exigeixen coor-dinació i unitat d’acció amb les autoritats autonòmiques competents.

És important re c o rdar que el Consell General del Poder Judicial ha manifestat, en elseu Llibre blanc sobre l’Administració de la justícia de 1996, que si bé la divisió ter-ritorial del poder en l’Estat de les autonomies no pot afectar el nucli del PoderJudicial ni la determinació d’aspectes estrictament jurisdiccionals –competència es-tatal en virtut de l’article 149.1.5 de la Constitució–, no impossibilita la part i c i p a-ció de les comunitats autònomes en allò re f e rent al govern del Poder Judicial.

Els ponents han plantejat propostes diferents. S’ha defensat la creació d’una espè-cie de Consell General del Poder Judicial en l’àmbit de les comunitats autònomes (ésa dir, consells autonòmics). D’altra banda, s’ha manifestat la viabilitat de delegarfuncions que actualment exerceix el Consell General del Poder Judicial en les salesde govern dels tribunals superiors de justícia, amb l’oportuna re f o rma de l’org a n i t-zació d’aquestes sales. Aquesta darrera proposta en contra de la creació d’òrg a n snous coincideix amb la del Consell General del Poder Judicial, expressada i co-mentada en el seu Llibre blanc sobre l’Administració de justícia de 1996. En sínte-si, sosté que les previsions dels articles 149.1.5 i 122 de la Constitució impedeixenl’existència d’òrgans autonòmics de govern del Poder Judicial desvinculats o inde-pendents del Consell General i que, per tant, les potestats de govern del PoderJudicial s’exerceixin de forma desconcentrada en aquelles matèries que, per re f e r i r-se al govern intern de jutges i tribunals, puguin assumir les sales de govern dels tri-bunals superiors de justícia, en tot cas subordinades al Consell General del Poder

EL CLIP Nº 4. La justícia a Catalunya en el marc d’un Estat compost Pàg. 7

Judicial. A més a més, advoca per la creació de comissions mixtes, de caràcter per-manent, integrades per re p resentants dels governs autonòmics i dels òrgans terr i t o-rials de govern intern del Poder Judicial.

D’altra banda, s’ha considerat molt important la participació de les comunitats autò-nomes en el si del Consell General del Poder Judicial. En aquest sentit, destaca laidea de crear òrgans consultius de participació en l’exercici de les funcions delConsell General del Poder Judicial; la decisió de cre a r-los correspondria a les comu-nitats autònomes. Així mateix, s’ha re c o rdat que de pro c e d i r-se a la re f o rma delSenat, com a fòrum de re p resentació directa de les comunitats autònomes, hi hauriauna participació directa perquè aquesta cambra proposa quatre dels membres delConsell General del Poder Judicial.

Finalment, s’han comentat altres mecanismes de desconcentració que podrien tenirlloc en matèria governativa, en aspectes com ara la selecció i formació dels jutges,la facultat inspectora i disciplinària, les competències reglamentàries, els nomena-ments, els informes i dictàmens…

5. Conclusions

Les intervencions realitzades en el Seminari posen en relleu que la Constitució no éscap obstacle vers la participació de les comunitats autònomes en l’àmbit de la justí-cia, si bé és cert que no l’ha fomentat especialment. En qualsevol cas, ja han passatvint anys des de la seva promulgació i, vist el desenvolupament de les institucions ide la societat en general, és necessari situar degudament l’Administració de justíciaen l’Estat de les autonomies, dissenyat en la mateixa Constitució. Tots els aspectes quefan referència a la justícia, els quals es poden diferenciar en jurisdiccional, adminis-tratiu, i governatiu, són susceptibles de ser descentralitzats, amb més o menys inten-sitat.

Unitat no vol dir centralisme. La unitat jurisdiccional no és obstacle perquè laGeneralitat de Catalunya exerceixi les seves competències amb plenitud com, entrea l t res, les relacionades amb el personal no judicial al servei de l’Administració de jus-tícia. Tampoc ho és perquè el nostre Tribunal Superior de Justícia incrementi les sevesatribucions jurisdiccionals, sens perjudici de la jurisdicció que correspon al Tr i b u n a lS u p rem. Ni, finalment, per impedir la participació de la Generalitat en el govern dela judicatura.

No es tracta simplement, però, d’una relació entre poders –estatal i autonòmic–, sinó

EL CLIP Nº 4. La justícia a Catalunya en el marc d’un Estat compost Pàg. 8

de millorar el servei públic de la justícia, tenint present que, com en altres casos, elprincipi descentralitzador així ho possibilitaria.

Tot i que la Constitució espanyola dissenya un model que no és federal i té uns límits,tal com passa en altres àmbits competencials, en l’Administració de la justícia, elm a rc d’opció és prou ampli per pensar que només modificant la normativa (bàsica-ment, la Llei orgànica del Poder Judicial) poden adoptar-se mesures i mecanismes demajor participació de les comunitats autònomes, sens perjudici dels principis d’unitati d’independència judicial.

Finalment, amb unes o altres paraules, s’ha fet palesa la convicció que tant la re f o r-ma de la justícia com el seu encaix en l’Estat de les autonomies poden ser viables sihi ha voluntat política d’endegar aquest pro c é s .

EL CLIP Nº 4. La Justícia a Catalunya en el marc d’un estat compost Pàg. 9

Les institucions d’autogovern

a EscòciaCaràcters d’un sistema asimètric