full dominical · 2021. 1. 8. · full dominical 4 actualitat diocesana 10 de gener 2021 el...

8
FULL dominical SETMANARI D’INFORMACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE MALLORCA - 10 Gener 2021 - Núm. 02 PARAULES de vida SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA, Bisbe de Mallorca N éixer. Obrir els ulls a la llum, a la vida. Quina meravella! La nostra persona, petita, feble, ja és un projecte de futur, un signe d’espe- rança. Es neix en una casa, però ens és regalada una família. Es neix en un poble, però ens són donats una comunitat humana, uns vesins, uns amics, un entorn humà necessari per a desenvolupar-se i esdevenir un membre viu de la socie- tat, una persona adulta. Néixer, idò és l’inici, la porta per la qual s’entra a la vida. Una vegada introduïts, convé no perdre mai de vista la trajectòria ni abandonar el camí co- mençat. Es tracta de ser-hi fidels. Els qui descobreixen que Jesús és important i estimen en- tranyablement la vida saben que aquesta és un do de Déu i també saben que poden rebre una vida nova que els capa- citarà molt més i podran entrar a formar part d’una família més ampla i extensa que els farà descobrir que l’amor és universal i no té límits, que Déu és amor. Aquesta famí- lia més ampla és l’Església, de la qual formam part tots els batiats. En rebre el baptisme som incorporats a aquesta comunitat, família de famílies, i a la seva missió de viure i donar a conèixer Jesús i l’Evangeli. Per això, la vida cristia- na és un procés que dura tota la vida. Som terra sagrada, terra habitada per Déu. Hem nascut de Déu i la nostra vida, pel baptisme, ha quedat unida i configurada a ell. D’aquí prové la nostra màxima dignitat, la de ser fills de Déu, a qui -per la paraula de Jesús- podem anomenar amb tota confiança «Pare!». Des del nostre bap- tisme i a la llum del de Jesús, podem entendre els aspec- tes claus de la nostra vocació cristiana enmig del món en els mateixos termes d’identitat i de missió. El seu encàrrec segueix sempre actual: «Anau a tots els pobles i feis-los deixebles meus, batiant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat» (Mt 28,19-20). La identitat de Jesús s’entén des de la seva intimitat filial amb el Pare i de la qual neix la seva experiència de frater- nitat, és a dir, ser-per-als-altres. La predicació del Regne de Déu és una sintonia entre aquestes dues realitats fona- mentals. Així, la nostra identitat de batiats es realitza en- tre un ser-per-a-Déu i un ser-per-als-altres, una vocació a irradiar l’amor de Déu mitjançant el seguiment de Jesús i la transmissió de la seva mateixa experiència filial i frater- nal. Aquest és el valor més preuat, la predilecció que ens fa testimonis del Ressuscitat per anar construint dia a dia una humanitat de germans. Som terra sagrada, Déu ens posseeix!

Upload: others

Post on 02-Feb-2021

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • 1

    FULLdominicalSETMANARI D’INFORMACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE MALLORCA - 10 Gener 2021 - Núm. 02

    “Allarga la mà al pobre”Jornada Mundial dels Pobres 2020

    PA

    RA

    UL

    ES

    de

    vid

    a

    SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA,

    Bisbe de Mallorca

    Néixer. Obrir els ulls a la llum, a la vida. Quina meravella! La nostra persona, petita, feble, ja és un projecte de futur, un signe d’espe-rança. Es neix en una casa, però ens és regalada una família. Es neix en un poble, però ens són donats una comunitat humana, uns vesins, uns amics, un entorn humà necessari per

    a desenvolupar-se i esdevenir un membre viu de la socie-tat, una persona adulta. Néixer, idò és l’inici, la porta per la qual s’entra a la vida. Una vegada introduïts, convé no perdre mai de vista la trajectòria ni abandonar el camí co-mençat. Es tracta de ser-hi fidels.

