full dominical n. 3551 · 2016-12-16 · full dominical ruesat e arrana n. 3.451 pna e e lruesat...

2
full dominical Arquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.451 Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn als 4 vents ......... 1 de maig de 2016 Diumenge VI de Pasqua Lectures Diumenge VI de Pasqua † Jaume Pujol Balcells Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat Mes de maig, mes de Maria A l mes de maig se celebren diversos mous, com el Dia del Treball o el Dia de la Mare. En l’àmbit crisà s’escau el mes de Maria, que aquest any 2016 té posat un accent parcular en la seva advocació de Mare de Misericòrdia. A través de paraules i gestos l’Església proclama la importància del perdó diví i la necessitat que ens perdonem també els uns als altres en la vida corrent. Per a això el model pot ser Maria, i així ho proposa el Papa a les úlmes pàgines de la seva Butlla del Jubileu tulada Misericordiæ vultus. Ens recorda que després de l’anunci de l’àngel, quan Maria va visitar la seva cosina Elisabet, el seu cant ja va estar dedicat a la misericòrdia divina, que s’estendria «de generació en generació», com així ha esdevingut. Des d’aquell moment fins a la mort de Jesucrist, quan estava amb l’apòstol Joan al peu de la creu, la Verge va ser tesmoni de les paraules darreres de perdó del seu Fill. Conscients d’això, els crisans de tots els temps se li han adreçat amb l’oració Salve Regina, en la qual li demanem que no es cansi de girar envers nosaltres, submergits de vegades en una vall de llàgrimes, els seus ulls misericordiosos. Són moltes altres les escenes de la vida de la Mare de Déu en què podríem prendre exemple de la seva misericòrdia, algunes aparentment per a posar remei a necessitats trivials, com la manca de vi en aquelles noces de Canà. Aquest episodi ens diu que podem dirigir-nos a la seva intercessió també en les circumstàncies ordinàries de la nostra relació amb els altres. I ens ensenya que, com ella, hem d’estar pendents dels altres. És aquest «adonar-se» de les necessitats alienes i quan hi reparem intentar posar- hi remei amb el nostre esforç o amb la pregària. En la passada Setmana Santa, el Papa va voler que s’instal·lés en un pa del Vacà l’estàtua d’una persona «sense sostre». És una escultura que representa un indigent esrat en un banc públic. En ser tot de mida natural, costa disngir l’obra d’art de la realitat. Ha volgut que ens adonéssim d’un drama real, incrementat a Europa amb l’arribada de centenars de milers de refugiats. Com la Mare de Déu, només tenint el cor obert als altres repararem en el que els passa i podrem ajudar-los. La misericòrdia comença en el moment que ens adonem de les necessitats del proïsme. Només tenint el cor obert als altres podrem ajudar-los Lectura dels Fets dels Apòstols (15, 1-2.22-29) En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d’Anoquia que si no es feien circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès no podien salvar-se. Això portà una desavinença i una discussió tan seriosa de Pau i Bernabé amb ells que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüesó amb els apòstols i els preveres. Llavors els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d’elegir uns delegats i enviar- los a Anoquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Bar-Sabàs, i Siles, homes que es disngien com a dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d’Anoquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d’entre nosaltres sense la nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d’escollir uns representants nostres per enviar- vos-els junt amb els nostres esmats Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l’Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d’imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us absngueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contraure un matrimoni entre pròxims parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adéu-siau.» Salm responsorial [66,2-3.5-6.8 (R.: 4)] Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi, que ens faci veure la claror de la seva mirada. La terra coneixerà els vostres designis, i veuran tots els pobles la salvació. R. Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora. O bé: Al·leluia Que s’alegrin els pobles i cridin de goig. Vós regiu el món amb juscia, regiu les nacions amb rectud, i guieu els pobles de la terra. R. Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora. Que Déu ens beneeixi, i el venerin d’un cap a l’altre de la terra. R. Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (21, 10-14.22-23) O bé: Ap 22,12-14.16-17.20 L’àngel em transportà en l’esperit dalt una muntanya gran i alta, i m’ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria de Déu l’envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d’Israel. Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia els noms dels dotze apòstols de l’Anyell. No hi vaig veure el santuari del temple, perquè el Senyor, Déu de l’univers, amb l’Anyell, és el santuari. La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror i l’Anyell li fa llum. Lectura de l’evangeli segons sant Joan (14, 23-29) O bé: Jn 17, 20-26 En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles : «Qui m’esma farà cas del que jo dic; el meu Pare l’esmarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’esmen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sent que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’esmeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu.» L’Esperit Sant que el Pare enviarà us farà recordar tot el que jo us he dit En la primera lectura d’avui hi veiem l’Església de la terra, amb les seves llums i les seves ombres, on les tensions són superades quan els assumptes es parlen honestament a la llum de l’Esperit Sant. En la segona lectura som transportats a l’església del Cel, una església que viu en plenitud en manament de l’amor, una església que ja no necessita la llum de l’Evangeli perquè ja contempla cara a cara la glòria de Déu. Mentre fem camí cap a l’Església celesal, cal que visquem i actuem deixant-nos guiar pel Defensor, l’Esperit Sant, present en la Paraula i els sagraments que rebem en la comunitat crisana.I com més conscients siguem de tot el que Déu fa per nosaltres més voldrem correspondre-li fent de la vida un regal que li plagui (St. Albert de Jerusalem); una vida que sigui un reflex d’aquest amor obert, fecund i encarnat entre el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Trinitat Santa, tot allò que anhelem ho tenim en vós (St. Elred), per això confiem en el vostre amor, us volem deixar fer, sabem que us encarregueu de nosaltres. No volem tenir por d’esmar-vos esmant. 5 —Campanya de la Declaració de la Renda «Per tants». Perquè rere cada X hi ha una història —Fundació Mn. Frederic Bara a Reus: L’acolliment i atenció a infants amb necessitats. A la secció de l’entrevista DESTAQUEM... Mirada endins Xavier Roig Rovira, pvre. (p.4) (p.5) l’entrevista A mb el lema «Obrim somriures», la Fundació Mn. Frederic Bara i Corella, amb seu a Reus (c/ Racona 3-5), és una fundació sense ànim de lucre que des de fa més de trenta anys està dedicada a l’acolliment i atenció de nens i nenes amb necessitats econòmiques, socials o familiars a través de diverses acvitats educaves en el seu temps de lleure. La Fundació, tal i com marquen els seus estatuts, està gesonada per la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. —En quin moment neix la Fundació Mn. Frederic Bara? El Moviment Coordinat va ser fundat per Mn. Frederic Bara l’any 1981 a la ciutat de Reus, per tant ja són trenta-cinc anys de servei connuat. En un principi Mn. Frederic Bara va llogar un local per atendre un sector de la població que paa moltes necessitats: les persones d’ètnia gitana. Aleshores, amb un grup de dones, van organitzar uns sopars per als infants, es coneixia com a Moviment Coordinat de Promoció. Després ell es va encarregar de la capellania de l’Instut Pere Mata i va conèixer la comunitat de les filles de la Caritat, les quals tenim com a carisma l’atenció als més pobres i estem molt implicades en la qüesó social. És per això que ens va demanar de fer-nos càrrec d’aquest servei als infants. L’any 2002 es va constuir com a Fundació. —Quins programes s’ofereixen? L’acvitat s’adreça a nens i nenes d’entre 4 i 17 anys amb escassos recursos socioeconòmics i amb estructures familiars carencials. En el temps de lleure dels infants els oferim un espai, on mitjançant acvitats educaves, els acompanyem en el creixement com a persones. A la Fundació tenim diversos programes. En l’atenció a la infància i adolescència hi ha el Centre Obert que, a través d’un centre d’interès, de dilluns a divendres a les tardes ofereix diverses acvitats, com reforç escolar, de lectura, expressió corporal, informàca i habilitats lingüísques, entre d’altres. Ara estem treballant per a potenciar la intel·ligència execuva dels nens i nenes perquè siguin capaços de fer front als diferents reptes que la vida els plantegi. Un dels objecus que tenim és lluitar contra l’absensme escolar. Hi ha molts infants que a casa no tenen l’espai adequat per a poder fer els deures quan arriben de l’escola, i aquí el troben. Els dissabtes al ma parcipen en l’esplai, que té com a finalitat treballar l’educació en valors i les actuds posives amb els infants i adolescents des del món del lleure de cap de setmana. També tenim un taller de reparació de bicicletes amb la finalitat d’oferir un espai acollidor de trobada, d’esmul i de movació amb els nois que presenten més dificultats d’autoesma i adaptació a les acvitats del Centre Obert. I no ens podem oblidar dels voluntaris. Tenim un programa per a ells d’acollida, formació i seguiment. —Atendre els infants també implica una relació estreta amb les famílies… Exacte. És per això que treballem i acollim també les famílies parnt de la seva situació real i posant els recursos necessaris per a millorar-la, també les impliquem en el procés socioeducau dels seus fills i en treballem la movació. El programa Famílies pretén en definiva millorar les relacions entre tots els membres de la unitat familiar. Aquest programa també contempla un servei de distribució d’aliments quinzenal, on se’ls lliura un lot d’aliments bàsics a través d’un sistema de punts. Ara també posarem a la seva disposició una dutxa perquè aprenguin a tenir cura de la seva higiene personal. —Quantes persones formen part d’aquest projecte? Comptem amb una cinquantena de voluntaris i sis educadors. Des de l’inici de curs al mes de setembre hem atès més d’un centenar d’infants, el 68% d’ells autòctons. Ara mateix hi ha nens que estan en llista d’espera. Trobareu més informació al web www.fundaciobara.org Mertxe Marnez, filla de la Caritat i directora de la Fundació Mn. Frederic Bara i Corella a Reus «A través d’activitats educatives acompanyem els infants en el seu creixement personal»

