fulldominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

22 de març de 2020 Diumenge IV de Quaresma

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.654

Lectures

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical

Diumenge IV de Quaresma

5

Mirada endins per Consol Ferrús, missionera claretiana

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Lectura del primer llibre de Samuel (16,1.6-7.10-13a)

En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Omple d’oli el corn i vés-te’n. T’envio a casa de Jesè, el betlehemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei.» Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu ungit.» Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en l’alçada de la seva talla. L’he descartat. Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor.» Jesè va fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D’aquests set, el Senyor no n’escull cap.» I Samuel afegí: «No queda cap més fill?» Jesè respongué: «Encara queda el més pe-tit: és a pasturar el ramat.» Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens po-sarem a taula que no sigui aquí.» Jesè el féu anar a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure. El Senyor digué a Samuel: «Un-geix-lo, que és ell.» Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’Espe-rit del Senyor s’apoderà de David.

Salm responsorial [22,1-3.4.5.6 (R.:1)]

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,em fa descansar en prats deliciosos;em mena al repòs vora l’aigua,

i allí em retorna;em guia per camins segurs,per l’amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

Ni quan passo per barrancs tenebrososno tinc por de res,perquè us tinc vora meu;la vostra vara de pastor,m’asserena i em conforta. R.

Davant meu pareu taula vós mateix,i els enemics ho veuen;m’heu ungit el cap amb perfums,ompliu a vessar la meva copa. R.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amorm’acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysa la casa del Senyor. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (5,8-14)Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat. Mireu bé quines coses són les que agraden al Senyor i no us feu solidaris de les obres infruc-tuoses que ells cometen en la fosca; més aviat, denuncieu-les, perquè el que fan en secret ens avergonyiria fins

de dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat queda clarament visible, ja que les coses són clares i visibles quan són llum. Per això diuen: «Desvetlla’t, tu que dorms; ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà.»

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (9,1-41)

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig.» Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu.» Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?» I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?» Ell contestà: «Que és un profeta.» Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?» I el van excloure de la sinagoga. Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?» Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?» Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu.» Li diu ell: «Hi crec, Senyor.» I l’adorà.

Estem en plena crisi sanitària pel con-tagi del coronavirus. Talment com

el cavall de Troia de l’Eneida de Virgili, se’ns ha infiltrat enmig dels nostres murs de benestar i de les nostres fortaleses aparentment infranquejables. Enguany, la natura ens obliga a fer una mena de Quaresma forçada per a tots i, a més, amb la incertesa de no saber quan arri-barà veritablement la joia pasqual.

Faig meva una reflexió que ha circulat aquests dies passats a Itàlia per part d’una psicòloga, de nom Francesca Mo-relli. L’univers —venia a dir— té la seva forma de retornar l’equilibri a les coses segons les seves pròpies lleis, sobretot quan aquestes es troben alterades. En un moment en què el canvi climàtic està arribant a nivells preocupants, en una època fonamentada en la productivitat i en el consum, se’ns obliga al bloqueig, a la parada necessària, a romandre quiets. En un moment en què certes polítiques i ideologies discriminatòries pretenen fer-nos retornar a un passat vergonyós, apareix un virus que ens fa experimen-tar que, en un obrir i tancar d’ulls, po-dem convertir-nos nosaltres mateixos en discriminats, aquells als quals no es permet creuar cap frontera, aquells que precisament som els qui transmetem malalties. En una època en què l’educa-ció dels fills s’ha relegat a altres figures i institucions, se’ns obliga a tancar esco-les i locals de catequesi, i se’ns força a cercar solucions alternatives, al retorn del pare i la mare, al retorn a ser família. En una època en què el pensament indi-vidual ha esdevingut la norma, se’ns diu que l’única forma de sortir de l’atzucac és fer pinya, fer ressorgir en nosaltres el sentiment d’ajut al proïsme, de pertàn-yer a un col·lectiu, d’esdevenir corres-ponsables els uns dels altres.

És bo, per tant, pensar què en podem treure, de positiu, de tot aquest pro-blema. Fa la impressió que la humanitat

es trobi en deute amb l’univers i les seves lleis, i que aquesta pandèmia ens ho vingui a dir, en-cara que a un preu ben alt. Podem aprendre d’aquest esdeveniment que està sacsejant les nostres vides? Ben segur que, almenys pel que en aquests dies se’ns obliga a fer, en podem aprendre una lliçó d’austeritat. El fet d’haver d’estar reclo-sos, amb un munt d’ac-tivitats suspeses, pot es-devenir una crida a cercar la riquesa d’una sobrietat veritable que ens porti al més profund i autèntic en nosaltres i en els altres. Hi ha una altra manera de viure, se’ns ve a dir. Una forma de viure més senzilla, més sòbria, més austera. La po-bresa i la fragilitat del nostre planeta, són dues cares d’una mateixa realitat que pot anomenar-se insolidaritat? És el que ens ve a dir el papa Francesc en la seva carta encíclica Laudato si’, que el proper mes de maig complirà cinc anys: «El desafiament urgent de protegir la nostra casa de tots inclou la preocupa-ció d’unir tota la família humana en la recerca d’un desenvolupament soste-nible i integral.» I afegeix: «El Creador no ens abandona, mai no ha fet marxa enrere en el seu projecte d’amor, no es penedeix pas d’haver-nos creat» (n. 13). D’aquí que el Papa faci «una invitació urgent a un nou diàleg sobre la manera com estem construint el futur del pla-neta. Necessitem una conversa que ens uneixi a tots… Necessitem una solidari-tat universal nova» (n. 14).

En aquests dies, hem d’unir-nos espe-cialment als malalts i a les famílies que pateixen aquesta pandèmia. M’agrada-ria pregar també pel personal sanitari, tot agraint-los l’esforç sobrehumà que

estan realitzant. Ens hem de fiar de les autoritats, que prenen les mesures en funció de l’assessorament dels sanitaris. Som invitats a confiar. Abandonar la cal-ma ens faria molt de mal. Tinguem tam-bé una cura especial pels més febles, no obviant aquella crida de Càritas o de la mateixa comunitat de Sant’Egidi, a «no deixar abandonats els “amics” sense sostre».

I també aquests dies tinc el meu cor po-sat en els mossens, els religiosos i reli-gioses i tots els laics i laiques entregats que han d’acompanyar el poble sant de Déu en aquesta crisi: que el Senyor els doni la força i també la capacitat i l’en-giny per triar els millors mitjans per aju-dar. Encara que no puguin fer-se cele-bracions públiques, que tot el poble de Déu se senti acompanyat pel consol de la Paraula de Déu, per l’escalf espiritual de les nostres parròquies i comunitats —ni que sigui telemàticament— i per la pregària sincera.

Davant l'emergència sanitària

Obre’m els ulls SenyorJesús s'ha revelat com a Llum del món (Jn 8, 12). El cec de l'Evangeli d'avui ens representa a tots. Som cecs. Cecs que creuen que veuen. I ens estem perdent tantes coses bones, importants…! La ceguesa ens té postrats, impossibilitats de caminar i actuar, de fer qualsevol altra cosa, d'acudir a Jesús, l'únic que pot salvar. Cecs, i inútils.

Però Ell s'avança i ens mira, ens crida, ens recrea de nou amb fang, com si d'una nova creació es tractés, i ens mana sub-mergir-nos a la piscina de «l’Enviat». És la figura del baptisme que renovarem a la nit de Pasqua. Ja som fills de la llum (Col 1,23) empeltats en Ell.

Surt a la nostra trobada, Senyor Jesús, fes-nos néixer de nou a una fe més viva. Que jo pugui també dir com el cec «Hi crec, Senyor!»

25 anysdel Concili Provincial Tarraconense

25 anysdel Concili Provincial Tarraconense

Resolucions conciliars (*)

Capítol primer: Anunciar l’Evangeli a la nostra societatEls joves

L’atenció als joves, que són el futur de l’Església, és pri-mordial. No han de mancar persones i recursos per a dur

a terme l’anunci de Jesucrist a la joventut del nostre país. Es tracta d’una opció prioritària del nostre Concili. Per tant, tots els qui tenen responsabilitats pastorals han de procurar trobar espais, moments i àmbits per dialogar amb els joves i establir amb ells lligams personals i afectius que els portin progressivament a descobrir Jesucrist i a la participació en els sagraments de l’Església (vegeu Resolució 75).

