francesc catalÀ roca€¦ · terme una gran activitat, per la qual rebé diversos premis, fent...

FRANCESC CATALÀ ROCA

(Valls, 1922- Barcelona, 1988)En les darreres decennals, la saga dels Català va passar a for-mar part de la Galeria de Ciutadans Il·lustres de l’Ajuntament de Valls. Fou la primera vegada que aquesta distinció s’atorgava a un grup familiar. Coincidint amb aquest esdeveniment, dedi-quem aquest espai al Francesc, probablement el més famós de la saga i, per molts, el millor fotògraf de Catalunya.

De molt jove, es traslladà a viure a Barcelona amb la seva família. Estudià dibuix a l’Escola Llotja, col·laborà a l’estudi foto-gràfic del seu pare i entrà en contacte amb grups avantguardistes del moment, com ara els Amics de l’Art Nou (ADLAN) o el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), fet que l’aproximà ràpidament al món de la imatge. Començà a treballar per a revistes i diaris, cooperà amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat i amb el fotògraf Josep Sala, obrí el seu propi estudi i dugué a terme una gran activitat, per la qual rebé diversos premis, fent pel·lícules, publicant llibres i treballant per a revistes.

Es relacionà amb el món artístic i cultural de l’època: Dalí, Miró, Guinovart, Tàpies, Chillida, Llorens Artigas, J.V. Foix, Brossa... Treballà per al Grup R i per a revistes com ara Destino, La Revista... Va ser un dels principals col·laboradors de la revista del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Quaderns d’Arquitectu-ra i Urbanisme i, finament, va fotografiar l’Espanya real, des de la proximitat i el respecte als personatges que immortalitzava.

La fotografia de Català-Roca va ser determinant en els aven-ços, en el camp de la fotografia, que s’anaven fent des de la postguerra, en què havia predominat una fotografia grisa, sense grans aspiracions i poc compromesa. Ell la va acostar als movi-ments culturals europeus.

Francesc Català Roca va obtenir nombrosos reconeixements: el premi Ciutat de Barcelona, els premis nacionals de les arts plàsti-ques del Ministerio de Cultura i de la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or al Mèrit Artístic El seu llegat és de més de 350.000 fotografies.

.Editorial 3

.rEportatgE 4 Llegim i estudiem a través d’una pantalla

.EntrEvistEs 13 Mireia Clavé Laia Pellejà

.CrÒniCa dE la CandEla 2011 18

.diàlEg 23 Tens molts amics, uns quants amics o poquets amics? Què vol dir, segons tu, tenir amics?

.opinió 27 L’horari de l’oci nocturn. Consideracions L’accés a la universitat des de batxillerat i des de cicles de grau superior Els cotxes elèctrics La violència de gènere: és possible detectar els maltractadors potencials? Et preocupa la política? La segueixes? Tens consciència política?

.dEs dE Casa 37 Quan vam ser a Escòcia... Certamen Nacional Don Bosco d’Innovació Tecnològica. L’Institut guanya l’accèssit Olimpíades de Formació Professional Spainskills La creació d’un musical

.rECErCa 42

.QuadErn dE viatgEs 47

.Et rEComanEm ... 49 Programes de televisió Concursos Dibuixos Webs Esports Locals Grups musicals Revistes Ràdio Excursions Cuina Altres

.Ho saBÍEu? 55 Antoni Maried Isabel Bitria

Imma BatallaIsabel BitriaJoan FoguetAntoni M. MarsalJesús MorenoClaustre PallarèsM. Neus SalvatAnna SansJosep M. SoléNúria Ventura

EQUIP DE REDACCIÓ

DISSSENY I MAQUETACIÓNou Silva Equips, SL www.silvaequips.es

IMPRIMEIX: IMPREMTA BOU

D.L. T-343-2005

EDITA

IES Jaume Huguet·Antiga Escola del TreballC. Creu de Cames s/n · 43800 VallsTel. 977 600 938 Fax. 977 612 565correu electrònic: [email protected]: www.iesjaumehuguet.catAMiPA 977 603 560ANESPRO 977 600 938

índex

FOTOS PORTADA

Fotos guanyadores del IV Concurs de Fotografia mediambiental de l’Institut: Categoria 1 - Genís CeballosCategoria 2 - Marta FerréCategoria 3 - Candela Martí

Aquest curs hem estat envol-tats per l’aureola de les festes decennals; tot tenia un abans

i un després de la Candelera. Pel que fa al desenvolupament del curs, el més important van ser els prolegò-mens ja que calia planificar la nostra participació en les activitats i treballs relacionats amb el Cartell de premis de joves i recerca i, tot i voler ser agents actius de l’efemèride, no volí-em perdre la racionalitat del nostre dia a dia encaminat a l’ensenyament-aprenentatge.

Quan ara mirem una mica enrere i recordem amb il·lusió la “moguda” —això sí, sempre controlada— de l’execució del nostre estimat lipdub, ens adonem que voler és poder. Sense treure mèrit als esforçats pati-dors de l’organització, cal reconèixer que en tot moment van comptar amb unes fortes ganes de participa-ció per part de tothom —alguns des de la vergonya continguda, d’altres des de la seva extraversió natural—; en general, però, ens vam veure tots plegats embolcallats d’una compli-citat compartida. Això també és fer escola.

Des d’un altre punt de vista, ens pertoca fer una reflexió envers el fenomen digital. Enguany ha estat un curs de major aprofundiment en la implantació dels llibres digitals a les aules; hem pogut obtenir els equipaments fins al tercer curs i, tots plegats, n’hem après una mica més. Comprovar les mancances també és aprendre, ja que compro-var els punts forts i reconèixer les febleses és l’únic camí per a fer una bona diagnosi.

És evident que l’ordinador no és una finalitat en si mateix; és una eina més, amb moltes possibilitats, això sí. L’actualitat es mou i ens aboca a

la xarxa, no cal que ens ho recordi l’ordinador, sinó que només cal que pensem en el mòbil, en els progra-mes de ràdio i televisió on —cada vegada més— l’opinió es comparteix a través de la xarxa. Podem estar-hi d’acord o no, podem escollir estar-hi en sintonia o no, però en un moment o altre haurem d’acabar entrant a la xarxa.

No cal entrar-hi indiscriminada-ment; fem-ho amb seny i amb estra-tègies, la qual cosa ens responsabi-litza més, als pares i al professorat. Als pares perquè, encara que no siguin hàbils digitals, han de fer l’acompanyament dels seus fills per procurar que no siguin orfes digitals: què cerques?, per què ho fas?, amb qui ho has de compartir? cal fer-ho això ara?, etc. I al professorat per-què ha de mostrar als nois criteris de cerca i competències útils per a: identificar bé la qüestió, cercar eficaçment per a obtenir la millor resposta, seleccionar críticament les solucions obtingudes, etc.

Una altra qüestió que darrera-ment sentim sovint és que no es valora prou l’ortografia, que l’expres-

sió oral i escrita ha perdut qualitat; de tota manera, crec que aquesta tendència ja es notava abans del fenomen digital. Potser aquest l’ha fet més evident. En tot cas, cal tenir present també una altra realitat més encoratjadora, que ens hauria d’apor-tar optimisme: abans del fenomen digital la gent no havia escrit mai tant com fa ara. Siguem, doncs, recep-tius i hàbils, i aprofitem-ho.

Ningú no ha dit mai que hagi de ser fàcil, perquè en realitat es tracta d’un canvi metodològic; nosal-tres ja no som les fonts exclusives del coneixement, però som els qui tenim les millors eines per a cercar-lo, classificar-lo, valorar-lo i compar-tir-lo. Cal que transmetem eines, competències i estratègies ja que, en definitiva, no és tan determinant saber com saber fer o saber ésser o estar. En paraules d’Edgar Morin: “Val més un cap ben clar que un cap ben ple.”

Jordi TuseT ValleT

Director

editorial

reviscola · Juny 2011 | 3

4 | reviscola · Juny 2011

La Carla té raó; l’any que ve podrà treballar amb els llibres de text digitals que, tal com diu l’expressió, porten el llibre de text tradicional en paper cap a

un entorn digital. En principi, estan pensats per ajudar i facilitar la feina del professorat i, alhora, millorar l’apre-nentatge dels alumnes perquè fomenten l’ús de les noves tecnologies. També es poden utilitzar només com a complements dels llibres de text tradicionals en paper, de manera que es converteixen en una eina de suport per al professorat i una motivació més per a l’alumnat.

Els llibres de text digitals a CatalunyaEl projecte s’inicia l’any 2007 quan es funda l’empresa Digital-Text, especialitzada en la creació dels llibres interactius per a l’alumnat de Secundària (després que el professorat tingués la idea de buscar la manera de millorar els processos d’aprenentatge i ensenyament). A més a més, es van crear directament en format digi-tal, no com una simple versió digital dels continguts tradicionals en paper.

Les tres empreses que inicien el projecte són: Digital-text, que hi aporta l’experiència de continguts multi-mèdia per a l’educació; Editorial Graó, que s’encarrega de l’assessorament pedagògic, i el Grup Oceáno, que pretén la solidesa del projecte.

Una mateixa plataforma Els instituts que formen part de la mateixa plataforma que nosaltres són més d’un centenar, tant públics com privats, anomenats centres eduCAT1x1, els quals van decidir participar en el projecte i adaptar-lo al seu sistema educatiu.

Primerament es van desenvolupar els materials de Ciències de la Naturalesa i Tecnologia. Més tard, van aparèixer els llibres de Ciències Socials, Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, i Anglès, de 1r a 4t d’ESO.

Llegim i estudiem a través d’una pantalla Literatura i educació en format digital

reportatge

Els llibres electrònics i els llibres de text digitals són una de les innovacions tecnològiques més destacables dels darrers anys. Amb aquest reportatge no pretenem fer un estudi aprofun-dit d’aquests dos nous suports ja que, segura-ment, encara no tenim prou perspectiva per analitzar l’ús que se’n fa o quins resultats se n’obtenen, per veure cap on ens portaran en el futur, etc. Pretenem, això sí, acostar-vos a dues realitats que, qui ho sap, potser seran d’allò més habituals en un futur no gaire llunyà.

—Tinc moltes ganes d’anar a l’institut, mama! L’any que ve tindré el meu portàtil per treballar i estudiar.

5 reviscola · Juny 2011 |

Llibres de text digitals: sí o no?

Opinions a CatalunyaLa plataforma del sistema 1x1 ha desfermat opinions diverses sobre un sistema que, es comenta, es va implantar a corre-cuita.

Mitjançant aquest sistema els alumnes tenen un accés unificat als continguts educatius. A més, els docents poden elaborar els seus propis llibres i poden persona-litzar els seus materials, és a dir, modificar-ne qualsevol element. En aquest sentit, una de les crítiques que es fa al sistema és que, tot i que, tal com hem esmentat

anteriorment, la idea inicial era preparar els llibres tenint en compte el format digital, hi ha qui diu que no són res més que una simple versió digital dels continguts tradi-cionals en paper

D’altra banda, la Generalitat afirmà que aquesta pla-taforma afavoria el sector editorial català, però segons la indústria editorial, la plataforma els farà perdre molts diners. La crítica més rellevant és que aquesta iniciativa només respon a interessos electoralistes; es considera que es va actuar de manera massa ambiciosa ja que es va voler implantar al màxim d’escoles possibles cosa que va obligar a fer-ho a corre-cuita i de forma molt improvisada per arribar a l’inici de curs. D’altra banda, la crisi econòmi-ca actual ha obligat el govern de la Generalitat a aturar el projecte o, si més no, a no ampliar-lo a més instituts.

A més a més, el director del Gremi de Llibreters afirmà que aquest projecte beneficiava només les empreses dedicades al món del programari introduïdes recentment en el negoci. Com a conseqüència, l’inici del projecte pro-vocà un malestar en el sector a causa de la precipitació i de la poca informació que es va donar tant a les famílies com al professorat i als llibreters.

Cal esmentar també que aquest projecte podrà afectar l’alumnat pel que fa a la salut, ja que estar-se més d’una

Llegim i estudiem a través d’una pantalla

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO CAT CAST ANG

Ciències de la naturalesa w w w w w wTecnologia w w w w w w wMatemàtiques w w w w w w wLlengua catalana i literatura w w w w wLlengua castellana i literatura w w w w wAnglès w w w w wCiències socials, geografia i història w w w w w wMúsica w w w w w wFísica i química w w w w wBiologia i geologia w w w w wLlatí w w wCultura clàssica w w wEducació per a la ciutadania w w w w wEducació eticocívica w w w

AVANTATGES INCONVENIENTS

Més dinàmics No hi ha accés a tots els apartats

Més divertits No es fomenta l’escriptura a mà

Més còmodesEt pots anticipar fàcilment a la resposta

Més ràpidsÉs necessari tenir el material informàtic adequat

Es fomenta la mecanografia Problemes de connexió a Internet

Possibilitat de saltar d’un lloc a un altre en un sol clic

Problemes de salut (vista, esque-na, cervicals, mal de cap...)


reportatge

hora i mitja davant un ordinador —i, a més, petit— pot comportar problemes de vista, cervicals, cansament, mal de cap, etc. És una qüestió que el govern de Catalunya hauria de plantejar-se, ja que està en joc la salut de les futures generacions.

Opinions al nostre institut

28%20% Molt bé

Bé

Regular

Malament

8%

44%

28%

sí

No

Igual llibres

32%

40%

Què et sembla la idea de treballar amb ordina-dors a l’Institut?

Treballar amb ordinadors et facilita l’estudi?

48%52%

Tradicional

Modern

Quin mètode creus que és més eficaç per apren-dre?

46%

25%

21%

8%

sí

No

Nomésmotxilles

Noméseconòmic

Aquest mètode, a banda de modernitzar el sis-tema educatiu, es va engegar perquè els alum-nes no portessin tant de pes a les motxilles i perquè a les famílies els sortís més econòmic que comprar llibres. Creus que això és veritat?

16%

52%

32%

síNoA vegades

Quan treballes amb l’ordinador petit molta estona, et fa mal la vista, tens mal de cap, etc.?

40%

60%OrdinadorLlibre

Amb quin mètode et concentres més?



Per conèixer què en pensen els usuaris sobre els llibres de text digitals, hem fet una seixantena d’enquestes a alumnes de primer i segon d’ESO del nostre institut –els cursos on ja està completament implementat el sistema–, i les conclusions que n’hem extret són les següents:

A bona part de l’alumnat, un 72%, els sembla bona o molt bona la idea de treballar amb aquest sistema, tant

a alumnes de 1r com de 2n. Pel que fa al 28% que no els sembla tan bona la idea, o que no els agrada, curiosa-ment, la majoria són noies. Tot seguit els vam preguntar si treballar amb ordinadors facilitava l’estudi, i un 40% va respondre que no, mentre que un 32% ens digué que sí. La resta ens diu que igual que amb els llibres tradicionals. Per això, ens preguntem si aquest sistema és tan bo com es pensaven els qui el van implantar.

Una dada molt curiosa és que només la meitat creuen que el mètode tradicional en paper és molt més eficaç per aprendre que no pas els llibres digitals. I la següent també és una dada molt destacable ja que, a la pregunta de si jugaven o entraven a les xarxes socials mentre eren a classe, un percentatge força elevat hi respon afirmati-vament. Si aprofundim més en aquesta dada, observem que la majoria són alumnes de segon.

Una altra resposta per reflexionar és la que fa referèn-cia a si treballar amb aquests ordinadors tan minúsculs els comporta problemes de salut: un 52% ens diu que no, un 32% ens respon que a vegades, i un 16%, que sí. A més, alguns alumnes ens expliquen els problemes que pateixen; els que més es repeteixen són: mal a la vista, mal de cap, dolor a les cervicals. Fins i tot un parell d’alumnes ens expliquen que feia temps que els havien tret les ulleres i ara, a causa de treballar amb aquests ordinadors, l’oculista els les fa tornar a portar.

Ara passem a l’altra cara de la moneda, el professorat. Què en pensen realment d’aquest sistema? Les notes han millorat? Hi ha més atenció a classe? Per conèixer les seves respostes vam fer enquestes a un grup de pro-fessors del centre que fan servir aquest sistema a 1r i 2n d’ESO. Ens expliquen que el rendiment dels alumnes és pràcticament el mateix i el 50% dels enquestats diu que l’atenció ha augmentat. La resta creu que hi ha la mateixa atenció o que és menor, però sempre, remarquen, tot depèn del grup-classe.

Pel que fa a la comprensió, quasi la meitat creu que no ha millorat respecte al sistema tradicional. D’altra banda, però, s’observa que és un sistema d’aprenentatge més ràpid, ja que el 70% ens diuen que el temari s’avança més de pressa. I, pel que fa a les qualificacions, molt pocs s’atreveixen a dir si han millorat respecte al sistema tradicional de llibres en paper —no hi ha prou perspecti-va, encara, tot depèn del grup d’alumnes, etc. Els pocs que contesten creuen que les notes de l’alumnat han millorat respecte al sistema tradicional. De tota manera, si hem d’extreure una conclusió final, quan els demanem què opinen sobre aquest nou sistema, un 30% hi està en contra i un 70% a favor. Quin serà el futur?

20%

28%

52%

síNoIgual

Creus que amb els ordinadors pots aprendre més o igual que amb el sistema tradicional?

4%

52%

40%

4%MoltsBastantsPocsCap

Et trobes amb problemes tècnics a l’hora d’uti-litzar els ordinadors?

72%

28%

síNo

Jugues o entres a xarxes socials quan ets a classe?


reportatge

30%

30%

40%MajorMenorIgual

L’atenció dels alumnes a classe és major, menor o igual que abans?

50%

30%

20%

síNoIgual

Hi ha més facilitat de comprensió per part dels alumnes amb la incorporació dels llibres digi-tals?

30%

30%

40%MajorMenorIgual

Amb els llibres digitals, el temari s’avança amb més rapidesa i eficàcia?

80%

20%

síNo

Creieu que dependre de la tècnica suposa un problema per a la realització correcta de la matèria?

70%

30%

A favorEn contra

Esteu a favor o en contra d’aquest projecte implantat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya?

20%

20%60%

síNoIgual

Trobeu que el rendiment dels alumnes és més positiu ara, amb els llibres digitals, que abans, amb els llibres de text?



El que vol dir la mare de la Carla és que els llibres elec-trònics són la versió electrònica o digital d’un llibre (novel-la, assaig... en format paper. És a dir, un llibre editat en suport digital amb contingut de text, imatge i/o so que requereix mitjans informàtics per a ser reproduït.

L’e-book, ‘llibre electrònic’, és el llibre en si, és a dir, el contingut, i l’e-reader, ‘lector de llibres electrònics’ és el suport informàtic amb el qual llegirem els llibres electrònics.

“Com que l’escola és el reflex de la societat, i fins i tot una eina de millora, iniciar un canvi metodològic a partir de l’entorn digital, ho considero positiu.”

Hem entrevistat Jordi Tuset, director del centre, per saber com va ser l’inici d’aquesta experiència i com es desenvolupa en aquest segon any d’implantació.

8 Es va decidir implantar el projecte dels llibres digitals per tal d’enllaçar amb el projecte d’àmbit estatal “Escuela 2.0”. A Catalunya, neix com una iniciativa del Departament i del Programa IMAE (Innovació en Metodologies per a l’Aprenentatge i l’Ensenyament) de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Els objectius que es planteja el projecte són: proporcionar la gratuïtat del llibre de text a Catalunya a partir de la utilització del format digital i del model 1x1 (1 alumne – 1 ordinador), convertir l’ordinador en eina personal de treball dels alumnes, subministrar la base per a l’educació dels alumnes en un món connectat i situar Catalunya en el grup de països capdavanters en l’ús de les TIC en l’educació.

8 La inversió ha estat molt forta, ja que a més de la subvenció dels ordinadors, ha calgut muntar una connecti-vitat nova a totes les aules que entraven dins del projecte; s’han hagut d’adequar les aules amb els canons i les pissarres digitals, reforçar en molts casos la instal·lació elèctrica i pagar la despesa inicial per alumne de les llicències digitals dels llibres en format digital. Val a dir també que, d’altra banda, això ha suposat disminuir la despesa final per la compra dels llibres convencionals per part de les famílies.

8 A la majoria de centres, igual com en el nostre, el principal problema tècnic era la connectivitat ja que hi havia moments en què resultava complicat accedir a la xarxa. Aquest segon curs això ha millorat, però encara hi ha alguns moments —que suposem que deuen ser hores punta— en què hi pot haver petits bloquejos; ens han dit que és perquè Telefònica encara no té prou dimensionat el sistema.

8 Les crítiques rebudes són, més que res, inquietuds del tot normals davant la novetat del sistema, a banda d’algunes propostes d’arranjaments que ens permeten reflexionar i que sempre representen oportunitats de millora.

I, després de treballar amb els llibres de text digitals, ens tornem a

trobar amb la Carla, que diu:

—Mama, què és això que tens a les mans?—Carla, filla, és un lector de llibres electrònics on hi ha molts dels llibres que tenim en paper.


reportatge

D’Estats Units a Catalunya

1971 Creació d’un projecte als Estats Units que té com a objectiu digitalitzar els llibres.

1981El Diccionari Electrònic Random House és probable-ment el primer llibre electrònic disponible comerci-alment al món.

1993Digital Book treu a la venda els primers 50 llibres electrònics en disquet.

1995Amazon comença a vendre llibres a través d’Inter-net.

1996 s’arriba als mil llibres electrònics.

1999Es creen espais de venda de llibres electrònics (eRe-ader.com i eReads.com).

2000Google inicia Google Books, un projecte per crear la biblioteca digital més gran del món.

2001El Grup Planeta crea una llibreria virtual, que tanca poc després a causa de les poques vendes en cas-tellà.

2006 sony llença al mercat el seu lector sony Reader.

2007 Amazon, portal d’Internet, treu el lector Kindle.

2009- La cadena d’Estats Units Barnes&Noble llença Nook, el seu propi aparell lector. - Neix Edi.cat.

2010Apple llença al mercat l’iPad i comença a vendre llibres electrònics en la seva botiga virtual.

Els aparellsLes marques més populars de lectors de llibres electrò-nics són Papyre, Sony Reader i Kindle.

Amb tot, l’aparició, l’any 2010, de les tauletes tàctils —anomenades iPads per la marca Apple— pot fer canviar l’evolució del llibre electrònic, el qual fins ara s’ha utilitzat fonamentalment en l’entorn e-reader. Les tauletes tàctils tenen moltes més prestacions i connectivitat i són més atractives per als joves, cosa que potser podria fer canviar l’evolució dels llibres electrònics.

I en català?