    Els qui descobreixen que Jesús és important i estimen en-tranyablement la vida saben que aquesta és un do de Déu i també saben que poden rebre una vida nova que els capa-citarà molt més i podran entrar a formar part d’una família més ampla i extensa que els farà descobrir que l’amor és universal i no té límits, que Déu és amor. Aquesta famí-lia més ampla és l’Església, de la qual formam part tots els batiats. En rebre el baptisme som incorporats a aquesta comunitat, família de famílies, i a la seva missió de viure i donar a conèixer Jesús i l’Evangeli. Per això, la vida cristia-

    na és un procés que dura tota la vida.

    Som terra sagrada, terra habitada per Déu. Hem nascut de Déu i la nostra vida, pel baptisme, ha quedat unida i configurada a ell. D’aquí prové la nostra màxima dignitat, la de ser fills de Déu, a qui -per la paraula de Jesús- podem anomenar amb tota confiança «Pare!». Des del nostre bap-tisme i a la llum del de Jesús, podem entendre els aspec-tes claus de la nostra vocació cristiana enmig del món en els mateixos termes d’identitat i de missió. El seu encàrrec segueix sempre actual: «Anau a tots els pobles i feis-los deixebles meus, batiant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat» (Mt 28,19-20).

    La identitat de Jesús s’entén des de la seva intimitat filial amb el Pare i de la qual neix la seva experiència de frater-nitat, és a dir, ser-per-als-altres. La predicació del Regne de Déu és una sintonia entre aquestes dues realitats fona-mentals. Així, la nostra identitat de batiats es realitza en-tre un ser-per-a-Déu i un ser-per-als-altres, una vocació a irradiar l’amor de Déu mitjançant el seguiment de Jesús i la transmissió de la seva mateixa experiència filial i frater-nal. Aquest és el valor més preuat, la predilecció que ens fa testimonis del Ressuscitat per anar construint dia a dia una humanitat de germans.

    Som terra sagrada, Déu ens posseeix!

  • Full dominical 2

    10 de gener 2021ACTUALITAT diocesana

    El bautismo. Cada día en las Fuentes de la vida nueva.Autora: María Campatelli

    ¿Por qué bautizarse hoy? ¿Por qué creer en Jesucristo? ¿No basta con pensar, sentir, amar y actuar desde cualquier ideología, cultura, religión o ética que promueva el compromiso con el pró-jimo? Para muchos, el bautismo es solo la prueba de que el proselitismo cristiano ha tenido éxito. Y para quienes ya han sido bautizados, apenas sí interesan algunos de sus elementos: la historia del sacramento, sus problemas dogmáticos, las implicaciones o las exigencias pastorales que conlleva hoy. Sin embargo, tal vez convendría em-pezar a contemplar el bautismo desde una perspectiva más existencial y menos técnica, más espiritual y menos sociológica, más integradora y menos racionalista. Jus-tamente aquí viene en nuestra ayuda su liturgia, es decir, la forma como innumerables personas lo han celebrado a lo largo de la historia en Oriente y Occidente. De he-cho, basta con dejar hablar al rito bautismal para que aflore la novedad de vida que genera, el cambio radical que implica y la sorprendente incorporación a una co-munidad de creyentes que no se desentienden de la mar-cha de este mundo ni de los hombres y mujeres que lo integran. María Campatelli es doctora en teología por el Pontificio Instituto Oriental de Roma y directora de la Editorial Lipa, perteneciente al Centro Aletti (Roma)

    PR

    OG

    RA

    MA

    CIÓ

    R

    EL

    IGIO

    SA

    PRODUCCIÓ DE TELEVISIÓ

    MOSAICDiumenge a les 10 h.

    CELEBRACIÓ DE L’EUCARISTIADiumenge a les 10,30 h.

    ESGLÉSIA NOTÍCIADiumenge a les 11,30 h.

    PRODUCCIÓ DE RÀDIO

    TEMPS DE CREUREDiumenge a les 7,30 h.

    ESGLÉSIA NOTÍCIADiumenge a les 9,45 h.

    MIRALL DE L’ESGLÉSIADivendres a les 13,30 h.

    BON DIA MALLORCADilluns a divendres a les 6,57 h.

    PARAULES DEL BISBE I ÀNGELUSDiumenge a les 11,57 h.

