francesc torres monsÓ

GIRONA DE LA MÀ DE...

PACO TORRES MONSÓ

FRANCESC TORRES MONSÓ

1

Aprofitant la celebració del norantè aniversari de l’artista Paco Torres Monsó, la

ciutat de Girona va presentar dues exposicions centrades en les seves creacions,

una a la Casa de Cultura i l’altra al Museu d’Història de la Ciutat.

En homenatge i alhora aprofitant per reivindicar la figura de Torres Monsó com a

degà de l’escultura catalana contemporània, el Bòlit, Centre d’Art Contemporani.

Girona presenta aquest itinerari a través d’algunes de les seves obres presents a

l’espai públic de la ciutat, disponibles també a través del següent enllaç:

http://www.mygooltracking.com/public/girona?&baseLayer=1&mainTab=rutas&sw

=5157976.6144094,313045.71877506&ne=5158871.166506,314765.55191124&r

utas=2192&rutas_type=38009,38010,38011&rutas_theme=38018

També s’han afegit, al final del document, algunes de les altres peces que també té

l’autor a la ciutat, però que queden més allunyades del centre.

A banda de descarregar la informació de la ruta, també inclou la possibilitat de

realitzar-la amb un guiatge professional, prèvia reserva a La Caseta de la Devesa;

d’aquesta manera, es descobriran les obres de l’artista alhora que es relacionaran

amb els esdeveniments històrics que les condicionen.

Proposta de ruta

2

BIOGRAFIA FRANCESC TORRES MONSÓ

Francesc Torres Monsó -escultor, restaurador i ceramista, més conegut amb el nom

de Paco- va néixer al carrer del Bisbe Lorenzana de Girona l'any 1922 i actualment

viu a Santa Eugènia de Ter.

Amb una formació clàssica i acadèmica esdevé un artista compromès, crític,

reflexiu i amb una actitud desesperançada i atenta als esdeveniments del seu

context. Torres Monsó és una figura cabdal en l’evolució de l’escultura dels últims

cinquanta anys.

Trajectòria artística

Francesc Torres Monsó inicia els estudis artístics als anys trenta a l’Escola de Belles

Arts de Girona amb els professors Joan Carrera, amb qui aprèn a modelar i fer

motlles, i Josep Aguilera, de qui rep classes de dibuix.

A principis dels anys quaranta assisteix a les classes de dibuix de Joan Orihuel,

munta el seu primer taller i aprèn a treballar la pedra amb uns amics picapedrers,

els Pruneda.

El 1947 va a Barcelona per treballar amb els escultors noucentistes Enric Monjo i

Josep Clarà. Allà estableix amistat amb Josep Maria Subirachs, Josep Martí Sabé,

Esther Boix, Ricard Creus, Joaquim Datsira, Emili Alba i Josep Guinovart.

Durant aquesta etapa d’iniciació i formació realitza dibuixos de paisatges i d’apunts

del natural, retrats i les primeres escultures, que són principalment retrats realistes

de familiars. A finals dels quaranta torna a Girona i comença a treballar la ceràmica

i a fer feines de restauració al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants.

La dècada dels cinquanta és el període que suposa l’inici de la seva trajectòria i en

què rep els primers reconeixements.

El 1950 es casa amb Rosa Rodríguez Aguiló i participa en la fundació del grup

Postectura, l’activitat expositiva del qual s’inicia a les Galeries Laietanes de

Barcelona, amb un intent rupturista i subversiu. Torres Monsó també serà membre

fundador d’altres grups com Indika i Grup de Girona.

El 1950 també guanya el concurs que suposa la instal·lació de la primera escultura

de l’artista a l’espai públic amb l’obra “Foques” (Plaça del Marquès de Camps de

Girona).

En aquesta època l’artista abandona gradualment l’estil academicista dels quaranta

i, d’aquesta manera, les escultures busquen expressivitat amb formes simples i

3

inacabades i amb un ús progressiu de la forma geomètrica, que emmarca la

representació.

Alhora, inicia la participació en esdeveniments artístics, sortides a l’estranger... En

aquest sentit, participa al Saló d’Octubre de Barcelona, a les Biennals

Hispanoamericanes d'Art, tant a l’Havana (1954) com a Barcelona, i a les

Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid.

El 1954 rep la primera beca, la del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona

per l’obra “Grup d’alabastre”, gràcies a la qual va tres mesos a París, on coneix

l’obra de Giacometti i estudia al taller de Ferdinad Laznet (ceràmica i esmalt). Rep

premis com el Gran Premi de la Biennal d’Alexandria (Egipte, 1959).

Als anys seixanta ja és un escultor consolidat. El 1961 rep la Beca March per a

estades a l’estranger i va a Londres. Exposa a ciutats com Barcelona o París. Tot i

això, es troba en un moment de crisi de representació que suposa la pèrdua de

formes definides i major rastre dels modelats, volums i geometrització (“Picador”

(1963); “Espia atòmic” (1965)) i una evolució cap a la deformació de la figura

humana (“La Mamaroca”, 1960-68).

Als setanta continua l’activitat expositiva (Milà, París, Madrid, Barcelona, Girona...),

però també la crisi creativa, ja iniciada als seixanta, amb un fort qüestionament i

progressiva descomposició de la forma. Treballa la imatge pop, la ironia i el punt de

vista crític i personal de la societat tardofranquista. Al mateix temps, en sintonia

amb els corrents europeus del moment, enceta una etapa molt fructífera i rica,

caracteritzada per la diversitat de llenguatges i per la utilització de nous materials

(polièsters, resines sintètiques, metacrilats, fibra de vidre, fòrmica, làtex, silicones,

fusta...). Són d’aquesta etapa obres com “Dama ibèrica” (1973); “Columna

capitolina” (1971); “Pits, culs i melics” (1975); “Chupa-chups” (1973); “Gran

Martell” (1977-78)...