Els llibres electrònics arriben a Catalunya l’any 2009 grà-cies a Edi.cat, una xarxa d’editors independents formada per Angle Editorial, Bromera Edicions i l’editorial vallenca Cossetània Edicions, els quals van crear una aliança per a la promoció conjunta dels seus catàlegs, impulsant nous projectes i promovent la innovació en el món editorial. En la seva pàgina web, podem trobar-hi els llibres més signi-ficatius del seu fons editorial en format electrònic. Actual-ment, a més a més, Edi.cat s’està preparant per presentar els seus productes en l’entorn de la tauleta tàctil.

A l’esquerra, Eduald Tomassa d’Angle Editorial, seguit de Toni Cantó de Bromera Edicions i Jordi Ferré de Cossetània Edicions

“Els llibres electrònics contribuiran a fer que la lectura no s’extingeixi.” Aquesta va ser una de les frases pronunciades pels representants

d’Edi.cat durant la roda de premsa, celebrada als voltants de Sant

Jordi de l’any 2009, que serví com a presentació de la plataforma



Llibres electrònics: sí o no?

AVANTATGES INCONVENIENTS

són més lleugerssón més vulnerables al feno-men de la pirateria.

Permeten emmagatzemar gran quantitat de llibres

Es troba a faltar el tacte del paper

Es poden vendre i distribuir amb un cost inferior per a l’editor

Tenen un preu elevat

Ofereixen una àmplia gamma de serveis

No hi ha un equivalent elec-trònic de totes les publica-cions

Estalvi de paper i d’energia en la producció

Depenen d’una bateria amb una durada determinada

Despeses d’electricitat

Un llibre electrònic...

Per al lector, significa comprar un aparell que funciona amb bateries, té una pantalla de tinta electrònica en blanc i negre i es nodreix de llibres que cal comprar per Internet.

Per a l’autor, significa tractar amb el seu editor de tota la vida que, al seu torn, pot decidir de publicar el llibre en diversos formats, o pot autoeditar-se i oferir el seu producte directament als lectors.

...diverses opinions

Durant les festes de Nadal del 2009, a Catalunya es van començar a vendre els primers llibres electrònics. Les llibreries Happy Books van ser les primeres que els van posar a la venda, en les dues botigues d’aquesta cadena a Barcelona.

Entre els avantatges, es destaca el del pes ja que un e-book és molt més lleuger que no pas algun dels llibres tradicionals, i la capacitat ja que s’hi poden emmagatze-mar centenars de llibres, que es descarreguen de pàgi-nes web a un preu inferior al dels llibres tradicionals.

S’ha observat que molts dels compradors d’e-books són professionals que han de llegir molts documents en una pantalla, i que prefereixen fer-ho en la de tinta elec-trònica d’un lector electrònic que no pas en la de l’ordina-dor portàtil, que cansa més la vista. A més, a aquest col-lectiu no li importa que hi hagi pocs continguts literaris

disponibles electrònicament, perquè no usaran l’aparell per a llegir literatura sinó per llegir-hi documents.

D’altra banda, els nous suports no estan a l’abast de tothom, ja que els models més barats costen al voltant de 300 euros, preu que no tothom pot gastar-se per un e-reader. A més a més, els usuaris que en vulguin una versió en català encara no en trobaran cap de disponible.

“El més important d’un llibre no és l’aspecte extern sinó el contingut”

Jordi Ferré, gerent de l’editorial Cossetània i president de l’Associació d’Editors de Catalunya, creu que els llibres de butxaca i els de menys qualitat seran substituïts pels llibres electrònics perquè el que és més important d’un llibre no és l’aspecte extern sinó el contingut.

D’altra banda, ens explica que la plataforma de llibres electrònics no està evolucionant a la velocitat que en principi es preveia, entre altres coses per la situació de crisi econòmica que es viu a Europa.

De moment, a l’Estat espanyol, el llibre digital tan sols representa l’1% de la facturació total del món del llibre. No obstant això, als EEUU, el mercat digital està jugant ja a hores d’ara un paper important i és lògic pensar que això també pot succeir a casa nostra.

L’editor ens destaca un aspecte que impedeix l’avanç d’aquesta plataforma: la pirateria. Els nivells de pirateria a l’Estat espanyol són alarmants i allunyats del que són els nivells en altres economies occidentals. Si no canvia aquesta cultura, i des de les institucions no es prenen mesures dràstiques en aquest sentit, podem arribar a una situació de col·lapse en la indústria cultural, cosa que provocaria un empobriment de les iniciatives, de la creació i de la cultura del nostre país.

Els llibres electrònics comportaran la desaparició de costums com ara

regalar llibres? No es podran fer més donacions a les biblioteques? On

signaran els autors per Sant Jordi?

Preguntes que potser d’aquí a uns anys ja podrem respondre


reportatge

El present i el futur dels llibres electrònics

Aquestes són algunes dades actuals:

–El 75% de les editorials creuen en la digitalit-zació, i fins i tot creen obres exclusivament en format electrònic. –Al mercat espanyol, en un any, la xifra d’aparells lectors s’ha multiplicat per cinc: de 50.000 dispo-sitius s’ha passat a 250.000.–Una altra dada destacable és l’augment del catàleg digital en català: els prop de 2.000 títols disponibles són una conseqüència de l’aposta del Grup 62, editorial que té bona part del catàleg digitalitzat, i de l’impuls que també estan duent a terme editorials com Angle, Bromera, Cossetània i Ara Llibres, entre d’altres. –La meitat de les editorials comercialitzarà llibres digitals per a tauletes tàctils i telèfons mòbils el 2012.–La venda de llibres electrònics a Espanya suposa només un 0,5% de la facturació total del sector del llibre.

El sector editorial creu que el llibre electrònic és una de les línies bàsiques per encarar el futur. Pel que fa als usu-aris, conviuen amb normalitat les dues idees: qui defensa el format tradicional en paper amb qui defensa el format electrònic.

La innovació tecnològica avança i aquestes noves notí-cies han despertat moltes preguntes en molts lectors. De tota manera, està clar que el llibre en paper no desa-pareixerà, continuarem tenint llibres que podrem olorar i palpar mentre llegim lletres.

Els llibres electrònics simplement facilitaran, potser, alguns aspectes; per exemple, tindrem molts llibres, més que ara, i no caldrà tenir grans prestatgeries a casa, estal-viarem espai i diners. Però, també sabrem que, sempre que vulguem, podrem anar a una llibreria a comprar-nos un llibre en paper.

Els editors continuaran publicant bons llibres per als seus lectors, els quals continuaran emocionant-se amb les paraules, amb les vivències, amb les aventures de bons escriptors, que no deixaran mai de sorprendre’ns i que ens oferiran bona literatura. Segur!

Neus espejo

Marta Ferré

saray Murillo

jordi Murtró

alba solé

1r BAT - Periodisme

BIBLIOGRAFIA

http://www.tv3.cat/videos/2075059/Llibre-digital-el-llibre-del-futur

http://www.3cat24.cat/noticia/634845/ociicultura/Loferta-de-llibres-digitals-en-catala-supera-els-1500-titols-per-aquest-Sant-Jordi

http://www.digital-text.com/?lang=ca

http://www.ebooks.com/

http://www.vilaweb.tv/?video=5524


entrevistes

4 Dins del camp del periodisme, realitzes tasques de presentadora i també de redactora. Es tracta d’una feina fàcil? És combinable?

Sí. Una cosa és redactar les notí-cies i una altra és presentar pro-grames. Són dos camps diferents: una cosa és l’informatiu i l’altra, els programes. Pel que fa als informa-tius, que no té res a veure amb estar davant la càmera, redacto les notíci-es. És com una pluriocupació; fas de tot. Quan sortim a buscar la notícia, normalment anem amb algun càme-ra i, si jo tinc encarregada la tasca de redactora, prenc notes del que diuen a les rodes de premsa, o sigui que m’esquematitzo mentalment la notícia. Quan arribes a la redacció, el primer que fas és comentar-li, a la presentadora, l’esquema mental que t’has fet perquè ella pugui redactar el que dirà. Pel que fa als programes, sí que surto davant la càmera, però és per a presentar programes infantils, com Un món a mida, i també faig algun stand up, és a dir intervenir des del lloc dels fets. Si aquests són molt importants, com quan, per exemple, van inaugurar el Corte Inglés, llavors sí que surto davant la càmera. 4 Com et sents quan, per exem-ple, un dia et demanen d’anar a fer de corresponsal per tal de cobrir una notícia de manera sobtada i en un lloc llunyà?

Bé, nosaltres tan sols cobrim Tarragona. Com que som la televisió

local, encara que es produís un ter-ratrèmol a Barcelona, nosaltres no cobriríem aquesta informació. Per tant, tan sols s’han donat casos d’anar a cobrir notícies importants a Tarragona mateix, d’una manera imprevista. Per exemple, fa pocs mesos, un home magrebí va matar la seva dona i els seus fills. Tot just entrar a la redacció ens va arribar aquesta notícia i la vam anar a cobrir al moment; va ser inesperada. Lla-vors has de tenir mentalment pensat que no vols morbositat, que el que vols és informació. Nosaltres volem informació, les dades, parlar amb els veïns, parlar amb tota la gent del voltant perquè et donin informació. És una mica complicat. En aquest cas, la gent estava molt nerviosa, no sabia ben bé com respondre, no s’havien trobat mai davant de la càmera. Has de mostrar serenitat i anar directa al gra, no buscar morbo-sitat, ja que moltes vegades es cau en aquest error.4 Notes que treballes sota pres-sió?

Sí. Jo treballo durant el matí i l’informatiu surt a les dues del migdia. Nosaltres, quan arribem a la redacció. ja sabem més o menys els temes que ens tocaran, però poden sortir imprevistos. Som un equip molt reduït, un equip de tan sols vuit persones, i això és molt poc per a cobrir tot Tarragona i les notícies d’un dia. A més a més, tenim la

pressió que hem de sortir a les dues del migdia. L’informatiu ha de sortir sigui com sigui. Per tant, la majoria de temes s’acumulen a les dotze del migdia. En aquesta hora se sol acumular la feina que ja portàvem de nou a dotze, és a dir que aquesta hora és la de més estrés. I, a partir de la una, ja comencem a muntar notícies a l’ordinador. Vol dir que, en una hora, s’ha de fer tot. A més a més, s’ha de donar la informació a la presentadora. Ara bé, després de les dues ja s’ha calmat tot una mica.4 Sabem que en el telenotícies, a vegades, es priva la llibertat dels periodistes a l’hora d’informar-nos sobre els partits polítics i així establir un sistema de jerarquia. Quina és la teva posició sobre els coneguts blocs electorals?

Els mitjans informatius treballem molt en funció dels partits polítics. Ho trobo molt malament. Això no t’ho ensenyen pas a la Universitat ni enlloc, però, quan arribes al món dels mitjans de comunicació, t’ho trobes. Cada mitjà, sigui públic o privat,com el nostre que és privat, funciona d’acord amb una ideologia política. Per exemple, el nostre mitjà tira cap a Convergència i Unió, i TAC 12, que és la televisió pública, és socialista. Com que nosaltres repre-sentem l’oposició, fem un segui-ment més acurat dels partits de l’oposició. Ens agradaria ser plurals,

Mireia Clavé Company (periodista)

“Cada dia és una aventura”

Mireia Clavé Company, amb vint-i-tres anys, és una periodista que treballa al Canal Català Tarragona TV. Exerceix de presentadora en programes d’entrevistes i també en els de notícies. És redactora i també fa de corresponsal en diverses ciutats, quan cal.


entrevistes

però no ho podem ser, perquè depe-nem dels diners. Malauradament és així.4 Trobes que hi ha alguna notícia que és millor que no sigui donada a conèixer?

Hi ha molts mites sobre això. Diuen que els suïcidis, per exemple, és millor no fer-los públics perquè poden crear el causa-efecte. Però, de fet, nosaltres no ens hem trobat amb cap cas que ens hagin dit: “això no pot sortir.”4 Creus que, darrere de la notícia que es presenta a la gent, hi pot haver informació amagada?

A nosaltres el que ens passa és que en ser televisió, ho hem de comprimir tot moltíssim. Per exem-ple, una roda de premsa que dura una hora i que t’interessa molt, l’has de reduir potser a dos minuts. Lla-vors, inevitablement, es perd molta informació i aquí hi ha tota la feina del periodista: és el que es coneix amb el nom de piràmide invertida, que consisteix a informar, primer, del més important i, al final, del menys important. En canvi, als diaris això no els passa, perquè tenen molt més espai per a explicar coses. En tele-visió —siguem realistes— es perd molta informació pel camí.4 Una de les teves feines com a periodista és anar a cobrir una informació. En destacaries alguna en concret?

Aquesta de l’assassinat és la que em va xocar més. Per posar un altre exemple, el 8 d’octubre es va inaugurar el Corte Inglés i a mi em va tocar anar a cobrir aquest esde-veniment. Em va agradar molt que em toqués a mi, perquè tothom volia anar-hi. Vam anar allà, va venir el president Montilla i tota la gent més important del Corte Inglés. Era la novetat. Des que sóc a la redacció del Canal Català Tarragona, aquesta potser ha estat una de les notícies més importants. Aquell dia no hi va haver declaracions. Tan sols vaig fer un stand up allà mateix, i vam fer un

seguiment del president Montilla per l’interior del Corte Inglés.4 Creus en l’objectivitat a l’hora d’escriure una notícia? Fins a quin punt creus que es pot permetre l’aparició de la subjectivitat?

Aquest és el gran dilema del peri-odisme. Ser objectiu és molt difícil partint de la idea que un mitjà ja està condicionat per un partit polític, com en el nostre cas. Sí que es pot ser objectiu, però és difícil perquè treba-lles sota la pressió que primer són uns i després uns altres. Encara que tu intentes ser plural, et trobes amb una barrera: primer són uns, perquè paguen, i després, els altres.4 L’extraordinària notícia sobre els miners de Xile va tenir un gran ressò. Hi havia informació a totes hores, minut a minut. Creus que era necessari saber tots els detalls? Com a periodista, què n’opines?

Sí, trobo que és important que notícies com aquestes se sàpiguen i que se’n faci un seguiment puntu-al, perquè aquestes persones han de tenir un reconeixement a nivell d’informació. El que no trobo bé és això es tracti morbosament i que aquests miners siguin entrevistats en programes de xafarderies o tele-escombraria per treure’n tot el suc possible. Això ja ho considero fora del periodisme. L’important és la notícia, fer el seguiment, informar de com estan a dins i de què els està passant. Però entrevistar-los amb una finalitat morbosa ho trobo molt absurd, encara que, és clar clar, per diners, la gent ho fa.4 Seguint amb aquest tema i fent referència a informació emesa catalogada com a “innecessària”, ¿creus que actualment el que es transmet és autèntica informació o s’està convertint en algun tipus d’espectacle?

Jo crec que la gent no sap sepa-rar el que és el periodisme del que és xafarderia pura. Si tu poses una cadena general de Telecinco o Ante-

na 3, t’adonaràs que el que fan en aquestes cadenes és precisament el que no t’ensenyen a fer quan estudies periodisme. En canvi, TV3 jo crec que és un molt bon perfil. Si t’hi fixes, no hi ha cap programa que sigui teleescombraria. Són perfils molt diferents. Jo crec que a la gent, malauradament, li agrada molt tot això del morbo i molts periodistes han acabat caient en aquest pou. El que s’hauria d’intentar és actu-ar com ho fa TV3, o sigui emetre informació, programes al voltant de la informació, però sense caure en la morbositat. Jo no l’entenc, no sé què hi poden veure. 4 Quin és el factor que més t’en-riqueix en la teva feina com a peri-odista?

Sempre he tingut curiositat per saber coses. El periodisme és això: tens ganes de saber, de descobrir. El que a mi més m’agrada és arribar a la redacció i no saber què et troba-ràs. Cada dia és com una aventura. Arribes allà i no saps què et passarà, no saps si hi haurà hagut un assassi-nat o si et tocarà anar al Corte Inglés a inaugurar-lo, o senzillament si et tocarà anar a la roda de premsa del barri del costat. Quan he d’anar a un programa, ho sé amb antelació, però en el camp de l’informatiu és com una aventura. Una altra de les coses que més m’agrada és estar a peu de carrer i preguntar a la gent directa-ment, sense intermediaris. 4 Els periodistes sou manipula-dors de les notícies? Manipuladors de la realitat? O, contràriament, doneu autenticitat a les notícies?

Jo crec que l’autenticitat és per als protagonistes. El periodista no ha de ser protagonista. Crec que l’inter-mediari ha de ser com més neutral millor. La notícia te l’has de fer teva, és a dir, com a espectador, has de pensar què és el que més t’interes-saria. I llavors destries. Aquesta feina de destriar és molt delicada, perquè has de destriar sense manipular, i això és una feina com la de teixir.


entrevistes

Has d’analitzar bé què treus i què no treus. Jo crec que has de donar la notícia autèntica. La notícia és la que és. Amb el que s’ha d’anar molt en compte és a l’hora de destriar, de no manipular aquesta informació mala-ment. Molta gent cau en aquest error i ho fa. Per portar-ho al seu terreny, o s’equivoquen o no s’han adonat bé de la notícia que ha passat a Tarragona.4 Quina notícia t’agradaria donar a conèixer?

M’agradaria donar a conèixer, ja que dono informació a Tarragona, que el Nàstic tornés a pujar a Primera. Quan va passar això, jo encara no era a la televisió .4 Quins efectes creus que pot tenir Internet sobre el periodisme?

Jo crec que aquesta ara és la clau del periodisme. El periodisme es

decanta cap al món d’Internet, cap a la multimèdia. De fet, ja hi ha molts mitjans digitals com delcamp.cat per exemple, i Tarragona21, que també és un dels diaris digitals de Tarrago-na. Més exemples d’aquest tipus són Vilaweb o el diari Avui i El Punt, que s’han fusionat i han creat un diari digital. Jo crec que la premsa escrita, al final, acabarà desapareixent. Quan t’aixequis al matí no t’aniràs a com-prar un diari, sinó que et miraràs la pàgina de El Periódico o de La Van-guardia i llegiràs les notícies. Crec que el periodisme cada vegada serà més digital, de fet ja ho és. S’haurà de reinvertir en publicitat, perquè si no hi ha publicitat, aquestes webs no tiraran endavant. Jo crec que el boom es produirà en el món publici-tari. S’haurà de canviar el xip i deixar

d’invertir en aquests mitjans escrits i posar-se en webs. 4 I, per acabar, creus en el futur del periodisme?

Sí. Bé, en aquest món, és difícil de sobreviure-hi. T’has de donar a conèixer, no et pots quedar callat. És un món en el qual t’has de conèixer amb els companys, has de conèixer els altes mitjans de comunicació. Jo sí que crec en el futur del periodis-me. Si ho veiés molt negre no m’hi hauria dedicat. Malgrat això, hi ha molta gent que posa traves i s’afer-ren a aquesta teleescrombraria, però això no és periodisme. No ho crec, això. Si ho cregués, no hauria estudi-at la carrera de periodisme.

alba solé

1r BAT – Periodisme

Laia Pellejà (actriu)

“El teatre, com qualsevol tipus d’art, és important perquè és, en part, el reflex de la societat en la qual vivim”

Laia Pellejà, ex-alumna del nostre centre, va néixer a Barcelona el 2 de novembre de 1983. Ha estudiat al Col·legi de Teatre de Barcelona, ha rebut formació d’actriu-cantant a l’Escola Eòlia i, a més a més, ha col·laborat en alguna ocasió amb l’escola de dansa i comèdia musical Coco Comin. Pel que fa a la seva trajectòria professional, ha intervingut en diverses obres com a intèrpret i fins i en una sèrie emesa per Internet, Jodiadamente locos.Fins fa uns quants mesos treballava en l’obra de teatre La doble vida d’en John, on també actuaven la Lloll Bertarn i en Joan Pera, actors amb una gran trajectòria professional.

4 Va ser una cosa espontània o premeditada, això de dedicar-te al teatre? Com vas saber que volies fer del teatre una professió?

A veure, a mi sempre m’ha agra-dat el teatre. Sempre he estat molt pallassa. Vaig començar a estudiar música, que també m’agrada molt.

De fet, jo tenia claríssim que volia fer teatre i tocar el violí. I vaig acon-seguir d’aprendre a tocar el violí. I, pel que fa al teatre, vaig anar fent cosetes, però així amb els amics. Quan havia de decidir la carrera vaig pensar: “Què faig? Em decanto ja cap al teatre o faig una carrera que

m’asseguri una mica el futur?” Per-què val a dir que el del teatre és un món molt difícil. Finalment, em vaig decantar per estudiar una carrera: magisteri musical. Un cop acabada, em vaig dir: “Jo ara mateix no m’hi veig treballant en una escola.” De fet, tampoc no vaig trobar feina. De


entrevistes

manera que opto per impartir clas-ses extraescolars de música mentre estudio teatre. I no va ser fins que ja exercia de professora d’extraesco-lars que em va sortir l’oportunitat de poder-me dedicar a fer teatre.4 Com va reaccionar la teva famí-lia quan els vas dir: “Papes, jo vull ser artista!”

Ells, encantadíssims. Em sembla que, en aquest sentit, he tingut sort. La meva mare també és molt artista. De jove havia fet molt teatre. El meu pare és més de dir-me: “Tingues clar que és una feina molt difícil i que potser no t’hi podràs dedicar, ni guanyaràs gaires diners per a viure.” No obstant això, tant l’un com l’altre sempre m’han dit que, si és el que m’agrada fer, endavant, que a la vida has de fer el que t’agrada encara que això suposi guanyar menys diners o passar-ho més malament...4 Com et vas iniciar en el món del teatre?

Sobretot quan vaig anar a Barce-lona a estudiar magisteri musical i vaig començar a fer cosetes de tea-tre, cursos que feien en escoles, etc. També vaig fer cant musical i dansa, em vaig anar formant una mica. Fa nous anys ja d’això.4 Professionalment creus que és fàcil introduir-se en el món teatral? Tenir contactes és important, oi?

Crec que és important ser molt perseverant, és a dir intentar-ho molts cops. És com una cursa d’ac-tors i com més aguantis més possi-bilitats tens. No s’ha de llençar mai la tovallola. Però realment sí que és important tenir contactes, no perquè et puguin col·locar, sinó perquè a vegades pots conèixer un persona que en coneix una altra persona i aquesta està muntant una obra i necessita alguna actriu i justament el teu perfil hi encaixa. Més que dir-te ets amiga meva i et col·loco, hi ha una mena de connexió entre la gent, a partir de la qual tu pots arribar a algun lloc.

➢4 T’agradaria arribar a la panta-lla? TV o cinema?

Sí que m’agradaria. Estic oberta a tot. M’agradaria, però jo he fet més teatre i m’he format en interpretació teatral. I el món del cinema és molt diferent. Vaig fer un curs introductori de cinema i realment és una altra història. En el cinema és tot molt més petit. En canvi, quan fas teatre, has d’arribar a l’última fila i això és difícil si la sala és molt gran. En el cinema t’enfoquen de més a prop i no cal que exageris, perquè qualse-vol detall ja es veu. Però, i tant que m’agradaria!4 Si això del teatre no hagués funcionat, quin altre camí hauries triat?