    RADIO MARÍARevista Diocesana

    De nuevo por no decir como siempre, los pobres de Nazaret pagaron el precio. ¿Qué le importaba al Emperador  o al Mi-nisterio de Hacienda si a la zona de Galilea le tocaba aquel invierno cumplir con la orden de censarse? Justo cuando a ella se le habían cumplido los días y el Niño estaba muy cer-ca. Por el mismo motivo llegaron con retraso y la fonda es-taba llena; tampoco aparentaban como huéspedes de mucho dinero. Mal se avienen los intereses del capital con las nece-sidades de los pobres; la historia es vieja y todavía perdura.Siempre quedan entre los pobres gente solidaria que cono-cen por experiencia estas situaciones;  algunos aprenden la lección y echan una mano como pueden a los que la repiten. De algo les sirvió el mal trago. El hambre estimula, el frío no cesa y la soledad busca compañía.

    A veces, no siempre, ocurren sorpresas. También entre los pobres nacen genios y también quedan genios que no se ol-vidan de sus orígenes. Los que están arriba, muchas veces no por méritos sino por saber trepar, aunque sea sobre las espaldas de otros, no conocen lo que es la calle de invierno crudo y a solas. Los genios afortunados, cuando no se olvi-dan de sus orígenes, apuntan hacia otro mundo más justo y más feliz, aunque tengan que luchar contra viento y ma-rea. Éstos dan esperanza, remedio, cercanía eficaz y solución aunque sea parcial, sobre todo, salvan vidas y comparten la realidad que no conocen los que mandan. A Belén llegaron los Reyes, naturalmente de lejos, de muy lejos. Venían de un país donde no se cerraban las puertas a los forasteros, donde el cielo y sus estrellas formaban parte de la vida de cada día, porque el horizonte se medía hasta más allá de lo inmediato, lo personal, “lo nuestro”. Hasta tal punto sabían unir las cosas del cielo con las de la tierra, que más allá de lo inmediato y cercano, transcendían hasta más allá de las estrellas y adora-ban a Dios.

    De este país venían los Reyes cuya memoria ha salvado el evangelista San Mateo. Como escritor informado habría que preguntarle dónde se ubica el tal país con tales ciudadanos para ver de censarnos en él, si es que nos admiten.

    Camino de BelénLlorenç Tous

    LL

    IBR

    E

  • 3

    10 de gener 2021

    Full dominical

    ACTUALITAT diocesana

    El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, confirmà 23 joves del col·legi Santa Mònica de Palma. Mons. Taltavull es dirigí als al·lots i al·lotes i els explicà que Jesús ve constantment en la nostra vida: «Avui, que vos confirmau, ve d’una forma especial i sacramental, a través de l’esperit. Notareu que teniu Déu en la vostra vida amb la suavitat de l’encontre amb ell en l’oració. L’oració és el diàleg amb Déu i és d’allò més impor-tant per créixer en la fe».

    També destacà la missió dels cristians d’escampar la Parau-la de Déu: «Rebreu la confirmació i d’aquesta manera sereu enviats de Jesús a donar la bona notícia, aquesta és la missió dels cristians. Vos convid que aquest moment el vivim amb força, amb alegria, perquè l’esperit del Senyor es farà present en vosaltres: Déu no ens deixa sols, ens acompanya tota la vida».

    Confirmacions del Col·legi Santa Mònica Mons. Sebastià Taltavull confirmà 23 joves el passat 11 de desembre

    El santuari de Santa Llucia de Mancor de la Vall celebrà la festa de la Santa el passat 13 de desembre, amb una Eucaris-tia presidida per Mons. Sebastià Taltavull, a la qual assisti-ren feligresos del poble. El Bisbe centrà part de l’homilia en el testimoni de Santa Llucia, com a dona que subratllà tres valors essencials en la vida cristiana, i que també hem de va-lorar molt en el temps de pandèmia que vivim: «El coratge, la comunitat i servir els altres. Santa Llucia quan era perse-guida, va poder comptar molt amb la comunitat que la va defensar, la va ajudar i ella va contribuir a fer comunitat». Cal apreciar molt el valor de la comunitat, de rodejar-se d’aque-lles persones amb qui comptar i ajudar-se, assegurà el Bisbe. «Santa Llucia també posà en pràctica el do d’un mateix en els altres. Va testimoniar aquest do en la seva vida: era donada a fer el bé pertot i ajudà a els més necessitats. En aquest valor, en el do d’un mateix en els altres, cobra sentit l’expressió de Jesús quan diu: no he vingut a ser servit, sinó a servir els al-tres», va concloure Mons. Taltavull.

