fulls de l'encara, núm. 16

8/13/2019 Fulls de l'Encara, nm. 16

1/16

gener de 2014 nmero 16gener de 2014 nmero 16gener de 2014 nmero 16gener de 2014 nmero 16

Lany que acabem de deixar ha estat un any important en el que hem vingut aanomenar el procs. Empesos per limpuls que va donar la multitudinriamanifestaci de l11 de setembre de 2012, el 2013 ha estat lany de laconsolidaci daquest moviment que ens ha portat a veure com un objectiuplenament assolible all que fins fa poc no era ms que un desig. Lxit de laVia Catalana, que ha fet que el mn ens conegus ms, la creaci deplataformes unitries com el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, drgans perplantejar com ha de ser el pas que volem, com el Consell Assessor per a laTransici Nacional, o lampli acord per determinar una data i una preguntaper a la consulta, sn passes en la bona direcci, que posen les bases per tal

que aquest 2014 sigui realment un any decisiu que marqui el futur del nostrepas.

Aquest nmero de l Encara s una bona mostra del canvi de mentalitat querepresenta el passar dun projecte lluny a un projecte proper. Hi trobareuque, tot mantenint la reflexi sobre qestions de fons, hem saltat la barreramental que ens impedia pensar ms enll del dia que assolssim lanheladaindependncia, per comenar a parlar de lendem, del pas que volemconstruir, amb conscincia dels reptes amb qu senfrontar i de les

oportunitats que se li obriran.


2/16

2

SUMARI

OPINIPgina

3 Recull darticles publicats al diari El Punt Avui 3 Estat i recursos bsics...................................................................Mariano Ferrer Thoms5 Independecncia......................................................................................Henry Ettinghausen6 Efecte Guardiola................................................................................................. Antoni Rovira8 Desmuntant la campanya del no.......................................................Marina Llansana Rosich10 Sobre naci i llengua, encara..........................................................................Pere Llus Font11 Europeus catalans..........................................................................................Ricard Torrents

INFORMACIONS

13 Informacions13 For International Translation Day ...................................................Josep-Maria Terricabras15 A propsit del Dia Internacional de la Traducci............................Josep-Maria Terricabras

Les opinions expressades en aquestes pgines pertanyen als seus autors.

Rocafort 242 bis, 1er- 08029 BARCELONAtel 93 444 38 05c.e.: [email protected].: www.novesbasesdemanresa.bloc.cat

El nostre treball consisteix en una suma desforos orientats a aconseguir que el poble delsPasos Catalans arribi collectivament, i cadascun dels seus membres ho faci individualment, aassumir que s de natura inalienable el dret que tenim a la sobirania; orientats a aconseguir quecadascun de nosaltres narribi a estar convenut, que tenim aquest dret, i que s inalienable.

Enric Casassas i Sim, President de lANBM (1992-1999)

D.L. 12948 2007


3/16

3

OPINI

Recull darticles publicats al diari El Punt Avui en nom delAssociaci

* * * * *

Estat i recursos bsics Mariano Ferrer Thoms

Si a Catalunya no disposem aviat dun estat que articuli una poltica prpiaque ens identifiqui i qualifiqui en la manera de gestionar els recursos, nos quant temps ms podrem mantenir-nos com a poble, com a naci quesom de fa temps, que reiteradament hem expressat ser-ho,majoritriament, en seu parlamentria.

Haurem de contemplar alguns dels factors essencials que sustenten lanostra - o qualsevol altra - entitat nacional i configuren la qualitat de vidadels ciutadans. El sl, lhabitatge, lalimentaci, laigua, lenergia, lesinfrastructures, la cultura, leducaci, la sanitat, els afers exteriors,leconomia sn recursos bsics, serveis i relacions que, com a comunitatdiferenciada que som, nhem de poder articular, decidir i controlarlliurement i democrtica la gesti. I tot i que la UE els fiscalitza en part,hem de ser al mateix pla digualtat que els altres estats europeus.Catalunya s encara ara una naci sense estat i desprs de tants i tantsanys s bastant estrany que no haguem pogut forjar el nostre estat. ssignificatiu que, fins ara, ens hgim mantingut com a naci; s per aix queen el moment actual no podem defugir el repte.