Upload: others

Post on 27-Jul-2020

6 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Full Dominical n. 3551 · 2016-12-16 · full dominical ruesat e arrana n. 3.451 Pna e e lruesat euens a Arquebisbat de Tarragona mcstgn..... als 4 vents 1 de maig de 2016 Diumenge

fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.451

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

1 de maig de 2016 Diumenge VI de Pasqua

LecturesDiumenge VI de Pasqua

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Mes de maig, mes de Maria

Al mes de maig se celebren diversos motius, com el Dia del Treball o el Dia de la Mare. En l’àmbit cristià s’escau

el mes de Maria, que aquest any 2016 té posat un accent particular en la seva advocació de Mare de Misericòrdia.

A través de paraules i gestos l’Església proclama la importància del perdó diví i la necessitat que ens perdonem també els uns als altres en la vida corrent. Per a això el model pot ser Maria, i així ho proposa el Papa a les últimes pàgines de la seva Butlla del Jubileu titulada Misericordiæ vultus.

Ens recorda que després de l’anunci de l’àngel, quan Maria va visitar la seva cosina Elisabet, el seu cant ja va estar dedicat a la misericòrdia divina, que s’estendria «de generació en generació», com així ha esdevingut.

Des d’aquell moment fins a la mort de Jesucrist, quan estava amb l’apòstol Joan al peu de la creu, la Verge va ser testimoni de les paraules darreres de perdó del seu Fill. Conscients d’això, els cristians de tots els temps se li han adreçat amb l’oració Salve Regina, en la qual li demanem que no es cansi de girar envers nosaltres, submergits de vegades en una vall de llàgrimes, els seus ulls misericordiosos.

Són moltes altres les escenes de la vida de la Mare de Déu en què podríem prendre exemple de la seva misericòrdia, algunes aparentment per a posar remei a necessitats trivials, com la manca de vi en aquelles noces de Canà. Aquest episodi ens diu que podem dirigir-nos a la seva

intercessió també en les circumstàncies ordinàries de la nostra relació amb els altres. I ens ensenya que, com ella, hem d’estar pendents dels altres. És aquest «adonar-se» de les necessitats alienes i quan hi reparem intentar posar-hi remei amb el nostre esforç o amb la pregària.

En la passada Setmana Santa, el Papa va voler que s’instal·lés en un pati del Vaticà l’estàtua d’una persona «sense sostre». És una escultura que representa un indigent estirat en un banc públic. En ser tot de mida natural, costa distingir l’obra d’art de la realitat. Ha volgut que ens adonéssim d’un drama real, incrementat a Europa amb l’arribada de centenars de milers de refugiats.

