GASETA DE LES AI'tTS1 Vi l' OCTUBRE 1926 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH 1 TORRES Ana- IIL-11iúm. 58-- .- -..-- .-.- ___

Anotacions a la pilltlira Polllpeiaiia (1)

(1) D'un quaderns d':lnolacions de viatge,any 1913.

A1 Museu de Nàpols ia Pompeia lii ha les

mostres de l'agonia dela pintura grega, que ésgairebé la umca cosaqu e en s ha quedat d'ella .Aquesta pintura grega,d'una importància cab-dal dins la història del'art, es mor rialle-ra i gentilment entreles contorsions graciosescl'una banalitat eleganti traçuda. Els histo-riadors de l'art, quantracten cl'exposar elprocés de la pinturahel'1ènica, acuden an'aquestes pintures pera donar-nos una- ideade ço que fou aquellgran art. Reilexe llunyàcl'ell, de poca cosa ensserveix, més que d'unxic de veslluni (com elque ens donen les pin-tures de les tombesetrusques i els vasospintats del segle d'ora 1'Atica) i d'un xicde consol cl'haver per-dut tot rastre de lesobres dels grans mes-tres clàssics, de Poli-clet a Apeties.

Sens dubte que euaquestes pintures hi hamolt de tradicional.Cada un dels personat-ges d'aquestes repre-sentacions mitològiquesahundantíssimes, és unvell personatge, i laseva presència suposatot un procés de crea-ció iconogràfica. Tot elmón de la llegendalhellènica transita peraquests murs, i aquestamultitud que s'agitacomplint les gestes sa

-grades i significativesde la faula mítica, te .un passat gloriós; té lahistòria, en la majoriadels casos ignorada, dela seva formació, de laseva constitució i dela seva exemplaritat ide la seva repeticiófins a l'agonia històricadel gran poble que vacrear-los, car és evi-dent que una figurarepresentativa no neixper la sola voluntatd'un artista i que per aquè en ella cristal'litziUn pensament col . lec-tiu, i un poble lhi recone-gui el seu déu, ca] queel tipus, més que producte d'una in-venció personal, sia (emprant la frasede Taine) el fruit d'una temperaturamoral; fruit que cau per sa pròpiasaó i apareix un bell dia en el mur,on la multitud el reconeix comtcaquell » a qui ja coneixia.

L'ascendència iconogràfica d'a-cluests personatges de les pinturesde Pompeia, cal doncs cercar-la enels vells mestres dels segles vi, v i rv.

En els relleus i en les estàtues, elsreconeixem també. En els vasos pin-tats encara on els autors identifiquenles disposicions de les més famosespintures riels temps clàssics, de lesquals tenim notícia per les descrip-cions de Plini el Vell i de Pausanias, ilhi reconeixem encara la perpetuacióa través riels segles d'agrupamentsi composicions determinades.

Tot un passat s'agita doncs dar-rera aquestes pintures,. que tot idecorant els murs de les cases roma-nes; tot i vivint en època en què els

diríem, apoiats pcl con-cepte que d'ell perme-ten formar-nos els tex-tos antics. Darreraaquestes fórmules jaamanerades de donarombra i llum, de mo-delar i valoritzar lesimatges, hi ha tambéun llarg procés, que vadels perfils polignatians,que els vasos àtics i lespintures etrusques ensajuden a conèixer a lesmodelades gràcies d'a-quella «Afrodita Ana-diomène» d'Apelles,que amb un gest gràcils'escorria els cabellsmolls de l'aigua salada,en néixer de la mar, i.de la qual els poetesalexandrins feien l'elogientussiasta. La forma,la calitat, la vicia, l'àni-ma que s'expressa pelmitjà de les formes ex-teriors; el psicologismepoliclètic que tenia elseu paral lel en la pin-tura; els visatges pen-satius, les testes ma

-lencòniques, el matísmoral lue distingeix elspersonatges i crea els in-dividus dins la multi

-tud iconogràfica... heu'saquí ço que es reflexavagament, encara, devell en aquesta pinturad'amanuense traçut, degrec a sou de romans,d'home d'ofici que pro-veït d'un repertori defórmules i tipus i com

-posicions, va alegre-ment terra enllà gua-nyant-se la vida ambles seves eines, sense.més preocupacions ar-

- tístiques que plaure,sense més dèria quesatisfer els gustos i crear.una decoració elegant iplaenta als ulls dels.snobs de la vila ele-gant que fou en son.temps Pompeia.

Hi ha tot això de vell,però el vell esperit nohi és. La crítica que esvol exercir damunt d'a-questes belles obres dela pintura pompeiana,tot i reconèixer que ltiha en elles el reflexe dela pintura grega delstemps clàssics ha. dereconèixer que hi man-ca el gran alè que vacrear-les; ço és: aquella

mites llatins són ja formats, insis- ànima que en representar els déus iteixen en els mites grecs, i prosse- els mites, plasmava en els déus i elsgueixen invariablement narrant les mites la pròpia consciència de la.velles faules d'una religió que es Grècia; donava vida i presència realmor en mig del més intel ligent es- a les figures clivines que ompliencepticisme i de la més complexa l'escenari moral de tot un poble.inquietud moral. A Pompeia, aquella mitologia, en

Hi ha de vell encara, en aques- la qual els grecs del segle v i deltes pintures, ultra els temes i les segle rv hi retrobaven la glòria delfórmules de representació, i de la seu esperit i l'escalf de la seva pietat,determinació dels tipus, una tècnica s'ha convertit en faules aposta persàvia i un sentit de la vida, la troballa a belles figuracions i al legories,del qual en pintura és obra glorss repertori a l'ús dels poetes banals idels mestres del segle iv; d'Ap^j ta

,^clels decoradors aqueferats. Heu 's

ó 4.

a ti

«Les festes d'Erou, fresc a Pompeia. — Casa de I'Ainor punit.

uPei'scu i Andrómeda», fresc a Pompeia. — Casa del Dio curi.

«L'1 Sacrifici d'IGgènia», fresc a Pmnpeia. — Casa (le! Poeta tr i. ie.

2 GASETA DE LES ARTS N.° 58

aquí el que hi ha de menys, en lapintura pompeiana.

¡t* .

• Sàvia, a l'hora de l'hel lenisme, lapintura grega, com l'estatuària, elesdels orígens lentament havia cami-nat á través dels segles, aves çant deconquesta en conquesta amb unesforç constant, amb un alè únic enla història. La forma, el moviment, laqualitat (que és el sentit de la vidafísica) i l'expressió moral, s'havienanat aconseguint fins al domini. Elromanticisme praxitèlic cque tin-dria el seu parallel en la pinturad'Apel les, havia, en definitiva, oberta l'art tots els camins de l'expressio-nisme i l'harmònic composicionismeele Policlet, en el moment àlgid d'A-pel les, era nodrit per les deus invisi-bles del sentiment que cada imatgeportava en elles, matisant -les amb laflorida meravellosa de les varietatsmorals.

