Carta del director Flor de Card -2- (218)

Circumstàncies relacionades amb la salut d'unmembre del Consell de Redacció i d'un familiard'un altre han impedit que aquest mes ens pogués-sim reunir per discutir sobre quin editorial haviad'encapçalar el número 200 de Flor de Card. Peraixò, excepcionalment i per poder sortir del pas,substituirem per una vegada aquesta secció per unacarta del director.

Com que mai no ha estat la nostra intenció l'ac-tuar de "premsa groga" que contas les alabancesdels qui detenten el poder, tampoc no cantarem arales nostres en aquesta data significativa, ans alcontrari, ens aliniarem amb els que es queixen deque Flor de Card no ofereixi una informació tancompleta com voldríem del que passa en el poble.

Som conscients que, com bé assenyalen algunsdels enquestats per "Sol, i de dol", a la revista Umanca una secció esportiva, i també una altra d'en-trevistes, i una de reportatges més o manco exten-sos, i un equip que se'n cuidi així com cal del"Batec", a fide no deixar cap esdeveniment de ban-da, així com una secció d'humor, i, per què no?,una altra de xafarderies... Es evident que això enri-quiria la revista i que els lectors ho agraïrien, per laqual cosa continuarem cercant nous col·laboradors,encara que no sigui fàcil el trobar-los, que avui endia tothom està molt enfeinat. En aquest sentit con-sider que no seria prudent encarregar més seccionsals actuals col·laboradors, per allò de que hi cap lapossibilitat de que es cansin i de que en lloc d'es-molar facem osques, que, amb totes les seves evi-dents mancances, pens que cal procurar conservarel poc que tenim abans d'exposar-nos a perdre-hoper agotament dels redactors.

Potser el problema, com sempre, radiqui en elpunt de vista. D'una banda els col·laboradors con-sideren que ja fan prou amb el que fan, que, essentFlor de Card una revista d'aficionats que es nodreixdel temps lliure d'una gent que gustosament el ce-deix sense demanar res a canvi, no estan obligats amés, al contrari dels treballadors d'altres revistes dela Premsa Forana que ho tenen com a medi desubsistència, almanco parcialment; de l'altra, elssubscriptors paguen un preu per una publicació ivolen, amb tot el dret del món, estar el més infor-mats possible, sense demanar-se -ni tampoc tenenel per què- si els redcators són o no professionals.

Potser sigui la nostra tasca el trobar un equilibrientre els dos punts de vista, que tant els uns com elsaltres tenen la seva part de raó i són, a la vegada,imprescindibles per la continuïtat de Flor de Card.

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorenç des Cardassar.Carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Galmés * Telèfon: 569509Desembre de 1990Número 167Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Dipòsit legal: 765-1973Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Felip Forteza

Maria GalmésGuillem PontGuillem QuinaAntònia ServeraGuillem SolerMiquel Sureda

COL·LABOREN

Guillem NadalGuillem Pont

Aina SalasAntoni SansóJaume GalmésJosep Cortès

Antònia TousMel i SucreRamon RossellóSol, i de dolSimonet/UmbertPere SantandreuXesc Umbert

Ignasi UmbertMaria Galmés

TrencapinyonsBel Nicolau

PortadaEls 4 clotets 3Sant Llorenç ahir 28Tertúlies 4Sa RevistaPoesia brevis 7Crònica informal 8Batec 14Jaume Vidal Alcover 17Espipellades 18Col·laboradors 19Index del 90 24De cap a cap d'any 27Aclariment a Pep Cortès 9Amelles 10Història 11Enquesta 12Entrevista 16Homes de terra 20El temps de novembre 22Una de temperatures 22Fira de Leipzig 23Index del 90 24Si lleu... 26Demografia 26ComptabilitatAgricultura ecològica 27Distribució

Els quatre clotets Fiorde Card -3- (219)

Número 200/1Si fa no fa, dcnou anys. Si fa no fa, quatre mil vuk-ccntes

pàgines escrites. Si fa no fa, tres milions i mig de paraules,mil envant, mil enrera, tant se val!

Paraules parcials, obstruccionistes, tendencioses, fragmen-tàries, equilibrades, completes, certeres, partidistes, íntegres,neutrals, addictes, parcel·laries, innovadores, veritables, met-/inoscs, virulentes, incoherents, evidents, fanàtiques, autènti-ques, òbvies, dinamitzadores...

En una guarda d'ovelles n'hi ha de tota classe. I un mateixcaramull de blat es pot mirar des de molts indrets.

1

r2

Li

0«i

R5 6 7 8 Ï

D/0

E/; /2 /3 W

L

15

A

/6

R

/?

D

tí /9

Número 200/2Febrer, 1972.Flor de Card, n° 1Objectius: (expressats al primer editorial)

-"Mitjà d'expressió"^-"Vehicle de cultura i palestra literària"/-"Seguir una ruta digna i en continu afany de superació'V

Ha plogut molt de llavors ençà (popular)Quin bell florir, quin granar! (Guillem Colom, poeta)No dóna gran cosa més l'agre de la terra! (Salvador Galmés)

Número 200/3Tota acció humana, indcfugiblement, resulta polimorfa. Tot

depèn de l'ull de l'observador, de l'estat d'ànim, de la forma-ció prèvia, de la capacitat d'anàlisi, del substráete que aportal'experiència individual...

Però amb tot i amb això, també hi ha coses que resultendifícilment qüestionables. Tal és la quantitat d'hores de feinaque suposen els dos-cents números de Flor de Card; cercarcol·laboracions, demanar entregues en el moment últim,transcriure, passar a l'ordinador, corregir, retallar i muntararticles, compondre pàgines...

Tot carro necessita una bístia -que hi posa la força- i uncarreter -que porta les riendes-. A Flor de Card, des de famolts anys, el carreter i tres quartes parts de la bístia són unamateixa persona: Josep Cortès "Mosca" -sense oblidar naNeus, si més no, per compensació, per fer part d'allò que fa-ria en Pep si no fes la revista-.

Número 200/4Però Flor de Card, també som els altres. Aquells que men-

sualment o de manera més o menys esporàdica feim algun ar-ticlet. Aquells que pagam la domiciliació cada any. Aquellsque la llegim amb avidesa tot d'una que la rebem. Aquellsque la fullejam en el cafè. Aquells que la feim arrossegar persobre el televisor, la taula del menjador... i altres indrets a-magats, abans de llegir-hi alguna o altra cosa. Aquells que nola llegim, però que comentam el que ens han dit que deia.Aquells que nò la rebem, ni la llegim, ni comentam res maid'ella, però que estam contents de que surti cada mes. I tam-bé tots aquells que no podem sofrir que encara perduri.

Tots som una mica Flor de Card, puix la revista és fruitd'un temps, d'unes circumstàncies, d'unes persones i d'uncontexte que d'una o altra manera la possibiliten.

Fins i tot l'Ajuntament, el Poder, i malgrat els seus esfor-ços per aparentar indiferència, és una mica Flor de Card.

Malgrat la interrelació evident, Flor de Card podria moriri, si fa no fa, tot seguiria igual. El sol sortiria cada dia, eltemps ens fugiria de les mans, el Poder faria i desfaria, se se-guirien construint barraques a foravila, continuarien elsatemptats ecològics (a la natura, a la llengua, als costums...),alguns farien Pàsqua abans del Ram, altres fardarien de qual-sevol cosa... "C'est la vie".

¿Què és Sant Llorenç comparat amb la immensitat del fir-mament? ¿O amb la complexitat del cos d'una formiga?

OGuillem Pont

Tertúlies Flor de Card -4- (220)

Columbòfila

Textes: Aina SalasFotos: Maria Calmés

Aquest mes Sa Tertúlia vol tocar un te-ma minoritari com és es de sa columbòfi-la. I no es que p'es fet de ser minoritarisigui manco important, perquè entre esnostres contertulians tenim dos campionsd'Espanya, i jo no hi havia parlat mai, auna mateixa vetlata i on es mateix temps,amb dos campions de tanta categoria. Uncolom de l'amo en Miquel Caldenteyfoucampió d'Espanya de fondo l'any 81, i,més recentment, un d'en Joan Servera foucampió de velocitat.

D'entrada es tema em va parèixer, comja he dit, molt minoritari i pensava quep'entura no interessaria a massa gent. Locert és, però, que una vegada haver com-partit unes hores de tertúlia amb aquestscolomistes, em donaren a conèixer unmón d'animals molt intelligents, profun-dament socials, i amants d'es seus fills isa seva parella. I que són capaços de tor-nar on es seu lloc, a caseva i defensar loseu pardamunt tot.

A vegades ets animals mos fan dema-nar a veure què mos ha passat on ets hu-mans, que tenim tan atrofiais certs ins-tints.

Agraïm s'assistència a Sa Tertúlia aJoan Servera, Miquel Caldentey, TomeuPuigròs i Jaume Ferriol.

Aina Salas.- I per què no mos expli-cau un poc en què consisteix aquestafeina que feis amb sos coloms?

Joan Servera.- Això precisament és loque mos agradaria donar a conèixer. Hiha un gran desconeixement popular desa columbofília. Si hi hagués un pocd'informació p'entura ets al·lots hi aga-farien afició i se crearia un ambient.

Jaume Ferriol.- Hi ha llocs que a ses

escoles s'hi ha instal·lat un colomer, aPorreres, a Artà, a Portocristo...

Joan.- An ets al·lots els agrada molt.Es dissabtes van a esperar es coloms, elscuiden... en fi, sempre n'hi ha que enfan una de ses seves aficions.

Aina.- I es vostros, que són missat-gers? Perquè també he sentir parlard'esbarts...

Miquel Caldentey.- Es nostres sónmissatgers. Ets esbarts són d'una castamolt diferent i sa seva tasca és agafar escoloms d'ets altres. Noltros és al contra-ri, els perdem. Es natural, com que elsamollara d'enfora ets esbartistes els mosagafen...

Jaume.- Aquests són contraris nos-tros. En tenim molts, de contraris: es-bartistes, butxistes, coloms d'exposició...

Aina.- S'únic alicient d'ets esbartistesdeu ésser agafar es coloms d'ets altres,0 no?

Jaume.- Lo que pretenen és que dosesbarts allunyats un de s'altre se mesclin1 que un s'endugui coloms de cap an esseu colomer. Llavonses s'èxit és poderdir a l'amo d s'altre esbart quants de co-loms li han agafat. Se fa una tertúlia enes cafè i li diu: "The agafat quatre co-loms..."

Miquel.- Ara no sé com funciona, pe-rò un temps, perquè se tornassin es co-loms l'amo havia de pagar. Es a dir, quehavia de tornar comprar es seus propisanimals

Jaume.- Aiximateix posaven un preude tasca, que diríem, però era ben molthaver de comprar es coloms que t'agafa-ven. Si duies un poc de mala sort, creu-me, que era molt feixuc.

Aina.-1 per formar un missatger, quèfeis?

Joan.- Es una raça. Solem deixar co-loms que han fet llargues distàncies coma reproductors.

Jaume.- Deixam es que més o mancohan fet una fantasia. Una que t'agradaes colom i s'altra que maldament no ha-gin fet premi, han recorregut llarguesdistàncies i volen anar a caseva.

Joan.- Duim una Unia de famílies. Sa-bem que es coloms d'aquesta famíliasón ràpids, o resistents, etc. Es clar queper a que surti un colom bo s'han dejuntar ses dues qualitats. A Bèlgica hiha races pures, molt seleccionades.

Aina.- I quina és sa distància mésllarga que ha fet un colom?

Jaume.- Uns 1000 km. A Mallorcan'han vengut de Lisboa.

Aina.- I on s'aturen aquests anima-lets?

Jaume.- A caseva. Estan bruixats per

Tertúlies Flor de Card -5- (221)

anar a caseva.Alna.-1 poden fer 1000 km sense atu-

rar-se ni menjar?Jaume.- Sí que s'aturen, però general-

ment no' mengen gaire.Tomeu Puigròs.- De tan enfora n'arri-

ben poquíssims. L'any passat se fa feruna amollada i només en va arribar un.

Joan.- S'ha comprovat que hi ha co-loms de llarga distància que s'han aturata un determinat colomer i han menjat ibegut allà sense que els hagin agafat omolestat, i després han tornat partir.S'any que ve davant tornen fer es mateixcamí i s'aturen exactament allà mateix.També se solen aturar a un gallier o acolomers de foravila.

Jaume.- Lo que està ben clar és queaquests que vénen de Cap de Bou nos'aturen, ni mengen ni beven. Volen 760km en 9 o 10 hores o més.

Aina.-1 quines tècniques hi ha per fervenir es coloms ràpidament?

Jaume.- Es aquestes llargues distàn-cies ja depèn molt de s'estat físic d'escolom.

Joan.- Noltros començam a entrenar-los dins Mallorca amb distàncies curtes,de 30 o 40 km i fins a Cala Figuera, queés es punt més allunyat de s'illa. Elsamollam tres o quatre vegades i desprésja els enviam a Eivissa, que està a 177km, més o manco. S'ha de tenir encompte que cada colomer té sa seva lí-nia de vol i està més aprop o allunyatsegons sa seva ubicació.

Tomeu.- Jo tene una distància de177,800 m, i en Joan de 177,280.

Joan.- Per tant, per sebre qui ha fetprimer s'ha de fer una proporció exactade sa distància i es temps.

Aina.-1 abans, l'amo en Miquel, quees mitjans de transport no eren com ara,devia ser complicat anar a fer amollados

Miquel.- No. S'hi anava en so tren.Començaven a amollar a Petra i de cadavegada més enfora.

Jaume.- Hi ha una persona -que lideim "es comboier"- que és es cuidadori és es qui té sa responsabilitat de totses coloms que li duen per amollar, itambé es que decideix si es temps és fa-vorable o no.

Joan.- Quan se fan llargues distànciescom per exemple Eivissa, se posen encontacte amb sos d'allà i saben quintemps fa i si és favorable per amollar.

Aina.- Ha de ser una persona entesa,idò.

Joan.- Ha de sebre un poc de meteo-rologia.

Miquel.- I procurar que es vent siguiun poc a favor, perquè sinó...

Aina.- Mos podríeu explicar un poccom funciona això de ses carreres i desa identificació d'es coloms perquè no sepuguin fer trampes.

Jaume.- Quan tenen tres o quatredies se'ls posa una anella que és com esseu carnet d'identitat.

Tomeu.- Aquests coloms s'han decensar i es dimecres s'engabien. Se com-prova que es coloms que s'han d'amollarestan tots censáis i quan s'engabien se'lsposa una altra anella on s'hi apunta esnúmero de s'anella de niu. Es divendres,a les deu d'es vespre, cada colomista po-sa es seu rellotge d'hora amb Ràdio Na-cional. Es dissabte s'amollen es colomsi quan arriben i s'han pogut agafar setreu sa darrera anella que li han posat i,amb un aparell especial que tenen es re-llotges, se marca s'hora d'arribada i a-questa anella queda dins es rellotge.Després se fan unes unes reunions a lesdeu d'es vespre i se comprova si es re-llotges han atrassat o adelantat i setreuen ses anelles de deins. Posterior-ment se comproven es guanyadors.

Joan.- Se gàbies se precinten perquèno hi hagi males intencions. Abans hi a-nava sa Guàrdia Civil a desprecintar-les.Ara hi ha uns delegats de sa Federacióque se'n cuiden.

Miquel.- Se duu molt recte, això; nosón bromes.

Jaume.- Passa que aquests coloms nosón nostros. Són d'es Govern.