Com la Mare de Déu, només tenint el cor obert als altres repararem en el que els passa i podrem ajudar-los. La misericòrdia comença en el moment que ens adonem de les necessitats del proïsme.

‘Només tenint el cor obert als altres podrem ajudar-los

Lectura dels Fets dels Apòstols (15, 1-2.22-29)

En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d’Antioquia que si no es feien circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès no podien salvar-se. Això portà una desavinença i una discussió tan seriosa de Pau i Bernabé amb ells que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres. Llavors els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d’elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Bar-Sabàs, i Siles, homes que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d’Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d’entre nosaltres sense la nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d’escollir uns representants nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l’Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d’imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us

abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contraure un matrimoni entre pròxims parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adéu-siau.»

Salm responsorial [66,2-3.5-6.8 (R.: 4)]

Que Déu s’apiadi de nosaltresi ens beneeixi,que ens faci veure la claror de la seva mirada.La terra coneixerà els vostres designis,i veuran tots els pobles la salvació.

R. Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora.O bé: Al·leluia

Que s’alegrin els pobles i cridin de goig.Vós regiu el món amb justícia,regiu les nacions amb rectitud,i guieu els pobles de la terra. R.

Que us lloïn les nacions, Déu nostre,que us lloïn tots els pobles alhora.Que Déu ens beneeixi,i el venerin d’un cap a l’altre de la terra. R.

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (21, 10-14.22-23) O bé: Ap 22,12-14.16-17.20

L’àngel em transportà en l’esperit dalt una muntanya gran i alta, i m’ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria de Déu l’envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina. Tenia una

muralla gran i alta, amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d’Israel. Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia els noms dels dotze apòstols de l’Anyell. No hi vaig veure el santuari del temple, perquè el Senyor, Déu de l’univers, amb l’Anyell, és el santuari. La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror i l’Anyell li fa llum.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (14, 23-29) O bé: Jn 17, 20-26En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles : «Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu.»

L’Esperit Sant que el Pare enviarà us farà recordar tot el que jo us he ditEn la primera lectura d’avui hi veiem l’Església de la terra, amb les seves llums i les seves ombres, on les tensions són superades quan els assumptes es parlen honestament a la llum de l’Esperit Sant.En la segona lectura som transportats a l’església del Cel, una església que viu en plenitud en manament de l’amor, una església que ja no necessita la llum de l’Evangeli perquè ja contempla cara a cara la glòria de Déu.Mentre fem camí cap a l’Església celestial, cal que visquem i actuem deixant-nos guiar pel Defensor, l’Esperit Sant, present en la Paraula i els sagraments que rebem en la comunitat cristiana.I com més conscients siguem de tot el que Déu fa per nosaltres més voldrem correspondre-li fent de la vida un regal que li plagui (St. Albert de Jerusalem); una vida que sigui un reflex d’aquest amor obert, fecund i encarnat entre el Pare, el Fill i l’Esperit Sant.Trinitat Santa, tot allò que anhelem ho tenim en vós (St. Elred), per això confiem en el vostre amor, us volem deixar fer, sabem que us encarregueu de nosaltres. No volem tenir por d’estimar-vos estimant.

5

—Campanya de la Declaració de la Renda «Per tants». Perquè rere cada X hi ha una història

—Fundació Mn. Frederic Bara a Reus: L’acolliment i atenció a infants amb necessitats. A la secció de l’entrevista

DESTAQUEM...

Mirada endins Xavier Roig Rovira, pvre.

(p.4) (p.5)

l’entrevista

Amb el lema «Obrim somriures», la Fundació Mn. Frederic Bara i Cortiella, amb seu a Reus (c/ Racona 3-5),

és una fundació sense ànim de lucre que des de fa més de trenta anys està dedicada a l’acolliment i atenció de nens i nenes amb necessitats econòmiques, socials o familiars a través de diverses activitats educatives en el seu temps de lleure. La Fundació, tal i com marquen els seus estatuts, està gestionada per la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.

—En quin moment neix la Fundació Mn. Frederic Bara?

