g1.les formes del territori

LES VEUS DEL TERRITORI

Santiago Pérez HuertasGerard Carreras PortaAlba Guillén CapellBernat Ardèvol RibaltaJúlia Salvia SalviaGenís Plassa DomingoAlba Domínguez FerrerElisabeth Serra Santasusagna

LES FORMES DEL TERRITORI

Mònica Martinez MurilloLaura Millán RodriguezAlicia Mallarach PalosJoan Torrens SabatéJuan Carlos Merino VillanuevaLaura Sancho Ferrer

ELS PAISATGES DE LA PRODUCCIÓ

Iago Pineda de Ignacio-SimoBorja Gracia SimónPablo Benítez Jiménez-UgarteManuel Hazañas SaenzJulia Moreno Campos

01 FORMES DEL TERRITORI

ALBELDA // LA LLITERAPAISATGES EN LA FRANJA


ÍNDEX

· GEOLOGIA - Formació (Geomorfologia, Litologia) - Erosió (Clima, Forma) · AIGUA - Subterrànies - Pluja - El canal

· LA PELL - Conreu de secà - Conreu de regadiu - Vegetació autòctona

· FACTOR HUMÀ - Arquitectònic (Aljubs, Sies, Voltes, Sifó) - Paisatgístic (Feixes)

Les textures com a gestores de les transformacions [ Albelda, gener 2012]

3

ALUMNES/GRUP 1:

Alícia MallarachMònica MartínezJuan Carlos MerinoLaura MillánLaura SanchoJoan Torrens

FORMACIÓ, [GEOLOGIA]FORMACIÓ, [GEOLOGIA]

4

Mapa hipsomètric AragóSistema de información territorial de Aragón (SITAR)

6

GEOMORFOLOGIA

Unitats de relleu AragóSistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Mapa hipsogràfi c La LliteraSistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Des del punt de vista de la topografi a, Aragó està cons-tituït per dues grans unitats muntanyenques: Pirineus i Serralada Ibèrica, que formen els seus marges Nord i Sud, i una zona central, la vall de l’Ebre, amb les menors altituds i les topografi es més planes. La part aragone-sa dels Pirineus és la que arriba a les majors altures d’aquesta cadena muntanyosa, que a manera de gran ba-rrera allargada d’oest a est marca els límits amb França.

Tant el conjunt prepirinenc com el de la Serralada Ibèrica, estan compostos per diferents roques di-positades en els mars mesozoics, principalment ro-ques carbonatades (calcàries, dolomies, margues) amb algunes interrupcions de sedimentació conti-nental (argiles, gresos). Les empentes degudes a l’aproximació de les plaques ibèrica i europea va com-primir en diferents fases aquests sediments creant es-tructures de diversa complexitat segons les zones.

7

Mapa hipsogràfi c AragóSistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Panoràmica i Erosió Aljubfont: Juan Carlos Merino

Mapa geològic AragóSistema de información territorial de Aragón (SIAR)

8

LITOLOGIA

Tipus de sól AragóSistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Tipus de sól La LliteraSistema de información territorial de Aragón (SITAR)

La comarca de La Llitera s’estén damunt dues unitats morfològiques ben dife-renciades: al nord els darrers plegaments pirinencs disposats en alineacions de direcció nord-oest sud-est que formen les anomenades Serres Exteriors o Se-rres Marginals: com les serres de Volterol, Sant Quilis, Volteria i Sant Salvador i que estan constituïdes principalment pels plegaments dels materials calcaris mesozoics i de l’Eocè inferior amb afl oraments de guixos, margues o ofi tes del Triàsic. Al sud, la segona unitat morfològica està formada pels materials terciaris del Miocè i Oligocè continental més o menys ondulats i amb la presència d’un fort anticlinal format per guixos en el seu nucli, recoberts en concordança per les margues i gresos de la formació Peraltilla fortament inclinats cap el S-SO. Sobre aquests descansen els materials de la formació Sarinyena que confi gu-ren els relleus tabulars característics de la Depressió de l’Ebre i que es troben parcialment recoberts per dipòsits fl uvials quaternaris (terrasses i glacis) relacio-nats amb l’activitat dels rius Cinca i Noguera Ribagorçana o dels seus afl uents.