Tomeu.- Bé, això no és exacte. Es co-loms són nostros, lo que passa és queels mos poden confiscar en cas de ne-cessitat. D'es cens, una còpia va a trans-missions militars i saben quins tenim.Ara, és improbable que això succeeixi,

però sa llei és així.Aina.- I es coloms, com se regeixen

per fer aquestes distàncies tan llargues?Com és que sempre s'amolla de ponenti no de sa part d'Itàlia, per exemple?

Miquel.- Per evitar que volin massadamunt s'aigo.

Tomeu.- N'hi ha que diven que se re-geixen p'es magnetisme, per tant, si saprofunditat de la mar és molt grossa sedespisten. No està comprovat això, peròés una teoria. Lo que jo crec és que siestà emboirat o hi ha calitja es colom,maldament just passi un parell de kmenfora de sa costa, ja no veu res, passade llis i se despista. Per exemple, demeu n'agafaren un a Tunísia.

Jaume.-1 de meu, un a Casablanca.Aina.- Un colom molt bo el senyalit-

zau molt perquè si se perd el vostornin?

Jaume.- Si és molt bo, casi no el dei-xes sortir defora d'es colomer. Tenenmolts de contraris i si perds un bon re-productor fas molt de mal an es colo-mer.

Aina.-1 s'alimentació, és complicada?Jaume.- Se cuida s'alimentació d'es

pares perquè surin es colomins lo méssaludables possible, però s'alimentacióés de gra, blat, favó, civada...

Tomeu.- N'hi ha que sí que ho duenen secret i no ho comenten gaire.

Aina.- I se pot donar qualque subs-tància química perquè estiguin mésforts? Se pot dopar o drogar un colom?

Tomeu.- N'hi ha que els en donen,però és molt complicat això.

Joan.- No saps mai exactament quanels amollaran. Normalment estan tresdies dins sa gàbia, però si hi ha mal

Tertúlies Flor de Card -6- (222)

temps n'hi poden estar sis o set. Si pas-sat aquest temps no els han amollat elstomen.

Tomeu.- Es molt delicat i fan malbés'animai, però això és com tot, que sem-pre n'hi ha que s'arrisquen.

S*

Joan.- A més, com que econòmica-ment no s'hi juguen res -no hi ha premisen clobbers- lo que volem és que es co-loms tornin en ses millors condicions.

Alna.- No hi ha ajudes per part de sesentitats oficials?

Tomeu.- Molt poca cosa. Lo més ques'ha vist mai és ara, que se faran unescompeticions i es primer guanyarà uncotxo, es segon un motoret i es tercerun televisor. I això a nivell nacional.

Alna.- I a quina velocitat van, més omanco, aquests animals?

Miquel.- Jo, a l'any 81, en vaig tenu-un que va ser campió d'Espanya i va fer570 km en 5 hores i 5 o 6 minuts.

Aina.- A més de 100 km/h! I duranttant de temps van?

Joan.- Sí, a més de 120.Jaume.- S'han tret temps a 200 km/h,

però depèn molt d'es temps, d'es vent...Però a 140 i 160 se'n marca qualcun.

Aina.-1 no trobau que feis poca vasa?Perquè, quejo sàpiga, campions d'Espa-nya de qualsevol altra cosa, a Sant Llo-renç no n'hi ha gaire...

Tomeu.- Es cert, hi ha molt poca in-formació. P'entura si sa Societat estàsen es poble se'n parlaria més, però...

Aina.-1 per què no en feis una aquí?Tomeu.- Som molts pocs i això és una

cosa que duu molta feina.Miquel.- Per formar una Societat hi

ha d'haver una vintena de socis i aquínomés som sis o set. Noltros la

donàrem de baixa, a sa d'aquí, perquè aun moment determinat només vàrem serdos i no va quedar altre remei. Hi hamoltes despeses i molta feina de pape-rum. Mos férem socis de sa de Manacori així estam. Ara, que a cada colomer hiha un rellotge no hi ha cap problema deres.

Aina.-1 aquests rellotges són vostros0 deixats?

Joan.- No, els hem hagut de comprar1 valen més de 50.000 pessetes.

Aina.- Idò és bastant caret, això.Jaume.- Sí. I pensa que quan ho tens

tot sempre has de mantenir més de 100coloms.

Tomeu.- Lo més car de tot és es cer-car animes de raça. Un animal de raçaval molt.

Miquel.- Se n'han arribat a pagar mésde 100.000 pessetes.

Tomeu.- Es com tot; hi pots gastar loque vulguis.

Jaume.- Però si te conformes i cuidesbé lo teu ho pots tenir bé, i es gasto queduu tampoc no espenya.

Aina.-1 si s'arriben a tenir animals denom, que no s'hi podria fer un poc denegoci?

Miquel.- Es complicat. Pots comprarun animal molt bo, però si no te lligaamb sos teus ja l'has feta.

Jaume.- A vegades compres un colommolt bo, no lliga i els pots matar, per-què tots quant hi poses ho perds. Ellpot ser bo, però es seus fills molt do-lents, i no saps a què ve.

Tomeu.- Aposta és que una sang quelliga bé és molt apreciada, però per con-seguir un colom d'aquests t'hi has deposar. Són molt cars.

Aina.-1 un bon colomer, quines con-dicions ha de reunir?

Joan.- Que no tengui humitat, ni mas-sa fred ni calor, i, sobretot, molt net.

Tomeu.- Són delicats. Tot animal fi ésmolt delicat i té moltes malalties. Són a-nimals que han de fer uns grans esfor-ços i ses condicions físqiues són fona-mentals.

Aina.-1 es menescals, els encerten sisón consultats?

Jaume.- Hi entenen poc d'això. Aquíés un problema gros que tenim.

Tomeu.- Per exemple, a Bèlgica se ju-ga molt amb sos coloms. Se posen mes-sions molt grosses i és clar que aquestsinteressos econòmics fan que s'esdudiïnprofundament es problemes sanitarisque puguin tenir. Hi ha menescals espe-cialitzats en coloms i hi ha dobbers aguanyar. Aquí això no passa.

Joan.- Es coloms més cars són es bel-

gues, i no vol dir que aquí vagin bé, per-què noltros tenim un problema moltgros, que és la mar.

Jaume.- Si poguéssim llevar es bassiotseria molt diferent. Hem de pensar quequan han fet 300 o 400 km damunt terra

/

han d'envestir dins s'aigo i n'hi ha 300km més. Hi ha un temps que s'animaino veu davant ni darrera. Només aigo.

Aina.- I sa vista, que és molt impor-tant per regir-se?

Jaume.- No se sap.Tomeu.- Hi ha opinions de tota casta.

N'hi ha que diven que se regeixen p'essol, p'es magnetisme de sa terra, pers'olor, etc.

Miquel.- Lo que és ben clar és quequan parteixen agafen sempre sa direc-ció que toca. Mai no surten a s'enrevés.

Tomeu.- Es colom estima molt case-va, això sí que és indiscutible. Tot loque fa és per tornar an es seu lloc.

Jaume.- Hi ha colom que ha estattancat sis anys a un altre lloc i ha tornatan es colomer on va néixer. Vol es seucolomer.

Joan.- Dins es colomer tots tenen esseu niu i es seu lloc. Si un altre els hoindaveix hi ha branca forta. A vegadesun colom que ha fet una carrera moltllarga i ha estat bastants de dies fora,quan torna troba es seu lloc ocupat. Idòaquell animal, que gairebé no té forçaper mor d'es gran esforç que ha hagutde fer, lluita tot quan pot p'es seu lloc.

Aina.- I quin són més bons, es mas-cles o ses femelles?

Jaume.- Això és igual. N'hi ha quemiren que, si són femelles, tenguin colo-mins a punt de néixer. Diven que aquestinstint fa que venguin més ràpidament.

Varis Flor de Card -7- (223)

Si són mascles, que sa femella estigui apunt de pondre. Però això també falla.Es a dir, lo mateix a vegades va bé i al-tres no i no saps es motiu.

Alna.- Hi ha sa mateixa quantitat demascles i de femelles, en es colomer?

Joan.- No és necessari, però normal-ment fan colles molt estables.

Jaume.- Qui a vegades també te fauna bona carrera és aquell colom queno saps si és mascle o femella, perquèno s'acolla amb ningú.

Tomeu.- Lo important és sa salut.Joan.- Es fonamental. Tenen cucs, se

constipen... Lo que jo faig és vigilarmolt ets excrements, que siguin durs. Sis'animai els té líquids és que està malalti se li ha de fer un tractament.

Aina.-1 no seria possible fer una cosamés pública?. Vull dir que, per exempleper ses festes, no es podria organitzaruna arribada de missatgers a sa plaça, iaixí tothom participaria un poc d'aques-ta activitat?

Joan.- No organitzam res, noltros.Jaume.- Has de demanar permisses i

a vegades te'ls neguen.Aina.- Què és, que posen moltes difi-

cultats?Jaume.- No, però qualcú ha d'anar di-

ferents vegades a Palma i dur es pape-rum, i noltros som pocs.

Aína.- Es que no estam aficats ambaixò no mos temem de res. Es colomsvos compareixen an es colomer i nomésvos ne temeu voltros mateixos.

Miquel.- Abans només hi havia un re-llotge i tots havíem d'anar a un lloc de-terminat a fitxar s'anella, però ara, ambsos cotxos que hi ha, hi hauria desgrà-cies, perquè tothom va a tope per ferprimer. Es rellotge en es colomers ésmés exacte perquè tot d'una pots mar-car s'hora d'arribada i t'estalvies es camíd'es colomer fins an es rellotge. Però éscert que així s'ha perdut gran part de sabulla d'abans.

Tomeu.- Sa premsa tampoc no se'n fagaire ressò.

Agraïm a aquests colomistes sa sevadisposició per donar-mos a conèixer saseva oficio. Els desitjant es màxim d'èxitsi una mica més de ressonància d'aquests.De totes maneres a ells tampoc no és queels preocupi massa. Fan aquesta feinaperquè els agrada i que sigui apreciadap'es colomistes que en són entesos és l'ú-nic a què aspiren. I miran si som beneita,però m'emocionen totes aquelles personesque són capaços de fer tanta feina i que,a més, els costa molts de dobbers, nomésper satisfacció personal i oficio.

Sa revista

v

L'altre dia, llegint el Cala Millor-7,que s'alegrava de tenir un any de vida,em vaig adonar que Flor de Card -osimplement per a tots els llorencins, "saRevista", feia ja 19 anys que es publicava

19 anys, els mateixos que alguns delscol·laboradors d'avui que, com tantsd'altres al llarg d'aquests anys, hemtrobat amb sa revista l'eina que ens hapermès expressar amb tota lliberti totesaquelles coses que tots, qualque vegada,necessitam expressar sense sebre moltbé on fer-ho. Només quan un les recor-da se n'adona del paper que ha jugat -iesperem que jugui encara per moltsd'anys- ja revista.

Crec sincerament que ningú amb unpoc de coneixement pot negar aquestpaper.

Per això, crec que és just agrair l'es-forç, no sempre reconegut, de tota unagent que, mes a mes, any rera any, hanfet i fan possible que sa revista surti allum.

I vull agrair-ho perquè sé que això noés una tasca gens fàcil dins aquesta so-cietat nostra, més bé és d'un coratgeheroic que encara quedi gent que, senseafany de guanyar diners (cosa tan difícilavui en dia) dediqui un temps a sa revis-ta; que s'ha de dir clarament, sense a-quest temps no hi hauria revista.

Per tot això, i aprofitant Paconteixe-ment, vull encoratjar des d'aquí a totaaquesta gent, i per què no?, a tots elsllorencins perquè entre tots facem enca-ra sa revista més nostra.

Antoni SansóRegidor del PSM

Poesia brevisLa boira desinfla la bellesa del paisatge.

Vaig cap a mi,i això m'aconhorta, mésque caminar per l'oblit.

DILEMA DEL...Quin coratge davant la mort,quina por davant la vida.

...SUÏCIDI

On cau el Paradís? On Eva? On Adam?on la glòria i el bes de les gorgones?

Jaume Galmés

TelèfonsAjuntament 56 90 03

569200Policia municipal 56 94 11Policia nacional 55 00 44Guàrdia Civil 56 70 20Casa de Cultura 56 90 83Unitat Sanitària 56 95 97PA.C. Son Servera 56 72 05Ambulatori de Manacor 55 42 02Escola 56 94 83Bombers 55 00 80Creu Roja (ambulància) 20 01 02Jutge 56 90 46Funerària 52 60 53GESA 55 41 11Grua 58 56 80

*&1

EP

Instai.lacions

Sanitàries

Carrer Nou, 37

07530 SANT LLORENÇ (Mallorca)

Crònica informal Flor de Card -8- (224)

L'oferta era temptadora: cessió d'unsterrenys al Ministeri d'Educació i Cièn-cia per fer-hi una espècie d'institut a SaComa, contribucions especials per cana-litzar les aigües, Normes Subsidiàries...i, per acabar d'arrodonir l'espectacle,amb en Tomeu Bovet fent de batle! Noem diràs que no hi havia motius ben a-bastament per sopar amb quatre grapa-des i partir escapat cap al ple ordinaridel 4 de desembre pegant amb els ta-lons pel cul.

-Hi devia estar més, el battei-No sé què vols que et digui... El vaig

trobar com a apagat. Es veu que li man-ca un poc de pràctica.

-Per ventura en tornar-hi...-Ja veurem, va dir un cec!-I va ser bo, el ple?-No va fer collo. Lo de l'institut no

està massa clar, el cost de les contribu-cions per al clavegueram sembla que noes correspon gaire amb la realitat i, perfer els deu reals justs, retiraren les Nor-mes de l'ordre del dia, així que potstreure comptes. Tanta sort que almancotenim dos cabos i ara faran un sergentper controlar els municipals.

-Estam salvats! S'han acabat eh pis-pes i els rallies pels carrers del poble,però conta-m'ho fil per randa, aquí, as-seguts a la camilla.

-Però no remenis tant el caliu que enssortiran vaques. Supòs que t'has temutque a l'instant canviaran el sistema d'en-senyament i que a l'escola de Sant Llo-renç només hi podran anar fins als dot-ze anys. Dels dotze als setze construi-ran una espècie d'instituts/escoles quefaran de pont fins anar als vertaders ins-tituts d'Artà o Manacor. Idò, com ques'ensumen que els serverins tenen moltd'interès en què l'institut/escola d'a-questa contrada el facin a Son Servera,la nostra Corporació, mirant d'evitar unaltre esplet de mamballetes com el delPAC, s'ha determinat a oferir un solara Sa Coma per veure si el faran allà. Elbatle va assegurar que no es cansariende punyir perquè fos a Sant Llorenç, pe-rò, amb la cara que feia, em va donar la

impressió de que les seves paraules ana-ven més dirigides a contentar el públicque l'escoltava que no pel coratge quetenia d'aconseguir-ho.

-I de quin solar se tracta?-D'aquell que feien comptes vendre i

que ja havien posat els 63.000.000 queen treurien al capítol d'ingressos delPressupost d'enguany.

-Sagrades! Això sí que se diu passarl'arada davant el bou! I ara d'on treuranaquests dobbers?

-P'entura els tocarà la loteria...-A noltros sí que ens ha tocat! Bé,

deixem-ho anar i continua.-Llavors parlaren de les contribucions

especials per al clavegueram. Si no hovaig entendre malament me pareix quedigueren que hi havia cinc fases pressu-postades, la primera de les quals -de de-vers 142 milions- era la que feia referèn-cia a la tubería general fins a la depura-dora i que no tenia contribucions espe-cials per als llorcncins i carrioners. Lesaltres quatre pujaven a 451 milions, delsque el CIM en pagarà les 3/4 parts inoltros la part restant. Així que el totalque ens pertoca és el següent: 112 mi-lions corresponents al 25% del cost; 15milions del projecte; prop de 6 milionspels terrenys; i 33 milions per la direccióde les obres. Tot això puja a devers 165milions, dels quals un 80% es recaptarà

amb contribucions especials i un 20% elpagarà l'Ajuntament.

