fulls de l'encara núm. 7

8/8/2019 Fulls de l'Encara nm. 7

1/16


2/16

2

SUMARI

OPINI

Sobre aquest nmero......................................................................................................................... 3

Respostes de Ricard Torrents i Bertrana................................................................................. 4

Respostes de Pere Llus Font i de Joaquim Cabeza.................................................................. 6

Respostes de Francesc Gacia.................................................................................................... 7

Respostes de Josep Maria Pera i Bald..................................................................................... 8

Respostes de Maria Teresa Prez i Montserrat i dAntoni Rovira i Monjo.................................. 9

Respostes dAlexandre Miquel ..................................................................................................10

Resposta de Mariano Ferrer Thoms........................................................................................11

Resposta de Ramon Vila-Abadal................................................................................................13

Respostes de Jordi Bosser ................................................................................................................14

Les opinions expressades en aquestes pgines pertanyen als seus autors.

Rocafort 242 bis, 1er- 08029 BARCELONAtel 93 444 38 05c.e.: [email protected].: www.novesbasesdemanresa.bloc.cat

El nostre treball consisteix en una suma desforos orientats a aconseguir que el poble delsPasos Catalans arribi collectivament, i cadascun dels seus membres ho faci individualment, aassumir que s de natura inalienable el dret que tenim a la sobirania; orientats a aconseguir quecadascun de nosaltres narribi a estar convenut, que tenim aquest dret, i que s inalienable.

Enric Casassas i Sim, President de lANBM (1992-1999)

D.L. 12948 2007


3/16

3

OPINI

Sobre aquest nmero

Fa unes setmanes, des de la Junta de lAssociaci per les Noves Bases deManresa vam adrear als socis una carta que contenia la segent proposta:

Davant de les possibles conseqncies del pronunciament delTribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, hem cregutoport de demanar als socis de l'ANBM i a alguns amics del seu

entorn que manifesteu qu en penseu, responent les dues preguntessegents:

1. Quina opini teniu respecte de l'acci anunciada delTribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, querepercutir segurament en les infraestructures, elfinanament, la poltica lingstica i altres mbits de la vidapblica de Catalunya?

2. Quina posici creieu que cal adoptar tant des de lesorganitzacions poltiques i les instncies d'autogovern comdes de la societat civil?

Aquest nmero dels Fulls de lEncara est dedicat, duna maneramonogrfica, a publicar les respostes que hem rebut. Confiem queinteressin a tots els lectors.

En la presentaci que nhem fet, cada resposta ve precedida pel nmerodordre (1 o 2) de la pregunta a la qual correspon. Alguns dels textosrebuts donen una resposta global; en aquest cas els hem fet precedir detots dos nmeros.


4/16

4Respostes de Ricard Torrents i Bertrana

1. La meva opini s que, en primer lloc, cal treuren una lli de realisme.La sentncia del TC, es concreti com es concreti, actuar en tres direccions:

a) declarar uns articles inconstitucionals

b) sotmetre uns altres articles a interpretaci, del mateix TC, naturalment.

i c) suspendre alguns articles en espera de desplegament legislatiu ulterior.

Crec, doncs, que la repercussi de la sentncia en la governana deCatalunya ser radical, perqu anir a les arrels de lautogovern i afectar

els dos mbits vitals de la naci catalana, el finanament i la polticalingstica.

La lli de realisme tamb fa veure que la sentncia ja s lesiva abans delpart, ho ser en el part i ho continuar essent indefinidament desprs delpart. Durant els mesos de gestaci la sentncia es fa percebre com unaamenaa penjada sobre el Parlament, el Govern i les forces poltiques. Siduna banda lespera sense data paralitza, frena o rebaixa inciativeslegislatives que podran incrrer en inconstitucionalitat, de laltra banda elTribunal, amb tots els ressorts que maneja, crea indefensi.