El 1976 Torres Monsó participa en la fundació de l’Assemblea Democràtica

d’Artistes de Girona (ADAG).

Als vuitanta, etapa de plenitud, inicialment segueix la tendència pop amb obres a

l’espai públic com “A,B,C,Q” (1980) o “Llapis” (1981). Incrementa l’activitat

expositiva (col·lectiva i individual) i inicia la relació amb la Fundació Espais d’Art

Contemporani de Girona, que durarà fins al tancament del centre el 2010. És un

moment de síntesi creativa i inicia l’atenció en l’aspecte conceptual de l’obra,

començant per una depuració de l’estructura i el color. Realitza peces contundents,

4

amb visions crítiques i àcides sobre els temes que el preocupen: l’univers, la mort,

l’ésser humà, la condició humana, l’existència...

El 1989 realitza la primera exposició d'una nova línia de programació municipal

d'art contemporani a les Sales Municipals d'Exposició i l'any 1990 el Museu

d’Història de la Ciutat li dedica una exposició antològica. El 1991 rep la Creu de

Sant Jordi.

Francesc Torres Monsó realitza un treball personal i introspectiu fins avui. Una obra

amb una evolució formal i un increment progressiu de la instal·lació, de l’activitat

performativa i de l’ús de la foto i el vídeo. A nivell conceptual, la seva obra té un to

àcid i descarnat (“Umbral” (1999); “Multiplicant (Por)” (1994-1995); “Svàstica”

(2000-2001); “Circ” (2004); o la sèrie de fotografies del “Nou ordre mundial”).

Conscient del potencial creatiu del llenguatge, afegeix la paraula i elements

autobiogràfics, mentre que utilitza el seu propi cos com un element més de l’obra.

Al llarg dels darrers anys, Torres Monsó ha anat radicalitzant el seu discurs, com

evidencia el caire de denúncia que expressen les seves obres, en les quals incideix,

amb una visió descarnada, en els valors que regeixen la societat contemporània.

L’any 2013 Paco Torres Monsó va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura

de la Generalitat de Catalunya.

5

1. INDÚSTRIA, AGRICULTURA I PESCA

ANY: 1960

TÈCNICA: Relleus

MATERIAL: Pedra de Girona

UBICACIÓ: Gran Via Jaume I, 47.

Delegació d’Hisenda

PROMOTOR: Ministeri d’Hisenda

Fotografia: Jordi S. Carrera

Les activitats de la Indústria, l’Agricultura i la Pesca estan representades en els

frisos que decoren la façana de la Delegació d’Hisenda. En aquesta obra, Torres

Monsó va fer una lectura marxista de la realitat i va convertir les que llavors eren

les activitats més productives de les comarques de Girona en el tema central dels

seus panells. D’aquesta manera, va exaltar la indústria, l’agricultura i la pesca,

sense fer cap menció al turisme ni als serveis.

Les formes simples i esquemàtiques de les figures humanes i els símbols que les

acompanyen permeten que cada escena sigui fàcilment identificable.

L’interès que des dels anys cinquanta l’artista tenia per les formes pures i

geomètriques queda palès en aquest relleu. Més endavant, aquesta devoció per la

geometria desencadenarà cap a l’abstracció i cap a un major rastre dels modelats i

dels volums.

La indústria està representada amb un obrer envoltat dels engranatges típics dels

espais industrials; l’agricultura es presenta amb una figura masculina i una figura

femenina, ajupits i treballant la terra; i finalment, la pesca la formen una parella de

pescadors, en què ell porta un rem a la mà i ella un cabàs al cap amb els peixos

que s’han pescat.

En aquesta obra, Ramon Dalmau va ajudar Torres Monsó en l’execució com també

ho va fer a “Dues figures i un escut”, situada a l’avinguda de Jaume I.

6

Situat a força alçada, “Indústria, Agricultura i Pesca” és un relleu de grans

dimensions. El relleu és una tècnica escultòrica que fa ressaltar formes tallades

sobre un fons pla, integrades normalment a un mur o a un suport que les

emmarca, i que tenen un sol punt de vista (el frontal). Habitualment es col·loquen,

com en aquest cas, a les façanes dels edificis monumentals.

El Museu d’Història de la Ciutat de Girona conserva un relleu de guix, ni firmat ni

datat, d’aquesta mateixa obra, donació de l’autor el 1988 i de dimensions molt més

reduïdes (42 x 65’5 x 3 cm.).

7

2. A, B, C, Q

ANY: 1980

MATERIAL: Ferro pintat

270 cm. alçada màxima del conjunt

UBICACIÓ: Plaça de l’Hospital. Davant

edifici Generalitat de Catalunya

PROMOTOR: Ajuntament de Girona amb

la col·laboració de la Banca Mas Sardà

Fotografia: Raisa Arantes Maia

Aquest conjunt de quatre lletres de ferro pintades cadascuna d’un color diferent (la

lletra A és de color taronja, la B és blava, la C groga i la Q vermella) és una de les

escultures més populars de Girona. És una escultura pública, transitable, viva i molt

utilitzada pels transeünts, especialment pels nens i els joves que acostumen a jugar

amb ella.

Les lletres en principi havien de ser les quatre primeres de l’abecedari (a, b, c, d)

però en el moment de fer la maqueta de la lletra D, aquesta es va girar

accidentalment i es va convertir en una Q, fet que va aportar un nou joc a

l’escultura.