-I com treuran comptes de lo que to-ca pagar a cada casa?

-Miraran els metres de solar.-Idò les cases amb corral pagaran

molt més que els blocs de pisos.-Elemental, benvolgut Watson.-I ja saben a quant ens sortirà?-Calculen que serà a devers 453 ptes.

per cada metre de solar, però sospitenque han fet molt curt i que en acabarpujarà més. A una casa normal li vendràa sortir, segons aquests preus, entre70.000 i 90.000 pessetes.

-I amb això hi entra tot?-Me sembla que hi entren les tuberies

generals d'aigües brutes i netes i l'asfal-tat, però crec que s'hi haurà d'afegir laconnexió particular.

-I jo que em pensava que ens ho re-galarien...

-Se va morir, en Regalat.-Ja ho veig, ja! I quan s'hi posaran?-Vés a sebre. En Toni Cuc els va re-

treure que en Melcion Mascaró ja toca-va haver entregat la primera fase i pràc-ticament encara no s'hi ha posat. Si noha complit allò que havia pactat -va dir-que pagui les sancions que acordaren.El batle, defensant en Melcion, va argu-mentar que, com que havia plogut molt,hi havia moll, les màquines s'enfangavenmassa i la feina no retia...

-Aquest puta temps, tot ens ho fot!-... però que mirarien d'allargar-li els

plaços perquè no hi fes quebres.-I que no és guapo això? Ara que s'a-

traca Nadal es veu que els cors s'enten-dreixen.

-També acordaren -ara que en par-lam- que donarien la segona fase percontractació directa, perquè per lo vist sino l'adjudiquen enguany perdran la sub-venció corresponent i ja no hi ha tempsper anar de subhastes.

-I per què no s'hi posaren més prest?-Es veu que van molt enfeinats...-O que així poden triar el concessio-

nari que els agradi més...-També podria ser... Vendrà a costar

111.000.000, l'hauran d'acabar en 6 me-sos i tendra una garantia d'un any, peròhi posaria melcions -vull dir messions,en què devia pensar, jo, ara?- que si perl'estiu no està enllestida també li allar-garan els plaços.

-No m'hi jug res. I a les Normes, comés que les retiraren de l'ordre del dia?

-Perquè el batle va dir que no ho veiagaire clar i que hi tenia moltes cosesque dir.

-Està bé això; li hauran de posar ulle-

Flor de Card -9- (225)

res. I per què no va dir aquestes cosesque tenia que dir?

-I jo què sé!-Idò que Déu ajudi a l'enganat i tal

dia farà un any!-N'Antoni Cuc, en els precs i pregun-

tes, va denunciar el retrocés que segonsell es destria en la campanya de norma-lització lingüística, ja que es fan bàndolsen castellà i també escrits de l'Escolad'Adults i de la policia de Cala Millor.També, en vista que ningú no ha passatles oposicions d'avui, va demanar unarelació de tota la gent que cobra nòminade l'Ajuntament.

-I en Falera?-Es va queixar de que del darrer ple

ençà encara no li han contestat cap deles preguntes que va fer, per la qual co-sa creia que lo millor era tornar-les re-petir a totes.

-Trob que és una grosseria no contes-tar lo que et demanen.

-I jo també. I n'Andreu de Ses Toltesva considerar que també era una grosse-ria que concedissin una subvenció peranar a Africa mentres hi hagués facturesde llorencins sense pagar i quan encarano s'ha donat res a la majoria de lesentitats culturals del poble.

-Sí, ja vaig veure que en parlava ladarrera revista.

-Però el prec més important va ésserel darrer, sobretot si ho jutjam peltemps que li dedicaren. Resulta que lesAssociacions de Jubilats de Son Garriói Sant Llorenç, com cada any per aquesttemps, varen organitzar unes matancesperhom i, justament!, la mala sort va ferque coincidissin el mateix dia. I com queels polítics conservadors no tenen el dode la ubiqüitat'*' i no es veuen capaçosd'assistir a totes dues, malavejaren queen Mateu de Son Carrió ginyàs els delseu poble perquè la canviassin de dia iutilitzassin la cotxeria de l'Ajuntamentde Sant Llorenç, que per això la cons-truírem. -"Te pareix que es llorencins hivoldrien anar a Son Carrió, si els ho pro-posassin?"-, deia en Mateu, -"Idò els car-rioners tampoc"-. "No, i els llorencins novoldran canviar el dia", deia un. I enMateu, "I els carrioners tampoc, que ja f amés d'un mes i mig que ho decidiren". Iun altre treia comptes a veure si els do-naria temps de berenar a un lloc i dinara l'altre, per allò de fer cas a tothom...i així s'anaven buidant el cap per veuresi trobarien una solució avantatjosa queels permetés assistir a totes dues.

-Mare Santissimeta! Sí que els agradael porquim!

-Sí, jo crec que lo millor seria que els

duguessin unpresent, amb una llangonis-sa, un enfilall de botifarrons i dues talla-des de llom perhom.

-I que no els convidassin a matances,que tenen collons de fer com els al·lotsd'un temps primer i fotre'ns les taron-ges, apagar-mos els llums i tocar-nos lesbaules amb la mà plana.

(<) Notau que he utilitzat la paraula ubi-qüitat quan bastava dir que poden éssera dos Uocs al mateix temps, però si qual-que vegada no pos paraules un poc rarespareixerà que no les conec, i a mi m'agra-da demostrar que he anat a escola i quea canastra també tenim un diccionari.

Aclariment a Pep Cortès

Al número 166 de la revista Flor deCard va sortir una grau vomitada d'enPep Cortès en forma de desacord. Elpeu ho va donar unes opinions efectua-des a la revista de l'Obra Cultural "ElMirall n° 30".

Tu saps com solen ésser aquesta castad'entrevistes, te fan preguntes concretes,les respons concretament, després surtcom si fos una conversa.

He de donar la meva enhorabona aD. Miquel V. Sebastián per la capacitatde llevar la palla i transcriure sensedispersar es conceptes en forma d'opi-nions que jo li vaig donar.

Aquest apartat que tanta de ràbia teva fer supòs que és "No han promocio-nal els joves de desset divuit vint anys alcontrari els han aturat". Aquesta opinióla vaig dir al mes de Febrer de 1990 pertant un temps ben concret. Quin es elfet que me va donar peu per dir això?

Vaig suggerir a un grup de joves ferun estudi enfocat d'aquesta manera.

Tenim una escola que imparteix l'en-senyament en català.

Tenim dues escoles que ensenyen ballde bot.

Tenim una revista que se fa en catalài si miràvem d'on ens ha arribat tot aixòi l'enviàvem als premis 31 de Desembreque convova l'Obra Cultural? Varen ac-cedir però ho volgueren centrar en la

persona d'en Guillem de Sa Bagura ientorn, aquesta gent havien anat alscampaments i lestimen.

Uns anaren a l'escola; altres a enTomeu de Ses Sitgetes i altres vinguerena tu. A l'escola i amb en Tomeu de SesSitgetes foren molt ben atesos, en canviamb tu, després d'haver concertat horala teva persona va brillar sí, però per laseva absència sense cap explicació. TuPep, precisament tu, me mostrares lapunta de l'iceberg.

Antònia Tous i Perelló

F.d. S'enhorabona pels 20 anys de la re-vista, però encara seria mes grossa sifóssiu capaços de repassar la cinta queteniu gravada de la tertúlia efectuadadamunt l'Església i llevàssiu tot lo queheu posat en boca meva que es incor-recte.

Nota de la Redacció:

En relació a l'acusació de n'AntòniaTous de que hem tergiversat les seves pa-raules de la "Tertúlia" del mes passat, vo-lem manifestar que ens ratificam amb totel que es va publicar, i si hi ha qualcú in-teressat en comprovar-ho té la cinta mag-netofónica a la seva completa disposició.

JOIERIA FEMENIflS

LLISTES DE NOCESOBJECTES DE REGAL

Oirrrr dol Ror tor Pasqual, 8 * T. 569072

Agricultura Flor de Card -10- (226)

AmetlesEl cultiu de l'ametler a Mallorca es

présenta a la prehistòria; és un arbreben aclimatat a les condicions de la zo-na irano-mediterrània. La seva utilitza-ció és important dins els costums gastro-nòmics de la nostra cuina. La importàn-cia d'aquest arbre va créixer molt a fi-nals del segle passat i a principis d'a-quest quan, degut a l'arrassament de lesvinyes per la filoxera, se'n sembrarengrans extensions. L'aprofitament de l'a-metlerà era global, ja sigui perquè apro-fitava terres marginals, ja sigui perquè elseu conreu estava combinat amb la ra-maderia; sobretot perquè era un cultiurendible i bona part de la producció d'a-metles era exportada cap als mercatseuropeus.

Amb l'arribada del boom turístic aMallorca hi hagué un transvassament depoblació activa del sector primari al tu-rístic, sobretot de gent jove, que causàl'envelliment progressiu de la poblacióagrícola. La rendibilitat dels cultius desecà, majoritaris a Mallorca, minvà tantpels factors interns de tipus estructuralcom pels externs d'economies d'escala,millores als cultius o certs tipus de pro-tecció de l'agricultura a altres indrets.

El cas de l'ametla és un exemple clardel que ha passat a la immensa majoriadels cultius de secà. Vegem alguns delsproblemes:- Gran varietat en les classes d'arbres

cultivats.- Excessiva parcel.lació de les terres.- Utilització de terres marginals.- Escassa o nul.la mecanització dels cul-

tius.- Llarga cadena d'intermediaris.- Deficient comercialització exterior.- Vellesa dels arbres cultivats.- Inadecuada política estatal en el sector- Poca formació tècnica del pagès.

I a aquests problemes s'hi afegeixenels causats des de l'exterior, com sónara:- Aparició de nous productors, com Tur-

quia o els pai'sos del nord d'Africà,amb costos més baixos de mà d'obra.

- Descuidada negociació amb la CEE enaquest camp, que permet l'entrada d'a-metles americanes o turques en millorscondicions que les mateixes d'aquí.

- L'afluència massiva d'ametla califor-niana, seleccionada genèticament, pro-duïda amb sistemes de cultiu mecanit-zats i competint en els tradicionalsmercats propis.

- La utilització de tàctiques de dumping

per part de les autoritats americanesper afavorir l'exportació del seu grad'ametla. D'aquí que el preu de l'a-metla està relacionat directament ambla cotització del dòlar als mercats in-ternacionals:

any

19741975197619771978197919801981198219831984198519861987198819891990

200

ametla

30293147608070506711011210714585756555

dòlar

5857677677677292110143161170140123117120105

Aquests arbres no se substitueixen; lasituació no és cap amenaça per a l'eco-nomia illenca, perquè el pes relatiu dela part que roman a l'agricultura és ín-fim. La desaparició definitiva d'un siste-ma tradicional, de conrar però també deviure, que no ha fet poc per la imatgeque s'ha venut de Mallorca. Tanmateixno hi és de més tenir-ne consciència,veure quines mesures s'hauran d'enves-tir:- Mecanització i racionalització dels sis-

temes de cultiu.- Creació de societats de comercialitza-

ció més directa entre els mateixos pro-ductors.

- Seleccionar i tipificar les classes d'a-metlers, per obtenir espècies ben a-

daptades i productives.- Enllestir polítiques adients de màrque-

ting del producte autòcton, com per e-xemple l'existència d'una sola empresaa Califòrnia que comercialitza la majorpart de la producció (com sis vegadesl'espanyola) i garanteix els preus i elsubministre a qualsevol lloc del món.

100

S

" M 76 76 50

Gràfica comparativa del preu de l'ametlaamb la cotització del dòlar nord-america.

Tots aquests factors han duit el preude les amelles a una xifra que fa invia-ble el sistema de cultiu tradicional.

Aquesta situació comporta l'abandód'aquest conreu. El procés és simple:1.- Els preus no basten ni tan sols per ala recollida, quant i més per a la millorade l'arbrat, la mecanització del conreu ola modernització de l'explotació.2.- La demanda de llenya per a foga-nyes, la bona qualitat de la d'ametler,posa preu als mateixos arbres, que esvenen per estelles, primer els arbresmorts i la llenya d'excecallar, llavors elsarbres més vells i finalment arreu.

S2. &k Sí && 90

- Pressionar les autoritats per a obtenircondicions d'igualdat en la competèn-cia amb les amelles americanes.

- Estimular, mentrestant, el nostre mer-cat i el consum de la pròpia producció,tradicionalment utilitzada quasi en to-ta casta de reposteria i apta per consu-mir abans, en i després de qualsevolmenjada.Manca voluntat de fer-hi feina de part

de les autoritats i dels propis pagesos;totsol no s'arreglarà.

Salvem les nostresametles

Article tramès per la revista Mel i Sucre

História Flor de Card-11-(227)

La vinguda a Mallorca deFemperador Carles, Pany 1541 (i IV)

Per Ramon Rosselló

I en aquests tres o quatre dies quehavia com Sa Majestat era vingut per latanta gent era los pagesos portaren tantde bestiar ço és: bous, vaques, cabres,moltons i altres bestiars que era cosad'espant que bous vells compraven percinc sis lliures sols la carn i el cuiro eradel senyor del bou que tenien carnisse-ria a la Drassana que no feien sinó es-corxar i amb romanes pesaven els bes-tiars cabrums i vacum aiximatcix en ma-nera que els pagesos qui havien portatbestiar feien molts diners, i d'altra partpa a la plaça que portaven de fora queera ple i volatería que portaven i venienles gallines vuit sous deu sous el parelli havia-n'hi tantes que era cosa d'espantque com Sa Majestat se'n fou anada eracosa d'admiració les gallines que haviaque les daven après a cinc sous el parell,crec que si hagués estat vuit dies tota laterra restaria plena de moneda.

El dia següent que era el dia de SantLluc Sa Majestat se llevà de matí quecasi era una hora de dia i anà a la Seua oir missa la qual dix el bisbe de gràciai d'aquí anà-se'n embarcar a cavall i jome trobí al moll com vérem venir els a-labarders i pel pont que li havien fet elldavallà no puc dir quina bèstia era laque cavalcava perquè tanta era la gentque no veia hom sinó de mig cos amunti així ell s'embarcà a la galera del prín-cep Andría Doria a on com entrà An-dria Doria se llevà el barret i l'Empera-dor també. I tantost llevaren cap i tiràsenfora i despera una bombarda i totesles altres galeres tiraren tantes bombar-des que el fum tapà les naus que ja casitotes eren a la mar que se n'anavenque estigueren mitja hora bona que noveia hom qui era en terra les naus i al-tres vaixells i decontinent la galera onanava Sa Majestat partí amb el lladroque portava darrera i l'estàndard de lagalera tenia Jesucrist crucificat i una al-tra flama llarga per lo semblant i d'aquísola tirà a la via del Cap Blanc i aprèsuna galera i après altra i com foren pas-sat el Cap Blanc mainaven i llançarenel ferro esperant que tots els altres vai-xells partissen per modo que restaren

tres o quatre naus i tres galeres lesquals partiren casi una hora o dues apassar de capvespre entraren a on erenles altres i les naus en la nit ne partireni el sendamà tenien tan bon temps queabans d'una hora a passar de vespre jano es veia vaixell ningú de que tothomestava molt content i feia gràcies a Nos-tre Senyor Déu del bon temps tenien.

