fulls de l'encara, núm. 15

8/13/2019 Fulls de l'Encara, nm. 15.

1/16

juliol de 2013 nmero 15juliol de 2013 nmero 15juliol de 2013 nmero 15juliol de 2013 nmero 15

Catalunya, com molts altres pasos, viu avui uns moments convulsos, tant des

dun punt de vista poltic, com econmic i social. No obstant, aquest contextde crisi semmarca dins dun procs demancipaci nacional que fa del cas

catal un cas singular. Ens trobem en un punt decisiu de la nostra histria queens obliga a interrogar-nos sobre quin s el pas que volem construir per a lesproperes generacions. El repte s tan gran com illusionant.

Mitjanant el debat i el dileg, la societat catalana ha danar posant les basesdel que volem que sigui el nostre pas en el futur. Aix, en les pgines quesegueixen hi trobareu reflexions sobre diversos punts clau del procs: la

necessria modernitzaci del sistema de partits i de les estructures iorganitzacions socials per adaptar-los als nous temps, que presenta FlixMart; les llions que daltres processos dindependncia ens poden donar,com ens comenta Toni Strubell; el posicionament ferm en defensa de lallengua que exposen Josep M. Terricabras i Josep M. Forn; i, finalment, lanecessitat dassumir la situaci de conflicte que viu Catalunya amb Espanya

com a primer pas per resoldrel, tot exercint el dret a decidir, que presentenels articles de Francesc de Dalmases i Margarida Aritzeta.

I no deixeu de parar atenci, si us plau, al complement informatiu que estroba a les ltimes pgines.


2/16

2

SUMARI

OPINIPgina

3 Recull darticles publicats al diari El Punt Avui3 Un sistema de partits rutinari.......................................................................Flix Mart Ambel5 Catalans i Americans...............................................................................Toni Strubell Trueta6 La llengua i la naci .........................................................................Josep-Maria Terricabras7 Tenim raons .............................................................................Francesc de Dalmases i Thi9 Dilegs per la independncia....................................................................Margarida Aritzeta

10 Val la pena replicar ? ...................................................................Josep Maria Forn i Febrer

INFORMACIONS

12 Declaraci14 Resposta del President de la Generalitat15 Canvis a la Junta de lAssociaci15 LAssociaci al Concert per la Llibertat16 Adhesi al Pacte Nacional pel Dret a Decidir16 Presentacions del llibre Per qu volem un estat propi?

Les opinions expressades en aquestes pgines pertanyen als seus autors.

Rocafort 242 bis, 1er- 08029 BARCELONAtel 93 444 38 05c.e.: [email protected].: www.novesbasesdemanresa.bloc.cat

El nostre treball consisteix en una suma desforos orientats a aconseguir que el poble delsPasos Catalans arribi collectivament, i cadascun dels seus membres ho faci individualment, aassumir que s de natura inalienable el dret que tenim a la sobirania; orientats a aconseguir quecadascun de nosaltres narribi a estar convenut, que tenim aquest dret, i que s inalienable.

Enric Casassas i Sim, President de lANBM (1992-1999)

D.L. 12948 2007


3/16

3

OPINI : Recull darticles publicats al diari El Punt Avui ennom de lAssociaci

* * * * *

Un sistema de partits rutinariFlix Mart Ambel

Desprs de la multitudinria manifestaci ciutadana de lOnze deSetembre es podia esperar que els partits poltics reorientessin les sevesprioritats i, convocades unes eleccions que inauguraven una nova etapapoltica per acabar amb segles de subordinaci poltica a lestat espanyol,actualitzessin discursos i estratgies. Les campanyes electorals van donar la

impressi que les rutines ideolgiques i els interessos partidistes vancomptar ms que la lucidesa poltica i la responsabilitat histrica degestionar un moment decisiu de la vida poltica catalana.

Les inrcies de lactual sistema de partits sn molt altes i tots ellsprioritzen la conservaci de les clienteles respectives. Tamb ho posa demanifest la dinmica postelectoral. Els poderosos enemics de laindependncia de Catalunya ja hauran pres nota que les rivalitatspartidistes podran ser utilitzades per frenar laspiraci majoritria delscatalans.

