finançament

34
equip emprenedor empresa estabilitat efectivitat efecte entitats públiques embranzida eficàcia emergent emmotllar enfortir endavant energia entusiasme establir-se equilibri encarar equip emprenedor empresa estabilitat efectivitat efecte entitats públiques embranzida emergent emmotllar enfortir endavant energia entusiasme establir-se equilibri empenta enfortir energia TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

Upload: imet-club-emprendre

Post on 25-May-2015

764 views

Category:

Business


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: Finançament

equip emprenedor empresa estabilitat efectivitat efecte entitats públiques embranzida eficàcia emergent emmotllar enfortir endavant energia entusiasme establir-se equilibri encarar equip emprenedor empresa estabilitat efectivitat efecte entitats públiques embranzida emergent emmotllar enfortir endavant energia entusiasme establir-se equilibri empenta enfortir energia

TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES

I COMPTABLES

Page 2: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

• FINANÇAMENT • Instruments de finançament per la

PIME – Deute financer

• Préstecs (Préstec, Lísing i Rentin) • Crèdits (línies de crèdit, descompte bancari, factoring,

crèdit documentari) • Altres (confirming, microcrèdit)

– Subvencions i ajudes. – Recursos propis (capital risc, préstec

participatiu, bussines angels). – Incentius fiscals – Exempcions fiscals. – Bonificacions fiscals. – Deduccions fiscals. – Garanties i operacions fora de balanç (avals,

pre avals, garanties econòmiques i garanties tècniques).

• PLA ECONÒMIC - FINANCER DE L´ EMPRESA

• Introducció. Reflexions inicials – Problemes financers d´una empresa (viabilitat/manca de

liquiditat). – Eines imprescindibles de previsió econòmica: el compte

de resultats (llindar de rendibilitat) + pla tresoreria previsional.

– Introducció a totes les eines que integren el Pla Econòmic-Financer (pla d´inversions inicials, pla finançament inicial, compte de resultats, pla tresoreria, i balanç de situació).

• El pla d’inversions inicials – Compra d´existències inicials – Inversions inicials – Pla de finançament. Com es finançaran aquestes

inversions inicials? Finançament propi, finançament aliè

• La previsió de comptes de resultats – Previsió de vendes: En que consisteix. Objectius.

Mètodes. Punts claus i sistemes de control – Càlcul del marge variable – Despeses indirectes no imputables al – producte/servei. – Sou del promotors / despeses de personal. – Punt d´ equilibri

• El pla de tresoreria – Del compte de resultats al pla de tresoreria. – Les necessitat financeres futures. – Gestió de cobraments i pagaments. – El pla de finançament per poder renovar els actius,

abordar un procés de creixement del negoci o, simplement per obtenir liquiditat

Page 3: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

FINANÇAMENT PER A PIMES

Page 4: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

Page 5: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

El PRIMER que s´ha de tenir molt clar, abans d’anar a les entitats financeres,

és la FINALITAT que volem donar als diners que sol·licitarem. Si hem fet un bon pla econòmic-financer tindrem més clar quin és l’objecte de la nostra necessitat de finançament i podrem triar

L’INSTRUMENT FINANCER QUE MILLOR S’ADAPTI A LA SITUACIÓ. Es tracta de fer una bona previsió dels ingressos, les despeses i les inversions del proper període i en quin moment s’haurà de fer efectiu el seu pagament. Alhora, un altre aspecte a tenir en compte serà la situació inicial d’endeutament. Si teniu una bona part dels actius finançats amb RECURSOS PROPIS, estem en una situació més positiva per aconseguir aquests fons. Si, per contra, el finançament aliè supera els diners aportats per l’equip promotor, augmentar el finançament dels bancs pot resultar més problemàtic.

Page 6: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

LA PREPARACIÓ. Quins factors s’han de tenir en compte en aquesta fase preparatòria? - FACTORS INTERNS del projecte, a través de la realització del pla econòmic-financer

podrem tenir més clares les següents variables:

› IMPORT del finançament que necessita el projecte, › DESTÍ del finançament: actiu fix o circulant, detallant cada inversió i/o despesa, › MENSUALITAT I TERMINI DESITJATS: segons el vostre pla de tresoreria, › GARANTIES I AVALS de què disposeu, › ALTRES PRODUCTES FINANCERS que necessitarà el vostre negoci, › També PREFERÈNCIES PERSONALS per determinades ENTITATS BANCÀRIES.