En aquest procés interessantíssim,cada ombra que neixia era una glò-ria. El descobriment de l'llome dinsl'atmosfera; la puntualització cle fetselementals com el batiment d'un cosprojectant l'obscur damunt l'altre;la traducció d'aquesta realitat cla-pissada de llums i de tenebres, pro-duint una sèrie de valors de to engradació infinita que modela i re-vela la nostra presència en el món...Ara l'Acadèmia ens els mostra arren-glerats en llista aquests problemes,però si per un moment els Imaginemtrohats, com a fruit d'una especu-lació directa; pescats, per dir-hoaixí, en el mar dels infinits abismesignorats, quin meravellós caliu d'in-venció no portarien! quina deliciosafrescor, de flor tot just desclosa, nolli hauria en ells! quina coneixençamés profunda i viva no en tindrial'artista, qui els trobà en la realitatdel món tangible i els vegé per pri-mer cop amb la insòlita alegria clel'orb cine torna a la llum!

Res més fort en la història de l'artque la potència cl'aquest esperit grec,penetrant la realitat; aquesta reali-tat que tots els segles havien tingutal davant sense veure-la; acluestarealitat en mig de la qual pul lulava elfauste de les grans cultures del vellOrient, vivint orbes en el seu sub-jectivisme monstruós; aquesta rea-litat que més endins dels temes hiporta el batec meravellós de la vicia;l'objectivisme grec, pare i patró dela cultura occidental la descobria,fins arribar a revelar-nos-en toLl'encant.

Ni abans, ni després, fins que l'hu-manisme del Renaixement obri clenou les finestres al ver sentit cle lavida, fins a Leonardo que especulaele nou clamunt d'ella amb un reco-mençar entusiasta, la ]història no ensha donat un cas igual. Un cas ons'hi presenten ja les tendres carna-cions cle la pintura tizianesca, i lesprofunclitats veristes de Leonardo;un cas on com en el modern impres-sionisme, l'aire comença a fer de per-sonatge, guarnint d'una boira derealitat els escenaris on viuen lesfigures; un cas, on com en la Venusd'Apel les, es sent la salabror i elsruixims de les aigües marines quemullen evaporant-se les carnacionssanguínies del cos bell d'Afrodita...

**

I tot aixó no hi és en la pinturade Pompeia. La noblesa dels tipus,l'alta jerarquia artística de les figu-res, les nobles ascendències hi bate-guen encara esmaperdudes ça i enllà,com els trets ancestrals tremoléna través de les generacions. Hi ha eltast, el fantasma •de la presènciad'una gran obra, l'encís d'un 'tros,la majestat d'una figurà, l'amplitudd'un gest... però l'esperit...

L'esperit lli és de menys, peròtambé lli ha de més, en la pinturapompeiana; i el que lli ha de més, ésun sentit nou de l'art, que ara ha es-

devingut un plaer pels ulls. Ara hanascut el principi cle l'art per l'art.Ara els artistes posseïdors de tots elssecrets de la tècnica tindran la fa-cultat de llençar-se a totes les ex-presions; facultat perillosa que enaquesta hora cle decadència de l'es-perit s'inclina a les frèvols imatge

-ries plasenies, en la pintura, al bi-belotisme elegant en l'escultura, alrealisme pintoresc la l'anècdota; fri-volitats, bibelotisme i realisme de lamés alta categoria, però, nodrit perla saya calenta encara de la mésnoble i alta tradició, de la qual ensarriba de tant en tant com un alèimprecís, com un llampec llunyà quefa una lleu clarícia, sota els porxos enruïnes de les casetes de Pompeia, lavila mòmia...

.JOAQUIM FOLCH I TORRES.

Nàpols, 1914.

De 1a 1)i»<t1J1 a Grega

o em resisteixo a creure que quandesapareix una obra d'art com la

«Gioconda», o tantes altres que enshan desaparescut, res cl'ella, fora dela materialitat de l'objecte, es perdper a sempre més, y que el tresorartístic cie la humanitat en quecliclisminuït gens ni mica per la sevapèrdua. Es com quan es mort unhome de poderós esperit, que ultrala seva ànima immortal, quedenencara son esperit i intelecte queduren en les obres que ell ha creat,en els dels seus cleixebles i fills, i enmil paraules i accions seves, que vanressonant i produint sos efectes eter-nament després cle la seva mort.

Una persona moral, com la «Gio-conda», té també la seva vida, pro-clueix els seus fills; intervé en altresesperits y dura en ells, fins quan ésmorta. Així la «Gioconda» (aquellretrat de la dona immòbil, que som-riu), va inspirar ele seguidla tants itants altres quadres de l'escola mila-nesa, va pertorbar directa o indi

-rectament l'obra cl'en Rafael, cl'enLuini i dic tants altres pintors del

cinc cents, i per quatre segles va anarvivint en sí mateixa i en els altres,fins a produir, encara als nostres•dies, la seva última filla, aquella donalaica, amb les mans plegacles, quepresideix la decoració de Puvis deChavannes, a l'hemicicle de la Sor-bona,.

La pilitura antiga, inclirecta ment,també viu en nosaltres; tota ella s'haperclut, però tota ella corre i circulaen les invencions modernes; el quen'és una mica expert en veu el rastredel gran art antic, en mil coses delpresent, que semblen novetats, pererque són reedicions de coses velles.

Encara la poesia va sortint poc apoc dels papirus grecs d'Egipte ;.fa pocs anys eren llargues escenesd'una tragèdia nova de Sòfoeles:«Els Arlcers»... però cque es pot espe-rar ja de trobar, ni en les excava-cions dels santuaris de la Grècia, nien l'Orient, dels grans frescos cleco-ratius, o dels quadres de cavallet,que tant admiraven els antics, pot

-ser més, encara, que les niés excelsesescultures.

Les primeres relíquies que ens que-den de la pintura grega (deixo apostade parlar dels frescos prehelènics, deCreta i de Tiriute), les primeres obrespròpiament gregues de pintura, sónlides esteles cle marbre, trobades ala Tesàlia, en les que hi ha pintadesfigures votives de colors clars, c1uasimonocromes, i amb plecs dels vestitsassenyalats amb línies blanques, comels pintors de l'Edat 1Vlilja i els bi-zantins feien amb railles d'or leslínies dels ropatjes quan no tenienels recursos del clar i fosc. Són aques-tes esteles dèlsegle vi, abans deJesucrist,-qualr la Grècia va t.relba-llant en la seva formació artística icomencen a aparèixer els tipus prin-cipals de l'escultura... i en aquestmoment ja hi intervenen els pintors;perquè les ligu.res de les esteles fune-ràries pintades tenen molt de pares-cut i semblen ésser l'origen dels tipusque es troben en relleus de les esteleseseulpicles i ele les cine en tenim tanllarga sèrie.

D'una mica més tard són clos altresproductes pintats, ja més abundants:els sarcòfags de terra cuita cle Cla-

Fragment d'un fresc a Pompeia.