Una de les misries de lactual sistema de partits s la insistncia dalgunspartits catalanistes desquerra a subordinar la defensa dun marc nacionalpropi a les reivindicacions socials. Presenten laspiraci a la independnciacom una proposta de la dreta. Es converteixen , de fet, en aliats delsenemics de la llibertat nacional. Els seus prejudicis ideolgics tamb es fanevidents quan diuen que noms volen un estat propi si serveix per frenarles retallades i acabar amb la crisi. No es pot condicionar la independnciacatalana a promeses de poltiques econmiques que ignorin el poc marge

de maniobra que tenen tots els estats europeus. Shan de denunciar lesinjustcies evidents del sistema econmic actual per sembla desmesuratimaginar que Catalunya pugui tenir prou fora per canviar les poderosesestructures econmiques dominants. Les promeses que fan aquestspartits pertanyen a tradicions poltiques demaggiques i distreuen elsciutadans del gran canvi de marc poltic nacional que s que est a labast.

Encara que Catalunya, com les altres nacions democrtiques, necessita unsistema de partits plural i defensor de projectes diferenciats, seria

desitjable que en un moment com lactual els partits relativitzessin lesseves diferncies legtimes per trobar concertacions que servissin per


4/16

4defensar la transici cap a la independncia. Es necessiten lideratgespoltics i morals que representin la majoria dels ciutadans ms enll de lesdiverses famlies poltiques. Tampoc no s el moment dafeblir lideratgespersonalitzats i reivindicar processos exclusivament assemblearis. Cada

actor t un rol especfic i lha dexercir en el moment oport.En un procs cap a la independncia conv actualitzar el servei que podenoferir els partits poltics i arriba el moment de superar el que es va definiren el moment de la limitada transici democrtica espanyola. El mateixhaurien de fer els sindicats, les organitzacions empresarials, els movimentssocials, les entitats de la societat civil i del mn de la cultura. Lxit delprocs dependr de la modernitzaci de totes aquestes estructures i de laseva capacitat de concertaci. Potser molts dels actuals actors de la vidapblica encara no shan adonat de la magnitud del canvi que ja s possible.Sembla clar que els enemics de la independncia de Catalunya mobilitzarantots els seus recursos i utilitzaran mecanismes de dissuasi renovats ieficaos. Els catalans hauran de respondre amb intelligncia poltica ielegncia moral.

(Article publicat el 25 i 26 desembre 2012)

* * *

Catalans i AmericansToni Strubell Trueta*

La lectura de llibres com Revolutionaries(Jack Rakove, Mariner 2011) sobtaper les similituds que mostra entre el procs dindependncia nostre i eldEstats Units ara fa 238 anys. Ms enll dapuntar el carcter capricis iimprevisible que marquen prcticament tots els processos dindependncia(malgrat els farragosos Fulls de Ruta que auguren els experts)veritablement podem parlar del lent fenomen de convenciment icomproms adquirit pels sectors econmics no inicialment atrets i que shiacaben adherint per pur instint de supervivncia.

Segons com, hi ha molts parallelismes ms entre el nostre cas i el queacabaren liderant George Washington i Benjamin Franklin. Podem parlardun curis procs daguditzaci independentista que sacaba fent quasi aesquenes dels propis independentistes ortodoxos i radicals, sovintdesbordats pels fets. Qu va ser el fams primer Congrs de Filadelfia de1775, dels encara imperials estats units, sin un marcatge als proto-independentistes i un acte retric de servei a la Corona? Per entendrens,

John Adams i les seves idees hi eren vistos amb ms recel que no pas


5/16

5entusiasme. De fet no ser pas Adams el primer president dels EstatsUnits, sin que ho seria un George Washington, terratinent fins feia poclleial servidor de lImperi. Tamb ho havia estat durant llargs anys elreconciliador i menys conegut Benjamin Franklin, que, per cert, se sentia

molt ms a gust a Londres que no pas entre els fems i els motins de laprovinciana Boston. A alguns eventuals pares fundadors no els ocupavams activitat - un any abans de la revolta - que desacreditar els radicalsque havien obert el cam.