El realisme, per, tamb ensenya que cal elevar lancdota a categoria.Primer, veure que efectivament la sentncia del TC s una ancdota, unepisodi ms o un captol ms de la histria del domini espanyol dels catalans.Cada captol t les seves peculiaritats i les peculiaritats daquest sn fruit deles dinmiques poltiques catalanes engegades per les aspiracions a un nouEstatut dAutonomia, adreades a Espanya i refusades.

El Tribunal Constitucional, doncs, far el que ha de fer en tant que emanacidEspanya: imposar una vegada ms la legalitat espanyola a la legalitat catalanaamb una sentncia que en ella mateixa s constitucional alhora queantiestatutria. Amb la qual cosa posar en evidncia lobstrucci a totintent de transacci paritria.

La part ms difcil dentomar de la lli de realisme s que en aquestademocrcia tampoc no hi ha sortida per a les aspiracions catalanes. Quanguany lexrcit, els tancs imposaren la llei i lordre espanyols. Quan guany

la democrcia, simpos la majoria, per la majoria de la democrcia quetenim sempre ser espanyola. Aqu rau laporia de la causa catalana.


5/16

5

2. Adopto una posici doble: per comenar una prudent posici despera.Aix s, sense esperana, per tamb sense desesperana. De fet no estracta de fer previsions sin constatacions. Sigui quin sigui labast de la

sentncia, els seus efectes nocius ja sn entre nosaltres. Noms cal veure elball que ballen els nostres esforats poltics, tant si governen com no i tant siho fan b com si ho fan malament.

La posici que hagin dadoptar les forces poltiques es fa difcil de pensar desde fora de les sigles. Cada partit i cada lder de partit far el que far segonsels propis interessos, tal com han fet en tot el procs de lEstatut. Lasocietat civil, en canvi, sha de mantenir exigent amb si mateixa, amb elspoltics i amb els creadors dopini.

Com que la sentncia del TC no s bona, no pot ser bona per als catalans,en podem fer la menys dolenta possible en les actuals circumstncies, quesn les de la conjuntura histrica: recessi econmica amb Obama als EEUUdAmrica, Zapatero a Espanya i Montilla a Catalunya. No donen per ms.Tenim el que tenim i som el que som. No apello al cinisme fcil. Al contrari,torno a la radicalitat, a les arrels del catalanisme de base i a lactivisme defons.

Per aix, a ms de la posici despera vigilant, adopto una posici activa dereafirmaci de catalanitat davant de lltim episodi advers. Els davids sempretroben febleses dels goliats. Creures que ho dominen tot ns una. No emvull deixar atrapar per la frustraci. Si haig de perdre, no jugo. Mestimo msmantenir el meu baluard, encara que sigui ntim. La llengua i la culturacatalanes em donen tot el que em cal per a viure en la meva naci, que nos gens petita i que somio incompleta, perqu li falta tot all que volem amblEstatut del 30 de setembre de 2005 i que el Tribunal ConstitucionaldEspanya li prendr.

Tant se val. s com si. Encara.

* * *


6/16

6

Respostes de Pere Llus Font

1. Que molt probablement el Tribunal Constitucional tornar a passar el

ribot. Si aix almenys servs per convncer molts catalans que la via de lareforma estatutria est totalment esgotada...!

2. Orientar tota l'actuaci amb vista a tenir al Parlament de Catalunya unamajoria favorable a la independncia. Tota la resta sn cures palliativesper anar allargant l'agonia.

* * *

Respostes de Joaquim Cabeza

1. La meva opini sobre lanunciada acci del Tribunal Constitucional sque ser contra, i no sobre lEstatut de Catalunya, Per a mi, nomsque retallin una frase dun article, ser una estafa, una injustcia, unaagressi. Ser un tribunal que dictar ordres, manaments, sentncies afavor de i en contra de, per que no far justcia. La justcia s unaaltra cosa, que no est escrita enlloc, per que sura en laire, que es potrespirar a tot arreu!