El Moviment Coordinat va ser fundat per Mn. Frederic Bara l’any 1981 a la ciutat de Reus, per tant ja són trenta-cinc anys de servei continuat. En un principi Mn. Frederic Bara va llogar un local per atendre un sector de la població que patia

moltes necessitats: les persones d’ètnia gitana. Aleshores, amb un grup de dones, van organitzar uns sopars per als infants, es coneixia com a Moviment Coordinat de Promoció. Després ell es va encarregar de la capellania de l’Institut Pere Mata i va conèixer la comunitat de les filles de la Caritat, les quals tenim com a carisma l’atenció als més pobres i estem molt implicades en la qüestió social. És per això que ens va demanar de fer-nos càrrec d’aquest servei als infants. L’any 2002 es va constituir com a Fundació.

—Quins programes s’ofereixen?

L’activitat s’adreça a nens i nenes d’entre 4 i 17 anys amb escassos recursos socioeconòmics i amb estructures familiars carencials. En el temps de lleure dels infants els oferim un espai, on mitjançant activitats educatives, els acompanyem en el creixement com a persones.

A la Fundació tenim diversos programes. En l’atenció a la infància i adolescència hi ha el Centre Obert que, a través d’un centre d’interès, de dilluns a divendres a les tardes ofereix diverses activitats, com reforç escolar, de lectura, expressió corporal, informàtica i habilitats lingüístiques, entre d’altres. Ara estem treballant per a potenciar la intel·ligència executiva dels nens i nenes perquè siguin capaços de fer front als diferents reptes que la vida els plantegi.

Un dels objectius que tenim és lluitar contra l’absentisme escolar. Hi ha molts infants que a casa no tenen l’espai

adequat per a poder fer els deures quan arriben de l’escola, i aquí el troben.

Els dissabtes al matí participen en l’esplai, que té com a finalitat treballar l’educació en valors i les actituds positives amb els infants i adolescents des del món del lleure de cap de setmana.

També tenim un taller de reparació de bicicletes amb la finalitat d’oferir un espai acollidor de trobada, d’estímul i de motivació amb els nois que presenten més dificultats d’autoestima i adaptació a les activitats del Centre Obert.

I no ens podem oblidar dels voluntaris. Tenim un programa per a ells d’acollida, formació i seguiment.

—Atendre els infants també implica una relació estreta amb les famílies…

Exacte. És per això que treballem i acollim també les famílies partint de la seva situació real i posant els recursos necessaris per a millorar-la, també les impliquem en el procés socioeducatiu dels seus fills i en treballem la motivació. El programa Famílies pretén en definitiva millorar les relacions entre tots els membres de la unitat familiar. Aquest programa també contempla un servei de distribució d’aliments quinzenal, on se’ls lliura un lot d’aliments bàsics a través d’un sistema de punts. Ara també posarem a la seva disposició una dutxa perquè aprenguin a tenir cura de la seva higiene personal.

—Quantes persones formen part d’aquest projecte?

Comptem amb una cinquantena de voluntaris i sis educadors. Des de l’inici de curs al mes de setembre hem atès més d’un centenar d’infants, el 68% d’ells autòctons. Ara mateix hi ha nens que estan en llista d’espera.

Trobareu més informació al web www.fundaciobara.org

Mertxe Martínez, filla de la Caritat i directora de la Fundació Mn. Frederic Bara i Cortiella a Reus

«A través d’activitats educatives acompanyem els infants en el seu creixement personal»

Page 2: Full Dominical n. 3551 · 2016-12-16 · full dominical ruesat e arrana n. 3.451 Pna e e lruesat euens a Arquebisbat de Tarragona mcstgn..... als 4 vents 1 de maig de 2016 Diumenge

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Rosalia Gras

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: [email protected] • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 4agenda

2

Litúrgiade la setmana

4 de maig

—Presentació dels vuit subsidis sobre l’Any Sant de la Misericòrdia, editats pel Centre de Pastoral Litúrgica per encàrrec de la Conferència Episcopal Tarraconense, a la Parròquia de Santa Madrona de Barcelona, a les 18.00 h.