Amb el grup escultòric “A, B, C, Q” (també conegut com a “Lletres toves”) Torres

Monsó va voler retre un homenatge a les lletres i colors de Joan Miró.

Promogudes per l’Ajuntament de Girona amb la col·laboració de la Banca Mas

Sardà, les “Lletres toves” van ser realitzades amb motiu de l’Any Internacional del

Nen i va ser la primera escultura que es va posar al carrer per iniciativa de

l’Ajuntament democràtic dins de la Campanya d’Escultures al Carrer de l’any 1980.

“A, B, C, Q” és un exemple de l’etapa de plenitud de l’artista dels anys vuitanta, en

què en un primer moment segueix la tendència pop amb obres a l’espai públic,

entre les quals també s’inclou l’escultura “Llapis”, del 1981 i situada a l’Institut

Santiago Sobrequés de Girona.

8

Les quatre lletres de grans dimensions (l’alçada màxima del conjunt és de 270 cm.)

són escultures exemptes (permeten transitar-hi a través d’elles i les pots veure des

de qualsevol costat), a peu de carrer (no estan col·locades sobre un pedestal) i

fetes de ferro. En ser pintades de colors tan vius i llampants es contraposen

especialment amb el seu entorn: la nova seu de la Generalitat de Catalunya amb

una gran façana de vidre i la façana de pedra de l’antic Hospital Santa Caterina.

Contrasta també la rigidesa del ferro amb la imatge que transmeten, ja que les

seves formes remeten a materials flonjos i mal·leables. Les formes arrodonides i els

forats interiors de cadascuna de les lletres conviden a rodolar-hi, a circular-hi, a

entrar i sortir-ne, a amagar-s’hi, i sobretot, a jugar-hi.

L’escola Eiximenis de Girona utilitza les lletres com a procés d’aprenentatge i

mètode pedagògic per als seus alumnes més petits. A través d’elles els escolars

treballen el volum, els colors i coneixen també l’obra i la figura de Torres Monsó.

9

3. MATERNITAT

ANY: 1963, fosa del 1989

MATERIAL: Bronze, base de pedra

Escultura de 124 x 80 x 38 cm.

Base de pedra de 40 x 62,3 x 50,5 cm.

UBICACIÓ: Plaça del Vi, 1. Escala principal de

l’Ajuntament de Girona

PROMOTOR: Ajuntament de Girona


Tot i que l’obra data de l’any 1963, la fosa d’aquesta escultura es va fer l’any 1989

(una de les tècniques més habituals quan es treballa amb bronze) i, finalment,

l’escultura es va instal·lar a les escales de l’Ajuntament de Girona l’any 1990, quan

les obres de reforma van finalitzar. L’obra està signada al costat inferior dret (F.

Torres Monsó).

Es tracta d’una escultura exempta, realitzada amb bloc de bronze i base de pedra

en què es manifesten els rastres de la crisi de representació que afecta l’artista

durant els anys seixanta: una marcada geometrització i deformació de la figura

humana, així com també un major rastre dels modelats i dels volums.

Amb aquesta obra Torres Monsó va explorar el tema de la maternitat d’una manera

poc habitual, resultant provocativa però alhora, realista i altament emotiva.

Representa el moment en el qual la mare abraça amb força i esforç el seu nen, ja

adolescent, afectat per la Síndrome de Down, mentre aquest resta rígid i amb els

braços ben oberts. La greu discapacitat física que patia el jove de la figura (nebot i

fillol de l’artista) es reflecteix en l’esforç que fa la mare per aguantar-lo amb força

sobre la seva espatlla per tal que es mantingui alçat.

Torres Monsó ha treballat en diverses ocasions els temes de la maternitat i la

paternitat. Quan l’any 1959 va guanyar el Gran Premi III Biennal d’Alexandria ho va

fer amb l’escultura en bronze “Maternitat”, en què es presentava una mare

10

asseguda i amb el seu fill assegut a la falda. També va realitzar un grup escultòric

en bronze anomenat “Paternitat”, de l’any 1959, o un grup en alabastre on la mare,

dreta, subjecta al seu fill en braços (1953-54). Aquesta última “Maternitat” es troba

en dipòsit al Museu d’Història de la Ciutat de Girona i, tot i que representa la

mateixa mare i el mateix fill, el resultat és molt diferent, ja que els deu anys que

separen la primera “Maternitat” (1953-54) de la segona (1963) fan que l’esforç de

la mare sigui major: el grup d’alabastre, de tall figuratiu i estilitzat, presenta una

escena d’amor, seguint la iconografia clàssica com a símbol de la maternitat, on el

fill encara és petit i la mare el subjecta dolçament. En canvi, en la versió posterior

en bronze, el pas dels anys ha fet que a la mare li costi més poder tenir el fill en

braços.

L’obra de denúncia i consciència social en la trajectòria de Torres Monsó despunta

en la dècada dels seixanta, fet que queda palès en aquesta commovedora obra.

11

4. A CARLES RAHOLA

ANY: 1978

MATERIAL: Bronze

100 x 50 x 35 cm. / Base de pedra de 200 cm. d’alçada.

UBICACIÓ: Rambla de la Llibertat, 1

(al costat Oficina de Turisme de Girona i el

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar)

PROMOTOR: ADAG


Escultura instal·lada a la Rambla de la Llibertat l’any 1978. Amb aquesta obra

l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG) va voler retre homenatge a

Carles Rahola (Cadaqués, 1881 – Girona, 1939), polític, pensador, historiador,

activista cultural i escriptor gironí condemnat a mort i afusellat per les tropes

franquistes el 15 de març de 1939. Amb aquesta peça Torres Monsó va aconseguir

el Premi Juli Gonzàlez.

