i y

' fií I

i' t^ i

i^^*^"^'*

í -

i

i XEMPLAR GRATUÏTNÚMERO 16 - DESEMBRE 1994ANY 2 -(POCA 1

PUBLICACI "" DE L'AJUNTAMENT D'ARGENTONA

-i*.--" •GAP

\Per demanar hora per entrevistar-se amb els regidors o tècnics cal trucar al 797 07II

Dilluns, dimarts, dimecres i dijous de 10 a 1 del matí.

Dimarts i divendres de 12 a 2/4 de 2 del migdia.

Dilluns i dijous de 12 a 2/4 de 2 del migdia

Dimecres de 10 a 12delmatí/Divendresde5a7delatarda

Dilluns d'l 1 a 1 del matí/ Divendres d'l a 2 del migdia

Hores convingudes

Hores convingudes

Dimarts i dijous de 12 a 2/4 de 2 del migdiaDimecres i divendres de 2/4 de 12 a 2/4 de 2 del migdiaDimarts i dissabte de 12 a 2/4 de 2 del migdia

Horaris de visita de l'alcalde i regidors de l'AjuntamentJoaquim Casabella i CastellsAlcaldia, Regidor de Serveis Delegatsd'altres Administracions Públiques, Cultura i EsportsSantiago Mora i CarmanyRegidor d'Urbanisme, Obres i Serveis PúblicsMunicipalsEsteve V. Català i Amatller: Regidor d'HisendaAntoni Julià i VallsRegidor de Benestar Social, Sanitat i Medi AmbientMarcel Lladó i BadosaRegidor de Joventut, Festes, Comerç Interior i Indúst.i Activitats ClassificadesMontse Brugal i PinolRegidora de Mitjans de Comunicació i EnsenyamentJosep Clofcnt i RosiqueRegidor de Policia Local i Recursos AliensHoraris dels tècnics municipalsArquitecteJaume SolerAparelladorVicenç CiscarEnginyerJosep M. Borrell

Telèfons: 797 15 50-756 06 24756 05 22

Fax 756 0612

^ BÚSTIA DEL CONSUMIDORAjuntament d'Argentona - Ramon Par, 1.De 2/4 de 10 a 2/4 de 2 del matí ,

CAP DE CREUS

SERVEI Df ATENCIÓA LA DONA

Dilluns:9 a2/4de lOi c ... . ^12 a 2/4 de 2^ ^ervei llevadora Cros

3/4 de 10 a 11 Gimnàstica maternalArgentona - Aj. Vell.

11 a 12 Gimnàstica a partir dels45 anys.

Dimarts:9 a 1 Visita llevadora Argentona.

Dijous:Visita com a suport amb el Dr. Carabias.2/4 de 9 a 1Divendres:

(matins) Vi sites puerperals a domicili3 a 5 Visita llevadora Argentona

* Visites programades, cal demanar dia i hora.

MOBLES VELLSRECOLLIDA

797 02 52HORARIS DELS

CONSULTORIS MÈDICSMUNICIPALS

ARGENTONAd Dr. Samsó, 48 baixos

Tel. 797 19 01

MEDICINA GENERALDr. Martí: De dilluns a divendres de10a 1 del matí.Dra. Ribes: Dilluns, dimecres i

divendres de 2/4 de 12 a 1 del migdia.

PEDIATRIADr. Pugés: De dilluns a divendres de3 a 4 de la tarda.

ATSMontserrat Aragonès: De dilluns adivendres de 3 a 5 de la tarda.Dissabtes, diumenges i festius de 10 a11del matí.Lídia Solanellas: De dilluns adivendres de 8 a 9 del matí (extraccionsde sang).

ARGENTONASant Miquel del Cros

MEDICINA GENERALDra. Ribes:De dilluns a divendres de 9 a 10 delmatí.

ATSLídia Solanellas: De dilluns adivendres de 9 a 10 del matí.Dissabtes d'l 1 a 12 del matí.

Dilluns - DimartsDimecres - Divendresde2/4d'11 a 2/4 de 2

Entrevistes personalsamb el Sr. Jutge

Dilluns de 7 a 8 del vespreTelèfon 797 17 03

J79714 0079712 62

207 71 1579719 01797 06 0379717 03797 21 52756 05 53797 04 86

756 05 22756 06 2479715 5079716.01

797 09 56

799 39 51797 02 52797 07 11

VFarmàcia SindreuFarmàcia Guillen(Practicant) B 19130Montserrat Aragonès....DispensariAigües d'ArgentonaJutjat de PauMuseu del CàntirEscorxadorPsicopedagògicEquipCasa de Cultura

Emissora MunicipalFrancesc BurniolCol·legi PúblicBernat de Riudemeia....Col·legi PúblicCol·legi Públic CrosServeis d'Urbanisme ....OficinesAJUNTAMENT D'ARGENTONA

798 04 40

798 11 00796 05 04796 03 54

79017 7079616 45

796 02 00

79716 56

798 14 33

79914 14797 01 5979610 8079713 537971313

Mataró-ArgentonaCompanyiaEmpresa Casas S.A

ElectricitatCatalana de Gas

de Catalunya .;Fuerzas Eléctricas

Hidroelèctrica CatalunyaArgentona (24 hores)Ambulància Creu Roja(Laborables i nocturns)MataróAmbulància Creu RojaTaxisParròquia Sant JuliàBombers de MataróGuàrdia CivilPolicia LocalSERVEIS

2 Cap de Creus - desembre 1994

Just quan hi va haver l'últim canvi de govern,

l'editorial d'aquesta publicació feia una crida a laresponsabilitat de l'actual equip de govern perdignificar la institució municipal i garantir lagovernabilitat fins el comicis municipals del 28 demaig. Han passat coses. Greus. L'alcalde, JoaquimCasabella, ha expulsat de l'equip de govern unregidor que ha comès, i ho ha reconegut,irregularitats en el control de partides.Per entendre-ho, només cal dir que ha gastat mésdel que podia.

Quan un equip de govern, sigui de la composicióque sigui, es fixa uns objectius econòmics, cal quetots els responsables de la gestió en siguin solidaris.Cas que algú es desviï de la seva previsió, no vol dirque l'Ajuntament s'hagi d'endeutar amb diner aliè,sinó que altres regidories veuran disminuït el seucamp d'actuació per anar a tapar els forats que hanfet d'altres companys de govern sense haver-honegociat prèviament.

El temps, i els testimonis directes, diran qui són elsresponsables d'haver escampat que algun regidors'enduia diners a casa seva quan el que hi havia erauna mala gestió. Si aquesta gestió és ajustada,habitual en administracions locals, exagerada o dinsde sospita, són ara per ara matisos polítics querendiran comptes el dia 28 de maig. El mapa políticd'Argentona en pot sortir alterat. Si hi ha indicis,els tribunals de justícia ja diran la seva, si no nomésuna lectura política pot esbrinar el que ha passat.

El cinquè govern

Portada: Can Cabanyes.

Foto: Pep Padrós.

Fotomecànica: Sorrosal.Barcelona

Impressió: L'Aixernador, S LArgentonaDipòsit Legal: B-44.775-91

Director: David Carmona

Consell de redacció: X. Bravo,S. Calafell, E. Català i R. Masó.Tots els grups amb representacióal Ple poden participar al Consellde redacció.

Col·laboradors: Grups Municipals de PSC, CiU i ERC.

Rúbriques: Ferran Catà, LluísS. Morgan i Mateu Pinol.

Fotografies: Pep Padrós.

Direcció, redacció, administració, publicitat i distribució:Plaça de l'Església, núm. 9Argentona

Edita:Ajuntament d'Argentona.Regidoria de Mitjans deComunicació

Presidenta: Montse Brugal

CAP DE CREUSPublicació de l'Ajuntamentd'Argentona

Número 16

Desembre 1994

3.000 exemplars

Kditokiait"

Cap de Creus - desembre 1994 3

Motores para persianas y todo tipo de accesorios

para persianas.

-Cortinas gradulux-Cortinas vert. de aluminio-Estora gradulux-Cortina para las moscas-Puerta plegable

Persianas de maderaCortinas verticalCortinas plisadasgraduluxMosquitera gradulux

- Persianas de aluminio - Persianas de plàstico

PERSIANAS MUNOZc/ Badalona, 3 - ARGENTONA - Tel. 797 21 56

Les duesautopistes i Fl%

Argentona ha rebut de valent, i per dues bandes, de moment, ja que tant l'autopista delMaresme (de peatge), com l'autopista B-40 (lliure de peatge),estan impactant de tal manera alnostre paisatge que si abansArgentona era coneguda per lacruïlla de les Fonts, ara ho seràper la cruïlla de les autopistes.

Però el tema que motivaaquestes ratlles és 1T% que estàestablert que es destini a finalitats culturals en tota obra públi

ca.Si bé a Argentona n'estem

patint dues, d'aquest percentatge només n'hem vist un esquitx,que per cert, falta en feia i que haservit per a consolidar el Castellde Burriac, dins el terme de Cabrera.

Però i l'altra autopista,d' 11.400 milions de pressupost?

Fins ara només s'ha parlat decompensacions en forma de carreteres, obres secundàries i de

I no m'allargo més recomanant a l'amic lector que compriel mapa, se'l repassi amb atenciói practiqui l'esport de descobrirels seus valors, que són molts, icobreixi amb un pietós vel elserrors i mancances que hi trobitot esperant, com jo, una propera edició més afortunada.

Atentament...

A. Güell

ConeguenArgentona

El mapa geogràfic del termemunicipal és el document imprès més vistós que s'hagi editatmai a la vila. Els seus dibuixosde masies, fonts, comunicació,etc. són excel·lents. És apte per a

tenir-lo emmarcat i penjat a totes les cases. Però... com passaamb algunes nenes massa maques, a vegades tenen més defectes que virtuts.

Exemples: en ell hi trobareuconsignades les ermites de St.Pere de Clara i de St. Miquel delCros però no hi busqueu pas lade la verge del Viver, la de St.Jaume de Traià o la de St.Sebastià que han sigut, com sesol dir literalment, "esborradesdel mapa".

Si el consulteu per anar aCan Coca (que encara roman alcarrer de Carreras i Candi) aquestmapa us indicarà, traïdorament,que cal enfilar-se als cims de lesmuntanyes de Can Cabanyes, aprop del repetidor de T.V. onnomés hi ha "la caseta delscoets".

Quant a la qüestió dels nomscanviats o amb faltes d'ortografia, citaré els més vistosos, comsón a Can Ballot li posen Ballat,amb a; a Can Poi o Poll li posenPol; i la font que porta per nomBeu i Tanca (indicació que esrefereix a una aixeta), diu la Geografia d'Argentona Veu i Tanca.Cal suposar que a la font s'hi va abeure amb B de Barcelona i noamb V de València.

JTelèfon 797 04 11

Av. Catalunya, 1. 08310 ARGENTONA

GILCABRESPINATUBAUAgent de la Propietat Immobiliària

Administrador de Finques

QUEVIURESCANSALADERIA

EMBOTITS I FIAMBRESD'ELABORACIÓ PRÒPIES

Casa

FONTCUBERTAESTABLERTA DESDE 1892

Tel. 797 03 07

08310 ARGENTONA

d'actuar políticament d'una manera o d'altra, i això sempre haquedat ben palès amb les converses que he tingut amb el partit). El fet d'Argentona és motivat per un cessament preventiuper una mala gestió d'un regidor; fins aquí d'acord, però hipotecar el futur d'Argentona ipromoure un desgovern per unfet casuístic de gestió, no decanvi de criteri polític, no trobopas encertat l'haver de sortir dela coalició de CiU i del governmunicipal. Entenc que és per lesmeves pròpies conviccions i perla responsabilitat que en la mevapersona van confiar els argento-nins. I sincerament, crec, que nopuc defraudar-los; això ho entenc així i ho sap des del primerdia el meu partit, perquè a més amés crec que és la manera mésjusta i coherent d'actuar.