El terme estricte d’Albelda s’estén, al nord, damunt els guixos del nucli de l’anticlinal de Basbastre-Balaguer que forma l’anomenada Serra de les Ges-ses o de la Gessa. Aquests guixos són les darreres sedimentacions marines i van plegar-se al fi nal de l’Oligocè, però mantenen la seva base plana. Als punts més alts apareixen aplanats per una superfície erosiva i en algun punt encara es conserven dipòsits de graves fl uvials del Plioquaternari. Els processos erosius i de dissolució han donat lloc a petites valls (comes) i zones deprimi-des (pregons), així com a alguna modesta cavitat com el Forat de l’Altre Món, abans conegut com Forat de Pistoles, d’1m d’amplada i d’uns 32m de fondària.

9

Panoràmica i plec de gesfont: Joan Torrens Sabaté

EROSIÓ VENT, [GEOLOGIA] EROSIÓ VENT, [GEOLOGIA]

10

Mapa sismològic AragóSistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Mapa de falles AragóSistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Mapa de pendents AragóSistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Cap al sud, els guixos es troben recoberts per estrats oligocens de calcàries, gresos (arenites) i argiles de sedimentació continental i tots ells presenten una forta inclinació de fi ns 70º-80º, però progressivament van reduint-la fi ns arribar a l’horitzontalitat en uns 1,5km.

12

Erosió Aljub Llongfont: Juan Carlos Merino

Vista panoràmicafont: Juan Carlos Merino

EROSIÓ

Mapa d'erosió AragóSistema de información territorial de Aragón (SITAR)


Durant el Quaternari, l’activitat fl uvial dels rius, en el nostre cas de la Noguera Ribagorçana, s’ha vist marcada per l’alternança d’etapes d’incisió i de sedimentació, formant-se en aquest cas diferents nivells esglaonats de terrasses formades per graves. Les tres més altes es troben als plans o sassos que davallen des d’Alguaire cap a Almenar i fi ns el nivell més baix d’Alfarràs-Gimenells.

El riu Noguera passava llavors per terres del que avui és la part baixa de la Llitera, però entre la formació de la tercera i quarta terrassa va ésser capturat per un petit afl uent del Segre i canvià la seva trajectòria des de Coll de Foix, passant a desembocar fi nalment al Segre a una cota més alta. Des d’aquell moment l’activitat fl uvial a la nostra zona es va veure molt reduïda i el paisatge va ser modulat principalment per l’activitat dels barrancs de la Clamor i més a l’oest pel d’Olriols, els quals van formar un conjunt de glacis, com la formació de les Collades, constituïts per sedimentacions de sorres, argiles i graves amb inclusions de calcàries i guixos arrossegats de l’anticlinal.

13

Erosió camífont: Joan Torrens Sabaté

Erosió montanyafont: Laura Pons

Mapa temperatures mitjanes anuals AragóSistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Mapa de desertifi cació AragóSistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Mapa impermeabilitat AragóSistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Cap al sud, els guixos es troben recoberts per estrats oligocens de calcàries, gresos (arenites) i argiles de sedimentació continental i tots ells presenten una forta inclinació de fi ns 70º-80º, però progressivament van reduint-la fi ns arribar a l’horitzontalitat en uns 1,5km.

14

Posta de solafont: Joan Torrens Sabaté

Rosa del matífont: Joan Torrens Sabaté

CLIMA

Mapa d'erosió AragóSistema de información territorial de Aragón (SITAR)


En les parets verticals o fortament incli-nades de gres, a més, és possible trobar unes estructures de meteorització i ero-sió de roques silícies anomenades taffo-ni. Un taffoni és una depressió de forma semiesfèrica, un petit buit de dimensions centimètriques o decimètriques que so-len estar agrupats en conjunts. Els més petits es denominen alvèols, i solen tro-bar-se molt propers els uns als altres for-mant una estructura anomenada “bresca d’abelles”.S’originen en superfícies verticals de gresos desproveïdes de vegetació i ex-posades a un clima sec. En no haver aigua en abundància, la meteorització predominant és de tipus mecànic. Una vegada disgregada una petita quantitat de material es forma una petita concavi-tat. En aquest lloc es concentrarà i guar-darà l’aigua de pluja, i la meteorització serà allà més intensa, produint-se, a més processos com la crioclastia per efecte de les gelades. En algunes ocasions, quan hi ha abundants sals circulant en-tre els porus de la roca, a mesura que s’evapora l’aigua les sals precipiten en els buits o esquerdes de la superfície de la roca. La cristal•lització d’aquestes sals genera pressions importants que accele-ren la disgregació de la roca, i per tant el creixement del taffoni.