Cap a l’ensenyament, perquè de fet a mi m’agrada aquest camp també. He impartit classes extraes-colars de violí, de piano i de solfeig. Si no m’hagués sortit aquesta opor-tunitat de fer teatre, m’hauria dedicat a l’ensenyament. 4 Et costa posar-te en el paper dels teus personatge? Com t’ho prepares?

Jo el primer que faig és apren-dre’m el text molt bé, saber el que dic de pe a pa. Això és bàsic. Per exemple, he de poder fer una truita de patates mentre recito el text, sense haver d’estar-hi pensant. A partir d’aquí hi ha un treball molt físic: saber com és el personatge que inter-pretes, com es vesteix, com camina, com parla; o detalls més simples: com menja i agafa els coberts... Són detalls que t’ajuden a anar creant un personatge. I a partir d’aquí, vas buscant, canviant i provant diverses opcions de com camina, de com parla... fins a trobar l’adequada.4 Quina sensació et provoca estar dalt de l’escenari davant de tanta gent? Ja t’hi has acostu-mat?

No, que va! Hi ha un “subidón” sempre. Per exemple, en aquesta obra que hem estat interpretant, La doble vida d’en John, sempre abans

de sortir tenia com una cosa a dins. Potser quan ja fa tres mesos que l’in-terpretes no passa tant, però encara hi ha una petita cosa. És com una por, però una por gustosa. Aquesta sensació, però, quan sóc dalt de l’es-cenari i veig tanta gent que no conec mirant-me, es converteix en una sen-sació de domini. Tots estan pendents de tu i tu pots fer el que vulguis, els pots fer plorar, els pots fer riure... Per mi és la millor sensació que hi ha.4 T’ha agradat interpretar l’obra La doble vida d’en John?

Sí, m’ho he passat molt bé. És una comèdia de tipus vodevil, molt qua-drada: entrades, sortides, molt “pim pam”. Als personatges no els passen coses profundes, no senten gairebé res per dintre, són com màquines. I potser ara m’agradaria més fer algu-na cosa més real, de sentiments, un personatge més rodó.4 Quin ambient es respira en una companyia teatral?

He viscut un ambient molt bo en tot el que he fet sempre. I això és molt important, perquè són moltes hores d’estar junts. Pensa que, per exemple, els dies que fem doble fun-ció entrem al teatre a les quatre i no en sortim fins a les dotze de la nit. En totes aquestes hores fas la funció, pares, sopes... hi ha molta relació entre nosaltres. Malgrat que real-ment tan sols fa un any que conec aquestes persones, sembla que faci vuit anys que les conec.4 Un moment especial que t’ha-gi marcat.

Per a mi el moment més espe-cial va ser segurament el de venir a representar l’obra aquí a Valls. Just fa un any vaig anar a veure l’última obra que feia el Joan Pera al Teatre Princi-pal. Aleshores hi era com a espec-tadora. I ara vaig tenir l’oportunitat de ser a l’escenari i de treballar amb ell. Per mi va ser molt emocionant. A més a més, hi havia els meus pares i tota la família.4 La persona amb qui has après més coses en el món del teatre.


entrevistes

No hi ha una persona sola, són diverses persones. De cada profes-sor que he tingut he anat aprenent alguna cosa. També he après moltes coses amb la gent amb qui he treba-llat, com, per exemple, amb la Lloll, que en aquesta última obra m’ha ensenyat moltes coses. Jo crec que aprens amb tothom, no amb una sola persona.4 El teatre té algunes conse-qüències negatives, no? T’agrada-ria canviar-ne alguna?

A veure, depèn del caràcter de cadascú. És cert que el món del tea-tre és una mica dur, perquè ara treba-lles, ara no treballes. És clar que avui en dia això passa en totes les feines. A vegades un actor està fent coses i de cop desapareix i deixes de veure’l. Però, en realitat, aquell actor conti-nua treballant segurament. Potser treballa en muntatges alternatius, en sales més petites, molt mal pagat... Potser viu una mica en l’anonimat, ja que no fan publicitat del que fa

ni surt a la televisió, però continua treballant.

També és important saber tocar de peus a terra. Quan estàs treba-llant en alguna cosa en què guanyes molts diners, has de ser conscient que potser d’aquí a tres mesos ja no tindràs feina. Has de tenir les coses molt clares.4 Quins plans tens per al futur?

El meu desig fóra poder tornar a treballar, perquè ara mateix no estic treballant. M’agradaria continuar fent teatre, perquè és el que més m’agra-da i concretament fer el teatre que a mi m’agradi, és a dir poder esco-llir una mica. Per a mi l’ideal seria que, de cop, un any em proposessin quatre ofertes i d’aquestes quatre en pogués triar una. Poder triar en comptes que et diguin has de fer això, si no resulta que no podràs treballar.4 Creus que el teatre té un paper important en la societat?

Sí que és important el paper

del teatre. El teatre com qualsevol tipus d’art és important, perquè és, en part, el reflex de la societat en la qual vivim. Pot ser molt crític pel que fa a les bases de la societat. Per tant, és un reflex del que està passant. També és cert que aquí a Espanya el teatre es valora menys que en altres països, però si que és important.4 El teatre és més que un simple entreteniment?

Sí. Definitivament crec que sí.4 Un somni que et quedi per complir.

Suposo que seria fer una pel-lícula. Sí que m’agradaria. Però més que somnis, tinc objectius per com-plir. M’aga arribar aquí, un cop això estigui fet, anar per un altre objectiu. Crec que esta bé sempre tenir un objectiu, no acabar mai, no dir aquest és el meu somni definitiu.

elisabet Calbet

1r BAT – Periodisme

Núria riera - 1r ESO


Crònica de La Candela 2011

Les Festes Decennals de la Candela se celebren a Valls cada deu anys, en els anys acabats en 1. Durant aquestes festes s’aprecia un sentiment d’unitat i lligam amb la ciutat per part de tots els vallencs i les vallenques. Aquest any, a les Decennals, hi hagué tot tipus d’activitats per a petits, joves i adults, perquè tothom pogués passar-se-la el màxim de bé durant les festes. Hi hagué cercaviles, lluminàries, tallers per als més petits, espectacles teatrals... Els alumnes de Periodisme de 1r de Batxillerat us volem explicar com les hem viscut, explicar-vos què ens han semblat, a través de les cròniques que us oferim a continuació.

Neus espeJo

Un inici de festa per a volar

El dissabte dia 5 de febrer, la plaça del Pati es va omplir de gom a gom per veure un dels actes prin-cipals de les festes de la Candela. Al centre de la

plaça no hi cabia ni una agulla i la gent que anava arribant s’havia de col·locar al voltant de l’enllumenat i, fins i tot, pels carrers dels voltants.

Tot estava a punt, es va sentir una música i l’especta-cle començà. Una actriu anava cantant al mateix moment que sortien unes noies que ballaven i s’enlairaven de tant en tant, però a poca altura. No es van enlairar fins als quaranta metres fins que no va sortir un actor també cantant. Va ser aleshores quan l’espectacle va començar a agradar més al públic vallenc. La gran grua que els sostenia es movia cap al centre de la plaça portant els acròbates quasi a tocar del públic assistent.

El més emotiu i emocionant va ser el final: després de realitzar balls aeris en parelles, els acròbates van tornar a tocar el terra per anar a buscar paraigües i aleshores van començar a rodar cada vegada més ràpid pel cel de Valls fent formes i moviments molt amplis i coordinats. Van deixar anar una mena de confetti brillant que feia molt bonic i van fer la darrera coreografia a terra deixant penjats els seus paraigües amb les llums enceses. Quan es va acabar l’espectacle es va fer l’encesa de les llu-minàries, amb un compte enrere des de l’onze i música d’òpera.

jordi Murtró



Ariel, més que un simple ballet

Va ser més que una representació teatral, en realitat el podríem definir com una obra d’art en les mans innocents però amb gran talent dels nens i nenes

de Valls.

L’escenografia de Joan Miró era espectacular, tot el conjunt semblava un quadre pintat que prenia una dimensió real. Destacava el fet que molta part de l’ac-tuació dels petits actors tenia lloc entre el públic i així l’animava més a participar d’aquesta gran experiència. L’absència de paraula no va fer difícil la comprensió d’allò que passava a l’obra, ja que la música de Robert Gerhard (interpretada per l’orquestra Camerata XXI) transmetia fidelment les accions dels personatges.

La preparació prèvia i els assajos havien estat consi-derables i es van notar. Els nens i nenes tenien un posat molt seriós i tots estaven concentrats en el que havien

de fer. Cal ressaltar que van participar-hi tres-cents vailets i les seves il·lusions i ganes hi eren totalment reflecti-des.

La forma de tractar l’obra fou molt original i innova-dora. La màgia de la música, tant de la primera part, Suite Pandora, com de la segona part, el Ballet Ariel, va ser remarcable. L’atenció i les expectatives del públic d’aquesta obra eren evidents.

Aquesta estrena mundial del ballet, que devem a l’As-sociació Amics de la Música de Valls, fou commovedora i restarà com un gran record per a molts. Sens dubte ha estat un dels espectacles clau de les darreres Decen-nals, una meravella per a anar a veure, en què la barreja de música i teatre ha brodat la perfecció.

elisabet Calbet

West Side Story enamora Valls

El Teatre Principal de Valls estava ple de gom a gom el 6 de gener per a l’estrena de West Side Story, un gran musical provinent dels Estats Units. L’Es-

cola de Dansa Pas compta amb molts ballarins i balla-rines que, durant aquests mesos, han estat disposats a dedicar el seu temps a muntar un West Side Story a Valls, amb l’ajuda, per a conduir el fil de l’obra, d’alguns actors i actrius. La Pas, aprofitant les espectaculars celebracions de les Decennals, va voler sorprendre’ns, una vegada més, amb un magnífic musical que despertà emocions a tothom i ens féu traslladar, per unes hores, al Nova York del segle XX.

L’obra combinava escenes de ball, màgia, felicitat, somnis i il·lusions, però també de marginació, ignorància, inconsciència i drama com a conseqüència de la rivalitat entre porto-riquenys i nord-americans. Tot plegat vam poder gaudir, especialment els exalumnes de l’Escola, de les ganes i de la il·lusió que transmetien els alumnes sense oblidar-nos del treball constant de tots els partici-pants. Esperem, però, que, en una altra ocasió, hi hagi

un major seguiment i control de la venda d’entrades, ja que en poques hores s’havien esgotat a causa d’una demanda massiva.

elisabet Calbet



La festa del foc i només foc

Uns dels espectacles programats per a les darreres Decennals va ser la Festa del Foc. Per a aquest esdeveniment, l’organització havia programar una

mostra de diables de la terra amb més de sis-cents cin-quanta dimonis, en una trobada única que va reunir els dimonis d’Alcúdia (Mallorca), les falles d’Andorra la Vella, la diablada de la Casa de Bolívia a Barcelona, a més dels diables de Valls, Tarragona, Reus, el Morell i del Forcall, al País Valencià, que ens van presentar l’espectacular Santantonà, que va ser la primera vegada que es repre-sentava fora de la seva localitat.

A la Comunitat Valenciana hi ha quasi tres-cents muni-cipis que fan aquesta festa dedicada a Sant Antoni Abat, però sens dubte la Santantonà del Forcall és la que en conserva millor les característiques i el valor artístic i documental. També és la més viva i coneguda a la comar-ca. Les celebracions d’aquesta festa comencen a finals de gener, però la nit abans és quan té lloc l’encesa de les tronques, que és una foguera que deixen encesa durant totes les festes. Comencen el dia fent un passeig pels carrers del poble amb l’esquellot portat per dos homes vestits de dimoni que anuncien l’inici de la feta.

La reproducció que en van fer a Valls va començar el divendres dia 4 de febrer. Van portar dos camions de material per a una barraca, llenya i arbres. Els compo-nents del grup també van venir el divendres amb els dolçainers i tabaleters, unes cinquanta persones. El dia 5 de febrer, a les vuit de matí, van començar a muntar la barraca amb molta espectacularitat, a l‘aparcament de l’antic escorxador, i oferien dolços i vi típics del seu poble i també tota mena d’informació sobre la festa. Tot el matí va estar ple de gom a gom de gent admirant com anava agafant forma la barraca. A primera hora de la tarda es van vestir ja que, a les cinc, ja havien d’estar preparats per començar la cercavila i, acte seguit, la representació. A tres quarts de set van encendre la barraca per poder travessar-la en flames gaudint d’una pluja de foc.

jordi espejo

La processó de les Decennals

Va ser, sens dubte, un dels actes més multitudinaris de les festes Decennals de la Candela 2011 i la més multitudinària de tota la història de Valls, tant

per la participació, com per la gent que hi havia al carrer mirant-la.

Hi van participar més de tres mil persones i cinquanta-cinc entitats de la ciutat, culturals, esportives, esco-lars...

Però no només va ser important per com s’hi va invo-lucrar la ciutat, sinó també per la presència d’autoritats: el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, presidia la processó amb l’alcalde de Valls, Albert Batet. Cal destacar la participació de l’esposa del president de la Generalitat, Helena Rakosnik. Portava la bandera de la ciutat el conseller d’Interior, Felip Puig, i l’acompanyaven portant els cordons Jordi Jané, vicepresident de la Mesa

del Congrés dels Diputats a Madrid, i Dolors Batalla, secretaria quarta de la Mesa del Parlament de Catalunya.

El més impactant va ser el gran respecte que mostraven les persones envers els qui hi participàvem. Ningú parlava, només se sentien les passes i un gran silenci envaïa els carrers de Valls. Tothom es mirava, tot saludant amb dis-creció els coneguts. Carrers, bancs, balcons, finestres, tot estava ple, ningú no es volia perdre la processó.

El gran handicap d’aquest acte va ser la gran quantitat de cera que va caure pels carrers, però això es podria haver evitat canviant el tipus de ciris. En la processó de Setmana Santa, els ciris estan fets d’un material plàstic i porten un dipòsit petit amb parafina, que és un líquid que crema i no deixa caure la cera al terra. És clar que la mida és molt més gran i es fan més difícils de portar.

jordi pasCual



Glamur vallenc

Durant un moment, quan vaig sortir del cotxe, em vaig sentir com si fos a la gala dels Goya vallencs, però no vaig ser conscient d’on era fins

que vaig notar el fred i la por de no caure per aquell terra desigual. Em vaig sentir observada quan, en girar-me, em vaig adonar que hi havia gent a fora al carrer, contemplant l’espectacle i que, a més a més, no anaven vestits de gala.

Vaig decidir oblidar-me de la gent que em mirava i passar-m’ho bé, perquè un cop dins de la vela les mira-des serien iguals o pitjors. Així doncs, em vaig agafar del braç de la meva àvia, orgullosa de poder veure’m al ball de gala, i vaig caminar per aquella catifa vermella fins a arribar a l’envelat on hi havia tots els fotògrafs i periodis-tes preparats per captar les millors imatges i els millors vestits de la nit.

El primer que em va sorprendre va ser una olor de patates fregides de molt poc glamour. Seguidament, vaig

sentir el comentari de la meva mare: no havia servit de res patir tant pel vestit perquè amb aquella poca llum no es veuria res.

El moment més esperat per tot el públic era l’obertura del ball, cosa que anys enrere realitzava la reina dels Jocs Florals i que fa deu anys havia acomplert l’alcalde del moment, Jordi Castells. En aquestes Decennals, l’encar-regat d’obrir-lo també era l’alcalde, Albert Batet, que tal com havia anunciat, ballaria amb la seva mare que, segons deien les senyores del meu costat, feia molt de goig.

Després d’aquest primer espectacle tan de revista del cor, els regidors de l’Ajuntament i la resta del poble van afegir-se al ball. Les meves amigues i jo ens vam mirar i vam decidir posar-nos a ballar entre nosaltres. Les hores que va durar el ball de gala es van fer curtes comparades amb totes les que vam perdre per comprar el vestit i els complements, però he de reconèixer que vaig gaudir més durant el procés que no pas aquella nit.

Marta Ferré

Els 10 de les Decennals

El dia 5, a Valls, molta gent va reunir-se en un sol punt, la carpa, per trobar-se amb els deu millors grups del panorama musical català d’aquests

últims anys: Jaume Sisa, Els Pets, Gerard Quintana i la Deterratenterrat Elèctric Band, Roger Mas Elèctric, Els Amics de les Arts, Lax’n’busto, Obrint Pas, Mishima, Mesclat i Canya Verda.

Les Decennals varen voler encendre la metxa al més aviat possible. Els primers dos concerts, de caire mini-malista, naïf i solitari: Jaume Sisa i Els Pets. Els Pets va modificar el ritme de les seves cançons per adaptar-se a un nova relació amb el públic, molt més íntima. Les reac-cions varen ser diverses: relaxament, alegria i un punt de ràbia per part dels fans que esperaven un concert amb energia i es varen trobar uns ànims apagats, un concepte oposat al que sempre acostuma a llençar a l’escenari Els Pets.

Després, el relaxament de les cadires es va transfor-mar en una contínua combinació de salts i crits recordant les cançons de Sopa de Cabra que Gerard Quintana i la Deterratenterrat Elècric Band varen oferir al públic de la carpa d’Estrella Damm. Aquest cop, aprofitant el relleu que li havia donat Gerard Quintana, Roger Mas Elèctric,

cantant que porta set àlbums a la seva esquena, va donar a entendre al públic el seu concepte de música, una mica intimista i, fins a cert punt, polèmica, acabant la seva actuació amb un text, entre surrealista i enginyós, que esmentava el trencament de Catalunya amb Espanya.

Els pesos pesants de la nit varen aparèixer cinc minuts abans, i no d’una manera típica, sinó per muntar els cables de la seva pròpia actuació, ajudant els tècnics de so. Els components d’ Els Amics de les Arts van sortir a preparar el seu conjunt d’aparells electrònics i el públic



va esclatar. Com ells deien al seu Twitter: “Només de pujar a l’escenari (a muntar els instruments!) ja vam notar l’escalf de la gent, les ganes d’Amics…” I així va ser.

Els Amics disposava de poc temps, una hora i escaig , però s’havia proposat oferir una de les seves actuacions de la gira del disc Bed & Breakfast amb molta energia, tanta que va semblar que connectés amb el públic des del primer moment. L’energia de la carpa es va incremen-tar cada vegada més, aquesta vegada amb els Lax’n’bus-to, veterà de les edicions de les Decennals, ara amb un canvi. Aquest cop, el grup del Vendrell, es va presentar a Valls sense Pemi Fortuny, el cantant que va deixar anys de glòria al seu darrere i va marxar, perquè Salva Racero, nou cantant, es donés a conèixer a les festes Decen-nals. El seu debut va ser amb força, incansable i un pèl cridaner. El jove cantant va saber substituir Pemi en un dels concerts, segons els seguidors, més elèctrics de la gira. La motivació per fer un bon paper va impulsar Salva a trencar el passat dels Lax’n’busto per introduir-lo en un camí molt més dinàmic i jove. Els joves d’Obrint Pas varen establir la coneguda relació amb els seus segui-dors, una música que, amb el toc català de les gralles, aconsegueix que l’oient no separi ni un moment la vista de l’escenari i que tampoc aconsegueixi parar de ballar. El grup valencià va ser el que va treure més suc del públic, va saber aferrar-se al cor i als pulmons de les més de cinc mil persones presents amb les lletres antifeixistes i antiracistes que sortien de Xavi Sarrià.

Després d’Obrint Pas, la massa de gent va disminuir i l’ambient es va tornar molt més solitari, però això no va semblar preocupar David Caraben i els altres membres de Mishima. Amb un grup creat el 1999, Mishima va presentar el seu estrany, naïf i solitari estil a les carpes i no va ser rebutjat pel públic allí present. El grup barceloní va saber aprofitar al màxim les veus del públic i s’hi va col·locar molt a prop. Aquesta relació va agradar al públic, que va entregar el que, a aquelles hores de la matinada, li quedava de ganes de gaudir d’un bon concert, aquest cop sense salts ni empentes ni crits, sinó amb un subtil moviment de peus marcant el ritme o potser amb un moviment delicat del cap.

L’organització del concert no va preveure l’aire íntim que Mishima donaria a la seva actuació i va programar per a després l’actuació de Mesclat amb un Titot, fet que va agafar desprevinguts els innocents seguidors del grup barceloní i impacients els fans del grup de rock català. Les cançons de Titot varen fer aixecar els ànims que restaven a la carpa. El toc ska, estrident, va aconseguir augmentar les ganes de festa. Mesclat, amb un concert amb volum alt, va ser una altra cosa, segons els fans: una actuació que va passar sense dir res al públic. Titot va tenir alguna dificultat per recordar les lletres i l’únic incentiu que oferia el grup era la presència de Joan Reig i la inesperada cançó de la Mulassa interpretada per joves grallers.

roger MassoNi

Un brillant piromusical posa punt i final a tota una setmana de festa

El piromusical va ser l’acte final de tots aquells dies de festa, tan esperats, al poble de Valls. L’especta-cle, que va durar mitja hora, aproximadament, va

fer que molts vallencs i molta gent d’altres pobles, expec-tants, s’ajuntessin i, durant una estona, miressin cap al cel embadalits per l’espectacle de llums, color i música que estaven presenciant. Justament a les deu, quan el passeig del President Tarradelles ja aplegava molta gent, es va engegar l’espectacle. S’havien reunit més de vint mil persones que volien veure com finalitzaven aquells deu dies. Els focs artificials van començar a il·luminar tot el cel clar i sense núvols al ritme de Billie Jean, de Michael Jackson. Aquest va ser l’inici del primer bloc de l’especta-cle. A continuació, va sonar Simply the best, de Tina Turner i, finalment, la primera secció va finalitzar amb Yellow, de la banda Coldplay. El següent bloc va ser, segurament, el més agradable per als vallencs ja que es va iniciar amb el Toc dels Xiquets de Valls, la peça musical més represen-

tativa de Valls i de l’Alt Camp. També va sonar Por ti volaré, del tenor italià Andrea Boccelli. I, en el darrer bloc, es va combinar la música clàssica amb un tema de swing.

Els petards i les diverses melodies, modernes, anti-gues, de festa, de ball, de flamenc o la vallenca van sorprendre molts dels espectadors que es van quedar bocabadats amb un espectacle tan bonic i variat. Defi-nitivament, ningú va quedar indiferent davant la bellesa que estava presenciant. El piromusical va anar a càrrec de l’empresa Ricado Caballer, que va ser l’organitzadora d’aquella mitja hora de focs artificials: palmeres, coets, cascades de llum… En resum, va ser un gran espectacle de llum, música i color, tot molt ben coordinat, que va fer que tothom qui mirava al cel es posés a aplaudir i a comentar-lo. Un espectacle que, sens dubte, va ser un bon final per a les darreres Decennals i que tancava uns dies que no tornaríem a veure fins d’aquí a deu anys.

laura buelvas


diàleg

Tens molts amics, uns quants amics o poquets amics? Què vol dir, segons tu, tenir amics?