I partida Sa Majestat amb tot son e-xèrcit com dit he, molts homes de béd'aquesta terra anaren amb dita armadaentre els quals era el magnífic senyormossèn Pere Antoni de Sant Martí elqual se'n volia portar dos cavalls tenia ino pogué embarcar-los perquè se n'ha-gué anar contra sa voluntat per no anaraixí com volia i no es posqué embarcaramb el vaixell havia d'anar a on anavason nebot mossèn Ramon de Sant Martíi mossèn Antoni Cotoner marit de saneboda i altres amics seus perquè s'ha-gué après embarcar amb la nau que a-portava les tendes de Sa Majestat laqual anava carregada de sal i la nit ma-teixa del dia de Sant Lluc partiren ambaltres. I partida dita armada restarenmolts soldats qui per la fortuna eren ar-ribats a Menorca i amb alguns vaixellsrodons posaren-se i molts altres vaixellspetits partiren en fi que no restà res enel mar que fos per navegar perquè dosdies après arribà una fusta que es deiade Muro que era de Jaume Noceres fer-rer i de Guillem Sabater tots de dita vilai aquest vaixell arribà de Barcelona i tanprest descarregà i tornà carregar per Al-ger i partiren amb dita fusta més de se-tanta o vuitanta homes en què eren elsdits senyors de dita fusta la qual patro-nejava un hom que es deia Joan Masca-rat i el dia arribà dita fusta de Barcelo-na partí una fusta de tretze o catorze demossèn Gaspar Sala amb més de trentahomes en què era dit mossèn Sala i elfill major de mossèn Dolcet Cors difuntper nom Joanot i altres perquè après eldimarts següent del diumenge aprèsSant Lluc la dita fusta de Muro partí icasi feia el temps brusc perquè començàgran temps de tramuntana en fi que ha-gué gran tormenta en la mar i estigué-rem circa vuit dies que no sabíem res dedita armada i cadascú fabricava i judica-va segons sa voluntat ço és, que els qui

eren cristians judicaven que ja era pres,els qui no ho eren deien que no en fi a-prés començaren a venir alguns vaixellsentre els quals fou una nau que no pariasoldats ni res sinó els mariners i contànoves les quals no volguérem sentir enfi que en açò arribaren moltes naus to-tes desbaratades i mig negades les unesi les altres romputs els arbres i contarencom desembarcant se mogué tan granfortuna en la mar que més de seixantavaixells se eren perduts i tretze o cator-ze galeres per modo que desembarcarenmolts de les naus i molts morien de seti fam perquè amb dites naus arribà unabella nau en què anaven la major partdels homes de bé mallorquins i altrespagesos i menestrals entre els quals e-ren tres germans Sant Joan d'ací ço és:un frare Jordi cavaller de Rodes i l'altremossèn Pere Joan i un cosí germà llurfill de mossèn Jeroni Sant Joan el qualera ja casat i a cap de pocs dies morí;més hi havia un fill del magnífic senyormossèn Ramon Torrella per nom PereIgnasi Torrella i molts altres cavallers ide pagesos, els demés bandejats en quèeren Sebastià Pou d'ací que anava ban-dejat per una mort el difamaven d'untal Guillem Cerdó d'ad i molts altresbandejats de la terra tots i casolans enquè era Marc Sòcies nebot meu, JoanotBaró los quals arribats i de cada dia quen'arribaven contaven la gran desaventu-ra era seguida. I jo informi"m d'ells detot lo que era estat. I digueren-me i aixíera dit per quants venien com ells arri-baren allí el divendres següent aprèsd'ésser partits d'ací i tenien molt bontemps i vingueren a desembarcar a lesCaxines fins en tant que poc a poc des-embarcaven esperant l'armada de po-nent estigueren axí fins el dilluns en quèarribà l'armada de ponent i com vinguéel dilluns a vespre féu tan gran fortunaque paria tot el món vingués sobre ellsi començà a ploure en mar que els vai-xells venien a dar a través de la terra entant que se perderen com dit he més deseixanta vaixells de caire i quinze o setzegaleres en què n'hi havia onze del prín-cep Andria Doria i les altres de Nàpolsi de Don Bernardi i de Sicília en quès'hi perdé gran tresor en expressamentel gendre de l'Emperador nét del Papa.

Enquesta Flor de Card -12- (228)

Enhorabona

Ja que aquest número és el dos-cents,el grup "Sol, i de dot" ha volgut col·labo-rar fent de missatger d'unes opinions queintenten ser representatives de col·lectiusdiferents al nostre poble. La pregunta quesha plantejat és la següent: "Ara que espublica el número dos-cents de la revistaFlor de Card, ¿ens podeu dir quin papertraban que ha jugat dins Sant Llorenç?

I aquestes són les contestes:

Equip de voleibolSabem tant de la revista com ella de

nosaltres. Ja que és el primer pic quesortim aprontam per a demanar ajudeseconòmiques a l'Ajuntament: xarxes, pi-lotes, etc.

Es demana una dedicació major al'esport, ja que els esports minoritaristenim dret a sortir a qualque lloc, peraixò a partir d'ara voldríem aparèixer ala revista. Sant Llorenç ja és dins l'òrbi-ta europea. Ara ja no bevem tantes decerveses, som un manat de gent sana. Elnostre patrocinador és Excavacions Este-ve.

Don Joan Font, rector de la parrò-quia

Ha desenvolupat un paper molt im-portant, molt positiu. M'agrada perquèadmet diverses maneres de pensar. Dinsla premsa local de Mallorca, tant literà-riament com en la forma de presentacióté un lloc bastant rellevant.

Don l'enhorabona a les persones quehi han dedicat molts d'esforços continu-ats. El poble ha d'agrair que hi hagi uncol·lectiu que hi dediqui tant de temps.

Madò Rosa, membre de l'executiva dela Tercera Edat

Si hem de sortir ens estimaríem mésque fos per qualque cosa bona. De laresta, el poble ja se'n fa càrrec.

Ens agrada molt, i és que ara aprenima cercar les diversions de més a prop:Flor de Card.

CaçadorsGràcies a la revista ens temem d'allò

que passa a Sant Llorenç. Baldament lagent hi col·labori poc i la llegesqui pocs'ha d'agrair l'esforç a totes les perso-nes, sobretot a en Pep, per la seva dedi-cació constant. Li podem fer un monu-ment. Es l'únic mitjà que emprenya unpoc a l'Ajuntament.

Joana Domenge, responsable de l'Es-cola Card

El n° 200 de la revista Flor de Cardrepresenta tota una feina i una constàn-cia per dur a terme un treball d'infor-mació política, cultural, esportiva...

Caldria destacar un aspecte molt posi-tiu i és que mai no s'ha censurat un es-crit a l'hora de la seva publicació. Tam-bé podríem destacar tota una sèrie decoses que ara no podem descriure per-què seria massa llarg. Però, sí que desd'aquí vull encoratjar a aquestes perso-nes perquè seguesquin amb aquesta fei-na, i per altra banda la fidelitat constantque han tingut a la nostra llengua. En-horabona i per molts d'anys!

Toni Servera, president de l'Associa-ció de Pescadors

La revista Flor de Card ha jugat unpaper molt important, sobretot en publi-car aquestes fotografies antigues que lagent havia oblidat i ara ha tornat recor-dar. També realitza una bona tasca, jaque dóna la informació d'àmbit local icomarcal.

Pere Mas, cap de la policia munici-pal

Jo destacaria tres aspectes positius itres de negatius:

Els positius són que la revista mai nos'ha aturat, hi ha hagut constància. Unaltre aspecte a destacar és la diversitatde temes: història, cultura, demografia,política, meteorologia... El tercer puntpositiu és que ha estat modernitzada,actualitzada.

Els negatius són, en primer lloc, lamanca d'informació esportiva (bàsquet,futbolet, atletisme). S'ha de dir que fal-ta crítica social, treball, feina, joves. Iper acabar, pens que hi manquen col·la-boradors joves, de setze a vint anys. Siells no vénen voluntàriament, és neces-sari induir-los o anar-los a cercar.

S'Este!Aquí cada mes la tenim i a vegades la

decoram i tot. Passa d'unes mans a lesaltres i el propietari a final de mes ja nola troba. Té molta pressa. Som molt cul-turals.

Biel Servera, President del Club Es-portiu Cardassar

Jo trob que és molt important i profi-

tós que el poble tengui una revista comFlor de Card, una revista que intenti a-braçar la cultura popular i intenti donaruna informació al poble dels aconteixe-ments i fets significatius, però crec queaquesta revista tal vegada estaria millorsi abraças també el tema dels esports,incloent, per tant, informació esportiva.

Maria Bel Pont, bibliotecàriaCom a mitjà informatiu del poble ha

donat opció a expressar les opinions dela gent que n'ha estat interessada. Esmolt resaltable, sobretot, la continuïtati la constància que ha tengut al llargd'aquests dos-cents números.

Es GlopetEns agrada però volem més fotografi-

es i creim que un poc d'erotisme no ani-ria gens malament.

Aquí la duim cada mes, no falla mai.Imagina't si som patriotes que en llocd'un arbre de Nadal hem decorat un"card de Nadal".

Ses SitgesN'estam conformes. Així mateix vol-

dríem comentar dos fets:a) Hi apareixen molts d'esdeveni-

ments negatius. Les poques coses bonesque passen no hi surten reflectides.

b) La gent no sap ben bé com arri-bar-hi si vol fer cap publicació.

Es GaratgeHa tengut una funció molt important

d'ençà que la coneixem. Flor de Card haestat sempre Flor de Card. Nosaltres,quan érem joves, col·laboràvem en laconfecció de la revista, però ara ha tor-nat molt prima; en aquell temps eramolt més gruixada.

Miquela Fullana, de Card en FestaEstà bé, però trob que de cada núme-

ro surt més reduïda.

Guillem Fullana, president de la UnióCiclista

Com que m'han demanat l'opinió so-bre l'activitat, servei i informació de larevista local Flor de Card, la meva opi-nió és la següent:

Activitat: és totalment necessari un omés mitjans d'informació en el municipi.

Servei: Flor de Card és un servei almunicipi on els ciutadans poden opinar

Flor de Card -13- (229)

i informar.Crec que Flor de Card és correcta i

objectiva en la informació sobre cultura,esports i temes generals, i ha perdutmolt de protagonisme en informació po-lítica aquests tres darrers anys.

Isabel María Muñoz, mestra delC.P.C. "Mestre Guillem Calmés'

Juga un paper molt important perquèqualsevol poble on es valori la culturaha de tenir la publicació d'una revista.Encara que només surti un pic cada mesés bastant ampla i toca tots els temes dela vida local, així com també admet col-laboradors voluntaris.

El títol és molt adequat per al poblede Sant Llorenç, per tal com ja ens diuuna mica dels seus orígens. En la totali-tat del seu conjunt està bé.

Antònia Tous, pintoraLa meva opinió s'expressa en un arti-

cle a part, que sortirà en aquest mateixnúmero.

TerratrèmolEs una forma d'evolució cultural i, a

més a més, tenim una cosa en comú:que tots pressionam l'Ajuntament quancal. Es una bona manera també de do-nar temes de conversa a la gent.

Bar OlímpicEstà bé. Es necessària perquè si no

fos per la revista no ens adonaríem dela meitat de coses que passen en el nos-tre poble.

Miquel Rosselló, director del GrupLlorencí de Comèdies

Enhorabona per arribar al dos-cents.Ha estat positiu perquè ha marcat,

dins la seva etapa, els conteixementspolítics i socio-culturals de la població.Prova que ha estat positiu són aquestsdos-cents números.

A nivell de recerca històrica podemrecórrer a uns documents importantís-sitns per la vida llorencina, cosa que finsara no havíem tengut.

També estic content que hagin arribata aquest número, perquè vaig formarpart de l'equip creador i fundador de larevista, col·laborant amb les mevesaportacions en la seva primera etapa.

Rafel Melis, president del CentreMusical de Sant Llorenç

La revista, en la part política, ha in-fluït bastant en els polítrics.

La seva labor ha estat molt positiva.Pens que molta gent hi escriuria, però

es veuen cohibits de fer-ho perquè noels puguin classificar dins una ideologiaconcreta.

Crec que també ha estat molt positivaperquè està oberta a tothom que hi vul-gui expressar una opinió.

La gent que viu fora de Sant Llorençha pogut tenir una informació mitjan-çant aquesta revista.

Darrerament pareix que la gent hicol·labora poc. Falten col·laboradors.

Antònia Salas, presidenta de l'A.P.A.Es una cosa molt positiva. Me sabria

greu que no hi fos, però és partidista,sobretot en política. Hi hauria d'havertemes nous, articles nous.

Bartomeu Pont, batleMolt interessants aquests 200 núme-

ros, perquè això demostra una inquietudi una constància per part d'aquest grup.

En el poble, a més d'ésser important,és necessari que hi hagi una premsa lo-cal, perquè demostren una inquietud pelbon funcionament del poble. I encaraque a vegades ens sentiguem afectatscrec que és convenient una crítica delsactes que estan ben fets i mal fets, per-què els polit ics també som humans i ensequivocam. I aquestes crítiques servei-xen per rectificar o per tenir en comptesuggerències. I no m'han sabut greu maiaquests tipus de crítiques, perquè verta-derament les he agafades com a sugge-rències.

Des del meu càrrec diria a aquestagent que seguissin com fins ara, senseabandonar aquest projecte. Que segues-quin endavant.

Ignasi Umbert, PSOEEs necessari que hi sigui, encara que

trob que no és el que hauria d'ésser, ésa dir, la crònica quotidiana del que pas-sa al nostre poble.

L'opinió que presenta s'hauria de ferdesprés de la crònica, que precisamentés el que hi manca.

A la revista hi ha una clara mancad'objectivitat i això no pot fer-se a unarevista de caràcter local. Hauria de serel réflexe del que passa diàriamentd'una manera objectiva.

Passen moltes coses que no quedenreflectides a la revista, a no ser que elprotagonista aporti personalment el seupropi article; i és que la història no lafan els polítics, la fa el poble.

Miquel Vaquer, cap del PPPer jo ha complit una època bastant

encertada, però es pot millorar. La in-formació real en una revista la fa atrac-tiva i al mateix temps el poble se'n temdel que ocorre al seu voltant.

També seria important que fos méspuntual en les seves sortides de cadames.

Bones festes.

Joan Santandreu, UMEs una cosa bona tenir una revista lo-

cal ja que és una manera que la gent es-tigui informada del que passa al poble.

Ha tengut un bon nivell en funció po-lítica, esportiva, històrica, etc.

La revista no només es llegeix a SantLlorenç, sinó també fins i tot a llocscom la mateixa seu del partit que jo re-present.

La publicació s'hauria d'obrir més capa un mercat de la nostra costa, on hi hamolts de lectors potencialment.

Andreu Femenias, PSMEl n° 200 reflecteix un treball de 19

anys de feina desinteressada per al po-ble.oberta a tota la gent, encara que dis-crepin.

Es de remarcar que una activitat cul-tural que dura denou anys continuï ambaquesta vitalitat.

Una de les coses que fan falta perquèpugui durar 200 números més és la par-ticipació a la revista. Manca gent que hicol·labori.

La revista ha ajudat a la normalitzaciólingüística dins el poble.

Esper que duri molts d'anys!

Aquesta opinió vol esser una visió ge-neral d'allò que pensen unes persones quenosaltres hem considerat representativesde la vida activa de Sant Llorenç. Ambaixò expressam que no volem excloureningú de la seva opinió, però s'ha decomprendre que^no ho podem fer tan ex-tensiu.