- FACTORS EXTERNS, són els derivats de la situació actual del mercat financer: › CONDICIONS DE MERCAT: tipus d’interès al mercat i possibles despeses de l’operació,

› On dirigir-se: ENTITATS AMB PROGRAMES ESPECÍFICS PER A PERSONES EMPRENEDORES, › CONTACTES que teniu en entitats bancàries.

Page 7: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

AMB QUINS I AMB QUANTS BANCS I CAIXES HE DE TREBALLAR? Un dels primers passos per fer front a les negociacions amb les diferents entitats bancàries consisteix a decidir quines són les més adequades per a l’empresa i quin és el nombre idoni per a les seves operacions. Habitualment les empreses mantenen un volum de comptes bancaris molt superior als que realment necessiten per al seu adequat funcionament. Recomanacions: • Tenir un control estricte dels comptes bancaris i dels seus moviments per evitar així els

comptes ociosos (sense ús), que només generen despeses. • Dirigir-nos cap a un sistema de centralització d’operacions i transaccions en un mínim

nombre d’entitats i comptes bancaris. • Conèixer les operacions més comunes que es realitzen a l’empresa i els costos associats, per

tenir més informació a l’hora de triar les entitats que ens puguin oferir millors serveis.

Page 8: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

LA NEGOCIACIÓ. Hem de tenir molt clar que: - l ’entitat vetllarà pels seus interessos i us demanarà una sèrie de requisits i - vosaltres intentareu obtenir l’oferta financera que millor s’ajusti als vostres

interessos i necessitats. Durant aquesta fase en sentit estricte, heu de tenir en compte els següents aspectes: - Les condicions: per suposat les condicions de finançament, però no només el tipus d’interès, sinó també la resta de variables, com les despeses de formalització, d’estudi, d’obertura, de cancel·lació total o parcial. - La informació: considereu el nivell d’informació que us està facilitant l’entitat bancària i exigiu que us donin el màxim d’informació, tant sobre el crèdit com sobre l’evolució de les gestions, terminis d’aprovació, etc. A més, exigiu el màxim de claredat en la informació que us estan donant.

Page 9: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

- Les contraprestacions que us poden demanar o que vosaltres podeu oferir a l’entitat bancària per aconseguir les millors condicions possibles: avals, altres productes o serveis bancaris que necessitareu, targetes, comptes, assegurances, etc. - El temps: heu de ser conscients del temps que disposeu per aconseguir el finançament, i el temps que trigarà el banc o caixa en donar-vos una resposta i en gestionar finalment tota l’operació. Com més gran sigui la pressió del temps, el vostre posicionament serà pitjor per a aconseguir una negociació més favorable als vostres interessos. - Les alternatives: és important disposar d’altres opcions, és a dir, demanar ofertes a més d’una entitat. Això us permetrà poder influir per tal d’aconseguir les millors condicions possibles.

IMPORTANT: penseu abans d’acceptar la primera oferta. Normalment poden millorar-la!

Page 10: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

INSTRUMENTS DE FINANÇAMENT PER A PIMES

Page 11: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

Els principals instruments utilitzats per les PIMES. Segons les seves necessitats i característiques, són els següents:

• Deute financer. Préstecs necessitats llarg termini (préstec hipotecari, lísing, renting)

Crèdits finançament actiu circulant (pòlissa de crèdit, descompte bancari, facturatge (factoring), crèdit documentari)

Altres mecanismes i instruments (confirming, microcrèdit)

• Subvencions i ajudes. • Recursos propis i capital. • Incentius fiscals. • Garanties i operacions fora de balanç.

Page 12: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

DEUTE FINANCER Es caracteritza per: • tenir COST (els interessos) i • uns CALENDARIS ASSOCIATS A LA DEVOLUCIÓ DELS DINERS obtinguts pel

pagament dels interessos. En general podríem dir que hi ha dos grans grups d´ instruments: PRÉSTECS: adients per al finançament de necessitats a LLARG TERMINI. CRÈDITS: orientats a la cobertura de necessitats de finançament més operatives i vinculades a l’ACTIU CIRCULANT (inventaris, crèdit a clients entre d’altres).

Page 13: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

DEUTE FINANCER. PRÉSTECS. EL PRÉSTEC és un producte financer pel qual una entitat de finançament lliura una quantitat fixa de diners a una empresa, amb l’obligació, per part d’aquesta, d’atendre el pagament periòdic dels interessos i del capital rebut. Les variables fonamentals que caracteritzen els préstecs són: – Termini de devolució i període de carència. – Tipus d’interès (variable o fix). – Garanties necessàries per a l’obtenció del préstec.