s noms des de lestat propi que podrem establir si els bns essencialshan destar molt o poc privatitzats i fins quin punt ladministraci pblicaha dintervenir en un repartiment ms just i equitatiu. Les desigualtats en

laccs als recursos bsics, al meu entendre, estan en lorigen de la crisisalvatge actual, que no es cap catstrofe de la natura. Sens dubte que hi ta veure la mala intenci poltica en la gesti daquests recursos bsics osectors estratgics --el llenguatge no s innocent-- a major benefici de grupsi famlies privilegiades que nabusen cobdiciosament. La fiscalitat, si t algunsentit, s precisament el danivellar les desigualtats. Per no noms aix; laqesti s evitar que es produeixin dinmiques especulatives idepredadores, promovent poltiques que tendeixin a trencar monopolis,reparteixin el poder i consolidin lestat del benestar. Precisament la

designaci com a sectors estratgics ja defineix la importncia decontrolar aquests bns per aconseguir un benestar collectiu. Quan


4/16

4

algunes empreses energtiques, de telecomunicacions, financeres...sobrepassen un determinat volum, ja inverteixen ms recursos enmantenir-se en llocs de privilegi per estar ms ben posicionades i

competir pels llocs de privilegi comprant, malbaratant, subornant, aixafantel que sigui i qui sigui. El seu objectiu principal no s oferir el millor serveial preu ms just, sin mantenir la seva preeminncia monopolstica alsmercats.

Situats a Europa, veiem que els grans estats sn ms rgids, ms rebecs aorientar-se cap a una poltica europea comuna. I aquesta percepci s laque em fa rumiar en qu s lessencial per a una vida collectiva digna, quede forma progressivament democrtica - la democrcia s una utopia, unatensi tant irrenunciable com inassolible en la seva plenitud - els ciutadansanem controlant, reduint ms i millor les grans desigualtats entre personesi pobles, que des de temps immemorial shan anat forjant a conseqnciadun model de creixement primari i depredador.

Qu hi podem fer nosaltres, els catalans, davant el mal govern delsrecursos bsics, causa principal de la crisi actual? De cap manera som niserem operatius, respectats, reconeguts ni representats formant part delEstat espanyol. Sens dubte que per aportar el nostre qu necessitemtenir leina adequada, el nostre com, el nostre marc referencial, el nostreestat propi.

(Article publicat el 22 de maig de 2013)

* * *


5/16

5

IndependecnciaHenry Ettinghausen *

El cas Palau, el cas Pallarols, el cas Pretria, el cas Clotilde, el cas Mercuri,el cas Mtodo 3, el cas Petromiralles, el cas de les ITV, les mfiesinternacionals, la violncia masclista, la violncia policial, la violnciabancria, la por de perdre la feina, el nivell terrorfic de latur, el crucreixement de la pobresa, les retallades en educaci, sanitat i serveissocials...

Si la independncia de Catalunya realment ha de valdre la pena, quanfinalment arribi no pot pas ser que se celebri merament com un fi en smateix, sin que es rebi com el mitj necessari per transformarradicalment el pas i aconseguir un nivell envejable de justcia social. Per aaix, far falta una neteja a fons.

Desprs de tants casos de corrupci escandalosa, desprs de tant detemps mig ignorant una falta dtica i de justcia endmiques, haur arribatlhora dimposar sancions realment dissuasives contra la criminalitat i elfrau a tots els nivells. Havent-nos acostumat durant massa temps aresignar-nos davant la impunitat del crim i de la prepotncia, caldr queens puguem enorgullir duna magistratura efica i exemplar, i duns Mossos

que aprenguin a controlar manifestacions amb un mnim de fora.Caldr que no deixin dindignar-nos totes les injustcies, caldr que ensfem nostre un anhel profund de crear un pas que almenys aspiri a sermodlic. Ja ho sabem, que la perfecci s una quimera. Per no ha pas deser quimrica la possibilitat com a mnim de fixar ben alt el llist de lamoral en la vida pblica, en els negocis i en el tracte de les persones. Perqu ha de ser utpic fer fora el sofriment i la pobresa? No cal ser ni unsentimental, ni un mstic ni un ximple per creure que es pot millorarsignificativament les condicions de vida de la gran multitud dels desfavorits.