    Festa de Santa Llucia a Mancor de la VallEl Bisbe de Mallorca celebrà l’Eucaristia al santuari de Santa Llucia el 13 de desembre

    10è aniversari del Cant de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, declarat per la UNESCOL’església de Sant Nicolau acollí un acte per celebrar-ho amb el cant de la sibil·la de Campos, Agnès Mas.

    Aquest passat 2020 s’han complert 10 anys des que la UNES-CO declarà el Cant de la Sibil·la Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

    Entre d’altres actes, a la parròquia de Sant Nicolau de Pal-ma es va celebrar aquest aniversari el passat 17 de desembre, amb el cant de dos fragments de la Sibil·la a càrrec de la sibi-l·la de Campos, Agnès Mas.

    La presentació la feu el Sr. Pere Ollés. Assistiren a l’acte i hi intervingueren la consellera de Cultura, Bel Busquets, el rec-tor de Sant Nicolau, Mn. Bernat Oliver, i la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera. També hi assistí el vicari general, Mn. Josep Adrover. En tot moment es complí amb les mesures d’aforament i higiene establertes a causa de la crisi sanitària.

  • Full dominical 4

    10 de gener 2021ACTUALITAT diocesana

    El projecte Camí de Lluc. Refugis d’amor i d’oferiment, a la Plaça dels Pelegrins de LlucÉs un conjunt d’escultures de l’artista pollencí Joan Bennàssar

    El Santuari de Lluc amb els Ajuntaments d’Inca, Selva i Es-corca presentaren el projecte Camí de Lluc. Refugis d’amor i d’oferiment, de l’artista pollencí Joan Bennàssar, el passat mes de desembre. Les escultures es poden visitar a la Plaça dels Pelegrins de Lluc, on estan exposades.

    Les obres formen part del seu projecte “Raons humanes” però aquesta exposició en particular encaixa en el temps de pandèmia que estam vivint. «Cerca representar l’home que torna a ser un ésser digne», explica Bennàssar. És un conjunt de figures humanes en oferiment d’allò que tenen. «Oferir allò que tenim és un fet que a dia d’avui i amb la situació de crisi sanitària que vivim, cobra molt de sentit», afirma l’ar-tista.

    Gairebé totes tenen una estructura de ferro i estan fetes amb formigó i marès. Segons el pollencí, són uns materials que s’integren molt bé a l’illa de Mallorca. «El meu pare era pi-capedrer i treballar amb el formigó i el marès és una manera de recordar-lo, així com també d’ennoblir aquests materials», explica.

    El prior del Santuari de Lluc, Mn. Marià Gastalver, agraeix profundament la voluntat de l’artista de projectar-hi aquesta

    mostra, sobretot en el context actual marcat per la crisi sani-tària. «En aquests moments de pandèmia hi ha la necessitat de reconèixer el valor espiritual de la naturalesa. Precisa-ment, una peregrinació com el Camí de Lluc és una convida-da a sentir el miracle de l’existència humana a cada passa que va realitzant», afegeix el prior.

    Es pot visitar l’exposició a Lluc i, a més, tot el seu conjunt recorrerà el camí cap al cor de la Serra: als municipis d’Inca, Selva, Caimari i Lluc. El camí cap a Lluc que, amb paraules de Bennàssar, és el camí d’espiritualitat, d’amor i d’esforç.

  • 5

    10 de gener 2021

    Full dominical

    ACTUALITAT diocesana

    Festa de la Immaculada Concepció a CaimariEl Bisbe presidí la missa en el dia de la titular de la parròquia del municipi

    El Bisbe de Mallorca presidí la missa del dia de la Immacu-lada Concepció, el 8 de desembre, a la parròquia de Caimari, en la festa de la titular d’aquesta església. Desenes de feligre-sos participaren en la celebració.