Tinc molts amics. Hi ha una diferència entre amic i conegut i la majoria de la gent té més coneguts que amics. Jo també, però, tot i així,

tinc una pila d’amics amb qui passo el temps jugant o parlant, encara que a vegades ens avorrim molt..OriOl VillanueVa, 1r ESO

Jo em considero una persona de pocs amics, per-què per tenir un amic n’has d’es-tar molt segur, ja que ha de ser una persona que coneguis i

sàpigues com és.Daniel Sanjuan, 1r ESO

Sí, tinc molts amics. Per mi, tenir amics vol dir que pots tenir amics d’infante-sa (llar d’infants), de natació, de futbol, d’anglès, de l’institut i

estiuejants que vénen al teu poble. Són amics que comparteixen, juguen i viuen la vida amb tu.lluc cantón, 1r ESO

D’amics, jo no en tinc ni molts ni pocs. Un amic és una persona en qui pots con-fiar sempre, que et tracta bé i a la qual tu també tractes bé, una

persona que et coneix i sap què et passa només amb una mirada, una persona que està disposada a ajudar-te sense esperar res a canvi. Això és un amic.núria riera, 1r ESO

Crec que saber tenir amics és una virtut molt important, ja que els amics et poden alegrar el dia o ajudar a resoldre algun problema. Els

amics són persones que t’accepten tal i com ets i et fan passar bones estones. En venir a l’institut, he fet molts amics nous, tot i que els vells tampoc no s’han d’oblidar. Crec que sóc molt afortunada de tenir totes aquestes persones, els meus amics, al meu costat.itziar clOfent, 1r ESO

Considero que tinc molts amics, perquè si tinc proble-mes sempre trobo companys que m’ajuden. A més a més,

mai he tingut problemes amb ells: sempre que he tingut preocupaci-ons, m’han ajudat i, sempre que ells m’han necessitat, els he ajudat jo. Els amics o amigues són persones que t’ajuden, et recolzen, es preocu-pen per tu i, sobretot, no t’enganyen, és a dir, no són falses amb tu. Penso que el pitjor que et pot passar en aquesta vida és que no tinguis ni amics ni amigues.eStela fernánDez, 1r ESO

Jo tinc molts amics. Més que molts. I en tinc de totes maneres: bons, dolents, trape-lles, estudiants... de tot tipus. Tenir amics és

tenir persones que t’ajudin si neces-sites alguna cosa, que t’animin i que estiguin amb tu sempre que ho necessitis.tOni Garcia, 1r ESO

Tinc molts amics. N’hi ha que no em cauen bé, ni jo a ells, però quan em demanen alguna cosa, si ho puc fer, els ajudo. Tenir

amics és molt important perquè et pots divertir amb ells.DariO GaScO, 1r ESO


diàleg

Jo crec que tinc poques amigues, però bones. Són persones que, si els demanes alguna cosa, te la deixen i després no cal que els la tornis, si t’ho

diuen. Per mi, l’amistat és que algú estigui al teu costat en els moments bons i dolents, confiï molt en tu, rigui i jugui amb tu i sigui com el teu germà o germana. És una persona amb qui tens moltes coses en comú i que pensa igual que tu. Un amic no és qui et convida moltes vegades a casa seva, ni qui et diu que t’estima però, en el fons, t’odia.Maria GuaSch, 1r ESO

Jo tinc molts amics: espanyols, mar-roquins, xinesos...Tinc amics de totes menes: bons, dolents, rabio-sos, empipadors... Almenys tinc uns trenta amics i tots em donen molt de suport. Si em barallo amb ells, tornem a ser amics ràpidament.anwar MabrOuk, 1r ESO

Considero que tinc pocs amics, només uns quants perquè, per mi, un amic és una persona que no neces-sàriament t’ha d’entendre, però

sí que ha d’intentar entendre’t. Un amic no posa condicions. Un amic hauria de confiar en tu i t’hauria de conèixer i això només es pot fer amb temps. Amb un amic també t’has de divertir i sentir-te a gust i no has d’es-perar només de la seva part, també has de donar de la teva.teODOra iOana POP, 1r ESO

Jo tinc molts amics, més al Facebook que en cap altra banda. Per mi, amic és una paraula que vol dir responsa-bilitat, respecte, companyia, aju-

dar-se mútuament, fer-se companyia en les bones i males situacions, etc. Tindre amics és molt bo per a la salut, l’estat emocional i l’estat físic: quan estàs plorant per un disgust, el teu amic sempre és allà i, quan necessi-tes fer deures, sempre et pot ajudar. Hi ha molts tipus d’amics: l’amic bo, el brètol, el qui diu males paraules, el qui sempre pega...branDOl Sierra, 1r ESO

Jo tinc com-panys que no necessàriament han de ser amics meus. També tinc amics, és clar. Molts? Uns quants? Pocs? No ho sé. A

vegades, hi ha persones que creuen ser amics teus, però no mereixen ser-ho. Hi ha molta gent que coneixes pel Messenger, t’hi fas amic, però després es cansen de tu i potser sí que et saluden, però sense posar-hi cap mena de sentiment, com si els haguessis fet alguna cosa. Jo penso que és difícil de trobar bons amics. Ara, quan els trobes, segur que no et deixaran mai.júlia cOlDwell, 1r ESO

De companys, en tinc molts, però d’amics en qui pugui confi-ar, tan sols un o dos. Per mi, un amic és una per-sona que, quan estàs trista, et

consola i quan li expliques una cosa que no vols que sàpiga ningú més, no l’escampa. Un veritable amic és una persona en la qual pots confiar i que saps que mai no et deixarà.elena Valera, 1r ESO

Jo tinc molts amics, però només en tinc un a qui expli-car els meus secrets. Per mi, tenir molts amics és molt emocio-nant, perquè no

hi ha ningú com els amics que et respecten, que t’expliquen les seves coses... Per conèixer-los millor, has de ser el seu amic durant molt de temps. Si et penses que tens un amic, li expliques els teus secrets i, després, els explica, no és el teu amic. Per mi, tenir amics és molt divertit.Sala kherba, 1r ESO

Crec que tenir amics vol dir tenir confiança. Un amic s’ha de cuidar i estimar. Un bon amic és aquell que t’aju-da en tot, no s’atreveix a fer-

te mal, no s’atreveix a mentir-te i t’es-tima. Un amic és aquell que, quan tu estàs amb ell, et fa sentir tu mateix i, quan caus, t’ajuda a aixecar-te i no t’ensorra més.ariaDna GaGO, 1r ESO

25

diàleg

reviscola · Juny 2011 |

Jo, d’amics, no en tinc ni per a una mà. De com-panys, moltís-sims: en podria omplir milions de mans. Per-què, per mi, els amics són aque-

lles persones en qui confiar, que t’ajuden, que quan els necessites els tens al costat i que t’estimen.GiSela Murtró, 2n ESO

Tinc pocs amics perquè, per mi, els amics són aquelles perso-nes que t’ajuden en el que sigui, et truquen a tu abans que a un altre, sempre

són al teu costat i t’expliquen tots els secrets. La gent amb qui estic cada dia, no la considero amiga, ni que hi rigui i parlem: són companys.juDit rOVira, 2n ESO

Cal distingir entre els bons amics, que són els qui sempre estan disposats a aju-dar-te, i els mals amics, que són els qui et diuen que són amics

teus, però que, en realitat, el que volen és aprofitar-se de tu. Després, encara hi ha una altra mena d’amics, que són aquells que tu coneixes, però amb els quals no sols anar, perquè ells van amb altra gent que tu no coneixes. A vegades, quan els teus amics no estan disponibles, vas amb aquesta altra mena d’amics, els “amics llunyans”.jOan M. Pérez, 2n ESO

No tinc ni molts ni pocs amics, tinc els normals. La resposta depèn de què vulgui dir tenir amics per tu. Per mi, els amics són els que t’ex-

pliquen les seves coses i t’ajuden en tot. També són persones que et saluden i, de tant en tant, t’ajuden, et parlen i t’escolten quan ho necessi-tes. Tenir amics que t’estimin és molt bonic. SihaM abbOuti, 2n ESO

Un amic és una persona que t’ajuda, que t’es-colta quan tens problemes, que està amb tu... Els amics de debò no són aquells que primer et

parlen i, l’endemà, es riuen de tu, sinó els que estan amb tu i t’ajuden en tot. Conclusió: d’amics de debò, n’hi ha ben pocs.M. Del Mar QuiróS, 2n ESO

A mi em sembla que tinc molts amics, sobretot al carrer... He guanyat molts amics gràcies a l’skateboard. Per mi, els amics són molt importants:

sempre anem junts, ens ho expli-quem tot, fem moltes coses junts... En general, tenir amics vol dir que tens persones al teu costat que, passi el que passi, estaran amb tu, sobretot si no són persones falses.criStian aleGre, 2n ESO

Tinc molts amics i moltes amigues i són tots molt amables amb mi i jo també amb ells. Tenir amics vol dir tenir com-panyia per poder passar-s’ho bé.

N’hi ha que et fan males passades i no es pot dir que siguin amics. Tenir amics és bo per passar-s’ho bé i jugar en equip.abDullah raza, 2n ESO

Per mi, és millor tenir bastants amics que no pas només dos o tres, perquè si vols sortir a jugar, per exem-ple, sempre n’hi ha algun dispo-

sat a jugar amb tu; si no has pogut anar a l’institut, un o altre et passarà els deures que cal fer. I si vols sortir de festa, com més siguem, més bé ens ho passarem. Això sí, quan et trobes al carrer o a l’institut amb els amics, els has de saludar!jOSeP ibarra, 2n ESO

Tinc bastants amics. Crec que tenir amics és estar amb gent que et comprèn i t’aprecia tal com ets normal-ment, no com ells volen que

siguis. Crec que una persona que no té amics no pot realitzar la seva personalitat. MiQuel ParíS, 2n ESO

26

diàleg

| reviscola · Juny 2011

Hi ha gent que diu la típica frase “Jo tinc molts amics”, però jo els amics de veri-tat els puc comp-tar amb els dits de la mà. Per mi, un amic és una

persona que sap estar al teu costat en els moments bons i en els moments no tan bons, una persona que sempre tindràs a prop quan la necessitis. Un amic et diu, fins i tot, les coses que no t’agrada sentir, si és pel teu bé. Un amic no és pas una persona que et fa la pilota o una persona amb qui rius i prou. Perquè aquesta persona segur que no vindrà a consolar-te quan ploris ni et donarà suport quan passis un mal moment. Un amic és una perso-na que saps que tens al costat i que sempre que pot t’ajuda.aina MeStre, 2n ESO

Jo crec que tenir amics és una cosa molt impor-tant, ja que els amics et poden ajudar quan tens problemes, quan ho necessites. Tenir amics no és

pas un joc... Els amics s’han de cuidar, si no vols que un dia deixin de ser-ho. Tenir molts amics o tenir-ne pocs no vol pas dir ser millor o pitjor, perquè pot ben bé ser que et sembli que tens molts amics, però que, a l’hora de la veritat, no siguin amics de debò; i pot ben bé ser —segur— que en tinguis pocs, però que t’estimin de veritat i que estiguin sempre disposats a fer qualsevol cosa per tu. Jo tinc amics

que m’estimen. I això em fa aixecar cada dia del llit. M’agrada veure’ls i m’hi sento a gust. Si tens amics, cui-da’ls i, si no en tens, no tinguis pressa. No pateixis que us acabareu trobant.laura Gil, 2n ESO

Els amics són persones en les quals pots con-fiar i que, en els mals moments, et poden ajudar. Hi ha diverses classes d’amics. Per exemple,

pots ser amic d’una persona que et cau bé, però amb la qual no parles gaire. També pots ser amic de gent amb la qual parles sempre. No cal tenir molts amics. El que sí que cal és que confiïs en els que tens. A vegades, parles molt amb una perso-na per Internet, però quan us trobeu pel carrer no us dieu res. Això és molt curiós. Sempre hi ha algun amic amb el qual t’avens més, sempre hi parles, sempre hi jugues... Se sol dir que és el teu millor amic. A parer meu, però, no hi ha un amic que sigui millor que un altre. GeníS ceballOS, 2n ESO

Jo tinc molts amics. Tinc uns quants amics en el poble on vivia abans, uns altres on visc ara i uns quants a l’insti-tut. Per mi, tenir amics vol dir aju-

dar-nos i compatir les coses.chriStian GOnzález, 2n ESO

Em sembla que tinc uns quants amics que mai no em farien cap mala passa-da. Alguns dels meus amics és com si fos-sin familiars.

Amb alguns dels amics d’abans m’hi he barallat per alguna raó, ens hem pegat, etc., però sempre hem acabat perdonant-nos.iVan MOnSalVe, 2n ESO

Jo crec que tinc molts amics a l’institut i al car-rer, perquè al meu barri hi ha una plaça i a la plaça n’he fet molts. Per mi, els amics són

aquelles persones que t’estimen i que, passi el que passi, sempre seran al teu costat. Amb els amics de l’ins-titut, el que més m’agrada és jugar-hi a l’hora del pati, encara que a classe també som amics, quan treballem. A la plaça del meu barri sempre juguem a futbol, a bàsquet, emprenyem els altres o bé escoltem música mentre ens expliquem coses.aitOr Martínez, 2n ESO

www.iesjaumehuguet.cat

27

opinió


L’HORARI DE L’OCI NOCTURN CONSIDERACIONSLa nit i l’oci

De l’“Adéu, pares, me’n vaig a la plaça del poble amb els amics!” al “Mama, me’n vaig

a Big Ben!” hi ha una diferència enor-me, però el qui deia la primera frase fa uns quants anys tenia la mateixa edat el que qui ara se’n va de disco-teques. Els temps canvien, i molt! Ara ja no és com abans. Abans, una persona adolescent havia de respec-tar normes estrictes —inhumanes per a alguns—, la qual cosa l’obligava a ser responsable, a preparar-se per a un futur que ja es veia pròxim, a no dependre de ningú. Això sí, no tots eren àngels caiguts del cel amb samarretes per fora dels pantalons (i algun atrevit amb dessuadora típica de la moda dels anys vuitanta als Estats Units), sinó que també hi havia algun rebel que començava a demostrar qui manaria en un futur no gaire llunyà.

La nit, que tan sols dura vuit hores per sort d’alguns (mala sort per a altres), és el moment del dia en el qual la llum del sol reflectida en la lluna transforma les persones. A uns els transforma en una mena d’éssers morts, els quals només tenen el somni i la il·lusió de tro-bar-se entre llençols i flassades per gaudir del moment de felicitat i del retrobament del descans. A altres,

sembla com si la lluna els transfor-més en una mena de vampirs que tenen l‘ànsia de sortir a la nit i de menjar-se el món. Siguis dels uns o dels altres, la nit és un temps que, si estàs despert, et permet de fer multitud de coses. Realment, però, què és el que fa moure tanta gent a la nit, quan ja estem cansats de tot el dia?

Aquests darrers anys sembla que les discoteques tenen l’exclusiva de la nit. Suposo que, des d’un punt de vista adolescent, és una cosa nova, innovadora i plena d’emocions for-tes. Però no és tan sols l’edifici de la discoteca allò que mou les masses. Alguns joves depenen de les subs-tàncies que es prenen per aguantar la nit desperts, com un gos depèn del seu amo quan surt al carrer. Són petites substàncies que fan que la gent se senti feliç, fora de joc i amb la capacitat mental per terra. L’objec-tiu de tot plegat és oblidar el petit infern que els espera cada setmana. Altres, asseguts en una cadira que ja té anys, contemplen, envoltats de taules de fusta i amb algun got a les mans, com els músics actuen en els bars o com una dona, amb un cos atractiu i sensual, atreu les mirades furtives dels homes, la sang dels quals sembla que els transporti amb

una velocitat mai vista fins als plaers més prohibits.

Hi ha moltes coses que es poden fer en una sola nit si el que un vol és sortir de casa i desconnectar de tot el que el preocupa, però sempre predomina una moda, la moda que fa que la gent es vegi obligada a fer alguna cosa en lloc d’una altra acti-vitat, de més o menys profit, però que li podria agradar. Per això la gent cada vegada prova coses dife-rents. Van sortint ofertes de llocs o d’espais on divertir-se més a un preu més econòmic. Almenys això és el que sento jo que diuen per la ràdio.

Diuen que els pares que no dei-xen anar els fills a les discoteques o de festa incontrolada ho fan per-què ells, quan eren joves, ja hi van anar i van viure un dia negre, un dia per oblidar. També diuen que alguns pares deixen fer als fills el que vul-guin perquè, de joves, els seus pares o tutors no els ho permetien. Pas-sats foscs, clars i de tots els colors: són els colors que condueixen el futur de l’oci nocturn, un oci del qual poca gent coneix totes les cares, per no dir ningú.

leoNard ruiz

1r BAT

Els horaris d’oci nocturn: la tornada

Els joves que surten de festa cada vegada tornen més tard a casa. Actualment, els joves

que tenen entre quinze anys i dinou acostumen a sortir entre les deu i les dotze de la nit, i solen tornar cap a

casa entre les quatre i les sis de la matinada. Parlem dels caps de set-mana, és clar. Per tant, s’estan fora una mitjana de sis hores i mitja.

L’horari d’oci nocturn pot ser valo-rat positivament o negativament,

segons el punt de vista amb què hom l’analitzi. Molta gent creu que aquest horari ha empitjorat la manera de divertir-se dels joves, però aquests n’estan satisfets i, de fet, són ells els qui ho han de dir. L’avantatge més

28

opinió

Preguntes i oci nocturn

L’oci nocturn què és? Per a quin tipus de gent és? Fins a quina hora dura l’oci nocturn?... Sor-

geixen tantes preguntes quan volem definir el que és una activitat lúdica nocturna!

Si parlem amb la gent gran, és a dir amb els nostres avis, ja els tenim fets: “Que quines hores són aques-tes de sortir, que massa dies, que nosaltres no sortíem tant i tan tard, que per què heu d’anar tan lluny, que no m’agrada la roba que portes, que quins cabells portes...” per acabar dient: “Abans de marxar, vine, que et donaré uns diners perquè puguis prendre alguna cosa.”

Si en parlem a casa amb els pares... Bé, ja ho sabem perquè cada dia o cada cap de setmana ho sen-tim: “Ja tens els deures fets?”, “I el treball de...?”, “Que penses sortir avui, també?”, “A quina hora? No gaire tard. Ara parlo amb la mare del... i quedem més tard”, “Que si et dono més diners? El teu pare i jo amb cinc-centes pessetes passàvem la setmana, entràvem a Chrysalis i posà-

vem gasolina”, “Encara no estàs del lavabo? Dema aniré a la perfumeria a buscar-te un pot de gomina de quilo”, “Vigileu on us poseu i amb qui, que avui en dia n’hi ha molts, de sonats”, “Que et quedes a dormir a casa del...? No cal, el pare ja et vindrà a buscar a les tres. On quedem?” I l’última: “Ja preguntaré a les altres mares i potser vindrem... no a vigilar-vos!”

Tants i tants comentaris que res-sonen a les nostres orelles cada vigí-lia de festa! Total, intentem, i quasi sempre aconseguim, fer el que volem o el que teníem pensat. Suposo que totes les anteriors generacions han tingut problemes similars als nostres a l’hora de sortir de nit, però els nos-tres són molt importants. Per què, us preguntareu. Doncs, perquè són els que ens toca viure a nosaltres.

De fet, l’oci nocturn, el fet de passar-s’ho bé de nit, és la cosa més simple del món. Envoltar-se de bons amics en un lloc on poder-nos expressar tal com som, sense pressi-ons i sense haver de mirar el rellotge és el més important d’una bona nit

d’esbarjo. Ens ho passem bé anant al cine, menjant una pizza per sopar, anant a un bar a veure un partit, fent el boig en alguna festa major, parlant de les nostres coses asseguts en una plaça, fent un botellón en un racó, ballant en una discoteca, fent una partideta a la play...

En definitiva, per moltes genera-cions que passin i per molts comen-taris que ens facin, aquest cap de setmana, anem de party!

pol MarTíNez

1r BAT


gran per a ells: que com més tard és més llibertat hi ha. A més a més, a la nit tan sols et trobes gent que també ha sortit de festa.

Hi ha qui es pensa que el fet que els joves beguin i consumeixin dro-gues va relacionat amb els horaris d’oci nocturn, però jo opino que, si la gent té ganes de fer una cosa, la continuarà fent igual o més encara que hi hagi normes que la prohibeixin i que, per tant, si la gent vol consumir certes substàncies, ho farà indepen-dentment de l’hora. Està clar que un del motius de sortir tan tard de festa és el del botellón. Però també és veritat que, quan una festa comença més aviat del normal, no s’omple fins al cap d’unes hores. Els assistents, indirectament, doncs, són els qui con-dicionen l’hora d’inici de les festes.

També hi ha certs problemes difí-cils de solucionar a causa dels horaris nocturns. Per exemple, el soroll que impliquen les festes, que fa que molta gent no pugui dormir. És un tema difícil de solucionar perquè, quan es fan tancar els locals més aviat, els únics que hi surten perdent són els amos dels locals.

Opino que el gran problema, però, és el de la tornada a casa, ja que com més tard és es fa més perillosa. Molts joves moren en accidents de trànsit perquè han pujat en cotxes el conductor dels quals havia begut. Són joves que no tenen gaires opci-ons per a tornar a casa i aquesta és la manera més fàcil i econòmica de fer-ho. Llogar un taxi pot sortir molt car. Crec que aquest problema té una solució, que seria que els caps de

setmana hi haguessin línies d’auto-busos que anessin a les discoteques i després recollissin la gent. Així, tant els qui no tenen cotxe com els menors d’edat podrien sortir sense patir per tornar a casa i, alhora, els pares estarien més tranquils.

En resum, penso que l’hora de tornar a casa la tria qui surt de festa, però que el problema principal és com tornar-hi a altes hores de la nit. Per això crec que, en lloc d’intentar avançar l’hora de sortida per poder tornar més aviat, que és quasi impos-sible, el que cal fer és facilitar que els joves puguin tornar a casa de forma segura.

laura doMiNgo

1r BaT

29

opinió


L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT DES DE BATXILLERAT I DES DE CICLES DE GRAU SUPERIORL’accés a la universitat des de cicles de grau superior

Per a tots els alumnes acostu-ma a ser un mal de cap haver de començar a pensar què

voldràs estudiar quan acabis l’ense-nyament obligatori. Jo també hi he passat, per aquí. Però tenia clar que havia de fer batxiller i que després ja veuria que era el que més m’atreia per continuar estudiant.