Marcel Lladó i BadosaRegidor de Joventut, Festes,

Comerç i Activitats Classificades

Tinguem-ho clar!En aquests dos últims me

sos, el nostre Ajuntament ha estat el protagonista indiscutiblede totes les converses entre elsconvilatans, s'han omplert dexifres, de dades, de declaracions, d'aclariments, d'impressions, d'opinions,... un safareigque Déu n'hi do!

De totes maneres, és curiósque depèn de quin tarannà o color polític tinguin cadascun eldiferent que es veu o s'opina enaquest cas. Tots els partits polítics de l'oposició han volgut sucar-hi pa en aquest menú, peròvés per on que ningú ha tingut lamés mínima guspira d'intencióper a comprendre els motius reals de la meva actuació.

De tots és sabut que pertanyo a Unió Democràtica deCatalunya, partit el qual el seupropi ideari dóna plena llibertatd'actuació als seus militants queostenten càrrecs públics (mai elmeu partit ha donat consignes

Cartes dels lector'

Cap de Creus - desembre i 994

ARGENTONABaró de Viver, 46Tel. 797 04 05

Bar NÚRIA

MODAHOME

MODADONA

tàriament.-La residència pot acollir 28

persones. Quan no hi ha cap plaça disponible es passa a la llistad'espera i quan hi ha un llocvacant la Junta estudia els fullsd'ingrés per tal de donar prioritat a qui més ho necessita. Hi hagent gran que fa temps que ha fetla sol·licitud i, com que l'esperas'ha allargat, el seu estat de salutha canviat i això ha impedit laseva admissió. Algú també, després d'esperar molt, ho ha deixatcórrer quan se li ha comunicatque podia entrar. Per tot això,sembla que s'hagi alterat la llista d'espera però, en realitat, noha estat així, ja que si s'ha admèsun nou resident és perquè li pertocava. (Cal tenir present que,per l'economia de LA NOSTRALLAR, convé que hi hagi les 28places ocupades).

PERSONAL-Les persones que estan al

servei de LA NOSTRA LLAR

se per ell mateix i tenir una salutque no exigeixi atencions especials. D'altra banda, quan elsresidents emmalalteixen se'lsatén amb uns mitjans semblantsals que tindrien a casa seva i sónhospitalitzats, si cal.

-Per no ser una residènciaassistida, les persones amb patologies greus (físiques 0 mentals) no poden ingressar a LANOSTRA LLAR perquè no tenim el personal especialitzat,propi d'una residència geriàtricaassistida. Si bé cal dir que s'hafet alguna gestió en aquest sentit, de moment encara no podemtirar endavant per motius econòmics.

SOL.LICITUD-ADMISSIÓ-Per poder ingressar a LA

NOSTRA LLAR cal estar domiciliat a Argentona, tenir mésde 60 anys i presentar el fulld'ingrés ben complimentat. Sobretot s'ha d'explicitar que elsol·licitant vol ingressar volun

ARGENTONAd Gran, 30Tel. 797 02 07

Va/L·

CANSALADERIA XARCUTERIAQUEVIURES

Fundació privadaLa Nostra LlarSanta Anna

Des del setembre del 1988Argentona té una residènciageriàtrica: LA NOSTRA LLARSANTA ANNA, i ara, desprésde sis anys, voldríem fer-ne uncurrículum i oferir-lo a tots elsargentonins.

FINALITAT-LA NOSTRA LLAR SAN

TA ANNA, segons l'article 3dels seus estatuts, té per finalitat

atendre sense discriminació permotius econòmics, religiosos opolítics, a persones domiciliades a la localitat d'Argentona.Mereixen especial atenció elscasos de necessitat veritablementexcepcionals.

CARÀCTER- Tal i com indica el seu

nom, LA NOSTRA LLAR té uncaire familiar, no és un hotelsinó una prolongació de la pròpia llar. Es per això que l'aspirant a resident ha de poder valer-

sempre tindríem el consol queha servit per a recuperar 0 crearalguna cosa més pel progrésd'Argentona que no siguin méstones d'asfalt.

Tot i així, el preu queArgentona pagarà serà alt, peròtambé haurem guanyat en qualitat de vida i d'equipaments.

Pep Padrós

reduir l'impacte. De fer la feinaben feta, vaja.

Però res de res d'on anirà aparar la part destinada a finsculturals.

Per si és qüestió de fer llista,aquí en va una, per convidarl'administració pertinent a quèinverteixi a la nostra vila, ja quea més de carreteres, també tenimaltres mancances:

-La Via Romana de Parpers,que se'ns està perdent.

-El Priorat de Sant Pere deClara, que necessita un cop demà.

-L'ermita de Sant Jaume deTraià, que cada dia en queda

menys.I per si cal projectes de més

volada, entre molts d'altres hipodrien haver aquests:

-Agençar jaciments abandonats, com el de l'Aiguerò.

-Argentona encara no té unmuseu d'història on aplegar totes les troballes i restes que s'hananat descobrint.

-Encara no tenim cap parcforestal 0 natural, però en canvitenim la maltractada Font Picanti d'altres que es van degradant.

-El Molí de les Mateves,que malgrat l'abandonament quepateix i les agressions que hasofert, encara avui, resta dempeus, amb la seva història deplets famosos, per esdevenir unamostra de la intensa vida farinera a Argentona.

Si aconseguíssim que partd'aquest percentatge vingués ala vila, continuaríem patint lesferides de les autopistes, però

Cartes dees lectors-

Cap de Creus - desembre 1994 5

Ronda Exterior, s/n. - 08310 ARGENTONATel. (93) 797 13 07 - Fax. (93) 756 03 85

-Construcció i reparació demaquinària

-Muntatges de grups• Dentat de pinyons i paliers-Tornejats i fresats de tot tipus

' Oficina Tècnica' Mètodes i temps' Construcció i reparacióde matrius

' Disseny d'automatismesper a màquines

ARFLA. S.L^Albert Caimari FiolPhoto-Art Argentona

FOTOGRAFIA INDUSTRIALPUBLICITÀRIA - MODA

TOT TIPUS DE REPORTATGESESTUDI I MATERIAL FOTOGRÀFIC

FOTOS CARNET A L'INSTANT

:/ Sant Julià, 15 - Tel. 797 24 52 - 08310 ARGENTONA

c/ Barcelona, 52 - Tel. 797 08 01 - 08310 ARGENTONAVJ

VENDA I REPARACIÓDE MOTOS I BICICLETES

08310 ARGENTONA(Barcelona)

TAPISSERS

c/ Molí, 1Tel. 797 06 01

SERRA-PINEDA

Les cartes han de tenir una extensió màxima d'un foli a doble espai Laredacció es veu amb el dret de no publicar les cartes, cas que l'extensió siguisuperior.

dinar en un acte només cada vegada, no caiguem en el sac de laconfusió de si aniré aquí o allà.És la meva opinió.

Tàrio Rubio

sala de l'Ajuntament folkloreandalús amb balls de sevillanes.El dia 10, concert de música al'Església i cinema al pati de CanDoro. Això senyors de l'Ajuntament crec que s'hauria de coor

coses que es fan bé... i d'altresque no tant. La programació l'hetrobada prou bé: coets, balls, fira,orquestres, el normal de cadaany. El més destacat per a mi haestat la magnífica actuació i interpretació de l'orquestra de joves d'Anglaterra "Essex YouthOrchestra", composta per vuitanta joves, que per la seva joventut ho feren meravellosament. Cal destacar l'originalitatde la composició Simfonia Sacra d'Andrezj Panufnik i el magnífic carnaval romà d'HéctorBerlioz. Jo els donaria un deu.Jo pregaria a la regidoria deCultura que actes culturals demúsica bona es fessin moltperiòdicament i que no manquinen les festes que es fan a la vilaen tot l'any. Sr. regidor, la cultura musical que no ens falti, crecque una bona part de vilatans hoagrairem. Serien diners molt bengastats, per tant i seguint aquestcamí el meu aplaudiment perl'actuació de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, del dia 10 desetembre, amb motiu del XVIIFestival de Música del Maresme, amb una programació dignade la seva categoria, per tant undeu.

La part negativa o millor ditcrítica: Per què no hi ha unacoordinació en l'organitzaciódels actes, ja siguin d'esbarjo 0culturals, que es fan a la vila perpart de l'Ajuntament? El dissabte dia 3 de setembre, i a la mateixa hora, espectacle a la sala, a lapiscina concert de rock, i a la

Les mevespetjadesper la vila

Ja va passar fa uns mesos iper tant en festes de SantDomingo, les festes d'agost. Unany més que ja tinc al sac que demica en mica vaig omplint, amés a més, és el que més m'agrada. A veure si és possible omplirel sac. Doncs bé, com semprepassa al nostre país, ho fem toten els últims moments a corre-cuita (per no sortir-nos del nostre tarannà característic), hi ha

són les religioses franciscanes,amb una dedicació fraternal iabnegada; aquesta tasca la veiem ben complementada i compartida per la resta del personalseglar.

FINANÇAMENT- LA NOSTRA LLAR fun

ciona sense afany de lucre i esmanté gràcies a les aportacionsdels residents (el 80% de la sevapensió) i de les subvencions iajudes d'entitats i particulars.En especial hem de ressaltar lavaluosa i reiterada ajuda enmetàl·lic i en espècies de diverses persones de la vila.

Sí, LA NOSTRA LLAR jaté sis anys de vida i, amb lacomprensió de tots els argento-nins, esperem fer-la prosperarpel bé de tothom.

LA JUNTA

?•C^ARTES DELS ^ECTTORÍ

6 Cap de Creus - desembre 1994

Joaquim Casabella i CastellsAlcalde

X_ils darrers dies de l'any a tothom, i a mipersonalment aquest últim butlletí, serveixen per afer un balanç de tot allò que ha passat... que hemfet... que podríem haver aconseguit... Però és clarque seria una utopia pensar que tot el que homdesitja es pot assolir.

Aquest any 1994 que deixarem ha estat un any pled'esdeveniments però, per sort, els aspectes positiushan superat els negatius.

En gairebé tots els butlletins editats he procuratmantenir-vos informats dels projectes, alguns jafinalitzats i d'altres a mig aconseguir. És important

per Argentona que l'any vinent es puguin començarles obres del Centre d'Atenció Primària, segonsconfirmació del mateix Conseller de Sanitat. Tambéestem treballant per obtenir els terrenys i laconstrucció de l'Institut d'Estudis Secundaris,aconseguir la titularitat de la Sala d'Argentona,finalitzar la remodelació de l'Edifici Noble del'Ajuntament, etc.

Vull fer palès el meu agraïment i felicitació a totsels regidors, personal col·laborador i empreses quehan contribuït, uns d'una manera més directa ipersonal i d'altres indirectament, a aconseguir fitesconcretes amb la màxima claredat, transparència isenzillesa en benefici de la vila d'Argentona. Tambéagraeixo la col·laboració de totes aquelles entitats,associacions, centres escolars i col·lectius engeneral que han aportat els seus serveis i han fetpossible viure un clima de bona convivència. És el

moment perquè la nostra vila continuï avançant enla seva pròpia realització de qualitat de vidaciutadana i cal avançar en les qualitats queconstitueixen i construeixen la cultura, la qualitat de

vida del nostre poble: Argentona.

Tot i que aquest any que deixem ha estat un anydifícil i feixuc, la participació de tots els vilatans haestat clau i desitjo i espero que continuï, sobretotper l'esdeveniment important del proper mes de

maig en què tindran lloc les propereseleccions locals.

D'altra banda, vull desitjar-vos a tots unes FelicesFestes Nadalenques plenes de Pau, Amor i Felicitati com no arrodonir-les amb la celebració de lanostra Festa Major de Sant Julià, convidant-vos aparticipar en l'ampli ventall d'actes als quals espero

la vostra assistència.

Bones Festes!

Argentona, Nadal 1994

Lina Casanovas

Sort que arriba el Nadal, ni que sigui un cop Pany,per vestir de colors aquest món tan estrany

que seria prou bo si no féssim cap mal.

Sort que arriba el Nadal!

Cal que arribi aquest mes, d entre tots el darrer,

per sentir-nos germans dels qui van pel carrer:

pobres, rics, joves, grans, innocents 0 al revés.