Hem comprovat que la revista és unelement eficaç, necessari i ben vist per lagran majoria dels llorencins. El grup "Sol,i de doT ha volgut col·laborar en aquestna 200. Des d'aquí vos donam l'enhora-bona pel coratge, la fidelitat, la pacièn-cia, el bon treball...

Força!

Grup "Sol, i de dol"

Batec Flor de Card -14- (230)

La beata

A començaments de desembre es vaorganitzar una festa a l'Església enhonor de la beata de Sencelles SorFrancinaina Cirer, fundadora del con-vent de La Caritat, en el transcurs de laqual es varen donar lectura a unes glo-ses que sor Francesca Fullana havia es-crit per commemorar l'esdeveniment.

Per gentilesa del rector, don JoanFont, que gustosament ens les ha pro-porcionat, les reproduïm a continuació:

CANÇONS FETES PER LA FESTA ALA BEATA FRANCINAINASant Llorenç des Cardassar, 7.12.90

Llorencins molt estimats,sempre vos estimaré;faceu unes festes gransque jo sempre hi vendré.

Jo sempre pas gust de veniri estar al vostre costat,i sempre serà per miel poble més estimat.

A vostè, senyor Batle,i a vostè, senyor Rector,feis cas a la Beatela,vos ho demon per favor.

Senyor Batle ha de feruna festa encantadora,vostè ha de presidirjunt amb la seva senyora.

Sor Francinaina Cirermolt bé vos ho pagaràamb salut i alegriai també amb benestar.

El poble, i tothom, l'estimai l'aprecia molt bé;feis-li una bona enramadacom de sempre sabeu fer.

Ses Monges també vendremen sa vostra companyia,i quan aquí ens trobaremserà la nostra alegria.

Oh Sant Llorenç del meu cor!jo vos faig un regalei,jo vos faig un escritetque n'és sortit del meu cor.

Oh Beata Francinaina!Tothom acudeix a vos;donau-nos la vostra màque volem venir a vós.

Ses Monges de Vilafranca,que tan generoses són,seran totes a la festai ens ompliran de fervor.

El poble de Sant Llorençés generós per tothom;sap fer unes bones festessense fer gens de renou.

Feis-ne unes bones festes,al·lotes, per amora la nostra Beatela,junt amb el vostre Rector.

Oh nostro senyor Rector,juntament amb sa germana,jo venc de tan bona ganaque no puc agontar-ho.

A vós, senyor Rector,les mil gràcies vos vull dard'aquesta gran convidadaque vós em vàreu donar.

Sor Franciscà Puttanaque visqué 46 anys al nostre convent

Juguetes

Per iniciativa de l'Area Socio Educati-va Cultural de l'Ajuntament de SantLlorenç va tenir lloc, entre el 19 i el 23de desembre, una exposició de juguetesfabricades pels propis al·lots de l'escolai del parvulari.

Cridaven l'atenció, entre d'altres, lesnombroses maquetes de pobles, una deles quals estava dedicada al barri lloren-cí del Camp Rodó.

Els visitants interessats se'n podiendur un fullet editat per l'entitat organit-zadora en el qual es donaven una sèriede recomanacions sobre les juguetes queconvenen a cada edat, a més d'una sèriede consells sobre normes de seguretat id'etiquetatge que assenyala la llei.

Querella criminal

A darreries de l'any passat l'empresaDEMOCOMA SA va interposar unaquerella criminal per prevaricado a Bar-tomeu Pont, Mateu Puigròs i BartomeuMestre, aleshores els únics integrants del'equip de govern, per tal com li han de-negat diverses vegades el certificat de fi-nal d'obra de l'edifici que, d'acord ambles seves manifestacions, havien cons-truït a Sa Coma seguint estrictament lalicencia concedida per l'Ajuntament.

Segons els demandants la mala fe delsacusats és manifesta, ja que retardarenla seva actuació fins que l'obra estàs a-cabada amb l'única finalitat de causarun major perjudici a l'empresa.

L'escrit, presentat al Jutjat de Mana-cor, fa esment d'unes suposades tèrbolesprestacions de l'empressari Jaume Mollamb el bâtie, a qui va entregar 5.000.000de pessetes durant la darrera campanyaelectoral com a donació desinteressada,encara que ells la qualifiquen d'inversióa curt termini. Afegeixen que el fet deque Josep Mèlia fos l'advocat de JaumeMoll i de l'Ajuntament en un momentdeterminat, pressuposa una inici conne-xió entre les dues parts.

**¥**ÀREA,

SOCIO EDUCATIVA CULTURAL

Batec Flor de Card -15- (231)

Com que l'afer entre Pempressari i elbâtie va provocar la sortida d'AntoniSansó de l'equip de govern, els deman-dants citen a declarar al regidor delPSM i a l'hoteler Jaume Moll.

Vet-aquí una desagradable situacióproduïda per fer les coses malament ique podria arribar a inhabilitar tres capsde llista per ocupar càrrecs públics, cosaque modificaria dràsticament la compo-sició de l'Ajuntament en un futur nomassa llunyà.

Que serveixi de lliçó als polítics -i alstècnics, no cal oblidar-ho-: no es potbaixar el cap davant dels poderosos nifer els ulls grossos enfront de les irregu-laritats urbanístiques o de qualsevol al-tre tipus, encara que els promotors in-sisteixin descaradament en que sigui ai-xí, Es precís tenir unes Normes Subsidi-àries i fer-les complir, que només se-guint la llei es poden evitar situacionstan llastimoses com les que actualmentestan patint els tres regidors llorencins.

Plats dolços

Les passades festes de Nadal el grupllorcncí amb nom d'aplec de sonets deJ.V.Foix "Sol, i de dol" va organitzar unconcurs de plats dolços al qual hi parti-ciparen una dotzena grossa de concur-sants.

Es repartiren tres premis: El de mésbon gust fou guanyat per uns robiolsque havia fet na Bel Soler; la millorpresentació va esser per Antònia Tous,amb una coca de fulls; i el més originalcorrespongué a Aina Genovart, per unpastís a base de moneis.

En haver acabat en Josep Antoni Gri-mait va oferir una saborosa conferènciasobre "la llengua que parlam", que fouescoltada per una seixantena de perso-nes.

Grua

Poc més o manco un any desprésd'haver estat instal·lada i sense havercomplert els seus objectius, a principisde gener fou retirada la grua de la plaçaNova, després d'haver sofert pintades,reclamacions en els plens i queixes enels medis de comunicació.

Salut òptica

Durant l'actual curs escolar i a pro-posta del S.M.O.E. es durà a terme aSant Llorenç un programa de Salut Òp-tica en el qual hi participaran tots elsnivells de l'escola.

Amb això es pretén:-Detectar possibles alteracions visualscom miopia o ull vague, a tal fi s'hapassat a cada nin una prova de visió llu-nyana.-Informar de les possibles deficiències.-Prevenir l'aparició i el progrés de cer-tes alteracions mitjançant uns exercicisoculars que es faran a l'escola.-Donar alguns consells sobre higieneocular.

Al llarg del curs s'anirà informant deldesenvolupament del programa.

f— LLENCERIA-CORSETERIA —,

SECRETS

C/. Nou, 7T/. 838232

Sant Llorenç

Entrevista Flor de Card -16- (232)

Salustià Vicedol'editor deFlor de Card

Aquesta vegada hem volgut visitar elconvent de Petra per donar-vos a conèi-xer fra Salustià Vicedo Vicedo, l'homeque imprimeix mensualment Flor deCard des de fa nou anys. Va néixer un24 de desembre al poble d'Alfafara, a laprovín-cia d'Alacant i acaba de complirels 67 anys.

Quant de temps fa que sou per aquí?Ja fa molts d'anys que som per aquí.

Vint-i-dos,Ens podria explicar com va començar

aquesta impremta?En es principi vaig començar fent pu-

blicacions nostres, però llavonses aquí, aPetra, hi va haver una reunió de PremsaForana i els vaig dir que la impremtaestava a la seva disposició. Flor de Cardva esser una de les cinc primeres.

Quines varen ésser les primeres revistesque va publicar?

El "Lllum d'oli" i "El Picot"./ quantes n'ha arribat a publicar?Poc a poc se'n varen donar compte i

en vaig arribar a publicar una trentena./ actualment quentes en fa?Fa devers dos anys que vaig dir que

no en podia fer tantes i en vaig llevardues terceres parts, perquè per fer lafeina dels altres no tenia temps de fer lameva.

/ quina era la seva feina?Un llibre sobre el convent i la relació

amb el pare Serra, que estic acabant depassar a màquina per transcriure-la a laimpremta. Això ho voldria haver fet fados anys, per la beatificació del pareSerra, però no he pogut degut a la feina.

Vostè, que és un historiador del pareSerra, ¿no és ver que se'n va dur ametlersde Mallorca per sembrar a Califòrnia?

No, això no és ver, i us explicaré per-què. Quan se'n va anar d'aquí va estardeu anys a Màxic abans d'anar a la bai-xa Califòrnia.

Bé, i quants sou que feis feina aquí?Som dos.Ens podria explicar el procés que se-

gueix per elaborar ¡a revista?Com tot procés de fabricació partim

de la matèria prima, que és el paper.Com que d'un principi el compràvem enpetites quantitats i ens sortia molt car,un dia vaig reunir els directors de laPremsa Forana i els vaig dir que si ellsm'adelantaven uns dobbers, entre elsseus i els que jo tenia podríem comprarun camió de 10 tones de paper, i aixíens sortiria més econòmic. I així ho và-rem fer.

Després hi ha la màquina de compon-dre el texte, el laboratori per les foto-grafies i, quan la revista està muntada,feim les planxes per imprimir. Així i totun 75% de la feina és manual.

Quina opinió té de Flor de Card?No és perquè voltros estigueu davant,

però de muntatge és la millor i quant alcontingut també és de les millors. Novull dir que les altres no estiguin bé,però amb el que diu i amb la pre-sentació que té és de les millors.

/ vostè, ¿quina opinió té dels que tenenla idea de dur una revista endavant?

Que fan una labor molt important,perquè qualque dia, si qualcú vol escriu-re història de la part forana no tendraaltre remei que agafar la informació d'a-questes revistes.

Vostè les veu una continuïtat?Mentres hi hagi dos o tres xiflats a

cada poble que vagin davant i un grupque els segueixi no faltarà la revista,perquè la part econòmica és lo que

VJ

manco importancia té.A vostè li pareix que es falora l'esforç

que es fa?Sí, perquè els mallorquins valorau

molt tot lo vostro, tot lo d'aquí. Pensauque quan s'acaba una revista s'ha de co-mençar la pròxima.

Quants d'exemplars fa de cada revista?Entre 300 i 500 a cada poble./ la seva, quina tirada té?Feim una tirada de 2200 exemplars,

entre Petra, la resta dels pobles de Ma-llorca i l'Amèrica hispana, sobretot aMèxic.

Bé, ens despedim de vostè desitjant-litanta salut com la que desitjant a Flor deCard.

Alna Simonet i Xesc Umbert

Els Reis

Encara que a nivell pràctic comenci aimposar-se la moda europea de regalarles juguetes per Nadal, per allò de quetenen totes les vacances per entretenir-se, la festa dels Reis d'enguany demos-tra que l'Epifania segueix ben arreladaen l'esperit dels llorencins, no sé si pelpropi gust de fer bulla o si perquè a aju-da a rejovenir una mica els pares delsinfants.

El bon temps també contribuí a do-nar relleu a l'espectacle, enguany orga-nitzat per l'Ajuntament amb la col·labo-ració de diverses associacions culturalsi esportives del poble.

Literatura Flor de Card -17- (233)

Jaume Vidal i Alcover (1923-1991)

Jaume Vidal i Alcover, l'escriptormanacorí nebot de Joan Alcover, va mo-rir a Barcelona tot just haver començatl'any nou a l'edat de 67 anys. Era casat -o vivia- amb na Maria Aurèlia Camp-many. Descansi en pau, que diríem a laDemografìa, però no n'hi ha prou.

La manca de temps per acabar aques-ta revista fa que hàgim d'acudir a l'enci-clopèdia per donar unes breus notesbiogràfiques:

Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lle-tres, es doctorà en filologia catalana perla Universitat de Barcelona.

Es autor d'una extensa obra poètica,narrativa i teatral, en què destaca la se-va sensibilitat en l'ús de la llengua lite-rària i una vocació didàctica en el seutractament, així com una profunda preo-cupació per la forma en què l'home es-merça la pròpia vida. Són representatiusen aquest sentit els llibres de poemes Eldolor de cada dia, Terra negra i el Fillpròdig, les novelles Visca la revolució iDido i Eneas; i les obres teatrals Orato-ri per un home sobre la terra, Manicomid'estiu i la Felicitat de comprar i vendre.

Va obtenir nombrosos premis com elMossèn Alcover de poesia (Sonets a Eu-rídica), el Ciutat de Palma (Dos viatgesper mar), el Víctor Català de contes(Les quatre llunes).

També va publicar un Recull de lle-gendes, Tres suites de luxe, Llorenç Villa-longa i la seva obra, Síntesi de la literatu-ra catalana, i darrerament estava treba-llant en una magna traducció de l'obrade Proust A la recerca del temps perdut,que ha deixat inconclusa i que acabaràla seva companya Maria Aurèlia Camp-many.

L'any 1978 va tenir la gentilesa d'en-viar-nos un petit estudi sobre Classes so-cials i llenguatge que publicàrem entreels mesos de maig a desembre d'aquellmateix any, juntament amb altres revis-tes de l'Associació de la Premsa Foranade Mallorca, i del qual avui en reprodui-rem un petit fragment en record seu.

Classes socialsi llenguatge

"A Ciutat hi ha botifarres..."

La persistència d'un fort classisme an-cestral, a Mallorca, tant a Ciutat com ala part forana, però més aguditzat entreciutadans, la mala intel·ligència i conse-güent interpretació d'aquest classisme,tant per mallorquins com per externs, ila confusió creixent a l'entorn d'aquestproblema, em va fer emprendre, fa anys,una mica d'estudi sobre les nostres clas-ses socials. Una avançada d'aquestes re-cerques i reflexions va aparèixer, en for-ma d'articles, a un diari en anglès quesortia a Ciutat la passada dècada; peròcom que traduïen els meus escrits, la fi-delitat a l'original en sortia tan mal pa-rada que ho vaig deixarà anar. Més tard,cap al 68 o el 69, una editorial barcelo-nina de prestigi em va contractar el meutreball. Volien, però, que fos un treballd'alta Sociologia: un sociòleg de renomm'havia d'assessorar i encara havia derevisar la meva feina i atorgar-li el seuvist-i-plau. D'altra banda, calia que elmeu plantejament i les meves conclusi-ons responguessin als esquemes i a lesexigències en la matèria de l'escola mar-xista. No cal dir que també vaig abando-nar.

Ara m'acullen, i ho agraesc, les co-lumnes de la premsa local de Mallorca.Es probable que, finalment, la meva tas-ca hagi trobat el lloc adequat. No hepretès mai fer un estudi profund i acom-plit de Sociologia ni de Lingüística. No-més volia entretenir la voga, donarcompte d'unes coses que han passat perdavant els meus ulls, sobre les qualsm'he aturat a reflexionar, per allò d'ex-plicar-les-me i treure'n unes conclusions.Escric per aquella gent que sàpiga en-tretenir-se amb els nostres vells cos-tums, siguin de virtut i siguin de vici,amb les actituds i les resolucions que,per bé o per mal, fan de nosaltres quisom: de la mateixa manera que, a lataula familiar la conversa gira a l'entornd'amistats i parcntel.la, de cases i llinat-ges antics, il·lustres o humils, que, demolts d'anys ençà, fan el nostre món i lidonen un sentit. Si, te tot això, en surtuna mica d'amenitat i el lector troba en-treteniment en els meus escrits, em do-

naré per ben pagat.