Page 14: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

Page 15: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

Important tenir en compte les següents consideracions: • Revisar detingudament les condicions que poden fer que el préstec quedi

cancel·lat i s’hagi de retornar de forma immediata . • Analitzar degudament el risc de contractar-lo amb un tipus d’interès variable

o fix. • Valorar la possibilitat d’incloure un període de carència (durant el qual només

es paguen interessos), si preveiem que la inversió trigarà un temps a generar l’efectiu que permet pagar les quotes de devolució.

• Calcular quines són les despeses per cancel·lació anticipada del préstec. • Comparar les condicions obtingudes amb les ofertes d’altres entitats

Page 16: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

En funció de la seva finalitat o forma en què s’instrumenten, podem distingir diferents formes de préstec (tot i que per aquest nom només es coneixen els préstecs financers):

• Préstecs hipotecaris • Lísing • Renting

Page 17: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

DEUTE FINANCER. PRÉSTECS. PRÉSTECS HIPOTECARIS. són préstecs que tenen com a garantia un o més béns immobles (com per exemple, oficines, una nau o un pis d’habitatge, de forma que si no es pot afrontar el préstec, el creditor pot obligar a la venda del bé per cobrar el deute). Les variables fonamentals són: • Tipus d’interès. • Termini de devolució. Factors a tenir en compte abans de sol·licitar un préstec hipotecari: • El tipus d’interès pot ser fix o variable, essent el principal tipus de referència

l’EURÍBOR. • L’existència de flexibilitat a l’hora de canviar el tipus d’interès de fix a variable o a la

inversa. • Les comissions que carregarà l’Entitat, que poden ser:

– Obertura i estudi. – Cancel·lació anticipada

• Periodicitat dels pagaments d’interessos i de la devolució del capital (mensual, trimestral o anual).

Page 18: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

Page 19: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

DEUTE FINANCER. PRÉSTEC. LÍSING. És un producte de préstec que estructurat com un lloguer del bé a llarg termini amb una opció de compra (generalment pot ésser realitzada juntament amb el pagament de la darrera quota). Les variables fonamentals són:

– Tipus d’interès. – Termini de devolució.

Què hem de tenir en compte abans de demanar un lísing: • El tipus d’interès del lísing pot ser fix o variable; en aquest últim cas les quotes es

revisaran segons la periodicitat establerta. • És un instrument molt flexible en terminis i quantitats, i per tant permet adaptar el

pagament de les quotes a les necessitats de l’empresa. • La concessió d’aquest instrument és ràpida i còmoda. • Es comptabilitza l’actiu i el deute amb l’entitat de crèdit.

Page 20: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

DEUTE FINANCER. PRÉSTEC. RÈNTING És un producte semblant al lísing (ja que s’articula com un lloguer), però que incorpora a les quotes els costos de manteniment del bé. És un producte que vol facilitar l’ús temporal d’un bé. A diferència del lísing no es finança el total del cost del bé, sinó que requereix una aportació inicial de fons per part de l’empresa i l’opció de compra acostuma a tenir un cost alt. És un mitjà adient per finançar actius operatius amb vides útils de 3 a 5 anys ja que aporta els següents avantatges: – No es comptabilitza com a deute ni actiu en el balanç. – Permet conèixer amb seguretat els costos que suposarà per a la companyia l’ús d’aquests actius, ja que l’empresa no s’haurà de fer càrrec de les despeses per reparacions o manteniment.

Page 21: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

DEUTE FINANCER. LÍNIES DE CRÈDIT El crèdit és una operació financera en la qual una entitat financera dóna a l’empresa el dret a endeutar-se fins a una determinada quantitat, durant un període de temps i amb un tipus d’interès definit. Un dels principals avantatges és que només es pagaran els interessos per les quantitats disposades en cada moment.