N^ 58 GASETA DE LES ARTS 3

Fragineut cl'un fresc a Pompeia. — Casa dcl Dioscuri.

zomene i els vasos grecs(le figures negres, princi-palment de les fàbriques

- d'Atenes. Tant els sarcò-;fags de Clazomene, comels vasos pintats d'aquest..estil, tenen la decoraciódividida en zones horit-zontals d'escenes histo-riades, amb multitud defigures que van en faixesparal •leles en la panxadel vas o en les parets del:sarcòfag. Els colors sónpocs, tres o quatre només, també pocs en les•composicions de la pin-tura mural i en les obres•dels grans mestres cleco-radors dels temples o delspòrtics. Sembla que ambtan pocs recursos, tanpocs colors i aquesta di-:v;sió de la paret en zonesparalleles, els pintors no-poguessin fer obres degran valor; però ben mi-rat, és el mateix quepassa amb els primerspintors mig -evals. Tambéells acumulen les escenesen els retaules per a ex-plicar moltes coses; els.colors són també sempreels. mateixos, no lii hatampoc ambient, ni fonsper a les figures, i a pesarcl'això, com ens encantena vegades per la seva simplicitat ihe11esa! S'han de conèixer, per exem-ple, les tires d'escenes superposadesper Giotto en les parets de la capellade Pàdua, per a poder compendreper què els grecs s'els estimaventambé tant els frescos dels seus pri-lnitius, que eren per a ells lo queper nosaltres els pmiors de l'Edati\Iit j a.

Aquesta pintura monumental de-corativa devia anar progressant, (lela mateixa manera que ho podemveure en els vasos fent-se les faixescada vegada més amples, reduint -seles escenes i el número dels personat-¿es, guanyant en majestat, expres-sió y bellesa, les figures i la composi

-ció. Era ala segona meitat del segle v.luan aquest estil sever es va portara la perfecció per un pintor insigne,.el més gran artista que potser hagitingut la Grècia en tots els temps. I.de les seves obres, totes perdudes,naturalment, alguna cosa podemcompendre perla gran influència queva tenir en les coses d'art i en elsartistes de la seva generació i de lasegüent. Era un foraster, vingut aAtenes, de les illes de la mar, de lajònica Tassos, home criat en la llumdel arxipèlac, d'on en sortien sem-pre els grans renovadors de l'art i lacultura grega. Havia pintat ja aPlatea un fresc famós, representantUlises que mata als pretendents i delquè en podem reconèixer algunesfigures, malament copiades, en vasosi relleus, fins d'èpoques molt poste-Slors. El vulgar pintor de vasos, elpèsim escultor que modelava un.sarcòfag de terra en la llunvanaEtrúria, recorrien sovint a aquestesfigures de Polignoto com avui elsgravadors de cromos van a buscar enla cena de Leonardo, o als despo-oris de Rafael, el repertori de figures

per les seves estampes i recorclatoris.Ciman va encarregar a Polignoto

la decoració d'un gran pòrtic cl'Ate-nes, i el mestre pintor i els seus col la-boradors el van omplir de tres com

-posicions, que com una trilogia sinte-titzaven els tres moments de la lluitasecular dels atenencs amb els barbresorientals. El primer, allà en els diesmitològics, quan al costat de Tesseu

seguit de formes nobles,de gestes hermosissimes irevestides de la més altabeutat ideal a què potarribar la nostra espècie.

Es comprèn força bé loque devien èsser aquestescomposicions de Poligno-to, amb personatges mésgrans de la mida natural,encontorns de línies pre-cises dibuixades al pinzelli els ropatges de grans ta-ques de colors simples: elroig, el blau, el morat iel grog encès que veiemen alguns vasos blancsd'Atenes d'aquest temps.Polignoto no indicava elpaisatge més que sumà

-riament; la terra ondu-lava, i alguns personatgeses veien no més de migcos per amunt, per ferl'efecte d'un segon terme;els rostres quasi iuexpres-sius tenien el - principalinterès en la bellesa, enl'elegància exquisida de laseva forma.

Poc temps després, lapintura fa un gran pas,inventant-se la perspec-tiva i els colors al tremp.D'això se n'aprofiten dosgrans artistes també jò-nics, de les ciutats de1'Assia: Zeusis i Parra sios,

i dels que en sabem mil anècdotesvingudes de fonts literàries; però delsque es fa encara molt difícil compen-dre la especial naturalesa del seu art.Pinten encara en pocs colors, a vega-des amb un de sol; el seu valor noés pas l'expressió, ni el sentiment, niel color, sinó solament la bellesa(le la forma. E1 quadre de cava-lid t de Zeusis a Costona, pagat a pesd'or, era una taula amb un cap dedona que volia ésser 1-Ielena, peròd'una tal meravellosa bellesa, queera ben digna, segons deien d'ésserla disputada pels homes i la pro-• egida pels déus.

D'aquesta escola, potser, és ja eltan recopiat quadre de les tres grà-cies agrupades donant -se les mansque trobem repetit en un fresc dePompeia, en mil escultures i relleusi fins en un mosaic del Museu deSanta Agata a Barcelona, i la com-posició del qual encara va ésser imi-tada per Rafael en el seu quaclre deles tres gràcies del Museu de Chau-huy.

El temps ha canviat, des d'els diesheroics de l'estil sever; Parra sios te-nia també un Tesseu, com Polignoto,però deien que semblava alimentatper roses, de tan fi i sensual que era, iamb tot i això les condicions tècni-ques de l'estil devien haver variatmolt poc. Es com en la tragèdia;els drames d'Eurípides, d'estructurasón semblants als d'Eskil, encaraque d'esperit siguin ben diferents,com també del ideal i l'expressiódels personatges la composició de latragèdia és ben semblant. lleu deri-var d'un original d'aquest temps elnostre quadre, representat en el mo-saic d'Empúries, del sacrifici d'Ifigè-nia, tret potser del que va pintarTimantes, un competidor de Parra-sios, i que el guanyava ja pel senti-ment i un valor psicològic de lesfigures. El que era aquest quadre deTimantes, del seu sacrifici d'Iflgènia,no és pas ben clar: sembla que méstard els pintors romans de Pompeiacopiaven d'un altre original algunesfigures, com de la noia que fa resis

-tència i l'han de portar a l'altar a laforça. Es segur que lii havia en elquadre de Timantes tuca famosa fi-

combatien les amazones; el segonquasi històric de la seva participacióen la guerra de Troia, i el tercer, benmodern, de la batalla de Maraton,quan encara Atenes estaba totajoiosa de la seva glòria. Els frescosde Polignoto van impresionar tal-ment a tothom, que a Atenes, fins elsartistes del taller de Fidies n'estaveusuggestionats i s'han reconegut figu-

res del relleu de les Panatenees, quesón segurament imitades de les piulu-res que havia fet Polignoto en el pòr-tic de Cimon. Per fortuna nostra elspintors de vasos es posen també acopiar-los en les terrisses industrialsmés o menys fines; i és cii aquestesescenes en miniatura, dels plats iolles que cliríem, que beco d'ende-vinar tristament ço que eren aquell

• L'Arc de. Triòmf de l'Exposició Universal de Barcelona. (Vilaseca, arquitecte.)Fotografia feta al moment del seu acabament.