"A Ciutat hi ha botifarres" -assegurauna dita, no sé si gaire antiga- "massonsixuetes", i continua encara amb un finalque ara no és del cas. D'aquests tres es-taments anomenats, el que ha tengutmés abundosa literatura és el dels xue-tes, òbviament: és el que ha sofert deple i fins a extremituts inhumanes lesconseqüències de l'estratificació social,perquè el problema dels descendents dejueus conversos, a Mallorca, és un pro-blema social, d'origen religiós, però noracial a la manera de Centroeuropa.Quant als altres estaments cal reconèi-xer que els mossons han tengut més bo-na literatura que els aristòcrates: aquellshan estat matèria de la literatura costu-mista; aquests de la folletinesca. No crecque sigui dubtós que, entre Jorge Aguilóy los Misteriós de Palma de don Eduar-do Infante, Los muertos mandan, deBlasco Ibáñez i Las horas contadas, deCarmen de Icaza, per una banda, i elsescrits de Pere d'A. Penya, de BartomeuFerrà, de Miquel dels S. Oliver i de Ga-briel Maura per l'altra, hi ha una grandiferència a favor d'aquests últims.

Diferència de qualitat literària, peròtambé diferència de valor testimonial.Per aquesta part haurem de citar l'obra,tan atenta sempre a la condició de se-nyors, de Llorenç Villalonga, d'una qua-litat literària fora de dubte, però d'unvalor testimonial nul. Si alguns dels per-sonatges de Villalonga tenen una auten-ticitat, és, si de cas, com a mites, que latenen, no com a realitat, i això no és co-sa que afecti la virtut de la versemblan-ça literària, tal com l'exigeix la bonaescola. Però la distribució de prestigisque Villalonga ordena dins les seves no-velles i aquella creació del món quasifeudal de Beam, encastellat a unes pri-meres terres muntanyenques, com a unanovella de Sir Walter Scott, és la purafantasia. ^

Per ventura un dels encants de les no-velles de Villalonga és aquesta distànciaque l'allunya del món que descriu. A laprimera edició dcL'hereva de donya Ob-dulia (juliol 1964), el títol és així, ambdonya. A la segona edició (abril 1970),ja apareix rectificat en dona. Cit dues e-dicions de la mateixa editorial. Entrel'una i l'altra, hi ha, però, l'edició de les

(Continua a lapàg. següent)

Flor de Card -18- (234)

(Ve de la pàg. anterior)

obres completes (setembre 1966), on eltractament és invariablement dona. Larevisió lingüística d'aquest volum d'obrescompletes la va dur a terme en Josep A.Grimait, i dona és la forma establertaper la Normativa. Els qui coneixen Vi-llalonga anc que sigui per les seves no-vel.Ics, podem saber que entre la Nor-mativa i el parlar senyor, Villalonga s'in-clinarà sempre per aquest. I és el casque la forma dona, a Mallorca, pertanyal parlar senyor, i donya és una formamossona.

Amb dona/donya, Normativa i parlarsenyor coincideixen, i Villalonga adopta

la forma senyora i legal al llarg de totala seva obra posterior. (Les excepcionsque el lector atent pugui trobar a les e-dicions publicades després del 1966, te-nen totes la seva explicació, que no donara per no allargar, crec que innecessà-riament, aquest escrit). Anomèn parlarsenyor al propi de l'estament aristocràticde Ciutat. Per determinar què és laNormativa de la Llengua i quins són elsseus límits i les seves regles, no bastaacudir al Diccionari General de la Llen-gua Catalana, vulgo Fabra: cal consultarel Diccionari Català-Valencià-Balear demossèn Alcover i saber-lo interpretar.En el cas que ens ocupa, Fabra no re-cull dona com a tractament. Mn. Alco-

ver registra donya com a castellanisme.I és cosa sabuda que un tret del parlarmosso rebutjat vivament pels aristòcra-tes, és l'adopció de castellanismes. Dirabre (pronunciat arbre, perquè en a-quests grups triconsonàntics és regla queuna de les consonants iguals es perdi:compareu marbre (pedra o peix),=mabre o bé perdre, pronunciat perdé,dir, repélese, arbre, però s'arbol quan ésnadalenc o rem, però ses uvas, quan sónles que se solen menjar el vespre deCap d'Any; dir es cubo de sa basura perdir es poal d'es fems o es desayuno enlloc d'es berenar, etc. i molts d'etcéteres,és l'apoteosi de la mossoneria.

Espipellades

Dia 4 de desembre, santa Bàrbara, patrona d'es trons i llamps, a s'apartat de Precs i Pre-guntes d'es ple ordinari, n'Andreu de Ses Toltes va demanar explicacions a s'Equip deGovern sobre sa subvenció de 100.000 pts. que dia 2 de novembre havien concedit a unllorencí i tres externs per anar a Africà. En haver acabat es ple es qui firma aquesta pà-gina els va informar que prest sortiria sa revista i que també en parlàvem a sa portada,a s'editorial i a una espipellada.El sendemà vaig rebre una fotocòpia d'un escrit que es del PSOE i el CDS havien enviatan es secretari en es qual reconeixien que s'havien equivocat concedint sa subvenció i quela pagarien de sa seva pròpia butxaca en cobrar sa nòmina següent.En primer lloc vull donar s'enhorabona a n'Ignasi perquè els ha convençut de que és desavis rectificar i aquesta vegada han quedat com uns senyors, però també trob que hed'exposar un dubte: ¿Què era lo que els va sebre més greu, haver comès una equivocacióo que sa gent se'n temés? Si no se n'hagués parlat en es ple i a sa revista, ¿haguessinactuat de sa mateixa manera?

Així que ja ho sabeu. Si vos voleu estalviar quatre pessetes a s'hora d'enxufar ses aigües,en lloc de cases planta baixa heu de construir blocs de pisos, que es nostro Ajuntamentfa comptes cobrar a tant es metro de solar. D'aquesta manera com més pisos tengui unacasa més barat els sortirà, ja que se podran partir es cost entre tots.¿I no hagués estat més just que cada habitatge pagàs lo mateix per sa connexió, en vistaque tothom en treurà es mateix profit?¿O és que hi ha interès en què es poble creixi per amunt?Així com ho han fet n'hauran beneficiat uns pocs i hauran fotut sa majoria, però ja hi es-tam avesats i no mos ve gaire de nou.

r

SA

PLAÇ-A

- — • -~ . . — ̂

j

ï

Jo no sé si és que es batle se fia més de sa capacitat negociadora d'en Falera que no desa de lo que queda de s'equip de govern, si s'estima més tenir-lo entretengut perquè noemprenyi o que prepara futures coalicions, però lo cert és que li ha encarregat per decretque se'n cuidi de mirar de ginyar don Toni perquè li vengui o barati sa casa d'es carrerMajor.Voldria que en tregües un resultat més favorable p'es poble que quan no va volercomprar sa casa d'es meus padrins de sa plaça, que ocasions com aquesta només se'n pre-senta una cada cent anys.

Els col·laboradors Flor de Card-19- (235)

Flor de Card

Aquestes persones -esperno deixar-me'n cap i si fos ai-xí deman disculpes- han estatles qui han fet possible quela revista arribas al n0 200:

Pere AguileraCosme AguilóJosep AlbaElisabet AlemanyMargalida AlemanyPere AmatGabriel Amengua!Pere Joan Amengua!Andreu AmerAmnistia InternacionalAPAntoni ArtiguesLlorenç ArtiguesAssociació de JubilatsAssociació de ParesGabriel BarcelóGabriel BassaJaume BallesterJoan BallesterMargalida BauçàTomàs BauçàJosep BordoyXavier BornasFrancesca BoschMiquel BrunetVicenç BusquetsAntoni CabrerAntoni CaldenteyGuillem CaldenteyJoan Caldentey GalmésJoan Caldentey SolerMiquel CaldenteyLlorenç CapellàGabriel CañellasHilari de CaraJoan CarbóCDSJ. M. CerezoChristianFrancesc ClapésConsell ParroquialJosep Maria CorravesJosep CortèsMiquel Àngel CortèsRafel CrespíDevilBartomeu DomengeJordi DomengeJoan DomengeJoan Domenge RieraJoana DomengeR. DraperRafel Duran

Bartomeu EstarellesAina FemeniasGuillem FemeniasJaume FemeniasLlorenç FemeniesBàrbara FerrerJaume FerrerJoan FerrerBiel FloritSílvia FornésFelip FortezaAntoni FontGabriel FronteraGuillem FronteraAlfred Fuster ArnauGaspar FusterAntoni GalmésAntoni Galmés RieraJaume GalmésMaria GalmésMargalida GalmésMateu GalmésXisco GalmésAntoni GarauAntònia GarciaMaties GarciesAntoni GelabertAina GenovartAntoni GenovartJoan GenovartJoana GenovartPere-GilJoan GiliLlorenç GinardPere GinerdAntònia GirartMateu GirartGOBX. GualC. HorrachGuillem JaumeMargalida JaumeCaterina JofreJoan JofreBiel JuanRamon LladóJoan LladonetJaume LliteresAina Maria LlodràCaterina LlodràGuillem LlodràJosep Maria LlompartAntoni HullPere Josep LlullMiquel López CrespíNieves LópezAntònia MagranerMarianA. Mayans

Antoni MassanetBartomeu MassanetLluís MassanetGabriel Massot i MuntanerJ. MassotPere MassutíBartomeu MatamalasJ. MayolJosep MèliaAntoni MelisAntònia MelisGaspar MelisAntoni MesquidaCaterina MesquidaGuillem MesquidaJerònia MesquidaPere MesquidaFrancesc de B. MollMaria Àngels MonteroM.P.G.Guillem Nadal RieraGuillem Nadal SolerPere NadalElisabet NicolauJoan NicolauGrup NosaltresNúriaGrup d'ObjectorsOCBAntoni OliverPere OrpíFerrant de la OssaBernat PareraBernat PascualMartí PascualSebastià PascualEduard PeralesJoan PerellóMaria PérezPSMPSOECliment PicornellTomeu PistolaSebastià PomarMaria PonsAina PontAntònia PontGuillem Pont BallesterGuillem Pont OrdinasRafel ProhensNorat PuertoMateu PuigròsGuillem QuinaAntoni QuetglasCarme QuetglasD. QuetglasAntoni RamisJoan RamisLlorenç Ramis

Joan RieraAntoni Riera FullanaAntoni Riera MeusJosep RigoSebastià RigoAntoni RiutortCaterina RoigJoan RoigMagdalena RoigJoan RossellóMaria RossellóMartí RossellóMiquel RossellóRamon RossellóAina SalasAntònia SalasJaume SalasJoan Antoni SalasMaria SalasSalvàMaria Bel SanchoAntoni SansóJaume SantandreuJoan SantandreuJoana SantandreuPere SantandreuUrsula SantandreuMiquel SbertMiquel V. SebastianJosep Segura SaladoAntònia ServeraSantiago SevillanoAina SimonetSMOESol, i de dolÀngela SolerBartomeu SolerGaspar SolerGuillem SolerJoana SolerMargalida SolerRafel SolerCaterina SuredaJaume SuredaMargalida SuredaMiquel SuredaTateixAntònia TousFrancesc TousUMFrancesc UmbertJoana UmbertRafel UmbertIgnasi UmbertMiquel VaquerPere VaquerJaume Vidal AlcoverMiquel VivesCamarada Vladimir

Literatura Flor de Card -20- (236)

Homes de terra

Primer m'ho contaren de paraula, i sinomés hagués estat així, gairebé no lihauria donat importància. Però quans'esdevé que ja ho trobes escrit, alesho-res els fets prenen un altre camí, es ma-tisen per a fer-se verídics, i a la vegadacreïbles.

Solien situar-m'ho en temps del BonJesús, "quan el Bon Jesús anava pelmón", però si no ens engañen, si la his-tòria que sabem ens diu ver, no era tanenrere. Ara bé, dos mil anys d'històriano és molta d'història, baldament siamés del doble que la vida del meu país.

El text que vaig conèixer, i que emconfirma la llegenda popular, el podríeutrobar a les llibreries, però no convéque en sapigueu el títol. Revela la màgiade la nostra cultura, l'encís amagat de lapor. També -no us vull deixar en ànsia-mostra l'agraïment resignat i senzill delnostre poble.

Però per no allargar-me massa, convéque us reiati, ben aviat, allò que ens re-uneix ara aquí.

Tot va ocórrer l'any 1615, seguramentd'hivern, quan tothom tenia enceses lesxemeneies, i ben asseguts, aprenien a to-car les castanyetes. Puc sentir encaraPoloreta de torrat (per ventura nomésmenjaven xulla), o el silenci cansat delsgrans en començar la becadeta.

Ella era d'una vila qualsevol d'aquestailla, i del seu marit no se'ns diu res. Pucsuposar, així mateix, que l'home passàdesapercebut tota la seva vida: una d'a-quelles existències que no fan ni desfan.Tots dos vivien (aquest verb, al s. XVII,significava tenir caseto propi) contents.

La madona cuinava i es debatia a un

racó perquè d'entre totes les dissorts in-dividuals del món (la pesta, la fam, ladolentia), ella havia hagut d'ésser eixor-ca.

L'home feinejava a foravila, de sortidade sol i fins que es ponia. I poca cosamés, per ventura fumava cigarrets depota (no m'atrevesc a assegurar si ja elsconeixien o si bé els han sabut sempre).

Em van dir que per intercessió divina(quin déu afavoria homes de terra?), iper ésser la dona de bon cor o de mansfeixugues i obertes, quedà la muller enestat de bona esperança.

L'home obrí els ulls: que hi estava, desatisfet; obrí els ulls i les ungles negreses feren més gruixades i s'allargaren:s'hauria d'aferrar ben fort a la roca onsembrava sa suor.

I l'infant arribava, i tota la casabrogia, i la llar de foc espirejava sump-

tuosa, de saber que compareixia un es-pectador nou.

I narra la història que "parí la pobradona un tros de com sens figura, ni for-ma de criatura humana".

-Quin càstig he comès? ¿Quines im-perdonables faltes em delaten?- dema-nava la mare, i sense alè cobria amb undrap el tros de carn. De la cara trans-balsada, pel cansament, rajaven gotesd'amargor, sortien no sé d'on, de la pe-dra dels ulls per ventura, com si fos ai-gua que brolla de la font muntanyenca.

I amb aquelles mans, mans de terra,bressolava la naixença.

-Quin càstig he comès?, ¿quines im-perdonables faltes em delaten?, ¿perquè m'ho donau, si no puc besar-lo niengronsar-lo?, ¿per què em feis patir, sino hi podem trobar consol?- tornavapreguntar la mare.

Aquí no podem endevinar ben bé quèva succeir: si bé la mare, amb la tendre-sa, transformà la criatura en figura hu-mana (devia esser un petit príncep fa-dat); o qui sap si fou la divinitat, queescoltava en el seu tron d'or, que es pe-nedí del càstig imposat (devia ésser su-pèrbia allò que impulsà la dona a sol·li-citar un fill) i va redimir l'infant inno-cent. Llegenda i escrit coincideixen enl'acabatall de conte meravellós. Peròhaurem d'ésser nosaltres, perquè nose'ns ho explicita, que haurem de veureque els homes de terra és terra que hande menjar, i de la terra han de sortir elsseus somnis.

Pere J. Santandreu BrunetDesembre 1990

I ARA, A MÉS...

PIZZERIAAMB UN AUTÈNTIC FORN DE LLENYA!