Per això ens cal conèixer i apreciar el món dels joves, lluny de sospites, clixés prefabricats i reticències. Per tal d’arribar al major nombre possible de joves cal posar en joc tots els mitjans que tenim al nostre abast: el contacte personal, la integració dels joves en les parròquies, la tasca evangelit-zadora de les escoles cristianes, dels centres d’esplai, dels agrupaments escoltes i d’altres realitats juvenils, l’ús dels moderns mitjans de comunicació… Totes aquestes reali-tats, degudament coordinades, poden aportar resultats re-alment esperançadors, també en el terreny de la reflexió sobre les diverses vocacions cristianes (vegeu Resolucions 40 i 154). En cap cas, però, no haurien de mancar estudis seriosos sobre la realitat juvenil a Catalunya i sobre les res-postes que s’hi donen aquí i en altres indrets (Resolució 26 i Resolució 28).

De fet, al món juvenil s’hi arriba després de la infància i l’adolescència. A propòsit dels infants, és important d’or-

ganitzar bé la relació que hi ha d’haver entre l’escola, la catequesi i l’esplai o el lleure, amb la finalitat d’entroncar després amb l’etapa de joventut. [...] Tant infants com ado-lescents i joves tenen la necessitat d’uns llocs d’acolliment generós des d’on puguin obrir-se al trobament amb Jesu-crist i l’Església (Resolució 27).

Punts de reflexió

—¿Hi ha encara massa sospites, clixés prefabricats i reticèn-cies per part dels grans respecte als joves? Feu una llista de qualitats específiques dels joves d’avui i una altra de realitats positives amb què els joves contribueixen a di-namitzar la parròquia o comunitat.

—Com integrem els joves en les activitats pastorals. En els nostres ambients, quines de les activitats funcionen mi-llor? Quines activitats no tenim i podríem posar en marxa i quines persones podrien fer-ho?

—Oferim als joves oportunitats de reflexió sobre les diver-ses vocacions cristianes? Als pares, ¿ens sabria greu que un fill escollís la vida consagrada o que es fes capellà?

(*) Del llibre ‘Quadern de treball del Concili Provincial Tarraconense’ de Mn. Armand Puig i Tàrrech (1996)

Comunicat

Davant l’augment de contagis pel coronavirus i, seguint les indicacions de les autoritats sanitàries, per contribuir a la

protecció de la salut pública, l’Arquebisbe de Tarragona, tenint el compte la nota que ha publicat la Conferència Episcopal Tarraconense, DISPOSA les següents mesures d’urgència que regiran des del dia d’avui:

1. Tots els fidels de l’Arquebisbat de Tarragona queden dispensats del precepte dominical mentre duri la situació de greu crisi sanitària actual.

2. A causa de la situació totalment excepcional que estem vivint, des del dia d’avui queden suspeses totes les celebracions de l’Eucaristia amb participació de fidels, també la dominical.

3. En ordre a les exèquies, que en diàleg amb les famílies, se celebrin de forma simplificada i els funerals es posposin per a més endavant.

4. Altres celebracions sacramentals, amb prudència pastoral, es posposaran per a més endavant.

5. Serà bo mantenir les Esglésies obertes, en la mesura del possible, i que s’atengui amb caritat pastoral els malalts i les persones angoixades.

6. Resten en vigor les disposicions i mesures de prevenció que hem anat donant per a la nostra Arxidiòcesi al llarg d’aquesta setmana.

Demanem a tots els fidels que intensifiquin l’oració i mirin de seguir la Santa Missa a través de la televisió, de la ràdio, o internet, pregant Déu que ens alliberi d’aquesta pandèmia, per intercessió de la Verge Maria.

Tarragona, 14 de març de 2020

Nota de l’Arquebisbat davant l’alerta sanitària pel coronavirus - Covid 19

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Mitjans de Comunicació (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4

Cicle A Litúrgia de les Hores: Setmana IV

LITÚRGIA DE LA SETMANA

Diumenge, 22: Diumenge IV de Quaresma «Lætare» [1Sa 16,1b.6-7-10-13a; Salm 22,1-3.4.5.6; Ef 5,8-14; Jn 9,1-41 o bé més breu: 9,1.6-9.13-17.34-38 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 23: [Is 65 17-21; Salm 29,2 i 4.5-6.11-12a i 13b; Jn 4,43-54] Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe (Comm.)

Dimarts, 24: [Ez 47,1-9.12; Salm 45,2-3.5-6.8-9; Jn 5,1-16]

Dimecres, 25: Anunciació del Senyor (Sol) [Is 7,10-14; 8,10; Salm 39,7-8a.8b-9.10.11; He 10,4-10; Lc 1,26-38]

Dijous, 26: [Ex 32,7-14; Salm 105,19-20.21-22.23; Jn 5,31-47]

Divendres, 27: [Sv 2,1a.12-22; Salm 33,17-18.19-20.21 i 23; Jn 7,1-2.10.14.25-30] Dia d’abstinència

Dissabte, 28: [Jr 11,18-20; Salm 7,2-3.9bc-10.11-12; Jn 7,40-53]

Diumenge, 29: Diumenge V de Quaresma [Ez 37,12-14; Salm 129,1-2.3-4.5-6.7-8; Rm 8,8-11; Jn 11,1-45 o bé més breu: 11,3-7.17.20-27.33b-45 (LE/LH pròpies)]

catequesi

A la Quaresma descobrim...

La Quaresma és un camí per arribar a Ell. En aquests cinc diumenges de Quaresma construirem el seu nom tot descobrint-lo com a HOME (Mt 4,1-11), fill de DÉU

(Mt 17,1-11); que ens sacia amb l’AIGUA viva (Jn 4, 6-42); que dona LLUM a la nostra ceguesa (Jn 9, 1-38) i que ens regala una VIDA en plenitud (Jn 11,1-45). Lletra a lletra, acompanyats per les reflexions de la Delegació diocesana de Catequesi, l’anirem coneixent.

Quart diumenge de Quaresma: Jesús és llum

Aquesta setmana Jesús guareix un cec de naixement. A vegades és pitjor fer-se el cec que ser-ho. Quan mirem cap a un altre lloc ens fem els cecs.

—En quines situacions has fet veure que no veies alguna cosa per no haver d’ajudar? Com t’has sentit?

Dibuixos: FANO

EN UN MINUT LECTURESSolemnitat de l'Anunciació del Senyor 25 de març

Lectura del llibre del profeta Isaïes (7,10-14; 8,10)

En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les pro-funditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel». Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temp-tar el Senyor». Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us donarà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel, perquè Déu-és-amb-nosaltres».

Salm responsorial [39,7-8a.8b-9.10.11 (R.: 8a i 9a)]

Vós no voleu oblacions ni sacrificis,i m’heu parlat a cau d’orella;no exigiu l’holocaust ni l’expiació.Per això us dic: Aquí em teniu.

R. Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat.

Com està escrit de mi en el llibre,Déu meu, vull fer la vostra voluntat,guardo la vostra llei al fons del cor. R.

Anuncio amb goig la salvaciódavant el poble en dia de gran festa.No puc deixar d’anunciar-la;ho sabeu prou, Senyor. R.

No m’he callat la vostra salvació dins del meu cor;he fet conèixer el vostre ajut fidel,la lleialtat del vostre amor,davant el poble en dia de gran festa. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 10,4-10)

Germans, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs faci desaparèixer els pecats. Per això Crist deia a Déu quan en-

trà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu for-mat un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat». Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l’holo-caust i l’expiació, no els voleu ni els exigiu». Encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat». Adoneu-vos com suprimeix tot el que deia abans, i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li di-gué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella, es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?». L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el po-der de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva pa-renta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l’àngel es va retirar.