A casa meva sempre s’han valo-rat els estudis per damunt de tot. En el meu cas, després d’acabar la selectivitat, vaig tenir bastants dub-tes abans de decidir si cursava o no cursava la carrera que havia pensat fer. Tenia moltes portes obertes i havia de triar un camí que no tenia prou clar cap on portava.

Després d’informar-me vaig decidir cursar un CFGS a l’Institut d’Ensenyament Secundari Jaume Huguet. Aquest curs acabo i, fent un repàs mental, m’adono que la decisió que vaig prendre em satisfà, per dos motius: he après moltes coses sobre l’àmbit en què treballo i tinc una visió pràctica que, si hagués entrat directament a la universitat un cap acabat el batxiller, ara no tindria. De fet, no la tindria fins que acabés la carrera d’enginyeria.

Penso que és molt interessant que els alumnes que tinguin pensat anar a una enginyeria passin abans per un CFGS relacionat amb l’engi-nyeria. A la universitat també haurien d’obrir les portes a tots els alumnes que vinguin de cicles. Hem de consi-derar que una persona que ha cursat batxiller i que, a més a més, s’ha format especialment per a la carrera que seguirà després, acreditant-ho amb una titulació sòlida, hauria de poder entrar directament a la carrera i universitat sol·licitades.

Ara mateix crec que un alumne de primer d’enginyeria que ve direc-tament de batxillerat no es pot com-parar, quant a coneixements, amb un alumne que ve d’un cicle de grau superior. Molts professors d’univer-sitat amb els quals he parlat franca-ment i gent del sector estan d’acord amb mi a afirmar que és molt positiu passar per la formació professional. De cara a un futur laboral, un engi-nyer que surt de la universitat té uns coneixements teòrics molt sòlids, però una base pràctica més aviat flui-xa. Moltes empreses tenen molt en compte l’hora de contractar tècnics i això suposa punts a favor dels qui

han cursat cicles de grau superior.Per acabar m’agradaria resumir

què penso: les universitats haurien de tenir més presents els alumnes de CFGS. Jo no tindré problemes per a entrar a la universitat, ja que també tinc nota de selectivitat, però molts altres companys ben formats podrien arribar lluny en el sector i, en canvi, hi ha massa barreres a l’hora d’accedir a algunes enginyeries des dels cicles. Barreres que el departament d’Ense-nyament hauria de doblegar i facilitar, és a dir que hauria de fer costat als alumnes que provenen de CFGS, atorgant-los algun punt més.

alBerT saeNz

2n CFGS Tècnic Superior en Disseny en Fabricació Mecànica

L’acces a les universitats

La injustícia del nou accés a les universitats o Canvis en l’accés a les universitats, dos titulars

d’articles apareguts, l’estiu del 2010, en diaris catalans. En primer lloc, par-lem de canvis. Fins fa ben poc, entra-ven a les universitats un 65% dels alumnes que cursaven batxillerat i que passaven la prova de selectivitat.

D’altra banda, la xifra d’accés des dels cicles de grau superior era menor: tan sols un 35% d’aquests alumnes aconseguia entrar-hi, a la universitat. En segon lloc, parlem de l’actualitat. S’ha constatat, en aquest sentit, un gir en els percentatges: un 65% dels estudiants que entra a les universitats prové d’un cicle de grau superior; i

un 35% prové d’haver superat Batxi-llerat i d’haver superat la selectivitat. Què ha passat? Com és que ara els alumnes provinents de cicles de grau superior ocupen més places que no pas els que han cursat batxillerat i que han passat la selectivitat?

A parer meu i de molta altra gent es tracta d’una injustícia. Per què?

30

opinió


Fàcil. Malgrat que l’esforç és indis-pensable en qualsevol tipus d’estu-dis, considero que els qui cursem batxillerat ens hem de sotmetre a un esforç bastant superior al dels qui cursen un cicle de grau superi-or. M’explicaré. Un alumne que fa batxillerat ha de seguir i aprovar dos cursos acadèmics i, un cop aprovats, s’ha de presentar a les dures proves de selectivitat. En canvi, els alumnes de cicles de grau superior no han de passar per aquestes proves i, a més a més, ho tenen més fàcil a l’hora de sol·licitar plaça a la universitat.

Parlem de places. El nombre de places per a les diferents carreres cada cop es va reduint més i més.

Posem un exemple: volem entrar en una carrera on tan sols hi ha 2.100 places a tot Catalunya, de les quals tan sols 800 són públiques; la resta són places de centres privats. Gràcies al nou sistema d’accés, les 800 places públiques seran ocupa-des majoritàriament per alumnes de cicles de grau superior. Això vol dir que els de batxillerat hauran d’anar en centres privats o, simplement, s’hauran d’esperar un any sencer per a poder-hi entrar. Respecte al tema de centres públics o privats, no tots els estudiants de batxillerat tenen la sort de poder permetre’s d’anar a un centre privat i han d’optar per anar a una universitat pública. Doncs, per

culpa del nou sistema d’accés, la major part d’aquesta gent no podrà accedir-hi. Ho trobeu just?

En conclusió, necessitem soluci-ons. S’han de tornar a establir una sèrie de límits per a fer que l’accés a les universitats torni a equilibrar-se, perquè la situació actual en aquest tema no està ben plantejada. Cal una rectificació. Si això no es fa, els alumnes, a mesura que passi el temps, tendiran més a fer cicles for-matius, l’opció fàcil per a entrar a les universitats. No optaran, doncs, per fer batxillerat.

eleNa BerNaBeu

1r BAT

ELS COTXES ELÈCTRICSEl cotxe elèctric: pros i contres

Avui dia es parla molt de la contaminació que provoquen els cotxes. El problema és

que els cotxes es mouen gràcies a motors d’explosió de gasolina o gasoil. A causa de la combustió dels carburants, els vehicles emeten una gran quantitat de diòxid de carboni que, a poc a poc, es va acumulant a l’atmosfera i afecta el clima del pla-neta. Els gasos provoquen un efecte hivernacle, el qual fa que, lentament, la temperatura de la Terra augmenti, cosa que constitueix un problema bastant greu.

No s’ha de rumiar gaire per a arribar a la conclusió que s’hauria de buscar una manera de propulsar els nostres vehicles sense afectar el medi ambient. Bé, ja fa anys que es treballa en aquest projecte, però sembla que no ha sigut fins ara que s’han començat a trobar les primeres fórmules viables d’un motor d’aques-tes característiques.

Actualment, al mercat ja existeix

una alternativa, que consisteix en la combinació de dos tipus de motors: l’elèctric i el d’explosió. Mentre el motor d’explosió treballa, es carrega l’elèctric i, mentre es fa ús de l’elèc-tric, es pot omplir el dipòsit de l’altre per quan es descarregui la bateria. D’aquesta manera, amb la meitat de combustible es fa el doble de recorre-gut i també s’ha de tenir en compte que el motor d’explosió és de baix consum i, per tant, emet pocs gasos a l’atmosfera. També hi ha cotxes que tan sols tenen un motor elèctric. Aquests es carreguen directament als endolls de casa i mentre circulen no emeten cap gas nociu.

Trobo que començar a fer servir cotxes elèctrics seria molt positiu per al medi ambient, ja que deixarí-em d’emetre gasos contaminants i també solucionaríem el problema de la contaminació acústica, ja que els motors elèctrics són molt silenciosos. També deixaríem d’utilitzar la major part de petroli que fem servir, perquè

aquest s’usa per a fabricar el combus-tible dels motors actuals i evitaríem també la contaminació que es crea a causa de la fabricació d’aquestos combustibles.

D’altra banda, també penso que no se solucionaria del tot el proble-ma de la contaminació. Els cotxes que només tenen un motor elèctric es carreguen als endolls de casa; i l’electricitat que arriba a casa es genera fonamentalment a les centrals tèrmiques i aquestes contaminen. Si tothom hagués de connectar el seu cotxe a l’endoll de casa, la demanda d’electricitat augmentaria “estratos-fèricament”, el treball a les centrals tèrmiques també i, en conseqüència,

31

opinió

El planeta i els avenços tècnics

Aquests darrers anys hem anat prenent consciència que el planeta té una colla de proble-

mes: els gasos contaminants i l’efec-te hivernacle, l’escalfament global, el desglaç dels pols, la pujada del nivell del mar, la pluja àcida, els vessa-ments de fluids perillosos i tòxics, la contaminació terrestre, entre altres.

El planeta està malalt. Quina és la causa d’aquesta greu malaltia? Podríem dir que nosaltres mateixos som els virus d’aquesta malaltia que el planeta pateix. Ens podem excusar dient que no ho sabíem. Es podria dir que no tothom té aquest virus, que uns hi han contribuït més i uns altres no tant. Però el cert és que fa temps que ho sabem i, en general, no fem res per eradicar aquesta malaltia. Per exemple, un dels problemes més greus és l’ús de matèries fòssils, les quals, malgrat ser matèries natu-rals —com ho són el petroli, el gas natural o l’urani— les tractem i les fem servir. Precisament dels resi-dus resultants d’aquestes matèries sorgeixen els mals, perquè n’abu-sem i en fem un mal ús. Ja fa més de dues dècades que organitzacions com Green Peace, any rere any, fan grans esforços per a conscienciejar la població respecte de la destrucció del planeta. Actualment molts països desenvolupats també fan un esforç per a reduir el mal que causen tots

aquests residus i impedir que conti-nuï creixent el volum total dels seus contaminants.

Un dels temes principals encara pendents és el començar d’alguna manera a reduir aquests efectes que malmeten el planeta. La realitat és que l’ús majoritari de combustibles fòssils serveix per a extreure energia de diversos tipus: tèrmica, elèctrica, combustió, explosió..., una energia que s’obté igualment de maneres diverses. I aquí comença el problema. Existint com existeixen solucions com les energies renovables, energies no contaminants o amb un grau de con-taminació menor, sobretot de CO2, hi ha grans obstacles, invencibles, que no han permès ni els desenvolupa-ments ni l’avanç tecnològic amb què resoldre aquest problema. Quin són aquests obstacles? Hi ha algú darrere de tot això?

A poc a poc han anat sorgint mesures, innovacions, novetats... Però amb el que es coneix avui dia, de veritat no podem deixar de ser tan dependents? Se sap que, malgrat la seva toxicitat en els residus que produeix, l’energia nuclear de fusió és una de les energies més netes. Les energies renovables ben utilitzades produeixen una gran part de l’energia total que usem. I amb el temps que fa que s’investiga la fusió en l’energia nuclear, amb recursos econòmics, no

hauríem de poder fer alguna cosa més? Per exemple, el cotxe elèctric, una fita que actualment comença a ser protagonista d’un canvi important fins i tot a casa nostra, ja fa més de cinquanta anys que ha estat proposat com a alternativa al cotxe convencio-nal. Amb cinquanta anys, en l’aviació, hem aconseguit arribar a portar més de mil persones en un avió, cente-nars de quilos i arribar a fer quasi 15 mil quilòmetres sense repostar. Hem construït un accelerador de partícules de 24 quilòmetres de diàmetre. S’ha arribat a Mart amb un robot. I no hem aconseguit construir un cotxe elèctric amb l’autonomia i les prestacions d’un cotxe amb combustible fòssil? De fet, ens trobem davant d’un pro-blema socio-econòmic que tothom coneix, però que ningú no resol. Què s’ha de fer? Hem de continuar mirant cap a una altra banda i esperar que s’introdueixi el cotxe elèctric quan el sistema capitalista ho decideixi? Hau-rem de oposar-nos al món i intentar canviar el que molts no han aconse-guit? Com es fa això? Qui té la res-posta? Dit d’una altra manera: qui ho pot fer, això? El cotxe elèctric potser podria ser l’impuls per al canvi?

JauMe oller

2n CFGS Tècnic Superior en Disseny en Fabricació Mecànica


igualment creixeria la contaminació que produeixen.

També s’hauria de tenir en comp-te l’autonomia i el manteniment dels motors elèctrics. Crec que per a treure’n la mateixa potència que amb un motor de gasolina, s’ha de fer servir bastanta electricitat i, si es fa servir massa electricitat de cop, la bateria es descarrega ràpidament. Per a recarregar completament la bateria d’un cotxe amb un únic motor

elèctric, es necessiten gairebé setze hores. A més a més, també s’ha de tenir en compte que, quan el motor elèctric supera els vuit o nou anys de vida, s’ha de reemplaçar per un de nou i el preu d’un motor elèctric ronda els 10.000 €. (Per a aquestes últimes dades he consultat la fitxa tècnica d’un model d’una marca de cotxes elèctrics molt reconeguda anomenada Tesla.)

A parermeu la millor alternativa

que, de moment, podríem fer servir, és la de la combinació dels dos tipus de motors. Si bé és cert que no s’eli-mina l’emissió de gasos, sí que es redueix en un 50%. A més a més, no necessitem gastar energia per a recarregar el motor elèctric, ja que ho va fent tot sol.

ruBéN JiMéNez

Cppa

32

opinió

Sóc del parer que estimar és sentir-te lliure, oblidar-te de les pors amb la persona que tens

al costat, viure-hi en igualtat, és a dir sense que cap dels dos sigui més que l’altre. D’aquesta manera és fàcil detectar quan algú és un maltracta-dor potencial. Ho és, pere exemple, quan t’espia i t’està a sobre, quan et diu el que has de fer i amb qui, quan et diu el que t’has de posar a l’hora de vestir-te, Quan t’aparta de les teves amistats, quan t’aparta de

la teva familia, quan t’adones que aquell amor, que abans consistia en paraules dolces i en gestos ama-bles, ara s’està convertint en ordres i amenaces que t’oprimeixen i que t’allunyen de la vida que portaves al principi.

La violència de gènere existeix: Tots ho hem de saber. Si conside-rem que afecta diàriament milions de dones de qualsevol raça, edat o classe social, crec que és important fer-los saber que no estan soles, que

tenen molta gent que les pot ajudar, que poden canviar de vida.

Considero que hem de tenir amors reals, lliures, sense cadenes, sense horaris establerts. M’oposo a haver d’arribar a l’extrem de fer servir les mans per a comunicar-me. Per tant, el que reclamo és un AMOR EN IGUALTAT.

MoNTse güell Cppa

Ja no saps què pensar. Pel tele-notícies anuncien constantment l’elevat nombre de dones víc-

times de la violència de gènere. Programes i documentals relacionats amb el tema ens ofereixen imatges i informació actual i detallada sobre escenes de maltractaments. Crec que estem arribant a un límit que no ens podem permetre de sobrepassar i pel qual és inevitable preocupar-se. Ens hem convertit en una societat violenta? Acomplexada, potser? Qui en té la culpa, de tot això?

En primer lloc, m’atreviria a dir que ens trobem en una societat en la qual, malauradament, existeixen concepcions negatives i totalment errònies sobre la dona. De fet, es té entès que una dona és més feble que un home i que no té capacitat per a defensar-se de comentaris dis-criminatoris. Així, l’home es permet el luxe d’abusar de la dona, fins que arriba un punt en què la dona no pot més. La dona protesta, es rebel·la, s’adona que no pot continuar així i el

maltractador, irat i insatisfet, hi torna. En conclusió, una de les causes de la violència de gènere podria ser l’abús per part de l’home.

En segon lloc, m’agradaria insistir en un aspecte clau que origina la violència de gènere. Voldria parlar del complex d’inferioritat —o de superi-oritat— dels maltractadors. No hi ha cap mena dubte que molts homes s’adonen de les múltiples qualitats úniques i pròpies d’una dona deter-minada, qualitats que ells no posse-eixen. Per tant, amb l’objectiu de sen-tir-se superiors i d’intentar demostrar que són ells els qui dominen la situació en una discussió, recorren a la violència. D’aquesta manera, mal-tractant la dona, tan físicament com psicològicament. El maltractador se sent important i, sobretot, superior.

En tercer lloc, no podem parlar de violència de gènere sense pensar en qui podria ser l’agressor i en quins ambients es podria moure. General-ment, segons la meva opinió, la vio-lència de gènere presenta una estreta

relació amb la violència domèstica, ja que és llavors quan existeix un coneixement més profund sobre les capacitats, els límits i les diferències entre un home i una dona. Per tant, el maltractador sap quan i de quina manera atacar la dona eficaçment. No obstant això, podem trobar violència de gènere fora de la parella, és a dir, al carrer, en un institut, en un super-mercat, per part d’ un conegut o un desconegut. Tot plegat vol dir que les diferències entre un home i una dona poden causar la violència de gènere, en qualsevol situació social.

En conclusió, crec que la violència de gènere, en més o menys intensi-tat, és present en les nostres vides actuals i, probablement, continuarà sent-hi mentre permetem l’existèn-cia de certs tipus de consideracions discriminatòries. Per desgràcia, si això no canvia, haurem de continuar parlant de violència de gènere.

alBa solé

1r BAT


LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE: ÉS POSSIBLE DETECTAR ELS MALTRACTADORS POTENCIALS?Davant la violència de gènere

La violència de gènere i l’amor

33

opinió

Violència i jerarquia sexual

La violència de gènere té a veure, com ho ha definit algú, amb “la violència que s’exerceix cap a

les dones pel fet de ser-ho” i inclou tant maltractaments dins la parella com agressions físiques o sexuals d’estranys, infanticides femenins, etc.

Crec que la violència contra les dones és un fet estructural de les societats patriarcals, ja que arren-ca de la desigualtat entre homes i dones i de la voluntat, per part de

l’home, de mantenir la situació d’in-ferioritat de la dona respecte a l’ho-me. La idea de jerarquia sexual, de la superioritat masculina sobre la dona, fa que les dones siguin considerades éssers inferiors que poden ser utilit-zats, menyspreats i maltractats. Ara bé, a parer meu, la violència contra les dones no és un comportament natural, sinó que és una actitud apre-sa durant la socialització.

És possible detector els maltrac-tadors? Sincerament crec que avui

dia és possible, però per a evitar aquestes preguntes i prevenir aquest tipus de violència, hem de promou-re una educació en la igualtat. La violència és una conducta apresa i modificable. La socialització de nens i nenes contra aquest fet i la reedu-cació dels adults en la igualtat són camins que poden ajudar a evitar caure en aquesta dinàmica.

CrisTiaN porTero

Cppa


A cops associem el maltracta-ment amb societats poc cul-tes o amb temps antics, quan

l’home tenia potestat sobre la dona i en feia el que volia. Els temps han canviat, però, desgraciadament, la violència de gènere és un fet que molta gent continua patint sense que ningú no se n’adoni.

En contra del que moltes per-sones pensen, no són tan sols els homes els qui practiquen el maltrac-tament de la seva parella. També hi ha dones que recorren a un altre tipus de violència, la violència psi-cològica. Tots dos tipus de violència serveixen per a ferir i menysprear l’altra persona sense que es pugui defensar.

Per a evitar el pitjor, s’haurien de frenar els mals comportaments i els vicis des del primer moment que apareixen, però ja s’ha comprovat que qui els pateix és qui menys se n’adona, del que li està passant.

Anys de patiment i de desgrà-cia poden repercutir en un marit gelós, en una esposa controladora, en petits gestos que ens indiquen que alguna cosa no va com hauria

d’anar. Tot això ens hauria de posar en estat d’alerta. Un cop es deixa de recórrer a la paraula i s’aixeca la mà, està tot perdut.

Normalment, els maltractadors solen ser persones obsessives i con-troladores que amaguen el que debò pensen i que creuen que la seva parella és una propietat i en poden fer el que vulguin. Li controlen exces-sivament la vida, les trucades, les sortides, les companyies... es fan amos de la seva existència i ho justi-fiquen dient que tot el que fan és per al seu bé.

Tot pot començar amb bromes de mal gust o amb faltes de respecte que es poden atribuir a un mal dia. El maltractador intentarà humiliar la víctima públicament perquè no tin-gui sentit crític i perquè no es pugui defensar quan els atacs siguin més forts. Si no s’atura i no es talla d’ar-rel, el maltractador va agafant força i la víctima cada vegada en té menys. Els maltractadors sempre justifiquen el maltractament excusant-se que ha estat un error esporàdic o un impuls. El maltractament psicològic es basa en matar l’autoestima de l’altra per-

sona per poder controlar-la.En alguns casos, els actes vio-

lents o cruels no tenen lloc fins que la parella s’ha casat o ha tingut fills, ja que el maltractador aleshores pensa que l’altra persona ja és com una propietat seva i en pot fer el que li plagui. Si es veuen comportaments estranys, cal observar-los i fer el que calgui abans de quedar tancat en un cercle viciós, en el qual la víctima mor lentament i el maltractador es fa més fort.

Moltes vegades es poden donar casos de malalties mentals en què els pacients, amb la medicació adi-ent, poden fer una vida normal. D’al-tres vegades, l’única solució per no acabar destrossat físicament i psi-cològica és la denúncia encara que, temps enrere, qui ha exercit violència fos una persona normal, ja que el maltractador no és com ens el podí-em imaginar. Pot ser qualsevol perso-na, però no ens adonem de com és realment fins que ja és massa tard.

JoNaTaN Maffei

1r CFGM Tècnic en Mecanització

És possible detectar els maltractadors potencials?

34

opinió


T’INTERESSA LA POLíTICA?

La meva resposta a aquesta pregunta és sí; i per obligació. M’interessa la política perquè

és l’únic mitjà que ens permet exe-cutar aquelles idees que compartim i prendre decisions col·lectivament. La política és una eina imprescindi-ble per a garantir béns en una comu-nitat —fins i tot en cas d’absència d’entitats—, si és que realment som éssers socials.

Si en una societat democràti-ca representativa no exerceixes el dret a votar, les teves idees no són contemplades. És així de senzill. El meu paper en aquesta societat —i el de tots—, des del punt de vista burocràtic positivista, és el d’ésser etiquetes insignificants, a no ser que hi intervinguem segons les lleis infal·libles emergents de la Constitució. Per tant, l’única manera que tenim per a expressar-nos com a ciutadans que participem en un Estat amb democràcia representa-tiva és exercint el dret a votar. Si no, per a alguns, som equivalents i, per tant, lògicament iguals a éssers inexistents.

El problema arriba el dia de les eleccions. A qui has de votar? Els mitjans de comunicació ens pro-porcionen mescles irreversibles d’informació objectiva i subjectiva mitjançant estratagemes lingüístics, aprofitant les febleses del llenguat-ge connatiu i matisant-lo intenci-onadament. Si la informació que rebem és distorsionada, difícilment ens podrem desenvolupar correcta-ment com a persones crítiques. A partir de llavors, si volem aconseguir nivells superiors de fiabilitat, hem de recórrer al contrast d’informació

a partir de fonts diferents. Aleshores hem de sintetitzar-la, de manera que ens sembli com més equilibrada millor, encara que les tesis topin frontalment. Això vol dir que, si tenim blanc i negre, la millor opció és gris? Si en una manifestació hi han participat 10.000 persones, segons un diari, i n’hi ha participat 100.000, segons un altre, n’hi ha participat 55.000? Continuem sense poder treure aigua clara de quina és la millor opció.