Carrer d'en Surcda, l * Tel. 570624PORT DE MANACOR

Flor de Card -21- (237)

BON NADAL IBONES FESTES !Que la pau i l'alegria

omplin els vostres cors i

que l'any 1991 ens dugui

la prosperitat i el

benestar que mereix la

nostra Comunitat

Autònoma.

MOLTS D'ANYS !

GOVERN BALEAR

El temps de novembre Flor de Card-22-(238)

^Pressió

DireccióVelocitatmàxima enkm/h

% d'humitata les 13 h.

Temperaturamàxima

mínimaPluja l/m2

103510301025102010151010ÍPQ;?

rf8070W)504030201090807060504030204035302520151050

-5

IWl

01

&

-»

->

•-*-,

N

02

&

^-*•

X•x

\<«*1

•^ai

V.

03

&

1010

1

»

/i

•^— ~

— ̂ —

04

&'":'"

/

7

/->

— —•^-

"Sí

05

&

/~

V«r.

,

\

\

— ~— '

•••1

60

A

¿

<—

^ —

v>

-••••

-^

07

;é.

Iftíl

fT-

hs

•

^

^v><

-^

08

Xt/«¿4

s^

^

"^^

_A

jf

SS

VI

09

U•i*»

'< // i\

^

«-

/

/

/

r1"

--

. „

5«

10

"̂ ip)i

V1616

?

ílN

N

—

»— 1

m

11

^

^

?

V

\\

12

¿b

—

/

^

\ y

3»-

"N

13

te*

*

/AJL

"N

Jv

— ••

14

&

— ».

-»

"̂ ^*^

y-*v>

15 16 17

• X"^V'

-©-

-»

jJ

s

*s

^

i/

K/ \

•^v^

_,x

t«tf

/«r

^

y

/^•N

18

&

\

/

\s

x"^

P•~^>

19

fià

\

-»

/

J

^

• •

-*̂ s

20

{¿s-

\

-»

^S

/%V

— ̂

K^

21

a¿

s^

~— ̂

^»/

•N;

22

*i/

Mty

"• j

^1

/•

^~v

A

1

NJ

(W

23

^

(ï)

\\— >

//J

&

^—

24

/ .̂f

\

íl

^\

zr

/

25

A

-»

W

V

\

^\\

26

i"1

$)

X

v.

V^

s_

•f-

27

////i

7\

x

28 29

/^nu »mus*

V

v —r-

1/1

F-

n

,̂

.̂

ÏO

x^1

V«r.

^

^

•

•N^"

I1?

30

^

X

J.

\v.

^~

^

31

Resum comparatiu

Temperatura màximaTemperatura mínimaTemtaratura mitjaPlujaVent més fortBoiresTempestes

Una de temperatures

1989 1990

25 22.57 314.9 1342.2 13450 682 24 2

Dins sa meva ronda de curiositatsm'ha parescut bé fer unes comparacionsde sa temperatura de Sant Llorenç amb

ses d'altres pobles de Mallorca. Aquípodrem veure com també a Mallorca esclima és variat, encara que p'entura sesdiferències no són tan acusades comamb sa pluviometria. Així i tot, però, simos hi fixam bé veurem com hi ha llocson ses temperatures mínimes de s'hivernsón comparables amb ses de molts dellocs de sa Península.

Concretant es tema a l'any 89, que éses darrer resum de Mallorca que tene,veim com ses temperatures més fredescorresponen a Lluc, que durant es ma-tins de 33 dies estaren baix zero, i es diamés fred s'arribà als -5'6°; en segon lloc

segueix s'observatorí de Ses Salines deLlevant, a Campos, on se registraren 16dies de temperatura inferior als 0°; entercer lloc tenim es Parc Municipal deManacor i Son Vidal, de Bunyola, quehi baixaren 8 vegades; finalment tenimSa Canova. A Sant Llorenç tenguéremcom a temperatura mínima absoluta -1°l'any 1989, però durant els darrers 4anys s'ha arribat als -3°.

Per acabar aquí tenim un petit resumde ses temperatures mitjanes de màxi-mes i mínimes amb Sant Llorenç com apatró.

Costa Llorencina Flor de Cani -23- (239)

Temperatures màxima mitja i mínimamitja durant el mes de gener de 1990

Sant LlorençLlucPortopíFar de SóllerSon VidalAeroportLlucmajorCampos (GESA)Ses SalinesFelanitxManacorIncaPort de Pollença

Màxima

15.611.815.613.611.316.311.616.116.515.214.914.616.1

Mínima

3.3-0.68.3101.91.96.32.51.56.22.92.96.4

Cançonsde NadalA Nadal, metles torradesi qualque glopet de vi;això és que m'alegra a mi,però ve clares vegades.

Alegra't, panxeta,que Nadal ja ve;menjarem carnctai arrosset també.

Maria rentava,Josep estenia,i Jesús ploravade set que tenia.

Quatre metles fan un quera.Mirau si jo sé comptar!Ell me podrien llogarper pastoret de Betlem!

Què direm de Sant Marçalassegut a sa cadira?Que és de bona una gallinaben cuiteta i ben rostidaper ses festes de Nadal!

Ses matines de Nadalse comencen a acostar;el sen Teco comprarà,de xigarros, mig real,perquè guanya bon jornali li comporta es fumar.

Dormiu, munyonet, dormiu;dormiu si teniu soneta;dormiu, perla garridetaque tot lo món embelliu.

La Costa Llorencinapresent a la Firaturística de Leipzig

La Delegació de Turisme de l'Ajunta-ment de Sant Llorenç i alguns membresde l'Associació Hotelera de Cala Millorferen promoció de les nostres zones tu-rístiques a la Fira de Leipzig.

Del dia 7 fins a l'li d'aquest mes dedesembre va tenir lloc a la ciutat deLeipzig, a l'antiga República Democràti-ca Alemanya, més coneguda per l'Ale-manya comunista, la fira turística queduu el nom de la ciutat que l'acull,Leipzig, ciutat que amb els seus quasi600.000 habitants és una de les més im-portants de l'ex-Alemanya de l'Est. Vaésser precisament en aquesta ciutat onva començar el procés d'esbucament delsistema comunista a l'est de l'Alemanya.

La ciutat de Leipzig és bressol degrans personatges de la cultura, la polí-tica i les ciències; té bells edificis públicscom l'Ajuntament, l'estació -una de lesmés grans d'Europa-, esglésies com lade Sant Nicolau i Sant Tomàs... Tambété universitat des de començaments delsegle XV.

Leipzig va ésser fortament castigadapels bombarders durant la segona Guer-ra Mundial, sofrint greus mals la sevabiblioteca -una de les més importantsd'Alemanya- així com altres edificis tam-bé prou importants. Important és tambéla variada indústria, en la qual cal desta-car la textil i la química. Leipzig estàcatalogada com a ciutat de fires.

Des d'aquest darrer contexte hi haque considerar la seva fira turística; finsfa un any estava supeditada a les repre-sentacions dels països de l'Est, essent a-quest el primer any en què hi assisteixenrepresentacions de països occidentals.Molts d'ells hi han acudit per explorarles possibilitats turístiques d'aquest noumercat. D'entre elles cal destacar la re-presentació italiana, que com a quasi to-tes les fires sol ésser important.

Turespanya hi va ésser, també, dispo-sant d'un stand que va ser compartitamb representacions de Canàries, Anda-lusia, Catalunya i Balears. La represen-tació balear estava formada per la Con-selleria de Turisme i nosaltres, per tant,la nostra zona va ésser l'única formal-ment representada en aquesta fira, talcom ja ho havia estat a la de Frankfurt.Les quatre grans maletes plenes de fu-llets de promoció varen ésser insufici-ents. L'interès per conèixer la nostra illai la demanda de prospectes i llistes de

preus va esser, per ventura, el que mésens va cridar l'atenció, prova de les ga-nes de conèixer uns països que fins arano havien pogut visitar. Pens que va és-ser un encert anar a aquesta fira, per-què això és un mercat nou, que està a-quí i que en un parell d'anys serà tanimportant com ara ho poden ésser Suè-cia, Dinamarca o Holanda.

Pensem que l'Alemanya occidental esbolcarà econòmicament damunt la novaAlemanya i que en uns pocs anys consti-tuirà un dels mercats turístics millorsdel món. El fet d'haver-hi estat des delcomençament ens pot donar un cert a-vantatge, que ja se sap que qui pega pri-mer pega dos pics. Cala Millor, la CostaLlorencina hi han volgut ésser, l'Asso-ciació Hotelera de la Badia de Cala Mi-llor i la Delegació de Turisme de l'A-juntament de Sant Llorenç, conjunta-ment van estar en prunera Unia, tal comha d'ésser, intentant conquistar nousmercats, perquè aquesta indústria nascu-da fa poc menys de trenta anys puguiseguir creant riquesa al conjunt dels ciu-tadans que directa o indirectament viuendel turisme. Aquest ha estat el nostreobjectiu, perquè una cosa és clara: asse-guts al sofà mirant la televisió veig moltdifícil el mantenir l'ocupació suficientperquè els nostres hotels sien rendibles.No oblidem que hi ha altres destins tu-rístics que empenyen molt fort intentantdesbancar Mallorca en general i CalaMillor o Sa Coma en particular del llocde privilegi que, quant a acceptació, te-nim dins el mercat turístic europeu.

Per tant cal no deixar de banda l'as-pecte de la promoció turística. Es moltimportant que aquesta feina que s'ha fetenguany tcngui continuïtat i confiem enquè sia així, perquè, si no et veuen, aviatno se'n recorden que hi ets. Es impor-tant que les nostres zones turístiques es-tiguin presents a tots els fòrums turísticsi perquè així ho creiem ja estam prepa-rant la programació per l'any que ve.

Ja, per finalitzar, dir que l'organitza-ció de l'assistència a aquesta fira ha es-tat a càrrec d'Antoni Roig Marimon iGabriel Tous per part de l'Associació, id'Ignasi Umbert, delegat de Turime, perpart de l'Ajuntament de Sant Llorenç,els quals, conjuntament amb altres per-sones, han fet possible que Cala Millori la Costa Llorencina sien conegudes aun altre indret d'Europa i que s'haginconvertit en una opció més a l'hora dedecidir el lloc de les seves vacances.

Ignasi Umbert i RoigDelegat Municipal de Turisme

Flor de Card -24- (240)

Seccions fixes

AGRICULTURA BIOLOGICA Núria69, 99, 127, 147, 243

ARQUEOLOGIA F. ArnauNa Gatera 16, 30Plats medievals 78S'Illot, parc arqueològic 88Sa Pedrara de Sa Punta 108Terra sigílala 132Poblat de S'Illot 166

BATEC Cortès6, 34, 52, 74, 90, 118, 160, 184, 202, 230

EL CÒMIC UmbertEl metge 19Varis 142

COSTA LLORENCINA UmbertO.M.I.T. 54Pla d'ordenació 117Bandera Blava 156Fira de Frankfurt 207Fira de Leipzig 239

CRÒNICA INFORMAL Cortès32, 70, 138, 158, 182, 224

DEMOGRAFIA Calmés13, 33, 57, 75, 91, 126, 146, 170, 190, 214, 242

EDITORIALLa platja de Sa Coma 2Crisi municipal 22Impasse 42Zones verdes 66Obres al carrer 86Normes Subsidiàries 106Parc 130La reforma sanitària 150Via pública 174Obres públiques/Viatge a Africà 194

ESPIPELLADES Cortès3, 23, 43, 67, 101, 125, 140, 165, 175, 204, 234

GENT DE LA NOSTRA GENTL'amo en Toni FaiDon Jordi i Donya BàrbaraEs metge RamisEn Sebastià LlullEn Nadal Caldentey "Pinxo"En Francesc Clapés

HISTORIANotes sobre CabreraNotes sobre Sant LlorençL'emperador Carles

Pont4

264468

107131

Rosselló9, 29, 49, 73, 93, 113, 137

137157, 181, 201, 227

PORTADESEl taulado Cortès 1Rua Cortès 21Crisi municipal Cortès 41Un dubte de 5 milions Cortès 65Obres públiques Cortès 85Els germans Marx a La Sala Cortès 105Parc, sí; pàrquing, no Cortès 129PA.C. Nadal 149Meliànix i Carbónix Cortès 173Viatge a Africà Cortès 193El número 200 Nadal 217

SANT LLORENÇ, AHIR PontMimoses 20El pont del Camp Rodó 40Els cinc llorcncins del Cardassar 64L'excursió familiar a S'Illot 84Cala Millor, 1965 104Estiu 128Rojos 148L'empedrat 172Aquella vella escola 192La Banda 216Flor de Card, 200 números 244

SI LLEU... Galmés18, 38, 62, 82, 100, 126, 146, 170, 190, 214, 242

TAL DIA COM AVUI Cortès7, 51, 81, 103, 119, 143, 164, 189, 203, 243

EL TEMPS Umbert12, 36, 58, 80, 102, 124, 144, 168, 188, 206, 238Resum del 89Les previsions meteorològiquesPer què plou?La inestabilitat atmosfèricaS'EmbatLa gota fredaEl front fredEl front calentCuriositatsUna de temperatures

TERTÚLIES SalasLa L.O.G.S.E.El TurismeEl futbolLa músicaLa reforma sanitàriaEl camp en crisiL'EsglésiaLa columbòfïla

105980102124145168188206238

76941141341521761%220

Articles

Flor de Card -25- (24l)

Aclariment a Pep CortèsAdults, Pla de comptabilitat per aAjuntamentAlfabetització, Pla d'AmetlesAmnesty InternationalAssaig d'Hac

TousSuredaCortèsSuredaM/Sucre

A. Maria

22519950

1802276155

Palma, L'obra de Cortès 171Parres i carrers Clapés 187Pintura, Certamen de Son Carrió Sansó 97Plats dolços Sol, i de dol 205Platja de Sa Coma (concessió) SansóPlatja de Sa Coma (carta) Sansó 81Poesia brevis Galmés 223

Cala Bona o Cala Ciment?Cala Moreia o S'Illot?Canal 9Canvi, Es veuCelaya, Gabriel (Poesia)Centenari de Sant Llorenç (llibre)El col·laboradorsConte de cada dia, ElCrisi municipal (entrevistes als polítics)

DDagnino (exposició)Darrers diesDarrers diesDe cap a cap d'anyDesiderata

EEnhorabonaEscola (eleccions al Consell Escolar)Església (acords)Estel, El meu (conte)

Fans TsjnvaliFicció absoluta

GGratitud

HHomes de terra

Llengua (àmbit del català)Llengua, Normalització de la (carta)Llengua, Normalització de la (instància)Llibre, Setmana delLlibre, Setmana del

MMòbil (et), ElMuseu se'n va?, El nostre

NNadal, Per aNormes Subsidiàries

P.S.M. (ajuda econòmica)

GOBVarisVoltorGenovart

CortèsCortèsSantandreuCortès

SansóCortèsClapésCortèsCortès

189183123603914

235180120

722428

243127

Els quatre clotets Pont 219

Sol... 229Cortès 205C. Parroquial56MA.G. 215

Domenge 141Santandreu 164

Clapés 98

Santandreu 236

12855

Clapés 87Pont 87Entitats locals 167Cortès/Mesquid208Pont 212PSM 151Sansó 223Cortès 37

Ramis, Joan (anàlisi de l'obra) DomengeRamis, Joan (exposició)Ramis, Joan (carta)Reforma Sanitària De conya

ManifestEstudiEl perill

Reprobado, Moció deSa RevistaRoda de premsa de l'oposició

SS.M.O.E.Sabater, Gaspar (exposició)Sansó, Antoni (entrevista)Soler, Gaspar (necrològica)

Teco, El rector (diari)Tous, En desacord amb Antònia

Salustià VicedoJaume Vidal i Alcover

MèliaCortèsCortèsLópez CrespíBosch

CortèsCortès

2009848464647

162195

Sim/Um 232Cortès 233

Xafarderies polítiques Cortès 143

Coromines 191Varis 8Varis 179SMOE 79Varis 92

MA.C. 179Pont 186

Santandreu 200Cortès 110

Sansó 47

.losco Cortès i Maria Galmés

Volem demanar disculpes pel retràs amb què hasortit aquest mes Flor de Card, però diversesmalalties familiars han impedit que la poguéssimdur a la impremta amb la regularitat habitual, és adir, el darrer dissabte de cada mes.