Quan Artur Mas va anunciar que Massachussets poda ser un model per aCatalunya, qu devia voler dir? Que ens hem de prendre un plcid estatdarrel puritana per no polticament independent - com a model? O esreferia al carcter fonamental que van tenir els ciutadans de Massachussets(fins i tot el Franklin repatriat), en la consecuci de la independnciaamericana davant la metrpoli britnica? Potser s que era aix. En tot caspodem tenir la certesa que en un i altre casos, van ser els flagrants errorsde la metrpoli els que van acabar provocant la radicalitzaci dels sectorsdirigents i poderosos cap a la independncia. Curiosament, el que acabasent el motor majoritari del procs no s cap posicionamentintrnsecament separatista sin la percepci que simplement no hi ha resa fer, la frase que tants cops hem sentit en els darrers temps a Catalunya.I un cop shan afegit els moderats a la lluita, com ho feren Dickinson,Morris, James Duane i John Jay, la sort ja estava decidia. Potser insistiranms que no els radicals en la necessitat duna soluci pactada amblEstat. Per fins i tot per ells acabar sent la intransigncia i lesimposicions dAnglaterra les que marcaran la partida.

s el que estem veient a lEspanya actual, on hi manquen figuresreconciliadores i intelligents com Edmund Burke, que desesperadamentavisava Jordi III que la coerci acabaria tenint justament lefecte contrarial desitjat. I aix va ser, com aix ser amb els prepotents Rajoy, Senz deSantamara i Rubalcaba, i lajut inestimable de Chacn, Rivera, Camacho i

Navarro. La histria es repeteix tossudament fins i tot al segle XXI. LEstatcatal independent, dins o fora la UE, aviat ser la gran beneficiria de laceguesa i lavarcia de la metrpoli. Ser el factor que ens permetr dereenganxar-nos amb la histria per ocupar de nou el lloc que ens pertanyentre les nacions lliures del mn.

(*) Convidat per lAssociaci Noves Bases de Manresa(Article publicat el 30 gener 2013)


6/16

6La llengua i la naci

Josep-Maria Terricabras

El passat 21 de febrer es va celebrar, com cada any, el Dia Internacional dela Llengua prpia. La diversitat lingstica s un fet cultural que convpreservar. I no solament per una mena dafany ms o menys romntic otossudament conservacionista, sin perqu cada vegada que es perd unallengua ja se nhan perdut moltes i nhi ha moltes en perill dextinci, esperd tamb una comunitat la llengua no s un b individual, es perd,doncs, una manera singular de mirar cap al mn i de parlar-ne, una manerade parlar, una manera dentendres els parlants a si mateixos.

Per aix, la prdua duna llengua no s encara que de vegades es diguisemblant a la prdua duna espcie vegetal o animal, sin que s molt ms:de fet, s la prdua dun univers, de tot un cosmos que sesvaeix idesapareix per sempre. I tamb per aix, quan es reivindica el dret a lallengua es reivindica un dret bsic, anterior al dret a la llibertatdexpressi. I s que no hi pot haver autntica llibertat dexpressi si noexisteix la possibilitat dexpressar-se en la llengua prpia, en aquella ambqu es pensa, es dubte, sestima, es creu i sodia.

Repetim-ho tantes vegades com calgui: una llengua no s noms un mitjde comunicaci. Si noms fos aix, llavors tots podrem acceptar una solallengua per comunicar-nos entre nosaltres. El que mostra la diversitatlingstica s que cada llengua t particularitats insubstitubles, que cadallengua no s solament un mitj de comunicaci sin tamb, i moltparticularment, el medi en el qual viuen, creixen i salimentenespiritualment els ciutadans. Quan una llengua es mor, continuemcomunicant-nos entre nosaltres, per hem perdut una atmosfera, un mn.