Quins criteris has de seguir a l’hora de votar? La teva experièn-cia personal en la vida política, de manera que escullis aquell partit que satisfaci com més eficientment millor els teus interessos personals o bé has de tenir en compte altres valors?

Es podria donar perfectament el cas que cap partit dels que es pre-sentessin a les eleccions no satisfés ni les teves necessitats ni de les entorn i que discrepessis ideològi-cament amb tots i cadascun d’ells. Afortunadament, però, som lliures de crear el nostre propi partit polític, si és que realment no ens en satisfà cap. Però, és clar, la democràcia és representativa. I, si no aconseguei-xes formar un grup de persones prou nombrós que comparteixi la mateixa ideologia que tu i un grup de ciutadans prou nombrós que et voti, les teves idees continuaran essent inexistents. És clar que, si no exis-teix un ordre intern en el partit i un fil conductor ideològic que l’unifiqui, les discrepàncies ideològiques inter-nes augmenten exponencialment fins al punt que les escissions són inevitables. Escissions que formaran

partits que cada vegada comptaran amb menys membres fins al punt que seran partits d’individus sense representació parlamentària.

Una decisió o altra has de pren-dre, però, el dia de les eleccions, després d’haver arribat a la majoria d’edat: o et converteixes en un idiota o et converteixes en un idio-ta. En el primer dels casos —o en el segon—, en terminologia antiga, una situació anàloga a la dels antics ciutadans grecs, els quals, dotats del dret a votar en una democràcia directa, el malbarataven i no l’uti-litzaven, aquest dret, mentre que, en l’altre cas, en una terminologia una mica més pejorativa, alguns filòsofs, sempre superiors a la sobi-rania popular, es plantegen allò de la cicuta o els esbarzers.

guiM oliVer 2n BAT

T’interessa la política?

35

opinió


Cada any més catalans ens pre-guntem què coi fan els polí-tics espanyols per nosaltres.

La resposta és ben senzilla: no fan absolutament res. Catalunya, a l’edat mitjana, havia estat la potència més important del Mediterrani. Teníem colònies a Itàlia, a Grècia… fins que, en un moment donat, durant la guer-ra de Successió al tron de Castella, els catalans vam perdre la guerra i Felip V ens ho va arrabassar tot. Des d’aquell moment, Catalunya viu sot-mesa a Espanya.

Actualment encara és així. Catalu-nya és una de les comunitats autòno-mes espanyoles més importants pel que fa a ingressos econòmics d’Es-panya i és on paguem més impostos, peatges, etc. en comparació amb la resta de l’Estat espanyol. Ara, en temps de crisi, Espanya és el país que segurament està pitjor preparat per a la crisi. El nostre estimat presi-dent Zapatero anava dient “No, aquí en España no hay crisis.” i, al final, ha resultat ser un dels països més afectat per la crisi. Si no fan res, aca-barà essent ajudat, igual que Grècia i Irlanda, per la Unió Europea.

Aquest exemple és un exemple clar de la incompetència dels polítics espanyols. Però encara cal tenir en compte més coses. Catalunya fa un

nou estatut. Perfecte. Així aconse-guirem més autonomia, més drets… Però el PP acaba portant l’estatut al Tribunal constitucional, al·legant que no concorda amb la Constitució. I què diu al respecte el Tribunal Consti-tucional? Doncs que el PP té la raó i, a més a més, el retallen; i l’apartat on diu que la llengua oficial a Catalunya és el català el consideren incostitu-cional. I diuen que la llengua oficial ha de ser el castellà! Però què s’han pensat? Que jo, sentint-me bon cata-là, he de dirigir-me a les institucions catalanes amb la llengua invasora del país que tenim al costat? Em faria pena i vergonya que passés això!

Després els polítics, començant pel tripartit (barallant-se entre ells tot el dia amb el Montilla com el gosset de Zapatero), continuant pel PP (que tant de bo no governi mai, perquè si arriba a governar el PP, a Catalunya estarem llestos…) i acabant pels de Ciutadans (una colla d’exhibicionistes i de fatxes que no haurien d’estar al Parlament de Catalunya) què fan? Els únics partits polítics que veig amb bons ulls a Catalunya són CiU i Solidaritat Catalana. CiU és un partit seriós, que imposa un respecte per Catalunya, encara que no sigui un partit d’esquerres. Es veu que l’Artur Mas va a favor dels interessos dels

catalans. Solidaritat, per mi, és el millor partit que podria governar a Catalunya. Vaig anar a un míting del Laporta aquí, a Valls, i les seves idees em van entusiasmar. Si fóssim inde-pendents, els impostos que paguem a Espanya —els diners dels quals gairebé tots es queden allà i pocs tornen a Catalunya— ni els pagaríem, i aquests diners perduts servirien per a millorar la nostra economía. Si fóssim independents, podríem dirigir la política econòmica del nostre per sortir de la crisi i no deixaríem que els ineptes de la Moncloa ho fessin per nosaltres. Podríem…vaja, podrí-em millorar Catalunya. Seríem una de les potències principals d’Europa, mentre que ara mateix formem part d’una Espanta, que vés a saber si acabarà sent un dels pitjors països de la Unió europea.

Per tant, l’única solució que veig viable per acabar amb la crisi a Cata-lunya i amb les polítiques inútils d’Es-panya és que Solidaritat Catalana aconsegueixi majoria al Parlament i proclami la independència de Catalu-nya, i que es formi així un dels països amb millor futur a la Unió Europea.

aNdreu salVaNy 2n BAT

Només hi ha una solució

eduard VerNeT - 1r ESO

No hi ha color


aiNa iglesias

1r ESO


QUAN VAM SER A ESCÒCIA...

SErGI CALAVErA

La meva opinió personal sobre el viatge que vam fer els alumnes de tercer i de quart d’ESO a finals del curs 2009-2010 és molt positiva, ja que tot va ser perfecte. Tots els nois i noies vàrem aprendre tant l’idioma com els costums del país, vam fer tot tipus de visites, molt interes-sants, i moltes activitats en grup. En definitiva, crec que va ser un viatge molt ben organitzat.

DAVID PUIG

Vull començar dient que el viatge a Escòcia que vam fer els alumnes de tercer i quart d’ESO a finals del curs passat ha estat una de les experi-ències més divertides i gratificants de la meva vida. El dia que em van comunicar que, finalment, podríem fer el viatge a Escòcia, l’alegria es va apoderar de mi. Sabia que era una oportunitat única per a aprendre anglès i conviure amb un grup de persones fantàstiques. La veritat és que no em va decebre gens. Es tracta d’una experiència que reco-mano, de les que s’han d’aprofitar.

MArIA GILAINA VALVErDENUrIA PUJOLrAQUEL NIN

Quan vam ser a Escòcia, entre tots vam fer una petita obra de teatre. Hi sortien personatges molt variats, des de dinosaures fins a una classe d’alumnes. Al comen-çament vam fer tres grups: musi-cal instrumental, dansa i teatre. Cada grup treballava amb diferents professors d’allà: la directora, la Cathy, ens va ensenyar divertits balls gal·lesos i escocesos; l’Allan ens aconsellava sobre la manera de pronunciar, i la Babs era l’encar-regada de la música que va acom-panyar la representació. El vestuari era molt elaborat: ens vam passar dies fent les màscares i les disfres-ses. Vam utilitzar plàstics i diaris vells per a fer-les. De maquillatge, quasi que no en vam fer servir. Ningú tenia un paper minoritari ni majoritari, érem com una família.

L’obra representava una classe que feia una excursió a un llac. Dues parelles d’enamorats topen amb uns dinosaures. Llavors, la classe i els dinosaures es barallen.

Al final, els nois i les noies decidei-xen que no diran res a ningú sobre el fet que han vist els dinosaures. Després, una de les parelles, que havia acordat estar sempre unida i casar-se en aquest llac, celebra, de gran, el seu casament allí. I així tot acaba bé. Quan la vam represen-tar, totes les famílies d’acollida ens van venir a veure. Ens vam divertir molt i vam aprendre molt d’anglès. Va ser una experiència que no obli-darem mai.

MArC MIQUEL

Quinze dies espectaculars plens de riure, alegries, autocars, avions, jocs, cançons, animals, robes, cami-nades, excursions, persones noves, esport, música, menjar, beure, pro-fessores i molt de teatre, però, sobretot, d’ANGLÈS. Tot això en uns quinze dies molt intensos, plens d’aprenentatge i diversió i que cap dels qui vam anar a Escòcia no podrà oblidar mai.

El Departament de Llengües Estrangeres de l’Ins-titut va aconseguir una de les borses d’estudis per a estades de grups escolars a l’estranger que

el Departament d’Educació de la Generalitat de Cata-lunya convoca cada any en el marc de l’Aprenentatge Actiu d’Idiomes. Aquesta activitat vol donar suport a les iniciatives de mobilitat, intercanvi i estudi a l’estranger dels grups d’alumnes d’educació secundària que durant el curs escolar realitzen projectes innovadors. El premi obtingut va consistir en un estada al nord d’Escòcia per als trenta-sis alumnes que hi havien participat. La dugueren a terme entre els dies 12 i 26 de juny del curs 2009-2010 i hi realitzaren un programa interessant que incloïa les activitats habituals de qualsevol viatge d’estu-dis a l’estranger: assistència a classes d’anglès, diverses excursions i visites culturals, i també una sèrie d’activi-

tats específiques relacionades amb l’estudi dels dino-saures a Escòcia, que era el tema central del projecte. El projecte presentat anava dirigit als alumnes de tercer i quart d’ESO i consistia en l’elaboració d’una pàgina web en què s’estudiava el món dels dinosaures a Catalunya i a Escòcia. Els alumnes van estudiar mitjançant les noves tecnologies diversos aspectes dels dinosaures, utilitzant sempre l’anglès com a llengua de treball i d’investigació. Dins de la pàgina web creada també hi ha un apartat en què es poden veure quatre documentals, a través dels quals els alumnes expliquen les restes de dinosaures que s’han trobat en algunes poblacions catalanes (Coll de Nargó i Isona). El projecte presentat i guardonat es pot veure en la següent pàgina web:

http://www.iesjaumehuguet.org/dinowalk

des de casa

38

Èric Martínez i Jaume Oller, alumnes de segon curs del Cicle Formatiu de Grau Superior de Desen-volupament de Projectes Mecànics, van guanyar

l’accèssit del Primer Premi Nacional de Formació Pro-fessional Don Bosco, d’Innovació Tecnològica de l’àrea d’Electricitat, Electrònica, Mecànica i Visió artificial.

Els dos joves estudiants del nostre institut reberen, amb aquest Premi Nacional de Formació Professional, el reconeixement al seu caràcter innovador i emprene-dor. Durant la seva estada a Saragossa, entre els dies 7 i 10 de març, varen poder intercanviar experiències amb altres joves, provinents d’arreu d’Espanya, d’Itàlia i d’Eslovènia, que també havien estat preseleccionats per a participar en el certamen que comptà amb una setantena de projectes.

Després d’assajar en diverses ocasions l’acurada presentació que requeria el nivell del tribunal qualificador del certamen format per professors de la Universitat de

Saragossa i per directius de les empreses patrocinado-res, arribà l’hora de la veritat quan, al voltant de les dues del migdia del dimarts 8 de març, calgué exposar les singularitats del projecte. Tal com es veu a la fotografia, es tractava d’un escànner 3D per a modulació de pròte-sis i consistia en la construcció d’un escànner 3D que digitalitza la imatge d’una extremitat del pacient i permet procedir, posteriorment, a la fabricació personalitzada de la pròtesi mitjançant les eines CAD CAM existents al mercat. Facilita, doncs, els processos de rehabilitació i ajuda a superar possibles discapacitats de diferent origen. El projecte, endegat des del Departament de Fabricació Mecànica del nostre centre, comptà amb l’as-sessorament extern d’un traumatòleg d’un reconegut centre sanitari del nostre país.

Una vegada finalitzades totes les presentacions dels projectes, el tribunal valorà, en la deliberació, el caràcter innovador i l’aplicabilitat del projecte, juntament amb la qualitat i el bon funcionament del prototip presentat i li concedí l’accèssit del Primer Premi Nacional en la seva categoria, dotat amb 1.200 €.

L’endemà, tots els joves innovadors que s’havien pre-sentat al certamen varen poder atendre les consultes de les persones interessades en els seus treballs i també les dels mitjans de comunicació. Tot i la qualitat dels pro-jectes, cal remarcar la curiositat que va despertar entre els assistents el treball presentat pels dos alumnes del nostre institut, que van haver d’atendre nombroses con-sultes formulades pels visitants.

El punt i final va arribar el dimecres dia 9 amb la ceri-mònia de cloenda de la XXIV edició del Certamen sota la presidència del Secretari d’Estat d’Investigació, Felipe Pétriz, i de la Consellera d’Educació del Govern d’Aragó, Maria Victoria Broto. Va ser llavors quan els alumnes de l’Institut, Eric Martínez i Jaume Oller, juntament amb el coordinador del projecte, Josep M. Soler, recolliren el Premi.

Fou, sens dubte, una vivència inoblidable que, junta-ment amb la satisfacció per la feina ben feta, reconeix l’esforç i la dedicació —moltes vegades extraescolar— d’aquests alumnes, alhora que anima a la participació en futures edicions d’aquest Premi o en altres certàmens per tal de seguir potenciant l’esperit científic, tecnològic i innovador del nostre alumnat.

josep M. soler

des de casa


CERTAMEN NACIONAL DON BOSCO D’INNOVACIÓ TECNOLÒGICA. L’INSTITUT GUANYA L’ACCÈSSIT

“Entre tots els treballs, el nostre fou dels que van atreure més l’atenció, tant dels membres del jurat com dels visitants a la mostra. Encara no hem decidit si el patentarem.”Eric Martínez i Jaume Oller

39

des de casa


OLIMPíADES DE FORMACIÓ PROFESSIONAL SPAINSKILLS

Remuntem-nos a l’any 1946: mancava mà d’obra qualificada al territori espanyol. José Antonio Elola Olaso, director general de l’Organización Juvenil

Espanyola, va veure que calia convèncer els joves, els seus pares, els professors i els futurs emprenedors que el futur depenia d’un sistema eficaç de formació profes-sional. Pensà, conjuntament amb alguns responsables de centres de formació professional, que la solució més adequada seria promoure una competició. Així es des-pertaria l’esperit dels joves que competirien, els adults valorarien els resultats i els visitants podrien veure una gran varietat d’oficis durant les competicions. Aquesta idea va resultar ser un gran encert. L’any 1947 es va orga-nitzar el primer Concurso Nacional amb la participació de 4.000 competidors d’una dotzena d’oficis mecànics. Els seus impulsors, però, pretenien quelcom més: comparar les habilitats i capacitats de persones de diferents països en el camp de la formació professional.. Primerament, es van establir contactes amb Portugal, a causa de la similitud històrica i cultural. Així, l’any 1950 es va celebrar el primer Concurso Ibérico de Formación Profesional. Un gran nombre d’observadors de diversos països van ser invitats a la competició ibèrica i van ser seduïts com-pletament per la idea. De resultes d’aquest fet, l’any 1953, invitats per Espanya, joves estudiants de formació professional d’Alemanya, Gran Bretanya, França, Suïssa i Marroc van participar en el concurs per primera vegada. A partir d’aleshores els concursos es van internacionalit-zar: l’any 1958 es va celebrar a Brussel·les; un any més tard, a Modena, a Itàlia, i l’any 1970 l’organització va fer el salt al Japó, on va néixer l’embrió de l’actual WorldS-kills, el Campionat Mundial de Formació Professional actual, que se celebra amb periodicitat bianual. Val a dir que l’Escola del Treball de Valls no va romandre al marge d’aquestes competicions i ja des dels seus inicis hi van participar alumnes del centre vallenc en les especialitats de Fabricació Mecànica. En diverses ocasions varen ser mereixedors de reconeixement, tal com ho han estat en la 33a edició de les Olimpíades de Formació Professional, enguany, Joan Amill i Albert Sáenz.

Joan Amill i Albert Sáenz obtenen dues medalles de bronze

L’equip català Catskills va participar, del 4 al 8 d’abril, a la 33a edició de les Olimpíades de Formació Professi-onal Spainskills que se celebrà a Madrid. Els alumnes de l’Institut Jaume Huguet van fer-hi un paper excel·lent i van aconseguit les dues úniques medalles dels cicles industrials que l’equip català s’emportà cap a casa. Joan Amill, aconseguí la medalla de bronze en l’especialitat de Torn de Control Numèric i Albert Sáenz, la medalla de bronze en l’especialitat d’Enginyeria del Disseny Mecà-nic. Ambdós alumnes cursen el CFGS de Disseny en Fabricació Mecànica.

La competició, amb més de 260 participants, va ser molt ajustada, ja que hi competeixen els millors alumnes de cada comunitat autònoma en diferents especialitats. L’equip català que va participat en aquesta edició s’endu-gué un total de deu medalles. El Departament de Fabrica-ció Mecànica del nostre institut comptà, per a la formació dels participants, amb la col·laboració de les empreses MECO, SL i SEMAG, SL. Podeu trobar tota la informació, el medaller, les fotos i els vídeos a http://www.todofp.es/todofp/formacion/spainskills.html. El director del centre, Jordi Tuset, es desplaçà a Madrid el mateix dissabte dia 9, per a felicitar personalment els dos guanyadors i els professors acompanyants.

josep M. soler

Una mica d’història

“Una bona experiència de molt nivell: els alumnes del País Basc i de l’Aragó s’havien preparat molt. Vaig poder compartir amb ells aquesta experiència.”

Joan Amill

“Una prova d’alt nivell i alta competitivitat que em va servir d’experiència personal per a afrontar nous

reptes professionals.”Albert Sáenz


des de casa

LA CREACIÓ D’UN MUSICAL

El meu treball de recerca tracta de la creació d’un musical: des de la guspira d’inspiració que va sor-tir del meu cap, passant pel guió, les partitures,

el vestuari, l’escenografia i els balls, fins a la posada en escena davant d’alumnes i pares a la festa de final de curs 2010-2011 de l’Institut Jaume Huguet, gràcies a tots els alumnes de les matèries optatives (cant coral, teatre...).

La idea de fer un musical còmic que parlés del món del cabaret i que, a més a més, introduís una mica el tema dels gàngsters em va semblar molt encertada pel fet que és un tema que, si l’expliques bé i li poses molta imaginació, pot resultar molt atractiu i molt graciós per a un públic que necessita adaptacions com és el de l’alumnat d’un institut de secundària i batxillerat.

Però, com se’m va acudir fer un musical? El meu futur professional mai no ha estat definit; molts amics meus poden dir que seran metges, dietistes, profes-sors d’educació especial... En canvi, jo mai he trobat una feina que m’agradi del tot. També hi ha pogut tenir a veure el fet que el meu desig de fer música es va complir tard: al curs de l’escola de música en què jo em vaig matricular, normalment s’hi apuntaven nens de vuit anys, i jo m’hi vaig apuntar amb quinze. He passat de pensar en una carrera totalment tecnològica a conside-rar una carrera plenament artística i social. Fa anys que toco al conjunt instrumental de l’Institut Jaume Huguet, de flautista, xilofonista, guitarrista i violinista i el que per a la majoria de gent era una càrrega, per a mi era diversió i ganes d’assajar. Recordo que el meu desig de fer un musical va aparèixer després d’haver participat, com a guitarrista, en la representació d’Els pastorets o el vencedor dels anells. Com que les partitures es van acabar tard, el temps d’assaig també es va veure reduït i els alumnes que integràvem l’orquestra vam anar bas-tant de bòlit. No obstant això, tot aquell esforç va valdre la pena i el dia de la representació tot va sortir bastant bé. Si digués que em va agradar anar amb presses aquelles setmanes, mentiria; a ningú no li agrada, però el que sí que em va marcar molt va ser que, després del que vam passar, tot sortís bé. Tot esforç té la seva recompensa. Això em va fer pensar. Em va agradar molt veure com el Narcís ens dirigia i com la Claustre dirigia el guió. Mai hauria imaginat la Rosa Batalla pentinant i vestint els actors, ni l’Àlex Carr fent-se càrrec de l’es-cenografia d’un musical. Tothom estava capficat en la seva feina, però al final el treball de tots s’ajuntava i feia un conjunt homogeni. Van ser tantes les coses que vaig

veure i que em van agradar que em va començar a cridar l’atenció això dels musicals. Després d’El musical de la festa major, la meva estimació i curiositat per aquest món em van portar a la decisió d’ involucrar-m’hi i fer un musical.

Així doncs, l’estiu de 2009, vaig començar a escriure el guió. Com? Molt fàcil, a partir d’una disfressa. Un dia, netejant les golfes, em vaig trobar la disfressa de xarles-ton que la meva mare em va fer quan era petita. Llavors, em va venir la idea: vaig agafar un full en blanc i vaig començar a dibuixar. El meu dibuix va ser molt simple: una dona de cabells foscos i d’ulls blaus, que portava una gran pedra preciosa de color groc al turbant, darrere de la barra d’un bar, envoltada de tres dones amb el mateix vestit però de diferents colors: groc, verd i blau. Així doncs, podríem dir que el personatge principal, Linda Millet, i les seves millors amigues, Rosa, Rosella i Gardènia, van ser la meva inspiració.

Ara bé, com podia escriure una història d’un cabaret, si no en sabia res del tema? El primer que vaig fer va ser informar-me a través d’Internet i veure la pel·lícula Cabaret, de Liza Minelli, per anar agafant algunes idees. No vaig poder agafar gaire cosa d’aquella pel·lícula, ja que està ambientada a Alemanya als inicis dels anys trenta, i jo havia situat la meva història a París, als anys seixanta. Així que aquesta pel·lícula només em va servir per a familiaritzar-me una mica amb el món del cabaret. A més a més, vaig introduir-hi el tema dels gàngsters. Necessitava algú extern al cabaret que donés acció a la història i com que sempre m’han fet molta gràcia aquest tipus de personatges, vaig considerar convenient crear un gàngster que només mirés pels seus interessos, però que a la vegada fos una mica floreta, per a donar-li el toc graciós. D’aquí surt l’altre personatge principal, Matthew. Vaig triar els anys seixanta perquè en aque-lla època, a París, va aparèixer una forma de cabaret anomenada café-théâtre, una manera de prendre una consumició mentre veus l’espectacle. Aquesta va ser la idea del meu cabaret: un lloc no gaire gran però molt carregat de decoració i de color, de manera que fos curiós i acollidor, amb un escenari prou gran perquè hi cabessin l’orquestra, les ballarines i els actors. Per a fer-ho més real, també es podrien treure les cadires de la platea i posar-hi taules i cadires, però això podria resultar complicat per a una representació d’un institut.