Per tant, la justcia s respectar la voluntat, els desitjos, les illusions, elsdrets de la ciutadania catalana. Volem ser un Estat lliure. Volemadministrar els nostres diners, i els que ens sobrin ja els repartiremnosaltres. Volem ser amics de tothom, de tots els ciutadans del Mn!Volem ser presents a tots els organismes poltics, culturals, comercials,etc., del Mn, al costat del pas ms petit i del ms gran.

2. Per assolir aquest legtim propsit cal que totes les tendnccies, tots elspartits, facin un bloc compacte per fer front a la injustcia, tot bandejantles esgarrapades personals i partidistes, bo i deixant-les per a ocasionsmenys transcendentals.

* * *


7/16

7

Respostes de Francesc Gacia

1. LEstatut representa el marc legal dins del qual sha de moure el nostre

pas, marc que, si no merro, es vot afirmativament en referndum aCatalunya i al Parlament de lEstat. La veritat s que amb lEstatut i moltesaltres coses no hi ha dia que no ens ofenguin duna manera o altre- faranel possible per eludir-lo, com ja es veu que ho intenten amb la qesti delfinanament. LEstat espanyol no en vol cap, de legalitat favorable aCatalunya, i en aix hi estan dacord tots els partits estatals i els queintenten ser-ho.

Si selimins lEstatut ens deixarien sense objectiu a reivindicar. Com que

sembla que aix encara no s polticament correcte, larraconen, i elresultat s, per a ells, el mateix.

2. El govern tripartit de Catalunya evidencia com senfronta a aquestasituaci. Fa veure que les regles del joc sn encara vlides i sav a lestira iarronsa i a la manca de paraula del govern central; la Generalitat s lEstata Catalunya i est lligada de mans, mani qui mani, per tant no pot dubtarde la imparcialitat (?) del Tribunal Constitucional. Aquesta ambigitat ja els

va b, perqu s una forma de deixar en evidncia als partits que lagovernen, el ms perjudicat dels quals ara s ERC, malgrat que els seusconsellers hi fan una bona feina.

Si en lloc del tripartit hagus governat CIU-ERC, hauria passat el mateix, isi el govern noms hagus estat de CIU, els laments shaurien afegit, com

ja passa ara, als laments estratgics dun PPC, del qual val ms no parlar-ne.

Realment, no s qu pot fer la societat civil quan ens han estripat tots elspapers, quan ens han eliminat, sense dir-ho, la legalitat diferencial. Handecidit arrencar les arrels de lestatut dAutonomia del 1932 i igualar-nos aqualsevol de les altres autonomies aparegudes estratgicament amb elcanvi democrtic. Ms endavant podem tornar a la Una, Grande y Libre,democrtica noms per a ells.

* * *


8/16

8

Respostes de Josep Maria Pera i Bald

No tinc opini sobre un futurible ni minteressa la rumorologia sobre qu

sesdevindr, vull dir sobre els continguts de la sentncia, la previsiblemagnitud de la tragdia. Minteressa, i molt, el fet en s, que demostra:

a) la barroera manera dactuar dels organismes poltics i judicialsespanyols (una sentncia sobre els continguts havia de ser prvia alaprovaci de lEstatut, no posterior) ;

b) la manca duna democrcia slida i de qualitat a Espanya;

c) el menyspreu pel poble catal (i qualsevol poble no castell);

d) conseqncia del punt anterior, els gravssims inconvenients depertnyer a Espanya (estar-hi sotmesos millor);

e) alguns fets (papers de Salamanca, no rehabilitaci del PresidentCompanys, no anullaci de judicis gravssims, etc.) indiquen queEspanya encara es considera en guerra amb nosaltres (sumeu-hi lespolifiscal)

i f) tot plegat s un tema de fons, poltic, estructural, de visceralitat,etc. I no de discussi sobre diners, infraestructures, cultura,... i lesreminiscncies franquistes perduren.