El conjunt escultòric de bronze és una obra que Torres Monsó va realitzar l’any

1959 i que no està relacionada directament amb la figura de Carles Rahola ni

tampoc amb la pena de mort. Amb aquesta obra, l’artista va voler representar

l’horror i es va inspirar en la imatge de dues dones que observaven amb

preocupació la tallada d’arbres de la carretera de Santa Eugènia. Les dues figures,

poc definides i detallades, transmeten una gran expressivitat gràcies al seu gest i a

la textura rugosa de la superfície del bronze, on es mostren les dues dones com

contemplen amb preocupació un esdeveniment.

L’obra s’ha de contemplar com un acte de denúncia i homenatge a la figura de

Rahola i a les seves qualitats, com la tolerància, el respecte a la llibertat i el

compromís ideològic.

El conjunt mesura 100 x 50 x 35 cm i està col·locat sobre una base de pedra de

200 cm d’alçada. Es tracta d’una escultura exempta amb forma piramidal (més

12

ampla de la part inferior que de la part superior) amb la següent inscripció a la

base: “A Carles Rahola. 1881-1939. Que no torni a aixecar-se el patíbul en el clos

august de la noble i estimada Girona ni en qualsevol altre indret del món.

Assemblea Democràtica d'Artistes i col·laboració de l'Ajuntament. 23 d'abril de

1978.”

L’escultura “A Carles Rahola” es troba davant de l’edifici de les Sales Municipals

d’Exposició i Oficina de Turisme (1928-29), obra de l’arquitecte Joaquim Maggioni

del 1928-29.

Al llarg dels anys les Sales Municipals han acollit més de 140 exposicions dedicades

a artistes contemporanis. Des de l’any 1976 aquest espai rep el nom de Sala Fidel

Aguilar, escultor gironí de principis del segle XX, ja que a partir dels anys 70 es va

començar a reivindicar la seva figura. Des de l’any 2008 les sales reben el nom de

Bolit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar, aquesta, és la sala principal d’exposicions del

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona.

L’any 1989 es van inaugurar les obres de remodelació de la Sala Fidel Aguilar amb

una mostra de les escultures de Torres Monsó. Alhora, l’any 2000, coincidint amb la

celebració de l’exposició número 100 a les Sales Municipals d’Exposició, es va

tornar a convidar a l’artista gironí a presentar-hi les seves obres. Aquestes

exposicions van significar un reconeixement a un artista veterà de la ciutat com és

Francesc Torres Monsó.

Abans de la remodelació del 1989 les Sales ja havien acollit exposicions d’art

contemporani, entre les quals cal esmentar la del Grup Indika del mes de juny de

1952, que va suposar la segona presentació en públic del grup, amb el jove

Francesc Torres Monsó com a un dels integrants. L’artista gironí hi va exposar

peces d’estil clàssic, en bronze i ciment, d’una gran solidesa estructural i

influenciades per l’estètica d’arrel mediterrània.

El Grup Indika va néixer el febrer de 1952, amb una exposició a la sala de Sessions

de l’Ajuntament de Figueres. El col·lectiu estava format per Joan Massanet

(l’Armentera, 1899 – L’Escala, 1969), Joaquim Casellas (Girona, 1927), Francesc

Torres Monsó (Girona, 1922), Evarista Vallès (Pierola, 1923 – Figueres, 1999),

Bartomeu Massot (Figueres, 1923 – Barcelona, 1974), Jordi Curós (Olot, 1930),

13

Emília Xargay (Sarrià de Ter, 1927 – Girona, 2002), Marià Oliveras (Olot, 1924 –

1997) i Esther Boix (Llers, 1927).

El grup va sorgir fruit d’unes necessitats artístico-culturals del moment al territori

gironí. Se l’ha acabat qualificant de grup d’avantguarda de l’època, ja que se n’ha

reconegut l’atreviment i la voluntat de començar la recuperació d’una tradició

artística i de perseguir una modernitat en les arts. Al mateix temps, s’ha acabat

valorant també la qualitat artística dels seus membres.

La formació de grups entre finals dels quaranta i fins a mitjans cinquanta sorgeix

com una estratègia de combat, per obtenir més força, amb la idea de fer pinya

davant la desolada situació artística. Alguns dels membres del grup Indika havien

format part d’altres grups com el Grup de Girona (amb Xargay, Enric Marquès i

Casellas) o Postectura (amb Francesc Torres Monsó, Esther Boix, Martí Sabé, Ricard

Creus, Subirachs i Joaquim Datsira).

14

5. SENSE TÍTOL

ANY: 1980

MATERIAL: Polièster

UBICACIÓ: Gran Via de Jaume I, 9

Carrer d’Anselm Clavé. Bloc Homs- Sant Jordi


Aquesta obra es troba a l’entrada del Bloc Homs– Sant Jordi, del 1975-78, de

l’arquitecte Manuel Martín Madrid. Aquest era amic de l’artista i li va demanar una

petita intervenció a l’entrada de l’edifici per tal de tapar una porta. Es tracta d’una

obra poc coneguda però de gran valor artístic i estimació per part de l’artista.

L’obra, de línies pures i minimalistes, representa una flor ataronjada amb els pètals

oberts. El material utilitzat és el polièster, que l’artista explora –ja entrats els anys

setanta i en sintonia amb els corrents europeus- juntament amb altres nous

materials (metracrilat, resines, fibra de vidre, fòrmica, fusta...) i diversitat de

llenguatges.