Cal que arribi aquest mes.

Sort que arriba el repic d aquest dolç vint-i-cinc

de desembre, cada any, perquè doni el que tinc

per un ram de Dolçor que no compra el més ric.

Sort que arriba el repic!

Cal que arribi el ressò dunes velles cançonsque voldries sentir dintre teu, ben al fons,

per trobar-te més bé, per saber-te més bo.

Cal que arribi el ressò.

Sort que arriba la Llum d aquest Noi tan menut

que s^ escuda en D Amor i ens el dóna d escut

perquè ens vessi del cor com un màgic perfum.

Sort que arriba la Llum!

Cap de Creus - desembre 1994 7

Laincineradoraja funciona

El president de la Generalitat durant la seva visita per lanostra comarca també va inaugurar la Planta de Tractamentde Residus Sòlids Urbans, laincineradora.

La planta, que es va posaren funcionament en fase deproves una setmana abans de lainauguració, s'ha construït al

realitzat per la Generalitat deCatalunya, inclòs dins del Plade Carreteres del 1988. L'autovia forma part del quart cinturóque enllaçarà la comarca delMaresme amb l'autopista A-2,de Martorell, passant per Terrassa. Aquest projecte va sercriticat per un sector de la po

blació del Vallès Oriental. Precisament, durant la visita oficial, tres persones es van penjarper una de les boques del túnelper tal de col·locar una pancarta de protesta contra el quartcinturó.

Jordi Pujol el dia de la calada del túnel de l'autopista Argentona - La Roca.

OEtMi

%

I*

%^

^^FORN DE PA

setes del pressupost total ques'han destinat a reduir l'impacte ambiental.

L'autopista compta ambdos túnels, un per a cada sentitde circulació, equipats amb uncontrol de ventilació, un sistema de control de trànsit, detecció automàtica d'incendis, palsd'auxili, cameres de vídeo i unsistema d'il.luminació amb diversos nivells.

L'autopista entre Argentona i La Roca del Vallès téaproximadament 17 quilòmetres de longitud amb dos carrilsde circulació per a cada sentit.Es calcula que uns 16.000 vehicles en faran ús diàriament.La via ràpida tindrà tres viaductes importants: els d'Argentona, de 275 metres de llarg,el de Pins, amb 180 metres, iels de Guassachs, amb 150

metres.Recordem que la B-40 no

serà de peatge i és un projecte

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el fins aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques, JosepMaria Cullell, van presidir, elpassat dissabte 12 de novembre, Tacte de la calada del túnelde Parpers, eix central de lanova autopista lliure de peatgeque connectarà Argentona i LaRoca del Vallès. El presidentva declarar que la via ràpidaestarà enllestida a principis dejuny de l'any 1995. Pujol vaafegir que amb aquesta obras'obre un eix entre dues comarques importants com són elMaresme i el Vallès Oriental,on es potenciarà el turisme, elcomerç i les relacions humanes. Qui també hi va fer acte depresència va ser el presidentdel Consell Comarcal del Maresme, Joaquim Rey. Rey vadestacar la gratuïtat d'aquestavia de comunicació i també elsgairebé 2.300 milions de pes

Pujol: "La B-40 entrarà enfuncionament el proper juny".La incineradora ja funcionaAquest va ser l'anunci que va fer el president de la gurar la Planta de Tractament de Residus Sòlids Urbans

Generalitat, Jordi Pujol, en la calada del túnel de Parpers. que abastarà tota la comarca.El president en la seva visita pel Maresme també va inau-

8 Cap de Creus - desembre 1994

Tradició republicana

La meva intenció era continuar parlant,com en el número anterior, dels noms dels carrersperò el meu amic en "Tino" m'ha fet a mans undocument més que centenari el qual el firmen elspròcers argentonins Joan Fornells, Francesc Julià,Jaume Colomines, Lluís Lladó i Aleix Domènech(els nostres rebesavis, vaja), en què en nom propii en el dels seus seguidors es reafirmaven en laseva fe republicana davant d'uns fets que havientingut lloc al Congrés i al Senat.

Però la tradició republicana de Catalunyaja l'hem de buscar fa més de 300 anys i quan aEuropa encara no hi havia repúbliques, en laguerra dels Segadors. Llavors ja hi va haver elprimer intent de República Catalana ofegat per laforça de les armes espanyoles amb el beneplàcitde la Corona francesa.

La primera República Espanyola va tenirentre els seus grans valedors els il·lustres catalansPi i Maragall i Estanislau Figueres.

En la segona República Espanyola i ja enla nostra història més recent, de tots és conegut elrepublicanisme català dels presidents FrancescMacià i Lluís Companys.

La història és a vegades curiosa i simptomàtica. En una Espanya formada per diversosreialmes (Lleó, Castella, Aragó, Navarra, etc.)Catalunya no va ser mai un regne. De Jofre el Pilóspassant per Jaume el Conqueridor, Pere el Gran,Martí l'Humà, etc. cap d'ells es va intitular rei deCatalunya, en tenien prou sent Comtes de Barcelonai tenir unes de les Corts més antigues d'Europa quea la vegada eren, vist el temps i l'espai, de les mésdemocràtiques.

Van ser les nissagues vingudes de fora, elsÀustries i d'una manera especial i cruenta elsBorbons, les que van canviar la manera de ser delscatalans i si ho han aconseguit ha estat sempre perla llei del més fort. I així de mica en mica ens vàremtornar mesells i alguns es van tornar "botiflers". Jano parlem de les tràgiques dictadures.

I parlant dels Borbons del segle passat, enel diari "Avui" el polifacètic Oriol Bohigas, en cartaadreçada al seu amic Frankie Sert, diu: "...Lamonarquia i els monarques foren un desastre i maiobriren cap esperança d'ordre i de progrés perquèho evitava la mateixa estructura que els mantenia... Ja sé que la situació és molt diferent i que, perara, la Constitució és una cosa més seriosa que elpaper mullat del segle XIX....".

De totes maneres no crec que al Sr.Bohigas el convidin pas al pròxim enllaç de laInfanta Elena, com crec que no convidaran alpolèmic xicot que es fa dir Mikimoto.

Lluís S. Morganp

Av. Puig i Cadafalch, 26Tel. 756 03 06

08310 ARGENTONA

COMPRA-VENDA-LLOGUERDE TOT TIPUSD'IMMOBLES

ASSEGURANCES EN GENERAL

post orgànic que es ven alsagricultors com a adob.

Els residus que aportin elsajuntaments i que entrin a laincineradora es pagaran pertones, amb un preu aproximatde 6.000 pessetes per tona.

Fins ara s'han aconseguit

300 milions de pessetes delprograma de les unitats europees, 300 milions més de laconselleria de Medi Ambient, i

uns 150 milions del ministerid'Indústria i Energia.

Aquesta planta de tractament només aconsegueix recuperar un 30% de les escombraries. La comercialització del'energia elèctrica suposarà unsbeneficis de 700 milions depessetes anuals. L'empresa gestora està integrada per Entre-canals, Tavora, TVRM, TIRU

i ENHER.

costat de la riera d'Argentona.La incineradora proporcionaràl'energia elèctrica que es consumeix a Mataró per a ús públic, domèstic o industrial.Excepte Tordera, tots els municipis del Maresme, entre ellsArgentona, que han participaten el finançament de la mateixa traslladaran la seva brossa,unes 165.000 tones, a la plantade tractament. Tot i això laincineradora té capacitat per190.000 tones anuals.

Els municipis de la comarca s'han constituït en consorciper tal de tractar conjuntamentels residus urbans i poder clausurar tots els abocadors de lacomarca. Les brosses que arribin a Mataró passaran primerper la planta de tractament ones recupera vidre, paper, plàstic i metall i se n'obté un com

Cap de Creus - desembre 1994 9

lar del conflicte urbanístic deSant Jaume de Traià. Horesdesprés de la reunió que va fer

la comissió de Política Territorial al Parlament, la conselleria

de Política Territorial i ObresPúbliques va assenyalar, a través d'un comunicat, que l'autorització que va donar 1T1 denovembre de 1993 Josep MariaCullell per construir la urbanització de Sant Jaume de Traiàera lògica i congruent.

Per la seva banda, Iniciativa per Catalunya a l'Ajuntament d'Argentona va presentaruna moció en el darrer Pled'aquest any on feia referènciaa la reiteració al nou consellerde Política Territorial i ObresPúbliques, Jaume Roma, dereunir-se amb l'Ajuntamentd'Argentona per parlar sobrel'afer de Sant Jaume de Traià.

admès a tràmit.Per la seva banda, Iniciati

va per Catalunya no va acceptar ajornar el debat i votació dela proposta; davant d'això Convergència i Unió va optar pervotaren contra i rebutjar aquesta proposició no de llei. El diputat convergent va dir que novotaven en contra dels arguments exposats per l'oposició,sinó en contra de la decisió deno voler deixar per més enda

vant aquest assumpte.L'endemà que aquest tema

fos tractat al Parlament deCatalunya, l'Ajuntament d'Argentona va fer lliurar una cartaa l'aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Josep Maria Cullell, durant la visita a la calada deltúnel de Parpers, en la qual esdemanava una reunió per par

Restes de l'ermita que hi ha ala zona de Sant Jaume de Traià.

AIGUA - GAS - ELECTRICITAT - CALEFACCIÓCarrer Nou, 4 - Tel. 797 17 59

A

per sobre de la voluntat del'Ajuntament d'Argentona?

Durant la seva intervenció,Josep Clofent, Diputat al Parlament de Catalunya pel partitdels Socialistes, a més de primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Argentona, va destacar la unanimitat que hi ha hagut en tot moment a Argentonaper part dels partits polítics ientitats de la localitat, ja queper Clofent la urbanització deSant Jaume de Traià és unabestiesa urbanística.

Finalment, en nom de Convergència i Unió, va intervenirEudald Casadesús, qui va demanar a Antoni Farrés ques'aparqués la votació d'aquestaproposta ja que en el municipiafectat hi havia una posicióunànime i perquè es tractavad'un tema que estava evolucionant des d'un punt de vista jurídic, en al·lusió a un recurs contenciós administratiu contra laresolució de Cullell presentatper Esquerra Republicana i

El diputat d'Iniciativa perCatalunya Antoni Farrés va serel primer a fer l'exposició quees va debatre a la comissió de

Política Territorial del Parlament de Catalunya. Farrés vadefensar la revisió de l'autorit

zació adoptada per Cullell I'l 1de novembre de l'any passat, amés de denunciar que la conselleria de Política Territorialhavia donat via lliure a la urbanització en dues ocasions, sempre per la via de resolucionsdel conseller i quan el titular dela conselleria era Josep MariaCullell.

Els anteriors consellersd'aquest departament, XavierVigatà i Joaquim Molins, no esvan pronunciar sobre aquestaurbanització quan van ocuparla citada conselleria.

Farrés també va denunciarl'existència d'informes contradictoris de la Direcció Generald'Urbanisme i va preguntar:Quins fenòmens urbanístics tanpoderosos deuen haver passat

revisió de l'autorització de l'aleshores conseller de PolíticaTerritorial i Obres Públiques, Josep Maria Cullell,d'urbanitzar la zona de Sant Jaume de Traià.

El grup de Convergència i Unió al parlament va votar encontra de la proposició no de llei que va presentar Iniciativaper Catalunya a la comissió de Política Territorial, que esva celebrar el passat 11 de novembre, i on es reclamava la

CiU rebutja la proposició no de llei d'ICsobre Sant Jaume de Traià

10 Cap de Creus - desembre 1994

CERVESERIA FRANKFURTc/ Gran, 16 • ARGENTONA- Tel. 756 03 67

Els fets que s'estan produint darrerament al'Ajuntament d'Argentona no diuen gaire a favorde ningú. I molt menys l'anar "remenant l'olla" ambun seguit de declaracions i contradeclaracions quenomés ajuden a crear més confusió als vilatans queassisteixen, sense haver-ho demanat, a unespectacle poc agradable.