2. Les organitzacions poltiques son incapaces de fer res; algunes ni tansols volen o ja els est b que estiguem dominats, i si treiem el nas,protesten (recordeu-vos de la crosta). La societat civil no pot fer res: no

s conscient de la situaci de submissi, llevat duns quants pocs. No hi hamassa crtica, s un terreny, de sempre, abandonat per la Generalitat. Laclau del futur s la conscienciaci: cal treballar-hi.

* * *


9/16

9

Respostes de Maria Teresa Prez i Montserrat

1. Aix no t nom, s inadmisible. Les lleis obliguen a tothom i tamb alEstat. Aquest govern i aquest tribunal demostren que no sndemocrtics.

2. De fermesa, de no cedir i dexigir el compliment de la llei, ja aprovadaen referndum pel poble catal.

* * *

Respostes dAntoni Rovira i Monjo

1. Que ser una nova evidncia quantes ms ens en calen..?- del pocrespecte que t l Estat Espanyol per la naci catalana, del nul complimentde l acord de mnims que eren la C.E. de 1978 i de l Estatut dAutonomia,el vell i el d ara, de la poca voluntat que t l Estat de continuar articulant-se com un veritable Estat autonmic, plurinacional, pluricultural iplurilingstic. Les retallades, les agressions, els menyspreus, els oblits, lesomissions..., sn continus i en tots els mbits de la vida pblica. I les

institucions de l Estat no estan tampoc al servei de res ms que no sigui lavisi uniformitzadora i castellana d Espanya. No n espero res de bo de lasentncia perqu fa temps que les coses van per un altre costat, b, vulldir que van pel seu costat, el d ells....

2. Per a mi noms n hi ha una, de direcci a seguir, perqu es tracta dedefensar la naci i aix hauria destar per damunt de qualsevol polticaconjuntural i partidista. Per tant, noms podem enfrontar-nos-hi i oposar-nos-hi si anem tots plegats, partits poltics, institucions, societat civil,

personalitats, la ciutadania massivament...., tots lleialment i colze per colze.Aix s, avui dia, completament impossible perqu la classe poltica va ab-so-lu-ta-ment a la seva, seguint estratgies d alria quasi pedestre. Per laseva banda, la societat catalana molt descohesionada nacionalment ilingsticament- no est gens mobilitzada. No hi ha lideratges forts ocarismtics ni en la poltica ni fora della que siguin estmul i mirall per a lagent. No veig Catalunya amb capacitat de resposta, com va fer perexemple el 1977 amb la Diada, o engrescada collectivament com el 1992amb els Jocs. Per tant, soc molt pessimista de qu podem fer davant

daquest nou insult, un greuge ms, que ben probablement patirem. I sque el nostre mal ve de molt lluny i no t fcil guariment.....


10/16

10Respostes dAlexandre Miquel

1. Sincerament, opino que si el Tribunal Constitucional acaba mutilantl'Estatut de Catalunya del 2006 estarem davant d'un atemptat ms contra

la Generalitat de Catalunya i contra el nostre autogovern.Per no cal ser pessimistes. Si ens tomben l'Estatut, que per cert jo vaigvotar en contra en considerar que no ens reconeixia com a naci ni ensaportava els recursos necessaris, qui hi surt perdent no s Catalunya. Defet, siguem sincers, el nou Estatut de Catalunya no suposa grans avenosen el nostre autogovern, i les poques coses bones que inclou, seran oserien constantment violades pels successius governs espanyols.

O s que no hem aprs en 30 anys? Ni l'Estatut de Catalunya de desprsde la Transici es va arribar a complir ni al 75%. Per tant, si el retallen noser un desastre pel pas, simplement estarem igual a nivell decompetncies. Per amb un afegit: que ara no hi haur qui, ambarguments a la m, pugui defensar que una Espanya plural, federal oplurinacional, s possible.