15

6. DUES FIGURES I UN ESCUT

ANY: 1966

TÈCNICA: Alts relleus

MATERIAL: marbre de Carrara

UBICACIÓ: Gran via Jaume I, 46. Façana de la Cambra de Cambra de

Comerç i Indústria

PROMOTOR: Cambra Oficial de Comerç i Indústria


Entre les dues primeres plantes de la façana de la seu de la Cambra Oficial de

Comerç, Indústria i Navegació, hi trobem els tres alts relleus que Francesc Torres

Monsó va esculpir en referència a la Cambra.

L’alt relleu central és un escut, i als dos alts relleus laterals hi trobem dues figures

humanes: a l’esquerra una dona que representa a la Indústria, està recolzada sobre

el braç, on reposa estàtica, i en contraposició a aquesta, a la dreta, una figura

masculina en ple moviment, que representa a la divinitat romana protectora del

comerç, Mercuri (Mercuri era el déu dels negocis, els beneficis i el comerç, i el seu

nom, Merx-rcis vol dir mercaderia).

Les figures estan emmarcades entre les dues finestres dels primers pisos. La façana

de l’edifici obra dels arquitectes Ricard Giralt i Claudi Díaz, s’articula sòbriament

amb un conjunt de recursos neoclàssics esquemàtics que coincideixen amb la

puresa de formes dels relleus de Torres Monsó.

Les dues figures dels alts relleus, doncs, es perfilen amb línies simples i alhora

robustes, figures geomètriques i esquemàtiques que ens remeten als relleus

“Indústria, Agricultura i Pesca”, que el mateix escultor va crear per a la façana d’un

16

edifici veí, la Delegació d’Hisenda (al número 47), on també el va ajudar en

l’execució Ramon Dalmau.

El Museu d’Història de la Ciutat de Girona conserva un motlle de guix (ni firmat ni

datat) d’aquesta mateixa obra (donació de l’autor el 1988), de dimensions reduïdes

(19,5 x 73,5 x 4,5 cm.).

17

7. JAUME I

ANY: 1972

MATERIAL: Bronze

UBICACIÓ: Gran Via de Jaume I, 31

PROMOTOR: Progeinsa


El relleu representa la figura d’un dels personatges més

coneguts i populars de la història de Catalunya i que dóna

nom a aquesta avinguda de la ciutat: el rei Jaume I. En

aquesta obra, la figura del rei està representada cavalcant i

en acte de conquesta, amb l’escut a la mà esquerra i una

llança a la mà dreta. La perspectiva de la peça fa que el rei es mostri imponent,

com un guerrer, just damunt d’unes lletres en pedra nummulítica calcària (la pedra

de Girona) on s’hi llegeix el seu nom.

El cavall va protegit amb una testera (peça metàl·lica que protegia el cap) i una

cota de malles que li cobria la part davantera. Igualment, Jaume I també va

protegit amb armadura i elm, coronat per la figura d’un drac o ratpenat: aquesta

iconografia apareix al segle XIV sota el regnat de Pere IV el Cerimoniós i representa

el llinatge dels reis d’Aragó

L’obra en principi havia d’anar a la paret que dóna al carrer Nou i la imatge havia

de ser de dimensions superiors per cobrir la gran superfície plana que hi ha, però la

promotora immobiliària va decidir a última hora un canvi d’emplaçament i una

reducció de les mides.

El Museu d’Història de la Ciutat de Girona conserva un motlle de guix i fusta pintada

(ni firmat ni datat) de 112 x 64 x 24 cm amb la forma del cap del cavall, així com

també un tríptic en guix (ni firmat ni datat) de 42 x 35 x 2,5 que fou la maqueta

inicial per a la decoració d’aquesta façana de la Gran Via Jaume I, 31. Ambdós

motlles són donació de l’autor el 1988.

18

8. FOQUES

ANY: 1950

MATERIAL: Pedra de Girona

UBICACIÓ: Plaça del Marquès de Camps (centre)



“Foques” és una de les primeres obres de Torres Monsó

i, a més, es tracta de la seva primera escultura en un

espai públic.

L’any 1950, l’Ajuntament de Girona va convocar un concurs públic per a posar una

font amb decoració escultòrica a la Plaça del Marquès de Camps. El concurs es va

fallar l’11 de gener de 1950 i el va guanyar el llavors jove artista Francesc Torres

Monsó.

L’any 1950 i la dècada que el segueix suposa per l’artista l’inici d’una sèrie

d’esdeveniments que el marcaran tant a nivell artístic com vital. Així, és l’any en

què es casa amb Rosa Rodríguez Aguiló; col·labora en el rodatge a Girona de la

pel·lícula “Pandora y el holandés errante”, protagonitzada per Ava Gardner i dirigida

per Albert Lewin; participa en la fundació del grup Postectura; inicia l’activitat

expositiva amb l’exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona; etc. Però també és

l’any d’un viatge frustrat a Perú, el qual li va fer perdre els diners del premi de

l’escultura “Foques”.

Situada en un racó de la plaça, aquesta font esculpida amb pedra de Girona i

coronada per dues foques que juguen amb una pilota va ser esculpida pel mateix

Torres Monsó, però per la base i la pila l’artista va rebre l’ajuda del picapedrer

Pruneda.

Torres Monsó afirma que el tema d’aquesta escultura és intranscendent i que el que

realment li va interessar i que recorda amb intensitat va ser el procés de creació de

l’obra. En aquest sentit, l’artista va esculpir “Foques” en un ambient de treball de la

pedra i en un entorn de natura, ja que en aquella època anava a treballar a la

19

pedrera dels picapedrers Pruneda, amics de la família. L’escultor recorda la

realització d’aquesta escultura com un dels grans moments de gaudi de l’ofici

d’escultor, del treball de la pedra.