Taller dels artistes germans Masriera al Carrer de Bailèn. (Vilaseca, arcquiLecte.)

GASETA DE LES ARTS

X 58

quests pintors del segle iv es començaa compendre una mica; falta sempreel paisatge i el pintoresc de la compo-sició; les figures tenen el seu principalinterès en la pròpia bellesa, i estanagrupades de la manera més senzilla,quasi totes en un pla sense termesallunyats. El color era encara se-cundari; el primer colorista, en elsentit modern de la paraula, es potclir que fou Apel les. Era també de laJònia, sensual i refinat en el color ien la forma, i digne del nom que té,de pare cle la pintura. Havia fet unaVenus naixent de les onades, de laque en tenim vàries imitacions enescultura: l'hermosa forma feme-nina està sempre representada només fins a mitja cama en les escul-tures; en la pintura es devia veureencara a dintre l'aigua tot el trosinferior. S'estira els cabells per a es-còrrels; la cabellera és humida finsen els marbres tristos que imiten elquadre d'Apel les. Havia fet moltesaltres pintures, principalment de lavida d'Alexandre: en un mosaic dePompeia hi ha una escena de la ba-talla d'Arbelles, amb les mateixesfigures, que també es troben en unsarcòfag. Es curiós que les llances

S i volguéssim assenyalar un artistaque representés a més de ses natu-

rals clots de talent i vocació per l'art,l'esperit verament català d'amor altreball incansable en l'estudi i de-vent-ho tot a sa tasca personal, noen trobaríem pas de superiors a 1'ar-gnitecte Vilaseca.

déls guerrers perses, totes dretes,tenen aquell acostar-se i separar-sedel quadre cle les llances de Velàzquezque dóna tant la impressió de l'allu-nyament i de l'aire que hi ha en-tremig.

A 1'arribar a n'aquest punt, elsfabricants de vasos d'Atenes handeixat de pintar en les seves terrissesels ninots i ligures que han sigut demoda durant els segles anteriors. Alcomençar la tercera centúria, lavaixella d'Atenes és d'un negre llus-trós uniforme, que no ens dóna capnova indicació pels estils de la pin-tura. Per això es coneix menys lapintura cl'aquest temps que la delsdies heroics de Polignoto. I per aixòsón tan estimables les descripcionsque dels quadres fan Plini, Plutarc iLuciano. Aquest últim, per exemple,descriu minuciosament un quadre fa-mós cl'un cleixeble cl'Apel les, Aetion,que representava les noces d'Ale-xandre i Roxana, on els clos esposossón acompanyats per tm estol d'a-mors en el clos de la cambra nupcial.

J. PIJOAN.

(Acabarà.)

Va sorpendre'l la mort trobant-loen plena activitat, gaudint de totesles facultats físiques i morals, clarenteniment, energia i una profitosaexperiència fruit de 1'exercisi cl'unagloriosa carrera.

Malgrat lo molt més que encarapodia esperar-se de son talent privi-

L'arqutliteete Josep Vilaseca i Casanovas

gura velada d'Agamenon, que surttambé en sarcòfags i altres represen-tacions, però l'agrupació noble deles figures, amb -tots els prínceps

• homèrics voltant l'ara del sacrifici,• sembla correspondre mellor al origi-nal' en el nostre mosaic d'Empúriesque en el fresc de Pompeia, el qualtenia la figura velada, coneguda pertradició.

Moltes vegades aquesta identifica-ció d'una còpia o sèrie de còpiesromanes d'wia pintura grega es faparticularment difícil, perquè les re-ferències literàries són escasses imolt sovint les còpies poden pervenirde dos models antics també dife-rents. El sacrifici d'Ifigènia, ultra elquadre de Timantes, podia ésser re-presentat per un altre pintor, i elmalaurat copista de Pompeia, bar-rejar figures de tots dos quadres:l'Agamenon de Timantes i la Ifi-gènia d'un altre pintor. Els originalsa vegades eren diferents, no mésque per les subtilíssimes variants dela forma dels personatges i el senti-ment (que són les coses verament es-sencials de l'art més que la composi-ció). Es com qui avui, d'un cromode l'última ecena» de Jesús, volguésconèixer si deriva de la pintura deFra Angèlic o del fresc che Leonardoo del Guirlandaio.

Es un treball tan difícil aquest derefer tot un món d'art, tristament perclut, que s'hi ha d'anar amb moltacura. El qui compari així superfi-cialment un altre fresc de Pompeiai un relleu del Capitoli, els quals re-presenten tots dos l'Andrómeda des-lliurada per Perseu del dragó, creuràtot de seguida que convenen els dosa un original comú, igualment imitatpel decorador pintor que pel deco-rador escultor que ha fet el relleu,i amb tot i la semhlansa potser deri-ven de clos models }ien diferents. En

el fresc de Pom-peia l'hèroe aca-

ba d'arribar, ellaestà encara em-manillacla d'unbraç a la roca ité els ulls plensdel liare ensom-ni amb què es-perava al jovecavaller cque latenia de deslliu-rar. La mateixaposició de les fi-gures es veu enuna moneda del'Assia i en unpetit relleu deNàpols. En can-vi en el marbredel Capitoli ladona baixa solarelliscant quasisobre la roca hu-mida on estavaempresonada imira ja a 1'hèroeamb dalit queno ha de fer mésque estendre lamà per a recu-llir-la. Aquestacomposició, ambaquestes va-riants, es trobaen molts altresrelleus dels sar-cófags i és benpossible que hihagués dos qua-dres originals,també diferents,i que represen-tessin l'escenaen dos momentsde diferència.

De totes ma-neres l'estil cl'a-

r,,.^

BI taller d'indústries d'art Vidal al carrer de Bailèn. (Vilaseca, arquitecte.)

Ne 58 GASETA DE LES ARTS 5

•legiat, va deixar ncmbroses obresnotables que perpetuaran sa bonamemòria; preciosos exemplars perl'estudi de l'arquitectura catalanacontemporània, inconfusibles per sonestil tan personal entre les produc-cions dels seus companys d'aquelltemps. No caldrà pas esmentar-lestotes, per poc iniciat que es sigui, esreconeixen tot seguit que un homs'hi fixi. En Vilaseca era dels que sabenaprofitar bé totes les hores del dia.En son afany d'estudi no deixavaperdre cap ocasió per a il•lustrar-sei fins en ses expansions familiars iestones d'espargiment, hi havia sem-pre un fons de cultura. i moralitat.Per això de la mateixa manera que enson treball professional i en les càte-dres que clirigia, hi posava tot el seuseny i atenció, es posava al corrent

-del moviment cultural i artístic decasa nostra com de l'estranger i feiaprofitosos viatges estudiant sempre-a tot arreu.

I en son entusiasme per totes lesarts es recreava en totes elles; en lapintura, la música, la literatura... is'en anava a París, a Roma o a Viena,a veure i estucliar tina exposició in-ternacional, com a Bayreuth, a l'es-trena d'una obra de Wagner.

Intransigent amb la ganduleria,mantenia en les aules que dirigia,una correcta disciplina i bou ordresens perjudici del respecte i bon afec-te (fue els alumnes li tenien.