15

Ortofoto municipi AlbeldaSistema de información territorial de Aragón (SITAR)

Tafonis a la rocafont: Alícia Mallarach

16

FORMA

SUBTERRÀNEA, [AIGUA] SUBTERRÀNEA, [AIGUA]

18

SUBTERRÀNEA, [AIGUA]

L’aigua subterrània és l’aigua existent baix la super-fície del terreny. En concret, és aquella situada baix el nivell freàtic i que està saturant completament els porus i fi ssures del terreny. Aquesta aigua fl ueix a la superfície de forma natural a través de deus subterranis, cabals fl uvials, o be directament al mar. Pot també dirigir-se artifi cialment a pous, galeries i altres tipus de captacions. Es renova de manera constant per la Naturalesa, de manera de recàrrega. Aquesta recàrrega procedeix principal-ment de les precipitacions, però també pot produir-se a partir d’escorrentia superfi cial i cursos superfi cials d’aigua (sobretot en climes àrids), d’aqüífers pròxims o de retorns de certs usos.

L’aigua subterrània es desplaça molt lenta-ment pels aqüífers. La seva velocitat mitja normal pot variar entre decímetres a algunes centenes de metres al llarg de l’any; només en el cas d’aqüífers càrstics i roques molt fracturades poden existir conductes preferents, pels quals l’aigua pot circular a velocitats similars a la de les corrents superfi cials. wLa lentitud de moviment de l’aigua a través de la zona no saturada i saturada ajuda tant a la gestió com a l’aprofi tament de les aigües subterrànies i a la seva protecció. http://www.igme.es/internet/divulgacion_didactica/li-bro_aguas_sub/paginas_html_fi nal_espanol/pagina14/pagina14.html

http://www.igme.es/internet/divulgacion_didactica/libro_aguas_sub/paginas_html_fi nal_espanol/pagina14/pagina14.html

20

foto de Joan Torrens

foto de Joan Torrens

Un percentatge molt signifi catiu del que s’anomenen aigües superfi cials té l’origen en les aigües subterrànies. Aquestes pro-cedeixen de la recàrrega de les aigües de

pluja que, després d’un cert recorregut pels aqüífers, acaben en els rius o en la superfí-cie del terreny mitjançant zones de traspuï,

deus, fonts i descàrregues difuses.

Aquest és el cas de la font Les Piles situat a 3,4 quilòmetres d’Albelda. Jaciment natural

d’aigua que afl ora en plena estepa seca, en sòl de guix.

21

PLUJA, [AIGUA] PLUJA, [AIGUA]

22

PLUJA, [AIGUA]

L’erosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica). Normalment hi ha erosió pel transport de sediments a travès del vent, aigua o gel; a favor del pendent de sòls i altres ma-terials sota la força de la gravetat; o per organismes vius com són els animals excavadors,que s’anomena bioerosió.

És de caire mecànic i químic i té com a principals alteracions: la hidroclàstia (trencament per l’aigua per l’alternància humectació/dessecació ), l’impacte de les gotes que cauen al sòl, la reptació i la solifl uxió. El pendent reforça l’erosió hídrica. En el litoral cal tenir en compte les onades i els corrents marins.http://ca.wikipedia.org

foto de Laura Sancho

24

La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc d’orientació nord-sud, afl uent del Segre per la dreta.Neix a la capçalera de la vall de Barravés (Vall d’Aran), i desemboca al Segre al terme de Corbins (Segrià). Està embassat pels pantans d’Escales, de Canelles i de Santa Anna, els quals serveixen tant per a la producció d’energia hidroelèctrica com per a abastir d’aigua el canal de Pinyana i el de Catalunya i Aragó.Durant bona part dels 130 quilòmetres del seu recorregut coincideix amb la línia divisòria política entre Catalunya i Aragó.http://ca.wikipedia.org

http://jvferrandez.blogspot.com/2011/01/chiriveta-hace-una-semana.html

Albelda

Binefar

Tamarite de la Litera

riu E

bre

riu Noguera

pantàSanta Anna

25

CANAL, [AIGUA] CANAL, [AIGUA]