• Pòlissa de crèdit • Descompte bancari • Facturatge (factoring) • Crèdit documentari

Page 22: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

DEUTE FINANCER. LÍNIES DE CRÈDIT. PÒLISSA DE CRÈDIT. Pòlissa de crèdit: és el producte de crèdit més conegut, i consisteix a facilitar a la societat una aportació màxima de crèdit, del qual pot disposar durant un període de temps establert. Un cop finalitzat el període, el beneficiari haurà de retornar el total disposat del crèdit més les despeses financeres. Existeix la possibilitat d’anar renovant automàticament el venciment del crèdit, el qual s’anomena “renovació tàcita”. També existeixen crèdits que permeten anar disminuint progressivament el seu límit any rere any (línies amb cancel·lació parcial). Abans de contractar una línia de crèdit i escollir el seu import i el termini, s’ha de tenir en compte que els seus costos depenen del límit total contractat i de les disposicions de la línia de crèdit. Fruit d’això i per minimitzar el cost del finançament, s’hauria de realitzar una adequada planificació dels diners que es necessitaran durant tota la vida del crèdit

Page 23: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

Els principals costos serien els següents: 1. Interessos:

• Interessos de la línia: són els que s’apliquen a les disposicions que s’han realitzat sempre que no hagin superat el límit contractat.

• Interessos excedits: són els que s’apliquen quan s’ha realitzat una disposició d’efectiu que hagin superat el límit contractat.

2. Comissions:

• Comissió d’obertura: és la comissió que cobra l’entitat en el moment de signatura del contracte. El seu import augmenta com més gran sigui el límit de crèdit concedit.

• Comissió de disponibilitat: el que s’ha de pagar per la part del crèdit que hem contractat, però que no hem disposat.

• Comissió d’excedit: a part dels interessos d’excedit, si realitzem una disposició superior a l’import pactat, haurem de pagar una comissió.

Page 24: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

DEUTE FINANCER. LÍNIES DE CRÈDIT. DESCOMPTE BANCARI. És un contracte amb una entitat financera segons el qual aquesta anticipa l’import de documents de crèdit a canvi d’uns interessos pel termini que falta per al seu venciment i unes comissions per les despeses de gestió. De la mateixa manera que la pòlissa de crèdit, té un límit màxim a descomptar (anticipar). Els documents que es poden descomptar serien, entre d’altres, els rebuts, pagarés, ...

Page 25: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

DEUTE FINANCER. LÍNIES DE CRÈDIT. FACTURATGE (FACTORING). Consisteix en un contracte en el qual l’empresa cedeix la gestió del cobrament de les seves factures a una entitat financera que fa d’intermediària. El facturatge (factoring) ofereix serveis d’administració de cobrament i de finançament, ja que permet cobrir necessitats de fons a curt termini. Aquesta entitat financera avança els diners a canvi del cobrament d’un interès. Hem de tenir en compte : • Les tarifes que ens carregarà l’entitat per la gestió de cobrament depenen de les

característiques de l’empresa contractant i de la tipologia de la seva cartera de clients.

Page 26: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

• Característiques del contracte de facturatge segons el risc d’impagament que es vol assumir: Facturatge amb recurs: l’empresa assumeix tot el risc de cobrament, ja que en el cas que al venciment de la factura el client no hagi pagat, l’entitat financera tornarà el rebut i demanarà la devolució de l’import avançat. Facturatge sense recurs: l’entitat financera assumeix el risc de cobrament en cas que, al venciment de la factura, el client no hagi pagat.

• El volum de factures per gestionar que cedim a l’entitat anualment. • Es contracta sobre el total de la cartera de clients de l’empresa, motiu pel qual no

és adequat per a empreses amb una cartera de clients molt àmplia. • Nombre de clients i la seva distribució geogràfica. • Termini mitjà de cobrament; a major termini, major risc i per tant major és el preu

del servei. • Sectors dels nostres clients; degut a que cada sector té una solvència determinada

que afectarà la tarifa.

Page 27: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

Avantatges: • Ofereix finançament sense utilitzar les línies de crèdit. • Redueix l’endeutament i la quantia dels actius a cobrar, per la qual cosa

millora la rendibilitat dels actius de l’empresa, si és sense recurs. • Permet garantir el cobrament als clients. Inconvenients: • Cost financer elevat, ja que el tipus d’interès aplicat és superior al de les

línies de descompte habituals. • L’empresa depèn sempre del criteri de risc amb què l’entitat financera

classifiqui els seus clients (queda fixat en el contracte).

Page 28: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

DEUTE FINANCER. LÍNIES DE CRÈDIT. CRÉDIT DOCUMENTARI. És el mitjà de pagament que ofereix més seguretat en les vendes internacionals, ja que generalment asseguren a l’exportador el cobrament de l’operació. El funcionament és el següent: el comprador envia una ordre al seu banc perquè faci el pagament de la compra, un cop el banc de l’exportador informa que la mercaderia ha estat enviada correctament. Depenent de la finalitat (comprar o vendre) podem trobar: • Crèdit documentari a l’exportació: el contractant (exportador /venedor) s’assegura

el cobrament de la venda. • Crèdit documentari a la importació: el contractant (importador/comprador)

s’assegura que li entreguin la mercaderia.