Tots els pobles han donat sempre una gran importncia a la protecci idifusi de la seva llengua. Avui, quan la globalitzaci pot acabar uniformanttantes i tantes coses, la diversitat lingstica s un b que corre moltsperills, perqu als ms poderosos els va b de controlar les llenges,perqu llavors ja controlen millor el pensament, els projectes i les accionsde molts. El PEN Internacional, que s lassociaci que aplega elsescriptors del mn, s molt conscient de tot aix. Fa gaireb dos anys, elPEN va aprovar a Girona un manifest des de llavors conegutinternacionalment com a Manifest de Girona que proclama en deupunts breus la importncia de la defensa de la llengua, de totes les

llenges.


7/16

7De tot aix, els catalans en sabem prou. Des de fa mil anys, entorn de lanostra llengua sha anat configurant un poble que, de Salses a Guardamar ide Fraga fins a Ma, sha anat fent i refent amb canvis de tota mena, hasabut aguantar atacs i persecucions, i ha mantingut, amb grans dificultats i

riscos, la fidelitat als avantpassats i el llegat per als descendents. Per aix,cada agressi a la llengua s vista per nosaltres, amb ra, com una agressia la naci.

Perqu la naci no s una entitat jurdica sin una realitat histrica iemocional. Es pertany a la naci tant per naixement com per adopci. Laidentificaci amb la naci s voluntria: tu en vols ser i ella vol que ensiguis. Aix s com es comparteixen la histria i el dret, els xits ifracassos, la llengua i la cultura, per tamb moltes illusions i projectes,

moltes satisfaccions i moltes crtiques.Si tots els pobles del mn defensen la seva llengua, Catalunya tamb ho fa.I ho ha de fer avui amb la mateixa dignitat i fora amb qu ho ha fetsempre. Perqu dem, en la Catalunya independent, la llengua haur decontinuar essent pal de paller de la naci.

(Article publicat el 27 de febrer 2013)

* * *

Tenim raons

Francesc de Dalmases i Thi *

Tot just fa una setmana vam tenir la sort de compartir les raons i elsarguments que els integrants del Collectiu Wilson van tenir lencertdoferir-nos durant la seva estada a Catalunya. Sis catalans, tres doctorsper Harvard i tres pel Massachussets Institute of Tecnology, explicant de

forma raonada i fonamentada la necessitat i la viabilitat duna Catalunyaindependent.

Durant els darrers mesos hem patit desraons projectades des dmbitsdiversos de larquitectura politicoinstitucional de lEstat espanyol.Amenaces catastrfiques que parlen duna Catalunya allada dEuropa i delmn, amb les arques buides, sense expectativa de futur, incapa dassumirles despeses prpies dun estat propi. Paradoxalment, aquestes veus nohan fet ms que dibuixar de forma bastant precisa la situci actual deCatalunya. Una situaci derivada de la dependncia dun estatpredemocrtic incapa de modernitzar-se. Un estat que carrega de raons


8/16

8lindependentisme perqu es mant immbil en lafirmaci, per la via delsfets, que la Catalunya davui s dEspanya per no s Espanya.

Per aix s enormement illustratiu, dins i fora de Catalunya, que sisexponents catalans de lexcellncia en el pensament dibuixin de forma

acadmica, amable i profundament raonada el futur Estat catal.Saber que el dret internacional no prohibeix un procs dindependncia ique aquests processos sn habituals en la histria recent i que la mateixavella Europa difcilment pot trobar arguments jurdics per oposar-shi;saber que la nostra pertinena a la Uni Europea s una oportunitat per aEuropa. Saber, fins i tot, que noms una lectura miop i restrictiva de lamateixa Constituci espanyola els impedeix veure la legimitat dunaconsulta. Raons per entendre la independncia com una oportunitat per ala necessria regeneraci democrtica i per repensar leficcia i leficinciadel sector pblic. Entendre que la legitimitat del procs que vivim neix delprocs dautodeterminaci que en certa manera ja va culminar elproppassat 11 de setembre i que continua empenyent de baix a dalt.Entendre, finalment, que les raons econmiques sn tan clares i difanesque la qesti no s si hi ha vida amb la independncia sin que amb ladependncia no tenim cap futur que pugui garantir els benestar de lasocietat catalana.