Tombar l'Estatut ser un desastre pel catalanisme unionista que, encara alsegle XXI, considera que Catalunya - essent i reivindicant-se com a talamb tots els ets i els uts - t un encaix possible dins d'Espanya. Podran

CiU, PSC i ICV - que van votar alegrement a favor de l'Estatut - justificar laseva lluita incansable per aconseguir un Estat espanyol plural, quanaquest Estat no vol ser plural (ni la seva esquerra ni la seva dreta)? Compodr justificar el PSC que el seu partit germ a Madrid s el culpable delmajor atemptat contra l'autogovern de Catalunya? Com podr Iniciativaseguir considerant-se federalista quan no hi ha cap opci poltica espanyolafederalista amb opcions reals de governar? I Convergncia, seguirpujolejant o per fi actuar com un veritable partit nacionalista i far passesper avanar cap a la sobirania?

Si el TC tomba l'Estatut hi haur un terratrmol institucional. Patirem aCatalunya, s; per Espanya no en quedar indemne.

2. A nivell poltic crec que el que s'hauria de fer s fer una condemna a lasentncia contrria a l'Estatut al nostre Parlament per part de totes lesforces poltiques catalanes. Acte seguit el Govern de Catalunya hauria derebutjar la sentncia i prendre la decisi de no acatar-la i desobeir elmandat del Tribunal Constitucional i no reconixer-la com a competent

(amb tot el que aix suposa). I posar per davant la voluntat democrticadel poble de Catalunya que amb els seus vots van acceptar aquest Estatut.


11/16

11Tot seguit, fer un govern d'unitat nacional i formar un bloc unitari de lesforces catalanes al Congrs Espanyol, decidint en tot moment l'esdevenirde l'Estat espanyol. Al final d'aquest procs, juntament amb el drama quesuposar la no consecuci d'un nou model de finanament, caldria fer un

referndum amb dues preguntes:

Vol que Catalunya recapti i gestioni els recursos que genera?

Vol que Catalunya assumeixi les competncies poltiques que fins aras'ha reservat l'Estat espanyol, com ara Hisenda, Immigraci o Defensa?

* * *

Resposta de Mariano Ferrer Thoms.

1 i 2. LESTATUT AL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Qualsevol estatut ha sigut, s i ser inacceptable: el qu ens cal s unaconstituci.

Avui constatem que el projecte definitivament uniformista de lestatespanyol pren una fora abassegadora i ens adonem que mai elsespanyols-- shan plantejat seriosament forjar un estat plurinacional.

Estratgicament, reformar lEstatut del 1979 era, al meu parer, del totnecessari, encara que noms fos per a demostrar la falsedat de lestatplurinacional basat en les 17 autonomies i no, com hauria correspost, enles quatre nacions histriques que romanen desdibuixades precisament peldisseny intencionadament maldestre daquest estat mal anomenatautonmic. Shavia, doncs, de fer emergir les seves veritables intencions. I

a ms, o per aix mateix, ja fa temps que Espanya est molt envalentida;ha desinhibit el seu patriotisme, que en els primers anys de la transici

jugava a veure-se-les venir. La maquinria poltica i funcionarial de lestats implacable i ha anat guanyant terreny.

A mi em sembla que a tall dexemple, i no nic, lespectacle de lanegociaci del nou estatut, amb passada del ribot a les Corts Generals,referndum i retallada final encara a mig fer, tot plegat amanit amb lanegociaci del finanament, ha ajudat a adonar-nos, a la ciutadania en

general, per sobretot al nacionalisme tebi, que mai no ens podem agafarseriosament cap estatut ni pacte amb lestat espanyol. Per evidenciar-ho


12/16

12shavia de promoure aquesta reforma. El possibilisme mesell de no tocartemes cabdals disfressa la realitat i empitjora perillosament els conflictes.Molts dels que, sent nacionalistes, somniaven amb un encaix respectusamb un estat espanyol plural, ara es sentiran profundament decebuts i

potser veuran com a nica alternativa la consecuci dun estat catal.

