1

La revista dels animadors/es del MIJAC de Barcelona i Terrassa

Febrer de 2014

2

Índex

EDITORIAL…………………………………………………………………………….……………………..3

VIDA DEL MOVIMENT:

Una Assemblea/SEE C/B amb bones vibracions…………………………………………..4

10 claus sobre l’Assemblea Diocesana d’Animadors/es……………………………..5

Testimoni de pas a la militància del Marc…………………………………………………..7

Testimoni de pas a la militància de l’Isaac.………………………………………………..8

Testimoni de pas a la militància del Christian, la Nuria i la Irene……………..9

Testimoni de comiat de l’Oriol…………………………………………………………………..10

Testimoni de comiat de la Laura Guti………………………………………………………..12

Testimoni de comiat de la Laura Domene………………………………………………….14

Testimoni de comiat de l’Anna…………………………………………………………………..15

Assemblea Diocesana d’Infants a Sant Medir……………………………………………..16

D’on surt el nou lema catalanobalear d’infants?...............................17

REFLEXIONS:

I per què el MIJAC?..................................................................18

L’opció pel MIJAC………………………………………………………………………………………..20

Sobre l’acció i la passió……………………………………………………………………………...21

Joan Baptista, animador del MIJAC…………………………………………………………….24

RECOMANACIONS:

Créixer en militància, créixer en militants………………………………………………..26

La porta……………………………………………………………………………………………………...26

3

Editorial

Més que mai som germans, som la gent del MIJAC.

Als centres hem començat un nou curs amb alegries, noves cares, retrobaments i amb ganes que

tot tiri endavant. Sempre hem escoltat a dir que al MIJAC som poqueta gent (malgrat la cançó), i

això ha estat i és un dels motius que ens dóna més maldecaps com a animadors. A la darrera as-

semblea diocesana que es va fer als locals de Santa Madrona, va quedar demostrat que per afron-

tar els temps difícils d’alguns centres i de la situació diocesana la millor forma és buscar solucions

plegats, el sentir-se recolzat, l’oferiment voluntari a realitzar les tasques on els altres no poden

arribar… en definitiva, ser germans com diu la cançó.

La Laura Guti (coordinadora diocesana d’infants), la Laura Domene (Equip Disc) i l’Oriol Prieto

(secretari diocesà) van llegir els seus comiats i van deixar pas a animadors nous com el Marc Aroca

que va entrar a formar part de l’Equip Disc. Com cada any, van haver-hi animadors que, decidint

fermament en el seu compromís pel MIJAC, van fer el seu pas a la militància. Enhorabona nois!!

Sí, som poquets, ens manca un coordinador d’infants diocesà i un secretari dins de la Comi, però

amb l’ajuda de tots farem tot el possible per afrontar aquest curs amb valentia i il·lusió (això mai

ens falta).

I bones notícies!! La primera coordinadora d’infants ja es va celebrar a Bufalà i tant infants com

l’Equip Disc ja està amb les piles a tope per preparar l’assemblea diocesana d’infants en la que

sortirà el nous infants del CAJIM. Esperem que sigui un curs carregat de bones notícies i que com

diu el nou lema no ens rendim, coneguem i actuem.

Comissió Diocesana

28 d’octubre de 2013

4

Vida del Moviment

UNA ASSEMBLEA/SEE C/B AMB

BONES VIBRACIONS

L’Assemblea catalanobalear d’animadors

que va tenir lloc a Taradell el dies 7 i 8 de

setembre es va caracteritzar pel clima de

germanor.

El cap de setmana del 7 i 8 de setembre

ens vam trobar a Mas Can Pic per celebrar

la SS EE i l’Assemblea general del MIJAC.

L’assistència no va ser gaire rellevant

(sobretot la de la nostra diòcesi) i va ron-

dar els quaranta animadors i animadores

procedents de Vic, Lleida, Terrassa i Bar-

celona.