Des de molt jove va distingir-secom a dibuixant i aquarel liste, granqualitat que donava sempre als seusprojectes la nota verament artísticafins en llurs petits detalls.

Ordenadíssim i fins meticulós enço que convenia, atinava en tot; con-dició che gran valor en les construc-cions arquitectòniques. La concep-ció artística no perjudicava mai labona solució de les necessitats i bonús de cada edifici segons a ço queestava destinat. La bona clistribució,la higiene, la llum, la calefacció, lesnecessitats de caràcter més íntim,res no quedava clesatés pel genialarquitecte.

Malgrat la gran consideració que

havia assolit i els seus triomfs pro-fessionals i artístics, no se les vadonar mai de poseur bolieni; estavalluny de creure que aumenti el mérit-ni la reputació d'un artista la sevaàndumentàràa i certs costums méso menys llicenciosos.

Per sa gran afició a la música i alteatre, havia sigut deixeble del nostregran pianista En Carles Vidiella,freqüentava el Liceu i no faltava acap solemnitat musical i de caràcterartístàc.

Quan del gran Guimerà va estre-nar-se l'any 1880 . sa primera obrateatral Gala Placídia al teatre Prin-cipal, representada per joves aficio-nats, companys i admiradors, enVilaseca va representar -hi el paperd'«Ataülf», acompanyat de l'eminentCarlota de Mena, En Josep BIanch,En César A. Torres, 1'Artluir Masrie-ra i altres intel•lectuals.

I fou també en Vilaseca un delsactors que representaren a Canet deMar l'altra obra d'en Guimerà Ju-difh de Welp. En aquesta represen-tació hi prengueren part també elsprestigiosos Eduard Toda, Riera iBertràn, Ferran Agulló i l'escultorAgustí Querol, amb les actrius Pa-llardó i Musté.

La flor i nata dels nostres artistesque brillaren en la segona meitatdel prop passat segle, foren els seusamics i companys predilectes. Provala consideració, confiança i estimaque li tenien l'haver-lo nomenat al-bacea testamentari del gran pintorSimón Gómez, amb unió de l'emi-nent pianista Vidiella i el notablemoblista Vidal.

Moltíssimes vegades va formarpart de Jurats de caràcter tècnic iartístic.

Full d'un apreciable menestral mes-tre manyà, nasqué en Josep Vila

-seca i Casanovas, a Barcelona el dia10 d'octubre de 1848.

Per l'afició que des de petit de-mostrà pel dibuix i el treball, el seupare va esmerar-se en donar -li unabona educació i després d'havercursat el batxillerat li va fer em-pendre els estuclis de la carrera de L'arquitecte D. Josep Vilaseca i Casanovas, 1818-1910.

Mestre d'obres, dos cursos especials. No va poder-seVa acabar tots conseguir en aquell temps que elels cursos bri- Govern donés validesa oficial als es-llantment, oh- tudis cursats a Barcelona, en vistatenint les mi- de lo qual, en Vilaseca s'en anà allors notes. Madrid a acabar la carrera..Precisament Iilo féu brillantment com sempre,aleshores es va doncs en un any guanyà els cursossuprimir ofi- de dos, aprofitant-se de la llibertatcàalment aque- d'ensenyança. Tornà a Barcelonalla ensenyança fet un arquitecte amb el títol oficiali va crear-se a guanyat honoríficament, quan comp-Barcelona l'Es- tava sols 24 anys d'edat.cola d'Arqui- Desitjava completar els seus estu-tectura sostin- dis veient i 'tocant els monuments,Buda per la meravelles de l'art, especialment deDiputació Pro- l'arquitectònic, i emprengué un llargvincial. Tot se- viatge per a visitar el més importantguit en Vilase- d'Europa. I a França, Anglaterra,ca va empen- Bélgica, Itàlia, Austria i Grècia, es-dre els estudis plaià son entusiasme estudiant ade la nova es- fons i admirant, no tan sols els mo-cola que ofe- numents, relíquies de l'art antic, fo-ria més am- nament dels estils clàssics, sinó lespus horitzons a construccions modernes de més im-son talent i portància.noble afany A Grècia va dedicar -hi gran aten-d'artista. ció, on va passar-hi molt temps es-

Fets els cur- tudiant i prenent nombrosos apunts,sos preparato- especialment del Partenon. Viena varisa la Univer- ésser també objecte de gran admi-sitat va ingres- ració, iensenyança per 1'iPlustresar a l'escola viatger, pels seus àmportantissàmsque va esta- edificis moderns, obra de meritís-blir-se al segon sims arquitectes d'aquella època ar-pis de Llotja i tísticament esplendorosa; allí, quanli varen ésser va edificar-se el bo i millor que comp-aprobats els ta la sumptuosa capital.

GASETA DE LES ARTS N.° 58

Anals estudis quan els fa un ar-tista del talent, geni i erudició i gransconeixements tècnics, com els pos-seïa en Vilaseca, són cl'imponderablevalor i en ell varen consolidar i afir-mar la seva personalitat professio-nal, creant un estil propi que, recor-dant els clàssics, s'atemperés a lesnecessitats i costums moderns.

Molt aviat va poder-s'en fer pú-blica ostentació a 1'edificar-se en unsolar propietat de la seva familia,a la plaça d'Urquinaona, carrer eleTrafalgar i ronda de Sant Pere, lanotable casa que s'hi aixeca. Calílxar-se demés de les encertades pro-porcions i la bellesa del conjunt, enla munió de detalls artísticamen tconcebuts i admirablement execu-• ats en pedra, esgrafiats i ferros quepalesen la mà d'un ver artista.

Fou al començament de sa carreraque amb col laboració de son com

-pany 1'eximi arquitecte Lluís Do-mènech i Montaner, prengué parten dos concursos que guanyaren.

L'un fou per a la sepultura delpopular músic-poeta J. Anselm Cla-vé erigit al Cementiri Vell. Obrarecomanable per sa sentida concep

-ció i l'artística manera d'haver-laresolt tan adecuada al malaguanyatartista quines cendres guarda.

L'altre concurs fou el que la Di-putació Provincial de Barcelona vaobrir per a la construcció d'un granedifici destinat a Institut ele segonaEnsenyança i demés escoles supe-riors que sostenia. Els dos jovesarquitectes companys, quines apti-tuds, talent i energies s'agermana

-ven i completaven perfectament,prengueren part en aquell notableconcurs d'avant -projectes.

millores que ells adoptaren en llurprojecte.

Fou aquell concurs Un aconteixe-ment artístic memarable, com fouimmensa vergonya i incalificable in-justícia l'acord de la Diputació pressilenciosament i com si es tractésde la cosa més insignificant, d'aban-donar el projecte i no construirl'edifici.

Els premiats reclamaren una jus-líssima indemnització i els fou ne-gada. Reclamaren als tribunals; perfútils pretextos, per falta d'algundetall reglamentari els va ésser negattambé.

