c1

3rB-curs2010-11

CoS’angegmemacoJoagegcomvolu

om nomenengants o cambre d’umpanyan Amadeganters compensaciuntària q

són n gegantabuts. Tauna colla nts, encaes en el cobraven ó econòque porta

els ers o basambé es cgeganteara que ncostumarper dur mica. Aca gegants

gegstaixos a coneix coera inclosno portinri català, els gegantualmens sense q

ganteles persoom a gegsos els mn gegantsoriginàrints, ja sigt, els gegque li pag

B

ers?ones queganters amúsics i els. Segonsiament, egui amb ganters sguin dine

Benny, Jo

? e porten a qualsevls s explica els una són gent ers. 

rdi i And

els vol  

 

drea.  

Els balls dels gegants

El gegant tradicional

humanes,de mesures considera

2individu de una

l’interior per una persona,

celebracions, amb un caire festiu i alhora de símbol

col·lectiu”.

Els balls dels gegants

El gegant tradicional:és una “ figura vertical de característiques

humanes,de mesures considerablement superiors a les d’un

dimensions normals, que, conduïda des de

l’interior per una persona, participa en les festes i

celebracions, amb un caire festiu i alhora de símbol

Mireia i Dani

:és una “ figura vertical de característiques

uperiors a les d’un

dimensions normals, que, conduïda des de

participa en les festes i

celebracions, amb un caire festiu i alhora de símbol

Mireia i Dani

geAls 

BDav

s

 

 

egan Països CBarcelonvid,Goliátsegle XVIcapgross

nts Catalans a, en relat i Sant CI ,i a Catasos(cabe

His

la tradicació ambCristòfol),alunya, dts al País

stor

ió apareb la proce,i aviat edes del ses Valencià

ria

ix documessó dels difonguegle XIX, à). Al seg

mentada jCorpus(fué a Valès’acompgle XIX la

Ign

d

ja  el 139figures dència,despanyà de tradició

nasi i Nat

 

de

91,a e s del ls . 

talia 

 INSTRUMENTS DELS GEGANTS Els geganters músics són els que toquen la música que ballen els gegants, ja sigui un flabiol,gralla, sac de gemecs o la percussió... 

El flabiol és un instrument de vent de fusta de la família de les flautes. 

La gralla és un instrument musical de vent i un instrument de fusta de doble canya i tub cònic , ampliada ment fet servir el folklore català. També se l’anomenen gralla de pastor o xeremia. Probablement , el nom del instrument probe del seu so estrident en referència al crit d’una gralla. 

El  sac  de  gemecs  –que  també  rep  altres  noms  com  buna  (a Andorra),  xeremia,  coixinera,  gaita  o  botella  –és  la  cornamusa prOPIA+ de Catalunya.  

JORDI IDIEGO 

 

COEs desun dosla cpos

OM Ede cartsprés lipetitó s geganciutat qsen a la

ES COtró, ho  fan la i desprnts i elsque sigua festa.

ONSTpintenpart derés fan s prepaui quan. 

TRUE amb ge baix i un gegren pen han a

IX UNguix i li pel decogant grar la fescabat e

X

N GEGposen oren taan. Decta  gegel gega

Xinlei, J

GANTpinturaambé facoren eantera nt el 

 

Joel i A

 

 

T? a i an els de 

lex 

Agr

a mégegapopAquperscont

upació de

és de la paants. Es deular i ball est col.lecsones, agrtinuada al

COe colles de

art festivaedica espede gegantctiu de mérupades enl llarg de l´

OLLES e gegants d

a, la divulgecial atencts, organités de 2.00n 500 enti´any.   

GEGAde Catalun

gació, consció a la mitzant curs00 gegantsitats que m

ANTERnya la tasc

servació i illora qualos i assesss, mou entmantenen

RES ca de l’agr

estudi deitativa desorament tre 20.000n una activ

J

 

rupació in

l món dels la músicaals gegan

0i25.000 vitat  

Judit i Mic

clou  

s a nts. 

chael 

 

COEls homdelsdinspers

Les

TamAltre

OM ESgeganter

mes amb s gegantes. Els gegsona dins

persone

mbé portees gegan

S VESTrs és vestúniques

ers . Així ganters ps dels geg

es porten

en espipenters port

STEIXEteixen am . Per que les pers

porten cosganters .

faixa per

ella per qten capa.

XEN ELmb vestitse no vegones és cses llargu

r que no e

que els ho

ELS GEs, faldillesin que hcreien quues per q

els faixin

omes de

EGANs , samari ha una p

ue no hi hue no ve

mal la ci

dins pod

NTERSrreta i elspersona

ha ningungin ningu

ntura.

en veure

Cristina

S s dins

n una

e.

i Ike

El ghugegreppo

Egegantmà pegants tp el sertat pe

ELS tó és uerò matradiciu nomer indiv

GEun gegnifestaonal p

m. Tot i vidus a

EGAant méamentper difela sevadults

ANTOés alt qt més berenciava cara.   

ONSque l’ébaix quar‐lo dcteríst

Alex L

S ésser ue els dels qutica, és

Lucía Ra

als s 

aúl. 

 

 

QUPE

Aquantigpel mdelspartalguJaumgegade Sgegagega

 

UAN ER LA

est  acte ga de les matí dia 2 balls  i mts. La primun convidame  i  fan anter. DesSant Jaumants o de ants i nans

O ONA MER

és  l’actuafestes de 24 de setemmati a  la pmera és quat, que hauna  plansprés de  le, se celebgegantons, una des

N PODRCÈ?

alització  dla Mercèmbre se ceplaça de  Suan tots ean  fet de ntada  per a plantadbra la mosns amb msfilada.   

DEM V

de  l’activi. Des delselebra la pSant  Jaumels gegantnit a  l’Ajua  iniciar a, a  les ostra de baúsica  i co

 

EURE

itat  pròpis anys cinqpassada d

me.  La  celes barcelonuntament,el  que  enze del malls de gegoreografia 

Adrián

GEGA

ament  dequanta dede nans i gebració  conins,  i en , surten aes  coneix matí  i a  la gants on cas’  inicia   

n, Andre

 

ANTS

e  gegant el segle pagegants. L’onsta de dalguna oc

a  la plaça com  el mateixa pada parellla passad

eu i Leti

més assat ’acte dues casió Sant matí plaça la de a de 

icia. 

Els marovamde diabauporsonHar

 

Comcapgrosscara i vva i el cob guix ctots sónda  de Bu anar ?rten corn divertirold i M

m sóssos sónveuen pos pro lacom la dn com uBarcelon? Us lo brona sonts pro naria  

ón eln unes pper la boa cara nodels gegana persna no i abau passn casi seno tant c

 

ls capersoneoca de lao se lis vants gegona no avia capsar be ? empre pcom els 

apgrs que vaa mascaveu. La mgantonscom un

pgrossosels capg

porten ccapgro

rossoan a dinara. Se limascaras... Es el n gegants pro si ggrossos orona. Tssos van

os ? ns de uns veu laa esta femes pet. A la gegantscasi maTa amb n darrer

a a eta etit 

 i ai be ra .