26

CANAL, [AIGUA]

L’obra del Canal d’Aragó i Catalunya és l’obra d’enginyeria que ha permès transformar una terra aspra en una realitat fructífera per a milers de persones. la construcció està esquitxada de molts retards i incompliments. Els habitants del territori, que abasta comarques de la província d’Osca i de Lleida, van haver esperar durant més d’un segle per veure acabada aquesta nova via per a l’aigua.

Les comarques de la Llitera, Baix Cinca, Noguera i Segrià són terres d’al · luvió en la seva major part, molt adequa-des per al cultiu tot i alguns Roldes salnitre, encara que el problema més greu és l’escassetat de pluges. La mitjana anual de dies amb precipitació és de 33 i aquestes no sempre es produeixen quan més es necessiten. Confederación Hidrográfi ca del Ebro

Antigament conegut com a Canal de Tamarit) és una obra hidràulica singular, tant per la pròpia magnitud de la in-fraestructura implicada com pel volum de terres irrigades: 95.000 ha. El propietari actual del Canal d’Aragó i Catalun-ya és la Confederació Hidrogràfi ca de l’Ebre, i la zona regable s’organitza a la Comunitat General de Regants, que al seu torn, agrupa 134 comunitats de regants.

El Canal d’Aragó i Catalunya (anEl seu recorregut comença a Olvena on recull aigua del riu Éssera des del pantà de Barasona (també anomenat de Joaquim Costa), i acaba desembocant al Segre a l’altura de la Granja d’Escarp fent un recorregut de 134 km. Un canal secundari anomenat Canal de Saidí fa 47’4 km. El total de les catorze sèquies principals que surten del Canal d’Aragó i Catalunya sumen 139 km.

28

A la Catalunya estricta quest regadiu comprèn els muni-

cipis segrianencs de Lleida, Almacelles, Almenar, Alguaire, Alcarràs, Seròs, Massalcoreig,

Soses i Aitona, en una vasta zona de nord a sud que suma

43.440 ha. Els projectes de fer un canal

que regués àmpliament la Pla-na de Lleida daten ja del segle

XVIII, a l’època de Carles III. Sovint foren poc realistes per-

què pretenien una construcció i un cabal d’aigua que permetes-

sin no només un canal de reg sinó que també fos navegable i

industrial, una idea que enca-ra persistia el 1834. Després

de gairebé dos segles de parlar-ne el govern espanyol va

decidir materialitzar-lo el 1896 encarregant-ne la direcció del projecte a l’enginyer Rogelio

de Inchaurrandieta: deu anys després el canal regava les

primeres terres aragoneses, i a Catalunya arribaria el 1910.

http://ca.wikipedia.org

Albelda

Alguaire

Binefar

Tamarite de la Litera

Almacelles

Canal

Sèquies

Can

al

29

[PELL] [PELL]

30

32

PELLEL RELLEU D’ALBELDA

Ortofoto; Font¿?¿?

PELLEVOLUCIÓ DELS CULTIUS A ALBELDA

Abans de l’arribada del canal predominaven els camps de secà, ja que eren molt pocs els trossos de terra als quals se’ls proporcionava escàs reg. Poc bosc arbrat però molt abundant en matolls, on es treu la llenya necessària pel consum. Produïen blat, cibada, sègol, oli, cànem, lli, llegums i hortalisses, poca fruita i tenien un escàs nombre de ramats.

Aquest terreny marcava l’economia. És per això que “A Albeda especialment, el somni d’aconseguir aigua per a regar les seves terres, era una inquietud molt sentida”.

L’arribada d’aigua el 10 de maig del 1909, va suposar un gran canvi per Albelda.

Econòmicament va suposar un augment considerable de la riquesa, degut principalment a la intensifi ca-ció dels cultius, i a la divisió de la propietat; que a la vegada es traduïa en un augment de la tributació de tots els conceptes i passava a resoldre el paorós problema de la despoblació que sofria tota la comarca.