—Eucaristia presidida pel Sr. Arquebisbe en el VI Centenari del naixement de Sant Francesc de Paula (1416-2016), fundador de l’Orde dels Mínims. Tindrà lloc al Monestir de la Immaculada de Valls, de les Germanes Mínimes (c/ de Sor Filomena Ferrer, 8), a les 19.00 h. A més, els dies 5, 6 i 7 de maig, a les 19.00 h, hi haurà el tridu amb motiu d’aquesta efemèride.

6 de maig

—Formació «El regal de la misericòrdia», a càrrec de Mn. Txabier Segura, al Santuari de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, a les 19.00 h. Organitza el Seminari laïcal del Poble de Déu.

7 de maig

—Admissió a ordes sagrats del seminarista Víctor Mosquera Ramos. La celebració serà presidida pel Sr. Arquebisbe a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Reus, a les 19.00 h.

—Sopar a favor del Telèfon de l’amistat, un servei d’atenció i assistència als qui ho necessiten portat pels Pares Rogacionistes juntament amb l’associació Amics del Loreto. El sopar tindrà lloc al Tinglado número 1 del Moll Costa de Tarragona, a les 21.30 h. Els tiquets del sopar (35 euros) es poden adquirir al mateix Santuari de Loreto o bé al Centre Fuji de Tarragona (c/ Rovira i Virgili, 19). En cas de no poder assistir-hi es pot col·laborar a través d’aquests números de compte: CaixaBank: ES92 2100 0006 3601 0771 3417 / CatalunyaCaixa: ES74 2013 3280 2102 1012 4843

8 de maig

—45a Trobada nacional del Moviment de Cristians de Pobles i Comarques de Catalunya a Juneda (Les Garrigues), amb el lema «Arrelats per a ser i per a créixer: la família i el poble».

Any sant de la misericòrdia 8 de desembre de 2015 20 de novembre de 2016

campanya

art

en un minut

missatge

Cicle C / Litúrgia de les Hores: Semana II

Diumenge, 1: Diumenge VI de Pasqua [Ac 15, 1-2.22-29; Salm 66, 2-3.5.6 i 8; Ap 21, 10-14.22-23, o bé Ap 22,12-14.16-17.20; Jn 14, 23-29, o bé Jn 17, 20-26 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 2: Sant Atanasi, bisbe i doctor de l’Església (MO) [Ac 16, 11-15; Salm 149, 1-2.3-4.5-6a i 9b;Jn 15, 26-16, 4a]

Dimarts, 3: Sant Felip i Sant Jaume, apòstols (F) [1Co 15, 1-8; Salm 18, 2-3.4-5; Jn 14, 6-14 (LE/LH pròpies)]

Dimecres, 4: [Ac 17, 15-22-18; 1; Salm 148, 1-2.11-12ab.12c-14a.14bcd; Jn 16, 12-15] Sant Silvà, màrtir

Dijous, 5: [Ac 18,1-8; Salm 97, 1.2-3ab.3cd-4; Jn 16, 16-20] Santa Irene, verge i màrtir

Divendres, 6: [Ac 18, 9-18; Salm 46, 2-3.4-5.6-7; Jn 16, 20-23a]

Dissabte, 7: [Ac 18, 23-28; Salm 46, 2-3.8-9.10; Jn 16, 23b-28] I vespres de la solemnitat de l’Ascensió del Senyor

Diumenge, 8: L’Ascensió del Senyor (Sol) [Ac 1, 1-11; Salm 46, 2-3. 6-7. 8-9; He 9,24-28; 10, 19-23; Lc 24, 46-53 (LE/LH pròpies)]

Testimonis de Misericòrdia

Santa Maria Faustina Kowalska, un cor obert a Déu

Quan pensem a donar un consell, pensem en aquelles persones que

són intel·ligents, sàvies, o que tenen molta experiència en algun camp que ens interessa… Però el millor consell

el podem trobar més a prop del que ens pensem. Així ho va fer santa Faustina (1905-1938). Ella va néixer en una família molt humil i senzilla a Polònia, i quan era adolescent va voler entrar en un convent, però davant les dificultats i negatives que trobava tant per part dels diversos convents com de la família mateixa, va decidir no fer-ho i dedicar-se a gaudir i passar-ho bé, aprofitant cada festa i ocasió.