Ha passat milja centúria, l'Ins-titut i l'Escola d'Arquitectura se-gueixen com uns rellogats a l'edificide la Universitat. L'Escola che BellesArts, en aquells _pisos alts de Llotjades de fa més de cent anys. Elsterrenys de la ronda ele Sant Pereque la Diputació cleixà perdre,valen avui una millonada, i Bar-celona cleixa de tenirUn dels edificis públics -.moderns més sumptuo-sos que haurien enlai-rat sa bona.nomenaclade ciutat culta i ci' i-litzada.

Ambdós arquitectescontinuaren llur glo-riosa carrera treballantseparadla i l) 1rticular-ment cada bu per soncompte.

Una de les més bellesconstruccions projecta

-cles i dirigidles per enVilaseca, va ésser l'edi-íici destinat a tallers iexposició che mobles iarts sumptuàries de laSocietat F. Vidal i C.^,situat als carrers de Di-putació i Bailèn. Ma-

Batlló, Cemenliri Nou. lauraclament per causesfinancieres que no és delcas esmentar, va di-

Gran va ésser la concurrència de soldres aquella entitatprofessionals, alguns d'ells de mèrit artística-industrial, 1'e-ben reconegut, que presentaren llurs difïci va passar a laprojectes. Sobre tots es destacà el propietat d'una comu-d'aquells joves arquitecles que el Ju- nitat religiosa que vara't com el públic intel'ligent el posa- establir-hi un col legi,ren en primer lloc. varen fer-s'Iu reformes,

Segons les condicions del progra- i els atributs che l'art ima s'havien d'assenyalar dels millors la indústria varen cle-projectes qualques per a entrar no- saparéixer, queclant tanvament a concurs, ampliats i amb desfiguradla la façanacaràcter més definitiu. Fcren triats que no té figura che loel dels nomenats Vilaseca i Domè- què fou.nech, el d'en August Font i l'altre En son interior esel d'en Roman Prats. conserva encara la ri-

Presentats de non els projectes, quíssima escala de n.o-ampliaclíssims i millorats, tots ells Buera i ferro forjat politben notables, fou premiat el dels Vi- i les formoses porteslaseca i Domènech. d'ingrés al pis principal

El premi consistia en una quanti- amb artístiques reixes,tat en metàl'lic, molt inferior als tot projectat per l'in-dispendis materials dels clos projec- signe arquitecte i exe-tes, i la clirecció de les obres, que es cutat en els tallers quedeia tenien de començar-se molt ocupaven la planta bai-aviat, ocupant dues illes de la ronda xa. Molt a prop en elde Sant Pere, bastant a prop de la mateix carrer de Bai-plaça d'Urquinaona. lèn, és d'admirar una

Els favorescuts arquitectes feren altra obra d'en Vila-encara per tercera vegacla el pro- seca, és l'estudi que els

jecte ja definitiu que resultà nota- pintors Josep i Fran-bilíssima obra monumental. Tan cese Masriera varen en-notable era per la part artística com carregar-li.per lo ben estudiada en la distribu- Es un record de lació i emplaçament de cada escola, malson carrée de Nimes,Museus, Biblioteques, Sales de So- edifici d'estil romà ad-lemnitats, etc.; etc. Tot estava pre- mirablement resolt pervist i perfectament resolt, en Vilaseca.

Els autors no solament es limita- A1'eclificar-se aquestaren a la presentació del projecte, cbra, es creia que po-sinó que en la: Memòria descriptiva etnia quedar illada per-es feia la comparació del seu pro- cluè el propiciant deljecte amb edificis similars che I'es- _ solar veí, pensava edi-tranger de mundial nomenada 'q ar-lii un xalet volt t

Aliar en la Capella sepulcral del Panteó de la família(Vilaseca, arquitecte.)

Si s'hagués executat aquell pro-jecte, l'encreuament dels carrers deBailèn i Diputació i fins al passeigde Sant Joan liatu•ía resultat for-]nós, perquè, l'estudi che pintura, elxalet projectat i la casa palau delMarquès che Santa Isabel, cque eral'altre veí, hi ocupa el xan.frà del pas

-seig de Sant Joan, i Hauria completataquella illa formant pintoresc con-junt precisament enfront dels tallersVidal. Aquells solars varen ésservenuts, s'hi han edificat cases de 4 i 5pisos i l'esvelt estudi Masriera haquedat encaixonat.

Al celebrar-se la memorable Ex-posició Universal de 1888 va ésserencarregat a en Vilaseca l'arc mo-numental d'entrada que embelleix1'a vinguda del saló che Sant Joan icommemora aquell a conteixemen 1 detan gran transcendència per a Bar-celona.

Una vegada més son autor va de-mostrar en aquesta obra les admi-

a Reixa de ferro forjat i prdit, de les portes del vestíboI

còpia de plans per a ben expli0 e @Tardí. de l'antic taller Vidal. (Vilaseca, arquitecte.)m

^ Á

O yfga^TF^4 ^ ^n

GIT IA DE L]Pintora

BAIXEIIAS, DIONÍS ..... CASP, 46.BENET, RAFEL .......... MUNTANER, 1, 2.on, 1.+BIOSCA, JOAQUIM ....... DIPUTACIÓ, 310.CAPPIANY, RAMOV :..... ESCUDELLERS, 3, TALLER.CARLES, D . ............ CASP, 56.COLOM, JOA'I........... CLARÍS, 99.DURAN CAMPS, R...:... DIAGONAL, 335, TALLER.ESPINAL• SI. A. ....... PROVENçA, 362.JUNYENT, OLAGUER .... Bonavista, 22.MALLOL, TGNASI......... P. Cr.ARÀ. -OLOT.MAS I FONDEVILA, A. CLARiS, 30, 3.erMASVILA, F ............. PG. S. JOAN, 133. ESTUDIMESTRES, FÈLIX ....... DIPUTACIÓ, 289, 1 erRAURICH, NICOLAU .... BARCELONA, 24 (SARRIÀ)RINCON, VICENTS ...... PETRITXOL, 14

N•° 58 GASETA DE LES ARTS

rabies facultats de gran arquitectetècnic i artista. Hi és d'admirarultra les encertades proporcions ibell conjunt, la feliç aplicació delsmaterials vistos: maons i ceràmica.

Com va succeir en altres construc-cions va faltar temps per a acabardel tot aquella obra, i la part supe-rior va quedar d'una manera inferioral projecte.

D'entre les moltíssimes obres queprojectà i dirigí en Vilaseca per aparticulars, cal fer esment de la casadel Sr. Bacil, a la Rambla de Cata-lunya i Granvia, el panteó ole lafamília Batlló i vàries altres cases,torres, xalets, sepultures, totes ellesamb el segell especial de l'autor.

Si com arquitecte creador i cons-tructor va assolir ,justíssima fama, no

va quedar pas el:rera com a profes-sor. Trenta quatre anys consecutiussensa interrupció, des d'octubre de1875 fins a 1910 que va morir, va diri-gir diverses càtedres a l'Escola d'Ar-cluitectura amb son conciençut ce-neixement i un bon zel que recordenamb admiració els seus antics com

-panys i deixebles que encara viuen.A l'Escola d'Arquitectura figura

la seva fulla de mèrits professionalsi de professorat tot guanyat peroposició i honoríficament.