Tota aquesta història es va destapar encarano sé com. Però, el que sí sé, és que al poble vanarribar notícies totalment desfigurades i allunyades de la veritat, el que va produir un seguit dedesmentits per part de totes les forces polítiques.Tot va culminar en un Ple ordinari, on es va parlarsembla que clar i on van quedar sembla que claresles postures de tots els regidors. I he afegit duesvegades les paraules "sembla que", perquè enrealitat les coses no es van aclarir del tot degut aquè, després, han aparegut noves dades sobrel'assumpte, fet que només ha aportat confusió a totsaquests esdeveniments. I novament ens trobem im-mersos en noves declaracions i contradeclaracions.

Penso que, el millor pel poble és callar iesperar a què la comissió d'investigació que es vaquedar en formar funcioni i aclareixi tots els fets.I, la millor manera d'ajudar és amb paciència isense afegir més llenya al foc. L'assumpte és, sinógreu, sí que molt delicat. I no crec que la millormanera d'ajudar sigui mitjançant declaracions quelluny d'aclarir les coses encara les compliquen més.

Callar en aquests moments és senzillament uncas d'ètica. Quan la veritat sigui aclarida s'hauriad'explicar amb claredat. Llavors serà un cas d'estètica. És a dir: ser prudents per ÈTICA i explicar la veritatamb tot luxe de detalls per ESTÈTICA. Caldria noconfondre un concepte amb l'altre i donar sempre al'ètica preferència sobre l'estètica.

És, ni més ni menys, per motius de coherèn

cia...

Ètica i estètica

Mateu Pinol i Carrió

El darrer abocador incontrolat que s'ha eliminat.

alt de deixalles, amb un total de54 abocadors, Mataró 22,Argentona 17, i Calella iTordera amb 15 abocadors incontrolats.

Pel que fa a Catalunya laConselleria de Medi Ambientde la Generalitat ha netejat mésde 5.000 abocadors incontrolats en els darrers quatre anys.Entre aquests abocadors il-legals, més de 200 són de lacomarca del Maresme i altres200 més de la comarca del Bai xLlobregat. D'aquesta manera,aquestes dues comarques deCatalunya són on Medi Ambient ha sanejat més abocadors.

Segons dades facilitades perla Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat deCatalunya, a Argentona s'hannetejat un total de 17 abocadorsincontrolats, és a dir 31 metrescúbics d'escombraries.

El darrer clausurat va ser ala zona del Torrent de la Pastanaga, entre els carrers DolorsMonserdà i el Rocar d'en Serra.Aquest estudi s'ha portat a terme durant els darrers quatre anysper tot Catalunya.

Pel que fa a la comarca delMaresme, en total s'han eliminat 233 punts d'abocadors incontrolats. Sant Pol és la població que ha tingut un índex més

S'han eliminat17 abocadorsincontrolatsa Argentona

Ho VEIG AIXÍEn els darrers quatre anys

Cap de Creus - desembre 1994 11

vern i que el seu grup (Unió)passava a l'oposició fins al final de la legislatura. RaimonCatalà va afegir que Unió aArgentona no donaria suport ala candidatura de JoaquimCasabella com a cap de llistaper les properes eleccions municipals. Finalment, la mociód'ERC va ser aprovada peròampliant-se amb dos punts més.D'una banda, Esquerra va demanar que la comissió d'investigació s'ampliés a totes les regidories i, d'altra banda, el regidor d'Hisenda va sol·licitarque aquesta investigació es fesdes de principis de legislatura.

També en el Ple i dinsl'apartat de preguntes, Iniciativa per Catalunya en va presentar una on demanava explicacions de les actuacions econòmiques de les carteres deRaimon Català.

En el transcurs del Ple, elprimer tinent d'alcalde, JosepClofent, va remarcar que el seugrup es mantenia solidari ambl'alcalde i que ningú posava endubte l'honorabilitat del regidor. A més, Clofent va demanar un vot de confiança finsque tot s'aclarís.

Tret de CDC i PSC, la restade grups del consistori van co-

El Ple polèmic

El cessament va ser provocat arran de la moció que vapresentar Esquerra Republicana de Catalunya, on es demanava la creació d'una comissiód'investigació per solucionarles presumptes irregularitatseconòmiques de les regidoriesd'Esports i Cultura de RaimonCatalà. Acte seguit, l'alcaldeva intervenir fent públic el cessament de Raimon Català, deforma provisional, al·legantque no hi havia mala gestióeconòmica i que tornaria a lesseves regidories quan s'hi trobés una solució. Casabella vaanunciar que actualment s'estaven recopilant les factures deles regidories de Raimon Català, per tal que la d'Hisenda enfes un estudi. Recordem que eldia abans de fer-se el Ple, elprimer tinent d'alcalde i socialista, Josep Clofent, va demanar a Casabella que fes cessartemporalment a Raimon Català de les seves carteres i vaafegir que si no ho feia el seugrup trencaria el pacte de go

vern.Dins el Ple, Raimon Català

va intervenir fent públic que nocontinuava en l'equip de go

(PSC) es veuria obligat a trencar el pacte de govern. Unsdies més tard de la celebració del Ple, el regidor de Festes,Comerç, Joventut i Activitats Classificades i membre d'UnióDemocràtica, Marcel Lladó, anunciava que continuava

amb les seves carteres donant majoria i estabilitat al govern d'Argentona que quedava format per cinc regidors de

CiU i dos del PSC. Més tard, el propi Lladó va afirmar quesi el seu grup no defensava les idees d'Unió deixaria el partiti continuaria com a independent. Finalment, l'alcalde vaanunciar que el cessament del regidor Raimon Català era

definitiu fins al final de la legislatura, per la manca deconfiança i una actitud insolidària.

RGENTONACarrer Gran,Tel. 797 10 5

regidories de Raimon Català.Després d'aquest cessament,Raimon Català va anunciar queel seu partit trencava el pactede coalició i govern, tant ambCDC com amb PSC, fins alfinal de legislatura i el seu gruppassava a l'oposició. Dies abansque es fes públic el cessament,Raimon Català va interveniren una entrevista a RàdioArgentona que es feia a la regidora d'IC Concepció Sala. Enaquella entrevista, RaimonCatalà va respondre a les acusacions de possibles malversacions de vint milions de pessetes de les seves regidories, explicant que tot el que es deiaeren rumors falsos.

El passat mes de novembre, Argentona va viure unanova crisi política amb l'anadaa l'oposició d'Unió Democràtica. Aquest canvi en el governes va produir després del cessament, per part de l'alcalde,Joaquim Casabella, al regidoraleshores d'Esports i Cultura,Raimon Català. Aquest cessament es va fer públic en eldecurs del Ple ordinari del passat mes de novembre, minutsabans però, el propi RaimonCatalà, en un comunicat a Ràdio Argentona ho anunciava.Casabella va declarar que elcessament era temporal, finsque s'aclarissin possibles irregularitats econòmiques en les

El batlle de la vila, Joaquim Casabella, va cessar durantel Ple del passat mes de novembre el fins ara regidor deCultura i Esports, Raimon Català. Els motius del cessament temporal del regidor van ser les presumptes irregularitats i una mala gestió econòmica en les seves carteres.

Acte seguit del cessament, el mateix regidor i presidentd'Unió, Raimon Català, va anunciar que el seu grup passa

va a l'oposició i trencava el pacte amb CDC i PSC. D'aquesta manera l'equip de govern quedava en minoria amb

quatre regidors de Convergència i dos de Socialistes. Recordem que abans del cessament, el primer tinent d'alcalde, Josep Clofent, va demanar a l'alcalde, Joaquim

Casabella, que cessés a Raimon Català o sinó el seu grup

Joaquim Casabella ha destituïtRaimon Català

La cinquena crisi de govern d'aquesta legislatura.

12 Cap de Creus - desembre i 994

ser nomenat per un decret d'alcaldia tercer tinent d'alcalde del'Ajuntament d'Argentona, aixícom l'anunci de la seva continuïtat dins l'equip de governamb les mateixes carteres.Lladó també va apuntar la possibilitat de deixar el grup d'Uniói continuar com a independentsi el seu grup creu que, ambaquesta decisió, no defensa lesidees d'Unió. El regidor va defensar la seva postura argumentant que segueix una èticaque marca la seva responsabilitat davant els electors que vanconfiar en ell i que si continuaal govern és pels interessosd'Argentona. Tot i això, a l'hora de tancar aquesta redacció,la direcció d'Unió Democràtica a Barcelona encara continuava estudiant el cas.

En una entrevista a RàdioArgentona, l'alcalde de la vilava intervenir per aclarir algunspunts d'aquesta crisi manifestant, a nivell personal, que novolia que es trenqués l'actualcoalició i que els argentoninshavien de conèixer que tot elconflicte polític dels darrersdies no era de la coalició sinód'un sol regidor d'Unió. Casabella també va apuntar que noera bo governar amb majoriaabsoluta i va assenyalar queestà demostrat que per mantenir la governabilitat d'un ajuntament cal un pacte entre dos 0

tres partits.

xim responsable.

Marcel Lladócontinua en el govern

El regidor de Joventut,Comerç, Festes i ActivitatsClassificades i membre d'UnióDemocràtica a Argentona,Marcel Lladó, continua enl'equip de govern donant majoria absoluta a l'alcalde. En elPle ordinari del passat mes denovembre Raimon Català vaanunciar el trencament. Méstard, Unió a la comarca feiapúblic un comunicat de premsa on es confirmava aquest fet.Finalment, els dos regidorsd'Unió Democràtica van rebreuna carta del comitè executiucomarcal on es confirmava oficialment el trencament i que elgrup passava a l'oposició. Dinsd'aquest comunicat l'assemblealocal del partit delegava a lapermanent del comitè executiucomarcal prendre les mesuresnecessàries en el supòsit quealgun regidor no complísl'acord adoptat per aquesta assemblea. Marcel Lladó, després de rebre de forma oficialel trencament de pacte, va anunciar que la carta no tenia valor.Lladó va argumentar que en lareunió que es va fer no es vaaixecar cap acta sobre la delegació.

Dies més tard, el regidor

democristià Marcel Lladó va

clar en desgastar CiU i que lagestió de Raimon Català era correcta. En aquestes declaracionstambé s'hi va afegir el regidordel mateix grup Martí Riu, quiva qualificar Josep Clofent coma iniciador del trencament depacte entre la coalició d'Unió iConvergència.

Les acusacions del grupd'AA van tenir resposta per partdel primer tinent d'alcaldeJosep Clofent. Clofent va dirque eren inadmissibles i intolerables les afirmacions del'ex-alcalde Jordi Suari. Clofentva afegir que no era ètic afirmar això si es mira la situaciópolítica en què es troba Argentona i que les coses s'han posatsobre la taula per responsabili

tat i perquè hi hagi transparència política. El primer tinentd'alcalde va afirmar que elscomptes han de ser clars i si noels pot aclarir l'Ajuntaments'aclariran al jutjat.

Per la seva banda, la regidora d'Iniciativa a l'oposició,Concepció Sala, va afirmar quehi havia una mala gestió perpart de Raimon Català. A més,Sala va afegir que existien factures sense justificar i que lespartides s'havien sobrepassat.Per aquest motiu Sala responsabilitzava a tot l'equip de govern, però en especial a RaimonCatalà, al regidor d'Hisenda,Esteve Català, i a l'alcalde,Joaquim Casabella, com a mà

Ple del passat 11 de novembre. Ple polèmic.

incidir en què s'havia negat aRaimon Català la presumpciód'innocència.

Després del cessament deRaimon Català, les regidoriesd'Esports i Cultura van passar amans de l'alcalde.

Tal i com es va anunciar enel Ple, es va celebrar la reunióde la comissió de comptes.Després d'aquesta reunió el regidor d'Hisenda, Esteve Català, va dir que els comptes de lesregidories d'Esports i Culturaestaven totalment justificats.Esteve Català també va manifestar que si s'havia cessat aRaimon Català era per la manca de confiança per part de totl'equip de govern i per la sevaactitud insolidària.