—Trobada diocesana de joves. El passat dissabte dia 7 de març es va celebrar a Valls la Trobada diocesana de joves amb el lema Crist Viu. Uns 180 joves procedents de diferents parròquies i escoles de l’arxidiòcesi es van aplegar en aquesta trobada que va escaure’s en la preparació de les festes decennals de la Mare de Déu de la Candela. Els joves van participar en un primer taller sobre la pregària, seguidament van conèixer diverses realitats de caritat presents a l’arxidiòcesi i el testimoni de l’Alexis, un jove de la Comunitat del Cenacle, mostrant així que Crist viu en la pregària i en el germà, en la caritat. En processó, acompanyats de música i l’estendard de la Mare de Déu de la Candela els joves es van dirigir a l’església parroquial de Sant Joan on es va celebrar l’eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe. La trobada va finalitzar amb el sopar i un concert al local de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

—Recessos arxiprestals de Quaresma. L’arxiprestat de la Con-ca de Barberà va celebrar el primer diumenge de Quaresma, a l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt, el recés quaresmal de l’arxiprestat. Una setantena de persones proce-dents de les parròquies de l’arxiprestat hi van participar. La Sra. Mercè Custodi, laica vedruna i fidel d’aquesta parròquia, va ser l’encarregada de predicar els tres breus moments del recés. L’espiritualitat en aquest temps quaresmal, viscuda a nivell per-sonal, en comunitat i com a Església, va centrar cada una de les xerrades que van ser acompanyades per una posterior estona de silenci, pregària i adoració davant el Santíssim.

El mateix diumenge també es va duu a terme el recés quares-mal de l'arxiprestat del Baix Penedès a l'església parroquial de Sant Salvador del Vendrell. El recés es va iniciar amb l'exposició del Santíssim i la solemne pregària de Vespres. A continuació,

Mn. Eduardo Angulo, rector de Calafell, Segur i Cunit, va predi-car la meditació sobre el sentit de la Quaresma i el seguiment de la creu de Jesucrist. Després d'una estona de silenci i pregà-ria personal, es va acabar amb la pietosa pràctica del viacrucis dirigit per diferents fidels de totes les parròquies de l'arxipres-tat.

—XXX Escola de Catequistes a Tarragona. El Museu Bíblic Tarra-conense va acollir el passat dissabte dia 7 de març més de noranta catequistes de l’arxiprestat de Tarragona en la jornada de forma-ció arxiprestal sota el lema «La Bíblia, pa de catequesis». La jor-nada va començar a la capella de Santa Tecla de la Catedral de Tarragona amb la celebració de l'eucaristia. Després es van tras-lladar al Museu Bíblic on el Dr. Andreu Muñoz, director d'aquest Museu, els va impartir una conferència tenint com a fil conduc-tor el lema de la jornada. En la conferència es va incidir en la centralitat que la Paraula de Déu ha de tenir sobre tota la vida de l’Església i com el catequista és urgit des del Concili Vaticà II —a través de la Constitució Dei Verbum— i del Concili Provincial Tarraconense a formar-se en l’estudi de la Bíblia per desenvolu-par amb eficàcia el ministeri que l’Església els hi ha encomanat. Per a conèixer el Museu com a eina catequètica es van formar tres grups, els quals anaven recorrent tres àmbits diferents d’explicació. Així van poder descobrir l’evolució històrica de la Casa dels Concilis, seu del Museu, i el paper que l’Església ha exercit en la transformació urbana i en la vida de la ciutat de Tarragona.

proposta de pregària

Des d'aquest dimarts passat, dia 17 de març, i mentre duri el confinament, des de l’Arquebisbat s’ha posat en marxa una

iniciativa que consisteix en publicar diàriament una pregària a la Mare de Déu com si es tractés d’una visita espiritual a un santuari o ermita de l'arxidiòcesi.

El material, preparat per la Delegació diocesana de Litúrgia de l’Arquebisbat, vol invocar la protecció de la Mare de Déu sobre cada lloc, sobre el país, sobre el món en aquests moments de dificultat a causa del coronavirus-Covid 19.

Aquestes pregàries es publiquen cada dia al web i a les xarxes socials de l’Arquebisbat (www.arqtgn.cat).

Visites espirituals a la Mare de Déu

D'esquerra a dreta: Imatge de la Mare de Déu del Camí (Cambrils); de la Mare de Déu de la Roca (Mont-roig del Camp) i imatge de Santa

Maria venerada a Paret Delgada (La Selva del Camp).

recursos a la xarxa

El Secretariat Interdiocesà de Cate-quesi de Catalunya i les Illes Bale-

ars (SIC) està posant a disposició de les famílies un nou recurs, adaptat a l’espai de casa, que pretén donar continuïtat al procés ca-tequètic dels fills en aquests dies de confinament. El material setmanal, orientat a comprendre i viure l’Evangeli del diumen-ge, consta de dues parts: un oratori per fer a casa i una sessió catequètica. El material es pot descarregar des del web de l'Ar-quebisbat.

> Per als joves:

El Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i les Illes Balears (SIJ) ha impulsat un recurs diari de pregària per als

joves que rep el nom de Fent camí. Vol ser una invitació a la reflexió i revisió de vida dels mateixos joves en aquest temps que ens toca viure i que ho facin amb l'actitud d'un jove cristià. Els materials es poden trobar al web esglesiajove.cat.

> Accés a la cultura:

L'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ha endegat en aquests dies una de les iniciatives que s'havien d'iniciar al

llarg de la commemoració del seu Centenari: la descàrrega gratuïta de les imatges dels documents digitalitzats que té a dia d'avui en el seu web (ahat.cat). Per accedir-hi no cal està registrat.

> Catequesi en família:

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Mitjans de Comunicació (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4

Cicle A Litúrgia de les Hores: Setmana IV

LITÚRGIA DE LA SETMANA

Diumenge, 22: Diumenge IV de Quaresma «Lætare» [1Sa 16,1b.6-7-10-13a; Salm 22,1-3.4.5.6; Ef 5,8-14; Jn 9,1-41 o bé més breu: 9,1.6-9.13-17.34-38 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 23: [Is 65 17-21; Salm 29,2 i 4.5-6.11-12a i 13b; Jn 4,43-54] Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe (Comm.)

Dimarts, 24: [Ez 47,1-9.12; Salm 45,2-3.5-6.8-9; Jn 5,1-16]

Dimecres, 25: Anunciació del Senyor (Sol) [Is 7,10-14; 8,10; Salm 39,7-8a.8b-9.10.11; He 10,4-10; Lc 1,26-38]

Dijous, 26: [Ex 32,7-14; Salm 105,19-20.21-22.23; Jn 5,31-47]

Divendres, 27: [Sv 2,1a.12-22; Salm 33,17-18.19-20.21 i 23; Jn 7,1-2.10.14.25-30] Dia d’abstinència

Dissabte, 28: [Jr 11,18-20; Salm 7,2-3.9bc-10.11-12; Jn 7,40-53]

Diumenge, 29: Diumenge V de Quaresma [Ez 37,12-14; Salm 129,1-2.3-4.5-6.7-8; Rm 8,8-11; Jn 11,1-45 o bé més breu: 11,3-7.17.20-27.33b-45 (LE/LH pròpies)]

catequesi

A la Quaresma descobrim...

La Quaresma és un camí per arribar a Ell. En aquests cinc diumenges de Quaresma construirem el seu nom tot descobrint-lo com a HOME (Mt 4,1-11), fill de DÉU

(Mt 17,1-11); que ens sacia amb l’AIGUA viva (Jn 4, 6-42); que dona LLUM a la nostra ceguesa (Jn 9, 1-38) i que ens regala una VIDA en plenitud (Jn 11,1-45). Lletra a lletra, acompanyats per les reflexions de la Delegació diocesana de Catequesi, l’anirem coneixent.

Quart diumenge de Quaresma: Jesús és llum

Aquesta setmana Jesús guareix un cec de naixement. A vegades és pitjor fer-se el cec que ser-ho. Quan mirem cap a un altre lloc ens fem els cecs.

—En quines situacions has fet veure que no veies alguna cosa per no haver d’ajudar? Com t’has sentit?

Dibuixos: FANO

EN UN MINUT LECTURESSolemnitat de l'Anunciació del Senyor 25 de març

Lectura del llibre del profeta Isaïes (7,10-14; 8,10)

En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les pro-funditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel». Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temp-tar el Senyor». Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us donarà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel, perquè Déu-és-amb-nosaltres».

Salm responsorial [39,7-8a.8b-9.10.11 (R.: 8a i 9a)]

Vós no voleu oblacions ni sacrificis,i m’heu parlat a cau d’orella;no exigiu l’holocaust ni l’expiació.Per això us dic: Aquí em teniu.

R. Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat.

Com està escrit de mi en el llibre,Déu meu, vull fer la vostra voluntat,guardo la vostra llei al fons del cor. R.

Anuncio amb goig la salvaciódavant el poble en dia de gran festa.No puc deixar d’anunciar-la;ho sabeu prou, Senyor. R.

No m’he callat la vostra salvació dins del meu cor;he fet conèixer el vostre ajut fidel,la lleialtat del vostre amor,davant el poble en dia de gran festa. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 10,4-10)

Germans, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs faci desaparèixer els pecats. Per això Crist deia a Déu quan en-

trà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu for-mat un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat». Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l’holo-caust i l’expiació, no els voleu ni els exigiu». Encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat». Adoneu-vos com suprimeix tot el que deia abans, i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li di-gué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella, es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?». L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el po-der de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva pa-renta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l’àngel es va retirar.

—Trobada diocesana de joves. El passat dissabte dia 7 de març es va celebrar a Valls la Trobada diocesana de joves amb el lema Crist Viu. Uns 180 joves procedents de diferents parròquies i escoles de l’arxidiòcesi es van aplegar en aquesta trobada que va escaure’s en la preparació de les festes decennals de la Mare de Déu de la Candela. Els joves van participar en un primer taller sobre la pregària, seguidament van conèixer diverses realitats de caritat presents a l’arxidiòcesi i el testimoni de l’Alexis, un jove de la Comunitat del Cenacle, mostrant així que Crist viu en la pregària i en el germà, en la caritat. En processó, acompanyats de música i l’estendard de la Mare de Déu de la Candela els joves es van dirigir a l’església parroquial de Sant Joan on es va celebrar l’eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe. La trobada va finalitzar amb el sopar i un concert al local de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

—Recessos arxiprestals de Quaresma. L’arxiprestat de la Con-ca de Barberà va celebrar el primer diumenge de Quaresma, a l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt, el recés quaresmal de l’arxiprestat. Una setantena de persones proce-dents de les parròquies de l’arxiprestat hi van participar. La Sra. Mercè Custodi, laica vedruna i fidel d’aquesta parròquia, va ser l’encarregada de predicar els tres breus moments del recés. L’espiritualitat en aquest temps quaresmal, viscuda a nivell per-sonal, en comunitat i com a Església, va centrar cada una de les xerrades que van ser acompanyades per una posterior estona de silenci, pregària i adoració davant el Santíssim.

El mateix diumenge també es va duu a terme el recés quares-mal de l'arxiprestat del Baix Penedès a l'església parroquial de Sant Salvador del Vendrell. El recés es va iniciar amb l'exposició del Santíssim i la solemne pregària de Vespres. A continuació,

Mn. Eduardo Angulo, rector de Calafell, Segur i Cunit, va predi-car la meditació sobre el sentit de la Quaresma i el seguiment de la creu de Jesucrist. Després d'una estona de silenci i pregà-ria personal, es va acabar amb la pietosa pràctica del viacrucis dirigit per diferents fidels de totes les parròquies de l'arxipres-tat.

—XXX Escola de Catequistes a Tarragona. El Museu Bíblic Tarra-conense va acollir el passat dissabte dia 7 de març més de noranta catequistes de l’arxiprestat de Tarragona en la jornada de forma-ció arxiprestal sota el lema «La Bíblia, pa de catequesis». La jor-nada va començar a la capella de Santa Tecla de la Catedral de Tarragona amb la celebració de l'eucaristia. Després es van tras-lladar al Museu Bíblic on el Dr. Andreu Muñoz, director d'aquest Museu, els va impartir una conferència tenint com a fil conduc-tor el lema de la jornada. En la conferència es va incidir en la centralitat que la Paraula de Déu ha de tenir sobre tota la vida de l’Església i com el catequista és urgit des del Concili Vaticà II —a través de la Constitució Dei Verbum— i del Concili Provincial Tarraconense a formar-se en l’estudi de la Bíblia per desenvolu-par amb eficàcia el ministeri que l’Església els hi ha encomanat. Per a conèixer el Museu com a eina catequètica es van formar tres grups, els quals anaven recorrent tres àmbits diferents d’explicació. Així van poder descobrir l’evolució històrica de la Casa dels Concilis, seu del Museu, i el paper que l’Església ha exercit en la transformació urbana i en la vida de la ciutat de Tarragona.

proposta de pregària

Des d'aquest dimarts passat, dia 17 de març, i mentre duri el confinament, des de l’Arquebisbat s’ha posat en marxa una

iniciativa que consisteix en publicar diàriament una pregària a la Mare de Déu com si es tractés d’una visita espiritual a un santuari o ermita de l'arxidiòcesi.

El material, preparat per la Delegació diocesana de Litúrgia de l’Arquebisbat, vol invocar la protecció de la Mare de Déu sobre cada lloc, sobre el país, sobre el món en aquests moments de dificultat a causa del coronavirus-Covid 19.

Aquestes pregàries es publiquen cada dia al web i a les xarxes socials de l’Arquebisbat (www.arqtgn.cat).

Visites espirituals a la Mare de Déu

D'esquerra a dreta: Imatge de la Mare de Déu del Camí (Cambrils); de la Mare de Déu de la Roca (Mont-roig del Camp) i imatge de Santa

Maria venerada a Paret Delgada (La Selva del Camp).

recursos a la xarxa

El Secretariat Interdiocesà de Cate-quesi de Catalunya i les Illes Bale-

ars (SIC) està posant a disposició de les famílies un nou recurs, adaptat a l’espai de casa, que pretén donar continuïtat al procés ca-tequètic dels fills en aquests dies de confinament. El material setmanal, orientat a comprendre i viure l’Evangeli del diumen-ge, consta de dues parts: un oratori per fer a casa i una sessió catequètica. El material es pot descarregar des del web de l'Ar-quebisbat.

> Per als joves:

El Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i les Illes Balears (SIJ) ha impulsat un recurs diari de pregària per als

joves que rep el nom de Fent camí. Vol ser una invitació a la reflexió i revisió de vida dels mateixos joves en aquest temps que ens toca viure i que ho facin amb l'actitud d'un jove cristià. Els materials es poden trobar al web esglesiajove.cat.

> Accés a la cultura:

L'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ha endegat en aquests dies una de les iniciatives que s'havien d'iniciar al

llarg de la commemoració del seu Centenari: la descàrrega gratuïta de les imatges dels documents digitalitzats que té a dia d'avui en el seu web (ahat.cat). Per accedir-hi no cal està registrat.

> Catequesi en família:

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Mitjans de Comunicació (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert

Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01

2 3 4

Cicle A Litúrgia de les Hores: Setmana IV

LITÚRGIA DE LA SETMANA

Diumenge, 22: Diumenge IV de Quaresma «Lætare» [1Sa 16,1b.6-7-10-13a; Salm 22,1-3.4.5.6; Ef 5,8-14; Jn 9,1-41 o bé més breu: 9,1.6-9.13-17.34-38 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 23: [Is 65 17-21; Salm 29,2 i 4.5-6.11-12a i 13b; Jn 4,43-54] Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe (Comm.)

Dimarts, 24: [Ez 47,1-9.12; Salm 45,2-3.5-6.8-9; Jn 5,1-16]

Dimecres, 25: Anunciació del Senyor (Sol) [Is 7,10-14; 8,10; Salm 39,7-8a.8b-9.10.11; He 10,4-10; Lc 1,26-38]

Dijous, 26: [Ex 32,7-14; Salm 105,19-20.21-22.23; Jn 5,31-47]

Divendres, 27: [Sv 2,1a.12-22; Salm 33,17-18.19-20.21 i 23; Jn 7,1-2.10.14.25-30] Dia d’abstinència

Dissabte, 28: [Jr 11,18-20; Salm 7,2-3.9bc-10.11-12; Jn 7,40-53]

Diumenge, 29: Diumenge V de Quaresma [Ez 37,12-14; Salm 129,1-2.3-4.5-6.7-8; Rm 8,8-11; Jn 11,1-45 o bé més breu: 11,3-7.17.20-27.33b-45 (LE/LH pròpies)]

catequesi

A la Quaresma descobrim...