Mentre duri la gravssima crisi actual, caldr deixar per a un temps msprsper grans projectes urbanstics que no porten pressa, com ara latransformaci de Glries o les millores a la Diagonal. Ara cal prioritzar elrescat de la gent ms vulnerable i desesperada, de la mainada que no potni menjar decentment. La independncia ha de portar no solament un nouestat, sin un New Deal.

Caldr prevenir tamb les temptacions que seguir comportant el fetdsser un pas petit -entre daltres, les de lendogmia i de lamiguisme- icrear una autntica meritocrcia. No tan sols perqu ser tic, sin


6/16

6

perqu ser eficient, encoratjant lesfor personal i la dedicaciprofessional.

Tot aix pot sonar a bajanades idealistes de somiatruites. Tanmateix, elsreptes que ens afronten sn immensos, i no acceptar-los ambdeterminaci portar sens dubte una decepci a nivell nacional que tindrconseqncies desastroses. No podem deixar que se segueixi destrossantel teixit social de la naci, ni que es continu llenant a les escombrariesmitja generaci de joves sense perspectives de feina, ni que cents demilers de pensionistes visquin en la misria, ni que desenes de milers dedesnonats es quedin sense casa i endeutats per a la resta de la seva vidamentre es podreixen desenes de milers dhabitatges nous i buits, ni quesenganyi i es robi persones que han fiat a bancs i caixes els estalvis de totauna vida, ni que es vagi omplint de ms cases innecessries ms patrimonipaisatgstic...

Deixo que cadasc vagi completant la llista. Malauradament, sprcticament inacabable.

(*) Convidat per lAssociaci Noves Bases de Manresa(Article publicat el 24 de juliol de 2013)

* * *

Efecte Guardiola Antoni Rovira

Em fa l'efecte que per damunt de simpaties i colors, la trajectria d'en PepGuardiola es podria considerar excellent, fins i tot exemplar. Sentint- lofa uns dies com parlava en alemany amb noms sis mesos d'aprenentatge,me'n vaig literalment meravellar i vaig pensar que l'actuaci d'en PepGuardiola era admirable i digna de tot elogi. Qualsevol pas, qualsevolsocietat necessita exemples, necessita persones referencials, queexcelleixin en la seva feina i que projectin, de nosaltres, una imatgepositiva i talentosa... Faria bo Catalunya de cuidar els nombrosos Peps quet escampats pel mn, catalans i catalanes que sn uns brillantsprofessionals, que exerceixen el seu ofici amb rigor, mestratge i alhora desd'una catalanitat clara i desacomplexada. Caldria des del govern deCatalunya relligar totes les complicitats i altaveus possibles per al momenthistric que ens toca viure, que volem viure. Ho dic perqu de vegadessemblem un pas petit (encara ms?), canita, envejs dels xits dels altres,poc donat al reconeixement seris i objectiu.


7/16

7

Assaborida la impecablemise en scne de l'antic jugador i entrenador delBara, no vaig poder evitar de fer una translaci a la nostra polticacatalana. Vaig adonar-me que l'exemple Pep Guardiola (talent, rigor,

treball en equip, comproms, atreviment, ambici, resultats...) encara estun pl lluny d'orbitar en la nostra classe poltica, almenys majoritriament.Tinc la sensaci que ens trobem en una fase histrica que, si sabemaprofitar, ens pot obrir un horitz impensable fa uns pocs anys. Les dadessn contundents: ms de la meitat de la ciutadania aposta per fer unaconsulta o referndum. Mai tanta gent no havia sortit al carrer reclamantel dret a decidir, mai tants municipis no havien proclamat la seva voluntatexpressa a favor del dret a l'autodeterminaci, mai el nostre Parlamentnacional no s'havia pronunciat de forma tan majoritria en favor del dret aser consultats sobre el nostre futur. Mai el motindependncia no se'nshavia fet tan proper, tan familiar i polifnic; mai no s'havien exhibit tantsmilers d'estelades a les cases i balcons d'arreu del pas, mai no havienemergit tantssimes iniciatives en favor d'un mateix somni que ja smpliament compartit amunt i avall de la nostra geografia... Potser la claude tot plegat s que mai fins ara no ens havem adonat que som molts msdel que ens pensvem. Estem canviant el present i ho est fent bsicamentla ciutadania, la gent del carrer. La nostra classe poltica fa la impressi queva a remolc, de vegades amb el pas canviat, a voltes amb el fre de mposat. Necessitem coratge i determinaci, rigor i capacitat, volem sentitde l'anticipaci i voluntat de consens..., i aix val per a tothom, no nomsper a qui governa.