Reaccions polítiques

Després del trencament depacte de govern d'Unió, Esquerra Republicana va presentar dos comunicats. D'una banda, s'exigia a l'alcalde de la vilauna disculpa per haver acusatals funcionaris de l'Ajuntamentde ser els emissors dels ru

mors.D'altra banda, es demana

va amb urgència una reunió dela comissió d'investigació definances. El cap d'ERC, JordiPinart, també va afegir quedemanaria responsabilitats al'alcalde i va acusar a l'equip degovern de manca de control ide negligència.

Qui també va tenir algunacosa a dir respecte aquest aferva ser l'ex-alcalde i regidord'AA a l'oposició, Jordi Suari.Suari va qualificar a l'equip degovern, en unes declaracionsrealitzades a l'emissora municipal de la vila, d'incompetenti ineficaç i va afegir que no

servia absolutament per a res.A banda d'aquestes afirmacions, el cap d'AA va demanar ladimissió de l'alcalde. Suari també va declarar que l'enrenouentorn la figura de RaimonCatalà era una manipulaciópolítica del grup dels socialistes que en treien un benefici

Cap de Creus - desembre 1994 13

Mataró, 1 - Tel. 797 00 50 - 08310 ARGENTONA

RAMON REIXACH i MONER

AUTO-ESCOLA - ASSEGURANCES

Cancr Gran. 51 - Tel. 797 16 23 - ARGENTONA

TÈCNIC RELLOTGER DIPLOMATTALLER PROPIJS]

Posem piles al moment\t

/ VLLIMONARELLOTGERIA - JOIERIA

La Sala

Ara, després d'aquests comicis de les Cambres Agràries,un dels punts a discutir serà sifinalment la Sala d'Argentona,propietat de l'entitat Agro-pe-cuària (antiga Cambra Agràriad'Argentona), passa a ser del'Ajuntament de la vila. Sembla que els propietaris, 0 siguiels pagesos, estan disposats avendre la Sala. Tot i això undels punts que separa l'entitatprivada i l'administració localés el preu d'aquest patrimoni.En unes declaracions a RàdioArgentona, el mateix delegatd'Unió de Pagesos, Joan Grau,va avançar que encara s'ha dediscutir quin destí se li donaràa la Sala, així com també vaapuntar que bona part del patrimoni correspon als pagesos.

cions. Amb xifres, Unió aCatalunya va obtenir un68,76%, aconseguint 70 representants del total de 100 en elsplenaris de les juntes de lesquatre cambres catalanes. Ensegon lloc va quedar la Coalició Agrícola, Ramadera i Forestal, amb el 16% dels sufragis i 15 membres en el plenari,i el tercer va ser per l'InstitutAgrícola Català de Sant Isidre-ASAJA, amb més del 14% iamb 15 representants.

El sindicat agrari es va imposar en les quatre provínciesen una jornada que va enregistrar la participació mitja del57,7%. Tot i això a Barcelona iGirona la xifra va superar el60%, segons dades de la Conselleria d'Agricultura amb el100% dels vots escrutats.

Isidre-ASAJA i la coalició Agrícola, Ramadera i Forestal,van aconseguir el 9,83 i 1*11,47% dels vots, respectivament.

La participació de vot a la vila va ser una de les millors delprincipat amb un 86%, superant de 29 punts la mitjacatalana del 57,6%.

Pagesos a Argentona, JoanGrau, un cop fets públics elsresultats, va expressar la sevasatisfacció tant per l'alt volumde participació en els comiciscom per l'èxit d'Unió.

La diada electoral es vacaracteritzar per la normalitat ila participació molt més superior a la que es va enregistrar enles darreres eleccions celebrades ara fa 16 anys al campcatalà. En aquella ocasió, només van votar un 22%, perquèel sindicat Unió de Pagesos vaboicotejar les eleccions a lesCambres Agràries locals perconsiderar-les antidemocràtiques. En termes generals, leseleccions a Catalunya van seguir la mateixa tònica que aArgentona. Unió de Pagesosva dominar aclaparadoramenten totes les quatre circumscrip-

El sindicat agrari Unió dePagesos va obtenir a Argentonauna majoria clara en les eleccions a les Cambres Agràries.Unió va aconseguir 48 vots deles 61 persones que van anar avotar, el que es tradueix en un78,6%. Pel que fa als altres dossindicats que també es van presentar en els comicis agraris,l'Institut Català de Sant Isidre-ASAJA va obtenir 6 vots deltotal, és a dir el 9,83%, i lacoalició Agrícola, Ramadera iForestal va obtenir I'l 1,47%,que es tradueix en 7 vots.

Pel que fa a la participació,Argentona va superar la mitjade larestadeCatalunyaen aproximadament 29 punts, ja quementre a la vila hi va haver uníndex del 86%, a la resta deCatalunya es va enregistrar un

57,6%. El delegat d'Unió de

El sindicat agrari Unió de Pagesos va imposar-se ambclaredat, a Argentona, obtenint el 78,6% dels vots en lesprimeres eleccions de les Cambres Agràries democràtiquesa Catalunya, que es van celebrar el passat 27 de novembre.

Els altres dos sindicats agraris, l'Institut Català de Sant

Unió de Pagesos obté la majoriade vots a Argentona en les eleccions

a les Cambres Agràries

14 Cap de Creus - desembre 1994

Dr. Samsó, 6Tel. 797 16 54

Diaris i revistes de tota mena

Argentona

Escola de Mecanografia

RUIZPapereria

GRANADOS AUTOMÒBILS, S.L.Sant Jaume, 59 08310 Argentona • Tel. (93) 797 19 61 - 756 07 93

AGÈRE

SE HACEN MASAJES REDUCTORES

n López

TERAPEUTAPOLARIDAD

XO

San Juan Bosco, 84Tel. 791 80 950830

D'altra banda, el fins aleshores regidor d'Esports i Cultura, Raimon Català, va declarar que no tenia coneixementde la petició d'aquest grup perfer la festa al polisportiu, encas de pluja, i que en cap moment es va fer cap descortesiaintencionada envers la diputada d'ERC Pilar Rahola, fet quesegons va dir, el propi Catalàno ha de ser utilitzat com acrítica per un altre partit.

gidora d'Ensenyament, MontseBrugal, de cedir els patis del'escola per celebrar la festa, ila de l'aleshores regidor d'Esports i Cultura, Raimon Català, de cedir el poliesportiu.

Després del comunicatd'ERC, els regidors mencionats van donar la seva resposta. Per una banda, la regidorad'Ensenyament va dir que ladecisió de deixar o no els patisde l'escola Bernat de Riudemeiano la pren l'Ajuntament sinóque ve de mans de la Generali

tat.

el dia de la Hispanitat es va celebrar amb tres dies de retarddegut a la forta pluja que va caure la nit de 1*11 d'octubre.

Per tot això dies més tard la secció local d'ERC va ferpúblic un comunicat on criticava durament al govern

municipal.

brar amb la presència de ladiputada al Congrés PilarRahola, així com de caps dellista de la comarca.

Cinc dies després de la celebració de la botifarrada contra el dia de la Hispanitat perpart d'Esquerra Republicana deCatalunya, la secció locald'aquest partit va fer públic uncomunicat on feia referènciaals impediments que va rebrede l'Ajuntament pel que fa allloc de celebració de la mateixa. En aquest comunicat esmenciona la negativa de la re-

La botifarrada, després desuspendre's a causa de la plujaque va caure el dimarts dia 11d'octubre al vespre, es va celebrar el divendres següent. Elgrup d'Esquerra havia demanat permís per celebrar l'acteen els patis de l'escola, 0 en casde pluja en el poliesportiu municipal. Però finalment es vacelebrar davant de l'escola Bernat de Riudemeia ja que la Generalitat no els va donar permísper fer-ho als patis de l'escolani l'Ajuntament al poliesportiu.

La botifarrada es va cele

L'acte reivindicatiu contra el dia de la Hispanitat vafinalitzar amb un cert malestar entre els organitzadors i el

govern municipal d'Argentona. D'una banda, per la negativa de celebrar l'acte a l'escola 0 al poliesportiu d'Argentona

i, per l'altra, per no rebre la diputada al Congrés PilarRahola, que va ser present a la botifarrada. L'acte contra

Una botifarradade nou amb polèmica

Cap de Creus - desembre 1994 15

En aquest número no hi apareix ta coLlaboraciÓ Úe AA, i ICper no haver arribat ai tancament 4e l'edició^

provisional a Argentona, ihaurem aconseguit que totsels nostres nois i noies puguin fer els seus estudis alpropi poble.

I no s'acaba aquí, encompliment dels acords verbals que havíem arribat jafa temps amb els promotorsde la urbanització de SantSebastià, les obres de sòlpúblic es faran a cost zeroen la zona de l'habitatgesocial i a més s'aconsegueixuna nau industrial per lesnecessitats de l'Ajuntament.I com aquell qui res, aconseguim la urbanització dela plaça del cementiri quepodria estar enllestida capel juny de 1995, complint elnostre compromís electoralamb els veïns del sector, enel sentit de no acabar elmandat municipal sensehaver arranjat aquell indret.

De tota manera, us confirmem que no s'acaba lafeina, estem en condicionsde preparar una altra sucosacarta als reis per aquest any1995, i podem afirmar quetornarem a ser molt bonsminyons i treballarem moltper aconseguir l'Argentonaque volem per a tots elsnostres convilatans.

Argentona, 30 de novembre de 1994.

Grup Municipal Socialista

(PSC)

Sembla que era ahir i jahi som, altre cop s'acostaNadal, Cap d'Any i els Reis.

L'any passat, quan vanpassar els Reis d'Orient, ensafegírem a la tradició popular i vam escriure una llargacarta als Reis, ara cal veuresi hem estat prou bons minyons i les nostres esperances s'han acomplert.

Demanàvem l'Àrea

Bàsica de Salut. L'inici deles obres ens l'ha asseguratel Conseller Xavier Triasper aquest 1995, refermantel compromís que va ferpúblic per resposta escrita auna pregunta del nostre diputat Josep Clofent, l'anypassat al Parlament.

També volíem els terrenys de l'Institut de Secundària, hem de dir que a faltade quadrar el dia exacte ambl'agenda del ministre JosepBorrell, els tràmits estancomplerts i serà el propiministre qui vindrà a fer-nos el lliurament dels ter

renys.És més, d'aquí a pocs

dies hem de mantenir unaentrevista amb la DelegadaTerritorial d'Ensenyament,la Sra. Mercè Tarradellas,per aclarir quines són lescondicions que precisem iquina ha de ser la participació de l'Ajuntament per iniciar les obres de l'Institutd'Ensenyament Secundari

Aviat passaran els Reis...extralimitat en la utilització deles seves partides pressupostàries, per tant, que mai haviaparlat d'altres versions. El Pleva acordar crear una Comissióque investigués els comptes pertal que se'n conegués l'abast.

Des de no fa massa diess'utilitzen els vestidors nousdel Camp de Futbol d'Argentona, unes obres que representen una important millora enles infrastructures esportives ien el patrimoni de la nostravila, a l'igual que l'Avingudadels Països Catalans. Tenim latitularitat dels terrenys destinats al nou cementiri municipal, ja han començat les obresd'urbanització del Turó de SantSebastià, d'on ja n'hem fet lacessió dels terrenys del CAP(Centre d'Assistència Primària), i un altre llarg etcètera depetites i grans coses que es vanfent dia a dia.

Estem treballant en la confecció del Pressupost per l'any1995, que es mourà en el capítol d'ingressos en una mateixalínia que el de l'any 1994, si béper una part no incrementemels impostos pensem poder tenir més entrades en l'impost deplus-vàlues, en el d'edificacions i en el de llicències d'activitats. Quant a la despesa ensom conscients que bona partdel pressupost se l'endú la despesa fixa, personal, seguretatsocial, manteniment, etc. Totl'Equip de Govern està treballant per definir i concretar lesnoves realitzacions i inversions pel nou exercici 1995.

Bones Festes de Nadal i

Feliç 1995!