El finanament, la poltica lingstica i altres mbits essencials per a laconvivncia en el territori, han de ser gestionats des duna intencionalitatpoltica de superaci encoberta --o descarada, si ve el cas-- de les lleispactades amb lestat espanyol, tot reduint legitimitat a la Constituciespanyola i lEstatut. I desobeint, en la mesura que hi hagi fora poltica perfer-ho, aquesta normativa imposada. s per aix que ens cal, per a lanostra supervivncia, uns partits catalans que tinguin, com a objectiu

principal, la unitat dacci per a la consecuci de lEstat Catal. s lnicafora que tenim. Cap altra. Sense una unitat dacci poltica no tenim futur.Massa vegades shan perdut fites per lexcessiu partidisme i poc sentitdestat.

I pel que fa a les entitats cviques; de vegades pensem que podemsubstituir els partits poltics. I nosaltres, em sembla, haurem de criticar,opinar, reivindicar sobre lacci dels poltics, reivindicant-ne lobjectiu iajudar a visualitzar-ne lassoliment. Les plataformes, associacions, cercles...hem de demanar, reiterar de manera incansable als nostres polticsaquesta unitat dacci indispensable per la consecuci dun estat propi.Sense palliatius ni eufemismes. s per aix que les mobilitzacionspopulars, les reflexions crtiques, sn cabdals per a mantenir una societatconscient, activa, crtica per a dir arreu que estem a cavall dun procs desecessi perqu volem i s legtim. Penso que amb el dret que ensatorguen les lleis espanyoles no ens en sortirem, i que ens calen polticsamb majoria parlamentria, coratge i oportunisme per incomplir-les. Ifarem el pas definitiu quan hi hagin prou diputats al Parlament disposats aproclamar lEstat Catal, assumint tot el que aix comporta.

Per tant, la resposta a una altra possible retallada de lEstatut, aquest coppel Tribunal Constitucional, per a mi, hauria de ser fer actes imobilitzacions per a reivindicar la unitat dacci dels nostres poltics iquedar clarament desenganxats del que ens atorgui o ens negui qualsevolestament de lestat espanyol.

* * *


13/16

13Resposta de Ramon Vila-Abadal

1 i 2. Intentar respondre la pregunta:

Quina hauria de ser lactitud dels catalans a la futura sentnciadel TC respecte la constitucionalitat del nostre futurible Estatut?

Abans de respondre la pregunta voldria fer una consideraci: Les relacionspoltiques entre lEstat espanyol i la naci catalana no depenen nidependran de la sentncia. Sigui quina sigui la sentncia, el govern delEstat continuar fent la poltica de pura convenincia prpia prescindintde lleis i promeses, com ha fet especialment a partir dels governs deRodrguez Zapatero.

Per tant, per a Catalunya, s igual que lestatut sigui passat pel ribot,suprimit, reinterpretat o consagrat. Com tamb hauria estat igual queshagus fet aquest nou Estatut o no. El govern del Sr. RodrguezZapatero, amb el suport de la majoria de catalans que varen votar a leseleccions de les Corts i que varen aconseguir 25 diputats, far all que lidoni la gana. I aix, repeteixo, tenint a favor la majoria de vots catalans.

Tenint present que aquesta s la situaci actual de Catalunya dintre delEstat espanyol, aquells que creguin que la sentncia del TC s una novaofensa del PSOE a la nostra naci faran molt b de manifestar la sevaindignaci. Sabent, per, que el govern de Madrid, amb la complicitat delsvotants del PSC, no en far cap cas. I possiblement la millor manera demostrar la indignaci de la nostra naci seria la retirada dels diputatscatalans a les Corts Espanyoles. Sabent, per, que els senyors elegits en lesllistes del PSC, difcilment tindran el coratge i la honestedat de fer-ho. Iaix siguin quines siguin les paraules del M.H. Sr. Montilla. Perqu enaquest cas no en podem esperar fets, sin algunes paraules.