Page 29: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

Tipus de crèdit documentari: – Revocable: és aquell que, després de la seva obertura i abans d’haver fet el pagament, l’importador pot anul·lar-lo en qualsevol moment; per tant, la seguretat que ofereix és baixa. – Irrevocable: és aquell que, un cop obert, ja no es pot cancel·lar, la qual cosa garanteix a l’exportador que, si la documentació presentada és la correcta, cobrarà la venda. – Confirmat: és aquell en què es garanteix el compliment del pagament mitjançant un tercer banc de major solvència, en el cas que el banc de l’importador no pagui. – A la vista: el pagament es fa al comptat, un cop rebuda la informació necessària. – A termini: el pagament s’ajorna, un cop s’ha rebut la documentació necessària. S’haurà d’esperar al venciment del termini pactat al contracte per cobrar l’import.

Page 30: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

elroto

Page 31: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

ALTRES MECANISMES I INSTRUMENTS: Confirmació (confirming)

és un mecanisme indirecte de finançament, és a dir, no implica una entrada de fons per a l’empresa. Es tracta d’un producte que permet gestionar el pagament de les compres mitjançant una entitat financera intermediària.

És un producte atractiu per a empreses que vulguin allargar el termini de pagament a un proveïdor o millorar les seves condicions de compra, ja que el confirming permet establir terminis de pagament més favorables i ajornar el pagament de les compres. Entre els avantatges que poden motivar a la contractació d’un confirming, podem destacar:

– Genera una millor imatge davant dels proveïdors, ja que els seus pagaments estan avalats per una entitat financera, alhora que els permet finançar-se sense necessitat que facin ús de les seves línies de crèdit. – Evita costos d’emissió de pagarés, xecs o manipulació de lletres de canvi. – Evita les incidències que es produeixen en les domiciliacions de rebuts.

Page 32: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

Microcrèdit els microcrèdits són préstecs adequats per a empresaris amb pocs recursos que volen finançar la creació de nous negocis.

Per a la sol·licitud d’un microcrèdit és necessària l’elaboració d’un pla de negoci. A l’hora de sol·licitar un microcrèdit s’han de tenir en compte les particularitats d’aquest instrument, que són les següents:

– Habitualment són utilitzats per tenir accés a un local, compra de mobiliari, o fins i tot per finançar avançaments o garanties per ser beneficiari d’altres instruments, com per exemple subvencions. – El límit d’un microcrèdit ronda els 25.000 euros, sempre determinat per l’entitat emissora. – Els tipus d’interès oscil·len entre el 4% i el 7%. – No s’exigeixen avals, comissions ni garanties.

Page 33: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

Page 34: Finançament

______________________________________________________________________________ TÈCNIQUES ECONÒMIC FINANCERES I COMPTABLES

Pòlissa de Facturatge Confirmació

Préstec Crèdit Descompte Lísing Rènting (factoring) (Confirming)

Terminis Mitjà - llarg Curt Curt Mitjà - llarg Mitjà - llarg Curt Curt

Costos Comissions Comissions Comissions Comissions Comissions Comissions Comissions

Interessos Interessos Interessos Interessos Quotes Alta servei Alta servei

Quotes

Avantatges Entrada d'efectiu a l'empresa

Entrada d'efectiu a l'empresa

Finançament en efectiu

Avantatges fiscals Permet renovar el bé amb major facilitat

Disminueix el volum dels comptes a cobrar

Generen una millor imatge davant del proveïdor

Tractament fiscal positiu

Flexibilitat, s´adequa a les necessitats de l´empresa

Facilitat d'ús Possibilitat d'adquirir el bé

Inconvenients Variació del tipus d'interès variable

Variació del tipus d'interès variable

Impagament per part de clients

Cost superior Cost superior Té risc d'impagament si és amb recurs

Costos elevats de la gestió per les comissions / interessos que carrega l'entitat financera

Necessitat de presentar garanties

Necessitat de presentar garanties

L'entitat pot no acceptar els clients de dubtós cobrament

Costos més elevats per les comissions / interessos que carrega l'entitat financera