    Mons. Sebastià Taltavull es referí a la festivitat de la Immacu-lada Concepció de Maria, com un dels gests més extraordi-naris de Déu a la humanitat. D’aquesta manera, a través de Maria, Déu ha dit sí a la humanitat, explicà. «Una humanitat que ha rebut una de les notícies més importants: ens ha be-neït amb Crist amb tota casta de benediccions espirituals. Ell ens va elegir perquè fóssim sants irrepremsibles en els seus ulls. Ens ha elegit per amor i ens ha destinat a ser sants. Te-nim profundes raons per creure i per esperar. Però en el mo-

    ment que vivim, enmig d’una pandèmia, molts es demanen: Què podem esperar? Quina esperança hi ha? El temps que vivim ens ha de servir per descobrir que allò important no és pensar en un mateix, sinó en els altres. Per això la fe en Jesús ens dona raons per creure i per esperar, que les convertim en fets d’amor i de caritat», expressà.

    Finalment, el Bisbe feu una crida a la fraternitat: «Avui, dia de la Immaculada Concepció, és un dia d’actuació fraterna, en què tots hauríem de pensar a ser persones que ajuntam enlloc de dividir, i intentar viure en plena comunió amb tothom. Maria avui ens convida a ser aquest tipus de persones, i que així com hem rebut Déu en nosaltres, també en facem partíceps els altres».

    Inici del programa propedèutic diaconalEls dos precandidats a diaca permanent es reuniren amb el responsable del diaconat i el vicari general de la diòcesi de Mallorca

    El 9 de desembre s’iniciaren les trobades propedèutiques per a les persones que demanen poder iniciar el camí del diaconat permanent i poder ser reconeguts com a candidats. Aquestes tenen un caràcter de trobades de pregària, de conferències, de moments de reflexió i d’altres formes d’intercanvi i par-ticipació, cercant sempre afavorir l’objectivitat del discerni-ment de la vocació al diaconat permanent.

    Segons la normativa bàsica per a la formació dels diaques permanents a les diòcesis de la conferència episcopal espan-yola, aquest període propedèutic consta d’un pla específic amb el següent programa: La vocació cristiana, La resposta a la crida de Déu, L’estat de vida matrimonial, Entendre l’estat celibatari,  Els ministeris a l’Església, El ministeri diaconal, L’espiritualitat diaconal. Amb aquest esperit, es van reunir els dos precandidats que de moment hi ha, a la Casa de l’Esglé-sia, acompanyats pel responsable de la diòcesi del diaconat

    permanent, Mn. Juan Carlos Thomás (diaca) i es va voler fer present per explicar el tema de la vocació cristiana el vicari general, Mn. Josep Adrover, que a través de quatre textos de la Bíblia va explicar aquesta vocació.

  • Full dominical 6

    10 de gener 2021BONA novaE

    L B

    AP

    TIS

    ME

    DE

    L S

    EN

    YO

    R B

    BA

    UT

    ISM

    O D

    EL

    SE

    ÑO

    R BLectura del llibre del profeta Isaïes

    42, 1-4. 6-7

    Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Es-perit perquè dugui el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers; no trenca la canya que s’esquerda, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sen-se vacil·lar, fins haver implantat el dret a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions. Jo, el Senyor, t’he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t’he configurat i et design aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»

    Salm responsorial (salm 28)

    Que el Senyor beneesqui el seu poble amb el do de la pau.

    Lectura dels Fets dels Apòstols 10, 34-38

    En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: -«Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va dirigir la seva paraula al poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots. Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batiar. Parl de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder. Com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven dominats pel diable, perquè Déu era amb ell.»

    Lectura de l’Evangeli segons sant Marc 1, 7-11

    En aquell temps, Joan predicava així: -«Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no som digne ni d’acotar-me a deslligar-li la corre-tja del calçat. Jo us he batiat només amb aigua; ell vos batiarà amb l’Esperit Sant.» Per aquells dies Je-sús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el ba-tià en el Jordà. A l’instant, quan sortia de l’aigua, va veure que el cel s’esqueixava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel:-«Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.»