Un cop em vaig haver informat i amb les idees clares, vaig començar a escriure el guió en una llibreta petita i vaig acabar davant la meva pantalla d’ordinador, fent els

41

des de casa


últims repassos abans d’entregar-lo. No van variar gaires coses des del guió inicial al que vaig entregar, potser el caràcter d’un personatge, el nom d’algun detall... però segueix mantenint la primera idea. Així és com vaig crear la història.

Aquesta creació és una introducció al que realment em vull dedicar en un futur no gaire llunyà. Aquest treball

m’ha demostrat que no hi ha cap tipus de barrera per a aconseguir allò que més desitgem, si li dediquem temps i esforç.

sòNia toMegrós

2n bat

visita la nostra web

www.iesjaumehuguet.cat

JoaN aNdreu - 1r ESO

cómic

42

TREBALLS DE RECERCA DELS ALUMNES DE BATXILLERAT Curs 2010-2011

recerca

❐ LÍDIA CUGATLa tortura

A tots ens ha arribat informació de la relació que tenia la inquisició espanyola amb la tortura i de com en altres casos històrics també s’ha practicat. Ara bé, actualment, es continua practicant la tortura? És una pregunta violen-ta i que gairebé tothom té por de respondre. Però és un fet real i, desgraciadament, també és un fet actual.

❐ GISELA BENEDICTO L’exili dels republicans espanyols

El meu treball tracta de com va ser l’exili dels republi-cans exiliats que fugien d’Espanya, de quina repressió van rebre els vençuts que es van quedar a Espanya, d’on van anar a parar els exiliats, de com eren els camps de concentració francesos i de com hi estaven les dones. El treball acaba amb un annex en què incloc diverses entrevistes fetes a exiliats que expliquen la seva història.

❐ ESTHER BESORARenoms de Capafonts

A Capafonts, s’utilitzen els renoms? Petits i grans, els coneixen? Aquestes eren les preguntes de partida del meu treball de recerca. Volia saber si la gent del poble coneixia els renoms de les seves cases. Sobretot, la gent jove, per discernir si en un futur també s’utilitzaran.

❐ ALBA ROVIRALa síndrome d’Asperger

Vaig escollir aquest tema, bàsicament, per un motiu per-sonal, familiar. Vaig pensar que fent un estudi sobre altres casos podria aprendre i entendre millor el que passa pel cervell d’aquests petits i grans setciències. També em va influir el desconeixement que n’hi ha (segurament que, si no em toqués de tan a prop, tampoc n’hauria sentit parlar) i la poca difusió que fins fa pocs anys s’havia fet

d’aquesta malaltia, en teoria minoritària, que fa diferents les persones que la pateixen.

❐ ANDREA VALIENTEAsma

El meu treball de recerca tracta sobre l’asma i aprofun-deix, especialment, en les formes de combatre’l per poder dur una vida pràcticament normal. En primer lloc, explico què és aquesta malaltia i per quins factors es pot arribar a desenvolupar. Exposo diversos casos d’asma i els diferents graus amb què es pot manifestar la malaltia, tenint present que no és el mateix en adults que en nens i nadons. Per acabar, explico una sèrie de factors de risc i ofereixo unes recomanacions, deixant molt clar que, com que és una malaltia crònica, tan sols es pot actuar contra els símptomes i no es pot eradicar completament.

❐ ELENA FERRÉEls anuncis i el seu públic

Em vaig preguntar si de veritat ens influeixen tant els anuncis com per fer-nos arribar a comprar un producte. Per poder respondre, vaig buscar informació teòrica (els diferents mitjans de comunicació, els diferents grups de públic..) i, a la meva part pràctica, que va ser la més extensa, vaig analitzar anuncis i vaig extreure’n les carac-terístiques principals per arribar a saber-ne les estratègi-es. També, per aprofundir més en el tema i poder tenir més contingut, vaig entrevistar un director de publicitat, el Sr. Josep Mª Rovira, que em va explicar els diferents passos per a poder crear un anunci que tingués èxit i altres conceptes que desconeixia.

❐ SÒNIA GARCIACàncer de cèrvix i el virus del papil·loma humà

Explico com afecta aquest càncer a cadascuna de les parts de l’aparell genital femení, emfasitzant, però, quan el càncer afecta el coll de l’úter i explicant la relació que té amb el virus del papil·loma humà.


43

recerca


En la part pràctica, vaig passar enquestes a població jove, especialment als alumnes de batxillerat i de quart d’ESO del curs 2009/2010 i al jovent de Vilabella. Vaig poder comprovar el baix nivell d’informació que tenien sobre aquest tema i vaig realitzar una presentació oral en la qual els informava sobre la importància de tenir una bona conducta sexual per evitar malalties de transmissió sexual com ara el virus del papil·loma humà i, posterior-ment, els vaig passar enquestes per saber què és el que més els havia impactat i què els podia haver fet reflexio-nar. El meu treball també té dues entrevistes, una d’elles a un especialista en ginecologia i obstetrícia i, l’altra, a una pacient jove que va estar infectada pel virus del papil·loma humà.

Faig una crida a la població jove per conscienciar-la sobre la importància de tenir una bona conducta sexual i, també, sobre la necessitat d’anar al ginecòleg periòdica-ment, ja que un control periòdic por disminuir al màxim el risc d’arribar a patir càncer de coll d’úter.

❐ SUSAN JIMÉNEZHàbits saludables dels alumnes de l’IES Jaume Huguet

Vaig escollir aquest tema per l’interès que l’activitat físi-ca sempre m’ha generat. Analitzo quins són els hàbits saludables dels alumnes de l’Institut Jaume Huguet, després d’ocupar-me de què entenem per activitat física, què entenem per salut i què és l’adolescència. La part pràctica consisteix en entrevistes realitzades als alumnes de l’Institut (dels 12 als 18 anys, etapa de l’adolescència) amb la finalitat de saber quins són els seus hàbits alimen-taris i si practiquen o no alguna activitat física.

❐ AIDA RODRÍGUEZAnorèxia

M’ocupo de l’anorèxia, un trastorn alimentari del qual se’n parla cada dia. El meu objectiu era esbrinar què en pensa la gent sobre aquest problema i quins són els mit-jans de comunicació que més ens influeixen, com ho fan i si ens empenyen a patir aquesta malaltia.

❐ MANEL ESPÍN Publicitat i cultura urbana

M’he basat en la cultura del hip-hop i en tots els ele-ments que la integren. M’he centrat en els mitjans de comunicació, en la publicitat televisiva, la premsa, les xarxes d’Internet, etc. per arribar a una visió general de quina visió té la nostra societat de la cultura hip-hop.

❐ ANNA ROCA Evolució i transformació d’un equipament museístic local. Museu Municipal d’Alcover

M’interessava conèixer els orígens del Museu Municipal d’Alcover, la seva evolució i tal com es mostra actual-ment. Així doncs, havent fet la part teòrica i coneixent de primera mà el Museu, he arribat a les meves conclusions i he elaborat una anàlisi DAFO del museu actual en què se’n mostren les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats. A partir de les debilitats, he formulat un seguit d’opcions estratègiques per convertir-les en fortaleses.

❐ ADA FARGAS La vellesa i l’amor

Volia aprofundir en l’amor en la tercera edat, veure com es desenvolupava aquest sentiment en aquesta etapa de la vida, saber què en pensaven els professionals d’aquest àmbit i comparar l’opinió de la gent gran amb la dels joves. El treball consta de dues parts: un marc teòric i un de pràctic.He quedat satisfeta amb aquest treball perquè m’ha agra-dat el tema que he escollit, he assolit el meu objectiu i he aconseguit fer un estudi d’unes dimensions que mai abans cap treball meu havia tingut.

❐ ANNA ILLUNDAINEl Camí de Sant Jaume francès

He pretès descobrir la història del Camí des dels seus inicis, algunes de les seves obres arquitectòniques més importants i el sistema que utilitzaven a l’Edat Mitjana per guiar-se quan el feien.

44

recerca

❐ JESSICA NEFFUna addicció sense substància: els videojocs

Tracto la nova addicció que s’està estenent en aquest inici de segle: l’addicció als videojocs. En aquest treball he pogut recollir diferent punts de vista que m’han fet veure els videojocs des de diferents perspectives. Ara sóc capaç d’observar-los des d’una posició objectiva.

❐ NÚRIA PÀMIESLa calçotada

El meu treball sobre la popular tradició calçotaire de Valls està distribuït en dos grans apartats: el sector econòmic, en què desenvolupo tot el que té a veure amb el negoci i les grans aportacions monetàries que es generen durant aquesta temporada a la comarca de l’Alt Camp i rodalies, i, l’altre apartat tracta el sector més social, el gran interès nacional i internacional que observo que ha despertat el calçot.

❐ MARINA AMORÓS El TDA-H (trastorn del dèficit d’atenció i hiperactivi-tat)

He definit i explicat en què consisteix aquest trastorn, ja que sobre aquest tema hi ha molta desinformació i molts mites. La majoria de la gent quan sent anomenar la paraula hiperactivitat pensa en un nen o una nena moguts. En la part practica, he explicat els millors trac-taments que hi ha avui en dia, tant els què s’ofereixen a la sanitat pública com els que s’ofereixen a la sanitat privada. I, finalment, he avaluat els peròs i els contres de la medicació que es recepta per a aquest trastorn.

❐ GUIM OLIVÉ Estudi de la posició dels astres al llarg de la història antiga

El meu treball consisteix en una anàlisi dels diferents factors que han influït en el desenvolupament de l’astro-nomia en les civilitzacions antigues més importants, des de la civilització xinesa fins a la civilització medieval. He analitzat consideracions com ara la concepció del món, les matemàtiques i els instruments que feia servir cada

civilització per a aquests estudis. D’altra banda, també presento un mètode per a calcular la corba que descriu el Sol projectada sobre l’esfera celeste, anomenada analema, combinant idees diferents desenvolupades per l’astronomia antiga.

❐ MARTA TOMÀSEls habitatges sostenibles

El meu treball de recerca parla dels punts que s’han de tenir en compte a l’hora de construir un habitatge sos-tenible. Principalment, hi explico quines són les energi-es renovables que es podrien utilitzar en un habitatge sostenible i quins són els materials més adequats per a aquest tipus de construccions.

❐ VÍCTOR ARROYOL’avantatge de l’esport en les persones amb disca-pacitat psíquica

El meu treball conté una part teòrica i una part pràc-tica. En la teòrica explico el concepte discapacitat, la importància dels mitjans de comunicació a l’hora de transmetre la imatge social que en tenim, dels discapa-citats, i l’evolució històrica del concepte esmentat. En la part pràctica, presento les freqüències cardíaques de persones amb discapacitat mentre practiquen esport, unes quantes entrevistes i una experiència personal. Amb el meu treball vull explicar que els discapacitats no estan tan integrats en la societat com sembla i que depèn molt de nosaltres, de les nostres actituds, el fet que ho estiguin. Encara queda molt de camp per córrer en aquest sentit.

❐ PAU BONETEls torrents de Valls: una aproximació geològica i botànica

El meu treball tracta sobre els torrents de Valls. L’objectiu ha estat estudiar com es forma un torrent, com es forma un aqüífer, què són els boscos de ribera, etc. En la part geològica he estudiat principalment els aqüífers i, en la part botànica, els boscos de ribera. El treball de camp ha consistit principalment en la identificació i en la classificació de les espècies vegetals característiques dels torrents.



recerca

❐ ANTON VALLVEY Un itinerari geològic per la serra de Miramar

He centrat el meu treball de recerca en l’àmbit geològic. Concretament, m’he fixat en la serra de Miramar, a la comarca de l’Alt Camp. He fet un treball de camp, d’acord amb el plantejament teòric de la primera part, de recollida de mostres i de fotografies dels llocs geològicament més representatius de la serra de Miramar.

❐ SÒNIA TOMEGRÓS Cabaret Gànster, el musical

He presentat com a treball de recerca una creació artísti-ca, que va començar amb una barreja de curiositat i d’il·-lusió, seguida de l’elaboració d’un guió, d’una melodia, d’una escenografia i d’un vestuari amb l’objectiu que pogués ser representat per la festa de final de curs a l’Institut Jaume Huguet per part dels alumnes que cursen l’optativa de Teatre a l’ESO i amb el consentiment dels professors tant d’aquesta matèria optativa com dels de Música.

❐ MARC MOIXAnàlisi de les portades de tres diaris esportius

El meu treball de recerca consisteix a analitzar les porta-des de tres diaris esportius espanyols durant un període de temps determinat. L’objectiu principal del treball és el d’analitzar quins esports destaca més cada diari a la por-tada i com els tracta. Es tracta d’establir comparacions entre tres diaris esportius i treure’n les corresponents conclusions.

❐ JUAN-ANTONIO DOMÍNGUEZ Obtenció d’energia a partir d’aerogeneradors

El meu treball de recerca tracta de com es pot obtenir energia a partir d’aerogeneradors. Hi exposo les diferents característiques dels aerogeneradors, ja siguin d’eix verti-cal o d’eix horitzontal.

❐ ANA VALLEJOConeixent mèdicament una alteració genètica: la sín-drome de Down

El meu treball de recerca tracta sobre la síndrome de Down, però no pas de l’aspecte psicològic, sinó dels aspectes mèdics que la defineixen i que permeten de diagnosticar-la. La part pràctica del meu treball ha con-sistit a passar enquestes a pares de nens i de nois amb síndrome de Down. Tenint en compte aquestes enques-tes he elaborat unes conclusions fent comparacions amb la recerca teòrica.

❐ AIDA REQUESENSEl jazz a Catalunya

El meu treball de recerca explica el naixement de la músi-ca de jazz als Estats Units i com va entrar a formar part de la música de Catalunya d’una manera molt important. Poso exemples de músics de jazz, de grups de jazz i d’escoles actuals de jazz a Catalunya i presento també un petit estudi sobre el tractament que en fan, del jazz, els diaris catalans.

❐ SERGI FERRÉ El món de la gralla

El meu treball de recerca estudia la gralla, un instrument tradicional de vent molt arrelat a la cultura popular catala-na. Es tracta d’un treball teòric, amb molta informació, la qual és contrastada, mitjançant un treball de camp basat en entrevistes. Val a dir que la gralla és un instrument que cada vegada toca més gent, però se’n té poc informació, d’aquest instrument. I aquest va ser el motiu principal que em decidí a elaborar aquest treball amb la finalitat de comprovar què se’n sap realment, de la gralla.

❐ CRISTINA ROSICHEstudi del metabolisme de l’alga Chlamydomonas reinhardtii i la seva aplicació en l’economia de l’hi-drogen

Davant la proximitat de la fi de l’era del petroli, cientí-fics i enginyers busquen noves alternatives procurant


recerca

que siguin eficients i no contaminants. D’aquí ha sorgit l’economia de l’hidrogen. Un dels principals problemes d’aquest tipus d’economia és l’obtenció de l’hidrogen. Per això, recentment s’ha començat a investigar la mane-ra d’obtenir l’hidrogen que alliberen algunes algues en determinades condicions ambientals, com és el cas de l’alga Chlamydomonas reinhardtii, l’alga que precisament he estudiat en el meu treball de recerca.

❐ BERNAT VILLARÓ Rehabilitació d’una lesió El meu treball de recerca tracta concretament de com rehabilitar la ruptura del lligament creuat anterior del genoll. Consta d’una part teòrica, on explico les genera-litats de la rehabilitació i d’una part pràctica, on explico el procediment de rehabilitació que cal seguir en aquest cas concret.

❐ GUIM OLIVÉ Estudi de la posició dels astres al llarg de la història antiga

El meu treball consisteix en una anàlisi dels diferents factors que han influït en el desenvolupament de l’astro-nomia en les civilitzacions antigues més importants, des de la civilització xinesa fins a la civilització medieval. He analitzat consideracions com ara la concepció del món, les matemàtiques i els instruments que feia servir cada civilització per a aquests estudis. D’altra banda, també presento un mètode per a calcular la corba que descriu el Sol projectada sobre l’esfera celeste, anomenada analema, combinant idees diferents desenvolupades per l’astronomia antiga.

❐ ÈRIC PASTOR El làser i tipus de làser

El meu treball de recerca tracta sobre el làser. El làser és una font de llum que s’origina quan un material làser és excitat. El làser és un material amb capacitat de variar l’ona i la freqüència de la llum. En el meu treball de recer-ca he exposat els tipus de làser que hi ha i les diverses aplicacions que té cada tipus de làser, com ara la lectura de CD’s o la del bisturí làser, que fa que hom no sagni en ser tallat, perquè, quan talla, crema la ferida.

❐ SAMUEL REAL El piano

El meu treball de recerca tracta alguns dels àmbits del piano, com ara la història d’aquest instrument, l’evolució, els tipus de pianos, la construcció d’un piano, l’afinació... Estudiar el piano com a instrument ha estat una bona experiència. M’ha fet créixer com a persona, ja que he hagut de buscar molta informació.

❐ LAIA GASCOEl càncer de mama

En el meu treball de recerca sobre el càncer de mama em vaig proposar estudiar quines són les causes i quins són els factors de risc que generen aquest càncer, com es desenvolupa, els estats físics i psicològics de les persones afectades i el seu tractament; i la recuperació. Aquest càncer és molt important i s’ha de tenir molt en compte ja que afecta moltes dones diàriament. Gràcies a aquest treball vaig obtenir molta informació de primera mà i vaig poder parlar cara a cara amb persones afecta-des per aquest càncer.

❐ ANDREU SALVANYDisseny d’una pàgina web amb base de dades

meu treball de recerca ha consistit a crear una pàgina web, en la qual m’he proposat que tothom que hi entri s’hi pugui registrar i escriure-hi articles, els quals es poden anar actualitzant. Ho he fet sense conèixer prèvi-ament els llenguatges de programació necessaris per a dissenyar una pàgina web. Per això, m’he hagut de dedi-car força a buscar informació sobre com crear pàgines web per Internet . Amb aquesta recerca i amb l’ajuda del meu tutor, vaig aconseguir de crear-la.

❐ SERGI RODONMecànica de la meva bicicleta

El meu treball de recerca és un estudi de la meva bicicle-ta. Ha consistit a desmuntar-la peça per peça. Cada peça ha estat fotografiada. Al costat de cada fotografia hi he escrit la corresponent explicació. Finalment, vaig tornar a muntar la bicicleta.


quadern de viatges

EL CREUER DELS DE 4T

Quaranta alumnes de 4t d’ESO del centre esperà-

vem amb neguit aquest viatge —un creuer per la Mediterrània— des de feia mesos i, quan per fi va arri-bar, aquesta setmana tan desitjada va passar volant. Pocs dies, tot plegat, però la veritat és que va ser un viatge ple d’experièn-cies positives que sempre recordarem. Val a dir també que el grau de convivència fou excel·lent. Tot va pas-sar tan ràpid, però! Ja ho diuen, que el temps passa volant quan estàs bé.

Durant el creuer visi-tàrem pobles costaners com Villefranche, on passejàrem per un carrer molt fosc i gaudírem de la platja, des d’on podíem contemplar el nostre vaixell, l’Ocean Pearl. Estiguérem a Pisa, on vam veure la famosa Torre de Pisa. Visitàrem Roma, on alguns, per primera vegada, van poder contemplar el Coliseu i la bonica Fontana di Trevi. També, a Roma mateix, vam passejar per la plaça d’Espanya i vam veure el Panteó, del qual ens impressionà la magnitud. A Nàpols vam explorar una mica el centre històric i vam tenir temps per a comprar. De tornada cap a Barcelona, vam passar per València, on vam veure la catedral i, per fora, la Ciutat de les Arts i les Ciències.

La gran majoria dels qui vam fer el creuer era la primera vegada que pujàvem en un vaixell. La nostra primera impressió va ser molt bona i, en el decurs dels dies, aquesta impressió va anar millorant. Els treballadors eren molt agradables simpàtics. Ens van tractar molt bé durant tota la nostra estada al vaixell. Tot el dia hi havia programades diverses activitats, com ara classes de ball, bingo, concursos, etc.

Cada dia ens portaven un diari al camarot, en el qual podíem llegir, ben detallades, totes les activitats programa-des, la previsió meteorològica i el tema protagonista del sopar. Perquè cada nit hi havia proposat un tema diferent: un dia ens vam vestir amb els colors blanc i negre; un altre ens vam vestir de hawaians; un altre, d’eivissencs; un altre ens disfressàrem i també hi hagué un dia que ens vestirem de gala.

Cada nit, desprès de sopar, hi havia un espectacle en què actuaven els ballarins del vaixell i dos grups de música que els acompanyaven. un de cubà i un altre de mexicà.

I si finalment encara tenies ganes de fer més gresca, podies entrar en una de les dues discoteques. L’una, amb ritmes més llatins; i l’altra, amb més èxits actuals.

El que mai no oblidarem d’aquest creuer serà el dia en què una mica més i ens agafa alguna cosa. Resulta que estàvem rondant pel vaixell quan, de sobte, ens comuniquen que han trobat, davant d’una sala de ball, un escrit que anuncia una amenaça de bomba. Ràpidament vam anar cap als camarots com a mesura de seguretat. Al cap d’una estona, per sort, ens van dir que havia estat una falsa alarma, una mala passada, una broma de mal gust de dues noies que formaven part d’un grup d’alumnes d’un altre centre. A l’hora de sopar va parlar el capità per comunicar-nos que, l’endemà, aquelles dues alumnes desembarcarien. D’altra banda, el capità agraí a tothom la col·laboració i el seny.

En el nostre viatge de fi de curs, doncs, no va faltar de res: emoció, diversió, sobresalts i tot el que vulgueu. Un creuer ple d’experiències i d’aventures que ens marcaran tota la vida.

roser prats i Núria pujol

4t ESO


iTziar ClofeNT

1r ESO


et recomanem...

PROGRAMES DE TELEVISIÓCRAkòVIA

L’emeten cada dilluns a TV3. Presenta un resum, en clau de comèdia, del que ha passat en qüestió d’esports durant la setmana. Els actors són els mateixos que surten al pro-grama Polònia, que va sobre política, els dijous. Tots dos són molt divertits.