Grup Municipalde Convergència i Unió

(CiU)

Estem a les portes del nouany, l'any 1995, un any que vemarcat per unes eleccionsmunicipals i que comportaràuna gran intensitat en el mónde la política, possiblement nopel que es faci o es digui deportes endins, sinó pel que esfaci o es digui de cara al carrer,un fet, cent versions, milinterpretacions... ja començala pre-campanya.

L'alcalde en Joaquim Ca-sabella ha cessat al regidor deCultura, Esports i president delPatronat del Museu del Càntir,Sr. Raimon Català, i ho ha fetperquè li ha perdut totalment laconfiança per les seves reiterades actituds insolidàries versl'Equip de Govern en la gestiódel pressupost de les seves re-gidories i Patronat.

El Sr. Raimon Català coneixia ja des de primers d'anyl'estat de les seves partides pressupostàries, les coneixia perquè ja vam començar l'exercici1994 amb la inclusió de diverses factures que no van tenircabuda en les partides de l'any1993 i que van ser reconegudes en un Ple, a principis d'any,en el qual ell hi era present, pertant, no era un tema desconegut i que hagués sortit passatl'estiu, ja feia temps que anavai en reiterades ocasions tantper part política com dels serveis d'intervenció i tresoreriadel departament d'Hisenda seli havia recordat, com també seli havia exigit la liquidació delscomptes de la piscina i diferents lliuraments a compte quese li havien fet.

En el Ple Ordinari del dia11 d'aquest mes de novembrel'alcalde Casabella va aclarir atot el Consistori que l'Equip deGovern sempre havia manifestat que aquest regidor s'havia

CONVERGÈNCIAI UNIÓ

Pre-campanya, cessament,

feina feta i pressupost f95

*-Grüpiviunicipai^!

16 Cap de Creus - desembre 1994

nyalar que l'objectiu bàsicd'aquesta nova oficina d'atenció al consumidor era recollirles queixes o consultes delsconsumidors argentonins.

Amb la bústia s'hi afegeixla Unitat Mòbil d'Informacióal Consumidor que s'instal.larà,un divendres cada dos mesos, ala plaça de Vendre d'Argentona. La mòbil servirà per aatendre les possibles reclamacions, consultes 0 aclarimentsque qualsevol consumidor pugui tenir.

Marcel Lladó també va dir,fent referència al comerç, queel govern municipal està estudiant la possibilitat de fer unnou mercat municipal a la població. Lladó va dir però, queabans de prendre una decisiódefinitiva sobre aquesta qüestió s'haurà de parlar amb elscomerciants de la vila.

El passat dimecres 26 d'octubre es va inaugurar a l'Ajuntament d'Argentona la bústia alconsumidor. En la inauguracióvan ser-hi presents el regidorde Comerç de l'Ajuntamentd'Argentona, Marcel Lladó,l'alcalde, Joaquim Casabella,el diputat de l'Àrea de Sanitat

de la Diputació de Barcelona,Joan Carles Mas i Bassa, i Pilar Córdoba, cap de serveis del'Àrea de Salut Pública i Consum. Aquest servei, instal·lat ales oficines de l'Ajuntament, alcarrer Ramon Par, 1, arribadesprés del conveni que va signar el consistori argentoní, laDiputació de Barcelona i elServei d'Atenció i Assessorament en matèria de consum. Elprograma es va iniciar l'anypassat i s'hi van adherir unatrentena d'ajuntaments, entreells Argentona. Marcel Lladó,regidor de Comerç, va asse

Aquest servei permetrà donar resposta a les sol·licitudsdels consumidors argentonins, així com rebre informació i

assessorament personal.

S'inaugura labústiaal consumidor

No han vist els senyors de CiUi PSC-PSOE que intentant solucionar el problema d'amagatde tothom ha resultat pitjor?Són conscients els nostres mandataris que aquesta desviaciócomptable és molt important iafecta al proper exercici municipal? I quan ha esclatat el problema per filtracions, que ambtota seguretat provenen delmateix Equip de Govern, perquin motiu acusen als funcionaris municipals?

A la Comissió d'Investigació hauran d'explicar-nos moltbé la resta de l'Equip de Govern i, molt especialment, laregidoria d'Hisenda i l'Alcaldia la causa que s'hagi actuattan lentament quan hi haviaprecedents. I si no estan directament implicats han estat unsnegligents. L'Equip de Governhauria de ser el suficientmentresponsable per assumir aquesterror com a seu. No poden basar-se en la confiança per justificar que el cúmul d'irregularitats sigui tan significatiu. Onhi ha el control del Sr. regidord'Hisenda del compliment correcte del pressupost? On hi hala transparència i la gestió política conjunta, que s'ha de suposar han d'existir en unesComissions de Govern, que sónel pilar bàsic d'un funcionament municipal correcte?

Ara esperarem els dictàmens de la Comissió d'Investigació, però a ERC creiem raonable una pregunta que tothomes pot fer: Es tracta d'un casaïllat o n'hi ha d'altres? Peraquest motiu el nostre grup vademanar que dita Comissió nose centrés només en les regido-ries del Sr. Català. Ara que hiestem ficats podem mirar-hotot... No està de més.

Grup Municipal d'EsquerraRepublicana de Catalunya

(ERC)

Ens permetem aquesta llicència literària per definir l'assumpte que ha dominat i, suposem, dominarà l'actualitatmunicipal: la destitució per partdel batlle d'un dels regidors dela coalició CiU - PSC-PSOEque ens governa (?!), el president local d'UDC, Sr. RaimonCatalà, que portava les regido-ries d'Esports i Cultura i el Patronat del Museu del Càntir.

Amb aquesta destituciópodem constatar varis fets. Elprimer és que el Sr. RaimonCatalà ha gestionat el pressupost de les seves àrees d'unamanera nefasta. És comprensi

ble passar-se una mica, però detants diners és difícil trobar-hiexplicació. Quant a les altresquantitats a justificar ERC esperarà a la Comissió d'Investigació per definir-se, escoltant-si és possible- a l'Equip deGovern i al seu antic component. Això es deu al creuamentd'acusacions entre ambduesparts. El Sr. Raimon Català haacusat al Sr. Casabella, alcaldede la vila, d'irregularitats diverses i d'ordir, juntament ambel Sr. Clofent -lr. tinent d'alcalde i regidor del PSC-PSOE,una operació per eliminar-lo(políticament, s'entén). D'altrabanda, ERC pregaria al Sr.Raimon Català que justifiquifins a l'última pesseta, sinó laseva credibilitat seria per anosaltres, nul·la.

El segon: la tardança ambquè s'ha actuat. Hem vist factures del mes de febrer i marçen el munt que no tenen partidaassignada, i fins el mes de novembre no s'han mogut. Hemvist un informe d'intervenciódel 15 de juliol avisant queexisteix aquest problema. Desde quan n'era conscient l'equipde govern? Per què afrontar-ho tan tard? Han valorat mésimportant donar una imatge quesolucionar un problema econòmic que afecta a tota la vila?

La conjura dels necis(versió Repicatruja per J.K. Ciupscpsoe)

Grups municipals^^

Cap de Creus - desembre 1994 17

CALENDARI FISCAL 1995

Impost sobre Vehiclesde Tracció Mecànica i Velomotors

Del 28-2 al 28-4

Impost sobre Béns Immobles(naturalesa urbana)

Del 7-4 al 9-6

Impost sobre Activitats EconòmiquesDel 8-9 al 10-11

Impost sobre Béns Immobles(naturalesa rústica)

Del 8-9 al 10-11

Altres tributsDel 7-4 al 9-6

MOSTRADE REQUADRE

Pel que fa a l'IAE i a l'Impost de Vehicles de Tracciómecànica, TVM, no s'augmentaran. D'altra banda, l'Impostde Béns Immobles, l·IBI, s'incrementarà en un 3,5 %. La pujad'aquest impost bé regulat perla llei de pressupostos de l'Es

tat.D'altra banda, aquest és el

calendari fiscal de l'any 1995.

Els impostos del 1995 noaugmentaran, segons va confirmar el regidor d'Hisenda, Esteve Català. Només s'incrementa un 47% la taxa d'escombraries, degut a la posada en marxa de la planta de tractament deresidus sòlids amb un 42% deltotal i la revisió dels preus del'empresa concessionària de larecollida de brossa, Focsa, ambun augment del 5%. Ambaquest increment s'han modificat els preus que ha de pagar elcontribuent.

Els impostosdel 1995no pujaran

L'IAE i el TVM no augmenten, TIBI ho falleument i la taxa d'escombraries s'incrementa un 47% per la posada en funcionament de

la incineradora.

na que podrà participar a través dels organismes dels consells assessors.

L'objectiu del ROM, unaampliació de l'existent ROFReglament Orgànic Funcional,que fixa l'Estat als ajuntaments,és la regulació del règimorganitzatiu i del funcionamentdels Òrgans Municipals, l'arti

culació dels drets i els deuresdels membres de la corporació, la dels drets d'informació i

participació ciutadana i la dedeterminats aspectes administratius i de procediment de l'organització municipal. L'aplicació d'aquest reglament i laseva interpretació la té en últim terme el Ple municipal. Encas de dubte 0 discrepànciesserà la junta de portaveus laque coneixerà la qüestió en

primera instància i si no hi haacord unànime serà el Ple quila resoldrà.

Conjuntament als òrgansde govern (l'alcalde, el Plemunicipal, la Comissió deGovern, els tinents d'alcalde iels consellers delegats), tambéen aquest reglament quedenreflectits els òrgans complementaris com la comissió informativa, la comissió especial de comptes, els grups municipals, els portaveus i la juntade portaveus. També el ROMpodrà crear òrgans de gestiómunicipal i comissions assessores 0 d'estudi, sectorials i

territorials de participació ciutadana.

Després de molts anys, finalment en el decurs d'un PleExtraordinari es va aprovar perunanimitat el Reglament Orgànic Municipal. La comissió queva redactar el ROM es va reunirreiteradament per tal d'arribar aun acord entre tots els grupspolítics.

Un dels punts que es vaclarificar en les reunions feiareferència a les comissions informatives; segons l'acord assolit aquestes comissions quela llei obliga a crear, com ara lad'Hisenda, estaran només formades per regidors, però en d'altres àrees on no és obligatoricrear comissions informativeses crearan organismes de caràcter consultiu, com ara consells assessors, on hi podranparticipar representants degrups que no siguin regidors.

Un dels principals entrebancs que hi va haver abans detancar definitivament la redacció del ROM va ser la qüestiósobre el nombre de regidorsnecessaris per sol·licitar la convocatòria d'un Ple Extraordinari. Un cop aprovat el reglamentun dels més satisfets de la sevaelaboració va ser el presidentde la comissió, Josep Clofent.

Clofent va dir que amb el ROMes complia un dels punts prin

cipals del pacte entre CiU i PSC.El ROM servirà per marcar

les vies de participació i ampliació a tots els representantspolítics, entre ells l'oposició enel funcionament municipal, a

més de la participació ciutada

EI Reglament Orgànic Municipal servirà per a ampliari donar més participació tant als grups polítics com alspropis ciutadans.

L'Ajuntamentposaen funcionamentel ROM

18 Cap de Creus - desembre 1994

En ToreskiAquest any l'emissora Ràdio Barcelona compleix 75

anys, motiu pel qual els diaris del 13 de novembre donen elsnoms d'una sèrie de senyors que d'una manera o altra, permèrits, per protocol o per conveniències, han estat vinculatsamb l'emissora. Molt bé... però... els qui visquérem l'alegriadel seu naixement, de la primera en tot l'Estat espanyol,trobàrem a faltar un nom, el de qui fou la figura més rellevant,em refereixo a en Jaume Torres, conegut popularment perToreski. En Toreski, un català nascut a Barcelona que atretpel desconegut, àvid de conèixer món, amant d'aventures,recorregué les seves cinc parts, passant mil peripècies i fentuna continuada anècdota de la seva vida, fins que a la fi talcom diu l'adagi "Roda el món i torna al born". Tampoc ells'escapà d'aquesta predicció. Repatriat ja a la seva gran ciutat,el dia 24 de setembre ingressà a Ràdio Barcelona.