* * *


14/16

14Respostes de Jordi Bosser

1. Em costa dir coses concretes a l'entorn de fets que no s'han produtencara, llevat de dir que ho veig amb la mateixa prevenci i animadversi

que tothom. Per hi ha una observaci que ja puc fer des d'ara, que esrefereix a la manera com juguen amb el temps (no em refereixo al tempsatmosfric sin al cronolgic). A un pas que es regeix per una regulaciconstitucional, no s pas mancat de lgica que hi hagi un Tribunal que jutgi siles lleis que s'emeten d'adapten o no a ladita regulaci. Per noms leshauria d'aturar si la contradicci fos evident, i ho hauria de fer depressa.Allargar les coses s podrir-les, i no s aquesta (al menys des del punt devista d'una lgica innocent) la funci d'un Tribunal constitucional. Per tant,per poc que l'adaptaci a la regulaci constitucional fos slidamentargumentable, caldria donar-la per bona immediatament. Ja m'imagino elssomriures de commiseraci davant aix que dic. Per s que noms des delpunt de vista d'una lgica innocent s acceptable que un nombre redut depersones puguin modificar, i per votaci entre elles, la voluntat d'un conjuntmolt ms gran de representants elegits, ratificada per una votaci delconjunt del poble.

Per aix que passa amb el Tribunal constitucional no s ms que un casparticular de la manipulaci que fan del temps els rgans rectors de l'Estatespanyol, i que s una de les seves constants ms arrelades. En sn

testimonis les competncies encara no transferides de l'Estatut de 1979, i elsflagrants incomplements de terminis del segon Estatut. Cal tenir-ho benpresent, mentre no arribi el gran dia que podrem deixar de tractar amb ells.El nostre cansament collectiu, el nostre defalliment, s el que busquen.Precisament per aix no hi hem de caure. La tossuderia, la perseverncia,ens sn indispensables.

2. Obviament, les actituds de descontentament i refs han de quedarpaleses. I han de durar: no n'hi ha prou amb algun tipus d'acci espectacular.

I confesso que no tinc prou imaginaci per donar consells "urbi et orbi".Per s que desitjo fer un comentari sobre una possibilitat que de tant entant sento suggerir. Es tracta de l'argument que diu: "No es pot donar pervlid quelcom que el poble no ha aprovat. Per tant, si el Tribunalconstitucional retalla l'Estatut, que es faci un segon referndum a l'entorn deltext que quedi." Des del punt de vista de l'arrodoniment de competncies,aix fra impecable. Per s discutible que sigui l'arrodoniment decompetncies all que interessa. Noms si l'objectiu fos tombar el textresultant tindria inters l'operaci. I d'una part, falta veure amb qu ens

quedarem. El principi "com pitjor, millor" s, com a mnim, discutible. I del'altra i sobretot, no crec que els partits amb suport majoritari recomanessin


15/16

15altra cosa que aprovar el text, ni que el poble com a conjunt deixs deseguir-los, com s'ha vist que ha fet sempre. I aix, sacralitzar els retallsmitjanant una aprovaci massiva, fra francament dolent. Val ms que quedila imatge d'un tema mal resolt, no sols polticament, sin jurdicament.

* * *


16/16

16

fulls delencara nmero 7

Recordem que Els Fulls de lEncara estan oberts a la collaboraci de totsels socis i daltres persones, si sescau - . s lliure la tria dels temes i laseva orientaci, sense oblidar que lespaiament de les publicacions fadesaconsellables temes dactualitat gaire immediata. Conv que lextensi decada collaboraci no superi les quatre pgines.

fulls de l'encara núm. 7

Documents