ÈriC aguadé 3r ESO

EL COnVIDAT

L’Albert Oms és el periodista que cada setmana va a casa d’alguna personalitat. És, doncs, el convi-dat, i es passa un cap de setma-na amb l’entrevistat descobrint el que una entrevista convencional no permetria apreciar. M’agrada aquest programa. Et fa veure que, per important o famosa que sigui una persona, té pors, inquietuds, records, costums, etc. com una persona normal i corrent.

eleNa Nolla

4t ESO

CONCURSOSLA PARTIDA, de TV3

Es tracta d’un concurs amb quatre participants en dos grups. Fan diverses proves i, a meitat del pro-grama, apareixen dos famosos que s’afegeixen un a cada grup. El grup que supera millor les proves i obté més punts, guanya.

jordi valls

4t ESO

EL GRAn DICTAT, de TV3

L’emeten tots els dies feiners i consisteix en un con-curs en què els concursants han de desxifrar paraules seguint unes pistes. El trobo interessant perquè et fa pensar i t’ajuda a augmentar el vocabulari.

jordi valls

3r ESO

BOCAMOLL

És un concurs de TV3 que consisteix en una sèrie de proves que els con-cursants, de diferents edats i procedència geogràfica, hauran de superar. L’objectiu d’aquest programa és divulgar la llengua i la cultura catalanes. Té cinc fases: la primera, una sèrie de preguntes ràpides; la segona, esbrinar el significat d’unes paraules; a la tercera, poden triar entre jeroglífics, mímica o omplir els buits d’una cançó, etc. Us el recomano perquè, a part de ser entretingut, ens ajuda a millorar el nostre català.

Maria gil

4t ESO


et recomanem...

DIBUIXOS

BOB ESPOnJA

Són dibuixos molt divertits i formatius. Hi ha diversos personatges: una esponja (Bob), una estrella de mar (Patricio), un calamar (Calamarco), un cranc (señor Cangrejo), un esquirol (Arenita), uns elements microscòpics (Plàncton). Aquests personatges no paren de fer el ruc: Bob Esponja i Patricio fan la vida impossible a Calamarco; el señor Cangrejo està ena-morat dels diners, té un restaurant, El crustáceo crujiente, que és molt conegut i Plàncton li vol robar la fórmula secreta de les “cangreburgers”, però no ho aconsegueix mai...

albert MoNtserrat

4t eso

WEBSSobre el món del hip-hop hi ha pàgines molt variades. Nosaltres us oferim les millors i més innovadores sobre les tendències en aquest món. Són molt útils per a artistes nous, sobretot perquè tenen molta varietat de bases de rap, lletres per a inspirar-vos o cançons per conèixer nous artistes.

www.hhgroups.comwww.hhidrecto.comwww.rwhiphop.com

www.wor.com

gerard puig i pere iborra

3r ESO

VAMPIRE knIGHT

És un anime japonès que tracta d’una noia que, de petita, va ser atacada per un vampir de nivell E i va ser salvada per un vampir pura sang que la portà a una acadèmia on vam-pirs i humans conviuen. Al cap d’un temps, el pura sang hi porta un noi que ve d’una família de caçadors de vampirs, que ha estat mossegat per una vampiressa pura sang i que s’acaba transformant en vampir.

raquel NiN

4t ESO


et recomanem

ESPORTSEQUITACIó

És un esport poc conegut, ja que hi ha molta gent que con-sidera que fer un esport és fer activitat física i que, en aquest cas, qui treballa és el cavall. Deixant de banda aquestes consideracions, l’equitació pot ajudar-te molt com a esport

i també t’ensenya a relacionar-te amb els animals, a entendre’ls, a tenir responsabilitats. En definitiva, us animo que us apunteu a fer-ne.

Maria gil 4t ESO

Muntar a cavall és una experiència única i inoblidable. És molt emotiu, ja que quan muntes te n’oblides de tot. És diferent de tots els altres esports. Tens l’oportunitat d’aprendre a manejar un cavall, d’aprendre totes les seves parts i d’integrar-te en tot un món, de fer passeigs, de galopar, trotar, saltar...

eveliN HerNáNdez

3r ESO

WINGSUT

És un esport car, però val la pena practicar-lo o, almenys, veure’n vídeos. Necessites un paracaigudes i vestimenta especial. Consisteix a llançar-se des de muntanyes altes i a velocitat molt alta quasi tocant la paret. És un esport aventurer, dels que fa pujar l’adrenalina. Ara bé, són pocs els que tenen l’oportunitat de practicar-lo.

eMaNuel opresCu

3r ESO

CICLISME

El ciclisme és un esport que no té límits d’edat. A part de ser un hobby, pots arribar a ser-ne un pro-fessional. És dur, ja que consisteix a pujar ports i a fer molts quilòmetres, però guanyes resistència física i acabes coneixent totes les carreteres catalanes.

Adrià Delgado4t ESO

ESQUIAr

1Res millor que una esquiada amb els amics: gaudeixes de la neu i de l’aire fresc mentre baixes pels pendents plens de neu, si fa falta, amb guia per no perdre’t. Acabes el dia sense problemes: un bon cinema o sopar, una mica de ball i a dormir. L’endemà, si vols, tornes a esquiar i, si no, te’n tornes a casa. Us recomanem, per esquiar, el Port del Comte: és molt econòmic i té bones pistes. Andorra també té bones pistes, però és més cara.

Morad el bouHssiNi - isaaC Maried

3r ESO

LOCALSECLISE

El bar Eclise és al passeig de l’Estació. És un bon local per als joves. No és excessivament gran. La dis-

tribució de la zona de taules amb cadires a l’estil tradi-cional, la zona dels sofàs, la terrassa quan arriba l’estiu i el fet que tot plegat sigui força confortable i acollidor

convida a anar-hi tant si tan sols vols prendre-hi un refresc perquè tens molta set com si hi vols passar una llarga estona amb els teus amics. La decoració, no gens estrident. I el servei, molt eficient i amable.

adrià sabaté

4t ESO


et recomanem...

GRUPS MUSICALSEMINEM

El grup Eminem aconseguí fer-se famós gràcies a les anomenades “batalles de galls”, que no és res més que l’en-frontament entre dos mc’s que han d’anar rimant d’una manera improvisada. D’aquesta manera van aconseguir poder enregistrar el seu primer Raper Blanc, que es caracteritza per un estil molt propi i captivador.

albert giroNÈs

4t ESO

LA PEGATINA

La Pegatina és un grup de rumba catalana, que integren aquests artistes: Rubén (veu i guitarra); Axel (trompeta i cors); Romai’n (acordió i cors); Adrià (veu i guitarra); Ovidi (percussions i cors); Sergi (bateria); Ferran (baix i cors). Els seus concerts tenen molt d’èxit, perquè la gent s’ho passa molt bé. Va començar a actuar l’any 2003, ara ja fa, doncs, set anys. Ha fet més de quatre-cents concerts i ha visitat catorze països.

paola zaMarra

4t ESO

REVISTESMUy InTERESAnTE

La revista Muy interesante, tal com indica el seu nom, ofereix monogrà-fics, reportatges, articles de fons, etc. sobre temes molt diversos que desvetllen curiositat, des de botàni-ca, per exemple, fins a informàtica. Malgrat que tracta temes força espe-cialitzats i de vegades tècnics i cien-tífics té una finalitat essencialment divulgadora.

guilleM espuis

4t ESO

RÀDIOBAC UP

Bac up és un programa que s’emet a Ràdio Flaixbac, de 10 a 12 de la nit i que tracta els temes que proposen els mateixos oients. S’hi donen consells i s’hi resolen dubtes. De fet, els consells i els dubtes gairebé se centren exclusivament en la vida escolar. Vol dir que bàsicament l’es-colten joves en edat escolar, que són també els qui hi solen intervenir com a oients.

igor pryval

4t ESO

EL MATí I LA MARE qUE EL VA PARIR

La meva recomanació és un programa de ràdio de l’emissora Flaixbac i que es titula El matí i la mare que et va parir. És un programa que a mi m’agrada molt, perquè fan moltes bromes per telèfon, felicitacions, sor-teigs de diners, d’entrades per a algun concert o per a alguna festa. També posen música de grups que es donen a conèixer, dediquen estones a donar notí-

cies, parlen del temps i també del trànsit...

CiNdy aCosta

3r eso


et recomanem...

EXCURSIONSMONT-rALUs recomano una excursió a Mont-ral. És un poble petit, amb no gaires habitants i que és a prop de la frontera entre l’Alt Camp i el Baix Camp. Encara que sigui un poble petit, hi van molts turistes. El poble és situat en un lloc rodejat de muntanyes. Per tant, si us agrada anar a la muntanya, Mont-ral és un poble ideal, d’on surten moltíssims camins que hi condueixen, a la muntanya. Per arribar a Mont-ral tan sols hi ha una carretera. Es pot fer estada en un hotel, però la majoria de gent s’estima més d’acampar a prop del poble. A l’hivern hi fa molt de fred, però a l’estiu s’hi està prou bé.

raFel raFí

4t ESO

ErMITA DEL rEMEI (ALCOVEr)Una excursió força interessant és anar des de l’ermita del Remei (Alcover) fins al Niu de l’Àliga, que queda situ-at entre Alcover i Mont-ral. És una excursió molt bonica, perquè tota l’estona vas veient el riu i molts salts d’aigua. El Niu de l’Àliga és un gorg considerable amb un impres-sionant salt d’aigua. I t’hi pots banyar, si no t’espanten l’aigua freda i la profunditat.

MariNa barberà 3r ESO

PrADES-CAPAFONTSFer l’excursió de Prades a Capafonts en bicicleta és molt interessant per a la gent a la qual agrada la bicicleta de muntanya sense haver-se de cansar gaire. L’excursió comença a Prades, concretament a la font Major. S’ha d’anar cap a l’edifici on se cele-bren les festes i agafar el carrer de l’esquerra i, al cap de tres metres, el de la dreta i seguir-lo fins a arribar a un camí asfaltat. Seguint aquest camí asfaltat, es fa cap a una ermita, on s’acaba la pujada. A partir d’aquí tot fa baixada. Després de l’ermita hi ha una pista que va cap a la dreta. S’ha d’agafar i seguir tot recte fins a arribar a un trencall cap a l’esquerra. Es tracta d’una pista molt llarga, de baixada, en la qual es troben alguns salts interessants. La pista va a parar directament a Capafonts. Un cop a Capafonts, cal recuperar forces a la font.

sergi doMéNeCH

4t ESO

BOMBONS

Ingredients:- una rajola de xocolata per fondre- ametlles- cireresAgafeu la rajola de xocolata i poseu-la a escalfar en una

cassola fins que es desfaci. Un cop desfeta l’aboqueu en motlles diversos per a bom-bons. Un cop treta la xocolata dels motlles, els bombons els podeu decorar amb ametlles, amb cireres o amb el que més us agradi. Tan sols cal fer anar la imaginació. Després, s’han de posar una estona a la nevera. I ja els tindrem a punt de menjar. Bon profit!

saNdra toNdo

4t ESO

GLAçONS ITALIANS

Ingredients:- una bossa de farina- dos ous- “royal”- sucre- dos gots d’aigua- llet condensada- cocoBarregem, en un bol, la farina, els ous i l’aigua. Després hi posem el “royal”. Amb la pasta que queda un cop tot ben remenat, vas fent una mena de corbates i les fregeixes. I, un cop fregides, hi poses al damunt coco i llet con-densada.

Neysa rodríguez

4t ESO

CUINA


et recomanem...

BALNEArI DE CALDEA

El balneari de Caldea és situat al centre d’Andorra la Vella. És un dels balnearis més grans d’Europa. Disposa d’unes grans instal·lacions. Hi ha diferents sales, unes d’interiors i unes altres d’exteriors. En una de les sales interiors hi ha una gran piscina, on fan molts tipus de massatges. Hi ha una mena de cúpules, que són els jacuzzis. Cada piscina rep un raig de jacuzzi diferent. En una altra sala, la dels banys romans, hi ha dues piscines: l’una amb aigua molt freda i una altra amb aigua molt calenta. També tens a la teva disposició saunes, pedra calenta, canvis de temperatures, banys turcs, massat-ges, raigs UVA… A part de les instal·lacions pròpiament del balneari, també pots gaudir d’uns fabulosos restau-rants, sense sortir del recinte. Es fan molts espectacles de llum i d’aigua.

sara real i gisela vilà

3r ESO

ALTRES

UAF (UNIó D’ ANELLES DE LA FLAMA)

La UAF és una entitat dirigida tant a petits com a grans. Compta amb un esplai per als més petits. Els joves disposen d’una sala per a ells, on hi ha un futbolí i uns quanta sofàs per a seure i parlar amb els amics. També hi ha, en el local, un bar, justament situat al costat de la sala dels joves. Pots anar-hi a prendre alguna cosa i a fullejar el diari. Els pares hi solen esperar els seus fills.

Aquesta entitat va néixer de la fusió de tres colles sardanis-tes, l’any 1972. L’entitat s’encarrega d’assajar la gent que ha de portar el bestiari de la ciutat: la mulassa, els nans, l’ós… També té al seu càrrec l’assaig dels grups de diables, del Ball de la Moixiganga, del Ball de la Primera, del Ball de Gitanes…

Si voleu més informació sobre la UAF, podeu venir al c. Garrofers, davant la plaça de la Sardana, cada dissabte, de 7 a 9 del vespre.

david MoNNé

4t ESO


ho sabíeu?

ANTONI MARIED

Antoni Maried, nascut a Alcañiz, quan tenia vuit anys, va anar a viure a Alcover amb la seva

família. Al cap de poc temps es van traslladar a Valls i a dotze anys ja va començar a estudiar aquí, al nostre centre, que llavors era l’Escola del Treball. Va cursar tots els graus neces-saris de la Formació Professional per a poder ser instal·lador. Acabada la Formació Professional, es va establir pel seu compte com a instal·lador, feina a què es dedicà durant dos o tres anys. Un bon dia li van trucar des de l’Escola del Treball, quan ja era Centre de Formació Professional, per a veure si volia exercir-hi de pro-fessor. Va resultar que havia d’anar a fer el servei militar i hi va haver de renunciar. Pel que es veu, el seu destí era exercir de professor d’aquest centre perquè, en tornar de la “mili” i li ho tornaren a proposar. Aquesta vegada sí que ho va poder acceptar. Amb els anys, juntament amb un altre professor, van decidir muntar una empresa que encara avui mantenen

Vivint a Valls va conèixer la seva dona. El seu sogre el va iniciar en el món dels castells, concretament a la Colla Vella dels Xiquets de Valls. L’any 1981 ja anava a la pinya del primer 4 de 9 que van fer i, al cap d’un any més, ja feia casteller amb camisa. Sempre es posa a la posició de cros-sa, al folre o a les manilles. Ens comenta que li agraden els castells perquè suposen un esforç col·lectiu que té com a objectiu carregar i descarregar el castell. A la colla –comenta convençut-- no hi ha classes ni diferències entre la gent. Ens diu que estan tots molt units i sempre s’ajuden i es motiven els uns als altres. També li agrada el fet que no hi hagi diners pel mig, és a dir el fet de col·laborar en alguna cosa, sense rebre diners a canvi.

Ens explica que, gràcies a la seva dona, que li proposar de fer plegats alguna activitat més tranquil·la que la del món casteller, sense que això impliqués haver de deixar-lo córre, es van apuntar a la coral Terpíscore ell, la seva dona i la seva filla. La Terpsícore és una coral vallenca que interpreta tot tipus de peces i d’estils molt diversos. Ens diu que li agrada molt i que cantar a la coral l’ajuda a relaxar-se. Ja fa més de quinze anys que prioritza aquestes dues aficions, i que gaudeix molt practicant-les.

MariNa iNsa i laura boFarull 4t A


ho sabíeu?

ISABEL BITRIA

La Isabel Bitria, professora de matemàtiques del nostre cen-tre, ens ha fet una breu expli-

cació sobre les seves aficions. I ens ha sorprès considerablement. Ja ho veureu com vosaltres també quedareu parats. D’una banda se’ns ha presentat com una gran entu-siasta del cant. Resulta que ja s’hi va començar a interessar des de ben petita. S’hi va iniciar a l’escola primària, on ja formà part d’un petit cor, integrat per estudiants com ella. Després de molts anys, a Tarragona, tota una colla d’amics es va engres-car a organitzar una coral. .Al cap d’un temps, la colla va decidir deixar estar aquesta coral i muntar-ne una de nova. Aquesta era més reduïda, de nou persones, de manera que la complicació va augmentar per-què havien de controlar més les seves veus i intentar no equivocar-se, ja que seria més fàcil, per part del públic, la identificació de l’error.

Per tant, la seva vinculació amb el cant ve de lluny. La Isabel ens expli-ca que necessita cantar per a ella mateixa. Fent-ho sent una satisfacció pròpia, que l’ajuda a trobar-se més bé després d’un dia que no li ha somrigut com calia o en algun moment difícil.

Una altra de les aficions que apas-siona la nostra professora és el teatre. També va començar a l’escola, aques-ta afició. Diu que sempre interpretava el paper de dolenta i no era pas per-què el seu caràcter fos rebel.

Fa cosa de cinc anys, per casua-litat, es va trobar un amic seu que li va explicar que estava organitzant un petit grup de teatre i li va oferir de for-mar-ne part. Ella, sense pensar-s’ho dues vegades, ho va acceptar.

Al començament, com en tot, va sentir pànic, ja que li semblava difícil, sobretot aprendre’s el text. Ara, des-près de molt de temps de dedicació, ha arribat a fer monòlegs molt llargs. En el teatre –ens explica-- no tot és

actuar davant del públic, sinó que els assaigs són una part essencial per a perfeccionar el personatge que interpretes.

Actualment forma part del Tecles mil. Tots els components hi dediquen tant de temps i tanta energia com els és possible. La Isabel ens explicà que els assaigs eren i són d’allò més divertits i que, al mateix temps, són didàctics, ja que s’aprèn moltíssim corregint els errors que vas come-tent.

A l’hora de l’actuació, com tots els artistes, els nervis s’apoderen d’ella tant com poden, encara que sempre fa tot el possible per actuar tan bé com sap, centrant-se en l’actuació i en allò que realment la motiva, el teatre.

Essent professora com és, cantant en una coral i fent teatre no és gens estrany que sempre hagi procurat de seguir uns hàbits estrictes per a no perdre veu, perquè sigui clara. Ens diu que se l’ha cuidada, la veu, per a poder-la fer servir, per a no quedar-se afònica… A part de la veu, la seva expressivitat gestual i comunicativa és també molt notable. El teatre, el

cant coral i la presència constant a classe també hi ha ajudat.

I per últim, un punt realment curi-ós és el seu interès per les marietes. Ens va comentar que tot va començar un dia en una excursió a la muntanya. Va veure una marieta i la filmar en vídeo. Ens explica divertida que mai no s’havia fixat en aquella fusió del color vermell i del color negre ni en la forma que tenen les marietes. Va trobar que era un insecte realment atractiu. A partir d’aleshores, la Isabel, sempre que pot, es compra objectes amb algun detall de marieta. També ens diu que deu haver encomanat la seva afició als amics, que la hi man-tenen, en el sentit que, pel que ens explica, té més objectes amb deco-ració de marietes regalats que no pas comprats per ella mateixa.

MariNa Muñoz i Marta queralt 4t A


José JaVier Casado

1r ESO


fraNCesC ferré

1r ESO

.Editorial 3

.rEportatgE 4 Llegim i estudiem a través d’una pantalla

.EntrEvistEs 13 Mireia Clavé Laia Pellejà

.CrÒniCa dE la CandEla 2011 18

.diàlEg 23 Tens molts amics, uns quants amics o poquets amics? Què vol dir, segons tu, tenir amics?

.opinió 27 L’horari de l’oci nocturn. Consideracions L’accés a la universitat des de batxillerat i des de cicles de grau superior Els cotxes elèctrics La violència de gènere: és possible detectar els maltractadors potencials? Et preocupa la política? La segueixes? Tens consciència política?

.dEs dE Casa 37 Quan vam ser a Escòcia... Certamen Nacional Don Bosco d’Innovació Tecnològica. L’Institut guanya l’accèssit Olimpíades de Formació Professional Spainskills La creació d’un musical

.rECErCa 42

.QuadErn dE viatgEs 47

.Et rEComanEm ... 49 Programes de televisió Concursos Dibuixos Webs Esports Locals Grups musicals Revistes Ràdio Excursions Cuina Altres

.Ho saBÍEu? 55 Antoni Maried Isabel Bitria

Imma BatallaIsabel BitriaJoan FoguetAntoni M. MarsalJesús MorenoClaustre PallarèsM. Neus SalvatAnna SansJosep M. SoléNúria Ventura

EQUIP DE REDACCIÓ

DISSSENY I MAQUETACIÓNou Silva Equips, SL www.silvaequips.es

IMPRIMEIX: IMPREMTA BOU

D.L. T-343-2005

EDITA

IES Jaume Huguet·Antiga Escola del TreballC. Creu de Cames s/n · 43800 VallsTel. 977 600 938 Fax. 977 612 565correu electrònic: [email protected]: www.iesjaumehuguet.catAMiPA 977 603 560ANESPRO 977 600 938

índex

FOTOS PORTADA

Fotos guanyadores del IV Concurs de Fotografia mediambiental de l’Institut: Categoria 1 - Genís CeballosCategoria 2 - Marta FerréCategoria 3 - Candela Martí

FRANCESC CATALÀ ROCA

(Valls, 1922- Barcelona, 1988)En les darreres decennals, la saga dels Català va passar a for-mar part de la Galeria de Ciutadans Il·lustres de l’Ajuntament de Valls. Fou la primera vegada que aquesta distinció s’atorgava a un grup familiar. Coincidint amb aquest esdeveniment, dedi-quem aquest espai al Francesc, probablement el més famós de la saga i, per molts, el millor fotògraf de Catalunya.

De molt jove, es traslladà a viure a Barcelona amb la seva família. Estudià dibuix a l’Escola Llotja, col·laborà a l’estudi foto-gràfic del seu pare i entrà en contacte amb grups avantguardistes del moment, com ara els Amics de l’Art Nou (ADLAN) o el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), fet que l’aproximà ràpidament al món de la imatge. Començà a treballar per a revistes i diaris, cooperà amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat i amb el fotògraf Josep Sala, obrí el seu propi estudi i dugué a terme una gran activitat, per la qual rebé diversos premis, fent pel·lícules, publicant llibres i treballant per a revistes.

Es relacionà amb el món artístic i cultural de l’època: Dalí, Miró, Guinovart, Tàpies, Chillida, Llorens Artigas, J.V. Foix, Brossa... Treballà per al Grup R i per a revistes com ara Destino, La Revista... Va ser un dels principals col·laboradors de la revista del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Quaderns d’Arquitectu-ra i Urbanisme i, finament, va fotografiar l’Espanya real, des de la proximitat i el respecte als personatges que immortalitzava.

La fotografia de Català-Roca va ser determinant en els aven-ços, en el camp de la fotografia, que s’anaven fent des de la postguerra, en què havia predominat una fotografia grisa, sense grans aspiracions i poc compromesa. Ell la va acostar als movi-ments culturals europeus.

Francesc Català Roca va obtenir nombrosos reconeixements: el premi Ciutat de Barcelona, els premis nacionals de les arts plàsti-ques del Ministerio de Cultura i de la Generalitat de Catalunya, la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or al Mèrit Artístic El seu llegat és de més de 350.000 fotografies.

francesc catalÀ roca€¦ · terme una gran activitat, per la qual rebé diversos premis, fent...

Documents