    Lectura del profeta Isaías42, 1-4. 6-7

    Esto dice el Señor: Mirad a mi siervo, a quien sosten-go; mi elegido, a quien prefiero. Sobre él he puesto mi espíritu, para que traiga el derecho a las naciones. No gritará, no clamará, no voceará por las calles. La caña cascada no la quebrará, el pábilo vacilante no lo apagará. Promoverá fielmente el derecho, no vacilará ni se quebrará hasta implantar el derecho en la tierra y sus leyes, que esperan las islas. Yo, el Señor, te he llamado con justicia, te he tomado de la mano, te he formado y te he hecho alianza de un pueblo, luz de las naciones. Para que abras los ojos de los ciegos, saques a los cautivos de la prisión, y de la mazmorra a los que habitan en las tinieblas.

    Salmo responsorial (salmo 28)

    El Señor bendice a su pueblo con la paz.

    Lectura de los Hechos de los Apóstoles10, 34-38

    En aquellos días, Pedro tomó la palabra y dijo: - Está claro que Dios no hace distinciones; acepta al que lo teme y practica la justicia, sea de la nación que sea. Envió su palabra a los israelitas anunciando la paz que traería Jesucristo, el Señor de todos. Conocéis lo que sucedió en el país de los judíos, cuando Juan pre-dicaba el bautismo, aunque la cosa empezó en Gali-lea. Me refiero a Jesús de Nazaret, ungido por Dios con la fuerza del Espíritu Santo, que pasó haciendo el bien y curando a los oprimidos por el diablo, porque Dios estaba con él.

    Lectura del santo Evangelio según san Marcos1, 7-11

    En aquel tiempo proclamaba Juan: -Detrás de mí viene el que puede más que yo, y yo no merezco ni agacharme para desatarle las sandalias. Yo os bautizo con agua, pero él os bautizará con Espíritu Santo. Por entonces llegó Jesús desde Nazaret de Galilea a que Juan lo bautizara en el Jordán. Apenas salió del agua, vio rasgarse el cielo y al Espíritu bajar hacia él como una paloma. Se oyó una voz del cielo: -Tú eres mi Hijo amado, mi preferido.

  • 7

    10 de gener 2021

    Full dominical

    BONA nova

    SA

    NT

    OR

    AL

    de

    la s

    etm

    an

    a

    CO

    ME

    NTA

    RI

    a l

    ’Evan

    ge

    li

    Avui, solemnitat del Baptisme del Senyor, acaba el ci-cle de les festes de Nadal. Diu l’Evangeli que Joan s’ha-via presentat en el desert i «predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats» (Mc 1,4). La gent anaven a escoltar-lo, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. I entre aquella gent es presentà també Jesús per fer-se batejar. En les fes-tes de Nadal hem vist com Jesús es manifestava als pastors i als mags que, venint d’Orient, l’adoraren i li oferiren els seus presents. De fet, la vinguda de Jesús al món és per a manifestar l’amor de Déu que ens salva.  I allí, al Jordà, es produí una nova manifestació de la divinitat de Jesús: el cel s’esquinçà i l’Esperit Sant, en forma d’un colom baixava cap a Ell i es va sentir la veu del Pare: «Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut» (Mc 1,11).

    És el Pare del cel en aquest cas i l’Esperit Sant qui ho manifesten. És Déu mateix que ens revela qui és Jesús, el seu Fill estimat. Però no era una revelació només per a Joan i els jueus. Era també per a nosaltres. El mateix Jesús, el Fill estimat del Pare, manifestat als jueus al Jor-dà, es manifesta contínuament a nosaltres cada dia. En l’Església, en la pregària, en els germans, en el Baptisme que hem rebut i que ens ha fet fills del seu mateix Pare.  Preguntem-nos doncs: —Reconec la seva presència, el seu amor a la meva vida? —Visc una veritable relació d’amor filial amb Déu? Diu el Papa Francesc: «El que Déu vol de l’home és una relació “papà-fill”, acariciar-lo, i li diu: ‘Jo soc amb tu’». També a nosaltres el Pare del cel, enmig de les nostres lluites i dificultats ens diu: «Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut».