En definitiva, en l'etapa histrica que est vivint el nostre pas ens cal quetant el govern com l'oposici democrtica i catalanista estiguin a l'altura deles demandes de la ciutadania. El Concert per la Llibertat al Camp Nou vaser un altre clam multitudinari i una mostra ms de la transversalitat delprocs democrtic sobiranista. No li podem demanar ms voluntarisme iimplicaci a la nostra societat civil sense que la poltica no actu enconseqncia. Cal que agafi les regnes del procs, que deixin de marejarperdius o de posar, alguns, aigua al vi. Tenim poltics sobradamentpreparats per a liderar aquest procs de transici nacional, i tinc elpressentiment que si no ho menen ells, si no sn capaos de vehicular lesnsies de llibertat i justcia social que reclama la ciutadania, doncs ho far,tard o d'hora, una nova generaci d'homes i dones, ms lliures i decidits,ms convenuts i tossuts que noms hi ha un cam i que ens hem detreure del damunt pors i complexos.

Acabo. El proper 11 de Setembre el poble de Catalunya tornar a sortirper carrers i carreteres per tal de fer una histrica cadena humana sense


8/16

8

pari des de la Via Bltica que la veur mig mn, que ens far d'enormealtaveu i servir per a continuar reclamanturbi et orbe all a qu tenimdret i sobretot per a recordar a uns i altres que ja no ens aturarem, que

no pensem renunciar a res, que ja no acceptarem plats de llenties dening, que la voluntat democrtica d'un poble no es pot negar ni prohibirindefinidament. No hi ha punt de retorn, ho t tothom clar...?

(Article publicat el 29 de juliol de 2013)

* * *

Desmuntant la campanya del No Marina Llansana Rosich *

Sembla que finalment els poders de lEstat shan pres seriosament el cascatal i ha posat en marxa la seva maquinria per frenar lavan delsobiranisme. La Via Catalana va ser massa contundent com per serignorada i massa clara en el missatge com per ser tergiversada: calia passara lacci.

Per aix els darrers dies lEstat ha engegat la seva campanya pel No. I noho ha fet buscant arguments convincents per tornar a fer atractiva la idea

dEspanya a aquells ciutadans catalans que tenen ganes de marxar-ne, niconstruint un relat que decanti a favor seu els indecisos que, segons lesenquestes, poden ser decisius. No. Ho ha fet posant en marxa ladiplomcia internacional perqu des de tots els racons del planeta ensllencin als catalans lamenaa de quedar-nos fora dEuropa.

Aix ha obligat alguns dirigents europeus a fer filigranes o a contradir-sedirectament, com el mateix comissari Almunia que a loctubre de 2012havia afirmat: no s honest dir que Catalunya quedaria fora de la UE, ique un any desprs ha hagut de sortir a reproduir largumentari de laMoncloa.

Deixant de banda aquesta cerimnia de la confusi, a priori pot semblarque lestratgia del govern espanyol no s del tot dolenta. Saben que elcatalanisme ha estat sempre europesta i que, segons les enquestes, la xifradels qui votarien s al referndum s ms alta si es garanteix la continutatde Catalunya a la Uni Europea. Per el seu argumentari t una fallaestrepitosa: el rigor jurdic. En cap tractat no es diu absolutament ressobre els efectes de la independncia d'un territori que ja forma part de laUE pel que fa a la seva continutat a la UE. Les interpretacions de la


9/16

9

Comissi Europea, doncs, no sn jurdiques, sin poltiques, i s evidentque responen a les pressions de la diplomcia espanyola.

