Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil

El procés d’obtenció de teixits: la indústria tèxtil El procés tecnològic que es du a terme per tal de satisfer les nostres necessitats en relació amb el vestit és llarg, i comporta la realització de processos separats que poden agrupar-se en les tres fases típiques: obtenció de matèries primeres, transformació i comercialització.

El procés tèxtil, doncs, comença amb l’obtenció de les matèries primeres: les fibres. Després calen diferents processos de transformació, com el de la filatura per obtenir els fils, el del tissatge per obtenir teixits, els de tintura, estampació i aprest per acolorir els fils o els teixits, la confecció per fer les peces de vestir i, finalment, la comercialització dels productes perquè puguin arribar als consumidors.

Tots els processos de transformació destinats a l’obtenció de fils, de teixits i de confecció per tal d’obtenir productes acabats es duen a terme en la indústria tèxtil. No solament s’obtenen roba o teixits per vestir, sinó que també hi ha una gran quantitat de productes tèxtils necessaris, com ara llençols, tapisseries, cortines, estovalles, etc., que tenen un volum de producció igual o més gran que la roba de vestir.

La indústria tèxtil comprèn les activitats dedicades a la producció de fils, de teixits i els processos de confecció de peces de vestir i altres productes basats en tissatge.

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària

Primeres matèries tèxtils: fibres i filaments

Els fils s’obtenen a partir de cargolar fibres o filaments i tenen una llargària il·limitada. Les fibres són substàncies sòlides i flexibles, de forma allargada, molt primes i amb una llargada limitada.

Les fibres són tan primes que el seu gruix està comprès entre 0,01 i 0,4 mm, i la seva llargària pot ser d’entre els 10 i els 400 mm. Quan s’estiren i es cargolen entre si formen els fils, que també tenen una forma allargada i molt prima, però amb una llargària il·limitada. També es poden obtenir fils a partir de filaments.

Per ser aptes per a la fabricació de roba de vestir, els fils han de ser mol flexibles, suaus i resistents; si no, no poden formar teixits. En canvi, per obtenir altres productes tèxtils com ara una estora, una corda o un sac, no cal que siguin suaus, però sí que han de ser resistents.

Les fibres poden obtenir-se de molts llocs. Segons el seu origen es classifiquen en naturals, artificials i sintètiques.

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària

Primeres matèries tèxtils: les fibres naturals

Les fibres naturals són les que procedeixen de productes vegetals, animals o minerals. Les més importants són les d’origen vegetal, com el cotó i el lli, i les d’origen animal, com la llana o la seda. Les d’origen mineral s’utilitzen per a teixits especials d’aplicacions industrials, com la fibra de vidre, i no pas de vestir.

Les fibres de cotó són les més importants i utilitzades ja que són suaus, absorbeixen bé la humitat (són higroscòpiques), no irriten la pell, són fàcils de tenyir, dissipen l’electricitat estàtica, resisteixen temperatures altes i són fresques perquè tenen una bona conductivitat tèrmica. Per totes aquestes propietats, les fibres de cotó són ideals per a roba interior i roba d’estiu. Malgrat tot, les peces de cotó s’arruguen amb facilitat, encara que no tant com les de lli, un tipus de fibra que és ideal per a roba d’estiu perquè és molt fresca. Les fibres de llana tenen unes propietats similars al cotó, llevat que absorbeixen encara més la humitat i són molt més càlides, ja que són molt aïllants. Tot plegat fa que siguin útils per fer jerseis, abrics i roba d’hivern.

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària

Primeres matèries tèxtils: les fibres artificials

Les fibres artificials s’obtenen per un procés de transformació de la cel·lulosa que contenen els vegetals. La fibra artificial més utilitzada és el raió. Segons quins productes químics s’utilitzin per obtenir-lo, rep diferents noms, com viscosa o acetat de cel·lulosa. Atès que tenen propietats similars al cotó, amb les fibres artificials es fabriquen tota mena de peces de vestir, des de vestits i corbates fins a mitges i roba de fantasia.

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària

Primeres matèries tèxtils: les fibres sintètiques Les fibres sintètiques s’obtenen a partir de productes químics, generalment derivats del petroli, amb forma de filaments produïts a les indústries químiques. Segons els productes químics utilitzats, les fibres químiques més comunes es poden agrupar en poliamides, polièsters, acríliques i poliuretans. Les poliamides són molt resistents i impermeables, els polièsters s’arruguen molt poc, els acrílics són molt semblants a la llana i els poliuretans són molt elàstics.

Tot i que cada fibra sintètica té seves seves propietats particulars, totes tenen en comú la resistència, la uniformitat, la impermeabilitat, la poca higroscopicitat (absorció de la humitat), la facilitat per acumular electricitat estàtica, la poca resistència a les temperatures elevades i la dificultat per a ser tenyides.

Amb les roves sintètiques es fan tota mena de teixits industrials, roba esportiva, anoracs, motxilles, tapisseries, cortines... Barrejades amb altres fibres naturals o artificials, també s’utilitzen per a fer peces de vestir com jerseis, camises, mitges...

Estudi de processos industrials: les indústries tèxtil i alimentària

Primeres matèries tèxtils: el procés de filatura Tot i que cada fibra en particular necessita un procés de filatura específic, podem dir que la filatura consta de les operacions següents:

Torçar o cargolar

Dóna consistència i

cohesió

Netejar

Elimina les restes vegetals

o la brutícia

Pentinar

Aconsegueix que quedin

totes paral·leles

Estirar

Aprima la massa fibrosa

pentinatUna vegada es tenen les fibres netes i de forma esponjosa, cal pentinar-les a fi i a efecte de paral·lelitzar-les, és a dir, que quedin paral·leles les unes amb les altres. Aquesta operació la realitza una màquina anomenada la carda, que conté una sèrie de corrons amb tot de pues a la seva perifèria que en girar actuen com pintes. De la carda en surt el que s’anomena cinta de carda.

neteja

Les fibres d’origen vegetal o animal, com el cotó o la llana, solen arribar a la filatura en forma de bales, que són una mena de farcells on hi ha totes les fibres premudes. Llavors cal obrir les bales per extreure’n les fibres i netejar-les, ja que contenen restes vegetals, com ara fulles, pols, sorra, etc. La màquina encarregada de dur a terme aquesta operació és el batà obridor. El resultat és la napa, una mena de tela gruixuda i esponjosa que és recollida en bobines.

L’estirat

L’estirat es du a terme, generalment, en una màquina anomenada el manuar. Al manuar, diverses cintes de carda s’estiren i s’ajunten (doblen) per formar la veta, que posteriorment es recollirà en una bobina. L’estiratge s’aconsegueix fent passar la cinta pel tren d’estiratge, format per quatre parelles de corrons que giren a diferents velocitats, cada parella més ràpida que l’anterior. En alguns casos diverses vetes s’ajunten en una màquina, la metxera, on se les estira novament i se’ls dóna una lleugera torsió. El producte obtingut s’anomena la metxa.

El torçat

Finalment, les metxes o les vetes son portades a la filadora, on s’acaben d’estirar i es torcen fins a formar els fils. Les filadores més comunes són la filadora d’anells i les anomenades open end. Aquestes últimes són les més modernes i tenen una producció molt elevada