Malgrat tot en el fons del seu cor sentia com Déu la cridava a consagrar-se en la vida religiosa. Això la turmentava i no la deixava ser feliç.

Finalment, després d’una llarga pregària, va sentir com Déu l’animava i encoratjava a fer aquell pas, i així va ser com va superar totes les dificultats i va entrar al Convent de les Germanes de Nostra Senyora de la Misericòrdia. En tota ocasió va escoltar el seu cor, on el Senyor se li anava revelant en la seva Misericòrdia, a la qual accedia per la confiança en ell.

Per tant, santa Faustina ens mostra com el millor consell, el millor conseller, sempre és Déu. Qui aprèn a confiar en ell, qui l’escolta, qui cerca el seu consell, descobreix que Déu ens guia pel camí millor, pel camí que ens obre a la felicitat autèntica.

Declaració conjunta del papa Francesc, el Patriarca Ecumènic i l’Arquebisbe d’Atenes i de tot Grècia a Lesbos

Nosaltres, el papa Francesc, el patriarca ecumènic Bartomeu i l’arquebisbe d’Atenes i de Tot Grècia Ieronymos, ens

hem trobat a l’illa grega de Lesbos per a manifestar la nostra profunda preocupació per la situació tràgica dels nombrosos refugiats, emigrants i demandants d’asil que han arribat a Europa fugint de situacions de conflicte i, en molts casos, d’amenaces diàries a la seva supervivència. L’opinió mundial no pot ignorar la colossal crisi humanitària originada per la propagació de la violència i del conflicte armat, per la persecució i el desplaçament de minories religioses i ètniques, així com també per despullar famílies de casa seva, violant la seva dignitat humana, les seves llibertats i drets humans fonamentals.

[…] Com a responsables de les nostres respectives Esglésies, estem units en el desig per la pau i en la disposició per a promoure la resolució dels conflictes a través del diàleg i la reconciliació.

[…] Cal urgentment un consens internacional més ampli i un programa d’assistència per a sostenir l’estat de dret, per defensar els drets humans fonamentals en aquesta situació que s’ha fet insostenible.

[…] Junts implorem fermament la fi de la guerra i la violència al Pròxim Orient, una pau justa i duradora, així com el retorn digne dels qui van ser forçats a abandonar les seves llars.

Demanem a les comunitats religioses que incrementin els esforços per a rebre, assistir i protegir els refugiats de totes les confessions religioses, i que els serveis d’assistència civil i religiosa treballin per a coordinar els esforços.

[…] La nostra trobada d’avui es proposa contribuir a infondre ànim i donar esperança a qui busca refugi i a tots aquells que els reben i assisteixen. Nosaltres vam instar la comunitat internacional perquè la protecció de vides humanes sigui una prioritat i que, a tots nivells, es doni suport a polítiques d’inclusió, que s’estenguin a totes les comunitats religioses. La situació terrible dels qui pateixen per la crisi humanitària actual, incloent molts dels nostres germans i germanes cristians, ens demana pregària constant.

Lesbos (Grècia), 16 d’abril de 2016

Imatges dels nostres sants. Santa Tecla i sant Pau

Al Museu Diocesà de Tarragona es conserven les dues portes que antigament tancaven el reconditori de les relíquies que es troba al presbiteri de la Catedral, al capdamunt del

sepulcre de Joan d’Aragó. D’estil lineal protogòtic, una representa el Calvari i l’altra santa Tecla i sant Pau en actitud de conversar, una representació que és emblemàtica de la Catedral i del Museu, on es conserven.

Sofia Mata de la Cruz, Directora del Museu Diocesà de Tarragona

—Vocacions. L’església parroquial de Llorenç del Penedès va acollir, el divendres dia 15 d’abril, la vetlla diocesana de pregària per les vocacions amb motiu de la 53a Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions. El grup de música Canta la Teva Fe va ser l’encarregat de conduir la vetlla, organitzada pel Secretariat Diocesà de Vocacions, a través de diversos cants vocacionals precedits de breus reflexions que van afavorir la pregària dels allí presents. També es van llegir diversos fragments de l’evangeli, com el del jove ric o el de Jesús i Pere quan aquest respon «Senyor, tu saps que t’estimo». La vetlla es va cloure amb l’himne jove de l’Any Sant de la Misericòrdia i la veneració de la creu.