L’espai que ocupa la Plaça del Marquès de Camps va ser reordenat a finals del segle

XIX, d’acord amb el projecte de l’arquitecte municipal Manuel Almeda i Esteva:

naixia com a prolongació del carrer Nou i de l’obertura de la muralla a l’actual Gran

Via de Jaume I. L’any 1925 Ricard Giralt Casadesús va projectar la zona verda al

voltant del brollador del centre de la plaça, obra de l’escultor Joan Oliver de Bezzi.

Aquesta escultura, que recentment ha hagut de ser restaurada, compta amb una

maqueta en guix (de 53 x 30 x 30 cm.) al Museu d’Història de la Ciutat de Girona

també de l’any 1950 i es tracta d’una donació de l’autor.

20

9. PICAPEDRER

ANY: 1956

MATERIAL: Bronze

90 x 80 x 48 cm.

UBICACIÓ: Carrer de Santa Eugènia, 19. Col·legi

d’Aparelladors. Edifici La Punxa

PROMOTOR: Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes

Tècnics


L’escultura de bronze realitzada l’any 1956 està situada al jardí de l’entrada del

Col·legi d’Aparelladors, a l’edifici de La punxa.

Fins al 1984 es trobava amb l’artista al seu estudi, i en aquest any el Col·legi la va

comprar i la va instal·lar al pati de la seva seu per a decorar l’entrada.

La motivació per a crear aquesta obra va ser el respecte i la fascinació que l’ofici de

picapedrer despertava en l’artista.

Amb una simple mirada, es pot observar la importància de la geometria en aquesta

escultura. El perfil de la figura d’”El picapedrer” respon a un quadrat o cub i el

moviment de la cama i el braç fa que l’escultura prengui posicions angulars que

accentuen encara més la seva geometria. L’any 1956, moment en què Torres

Monsó realitza l’escultura, ens trobem davant un artista jove en procés de

maduració.

El canvi radical en el seu estil encara no s’ha produït, però observant aquesta

escultura es pot intuir el seu futur interès per l’abstracció i la geometria.

21

10. ALTRES OBRES A L’ESPAI PÚBLIC

DUES FALSES COLUMNES

ANY: 1968

MATERIAL: Formigó

UBICACIÓ: Carrer Migdia, 25

PROMOTOR: Josep Maria Pla


Un error de càlcul a l'edifici situat entre els carrers Migdia, de la Creu i del Cardenal

Margarit, va ser la causa que calgués posar dos pilars de ferro en el pati interior, un

al costat de l'altre, per mantenir l'estructura de l'edifici. L'arquitecte Josep Maria Pla

va dissimular-ho encarregant a l'escultor Francesc Torres Monsó un revestiment de

ciment armat que unís les dues columnes i així salvar aquest afegit amb una

intervenció artística. L'escultura és repetida en dos angles del pati interior.

El Museu d’Història de la Ciutat de Girona conserva una maqueta de guix, ni

firmada ni datada, per a aquesta mateixa escultura (donació de l’autor el 1988), de

dimensions molt més reduïdes (35,2 x 17 x 9,2 cm.).

22

LA MAMAROCA

ANY: 1960 -1968

MATERIAL: Bronze

200 cm. alçada

UBICACIÓ: Carrer de Santa Eugènia, 146. Centre

Cívic Santa Eugènia. Can Ninetes



L’escultura, exempta, mesura dos metres d’alçada i forma part d’una sèrie

d’escultures de bronze d’inspiració arcaica i aspecte monumental, amb una

marcada deformació i desproporció de la figura femenina.

L’escultura va ser concebuda entre els anys 1960 i 1968 i la va anomenar així el

mateix artista, que assegura que el nom de “La Mamaroca” no vol dir res. Però

quan l’escultura va canviar de propietaris va rebre el sobrenom de “La Ben

Plantada”, cosa que fa que l’obra adquireixi connotacions noucentistes, ja que fa

referència a l’obra d’Eugeni d’Ors.

Actualment està situada davant de Can Ninetes, el Centre Cívic del barri de Santa

Eugènia, a prop del domicili i taller de Torres Monsó. L’artista en persona va

participar a l’acte d’inauguració del monument el dia 17 de març de 2007.

“La Mamaroca” feia temps que es trobava al Parc Museu de Pedregà, a Bellaterra i,

per tant, la seva recuperació ha estat un retorn als orígens, un veritable

retrobament amb el barri de Santa Eugènia.

23

LLAPIS

ANY: 1981

MATERIAL: Formigó

250 cm. alçada

L’original en fusta és de 1978

UBICACIÓ: Carrer de Joan Reglà, 2. INS Santiago

Sobrequés i Vidal

PROMOTOR: L. Gené Ramis


La història lligada a aquests famosos llapis de color vermell és ben curiosa si es té

en compte que inicialment no estaven pensats per a l'Institut Santiago Sobrequés.

En un principi, l'encàrrec d'aquesta obra la féu l'arquitecte Gené Ramis per a

l'Institut de Figueres l'any 1977. Torres Monsó va fer-ne el model de reduïdes

dimensions però, a última hora, el projecte fou anul·lat i els “Llapis” guardats.

En construir-se l'Institut Sobrequés de Girona l'interès pels Llapis va ressuscitar i el

model de reduïdes dimensions va passar a tenir mesures monumentals. Els

sis “Llapis” vermells es posaren al pati. Com que el pressupost del moment va

obligar a fer l'escultura de fusta, ni les freqüents repintades varen poder evitar que

la intempèrie acabés deteriorant els “Llapis” que caigueren desintegrats el mes

d'abril de 1987. La direcció de l'Institut va decidir encarregar a Torres Monsó una

reproducció idèntica dels “Llapis”, però aquesta vegada amb un material molt més

resistent. Torres Monsó va triar el ciment i des d'aleshores els “Llapis” s'han

mantingut intactes en el seu lloc.