En el decurs del sopar potserior a la magnfca taula rodona organitzada

per la Fundaci Catalunya Oberta em va venir al cap una frase delpresident de la Fundaci CATmn, Vctor Terradellas, extreta dunaentrevista publicada en el darrer nmero de la revista Catalan InternationalView: Europa i el mn sencer han de viure amb naturalitat les dinmiquesde transformaci i millora amb qu es doten les societats humanes.

Perqu finalment estem parlant daix: de labsurd que significa oposar-se alevoluci i laven a qu qualsevol societat humana t dret a aspirar. Perfer-ho ens cal assumir, amb la mateixa naturalitat i honestedat, duesprvies imprescindibles per entendre el moment actual en qu vivim. En

primer lloc, assumir que Catalunya viu una situaci greu de conflicte ambEspanya. I, tot seguit, entendre que hem apostat per una via radicalmentdemocrtica i essencialment pacfica per resoldrel.

Som, per tant, una societat madura i conscient del moment poltic quevivim i precisament per aix la majoria de la societat catalana proposa unavia per sortir daquest atzucac a la qual no es pot oposar cap argumentraonable: lexercici del dret a decidir.

(*) Convidat per lAssociaci Noves Bases de Manresa(Article publicat el 27 de mar del 2013)


9/16

9

Dilegs per la independncia

Margarida Aritzeta

Recull una dita popular que "dos no es barallen si un no ho vol" i de lamateixa manera podem dir que "dos no dialoguen si un no ho vol".

El dileg entre Catalunya i Espanya s el gran tema que t entretingudesdes de fa setmanes totes les tertlies dels mitjans de comunicaci. ACatalunya hi ha un consens parlamentari amplssim i un clam ciutad afavor de consultar el poble perqu puguem decidir lliurement qu volem.En canvi, a Espanya mantenen una posici enrocada en la lecturamonoltica de la Constituci. No, aix no es far.

Ja es veu doncs que la paraula dileg no vol dir el mateix per a uns i altres.Per a uns, dialogar vol dir posar-nos d'acord amb l'altra part per veurecom ho fem, aix de preguntar al poble. Per als altres, dialogar vol dir fer-nos entendre que la resposta s no i que ens hem de convncer quetenen ra. No hi ha arguments a discutir, hi ha una paret.

Amb aquestes perspectives crida l'atenci que s'hagin aixecat tantes veusdarrerament advertint que si no hi ha dileg amb Espanya no hi pot haver

cap altra sortida per al cas catal, i que si "ells" no ho volen, no podr ser.Crida l'atenci que una majoria parlamentria de catalans no sigui suficientlegalment, democrticament, per aconseguir fer una consulta (ja no dicdecidir el nostre futur ms enll de la consulta) i que en canvi un solalumne pugui decidir si s'ha de parlar en castell (no en catal) a l'aula endetriment de la resta dels alumnes. Oi que hi ha alguna cosa que falla?

Ara Espanya tiba la corda d'una manera fora salvatge esperant quedesistim, com tantes altres vegades han desistit els nostres representantspoltics (i nosaltres ho hem acceptat), mentre imposa les seves retalladesen l'economia, en la llengua, en els drets democrtics..., en la dignitat.

Dileg s, per amb fermesa i sense perdre de vista el que ens hi juguem.Cal que la nostra classe poltica recordi les illusions collectives i alhora elpatiment de les famlies, que no demori les solucions. No fa gaires diesescoltava en una de les moltes tertlies televisives que ens tenen distretsque un corresponsal de televisi en una capital europea deia que si ensexpliquessin b el sentit de les retallades la gent hi estaria d'acord, perqula gent s capa d'entendre el que s necessari i evident. Necessari per a

qui? Em vaig preguntar si ell entendria que a la sortida d'aquella tertlia laseva empresa li digus que ha decidit retallar-li el contracte i que es queda


10/16

10sense sou ni prestaci..., al capdavall altres corresponsals han estateliminats. Els interessos de qui s'estan salvant amb el nostre sacrifici? Larealitat s que ens estem empobrint i no noms econmicament.Continuem parlant de dileg mentre ens retallen la llengua, mentre

planifiquen un model de pas on la cultura s un luxe, l'esfor es penalitza,la petita empresa desapareix, es relaxa la moral, la gent s empesa a lamisria...