Esperem que prest recuperem la normalitat.

Si lleu. Flor de Card -26- (242)

MOTS CREUATS

8 9 IO il 12

Horitzontals.- 1 .-Pertanyent o relatiua les plantes. Senyal visible sobre unacosa, degut a la presència d'una substàn-cia estranya o diversa del color generalde l'objecte. 2.-Gerundi del verb anar.Lloc plantat d'oliveres. 3.-Una de lesgrans venes per les quals la sang tornaa l'aurícula dreta del cor. Posar amb lacara girada a la d'un altre. 4.-Fogueraque serveix de senyal. Símbol de l'alumi-ni. Cinquanta. 5.-A1 rev., primera perso-na del present d'indicatiu del verb con-tar. Part inferior i carnosa de l'orellaexterna. 6.-Lligar. Pertanyent o relatiu alritu. 7.-Terminació verbal. Acte d'ade-sar. Encès d'ira. 8.-Símbol del fòsfor.Composició poètica del gènere líric quesol dividir-se en estrofes o parts iguals.Mil. Consonant. Suc de raïms fermentat.9.-Xoc amb penetració, i senyal que dei-xa. Sensació produïda en l'òrgan de l'ol-facte per les emanacions de certs cossos.lO.-Objecte de forma cúbica en general.Terminació verbal. Símbol de l'oxigen.Final de partir. ll.-Nom de lletra. Cent.Animal vertebrat ovípar, cobert deplomes, amb dos peus i amb elsmembres anteriors aptes per a volar.Cobrir d'una capa o fulla d'or. 12.-Notamusical. Cinquanta. Gos. La part del coscompresa entra el genoll i el peu.

Verticals.- l.-Femella adulta de l'es-pècie bovina. Matar a pedrades. 2.-Posaralt el mèrit d'algú. Part terminal delbraç, dividida en dits per a la prensió isosteniment d'objectes. La segona. 3.-Nom de diferents ocells palmipedes per-tanyents al gen. "Larus", d'ales llargues,generalment blancs amb les parts supe-riors cendroses. Al rev., porció de làmi-na o altre document de crèdit, que estalla a una data determinada per a co-brar els interessos vençuts. 4.-Dona in-flamada d'amor, d'una altra persona. Un

romà. 5.-Dues de ben iguals. El principid'acció. Regió europea, situada entre elDanubi i el Dniester, al nord de la pe-nínsula Balcànica, i que fou conquistadaper Traja i convertida en província ro-mànica. 6.-La primera. Terminació ver-bal. Nota musical. Joc de cartes. 7.-Afi-ció a les coses locals. Nom de lletra. 8.-Nota musical. Al rev., cadascuna de lesescales musicals que es formen partintd'una nota inicial diferent, la qual deter-mina la distribució dels intervals majorsi menors, lacisum atoN. 9.-Barreta demetall retorçuda en espiral i acabada enpunta, que serveix per a treure taps delcoll de l'ampolla. Mascle de l'oca. 10.-Estimar o calcular la vàlua d'una cosa.Moneda italiana. ll.-Que inspira gran a-fecte o estimació. Gran quantitat de lla-vor. 12.-Terminació verbal. Cinquanta.Nom d'una antiga ciutat de Fenicia. Déuegipci.

SOLUCIONS

Horitzontals.- l.-Vegetal/Taca-Z-Anant-Olivar. 3.-Cava/Acarar/ 4.-Alimara/Al/L. 5.-/Tronc/Lòbul/ 6.-Liar/Ritual/ 7.-Ar/Ades/Irat. 8,-P/Oda/M/X/Vi. 9.-Impacte/Olor. lO.-Dau/Ir/O/Ir. ll.-A/C/Au/Dorar. tt.-Re/L/Ca/Cama.Verticals.-1.-Vaca/Lapidar/. 2.-Enaltir/Ma/E. 3.-Gavina/Opuc. 4.-Enamorada/L. 5.-TT/Ac/Dacia/ 6.-A/Ar/Re/Truc.7.-Localisme/A.9.-Tirabuixo/Oc. 10.-A-valuar/Lira. ll.-Car/Llavoram. 12.-Ar/L/Tir/Ra.

BROU DE LLETRES

ESYUFERABCPSC

SKL0QRTEDARTT

PJMPNSFGIN0NR

LVXEXIHNASEEN

EIAAZJALMMBMC

NHINKDPASUTIA

DGDSERIACFBNT

0PULENCIATDAA

RFBT0MASERAVN

BOICNETS0LCNT

CDELTESPOTME0

VANITATESCRBN

Au, a veure si us baixen els fums i soucapaços de trobar deu sinònims de laparaula ostentació. (Tapau la solució)

Sol: Esplendor, luxe, opulència, fast,fums, estufera, vanitat, envaniment, ble-deria i ostenció.

DemografiaNAIXAMENTS

Na Lídia Seguí Torres, filla d'en Rafeli na Francesca, neix a Sa Coma dia 13.Salut!

N'Antoni Estela Vives, fill d'Antoni iCaterina, neix a Sant Llorenç el dia deSant Esteva. Enhorabona!

NOCES

En Pedró Villar de la Dueña i naCarmen Almiron Laredo es casaren diaprimer a Sant Llorenç Enhorabona!

En Joan Martí Sansó i na MariaMontserrat Pastor Luengo es casaren aSant Llorenç dia 22. Salut!

En Juan Pedró de la Cruz CalvacheGarrido i na Maria Cristina Aguilar To-rres feren l'esclafit a Sant Llorenç el dia29. Salut!

DEFUNCIONS

Dia 29 de novembre morí a Sant Llo-renç en Jaume Femenias Salas, casat.Tenia 57 anys. Al Cel sia.

En Gabriel Riera Domenge, casat,morí a Sant Llorenç el dia 2 de desem-bre. Tenia 81 anys. Que el vegem en elCel.

El dia 22 mor a Sa Coma na JoanaDuran Comila, viuda. Tenia 94 anys.Descansi en pau.

MOVIMENT DEMOGRÀFIC

Durant l'any 1990 el moviment demo-gràfic de Sant Llorenç ha estat el se-güent:

S'han celebrat 12 matrimonis civils i 9de canònigs -4 a Sant Llorenç i 5 a SonCarrió-.

Hi ha hagut 34 naixaments i 43 defun-cions.

Agricultura ecològica Flor de Card -27- (243)

Moren de fam

Fins fa molt poc cada casa, cada grupsocial s'abastia ell sol de gran part delsproductes que necessitava. Les coses ex-ternes eren un luxe reservat a uns grupsconcrets, o a certes ocasions excepcio-nals. Els homes en unes funcions, lesdones en unes altres, coneixien i trans-formaven ells mateixos gran part delsarticles que necessitaven. Ara la vida ésmés complexa i ens hem avesat a anarals comerços a cercar el que necessitam,a dependre al màxim d'uns serveis demanteniment o de renovació, a que ensdonin les coses fetes, privilegi que erad'uns pocs afortunats. Tenir i obtenirsón els nostres motors, i això suposauna falta de comunicació amb el nostrepropi entorn.

Amb tots els avantatges que suposa o-brír una llauna de la fruita més tropical,posar la clau al contacte d'un vehicle,omplir l'aire de música gràcies a sofisti-cats sistemes electrònics (posin exem-ples), el fet de menjar una patata queun mateix ha cultivat, de posar-se unvestit que un mateix ha tallat i cosit,omplir l'aire amb la pròpia veu té unaqualitat creativa que es perd amb les co-ses de prestado.

Amb aquest costum que, sense pararcompte, hem anat prenent de posseirpassivament, al final de la jornada, quanja estam cansats, obrim cl diari, posamla tele i anem adquirint passivament ide-es prefabricades que després feim nos-tres i amollant sense adonar-nos de queno sabem d'on han sortit.

Hi ha una idea d'aquestes que volenpels aires de la nostra societat que ensdiu que l'agricultura moderna ha de sal-var el món de la seva fam. Ho sabem ino ho dubtam. Es tan lògic, tan evidentque tots ho sabem. Però d'on ve aquestaidea? Per què ho sabem amb tanta se-guretat? En què ens basam per veure-ho tan clar? Si començam a interessar-nos pel tema, si començam a llegir alrespecte ens trobam, per una banda,amb l'afirmació repetida d'aquesta idea,i per l'altra amb uns fets que ens diuentot el contrari.

La revolució verda havia de salvar lahumanitat de la fam. Noves llavors, de-ien, produiran unes collites tan gransque el tercer món podrà alimentar totsels seus fills. Només falta concretar unpetit detall: el dia en què això es produi-rà. Avui l'agricultura extensiva és causa

de fam i de desertització. Les tècniquesimposades per interessos estranys als deles àrees on s'apliquen redueixen a lamisèria els habitants d'aquests païsosque coneixem com a tercer món. Això ésun fet que s'està produint avui mateixLes mesures de protecció dels consumi-dors i del medi ambient en el primermón han fet que les companyies expor-tassin a països més infedensos els pro-blemes de contaminació i de domini delmercat. La revolució verda, que ja famés de cent anys que havia de solucio-nar els problemes de la fam, no tan solsno ho ha aconseguit, sinó que s'ha con-vertit en un gegant terrorífic, devoradorde terres, devorador de tot el que es po-sa en el seu camí, fins i tot de la dignitathumana.

Trencapinvons

Tal dia com avui

ARA FA 10 ANYS

* Que, a Santiago de Xile, va morir Jau-me Llinàs, Es Maleter.

ARA FA 5 ANYS

* Que rebaixaren el sou de bâtie a enBartomeu Brunet perquè trobaven que

no hi dedicava el temps que tocava.* Que els nacionalistes d'esquerres aga-

faren el maneix de l'Associació de laPremsa Forana de Mallorca.

$i*jl*.

ULTRAIVHLLORAGENCI» Dl VIAJES GRUPO il TITULO 9M

C/ Sol. 1 9 - T e l 5857 20

CALA MILLOR (Mallot«)

De capa cap d'any

GENER* Esbuquen el taulado. Pocs dies des-

prés cau la casa de ca don Toni de SaCaixa.

FEBRER* Concedeixen l'explotació de la platja

de Sa Coma a Jaume Moll.* Crisi dins el CDS local. Fins i tot es

parla d'una moció de censura.* Rafel Duran estrena Assaig d'Hac a

Manacor.

MARÇ* Es jubila don Joan Ramis, el metge.* Mor en Gaspar Soler "Nito".* S'inaugura l'escola de Sa Coma.* S'eixampla i s'alça el pont de vora ca

n'Agustí.

ABRIL* Mor en Pere Jaume "Comís", que ha-

via estat balle de Sant Llorenç.

MAIG* En Mateu Galmés presenta un video

sobre Mallorca.* El Partit Popular inaugura un nou lo-

cal en el poble.

JUNY* Mor en Nadal Caldentey "Pinxo".* Contrueixen un pont a S'Illot per re-

tornar-li l'antiga fesomia.

AGOST* S'inauguren les noves casetes delcamp de futbol.

SETEMBRE* El poble s'alça protestant contra l'en-

trada en funcionament del PA.C. aSon Servera. Hi ha explicacions, tertú-lies, plens, pintades, renou...

* S'obri al trànsit el pont de l'estació, unany després del seu esbucament.

NOVEMBRE* Comencen els cursos d'adults que or-

ganitza el I.N.E.M., el M.E.C. i l'Ajun-tament.

* S'estrena un nou himne a Sant Llo-renç, original de Francesc Sapiña.* Se celebren eleccions al Consell Esco-

lar.* Hi torna haver torrentada, però el tor-

rent no es desborda.

Sant Llorenç, ahir Flor de Card -28- (244)

Flor de Card200 números

Sembla que era ahir, i ja fa dos-centsnúmeros que va néixer "Flor de Card" aimatge de la revista "Jovent" que alesho-res s'editava a S'Alqueria Blanca.

Sembla que era ahir, i ja fa aprop dedos-cents números que, potser gràciesa l'experiència de Flor de Card, els seuscol·laboradors possibilitarien el rieixe-ment de "Vora Mar" a Pequera i de l'efí-mera "...Y" a Son Macià.

Sembla que era ahir, i... moltes vega-des m'he demanat el per què?

Potser havien arribat a la vila esquitsd'aquella convulsió que representà ladècada dels seixanta: turisme, beatles,revoltes estudiantils pertot arreu... peròen tot cas arribaren els mateixos que ales altres viles mallorquines.

Potser s'olorava un cert canvi social.Potser la primera generació d'estudiants,com a grup, havia de deixar la seva em-prempta. Potser...

En tot cas, ¿per què esclatà a SantLlorenç abans que a altres indrets?, (perquè, a dir ver, a l'any 72, a nivell derevista pobra -és a dir amb multicopistai amb més coratge que no medis- hi ha-via si fa no fa, Es Castellet de Bunyola,la de Sant Joan i la nostra).

Potser tant el Club Card, com les se-ves branques -com es ara la revista-, sónla resultant d'una necessitat vital d'ungrup de joves en expressar el seu incon-formisme. El món local que ens haviatocat viure'«o ens agradava, i necessità-vem dir-ho, i necessitàvem demostrar-ho. Necessitàvem treure allò que portà-vem dedins, talment com el grans que a-pareixien a la cara.

No "ens conformaven amb el marge dellibertat que ens donaven els majors, noens conformaven amb el recolzamentque ens donaven les autoritats locals -polítiques, eclesiàstiques, els "dons"...-no ens conformàvem amb el benestarque ens donava la societat local: cinemadissabtes; missa, vermout, "Sa Caracola",i cinema el diumenges. Necessitàvemquelcom més, alguna cosa que ens om-plís una mica.

I aquest inconformisme, resultà ésserun sentiment generalitzat perquè moltss'apuntaren a l'aventura. Potser aquestfou l'encert d'aquell grupet, la capacitatde convèncer i aglutinar una majoria

dels joves envers un activisme desinte-ressat a nivell personal.

Resultà ésser una bella aventura, fontde múltiples experiències autoformado-res per a tots aquells que hi posàrem lesmans.

Però el neixement de Flor de Cardpertany al Sant Llorenç d'ahir.

I amb això no vull dir que els jovesd'avui siguin més conformistes que elque érem nosaltres, no; però el contexteés diferent.

La televisió ha robat espai de comuni-cació, el jovent sembla ésser menys ide-alista i més pragmàtic. Potser no asso-leixen el suficient grau d'avorriment queels faci esclatar, potser falta una "xispa",potser els concixaments fan que els jo-ves siguin menys agosarats a l'hora d'en-vestir... potser ja tenen "massa coses"muntades.

Certament, ja sigui per l'interiorismedel poder, ja sigui perquè mirar televisióporta al passivismo o bé per l'evoluciódel caràcter (?), avui resulta més difícilque el contexte afavoreixi el neixementd'aventures sanes, profundes i formado-res com Flor de Card.

Guillem Pont