    Dilluns, 11. Dilluns de la setmana I de durant l’any i I del saltiri. Sant Higini papa, sant Salvi, sant Teodosi. Missa: He 1, 1-6; Sal 96, 1-2. 6-7. 9; Mc 1, 14-20.Dimarts, 12. Dimarts de la setmana I. Sant Arcadi, santa Margalida Bourgeoys, sant Bernat de Corleone. Missa: He 2, 5-12; Sal 8, 2. 5-9; Mc 1, 21b-8.Dimecres, 13. Dimecres de la setmana I. Sant Hilari de Poitiers, sant Remigi, sant Godofred. Missa: He 2, 1-18; Sal 104, 1-4. 6-9; Mc 1, 29-39.Dijous, 14. Dijous de la setmana I. Sant Fèlix de Nola, santa Ninó, sant Fulgenci. Missa: He 3, 7-14; Sal 94, 6-11; Mc 1, 40-45.Divendres, 15. Divendres de la setmana I. Santa Secundina, sant Maur, sant Arnau Janssen. Mis-sa: He 4, 1-5. 11; Sal 77, 3-4. 6-8; Mc 2, 1-12.Dissabte, 16. Dissabte de la setmana I.

    Sant Marcel I papa, sant Honorat d’Arles, sants Pro-tomàrtirs franciscans. Missa: He 4, 12-16; Sal 18, 8-10. 15; Mc 2, 13-17.Diumenge, 17. Diumenge II de durant l’any i setmana II del saltiri. Sant Antoni abat, sant Sulpici, santa Rosalina. Missa: 1S 3, 3b-10. 19; Sal 39, 2. 4. 7-10; 1C 6, 13b-15a. 17-20; Jo 1, 35-42.

  • Full dominical 8

    10 de gener 2021ACTUALITAT diocesanaPA

    RA

    UL

    ES

    de

    vid

    a

    SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA, Bisbe de Mallorca

    AG

    EN

    DA

    m

    es

    de g

    ener

    20

    21

    EDITA: Secretaria de Comunicació Carrer Seminari, 4 3r pis / 07001 Palma (Illes Balears) / Tel. 971 21 46 01 / [email protected]Ó: Jero Mut Campaner / www.bisbatdemallorca.com

    IMPRIMEIX: Serveis Gràfics Eugeni - Carrer Seminari, 4 / 07001 Palma (Illes Balears) / Tel. 971 24 49 79 / [email protected] / Dipòsit legal: PM 696/1986

    AQUESTA I MÉS INFORMACIÓ bisbat de mallorca @bisbatmallorca www.bisbatdemallorca.com

    bisbat de mallorca agencia baleria www.agenciabaleria.comYouTube

    Somos tierra sagrada, ¡Dios nos posee!

    Nacer. Abrir los ojos a la luz, a la vida. ¡Qué maravilla! Nuestra persona, pequeña, débil, ya es un proyecto de futuro, un signo de espe-ranza. Se nace en una casa, pero nos es rega-lada una familia. Se nace en un pueblo, pero nos son dados una comunidad humana, unos vecinos, unos amigos, un entorno humano necesario para desarrollarse y llegar a ser un

    miembro vivo de la sociedad, una persona adulta. Nacer, pues, es el inicio, la puerta por la cual se entra en la vida. Una vez introduci-dos, conviene no perder nunca de vista la trayectoria ni abandonar el camino empezado. Se trata de ser fieles.

    Quienes descubren que Jesús es importante y aman entrañable-mente la vida saben que esta es un don de Dios y también saben que pueden recibir una vida nueva que los capacitará mucho más y podrán entrar a formar parte de una familia más amplia y extensa que les hará descubrir que el amor es universal y no tiene límites, que Dios es amor. Esta familia más amplia es la Iglesia, de la que formamos parte todos los bautizados. Al recibir el bautismo somos incorporados a esta comunidad, familia de familias, y a su misión de vivir y dar a conocer a Jesús y el Evangelio. Por eso, la vida cris-tiana es un proceso que dura toda la vida.