El sentit com diu que, com a ciutadans europeus, els catalans somsubjectes dels drets i llibertats adquirides a travs de la ciutadania europeai la UE no ens pot penalitzar per exercir el principi bsic de la democrcia:el dret a decidir.

Potser s que, un cop siguem independents, s'hauran de renegociarqestions menors, com ara les quotes de representaci al ParlamentEuropeu, al Consell de la UE i a la Comissi Europea o la nostracontribuci als pressupostos, de la mateixa manera que l'Estat espanyoltamb hauria de renegociar les seves condicions de permanncia a la UE,perqu no ser el mateix que va accedir a la UE al 1986. Negociarem elque calgui.

Encara que el prestigi de la Uni hagi caigut en picat els darrers anys, aqutothom t clar que a Catalunya li conv seguir dins dEuropa. Per encaras ms clar que a Europa tamb li conv que Catalunya en formi part. Serem un contribuent net a les seves arques,amb un gran potencialeconmic i comercial, i una situaci geogrfica estratgica. Cap estateuropeu t inters en que Catalunya quedi fora de la UE. Ni tant sols

Espanya: des duna lgica econmica als seus exportadors els podria sermolt perjudicial que es forcs la creaci d'una frontera amb Catalunya.

Per molt que shi esforci laparell diplomtic de la Moncloa, sembla bastantclar que lendem de la independncia Catalunya quedaria dins la monedanica, dins el mercat nic i, com a molt, pendent duna ratificaci per partde la resta de pasos de la UE per a ser membre. Acordar-ne lentradacom a membre de ple dret seria noms una qesti de temps, i la resta depasos no acceptarien un veto per part dEspanya. Laparell de lEstat,

doncs, shaur dempescar una nova campanya pel No que sigui ms difcilde desmuntar perqu aquesta ja ha fet aiges abans de comenar.

(*) Convidada per lAssociaci Noves Bases de Manresa

(Article publicat el 25 de setembre de 2013)


10/16

10

Sobre naci i llengua, encara

Pere Llus Font

La cancula ens deixa, segons com, una mica estabornits. Per tamb pot

ser un moment apropiat per a reflexionar plcidament sobre algun temade fons, ms enll de la rabiosa actualitat. Com ara la relaci entre naci illengua. Una reflexi que pot ser encara fins i tot necessria, en la mesuraque la situaci desprint cap a la llibertat en qu viu el pas pot comportaren aquesta qesti algun error de perspectiva.

Si som una naci, s sobretot perqu tenim una llengua prpia. Nhi haprou, per adonar-nos-en, devocar aquells dos mapes, prcticamentidntics, que va publicar el CIEMEN fa unes quantes dcades, titulatsAproximaci a lEuropa de les nacions i Aproximaci a lEuropa de lesllenges. Per a mi, la naci s la llengua, escrivia Joan Maragall en unaconeguda carta oberta a Pere Coromines fa ms dun segle. Potser hosabem en teoria, per sovint estem lluny de realitzar-ho en la prctica.

El llenguatge (per el llenguatge s una abstracci: el que hi ha sn lesllenges concretes) s una caracterstica antropolgica duna profunditatinsondable. La llengua expressa el pensament, per alhora el possibilita i elcondiciona. s el gran descobriment cultural que van fer a la darreria delsegle XVIII les anomenades tres hacs alemanyes: Herder, Hamann,Humboldt. Van descobrir que pensem amb paraules. Cadasc,fonamentalment, amb les de la seva llengua. Si pensem amb paraules, nopensem ben igual segons quina sigui la nostra llengua. Perqu cada llenguarecompon el mn a la seva manera. I, com deia Wittgenstein, els lmitsdel meu llenguatge [diguem: de la meva llengua] signifiquen els lmits delmeu mn. No cal pas compartir la idea romntica segons la qual unallengua s una manera de veure el mn, per a reconixer que almenyslacoloreix. La llengua no s un simple instrument de comunicaciintercanviable, sin que constitueix i reflecteix el fons de la personalitat