La Quaresma és un camí per arribar a Ell. En aquests cinc diumenges de Quaresma construirem el seu nom tot descobrint-lo com a HOME (Mt 4,1-11), fill de DÉU

(Mt 17,1-11); que ens sacia amb l’AIGUA viva (Jn 4, 6-42); que dona LLUM a la nostra ceguesa (Jn 9, 1-38) i que ens regala una VIDA en plenitud (Jn 11,1-45). Lletra a lletra, acompanyats per les reflexions de la Delegació diocesana de Catequesi, l’anirem coneixent.

Quart diumenge de Quaresma: Jesús és llum

Aquesta setmana Jesús guareix un cec de naixement. A vegades és pitjor fer-se el cec que ser-ho. Quan mirem cap a un altre lloc ens fem els cecs.

—En quines situacions has fet veure que no veies alguna cosa per no haver d’ajudar? Com t’has sentit?

Dibuixos: FANO

EN UN MINUT LECTURESSolemnitat de l'Anunciació del Senyor 25 de març

Lectura del llibre del profeta Isaïes (7,10-14; 8,10)

En aquells dies, el Senyor digué a Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós, tan avall com vulguis, a les pro-funditats del país dels morts, o tan amunt com vulguis, dalt al cel». Acaz respongué: «No en vull demanar cap; no vull temp-tar el Senyor». Llavors digué Isaïes: «Escolteu, doncs, casa de David: No en teniu prou de fer-vos pesats als homes que fins us feu pesats al meu Déu? Per això el Senyor mateix us donarà un senyal: La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel, perquè Déu-és-amb-nosaltres».

Salm responsorial [39,7-8a.8b-9.10.11 (R.: 8a i 9a)]

Vós no voleu oblacions ni sacrificis,i m’heu parlat a cau d’orella;no exigiu l’holocaust ni l’expiació.Per això us dic: Aquí em teniu.

R. Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat.

Com està escrit de mi en el llibre,Déu meu, vull fer la vostra voluntat,guardo la vostra llei al fons del cor. R.

Anuncio amb goig la salvaciódavant el poble en dia de gran festa.No puc deixar d’anunciar-la;ho sabeu prou, Senyor. R.

No m’he callat la vostra salvació dins del meu cor;he fet conèixer el vostre ajut fidel,la lleialtat del vostre amor,davant el poble en dia de gran festa. R.

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 10,4-10)

Germans, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs faci desaparèixer els pecats. Per això Crist deia a Déu quan en-

trà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu for-mat un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat». Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l’holo-caust i l’expiació, no els voleu ni els exigiu». Encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat». Adoneu-vos com suprimeix tot el que deia abans, i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li di-gué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella, es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?». L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el po-der de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva pa-renta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l’àngel es va retirar.

—Trobada diocesana de joves. El passat dissabte dia 7 de març es va celebrar a Valls la Trobada diocesana de joves amb el lema Crist Viu. Uns 180 joves procedents de diferents parròquies i escoles de l’arxidiòcesi es van aplegar en aquesta trobada que va escaure’s en la preparació de les festes decennals de la Mare de Déu de la Candela. Els joves van participar en un primer taller sobre la pregària, seguidament van conèixer diverses realitats de caritat presents a l’arxidiòcesi i el testimoni de l’Alexis, un jove de la Comunitat del Cenacle, mostrant així que Crist viu en la pregària i en el germà, en la caritat. En processó, acompanyats de música i l’estendard de la Mare de Déu de la Candela els joves es van dirigir a l’església parroquial de Sant Joan on es va celebrar l’eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe. La trobada va finalitzar amb el sopar i un concert al local de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

—Recessos arxiprestals de Quaresma. L’arxiprestat de la Con-ca de Barberà va celebrar el primer diumenge de Quaresma, a l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt, el recés quaresmal de l’arxiprestat. Una setantena de persones proce-dents de les parròquies de l’arxiprestat hi van participar. La Sra. Mercè Custodi, laica vedruna i fidel d’aquesta parròquia, va ser l’encarregada de predicar els tres breus moments del recés. L’espiritualitat en aquest temps quaresmal, viscuda a nivell per-sonal, en comunitat i com a Església, va centrar cada una de les xerrades que van ser acompanyades per una posterior estona de silenci, pregària i adoració davant el Santíssim.

El mateix diumenge també es va duu a terme el recés quares-mal de l'arxiprestat del Baix Penedès a l'església parroquial de Sant Salvador del Vendrell. El recés es va iniciar amb l'exposició del Santíssim i la solemne pregària de Vespres. A continuació,

Mn. Eduardo Angulo, rector de Calafell, Segur i Cunit, va predi-car la meditació sobre el sentit de la Quaresma i el seguiment de la creu de Jesucrist. Després d'una estona de silenci i pregà-ria personal, es va acabar amb la pietosa pràctica del viacrucis dirigit per diferents fidels de totes les parròquies de l'arxipres-tat.

—XXX Escola de Catequistes a Tarragona. El Museu Bíblic Tarra-conense va acollir el passat dissabte dia 7 de març més de noranta catequistes de l’arxiprestat de Tarragona en la jornada de forma-ció arxiprestal sota el lema «La Bíblia, pa de catequesis». La jor-nada va començar a la capella de Santa Tecla de la Catedral de Tarragona amb la celebració de l'eucaristia. Després es van tras-lladar al Museu Bíblic on el Dr. Andreu Muñoz, director d'aquest Museu, els va impartir una conferència tenint com a fil conduc-tor el lema de la jornada. En la conferència es va incidir en la centralitat que la Paraula de Déu ha de tenir sobre tota la vida de l’Església i com el catequista és urgit des del Concili Vaticà II —a través de la Constitució Dei Verbum— i del Concili Provincial Tarraconense a formar-se en l’estudi de la Bíblia per desenvolu-par amb eficàcia el ministeri que l’Església els hi ha encomanat. Per a conèixer el Museu com a eina catequètica es van formar tres grups, els quals anaven recorrent tres àmbits diferents d’explicació. Així van poder descobrir l’evolució històrica de la Casa dels Concilis, seu del Museu, i el paper que l’Església ha exercit en la transformació urbana i en la vida de la ciutat de Tarragona.

proposta de pregària

Des d'aquest dimarts passat, dia 17 de març, i mentre duri el confinament, des de l’Arquebisbat s’ha posat en marxa una

iniciativa que consisteix en publicar diàriament una pregària a la Mare de Déu com si es tractés d’una visita espiritual a un santuari o ermita de l'arxidiòcesi.

El material, preparat per la Delegació diocesana de Litúrgia de l’Arquebisbat, vol invocar la protecció de la Mare de Déu sobre cada lloc, sobre el país, sobre el món en aquests moments de dificultat a causa del coronavirus-Covid 19.

Aquestes pregàries es publiquen cada dia al web i a les xarxes socials de l’Arquebisbat (www.arqtgn.cat).

Visites espirituals a la Mare de Déu

D'esquerra a dreta: Imatge de la Mare de Déu del Camí (Cambrils); de la Mare de Déu de la Roca (Mont-roig del Camp) i imatge de Santa

Maria venerada a Paret Delgada (La Selva del Camp).

recursos a la xarxa

El Secretariat Interdiocesà de Cate-quesi de Catalunya i les Illes Bale-

ars (SIC) està posant a disposició de les famílies un nou recurs, adaptat a l’espai de casa, que pretén donar continuïtat al procés ca-tequètic dels fills en aquests dies de confinament. El material setmanal, orientat a comprendre i viure l’Evangeli del diumen-ge, consta de dues parts: un oratori per fer a casa i una sessió catequètica. El material es pot descarregar des del web de l'Ar-quebisbat.

> Per als joves:

El Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i les Illes Balears (SIJ) ha impulsat un recurs diari de pregària per als

joves que rep el nom de Fent camí. Vol ser una invitació a la reflexió i revisió de vida dels mateixos joves en aquest temps que ens toca viure i que ho facin amb l'actitud d'un jove cristià. Els materials es poden trobar al web esglesiajove.cat.

> Accés a la cultura:

L'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona ha endegat en aquests dies una de les iniciatives que s'havien d'iniciar al

llarg de la commemoració del seu Centenari: la descàrrega gratuïta de les imatges dels documents digitalitzats que té a dia d'avui en el seu web (ahat.cat). Per accedir-hi no cal està registrat.