—50 anys del Col·legi Sant Pau de Tarragona. Són diversos els actes que es faran amb motiu d’aquesta fita. La celebració d’obertura del cinquantè aniversari començarà el 3 d’octubre amb un acte institucional, i el 27 de gener, coincidint amb la setmana de la celebració de la Conversió de Sant Pau, hi haurà una eucaristia d’acció de gràcies i un sopar de germanor. També està prevista una ruta per a les famílies a la ciutat de Tarragona per a descobrir les petjades de l’apòstol Pau, una exposició itinerant sobre el passat, el present i el futur del Col·legi, la presentació d’un llibre commemoratiu sobre la història del centre, un congrés sobre les intel·ligències múltiples i un musical. Aquests actes es van presentar en roda de premsa el dia 14 d’abril al Col·legi mateix.

—Arxiprestat de l’Alt Camp. La Parròquia de la Mare de Déu del Lledó de Valls, amb motiu dels 650 anys de la troballa de la imatge del Lledó i els 50 de la seva coronació canònica, va acollir la 29a Trobada arxiprestal de cristians celebrada el 17 d’abril. Durant el matí va ser el moment del treball en grups, on es van tractar diverses temàtiques com l’art i les tradicions al voltant de la imatge de la Mare de Déu del Lledó, la devoció

a Santa Maria del Lledó i l’evangeli de la Misericòrdia. El dinar de germanor va anar seguit del concert a càrrec del grup de música Canta la Teva Fe, i la celebració de l’eucaristia, presidida pel Sr. Arquebisbe i concelebrada pels preveres de l’arxiprestat, va cloure la Trobada a l’església parroquial de la Mare de Déu del Lledó.

—Ball del Sant Crist de Salomó. La Basílica de Santa Maria de Montserrat va acollir, el diumenge dia 24 d’abril, la representació d’aquesta obra que posa en escena uns fets llegendaris del segle XVI. És la segona vegada que aquest ball parlat surt de Salomó: la primera va ser l’any 1992 a la Catedral de Tarragona amb motiu dels actes de commemoració del IX Centenari de la Restauració de la Seu Metropolitana. El Ball Parlat del Sant Crist és un espectacle d’arrels medievals declarat element festiu patrimonial d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya, i explica que, davant la fam que patia el poble i tota la comarca, un mercader de Salomó, Josep Nin, va embarcar cap a Alger a la recerca de blat. Va tornar amb l’aliment, però també amb la imatge d’un Crucifix que, miraculosament, va comprar per trenta monedes i després de força entrebancs.

Durant els quatre primers diumenges d’aquest mes de maig es representarà a l’església parroquial de Salomó, a les 12.00 h. Més informació al web www.balldelsantcrist.cat.

Perquè rere cada X hi ha una història

Declaració de la Renda 2016

Recentment s’han pre-sentat els resultats de

l’assignació tributària per a l’Església catòlica corres-ponent a la Declaració de la Renda 2014. La prime-ra xifra que cal destacar és que ha augmentat tant el número de declarants que marquen la X a favor de l’Església, amb 23.174 noves declaracions. A Ca-talunya, respecte a l’an-terior campanya, s’ha in-crementat lleugerament —encara queda molt per a fer— l’import assignat a

l’Església per al sosteniment de la seva vida pastoral, social o caritativa.

Cal recordar que el finançament de l’Església catòlica a Espanya és possible gràcies a la bona voluntat i als donatius dels creients i no creients que confien en la missió de l’Església d’ajudar els altres. El finançament s’obté a través de dues fonts principals: les aportacions directes dels fidels i l’assignació tributària.

Cada any l’Església publica els seus comptes per a mostrar de manera clara i exhaustiva en què inverteix els diners que rep dels contribuents que han marcat la casella de l’Església en la seva Declaració de la renda. És un deure i un exercici de transparència.

En els propers números del Full publicarem diversos articles i qüestions d’interès, elaborades pel Departament d’Assumptes Econòmics de l’Arquebisbat, sobre la creueta a favor de l’Església en la Declaració de la renda.