L'Associació cl'Arquitectes, de laque va ésser President, conservasentidíssim record dels grans serveisque en Vilaseca els va prestar i a laseva mort, amb col laboració de l'Es-

cola Superior d'Arquitectura, varenorganitzar als salons de l'AteneuBarcelonès, una interessant Exposi

-ció de fotografies i dibuixos seus.Va inaugurar-se el dia 15 de maig

de 1910 i els il •lustres arquitectesSrs. Joaquim Bassegoda, Lluís Do-mcnec}1 i Vicens Artigas varen pro-nunciar sentits discursos a la mc-mòria de son venerat company.

Mol estimat dels seus alumnes, ambgran satisfacció varen realitzar ambson respectat professor l'any 1908una excursió artística reglamentàriaal Migdia de França i Nord d'Itàlia.Entusiasta per a tot el cine signi

-ficava avens i progrés va acudir alsterrenys cíe l'Hipòdrom a presenciarunes proves cl'aviació, una desplaenttarda d'hivern, f va tenir la immensaclesgràcia de contraure la malaltiaque en pocs olies el portà al sepulcre,el 19 de febrer che 1910, amb generalconsternació del món intel'lectualartístic i de sos innombrables amics iadmiradors.

F. MASRIEnn 1 1IAN0VENS.

La. nova llei - decretsobre el patrimoni

artisi i e

(Continuació del número anterior.)

Reconocida en cualquier tiempopor el Gobierno la exportación sinautorizar las cbras de valor histórico,arqueológico o artístico, o compro-bado dolo u ocultación en la con-fección de la guía de origen y expor-tación, el Estado procederá contrael poseedor, cine será multado poruna suma igual al doble del valordel objeto, el cual será confiscadoen provecho del Estado.

Se considerará contrabando, ycomo tal será perseguida y castigada,la exportación de las obras y ob-jetos de antigüedad y de arte mo-tivo de este Decreto-ley cuando nosean presentados en la Aduana res-pectiva o cuando se presenten sinla correspondiente guía ole origen,con declaración falsa o alterada,

de tal suerte que hrga sospecharla intención de eludir el pago dederechos a la Hacienda o a laautorización necesaria. En igual casose incluirán los objetos de tal éspecieque se encuentren en el reconoci-miento de los equipajes (le los via -.jeros que carezcan de la documenta-ción debida para que puedan salirdel Reino. Estos objetos serán apre-hendidos, aplicándose las disposi

-ciones de• la ley. de Defraudacióny Contrabando. -

E1 Gobierno tratará en sus Con-venios :.comerciales o diplomáticoscon las demás naciones cle obtenerde éstas que puedan ser reintegradoso repatriados los objetos artísticos odocumentos que hayan ciclo vendidosen el extranjero sal la correspon

-diente autorización. En el caso deque sean devueltos, el vendedor-exporta clor reintegrará su importeal comprador, y perderá lo expor-tado, destinándolo al museo quecorresponda.

Si el vendedor-exportador no re-integra al comprador el precio de laventa en el plazo de tres meses, elEstado lo hará, y procederá contrael vendedor en la forma prescritaen el artículo 34.

Se constituye ulla .Junta de Pa-tronato, bajo la presidencia delDirector general de Bellas Artes,para la• protección,.. conservación yacrecentamiento del tesoro - artís-tico.»

GASETA DE LES AI{TSApal'eix nuiuzeualuu•nt

EDITORIAL DAVID. Coits, 460 F.D1TOIII.4L POLÍGLOTA, Petritxol.

Barceloni............ 8 ptes. al mes Número soltSubseripció: Península i America 30 e 1'nny De l'any corrent Ptes. 1'25

1 Altres països........ :16 » > aut,•IlOI 2

Dibuizauts-pintors

CARDUNETS,ALESAÑDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1.+

Escultors

CLARASÓ, ENRIC .......

LLIMONA, JosEP .MARTORELL, SALVADOROTERO, JAUME ..........VILADOMAT I T\IASSANE

Deeoraeió

LENA, S. A....... Pr.. ANTONI LOPEz, 15, 3.e r, 2.°

Decoradors

BADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).BUSQUETS, JOAN ....... PASSEIG DE GRÀCIA, 3(í.CASA uARTSa ........... SALIERON, 6 i 8.LLONGUERAS, JAUME .. RDA. S PERE, 36, 3.er, 1."MARCO, SANTIAGO ...... ARAGÓ, 280.PALAU, JOSEP ......... MALLORCA, 313.PARCERISAS I C. + ...... E. GRANADOS. 90RIGOI.., RAMON ......... DIAGONAL, 389.

Projectistes de jardins

LLIMONA 1 BENET, RAr•EE BALMES, 19, 2.o n, 2.+RIGOL ARTUR ............ PL. TETUÁN, 18, TENDA

Acadèmies de dibuix i pintura

BAIXAS ............... Pi, 1, l.er

Llibreries d'art

EDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8.

Editors de llibres d'art

EDITORIAL MUNTAÑO-LA, S. A . ............ PI.. CATALUNYA, 9.

ES AItTS I DELSReportatges d'art

SERRA, FRANCESC ...... SALMERON, 156, 2.0»

Ffeetes de dibuix i pintura

I-IORTA. MIQUEL......... APINYO, 7TEXIDOR, MODEST ... RBLA. CATALUNYA, 89.TEYIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16.

.1rltiqua1'isCOSTACARVAJAL ...... CAI,L, 28, rau..ESCLASANS, MARIA PIETAT, 10 DAR." CATED.GALERTA MONTLLOR .. FRENERIA, 5.QUER l'ARRES, 1'R.° ... PALLA, 27.VALENCIANO, J. ...... CORRÍBIA, 2.

Catifes (Mamiufaetura)

AYMAT, TO\IÀs ......... RIUS I TAUI,TT, 21 (SANTCUGAT DEL VALLÈS).

GAL Í, F. (Agent de A. Tronc. París) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.•

Cerïunica d'art

GUARDIOLA, JosEP ..... MOZART, 6, lev, 2.+

Construcció i: decoració

BASTÚS, QUERALTÓ I C.+. STA. ELENA, 4 e 6.

Construetors d'obres

OLIVA MALLOL ....... RDA. S. PERE, 48, 2.0n, 2.'

Ebenistes

BUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36.HOMAR, G . ............ CANUDA, 4.ORRI. FREDERIC ........ ARIBAU, 226.VAYREDA, RAIMOVD... BORRELL I DIPUTACIÓ, 111

FRcultors decoradors

SOT,ER, FIIANCESC ...... ARIBAU, 224 INTERIOR.

Escultura religiosa

CAMPS ARNAU, J. M.°. .. MONTSENY, 77 (GRÀCIA).

Fusteries artístiques

CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283.

Galeries d'e^posieious

AREÑAS ............... CORTS, 670.GALERIES DALMAU ... P. GRÀCIA, 62.GALERIES LAIETANES. CORTS, 613.MALMED$, L. ......... P. GRÀCIA, 68.PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.SALA PARES (SIARAGALL) PETRITXOI, 5

Jolers

SUNYER, R. ........... CORTS, 660.