> Catequesi en família:

fulldominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

22 de març de 2020 Diumenge IV de Quaresma

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.654

Lectures

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical

Diumenge IV de Quaresma

5

Mirada endins per Consol Ferrús, missionera claretiana

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Lectura del primer llibre de Samuel (16,1.6-7.10-13a)

En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Omple d’oli el corn i vés-te’n. T’envio a casa de Jesè, el betlehemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei.» Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu ungit.» Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en l’alçada de la seva talla. L’he descartat. Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor.» Jesè va fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D’aquests set, el Senyor no n’escull cap.» I Samuel afegí: «No queda cap més fill?» Jesè respongué: «Encara queda el més pe-tit: és a pasturar el ramat.» Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens po-sarem a taula que no sigui aquí.» Jesè el féu anar a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure. El Senyor digué a Samuel: «Un-geix-lo, que és ell.» Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’Espe-rit del Senyor s’apoderà de David.

Salm responsorial [22,1-3.4.5.6 (R.:1)]

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,em fa descansar en prats deliciosos;em mena al repòs vora l’aigua,

i allí em retorna;em guia per camins segurs,per l’amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

Ni quan passo per barrancs tenebrososno tinc por de res,perquè us tinc vora meu;la vostra vara de pastor,m’asserena i em conforta. R.

Davant meu pareu taula vós mateix,i els enemics ho veuen;m’heu ungit el cap amb perfums,ompliu a vessar la meva copa. R.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amorm’acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysa la casa del Senyor. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (5,8-14)Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat. Mireu bé quines coses són les que agraden al Senyor i no us feu solidaris de les obres infruc-tuoses que ells cometen en la fosca; més aviat, denuncieu-les, perquè el que fan en secret ens avergonyiria fins

de dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat queda clarament visible, ja que les coses són clares i visibles quan són llum. Per això diuen: «Desvetlla’t, tu que dorms; ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà.»

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (9,1-41)

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig.» Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu.» Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?» I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?» Ell contestà: «Que és un profeta.» Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?» I el van excloure de la sinagoga. Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?» Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?» Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu.» Li diu ell: «Hi crec, Senyor.» I l’adorà.

Estem en plena crisi sanitària pel con-tagi del coronavirus. Talment com

el cavall de Troia de l’Eneida de Virgili, se’ns ha infiltrat enmig dels nostres murs de benestar i de les nostres fortaleses aparentment infranquejables. Enguany, la natura ens obliga a fer una mena de Quaresma forçada per a tots i, a més, amb la incertesa de no saber quan arri-barà veritablement la joia pasqual.

Faig meva una reflexió que ha circulat aquests dies passats a Itàlia per part d’una psicòloga, de nom Francesca Mo-relli. L’univers —venia a dir— té la seva forma de retornar l’equilibri a les coses segons les seves pròpies lleis, sobretot quan aquestes es troben alterades. En un moment en què el canvi climàtic està arribant a nivells preocupants, en una època fonamentada en la productivitat i en el consum, se’ns obliga al bloqueig, a la parada necessària, a romandre quiets. En un moment en què certes polítiques i ideologies discriminatòries pretenen fer-nos retornar a un passat vergonyós, apareix un virus que ens fa experimen-tar que, en un obrir i tancar d’ulls, po-dem convertir-nos nosaltres mateixos en discriminats, aquells als quals no es permet creuar cap frontera, aquells que precisament som els qui transmetem malalties. En una època en què l’educa-ció dels fills s’ha relegat a altres figures i institucions, se’ns obliga a tancar esco-les i locals de catequesi, i se’ns força a cercar solucions alternatives, al retorn del pare i la mare, al retorn a ser família. En una època en què el pensament indi-vidual ha esdevingut la norma, se’ns diu que l’única forma de sortir de l’atzucac és fer pinya, fer ressorgir en nosaltres el sentiment d’ajut al proïsme, de pertàn-yer a un col·lectiu, d’esdevenir corres-ponsables els uns dels altres.

És bo, per tant, pensar què en podem treure, de positiu, de tot aquest pro-blema. Fa la impressió que la humanitat

es trobi en deute amb l’univers i les seves lleis, i que aquesta pandèmia ens ho vingui a dir, en-cara que a un preu ben alt. Podem aprendre d’aquest esdeveniment que està sacsejant les nostres vides? Ben segur que, almenys pel que en aquests dies se’ns obliga a fer, en podem aprendre una lliçó d’austeritat. El fet d’haver d’estar reclo-sos, amb un munt d’ac-tivitats suspeses, pot es-devenir una crida a cercar la riquesa d’una sobrietat veritable que ens porti al més profund i autèntic en nosaltres i en els altres. Hi ha una altra manera de viure, se’ns ve a dir. Una forma de viure més senzilla, més sòbria, més austera. La po-bresa i la fragilitat del nostre planeta, són dues cares d’una mateixa realitat que pot anomenar-se insolidaritat? És el que ens ve a dir el papa Francesc en la seva carta encíclica Laudato si’, que el proper mes de maig complirà cinc anys: «El desafiament urgent de protegir la nostra casa de tots inclou la preocupa-ció d’unir tota la família humana en la recerca d’un desenvolupament soste-nible i integral.» I afegeix: «El Creador no ens abandona, mai no ha fet marxa enrere en el seu projecte d’amor, no es penedeix pas d’haver-nos creat» (n. 13). D’aquí que el Papa faci «una invitació urgent a un nou diàleg sobre la manera com estem construint el futur del pla-neta. Necessitem una conversa que ens uneixi a tots… Necessitem una solidari-tat universal nova» (n. 14).

En aquests dies, hem d’unir-nos espe-cialment als malalts i a les famílies que pateixen aquesta pandèmia. M’agrada-ria pregar també pel personal sanitari, tot agraint-los l’esforç sobrehumà que

estan realitzant. Ens hem de fiar de les autoritats, que prenen les mesures en funció de l’assessorament dels sanitaris. Som invitats a confiar. Abandonar la cal-ma ens faria molt de mal. Tinguem tam-bé una cura especial pels més febles, no obviant aquella crida de Càritas o de la mateixa comunitat de Sant’Egidi, a «no deixar abandonats els “amics” sense sostre».

I també aquests dies tinc el meu cor po-sat en els mossens, els religiosos i reli-gioses i tots els laics i laiques entregats que han d’acompanyar el poble sant de Déu en aquesta crisi: que el Senyor els doni la força i també la capacitat i l’en-giny per triar els millors mitjans per aju-dar. Encara que no puguin fer-se cele-bracions públiques, que tot el poble de Déu se senti acompanyat pel consol de la Paraula de Déu, per l’escalf espiritual de les nostres parròquies i comunitats —ni que sigui telemàticament— i per la pregària sincera.

Davant l'emergència sanitària

Obre’m els ulls SenyorJesús s'ha revelat com a Llum del món (Jn 8, 12). El cec de l'Evangeli d'avui ens representa a tots. Som cecs. Cecs que creuen que veuen. I ens estem perdent tantes coses bones, importants…! La ceguesa ens té postrats, impossibilitats de caminar i actuar, de fer qualsevol altra cosa, d'acudir a Jesús, l'únic que pot salvar. Cecs, i inútils.

Però Ell s'avança i ens mira, ens crida, ens recrea de nou amb fang, com si d'una nova creació es tractés, i ens mana sub-mergir-nos a la piscina de «l’Enviat». És la figura del baptisme que renovarem a la nit de Pasqua. Ja som fills de la llum (Col 1,23) empeltats en Ell.

Surt a la nostra trobada, Senyor Jesús, fes-nos néixer de nou a una fe més viva. Que jo pugui també dir com el cec «Hi crec, Senyor!»

25 anysdel Concili Provincial Tarraconense

25 anysdel Concili Provincial Tarraconense

Resolucions conciliars (*)

Capítol primer: Anunciar l’Evangeli a la nostra societatEls joves

L’atenció als joves, que són el futur de l’Església, és pri-mordial. No han de mancar persones i recursos per a dur

a terme l’anunci de Jesucrist a la joventut del nostre país. Es tracta d’una opció prioritària del nostre Concili. Per tant, tots els qui tenen responsabilitats pastorals han de procurar trobar espais, moments i àmbits per dialogar amb els joves i establir amb ells lligams personals i afectius que els portin progressivament a descobrir Jesucrist i a la participació en els sagraments de l’Església (vegeu Resolució 75).