El cultiu de secà, abans, no permetia establir rotacions de cultius adequats, i feia que s’anessin empobrint els sòls de cultiu. En canvi, el regadiu recompensava el treball individual i augmentava el valor de les terres.Per altre banda, la necessitat de mà d’obra per al Canal va atreure a molts treballadors i alguns es quedaren. La i mmigració va continuar de forma lenta però constant i la població es va elevar en més de 15.000 perso-nes.

Amb l’arribada de l’aigua del canal, els camps, que fi ns aleshores havien estat de secà van haver d’adequar-se al nou sistema de regadiu, i per això havien de patir una gran transformació. L’anivellació es va haver de fer per bancals, de dimensions concordes amb l’única tracció animal que podien subministrar els burros i les mules.

Actualment el regadiu a Albelda, a mida que la societat i la tecnologia ha anat evolucionant, s’han anat incorporant diferents avanços tècnics al regadiu. La mecanització ha permès engrandir els bancals, obtenint més rendiment en els treballs. A Albelda es va iniciar la modernització del sistema de regadiu al 1991.

Font: Cien años de agua: libertad, progreso, vida...

Font: Banc d’imatges; Grup 6

33

PELLDISTRIBUCIÓ AGRICULTURA I FORESTAL

La serralada de les gesses és l’àrea on trobem la vegetació autòctona d’Albelda. La seva manipulació per al conreu ha estat minoritària, no-més es troben bancals a la falda d’aquestes mun-tanys per al conreu d’olivera. La vegetació forestal es composa per alzines, matolls, coscolls, càdecs i plantes aromàtiques; sempre vegetació capaç de resistir la sequera i gelades.

Els camps de cultiu ocupen la major part de l’extensió d’Albelda. L’agricultura i els seus can-vis han determinat tant l’economia com el paisatge d’aquest terme.

Àrees de conreu

Nucli urbà d’Albelda

Àrees forestals i seminaturals

Font: Banc d’imatges Grup 3

Font: Informació CD Paula Purroy

34

PELLCULTIUS I VEGETACIÓ DEL MUNICIPI D’ALBELDA

Els cultius d’Albelda es classifi quen segons la utilització o no de l’aigua del Canal d’Aragó i Catalunya. Com a cultius de secà trobem majoritàriament el conreu en extensió d’ordi, falç o blat; també trobem en zones properes a les gesses el cultiu d’oliveres en bancals. Els cultius que utilitzen el reg com a sistema de producció han anat variant molt al llarg dels anys; actualment trobem cultius en fi leres irrigats permanentment, cultius en extensió amb reg cen-tralitzat i cultius d’arbres fruiters. A la resta del territori trobem, entre d’altes, camps d’herba natural, vegetació esclerofi l•le i bosc d’arbust de transició.

Cultiu en fi leres

Bosc d’arbres de fulla ample

Arbres fruiters i plantes de bosc

Sòl ocupat per agricultura amb àrees signifi ca-tives de vegetació autòctonaCamps naturals d’herba

Cultiu sense irrigació

Cultiu d’olivera

Cultiu permanentment irrigat

Vegetació d’esclerofi l•le

Bosc d’arbust de transició



35

PELLVISTA D’OCELL D’ALBELDA

La majoria de parcel•les de conreu tenen una extensió molt reduïda; només en algunes zones trobem grans parcel•les que actualment són cultius de regadiu. No obstant això, la producció d’un ma-teix conreu es concentra per zones, in-dependentment de la parcel•lació, tal i com es veu en el plànol de cultius.


Font: Banc d’imatges Grup 6

36

PELL

La major part del territori d’Aragó ha estat repoblat amb plan-tació arboreda original. Les àrees més afectades han estat el Pirineu i Prepirineu, en canvi les zones més baixes com Albelda hi ha hagut una repoblació que no arriba al 5% de la superfície del municipi. L’objectiu d’aquesta intervenció ha estat la conquista sobre els matolls en espais improductius per al conreu i de fàcil regeneració. La metodologia sempre s’ha basat en l’extensió del bosc existent i autòcton.