    Somos tierra sagrada, tierra habitada por Dios. Hemos nacido de Dios y nuestra vida, por el bautismo, ha quedado unida y confi-gurada a Él. De aquí proviene nuestra máxima dignidad, la de ser hijos de Dios, a quien -por la palabra de Jesús- podemos llamar con toda confianza «¡Padre!». Desde nuestro bautismo y a la luz del de Jesús, podemos entender los aspectos claves de nuestra vocación cristiana en medio del mundo en los mismos términos de identidad y de misión. Su encargo sigue siempre actual: «Id a todos los pue-blos y hacedlos discípulos míos, bautizándolos en el nombre del Padre y del Hijo y del Espíritu Santo y enseñándoles a guardar todo aquello que os he mandado» (Mt 28,19-20).

    La identidad de Jesús se entiende desde su intimidad filial con el Padre y de la cual nace su experiencia de fraternidad, es decir, ser-para-los-demás. La predicación del Reino de Dios es una sintonía entre estas dos realidades fundamentales. Así, nuestra identidad de bautizados se realiza entre un ser-para-Dios y un ser-para-los-demás, una vocación a irradiar el amor de Dios mediante el se-guimiento de Jesús y la transmisión de su misma experiencia filial y fraternal. Este es el valor más preciado, la predilección que nos hace testimonios del Resucitado para ir construyendo día a día una humanidad de hermanos.

    Dilluns 11Hospitalitat Ntra. Sra. de LourdesEucaristia en commemoració de Ntra. Sra. De Lourdes a la Cripta de Sant Se-bastià a les 20.30h

    Diumenge 17Jornada Infància Missionera

    UNITAT DE LA MARE DE DÉU Responsable: 6716435485 febrer a 10 d’abril 2021 Sala parroquial d’Inca

    PARRÒQUIA SANT NICOLAU (PALMA)Responsable: Mn. Joan Magraner 628 079 593 - C/. Orfila 114 gener a 25 de febrer de 2021: cada dijous a les 20,30 h

    PARRÒQUIA SANTA EULÀLIA (PALMA)Responsable: Mn. Antoni Dols - 629 830 171 PL Santa Eulàlia 201 març a 26 d’abril de 2021: cada dilluns a les 20,30 h

    UNITAT PASTORAL MARJALSResponsable: Mn. Felip Diez - 608 172 91423 gener de 2021: dissabte 9:30 a 14h Crestatx 13 febrer, 07 de maig de 2021: dissabte 9:30 a 14h Saló Parroquial Sa Pobla 14 abril de 2021: dissabte 9:30 a 14h Crestatx

    PARRÒQUIA CALA MILLOR - SA COMAResponsable: Sr. Manuel Sirer - 629 638 26021 gener a 18 de maig de 2021: cada dijous a les 20,30 h Esglesia de sa Coma

    PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEUResponsable: Mn. Eugeni Rodríguez 671 000 666 - GV Gran Via 122 gener, 19 febrer, 19 maig, 23 abril, 21 març de 2021: di-vendres: 19,30 a 22,30 h

    UNITAT PASTORAL BADIA D’ALCÚDIAResponsable: Joan Gamundí Cloquell 617 897 47513 febrer, 08 maig de 2021: dissabte. Serà a la Parròquia del Port d’Alcúdia: Parròquia de la Mare de Déu del Car-me i Sant Pere Apòstol de les 9:30 h a les 17:30 h.

    PARROQUIA DE SANT MIQUEL (LLUCMAJOR)Responsable: Mn. Miquel Àngel Frontera 637 186 355.21 gener, 18 febrer, 11 març 25 març 6 maig de 2021: di-jous 19 h. Celebració de l’Eucaristia amb presentacio dels nuvis, data a determinar.

    ITIN

    ER

    AR

    I A

    L S

    AG

    RA

    ME

    NT

    DE

    L M

    AT

    RIM

    ON

    I E

    N G

    RU

    P