Per això ens cal conèixer i apreciar el món dels joves, lluny de sospites, clixés prefabricats i reticències. Per tal d’arribar al major nombre possible de joves cal posar en joc tots els mitjans que tenim al nostre abast: el contacte personal, la integració dels joves en les parròquies, la tasca evangelit-zadora de les escoles cristianes, dels centres d’esplai, dels agrupaments escoltes i d’altres realitats juvenils, l’ús dels moderns mitjans de comunicació… Totes aquestes reali-tats, degudament coordinades, poden aportar resultats re-alment esperançadors, també en el terreny de la reflexió sobre les diverses vocacions cristianes (vegeu Resolucions 40 i 154). En cap cas, però, no haurien de mancar estudis seriosos sobre la realitat juvenil a Catalunya i sobre les res-postes que s’hi donen aquí i en altres indrets (Resolució 26 i Resolució 28).

De fet, al món juvenil s’hi arriba després de la infància i l’adolescència. A propòsit dels infants, és important d’or-

ganitzar bé la relació que hi ha d’haver entre l’escola, la catequesi i l’esplai o el lleure, amb la finalitat d’entroncar després amb l’etapa de joventut. [...] Tant infants com ado-lescents i joves tenen la necessitat d’uns llocs d’acolliment generós des d’on puguin obrir-se al trobament amb Jesu-crist i l’Església (Resolució 27).

Punts de reflexió

—¿Hi ha encara massa sospites, clixés prefabricats i reticèn-cies per part dels grans respecte als joves? Feu una llista de qualitats específiques dels joves d’avui i una altra de realitats positives amb què els joves contribueixen a di-namitzar la parròquia o comunitat.

—Com integrem els joves en les activitats pastorals. En els nostres ambients, quines de les activitats funcionen mi-llor? Quines activitats no tenim i podríem posar en marxa i quines persones podrien fer-ho?

—Oferim als joves oportunitats de reflexió sobre les diver-ses vocacions cristianes? Als pares, ¿ens sabria greu que un fill escollís la vida consagrada o que es fes capellà?

(*) Del llibre ‘Quadern de treball del Concili Provincial Tarraconense’ de Mn. Armand Puig i Tàrrech (1996)

Comunicat

Davant l’augment de contagis pel coronavirus i, seguint les indicacions de les autoritats sanitàries, per contribuir a la

protecció de la salut pública, l’Arquebisbe de Tarragona, tenint el compte la nota que ha publicat la Conferència Episcopal Tarraconense, DISPOSA les següents mesures d’urgència que regiran des del dia d’avui:

1. Tots els fidels de l’Arquebisbat de Tarragona queden dispensats del precepte dominical mentre duri la situació de greu crisi sanitària actual.

2. A causa de la situació totalment excepcional que estem vivint, des del dia d’avui queden suspeses totes les celebracions de l’Eucaristia amb participació de fidels, també la dominical.

3. En ordre a les exèquies, que en diàleg amb les famílies, se celebrin de forma simplificada i els funerals es posposin per a més endavant.

4. Altres celebracions sacramentals, amb prudència pastoral, es posposaran per a més endavant.

5. Serà bo mantenir les Esglésies obertes, en la mesura del possible, i que s’atengui amb caritat pastoral els malalts i les persones angoixades.

6. Resten en vigor les disposicions i mesures de prevenció que hem anat donant per a la nostra Arxidiòcesi al llarg d’aquesta setmana.

Demanem a tots els fidels que intensifiquin l’oració i mirin de seguir la Santa Missa a través de la televisió, de la ràdio, o internet, pregant Déu que ens alliberi d’aquesta pandèmia, per intercessió de la Verge Maria.

Tarragona, 14 de març de 2020

Nota de l’Arquebisbat davant l’alerta sanitària pel coronavirus - Covid 19

fulldominicalArquebisbat de Tarragona

Segueix-nos a través les xarxes socials:

22 de març de 2020 Diumenge IV de Quaresma

www.arqtgn.catArquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona

Carta Dominical

www.arqtgn.cat n. 3.654

Lectures

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical

Diumenge IV de Quaresma

5

Mirada endins per Consol Ferrús, missionera claretiana

† Joan Planellas i BarnosellArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Lectura del primer llibre de Samuel (16,1.6-7.10-13a)

En aquells dies, el Senyor digué a Samuel: «Omple d’oli el corn i vés-te’n. T’envio a casa de Jesè, el betlehemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei.» Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu ungit.» Però el Senyor digué a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en l’alçada de la seva talla. L’he descartat. Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor.» Jesè va fer passar davant Samuel els set primers dels seus fills, però Samuel li digué: «D’aquests set, el Senyor no n’escull cap.» I Samuel afegí: «No queda cap més fill?» Jesè respongué: «Encara queda el més pe-tit: és a pasturar el ramat.» Samuel li digué: «Aneu a buscar-lo. No ens po-sarem a taula que no sigui aquí.» Jesè el féu anar a buscar. Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure. El Senyor digué a Samuel: «Un-geix-lo, que és ell.» Samuel va prendre el corn de l’oli, el va ungir enmig dels seus germans, i des d’aquell dia l’Espe-rit del Senyor s’apoderà de David.

Salm responsorial [22,1-3.4.5.6 (R.:1)]

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,em fa descansar en prats deliciosos;em mena al repòs vora l’aigua,

i allí em retorna;em guia per camins segurs,per l’amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

Ni quan passo per barrancs tenebrososno tinc por de res,perquè us tinc vora meu;la vostra vara de pastor,m’asserena i em conforta. R.

Davant meu pareu taula vós mateix,i els enemics ho veuen;m’heu ungit el cap amb perfums,ompliu a vessar la meva copa. R.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amorm’acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysa la casa del Senyor. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (5,8-14)Germans, en altre temps vosaltres éreu foscor, però ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat. Mireu bé quines coses són les que agraden al Senyor i no us feu solidaris de les obres infruc-tuoses que ells cometen en la fosca; més aviat, denuncieu-les, perquè el que fan en secret ens avergonyiria fins

de dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat queda clarament visible, ja que les coses són clares i visibles quan són llum. Per això diuen: «Desvetlla’t, tu que dorms; ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà.»

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (9,1-41)

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig.» Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu.» Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?» I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?» Ell contestà: «Que és un profeta.» Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?» I el van excloure de la sinagoga. Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?» Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?» Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu.» Li diu ell: «Hi crec, Senyor.» I l’adorà.

Estem en plena crisi sanitària pel con-tagi del coronavirus. Talment com

el cavall de Troia de l’Eneida de Virgili, se’ns ha infiltrat enmig dels nostres murs de benestar i de les nostres fortaleses aparentment infranquejables. Enguany, la natura ens obliga a fer una mena de Quaresma forçada per a tots i, a més, amb la incertesa de no saber quan arri-barà veritablement la joia pasqual.

Faig meva una reflexió que ha circulat aquests dies passats a Itàlia per part d’una psicòloga, de nom Francesca Mo-relli. L’univers —venia a dir— té la seva forma de retornar l’equilibri a les coses segons les seves pròpies lleis, sobretot quan aquestes es troben alterades. En un moment en què el canvi climàtic està arribant a nivells preocupants, en una època fonamentada en la productivitat i en el consum, se’ns obliga al bloqueig, a la parada necessària, a romandre quiets. En un moment en què certes polítiques i ideologies discriminatòries pretenen fer-nos retornar a un passat vergonyós, apareix un virus que ens fa experimen-tar que, en un obrir i tancar d’ulls, po-dem convertir-nos nosaltres mateixos en discriminats, aquells als quals no es permet creuar cap frontera, aquells que precisament som els qui transmetem malalties. En una època en què l’educa-ció dels fills s’ha relegat a altres figures i institucions, se’ns obliga a tancar esco-les i locals de catequesi, i se’ns força a cercar solucions alternatives, al retorn del pare i la mare, al retorn a ser família. En una època en què el pensament indi-vidual ha esdevingut la norma, se’ns diu que l’única forma de sortir de l’atzucac és fer pinya, fer ressorgir en nosaltres el sentiment d’ajut al proïsme, de pertàn-yer a un col·lectiu, d’esdevenir corres-ponsables els uns dels altres.