REPOBLACIÓ FORESTAL D’ARAGÓ



37

38

ALJUBS I SIES, [ARQUITECTÒNIC] ALJUBS I SIES, [ARQUITECTÒNIC]

Trobem una gran quantitat d’aljubs i sies per tot el territori. Aquestes construccions difícils de datar s’utilitzaven per emmagatzemar l’aigua de la pluja i aquesta s’utilitzava per veure i per emmagatzemar el fruit de les collites.

Els aljubs es troven majoritàriament al peu de les roques que recollien l’aigua de la pluja a través del pendent d’aquestes grans roques i també a través de canalets que la condueixen fi ns al punt més baix, on s’emmagatzema i es recull a posterior.

Les seves formes són normalment rectangular i les mides usuals varien de 4 a 25 metres de llarg, i una amplada de 1,5 a 5 metres i una fondària de 0,5 a 2,5 metres.

Normalment s’accedeix per unes escales situades als extrems i de vegades també disposen un abeurador previ pels animals que ajudaven a transportar l’aigua per veure des de l’aljub fi ns al lloc de destí.

Els aljubs necessitaven una neteja i manteniment constant per garantir la qualitat de l’aigua, ja que aquesta s’utilitzava per veure. Fins i tot es va crear una llei que sancionava amb penes com el desterrament l’utilització inadequada de l’aigua dels aljubs.

EL FACTOR HUMÀ, [ARQUITECTÒNIC]

Aljub de Beca [Fotografi a del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

ALJUBS I SIES:

Aljub de Llong [Fotografi a del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

Aljub de Pedreula C [Fotografi a del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]Aljub de Pedreula A [Fotografi a del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener

2012]

Fotografi es actuals del territori:

40

Mapa extret de http://usuaris.tinet.cat/tcompte/

EL FACTOR HUMÀ, [ARQUITECTÒNIC]

ALJUBS I SIES: Ruta d’aljubs i sies:

1 2

3

4

5 6a

6b

7

8

9

10

11

12

13

14

15

ALBELDA

TAMARIT DE LLITERA

ALCARRÀS

LLEGENDA:

1. Aljub de la Colomina2. Sies de la Colomina3. Sies d’Escombrius4. Aljub del Llavador5. Aljub de Bega6. Aljub de Llong (6a i 6b)7. Ermita de Sant Roc8. Aljub de Naves9. Aljub de Llusás10. Aljub de les Yegües11. Aljubs de Pedreula12. Aljub de la Higuereta13. Aljub de Gabà14. Aljub de la Costa15. Aljub del Carrasquer

41

42

SIES I VOLTES, [ARQUITECTÒNIC] SIES I VOLTES, [ARQUITECTÒNIC]

EL FACOTR HUMÀ, [ARQUITECTÒNIC]

ALJUBS I SIES:

Sia de Beca [Fotografi a del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]


Les sies són d’època medieval i s’utilitzaven bàsicament per mantenir en bones condicions els conreus (sobretot els cereals).

Les seves formes són rectangulars i, sobretot, acampanades amb unes mides usuals que varien de 3,5 o més metres de fondària, i una boca d’amplada de 60 centímetres.

Normalment es tapaven per evitar l’entrada d’aire i animals i insectes.

El pas d’una economia de producció per subsistir a la comercialització va fer que aquestes construccions quedesin en desús.

Sies de Beca [Fotografi a del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

44


ARQUITECTURA RURAL, LES VOLTES:

Volta 1 [Fotografi a del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]


Les voltes són una de les construccions, juntament amb els aljubs i les sies, que caracteritzen el territori. Actualment es troven en desús. La seva fi nalitat era donar aixopluc als agricultors o als animals. Es troven en zones on es conreava vinya i olivera.

Les voltes es troven mig soterrades i s’integren amb el paisatge, moltes vegades passen desapercebudes a primera vista.

Les seves mides són variables però generalment van dels 20 metres quadrats, i una alçada de 2,2 a 3 metres d’alçada.Són de forma rectangular i es recobreixen per una volta circular (de canó).