Jo he suposat que, havent conegut tants països i tantsllenguatges, molts trobarien dificultat per pronunciar la "rr"de Torres i dirien Sr. Tores i aquest amb el bon sentit d'humorhi afegí el "ki" i així quedà el nom més artístic i popularmentes convertí en Toreski. Gràcies a les seves facultats deventríloc creà un noi eixerit i a l'ensems entremaliat que esdirà Miliu, que sempre més tindrà vuit anys i que el farà servird'excel.lent arma de treball; serà el portaveu de les necessitatsde Barcelona, qui amb les seves intervencions còmiques,però oportunes, a voltes punyents, impulsà totes les obres debeneficència... Mai una súplica quedà desatesa, les joguines,flassades, aparells de ràdio, d'ortopèdia, que havia repartit,les llàgrimes que havia eixugat i l'alegria que havia transmèsen els asils i altres llocs benèfics no es poden comptar. Elsdiumenges a la tarda, després de les seves àrdues hores delocutori, visitava els asils on distreia i alegrava els allíhospitalitzats. En entrar, just al taulell de la porta ja s'escoltaven les veus infantils de "Toreski! Toreski!" Voleu millorpaga? contestava ell si algú li feia comentari del seu esforç.

Aquest seu lliurament total i altruista fou reconegutpel govern de la República que el condecorà amb la GranGreu de Beneficència i la rebé solemnement de mans delpresident de la Generalitat Lluís Companys, també la CreuRoja Espanyola li concedí la Creu de Plata de la Classe.

Mentre en Miliu amb els seus disbarats dialècticsdonava peu a les lliçons de català del mestre Artur Balot, enToreski a més de saber fer riure o plorar feia sentir a tothomqui l'escoltava els patiments i les inquietuds de la gent humili necessitada. Fou per això que una comissió de subscriptorsde Ràdio Barcelona lliuraren a la Ràdio un document, signatper 1.450 socis, demanant que es perpetués aquesta obrad'assistència social i s'obrí una recapta per tal de recollir elnecessari per esculpir amb bronze la figura d'en Miliu, quepresidiria una font que es diria el seu nom. L'escultor ÀngelTarrar l'aconseguí magistralment i fou exposada a l'entradade Ràdio Barcelona, que era al carrer de Casp, junt al teatreTívoli. Aquesta escultura fou transmesa a Madrid per tal defigurar a l'exposició de primavera de 1936. Malauradamentvingué la guerra i d'aquesta apreciada escultura ja no se'nparlà. La fongueren per fer-ne armament? Tot és possible, peraquest motiu es despullaven els campanars de les sevescampanes.

La matinada del 10 de maig de 1937 moria en Toreskia Sarrià. El seu cadàver s'exposà a la Casa de la Vila i forenmilers els ciutadans que desfilaren davant d'ell. A la presidència del dol, a més de les autoritats de rigor, entre altres hifiguraven els cantants Marc Redondo, Tino Folgar, JaumePlanas qui amb la seva orquestra de discs vivents eral'orquestració popular... obria la comitiva la guàrdia urbanavestida de gala.

Es comprèn ara perquè el nom de Toreski brillava perla seva absència?

Nota: El dimarts dia 22 de novembre vaig anar a RàdioBarcelona per tal d'indagar sobre la Font d'en Miliu. Amb elsqui vaig parlar, molt amables, per cert, ningú en sabia res.

Ferran Catà

ven a terme els robatoris. Amés, en tots els casos s'havienapoderat de material informàtic de gran valor en comparació amb les escasses quantitatsde diners.

En algunes ocasions, la visita, es va repetir diverses ve

gades amb pocs dies de diferència. En els darrers 6 mesosel grup havia realitzat 28 robatoris en diversos establiments idomicilis d'Argentona, Dosrius

1La Roca del Vallès.Els darrers treballs de la

banda es van produir el passat14 d'octubre a la botigad'Argentona Hobby Zoo, on esvan apoderar d'una serp pitó de2metres i mig de llarg.

La Guàrdia Civil, desprésde fer diverses detencions, vatrobar material informàtic, diversos aparells electrònics i laserp pitó que es va tornar al seupropietari.

Els sis joves detinguts, entre ells dos menors, van passar

a disposició del jutjat núm. 2de Mataró.

El passat 4 de novembre lapolicia judicial de la GuàrdiaCivil de Mataró, amb col-laboració de la d'Argentona,va detenir una banda de delinqüents que es dedicaven a robar a diversos establiments iempreses de les comarques delMaresme i Vallès Oriental.

Els detinguts van ser CarlosA.C., de 20 anys, d'Argentona,Juan Pedró G.R., de 20 anys,Isidoro P.S., de 16 anys,Francisco Javier T.F., de 21anys, Susana M.C., de 19 anys,i Juan Manuel F.D., de 26 anys,tots ells de Mataró.

Segons la Guàrdia Civil, elcap de la banda era FranciscoJavier T.F., expert en electrònica, la feina del qual era desconnectar les alarmes.

Des de mitjan abril la Guàrdia Civil d'Argentona va observar un creixement desorbitat en el nombre de denúnciesper robatoris. Les investigacions van detectar denominadorscomuns. El grup inutilitzava elsistema d'alarma de les empreses i les vivendes on es porta

El grup delinqüent estava format per 6 persones, unad'elles veí d'Argentona. Els detinguts van fer ens els darrers

mesos un total de 28 robatoris, alguns dels quals a la nostravila.

La Guàrdia Civildeté una bandaque es dedicava arobar pel Maresmei Vallès Oriental

^Mirant knr^ra knsk rancúnia^

Cap de Creus - desembre 1994 19

Tel. 756 08 25ARGENTONA

TOT TIPUSD'ASSEGURANCESA PERSONES^FAMÍLIES,COMERÇ,INDÚSTRIA,ETC

ESTEVECATALÀ

ASSEGURANCES

Pel que fa referència als naixements, foren 12.641 infantsque arribaren en aquest món ala ciutat de Barcelona, mentreque morien 15.633 persones,cosa que confirma que ens trobem, especialment a Catalunya,en una situació de recessió demogràfica.

J.A.M. - LI. V.

Sant Narcís, 1Tel. 756 00 40

08310 ARGENTONA

ManicuraUngles de porcellana

PedicuraDepilacions

Tractamentsanticel.lulítics

LLESATERESA

VILA

te, segons el Codi Penal.Quan el Jutge de Pau tingui

notícia que s'ha comès algunad'aquestes faltes, haurà de convocar judici verbal de faltes. La"notícia" pot arribar per coneixement propi 0 atestat judicial;per denúncia 0 per querella presentada per la part ofesa.

En un proper butlletí us parlarem de què és una querella;així, quan sentiu parlar que elFiscal General de l'Estat ha interposat una querella criminalcontra alguna persona, habitualment molt coneguda, com haestat el cas recent de la querellainterposada contra el Sr. MarioConde, sabrem quelcom mésdel que això significa.

Va d'estadístiquesDurant l'any 1993, a

Barcelona, es van enregistrar2.196 matrimonis civils i 2.274divorcis. D'aquestes dades, deixant al marge els matrimoniscanònics, es desprèn que hi vanhaver més dissolucions de matrimonis que de nous celebrats.

ARGENTONAUrbanització Les GinesteresTelèfon 797 02 55

99"LES GINESTERES

mjimBAR • RESTAURANT

Actuació del Jutjat dePau en les faltesd'ordre públic

En respondre aquesta consulta s'ha de distingir entreaquells actes que afecten l'ordre públic d'una població, lapersecució i sanció dels qualscorrespon a les autoritats governatives municipals i aquelles que concretament preveuel Codi Penal i que sí són competència de la Justícia, com són,a tall d'exemple: proferir blasfèmies que produeixin un escàndol públic lleu, pertorbard'una manera lleu un acte religiós, ofendre lleument la moral, els bons costums 0 la decència pública amb l'exhibiciód'estampes 0 gravats 0 amb unaaltra mena d'actes (si no fossinlleus sinó greus es tractaria dedelicte), disparar armes de foco llançar coets o petards queprodueixin alarma operill, causar pertorbació o escàndol ambla seva embriaguesa, faltar elrespecte i consideració degudaa l'autoritat o als seus agents,ocultar el seu veritable nom 0domicili a l'autoritat 0 funcionari públic que els ho preguntésper raó del seu càrrec, etcètera.

Per tant, en el cas d'una disputa al carrer, per exemple, ésl'autoritat governativa la que hiha de posar ordre. La intervenció del Jutge de Pau s'ha dedelimitar als fets que puguinarribar a constituir falta o delic-

Drets de les parellesno casades

En relació a algunes consultes formulades, voldríemtranscriure una nota periodística publicada recentment en undiari de difusió nacional:

" Ana y Carlos no estan casa-dos, però se consideran a todoslos efectos una familia: tienenun hijo de dos anos y medio y un"proyecto de vida en común"."Que haya un papel 0 no, nocambia las cosas", dice Ana. Sinembargo, ni a la hora de heredarlos bienes de su pareja, ni desubrogar el alquiler de su vivien-da 0 de acceder a una pensión deviudedad, por ejemplo, tienenellos los mismos derechos que siexistiera ese papel.

Ambos de 27 anos, convi-ven desde hace tres y nunca

pensaron en casarse.Ellos, como muchas otras

parejas que no se han unidoante el altar 0 el Juez, consideran esencial que la ley acabecon esta discriminación."

Certament, la llei no emparala situació de convivència de fetd'una parella que no ha contretmatrimoni, per la qual cosa i finsque no es reguli aquesta situació,a efectes de pensions, herències,etc, l'única via per tal que capmembre de la parella quedi algun dia desemparat és que formalitzin la seva situació davantdels altars o del Jutge.

?Jutjat de Paí

20 Cap de Creus - desembre 1994

Busques un localamb la teca

per festes privades,celebracions i

acomiadaments?

Nosaltres el tenimamb la intimitat que vols.

VINE i informa^te'n

Treus ajustats/

PLAÇA DE VENDRE, 1 BISTEL. 797 03 6308310 ARGENTONA

EL PETIT REBOSTOn hi trobareude tot i força...Amb qualitat i bé de preu,

com sempre.

Obert tots els matinsi les tardes de dimecres a divendres.

\

Avga. Puig i Cadafalch, 5Gral. Llauder, 16 baixTel. 797 19 53Tel. 756 09 26

08310 ARGENTONA

CRISTALLERIESARGENTONA

Vidres plans - Vidres aïllantsMiralls sales de bany i decoratius

dustrial Cros, 215 94 - 757 94 87 - 757 96 78or automàtic)59

08310 ARGENTONA

|Reg. en D.G.S. 10.63543]

NIF.A-58/336496

ESCORXADOR D'AVIRAMMAGATZEM D'OUS

a terme noves iniciatives conjuntes, com la posada en marxa del carnet del Museu MésGran de Catalunya, un estudi deserveis al públic, una agendad'activitats, etc.

Aquesta exposició es vainaugurar inicialment aBarcelona el dia 18 de maig de1993, coincidint amb el dia internacional dels museus, id'aleshores ençà ha estat presentada a diverses localitats deCatalunya i continuarà itinerantdurant tot l'any 1995.

del Càntir, Raimon Català.Ambdós van expressar la sevavoluntat de continuar col·laborant amb les activitats de

la Comissió de Cooperació deMuseus Locals per tal de millorar la situació del nostre patrimoni cultural, una de les bases de la nostra identitat nacional.

Aquesta mostra és una iniciativa de la Comissió de Cooperació de Museus Locals, amb

el suport de la Diputació deBarcelona i la Generalitat deCatalunya. Aquesta Comissiócoordina algunes actuacionsdels seus museus i està portant

leccions i serveis de cadascundels museus, unes vitrines ons'exposen peces originals detots els museus representats i la

projecció de diapositives de lessales dels museus. Entre lespeces exposades hi havia einesi estris d'època neolítica d'en

tre els anys 3400 i 2360 abansde Crist, atuells i vasos ibèrics,grecs i romans, passant per objectes de pell adobada, fins unjoc de pistoles de duel.