La ironia, tan característica en l'obra de Torres Monsó, queda reflectida en aquesta

escultura ja que a part de ser un acostament al capitalisme del Pop Art, és també

una obra que estableix un lligam amb el món acadèmic. Les diferents posicions que

prenen els “Llapis” han estat interpretades de la següent manera: hi ha

triomfadors que apunten al cel, petits triomfadors i autèntics fracassats.

En el marc de l'encàrrec de l'escultura Llapis, 1981, es va encarregar a l'artista

Paco Torres Monsó la realització de les retolació identificativa de l'Institut Santiago

Sobrequés i Vidal. El resultat és una retolació realitzada en una tipografia pròpia de

24

Torres Monsó on llegim en lletres blanques adherides a la

part alta del mur frontal de l'edifici: "Institut de

Batxillerat, SANTIAGO SOBREQUÉS I VIDAL". Un

antecedent d'aquesta tipografia es pot observar a l´obra

Jaume I del 1972.

Fotografia: Lorena González

25

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

ANY: 1968

MATERIAL: Formigó

UBICACIÓ: Carrer de la Creu, 42


A la façana de l'edifici número 42 del carrer de la Creu, hi veiem una obra

d'encàrrec realitzada per Torres Monsó d'acord amb les directrius de l'arquitecte

d'aquest bloc d'habitatges. El relleu de formigó és una original reutilització del

material de construcció de formigó com a element decoratiu. La seva combinació fa

clares referències a l'art precolombí, especialment maia.

[Extret de Jaume Fabre. Guia d'escultures al carrer (itineraris a peu i amb cotxe). Girona:

Ajuntament, 1991]

26

PARELLA

ANY: 1976

MATERIAL: Ferro i formigó

UBICACIÓ: Carrer del Taga, 1. Col·legi Dalmau

Carles Pla

PROMOTOR: Ministeri d'Educació


Des de bon principi, Torres Monsó no volia realitzar aquesta obra per a la façana del

Col·legi Dalmau Carles Pla, però finalment va accedir a la petició del Ministeri

d'Educació d'aquell moment. Originàriament, el disseny va començar essent un

parell de llavis vermells de poliester fent-se un petó, però aquesta idea no va

semblar prou adequada a la institució promotora. L'amor entre una parella a partir

d'un petó es va substituir per les figures d'un home i una dona que aguanten un

llibre obert.

El relleu de la “Parella” de ferro i ciment era, en un principi, un simple relleu de

formigó que Torres Monsó va ressaltar resseguint les figures amb filferro blanc.

El Museu d’Història de la Ciutat de Girona conserva un motlle de guix i filferro

d’aquesta obra, donació de l’autor el 1988, ni firmat ni datat i de dimensions 35,5 x

22 x 4 cm.

27

PICADOR

ANY: 1963, fosa el 1990

MATERIAL: Bronze

120 x 110 x 52 cm.

Donació de l’autor el 1990

UBICACIÓ: Carrer de la Força, 27. Museu

d’Història de la Ciutat de Girona


Com en el cas de la “Maternitat” situada a l’escala principal de l’Ajuntament de

Girona, el “Picador” és una escultura datada a l’any 1963 però fosa l’any 1990,

moment en què l’autor va fer donació de l’obra a l’Ajuntament de Girona. En aquest

cas, la peça està firmada i datada al costat esquerra de la base (torres / monsó /

63, fosa del 1990).

L’artista, després d’assistir a la darrera “corrida” de toros que va fer el torero

Manuel Benítez “El Cordobés” a la plaça de Braus de Girona, va realitzar aquesta

escultura.

En el món de la tauromàquia, el picador és un genet a cavall que utilitza una vara

de dos metres de llargada amb una punta metàl·lica per a “picar” el brau (evita que

l’animal envesteixi durant la cursa aixecant el cap, debilitant-lo per les ferides que li

provoca). El cavall va protegit amb dues lones farcides de cotó que li atorga la seva

característica forma.

A “Picador” Torres Monsó esquematitza la figura del picador i del cavall, reduint les

línies a la mínima expressió però alhora, sense perdre cap dels símbols que els

caracteritzen, ja que es reconeix la forma de l’animal tapat amb la lona de cotó i el

genet muntat al damunt. Com en moltes de les escultures en bronze d’aquesta

època, l’acabat final no és llis sinó ben al contrari, en destaca el treball amb els

dits, les formes rugoses i poc polides.

En aquest sentit, en aquesta obra s’hi manifesten els rastres de la crisi de

representació que afecta l’artista durant els anys seixanta: una marcada deformació

de la figura humana i un major rastre dels modelats, dels volums i geometrització.

28

Aquesta forma de treball també es fa palesa a d’altres peces de l’autor d’aquesta

mateixa època, com ara amb “Maternitat” (1963) o “Torero” (1962).

29

5. PROPOSTA D’ITINERARIS

Els dos itineraris proposats són: Ruta Principal, i Ruta Completa. Els quatre

itineraris es descriuen a continuació.

. RUTA PRINCIPAL

Temps total: 1 hora 30 min.

La Ruta Principal es pot fer amb visita guiada o amb un mapa amb els punts

d’interès i les informacions de l’obra.

La Ruta Principal comença amb els Relleus de la Delegació d’Hisenda i l’A, B, C, Q a

la Plaça de l’Hospital. Continua cap a l’edifici del Bolet.