individual i collectiva. No s el mateix dir si us plau que dir por favor.Molts filsofs nhan tingut conscincia. Hegel va afirmar que Luter, traduintla Bblia a lalemany, va fer la ms gran revoluci que podia fer, perqu vadonar als seus compatriotes la possibilitat de parlar amb Du (religi) i deparlar del mn (cincia) en la seva prpia llengua, i aix els va fer amos delsseus propis pensaments, que noms sn realment propis si sn expressatsen la prpia llengua. Tamb el cientfic i filsof francs Henri Poincarreconeixia que un angls, un francs, un alemany o un itali no poden

pensar exactament igual perqu no tenen el mateixos recursos verbals.Per aix Unamuno deia (i Maragall li retreia de no aplicar-ho tamb al


11/16

11

catal) que la sangre de mi espritu es mi lengua, y mi patria es all donderesuene.

Per qu aix, que s una evidncia per als alemanys, per als francesos oper als espanyols, sembla que no ho sigui per als catalans? Sens dubte,perqu el pitjor dels nostres mals s lauto-odi. La nostra interioritzacide la dependncia, de la servitud voluntria, mostra que tenim encarapendent, en una bona mesura, la ms difcil de les revolucions, que s larevoluci mental. Ens costa acabar-nos de creure que cap naci no t dreta dominar-ne una altra. Fa anys, ens preguntvem si una naci sense estatvolia dir, al capdavall, un poble sense llengua. Qu ms ens ha de passarperqu ens convencem que ens cal, per a sobreviure, un estat propi? Ara,per, em ve un mal pensament: si ens prenguessin la llengua, encara quefos com a preu (amb complicitats internes) per a tenir un estat propi, elque s jo, ja els ho donaria tot. Si no salvem la llengua, no salvem la naci.

(Article publicat el 28 de setembre de 2013)

* * *Europeus Catalans

Ricard Torrents

Hem pujat a lAcrpolis dAtenes. En aquesta tardor asfixiant de vents deponent espanyolssims, hem pujat a lAcrpolis dAtenes. Pujar a lacrpolisdAtenes s per als europeus una ascensi als orgens dels ideals dedemocrcia que compartim les societats occidentals, entestades fa tresmil anys a creure que podem viure en llibertat i pau.

Hem pujat a lAcrpolis dAtenes i al Temple de Snion i al Santuari deDelfos i al Teatre dEpidaure. Som una seixantena deuropeus vinculats alInstitut dEstudis Catalans per la Societat de Llengua i Literatura i a laUniversitat de Vic per la Societat Verdaguer. Una expedici comandadaper lhellenista Eusebi Ayensa que en aquesta tardor de 2013 ens haintrodut a la Grcia dels nostres orgens organitzant unes JornadesdIntercanvi Cultural a travs de lInstituto Cervantes dAtenes.

Hem peregrinat als llocs sagrats de la Grcia antiga que ens va fundar a lescostes de Roses i Empries, als llocs que porten noms mgics, de donaamorosa, que Carles Riba, exiliat a Frana, va elevar per sempre a iconesduna ptria negada pels exrcits de Hitler/Mussolini/Franco. Hem navegatper les aiges on Verdaguer, desprs de lenfonsament del continentatlntic, sentia el cntic de naixena de Grcia i de les seves illes, per onnavegava Kavafis, que ens feia arribar via Llus Llach el missatge que hem


12/16

12

danar ms lluny: ms lluny de l'avui que ara us encadena, ms lluny deldem que ara ja s'acosta.

Una expedici que pass a honrar, al peu del Parten, lelogi gravat enmarbre del rei Pere el Cerimonis (Pere IV dArag) que, ves quinacoincidncia, un 11 de setembre de 1380, assignava dotze ballesters albisbe de Mgara perqu protegissin lAcrpolis dAtenes,la joia ms ricadel mn, tal que entre tots els reis cristians amb prou feines podrien fer-lasemblant. La reina grega Sofia dEspanya inaugur el marbre i la inscripcien catal, castell, angls i grec.