Dileg? S, segur. Som un poble dialogant, per naturalesa, entre nosaltres iamb els altres pobles. Per de tu a tu, no sotmesos, perqu necessitemconstruir un pas amb uns valors diferents dels que ens estan imposant. Iper aconseguir-ho vull recordar que hi ha ms coses a fer apart deplanificar cadenes humanes, fer voleiar estelades, animar les xarxes socialsamb manifestos diversos i fotografies. Parlar est molt b. Per nosaltressempre hem estat ms aviat un poble de fets. Tal com deia Salvador Espriuparlant del nostre poble: "L'aigua, la terra, l'aire, el foc sn seus si s'arriscadun cop a ser qui s". Perqu, com ell, el volem "amo de tot, no gosmesell sin l'nic senyor."

(Article publicat el 24 dabril de 2013)

* * *

Val la pena replicar ?Josep Maria Forn i Febrer

La llengua catalana torna a patir un nou atac. I ja sn molts. Val la penareplicar ?

Hi ha tres aspectes a tenir en compte al voltant de la salut d'una llengua. Elconeixement, l's i el seu estatus jurdic. La llengua catalana gaudeix d'unconeixement divers segons territoris. Al Principat s fora elevat, en altresterritoris de parla catalana (Pas Valenci i les llles, principalment) s foraacceptable, i n'hi ha alguns altres, com La Franja i Catalunya Nord, on sfora millorable. Pel que fa a l's, el semfor ja es posa en taronja. I, peracabar, pel que fa al seu reconeixement jurdic, el semfor s en roig.

L'estatus jurdic no s un aspecte balder. s el pas previ per decantar eltaronja de l's de la llengua cap al verd o al roig. I s en aquest mbit on lavoluntat poltica de l'estat espanyol hi pot fer ms. L'estat espanyol, atravs dels seus governs autonmics, t una clara voluntat de rebaixar,entorpir, confondre i anullar la llengua catalana en el seu s, i

posteriorment en el seu coneixement, s a dir, per fer-la desaparixer.Aix ho fan a travs de decrets i lleis. Aix cal entendre els decrets


11/16

11valencians i balears que eliminen l'exigncia del coneixement de la llengua,o de la immersi a l'escola; tots els atacs al reconeixement de la unitatlingstica; les privacions per poder veure els diferents canals de televisi,etc. I ara, el disbarat de la llei de llenges de l'Arag, que no reconeix la

llengua catalana que es parla al seu territori, i la confon amb la bestiesa dela denominaci de LAPAO, i la seva consegent acadmia de la llengua. Unjoc de despropsits.

Despropsits, per, que tenen intenci poltica. Alg en dubta? Tot plegatexpressa una voluntat sense subterfugis per eliminar tot all que no siguide matriu castellana. Hi ha un odi cap a la diversitat i la pluralitat, i ms enconcret cap a tot all que s catal. Sincerament no se m'acut altra terpiacontra aquest odi que fer que ens oblidin. Cadasc ha de fer el seu cam iamb el temps, com a millor medicina, poder confiar que ens reconeguin,perqu reconixer el valor i la riquesa de la seva llengua, cultura ipersonalitat ja ho fem i ho hem fet.

No obstant, mentrestant, val la pena replicar ? Val la pena fer-ho ara i ambla nova i esperpntica agressi a la llengua catalana ? Crec que s, en lamesura que hem d'expressar el nostre disgust i malestar. Crec que sperqu no ha de quedar cap bestiesa sense resposta racional. Per crecque no hem de centrar la nostra vida en la reacci envers el que ens fan.Hem d'avanar i donar sortida a la creativitat que avui es revolta en les

catalanes i els catalans. Hem d'aparcar qualsevol ressentiment que ens fariadescentrar-nos. Ens faria posar el centre de la nostra vida fora denosaltres, quan el centre ha d'estar en nosaltres, i ms en aquest momenttan fecund que viu la nostra naci.