És bo, per tant, pensar què en podem treure, de positiu, de tot aquest pro-blema. Fa la impressió que la humanitat

es trobi en deute amb l’univers i les seves lleis, i que aquesta pandèmia ens ho vingui a dir, en-cara que a un preu ben alt. Podem aprendre d’aquest esdeveniment que està sacsejant les nostres vides? Ben segur que, almenys pel que en aquests dies se’ns obliga a fer, en podem aprendre una lliçó d’austeritat. El fet d’haver d’estar reclo-sos, amb un munt d’ac-tivitats suspeses, pot es-devenir una crida a cercar la riquesa d’una sobrietat veritable que ens porti al més profund i autèntic en nosaltres i en els altres. Hi ha una altra manera de viure, se’ns ve a dir. Una forma de viure més senzilla, més sòbria, més austera. La po-bresa i la fragilitat del nostre planeta, són dues cares d’una mateixa realitat que pot anomenar-se insolidaritat? És el que ens ve a dir el papa Francesc en la seva carta encíclica Laudato si’, que el proper mes de maig complirà cinc anys: «El desafiament urgent de protegir la nostra casa de tots inclou la preocupa-ció d’unir tota la família humana en la recerca d’un desenvolupament soste-nible i integral.» I afegeix: «El Creador no ens abandona, mai no ha fet marxa enrere en el seu projecte d’amor, no es penedeix pas d’haver-nos creat» (n. 13). D’aquí que el Papa faci «una invitació urgent a un nou diàleg sobre la manera com estem construint el futur del pla-neta. Necessitem una conversa que ens uneixi a tots… Necessitem una solidari-tat universal nova» (n. 14).

En aquests dies, hem d’unir-nos espe-cialment als malalts i a les famílies que pateixen aquesta pandèmia. M’agrada-ria pregar també pel personal sanitari, tot agraint-los l’esforç sobrehumà que

estan realitzant. Ens hem de fiar de les autoritats, que prenen les mesures en funció de l’assessorament dels sanitaris. Som invitats a confiar. Abandonar la cal-ma ens faria molt de mal. Tinguem tam-bé una cura especial pels més febles, no obviant aquella crida de Càritas o de la mateixa comunitat de Sant’Egidi, a «no deixar abandonats els “amics” sense sostre».

I també aquests dies tinc el meu cor po-sat en els mossens, els religiosos i reli-gioses i tots els laics i laiques entregats que han d’acompanyar el poble sant de Déu en aquesta crisi: que el Senyor els doni la força i també la capacitat i l’en-giny per triar els millors mitjans per aju-dar. Encara que no puguin fer-se cele-bracions públiques, que tot el poble de Déu se senti acompanyat pel consol de la Paraula de Déu, per l’escalf espiritual de les nostres parròquies i comunitats —ni que sigui telemàticament— i per la pregària sincera.

Davant l'emergència sanitària

Obre’m els ulls SenyorJesús s'ha revelat com a Llum del món (Jn 8, 12). El cec de l'Evangeli d'avui ens representa a tots. Som cecs. Cecs que creuen que veuen. I ens estem perdent tantes coses bones, importants…! La ceguesa ens té postrats, impossibilitats de caminar i actuar, de fer qualsevol altra cosa, d'acudir a Jesús, l'únic que pot salvar. Cecs, i inútils.

Però Ell s'avança i ens mira, ens crida, ens recrea de nou amb fang, com si d'una nova creació es tractés, i ens mana sub-mergir-nos a la piscina de «l’Enviat». És la figura del baptisme que renovarem a la nit de Pasqua. Ja som fills de la llum (Col 1,23) empeltats en Ell.

Surt a la nostra trobada, Senyor Jesús, fes-nos néixer de nou a una fe més viva. Que jo pugui també dir com el cec «Hi crec, Senyor!»

25 anysdel Concili Provincial Tarraconense

25 anysdel Concili Provincial Tarraconense

Resolucions conciliars (*)

Capítol primer: Anunciar l’Evangeli a la nostra societatEls joves

L’atenció als joves, que són el futur de l’Església, és pri-mordial. No han de mancar persones i recursos per a dur

a terme l’anunci de Jesucrist a la joventut del nostre país. Es tracta d’una opció prioritària del nostre Concili. Per tant, tots els qui tenen responsabilitats pastorals han de procurar trobar espais, moments i àmbits per dialogar amb els joves i establir amb ells lligams personals i afectius que els portin progressivament a descobrir Jesucrist i a la participació en els sagraments de l’Església (vegeu Resolució 75).

Per això ens cal conèixer i apreciar el món dels joves, lluny de sospites, clixés prefabricats i reticències. Per tal d’arribar al major nombre possible de joves cal posar en joc tots els mitjans que tenim al nostre abast: el contacte personal, la integració dels joves en les parròquies, la tasca evangelit-zadora de les escoles cristianes, dels centres d’esplai, dels agrupaments escoltes i d’altres realitats juvenils, l’ús dels moderns mitjans de comunicació… Totes aquestes reali-tats, degudament coordinades, poden aportar resultats re-alment esperançadors, també en el terreny de la reflexió sobre les diverses vocacions cristianes (vegeu Resolucions 40 i 154). En cap cas, però, no haurien de mancar estudis seriosos sobre la realitat juvenil a Catalunya i sobre les res-postes que s’hi donen aquí i en altres indrets (Resolució 26 i Resolució 28).

De fet, al món juvenil s’hi arriba després de la infància i l’adolescència. A propòsit dels infants, és important d’or-

ganitzar bé la relació que hi ha d’haver entre l’escola, la catequesi i l’esplai o el lleure, amb la finalitat d’entroncar després amb l’etapa de joventut. [...] Tant infants com ado-lescents i joves tenen la necessitat d’uns llocs d’acolliment generós des d’on puguin obrir-se al trobament amb Jesu-crist i l’Església (Resolució 27).

Punts de reflexió

—¿Hi ha encara massa sospites, clixés prefabricats i reticèn-cies per part dels grans respecte als joves? Feu una llista de qualitats específiques dels joves d’avui i una altra de realitats positives amb què els joves contribueixen a di-namitzar la parròquia o comunitat.

—Com integrem els joves en les activitats pastorals. En els nostres ambients, quines de les activitats funcionen mi-llor? Quines activitats no tenim i podríem posar en marxa i quines persones podrien fer-ho?

—Oferim als joves oportunitats de reflexió sobre les diver-ses vocacions cristianes? Als pares, ¿ens sabria greu que un fill escollís la vida consagrada o que es fes capellà?

(*) Del llibre ‘Quadern de treball del Concili Provincial Tarraconense’ de Mn. Armand Puig i Tàrrech (1996)

Comunicat

Davant l’augment de contagis pel coronavirus i, seguint les indicacions de les autoritats sanitàries, per contribuir a la

protecció de la salut pública, l’Arquebisbe de Tarragona, tenint el compte la nota que ha publicat la Conferència Episcopal Tarraconense, DISPOSA les següents mesures d’urgència que regiran des del dia d’avui:

1. Tots els fidels de l’Arquebisbat de Tarragona queden dispensats del precepte dominical mentre duri la situació de greu crisi sanitària actual.

2. A causa de la situació totalment excepcional que estem vivint, des del dia d’avui queden suspeses totes les celebracions de l’Eucaristia amb participació de fidels, també la dominical.

3. En ordre a les exèquies, que en diàleg amb les famílies, se celebrin de forma simplificada i els funerals es posposin per a més endavant.

4. Altres celebracions sacramentals, amb prudència pastoral, es posposaran per a més endavant.

5. Serà bo mantenir les Esglésies obertes, en la mesura del possible, i que s’atengui amb caritat pastoral els malalts i les persones angoixades.

6. Resten en vigor les disposicions i mesures de prevenció que hem anat donant per a la nostra Arxidiòcesi al llarg d’aquesta setmana.

Demanem a tots els fidels que intensifiquin l’oració i mirin de seguir la Santa Missa a través de la televisió, de la ràdio, o internet, pregant Déu que ens alliberi d’aquesta pandèmia, per intercessió de la Verge Maria.

Tarragona, 14 de març de 2020

Nota de l’Arquebisbat davant l’alerta sanitària pel coronavirus - Covid 19