I tanmateix lexpedici fou ningunejada si ho diguessim com ells- perles representacions espanyoles dAtenes. Tot i haver-shi compromstemps abans i ben lliurement, cap representant de lAmbaixada ni delInstituto Cervantes d'Atenes no va assistir a la inauguraci ni a la cloendade les Jornades. El professor Ayensa, que domina el grec clssic i elmodern i s expert en la histria de lpoca de la presncia catalana aGrcia i del seu impulsor el gran hellenista Rubi i Lluch, lhavien tret delInstituto Cervantes. La conferncia del professor Kharis Constandeliassobre Antoni Rubi i Lluch i els intellectuals grecs (en francs) i la del doctorRamon PinyolDe lelement grec en lobra de Verdaguer varen trobar lloc a laCasa del Llibre dAtenes. Eusebi Ayensa, va pronunciar la seva,Els castellscatalans a Grcia , al Centre Cultural Europeu de Delfos, amb assistnciadamics grecs.

Quan pujvem al santuari de Delfos i contemplvem les roques abruptes,la Flamejant i la Rosada, que alimenten la font de Castlia, i ens acostvema la roca de lOracle, un company de lexpedici rebia de Catalunya untwit del seu fill que li deia: pare, si aneu a Delfos, pregunteu a lOraclequan serem independents. La Ptia, la vrem sentir alguns, contestava:Sigueu-ho. I llavors vrem anar al teatre dEpidaure i sentem Antgona

que desafiava Creont perqu havia dobeir no pas els seus decrets sin leslleis escrites al cor. I Prometeu que desafiava el poder que es creu absolutde les majories absolutes.

Hem pujat i hem baixat de lAcrpolis dAtenes per endinsar-nos en laGrcia del barri de Plaka i de la plaa Monastiraki. La Grcia empobrida iamenaada de ms pobresa per albes dorades i castigada implacablementpels vents del nord merkelssims, s en aquesta tardor de 2013 queexhibeix la grandesa i la dignitat dels europeus grecs, germans.

(Article publicat el 30 d'octubre de 2013)


13/16

13

INFORMACIONS

Els Fulls de lencara surten molt espaadament, i per aix, tot i que en el pmn, van passant coses molt importants, aquesta secci dInformacions sol

concentrada, o b en algun aspecte especfic de lactualitat general, o bqestions relacionades amb lAssociaci o amb les persones que hi particAquesta vegada reprodum aqu el text que en Josep-Maria Terricabras, medel nostre Consell Assessor, i que tamb s President del Comit de TraducDrets Lingstics del PEN Internacional, va presentar el 30 de setembre dengen ocasi del V Dia Internacional de la Traducci. Noferim a continuaci el original, seguit de la seva versi catalana.

* * *

For International Translation DaySeptember 30, 2013

The topic of translation gives me the opportunity to share with you some thon peace. We often try to find some element or some characteristic that may humans in an almost essential way. When we do such a thing, we usually sayhumans are characterized, in front of the rest of the world, by being anima

work, or play, or smile, or create tools, etc. We may, of course, disagree on various definitions, but we all agree in one important and specific point : hare the only known living beings which are able to speak, that are not just caof producing noises or repeating sounds, as some other animals can do. Afrelatively long practical learning, children are able to manage a languagealmost endless possibilities, with an incredible creative power, but also with

capacities of offence and destruction.

Indeed, if there is any basic element to characterize human beings, language ielement. Language allows us not just to think but also to have memories, toconscience and to get in touch with other human beings, to communicatethem. But the dream of a Babel Tower in which all would understand each

and, consequently, all would be understood, seems not just a dream but a fant


14/16

14

Since the very beginning of humanity our ancestors spread out through the world.Hundreds and thousands of languages were created, new forms of communicationwere adopted. Indeed, humans are at once close and distant, very much near toeach other but also very much apart from each other. Metaphorically speaking,humans didnt finish the Babel Tower precisely because there was an explosion oflanguages which is still in progress.

Therefore, we have to accept that the goal of understanding each other either isunachievable or can only be reached through translation. Translation implies toacquire a new proximity to others, to their culture, their way of thinking and acting.Translation means sharing not just words, but also those voices, things, habits andsituations referred by the words used. Translation is never a merely externaltechnique but an internal move towards new realities, new possibilities.