El moment que viu Espanya em recorda el de la Txecoslovquia del 68.Expliquen que llavors, durant la primavera de Praga, es va rehabilitar irecuperar l'escriptor Kafka, que havia estat prohibit per falta de realisme.Veient com estava el pas, el ministre de cultura va exclamar que no

entenia perqu havien prohibit Kafka per falta de realisme, quan era el msrealista de tots plegats, tal com funcionava el pas. I ja sabem com haacabat la histria de Txecoslovquia. La llei de llenges de l'Arag tamb farealista Kafka.

( Article publicat l11 de maig de 2013)


12/16

12INFORMACIONS

DECLARACI

Sota aquestes ratlles, reprodum el text duna Declaraci que, pel mes de mar, lanostra Associaci va considerar necessari proclamar, i fer arribar a personalitatssignificatives de la societat poltica i civil catalana, i als mitjans de comunicaci. Lavan signar components del la Junta i del Consell Assessor. Vrem rebre diferentsrespostes; per la seva significaci especial reprodum tamb la que ens va adrearel President de la Generalitat, M.H.Sr. Artur Mas.

EL COMPROMS TIC I POLTIC DEL CATALANISME

DECLARACI DE LASSOCIACI PER LES NOVES BASES DE MANRESA

LAssociaci per les noves Bases de Manresa, davant lactual proliferaci de

casos de presumpta corrupci poltica, fa pbliques les consideracions

segents:

a) El president Maci ja ens exhortava, als catalans, a ser dignes de

Catalunya. Aquesta exhortaci s doble: poltica i tica. El catalanisme s un

projecte poltic que t com a objectiu la preservaci de la llengua i la cultura

catalanes, la sobirania poltica de la naci i la cohesi de la nostra societat.

Per tamb s un projecte tic, perqu els objectius i els resultats no sn

independents dels procediments per a assolir-los. LAssociaci per les Noves

Bases de Manresa reivindica aquesta doble dimensi del catalanisme,

especialment en lactual moment histric que viu Catalunya, de transici cap

a la plenitud nacional fins lassoliment de lestat propi.

b) Per aix la nostra associaci demana explcitament la mxima exigncia

tica a tots els ciutadans i als mitjans de comunicaci, per especialment a

tots aquells que defensin el projecte sobiranista, per tal dactuar contra el

desnim que podria comportar la poca exemplaritat daquells responsables

poltics. La corrupci no s inevitable. El comproms poltic del sobiranisme

s inseparable del comproms tic.


13/16

13

c) Hem devitar paranys que previsiblement sens continuar parant per

desacreditar el procs sobiranista i que poden suposar acusacions als seus

agents ms visibles. Per aix hem dexigir a tots el mxim nivell decomportament tic, i ens mantindrem vigilants davant tota sospita de fer

passar el profit personal per davant del b com.

d) LAssociaci per les Noves Bases de Manresa ratifica la seva resoluci de

promoure la doble dimensi, poltica i tica, del procs; i demana a tots els

catalans que facin seves les paraules de Pompeu Fabra quan afirmava que

si volem la plena sobirania per al nostre poble s per a millorar la qualitat

dels nostres conciutadans i per obtenir que Catalunya, intensament

civilitzada, pugui oferir una efectiva collaboraci en lobra de millorament i

progrs de la humanitat.

Signen: Aureli Argem, Margarida Aritzeta, Maria Artal, Jordi Bosser,

Joaquim Cabea, Jordi Castells, Montserrat Colom, Montserrat Flez,Mariano Ferrer, Mite Ferrer, Josefa Figueras, Josep Maria Forn, Pere Llus,

Flix Mart, Montserrat Martnez, Raimon Pibernat, Jordi Porta, Antoni Rovira,

Maria Llusa Samitier, Josep Maria Terricabras, Ricard Torrents, Amlia

Trueta, Ramon Vila-Abadal.


14/16

14 RESPOSTA DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

La resposta venia adreada al senyor Raimon Pibernat, actual President de

lAssociaci, i deia:

Benvolgut senyor Pibernat,

Li agraeixo el detall que ha tingut de fer-me arribar la declaraci "El

comproms tic i poltic del catalanisme" que ha redactat la seva entitat,

manifest que han elaborat arran dels casos de presumpta corrupci

poltica que s'han conegut en les darreres setmanes.