Volta 2 [Fotografi a del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

Volta 3 [Fotografi a del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012] Volta 4 [Fotografi a del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

45

46

SIFÓ, [ARQUITECTÒNIC]SIFÓ, [ARQUITECTÒNIC]


EL SIFÓ D’ALBELDA:

Sifó d’Albelda [Fotografi a del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]


Els cultius d’Albelda eren de secà fi ns l’arriba de l’aigua del Canal d’Aragó i Catalunya al 1909. El canal pren les aigües del riu Éssera i Olvena i reguen la major part de les terres d’Albelda.

El sifó d’Albelda es va crear per salvar la depressió que hi ha al sud de la població. Té una llargada de 725 metres, és un tub continu de formigó, de diàmetre interior de 4 metres i un gruix de paret de 20 centímetres. El tub descansa sobre un lit semiciruclar de formigó i a la seva dreta disposa d’un col·lector que recull les poques fi ltracions que pugui tenir i també recull les aigües exteriors per drenatges. Es va construir amb ciment i ferro.

48

EL FACOTR HUMÀ, [PAISATGÍSTIC]

LES FEIXES:


Feixes [Fotografi a del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]Feixes i cultiu de secà [Fotografi a del Banc de Fotos alummnes,Albelda, gener

2012]

Cultiu [Fotografi a del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012] Camí entre el bosc [Fotografi a del Banc de Fotos dels alummnes,Albelda, gener 2012]

49

Juan Carlos Merino

Joan Torrens

Alícia Mallarach

Mònica Marnez

Laura Millán

Laura Sancho

PROFESSOR RESPONSABLE: Carles LlopPROFESSORS COL·LABORADORS: Josep Maldonado, Sigrid Muñiz, Francesca Leder (IP ERASMUS Intensive Program TESS)COL·LABORADORS: Laura Font, Eduard Antorn, Núria Bisbal, Paula Purroy, Victor Bertran, Erik Herrera, Gavina CorbettaTUTORS DE CAMP: Ester Sabaté, Javi Llop, Juan Rovira, MªÁngeles Roca, Alba Chesa, Ramón Chesa, Nestor Felis, Marta Oriach, Paula Purroy, José PurroyTALLERS D’EXPERIÈNCIES DE PAISATGE: Borja Fermoselle i Nora Arias, Aurora Balasch i Jordi Mas, Marta Carrasco i Sergi Selva, Clara Nubiola

23 / GENER > 1 / FEBRER 2011

SISTEMES DE GESTIÓ DE L’AIGUA

Helena Valls FígolsLaura Pons VilaltaAlbert Serra VergésJoan Lluc Pinya FlaquerDavid Jo CarbonellCarme Garau AuletMarc Calvo Torras

TRACES, CAMINS I PANORÀMIQUES

Helena Llop AlvarezGabriela Ortega MadarietaJose Victor Peña MoranGuillem Ramón PernauNúria Sabatés BlasiOriol Serra UretaXavier Requena Muñoz

ELEMENTS I COMPONENTS DEL PAISATGE

Francisco Javier González ComínAlfonso González AguadoAngela Peris AlonsoSilvia Miralles Pérez

ALUMNES PARTICIPANTS:

SECCIONS DEL TERRITORI

Adriana Fernández RieraMarta Ventura RubioTicià Sàrries LópezPedro Manuel Belona SerraFrancesco QuarantaJosep Rovira TolosaJoan Bubé OllerElisabet Bagué PovedanoMarta Arnan Peña

LES VEUS DEL TERRITORI

Santiago Pérez HuertasGerard Carreras PortaAlba Guillén CapellBernat Ardèvol RibaltaJúlia Salvia SalviaGenís Plassa DomingoAlba Domínguez FerrerElisabeth Serra Santasusagna


Mònica Martinez MurilloLaura Millán RodriguezAlicia Mallarach PalosJoan Torrens SabatéJuan Carlos Merino VillanuevaLaura Sancho Ferrer

ELS PAISATGES DE LA PRODUCCIÓ

Iago Pineda de Ignacio-SimoBorja Gracia SimónPablo Benítez Jiménez-UgarteManuel Hazañas SaenzJulia Moreno Campos

ORGANITZA: Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori // Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallés - Univesitat Politècnica de Catalunya // Programa Erasmus Intensive Program TESS

PATROCINA: COL·LABOREN:

Cooperativa Agricola Sant Isidro de Albelda

g1.les formes del territori

Documents