I am not saying that this move towards what is still unknown be always successful.

Sometimes it is not. Unfortunately there are also bad translations, that is, there areamong humans situations of trouble and misunderstanding, not just situations ofagreement and peace. But at least we have to try communicating with others, wehave to acquire the habit of translation. Moving towards others, sharing with othersis always difficult and requires some effort, much courage.

Peace has no possibility at all without communication, without understanding,without translation of words and ideas. When we translate we cannot give peace aguarantee, but we are giving it, for sure, a chance.

Josep-Maria Terricabras,chair of the Translation and Linguistic Rights Committee


15/16

15

A propsit del Dia Internacional de la Traducci30 de setembre de 2013

La qesti de la traducci em dna loportunitat de compartir amb vosaltres

quantes reflexions sobre la pau. Sovint intentem trobar algun element o alcaracterstica que pugui definir els humans duna manera gaireb essencial.llavors quan solem dir que els humans ens caracteritzem per ser animals treballem, juguem, somriem o creem eines, etc. s clar que podem no edacord amb aquestes diverses definicions, per tots nosaltres coincidim epunt important i especfic : els humans som els nics ssers vius que som cap

de parlar, i no noms de produir sorolls o repetir sons, tal com poden fer aanimals. Desprs dun aprenentatge prctic relativament llarg, els infantscapaos de dominar una llengua amb possibilitats gaireb infinites, amb un creatiu increble, per tamb amb capacitats tremendes dofensa i destrucci.

Aix doncs, si hi ha un element bsic que caracteritzi els ssers humans, aque

el llenguatge. El llenguatge no sols ens permet pensar sin tamb tenir rectenir conscincia i estar en contacte amb altres ssers humans, comunicar-noPer el somni duna Torre de Babel en qu tothom fos capa dentendre els alconsegentment, ser ents, sembla no noms un somni, sin una fantasia.

Ja den dels inicis de la humanitat, els nostres avantpassats es van escamper tot el mn. Es van crear centenars i milers didiomes, es van adoptar nformes de comunicaci. De fet, els humans som alhora propers i distants, propers els uns als altres per alhora molt distants els uns dels altres. Parmetafricament, els humans no vam acabar la Torre de Babel precisament pehi va haver una explosi didiomes que avui dia encara dura.

Per tant, hem dacceptar que lobjectiu dentendrens amb els altres o binassequible o b noms pot ser aconseguit mitjanant la traducci. Traduir im


16/16

16

adquirir una nova proximitat amb els altres, amb la seva cultura, amb la sevamanera de pensar i dactuar. Traduir significa compartir no noms paraules, sintamb aquelles veus, coses, hbits i situacions a qu es refereixen les paraulesutilitzades. La traducci mai no s una tcnica merament externa, sin que s unmoviment intern cap a noves realitats, noves possibilitats.

No estic dient que aquest moviment cap a all que encara s desconegut siguisempre reeixit. De vegades no ho s. Malauradament, tamb existeixen lestraduccions dolentes; s a dir, entre els humans es produeixen situacions deconfusi i malentesos, no noms situacions dacord i de pau. Tanmateix, hemdintentar, almenys, de comunicar-nos amb els altres, hem dadquirir lhbit de latraducci. Moures cap als altres, compartir amb els altres s sempre difcil irequereix alguns esforos, molt coratge.

La pau no t cap mena de possibilitat sense la traducci de paraules i didees,

sense la comunicaci, sense lentesa. Quan tradum no podem garantir la pau,per li estem donant, ben segur, una oportunitat.

Josep-Maria TerricabrasPresident del Comit de Traducci i Drets Lingstics del PEN Internacional

fulls de lencara nmero 1lencara nmero 1lencara nmero 1lencara nmero 16 666

Recordem que Els Fulls de lEncara estan oberts a la collaboraci de totsels socis i daltres persones, si sescau - . s lliure la tria dels temes i laseva orientaci, sense oblidar que lespaiament de les publicacions fadesaconsellables temes dactualitat gaire immediata. Conv que lextensi decada collaboraci no superi les quatre pgines.

fulls de l'encara, núm. 16

Documents