En aquest sentit, comparteixo plenament amb vosts la preocupaci que

tenen pels possibles efectes negatius que algunes conductes individuals

inadequades poden arribar a tenir sobre el procs poltic que estem vivint

a Catalunya, de manera que cren una sensaci de cert rebuig entre la

ciutadania.

Tant per aquest motiu, tal com vosts ja sabran, aix com pel deure moral

i I'obligaci que tinc com a president de la Generalitat, he presentat

davant el Parlament de Catalunya un conjunt de propostes i mesures que

van sorgir de les cimeres que es van celebrar amb els representants dels

organismes de control institucional sobre transparncia i regeneraci

democrtica, atesa la gran preocupaci que tot el seguit d'afers ms omenys trbols que han aparegut darrerament m'han provocat.

Tot apreciant el comproms de la seva associaci amb el futur poltic de

Catalunya i amb l'tica que ha de tenir la nostra vida pblica, rebi una

cordial salutaci.

Artur MasBarcelona, 19 de mar de 2013


15/16

15

Canvis a la junta de lAssociaci

El dia 29 de gener de 2013 va tenir lloc lAssemblea Ordinria de la nostra

Associaci. Hi corresponia renovar la meitat de la Junta Directiva, renovaci que

els Estatuts estableixen que sha de produir cada dos anys, de manera que el

mandat de cadasc s de quatre anys. Acabaven mandat el President, Josep

Maria Forn, el Tresorer; Jordi Bosser, i els vocals Joaquim Cabea, Mariano

Ferrer i Ricard Torrents.

Desprs de lAssemblea, qued nomenat President en Raimon Pibernat, que finsllavors havia ocupat el crrec de Secretari. En Mariano Ferrer fou nomenat Vice-

President , en Josep Maria Forn, Secretari, i en Jordi Bosser fou renovat com a

Tresorer. Desprs de lAssemblea, la llista de Vocals qued escrita aix: Aureli

Argem, Joaquim Cabea, Montserrat Flez, Antoni Rovira, Amlia Trueta, Ricard

Torrents i Ramon Vila-Abadal. Tanmateix, poc temps desprs, en Joaquim Cabea

que havia format part de la Junta des del seu comenament - va considerar queels problemes de salut que arrossegava no li permetien continuar, i dimit poc

temps desprs.

LAssociaci al Concert per la Llibertat

En el Concert per la Llibertat, celebrat el passat 29 de juny al Camp Nou,

lAssociaci per les Noves Bases de Manresa va ser una de les entitats escollides

per representar el conjunt dentitats de la societat civil catalana. El president de

lAssociaci, juntament amb representants duna vintena dorganitzacions cviques i

culturals, va acompanyar la presidenta dmnium Cultural, Muriel Casals, en el

moment que aquesta llegia el manifest de lacte.


16/16

16

Adhesi al Pacte Nacional pel Dret a Decidir

Desprs de la reuni constituent del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que va tenir

lloc el 27 de juny al Parlament de Catalunya presidida pel President de la

Generalitat i en la que van prendre partits poltics, sindicats, organitzacions

empresarials i organitzacions cviques i culturals, sha obert el Pacte a totes les

entitats i empreses del pas. LAssociaci, en la darrera reuni de la Junta directiva,

va acordar formalitzar-hi la seva adhesi.

Presentacions del llibre Per qu volem un estat propi?

Durant el primer semestre del 2013 shan continuat portant a terme presentacions

del llibre Per qu volem un estat propi?, promogut per lAssociaci. En concret, el

llibre sha presentat a Reus (el 24 de gener), a Ponts (el 15 de mar) i a la

Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (el 22 dabril).

fulls delencara nmero 15lencara nmero 15lencara nmero 15lencara nmero 15

Recordem que Els Fulls de lEncara estan oberts a la collaboraci de totsels socis i daltres persones, si sescau - . s lliure la tria dels temes i laseva orientaci, sense oblidar que lespaiament de les publicacions fadesaconsellables temes dactualitat gaire immediata. Conv que lextensi decada collaboraci no superi les quatre pgines.

fulls de l'encara, núm. 15

Documents