L'acte inaugural va ser eldivendres 30 de setembre alvespre, a càrrec de l'alcalde dela vila, Joaquim Casabella, i del'aleshores president del Museu

L'exposició té com a principal objectiu donar a conèixeral públic la diversitat, vitalitati els rics fons patrimonials dedivuit museus locals deCatalunya, sovint poc coneguts, però amb importants col-leccions i una gran activitatcultural. Entre els museus representats hi ha, entre altres, elsd'Igualada, Martorell, Manresa,Mataró, Badalona, Granollers,Sabadell, Terrassa i Vilafranca,a més del Museu del Càntird'Argentona.

L'exposició consta de 36plafons que expliquen les principals característiques, col-

L'exposició "El Museu més grande Catalunya" a ArgentonaEl passat mes d'octubre es va presentar a la Casa de Catalunya", que explica la dinàmica de divuit museus locals

Cultura la mostra itinerant "El Museu més gran de de Catalunya.

Cap de Creus - desembre 1994 21

Passatge Molí, 20Tel. 797 23 21ARGENTONA

Ronda Francesc Macià, 5Tel. 798 35 05MATARÓ

LLUÏS SERRA

ELECTRICITAT - AIGUA - GAS -CALEFACCIÓ

peix on els sembli. I que enaquestes botigues podran tallarcarn de "bens, cabres i altres" ivendre peix, a canvi de pagar alrei 2 sous cada Nadal.

Tot era qüestió de decidirqui es quedava amb els monopolis, a qui haurien de pagar lacarn i el peix els habitants deVilassar, Argentona i Cabrera,als antics feudals o als nousjurats de les universitats.

És a dir preus, productes,

quantitat i qualitat controlats,fos qui fos qui "tallés el baca

llà".

Ma. AssumpcióZapata Buxens

Segons aquestes cartes, elfeudal té dret a enderrocar i fercremar les carnisseries i peixateries que els particulars havieninstal·lat en els dits castells.

I un cop enderrocades, elsnobles tenen dret de propietatsobre les noves que s'estableixin, mitjançant contractes, mentre que cap particular podràvendre aquests productes.

Els homes de les universitats pretenen el seu dret de possessió sobre les botigues, i a talefecte aporten documents mésrecents (1536) segons els qualspoden construir a les seves parròquies "taules i botigues ambcasa i terra" per vendre carn i

tor; tots ells testimonis deVilassar i d'Argentona, davantels quals fou llegit.

Es tracta de la còpia (inacabada) d'una causa judicial entreels nobles Miquel i FrancescDesbosch i de Sant Vicenç, pare

i fill, propietaris i residents alscastells de Vilassar i de Burriac(anomenat llavors de SantVicenç) per una banda, i elssíndics o representants de lesuniversitats (futurs municipis)d'Argentona, Vilassar i Cabrera, per altra.

Un de tants plets en el queels nobles intenten recuperarels seus drets feudals.

Aquesta vegada es tracta dediscutir sobre de qui ha de ser el

monopoli de distribució de lacarn i el peix en aquestes parròquies. Monopoli que dóna dreta ser l'únic que pugui vendreaquests productes, dir com s'hande tallar les peces de carn i

establir preus.Els nobles desenterren les

cartes que foren atorgades alseu antecessor Pere Desboscper la reina Maria el 1436 i el1452, lloctinent a Catalunyamentre el seu marit el rei Alfonsel Magnànim regnava i residia

a Nàpols.

e^ t^ttuJïíA-

y t^ifi^

(^, .mdl^dL t^ ftf^vàé

fúiuam seu. rtrtupt ^^t^^fA

X^*

nm

ti Vi

Ctu

tc^u

td

Ha^

u

pe

Hm^^ i

CU^At

A

JlíHfUóMoltes vegades hem repetit

que l'Arxiu no ha de ser nomésun lloc on es guarden documents; i que un cop endreçat isalvat el seu fons, ha d'esdevenir un organisme viu en el quetinguin lloc activitats, exposicions, estudis, investigacions i

difusió.La secció que avui encetem

comença amb la pretensió queserà fixa i oberta a qui vulguidifondre documents i petits estudis sobre el fons del nostrearxiu.

El recull de documentacióque conté un arxiu és un campsense llaurar amb unes possibilitats il·limitades. Cada lligall,carpeta, llibre d'actes o plànolguarda notícies i sorpreses del

passat.Comencem doncs amb ma

terial de la casa, quelcom especial tant per antic com per curi

ós.

LA CARN I EL PEIX.BOTIGUES DELSEGLE XVI

Fa temps, endreçant l'apartat que vam anomenar Documentació Antiga, composatbàsicament per la referent alcastell, ens aparegué un plectitulat: "Peixateries i carnisseries de Vilassar i Argentona",datat el 1577.

No cal dir que aquest encapçalament despertà en el seumoment la curiositat mai satisfeta, sobre els detalls que enspodria descobrir, i com és queapareixia entre els documentsdel castell.

Un cop salvats els obstacles de la lletra del segle XVI iel vocabulari i terminologiaenrevessats d'un document notarial escrit en llatí, us en fem

cinc cèntims.Encapçalen el document els

noms de Miquel Ferrer, AntoniRos, Antoni Negrell, Pere Batlle i Francesc Federic Font, pas-

L'Arxiu Històric Municipal22 Cap de Creus - desembre 1994

Governació subvenciona unapartida per la policiad'Argentona

El departament de Governació de la Generalitat deCatalunya ha donat una subvenció de 150.000 ptes. per lacompra de material informàtic, a la policia local d'Argentona.

Aquesta ajuda es contempla dins del projecte de formació, uniformitat i millora de les policies locals catalanes, quefa la Generalitat de Catalunya.

Recordem que l'últim consell de govern de la Generalitat va resoldre que el departament de Governació atorgués subvencions a una bona part dels ajuntaments catalans. Conjuntament amb la policia d'Argentona, també hanrebut subvenció la policia de Mataró, d'Alella, Arenys deMar, Caldes d'Estrac, Calella, Canet de Mar, Malgrat deMar, El Masnou, Pineda de Mar, Premià de Mar i Vilassarde Mar.

Càntir de vidre. Original del segle XVIII, museu del Castell de Peralada(Girona).

Presentació del nou càntirde vidre

D'entre els actes que se celebraran durant la festa deSant Julià, es troba la presentació del nou exemplar delcàntir de vidre que es fa cada 5 anys.

El càntir, original català del segle XVIII, es troba exposat en el museu del Castell de Peralada (Girona). Aquestmuseu és reconegut com el millor en l'especialitat de vidre.

El càntir, que tindrà un preu de 14.000 ptes., s'elaboraper primer cop a les Cristalleries Mataró i es posarà a lavenda l'any vinent, dins la festa major de Sant Domingo.

Tot i això dins la festa major d'hivern es posaran a lavenda uns tiquets de 7.000 ptes. a compte, per tal de ferla comanda del càntir.

c/ Gran, 12 - tel. 756 01 48 - ARGENTONA

AIGUA, GAS,ELECTRICITAT

VENDA DEMATERIALS

REPARACIONS

que en cap moment hapressionat per ser-ho.

Fent repàs de la sevaactivitat política, ÀngelGómez havia estat regidord'Urbanisme de l'Ajuntament d'Argentona entre elsanys 1979 i 1983 per la can-didatura Unitat Populard'Argentona, CUPA. Méstard, entre el 1983 i el 1987es va presentar per la candidatura Independent Progressista de la vila CIPA,que el va situar a l'oposiciódel govern municipal deJosep Maria Gallifa. A lesdarreres eleccions municipals va sortir elegit com acap de llista del seu partit,tot i que unes setmanesdesprés de celebrar-se elscomicis va dimitir del càrrec, en benefici de l'actualregidor Jordi Pinart.

El fins ara militant d'Esquerra Republicana deCatalunya Àngel Gómez vaanunciar a finals del mesd'octubre que deixava elpartit. Gómez, en unes declaracions a Ràdio Argentona, va explicar que deixava ERC degut a que trobadesafortunada la maneracom s'ha fet l'elecció de lacandidatura, ja que els militants i simpatitzants no s'hihan pogut veure representats. Després d'anunciar laseva dimissió com a militant, Àngel Gómez va anunciar que s'està estudiant lapossibilitat de presentar unacandidatura d'independents d'esquerra progressista. Tot i això, va assenyalar que no és segur que esfaci aquest partit ni que ellen sigui el cap de llista ja

Àngel Gómez deixala militància d'ERC

la visita del barri del Cros,Colom va manifestar que lavisita li va permetre conèixer les mancances del barricom és la falta de comunicació amb un autobús fix,també va dir que el veïnatde Sant Miquel del Cros estroba permanentment de-

sassistit per part de l'Ajuntament i que es troba llunygeogràficament i mental.

El secretari general d'Esquerra Republicana a Catalunya, Àngel Colom, va visitar diversos llocs de la nostra vila, entre ells l'autoviaArgentona-La Roca del Vallès i el veïnat del Cros. Durant la seva visita el capd'ERC va trobar positiva iinteressant la preocupacióde l'empresa constructora

de la B-40 per minvar l'impacte ecològic. Pel que fa a

Colom va visitar Argentona

Coses i>e laVil^t

Cap de Creus - desembre 1994 23

cions de Gaudí com la casaVicenç. De moment l'equipjaponès ja ha visitat Françai Itàlia. Després de l'estadaa l'Estat espanyol, on recorreran la península de nord asud, es dirigiran cap aPortugal, Anglaterra i Escòcia i més tard aniran cap alcentre d'Europa fins arribara conèixer tots els païsosque formen part del continent europeu. EuropeanHouses tindrà 600 planes,500 de les quals seran fotografies dels diferents habitacles europeus i les 100restants seran entrevistes'amb personalitats del mónarquitectònic de cada país.

El llibre, que es publicarà l'any 1996, serà editat enjaponès, tot i que hi ha lapossibilitat de fer-se traduccions fins i tot en català.

el creador del text.Els realitzadors del lli

bre hi han inclòs construc-

Cartell de presentació de l'obra.

El passat dissabte 5 de novembre, la Sala d'Argentona es vaomplirperveure la pre-estre-na de l'obra "Contes dels boscos deViena". L'obra, dirigida i protagonitzada per l'actor PepMunné, pertany aldramaturg alemanyOdòn Von Horbath.Teatre Urbà de Barcelona assajava l'obra a la Sala.

Conjuntamentamb Munné, participen a l'obra un total de 25 actors, entre ells Enric Arre-dondo, Teresa Co-nillé i Maria RosaSerra.

L'obra es va estrenar el 9 de novembre al TeatreCondal de Barcelona.

sentativa de la vida delscatalans, a l'igual que unade la Vall d'Aran i una d'Olot.La masia argentonina va servisitada el passat diumenge 13 de novembre per unequip de japonesos, entreells s'hi trobava un coordinador, dos fotògrafs, un representant de la fundació i

Una editorial japonesaestà elaborant un llibre titulat European Houses onvolen mostrar, a través defotografies de cases europees, la forma de vida delseuropeus. Entre les casess'hi troba la masia de CanCabanyes, que ha estat escollida com a casa repre

Can Cabanyes, ésanomenada casarepresentativa de la societatcatalana

assistir una cinquantena depersones, va comptar ambla presència del presidentdel Partit Popular aCatalunya, Aleix Vidal-Quadras. Durant la visita perArgentona, Vidal-Quadrasva qualificar de molt positiuel fet que s'inauguri un noulocal d'aquest partit ja queaixò és senyal que el PP alMaresme està creixent.

El passat 19 de novembre es va inaugurar la novaseu del Partit Popular aArgentona, ubicat al carrerGeneral Moragas. A la inauguració va ser-hi present elpresident del PP a la vila icap de llista per les properes municipals, Martí Riu,així com d'altres políticsd'aquest partit a la comar

ca.La inauguració, on hi van

La Sala acull l'obra"Contes dels Boscos de Viena"

S'inaugura la seu del PPa Argentona

Coses de la Vila

24 Cap de Creus - desembre 1994