A la Rambla, un cop vista l’escultura “A Carles Rahola”, es continua cap a

l’Ajuntament per a veure l’escultura “Maternitat”. Es creua el Pont Eifell i se

continua pel Carrer Sèquia fins a l’Avinguda Jaume I. A aquesta avinguda hi ha

diferents punts: Sense títol, Jaume I, Dues figures i un escut. Continuem cap al

carrer de Santa Eugènia, parant a la Plaça Marquès de Camps per observar les

Foques. Al carrer de Santa Eugènia hi trobem: “el Picapedrer”.

Mapa de la Ruta Principal:

30

· RUTA COMPLETA

La Ruta Completa es pot fer amb visita guiada o amb un mapa amb els punts

d’interès i les informacions de l’obra i de l’artista.

Mapa de la Ruta Completa:

31

També es pot fer la ruta completa amb el bus urbà, amb les línies L-3 per a Santa

Eugènia, L-7 per a Parella i la L-10 pel Carrer Migdia.

Per a fer la ruta en bus urbà, el punt inicial seria la Plaça Marquès de Camps.

S’utilitzarien les línies L-3 per a Santa Eugènia, L-7 per a “Parella” i la L-10 per al

Carrer Migdia.

Mapa de les línies de bus urbà i possibles parades per a la ruta completa de Paco

Torres Monsó.

32

11. BIBLIOGRAFIA SELECCIONADA

• FABRE, JAUME. Guia d’escultura al carrer (Itineraris a peu i amb cotxe).

Ajuntament de Girona. Girona, 1991.

• FUSES, JOSEP i altres. Guia d’arquitectura de Girona. Col·legi Oficial

d’Arquitectes de Catalunya, Girona. Editorial La Gaia Ciència, Barcelona,

1980.

• FERRUSOLA I DOMÈNECH, XUS. Escultura. Tallers pràctics a partir de les

escultures públiques de la ciutat de Girona. Beca Josep Pallach 2007.

Ajuntament de Girona, Universitat de Girona. Institut de Ciències de

l’Educació Josep Pallach, Girona, 2008.

• Torres Monsó. Catàleg de l’exposició, Sales Municipals d’Exposició.

Ajuntament de Girona, Girona, 1989

• BIRULÉS, JOSEP MARIA. Demarcació de Girona del Col·legi Oficial

d’Arquitectes de Catalunya. Editorial Triangle Postals SL, 2008

• Torres Monsó. Catàleg de l’exposició, Sales Municipals d’Exposició.


• Alt lliç. Col·lecció d’art contemporani. Museu d’Història de la Ciutat, Girona.


• TORRES MONSÓ, PACO i ADMETLLA, PEP, Konstruction/Destruktion 8805.

Museu d’Història de la Ciutat, Girona. Ajuntament de Girona, Girona, 2005

• Torres Monsó. Escultures 1942-1990. Museu d’Història de la Ciutat, Girona.


• Cinc anys d’art contemporani (50 propostes de les Sales Municipals

d’Exposició). Museu d’Història de la Ciutat, Girona. Ajuntament de Girona,

Girona, 1994

33

• Guia inventari del patrimoni municipal d’art. Ajuntament de Girona, Girona,

1992.

• Girona. 32 veus que fan ciutat. Ajuntament de Girona, Girona, 2011

• Torres Monsó. Una illa habitada. Ajuntament de Girona, Girona, 2012

34

GIRONA DE LA MÀ DE... PACO TORRES MONSÓ

FITXES ALUMNES

FITXA 1. BIOGRAFIA DE PACO TORRES MONSÓ:

a) Podries situar les obres de l’autor en l’eix cronològic?

1900

1950

2000

35

b) Completa la taula:

A partir de les obres de Monsó i una petita recerca, podries extreure les

característiques principals de cada moviment? De la trajectòria artística de l’autor,

podries classificar les seves obres en cadascun dels moviments artístics següents?

RE

ALIS

ME

PO

P-A

RT

EX

PR

ES

SIO

NIS

ME

AR

T C

ON

CE

PT

UA

L

CA

RA

CT

ER

IST

IQU

ES

OB

RE

S D

E L

’AU

TO

R

36

FITXA 2. ITINERARI DE LES OBRES DE L’AUTOR:

A continuació trobaràs un mapa de la ciutat de Girona. Podries assenyalar on

es troben les escultures que formen part de la ruta de l’artista. Encara que

no surtin al mapa, saps a quins barris hi ha altres escultures de Paco Torres

Monsó?

37

FITXA 3. TÈCNIQUES:

a) En funció de les tècniques que ha treballat l’autor les superfícies de cada

escultura poden ser molt diferents. Podries dir-nos quines textures has

trobat? Consideres que tenen relació amb els materials utilitzats?

b) Podries dibuixar en aquest mateix espai la silueta de l’escultura que més

t’hagi agradat?

38

FITXA 4. A CARLES RAHOLA:

A la Rambla de la Llibertat hi trobem l’escultura: A Carles Rahola. Com ja

hem explicat, l’escultura es va dedicar a aquest personatge però no es va fer

pensant en ell directament. Sabries dir-nos qui va ser Carles Rahola i perquè

és important pels gironins?

39

FITXA 5. PARAULES CLAU:

A continuació hi ha les paraules clau de l’itinerari de Paco Torres Monsó. Podries

escollir-ne cinc i, a partir d’aquestes, redactar un petit text d’una obra o un resum

de la trajectòria de l’artista?

40

Itinerari Paco Torres Monsó

Ajuntament de Girona

Àrea de cultura

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona

- Desenvolupament: Raisa Arantes Maia,

Farners Cabra Piris i Lorena Gonzalez Dorado

- Orientació: Carme Sais

francesc torres monsÓ

Documents