ARTISTESLaeador

BRACONS, LLUÍS ........ FOLGAROLRS, 46 S. G.

LiunpnresBIOSCA I BOTEY ...... RBI,A.CATALUNYA, 129.

IIetall.r d'art

BIOSCA e BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.CORBEBÓ, PERE ....... ARIRAU, 103.

IIirallsTERRLS CAMALG, E.. Esroslcrú: LÀURIA, 9TERRÍ^S CAMAL6, .T. SI., s. c. Tallers: VAI.ÈxcnA, 483

11[obles moderns

BADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA).

Papers pintats

GUASCI-I, Pn.L DE JOSEP. RAURICII, 8.SALVIA, I'II.LS DE SALV... PORTAL DE L'ÁNOEL, 4

Parquets (fúleriquee)

BASTÚS, QUERALTÓ I C." SANTA ELENA, 4 e 6CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.

Pedra artificialMINGUELL, JOAN ...... PARÍS, 209.

Pintors decoradors

CASALS PEYPOCH, J.... ROGER DE Pt.on, 164.COROMINAS, MANUEL... ASTÚRIES, 14 (GRACIA).

Reproduccions artístiquesBECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.PRIU, TOMÀS ........... CONSELL DE CENT, 368.RENART, .I. ........... DIPUTACIÓ, 271.

Tapisseries

BLANCO BAÑERES, H... CAI.r,. 21.GALÍ, F.(AgentdeA. Tronc. Paris) P. DE GRÀCIA, 59,ENT.,2.+

Tapissers

BUSQUETS, JOAN ....... PASSEIG I)E GRÀC:A, 36.GILABERT. JOSEP ...... PASSEIG DE GRÀCIA, 114LLOSA, PERFECTE........ BALMES, 128, TENDA.

Taplssos (Manufactura)

AYMAT, To^IÀs ......... Rius I TAULET, 21 (SANTCUGAT DEL VAI,LÈS).

Vidres d'art

GRANELL I C.+......... ENRIC GRANADOS, 46.RIGALT, BULBENA I C. ■ CASANOVA, 32.TERRES CAMALO, E.... Lxr'osecl i: LÀURIA, 9TERRIS CAMALU, .I. M., s. c. Tallers: VALÈNCIA, 483

GRANADOS, TORRA SANTFRANCESC (SARRIA).

DIAGONAL, 410.ENRIC GRANADOS, 120.ARAGÓ. 329.

S, JOSEP SARDANYOLA.

R GASETA DE LES ARTS N.°58

•"4C 4 CEQIS1¢l'9n

LONES, LONETES, LLANETESALTRES TEIXITS

TOLDOS, VELAM, BANDERES1 SIMILARS

TENDES DE CAMPANYADE DIFERENTS MODELS

CONFECCIÓ DE TOTA CLASSE

DE TRERALI.S DEI. RAM

G, ESTAPÉPASSEIG DE SANT JOAN, NÚM. S

TELÈF. 203- s. P.

BARCELONA

ANTIGA CASA A. OLIVA,Qo

T. Príu MarinéTaller de daurats • Altars Imatges

Decoraci6 i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauració

de retaules antics

Consell de Cent, 368 TELÈF. 2002 s. P.(entre Bruch i Girona) BARCELONA

Compreu el llibre

Per la bellesa de la Llar humilRecull d'orientacions

Edició del Foment de lesArts Decoratives illus-tradá amb 50 làmines ennegre i colors i un suple-ment contenint l'alçada—i plantes d'un edifici

Preu: 18 ptes.

GfLERlES LaVETfNE5Corts Catalanes, 613 Tel. A. 4902

EXPOSICIONS D'ART

TAPISSOS

LÀMPARES

DECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLES

D'ESTIL

Reproduccions artístiques

en marbre, pedra, etc.

Ftmdició de bronzes a la cera perduda

Gabriel Bechini

TELÈFON S. P. 720

Roger de Flor, 162, i Conseil de Cent, 430

Barcelona

Ha sortit

La No.'el'lo d'en "FLAMA"

La RulotaLLIBRERIA CATALONIAPlaça Catalunya, núm. 17

RENART

Reproduccions

Enquadraments

danf

Diputació, 271

BARCELONA

Encuadernacions

Subirana, S..1.

Corts, 496

Encuadernacíons de IuRe,pròpies per a presents,de bibliòfil i de tota menaEspecialítars en daurats a mà

7idministracio:

Llibreria Subirana, Portaferrisa, 14

TALLER DE TAPISSERIA 1 DECORACIÓ

JOSeP GILf B^RTANTIGA CASA ROSELLÓ

Es tallen fundes í confec-

cionen tota mena de cor -

e/f.e tinatges. Especialítat en

sillons de gran confort,

Passeig de Gràcia, 114 Telèfon2634 G.

BARCELONA

TALLER D'EBENISTERIADE

Frederic Orri-- Construcció de

mobles de totesclasses

"^^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIP^"

• ARIBAU, 226• BarcelonaTelèfon 2091 G.

• •

JOIER

TEL. 813 -S.P. GRANVIA, 66o

BARCELONA

CASA FUNDADA L'ANY I835

Pintura : Paper: Decoracíó

Manuel Corominas

Astúries, 14 Tel. 394 G.

BARCELONA (G.)

H. Blanco BañeresCall, zl (Pl. S. Jaume). -Telèf. Igo A.

ALFOMBRESTAPISSERIES

CORTINATGESLLENCERIA

TAPISSOS PERSES I D'ESMIRNA

NUSATS A FIÀ

L.MalmedéAntiguitats i objectes d'art

EXPOSICIONS

Fš'

de Gràcia, 68

València, 255

A reñ as

POTOQRAFIA 1_XPOSIGIOHS

Procediments pigmentaris Venda d'obresGomes i objectes d'artTintes AntiguitatsCarbons DecoracióEsmalts Mobles

Corts, 670 (junt al Ritz)

Fusteria

Enric Tarragó

TALLER DE CONSTRUCCIONS:

Consell de Cent, 283. Telèf, 3504 A.

FÀBRICA D'ELABORAR FUSTA:

Roger de Flor, 132. Telèf. 327 S. P.

MOBLES D'ISTIL

ANTIC í MODERN

F. Gímènez - Mallorca, 282tocant a Làuría. - Tel. G 2722

BARCELONA

RIQALT, BULB1rNA i G:'

VIDRIERIA D'ART I INSTAL'LACIONS

VIDRfERO.

CASANOVA, 32 (entre Corts i Sepúlveda)

TELÈF. 5343- A • BARCELONA

1^^¡11 1 ^^.

LI. Bracons

Lacador

EXPOSICIÓ i VENDA:

J. MercadéSala ParésPasseig de Diiia, 46 Pelr(Ieol, 3 i 5

TALLER:

i CarrerFolraroles, 46 (S. G.)

ARTS GRÀFIQUES, S. A., SUCCESSORS D IIENRICN t C!—BARCELONA

^ í^^ ,