El dissabte el vam dedicar a la formació i a

la celebració. La xerrada de formació va

anar a càrrec del professor i exdegà de la

Facultat de Comunicació Blanquerna-URL,

el Dr. Miquel Tresserras amb una xerrada

que portava per títol: “Com afrontem la

vida positivament amb el que vivim”. Va

ser un espai de reflexió sobre la importàn-

cia dels valors en un món canviant i absor-

bent a través de sis senzills punts:

Consciència de la complexitat

Originalitat humana

Identitat personal:

biografia i biologia.

El coratge que dóna la fe.

Valors en temps de crisi.

Res no temeu, només la por.

Per la tarda vam fer diferents tallers de

formació on vam poder aprendre i com-

partir a fer tallers amb material reci-

clat, a utilitzar el cant i la dansa als

centres, a gestionar el temps o a treba-

llar la consciència de grup. I, just abans de

sopar, vam celebrar l’eucaristia amb el

bisbe de Vic.

Una senzilla i divertida vetllada en la que

cada centre va haver de presentar les se-

ves “qualitats” com a candidats a no-se-

sap quin concurs va ser el digne colofó d’a-

questa jornada.

El diumenge va ser el dia de l’Assemblea,

la presentació de candidats i els comiats i

de les votacions. La gran alegria va ser que

finalment tindrem un Equip Permanent

complet!!!

Tot plegat, va ser un cap de setmana molt

tranquil, molt familiar i molt ben aprofitat

amb el que es posava en marxa un nou curs

al MIJAC ple d’il·lusió i de noves expectati-

ves.

Manolo Juárez

MIJAC LLefià

5

Vida del Moviment

10 CLAUS SOBRE L’ASSEMBLEA

DIOCESANA D’ANIMADORS/ES

Últimament trobo als diaris (no sé si us

haureu fixat) un tipus d’articles que acos-

tumen a presentar-se amb títols tipus: “8

claus sobre el cas Bàrcenas”, “les 12 claus

per comprendre la Marea Verda”, etc. I se

m’ha acudit que podria escriure aquest

article sobre la passada Assemblea Dioce-

sana d’Animadors/es del MIJAC de Barcelo-

na i Terrassa amb aquest format, per sem-

blar més modernillo. Així que us proposo...

“10 claus per pillar com va anar l’Assem-

blea Diocesana”!

1. L’assemblea s’ha engreixat. El dia 15 de

setembre van fer el pas a la militància la

Irene, el Cristian i la Nuria de Roquetes, el

Carles d’Els Esquirols, el Marc de Llefià i

l’Isaac de Morera. 6 nous militants! Els feli-

citem i els encoratgem a viure la seva mili-

tància a fons i compromesos.

2. Alguns centres ho estan passant mala-

ment. Afortunadament ho van compartir a

l’assemblea i els centres propers es van

oferir a donar un cop de mà. Un dels casos

és el de Drac Màgic. L’Héctor ens va expli-

car les dificultats de l’equip. Des de Risitas

es van oferir per acompanyar-los. L’altre

cas és el de Morera. D’animador només hi

quedaria l’Isaac, amb el seguiment del Da-

ni, la Mary i el Jaume. Des de Bufalà pro-

posen coordinar-se junts i recolzaran la

feina al centre amb una animadora, la

Cristina.

3. La Comissió Diocesana i el MIJAC de Tri-

nitat Vella van exposar com havia estat la

relació durant el curs anterior i es va fer

un compromís per les dues parts per millo-

rar-la. La Comi demana a Trini Vella més

participació a les trobades del Moviment i

la Trini demana a la resta de centres que

els prejudicis amb els que se’ls ha jutjat es

retirin i es refaci la relació de nou. Desit-

gem que així sigui, és una bona notícia i un

bon testimoni de reconciliació.

4. L’assemblea es va celebrar a la nova seu

del carrer Tapioles, que compartim amb

els altres moviments de l’Acció Catòlica

especialitzada. Els locals nous tenen cabu-

da per tota l’assemblea i podem aprofitar-

los. A més, el barri on estan, el Poble Sec,

és un barri obrer, semblant als barris on

estan els nostres centres, i és una manera

de fer-nos-hi presents.

5. Un dels moments més frikis de l’assem-

blea va ser el dinar. En efecte, hi cabem

tots, però no hi ha taula per tots. La Comi

havia pensat menjar pollastres a l’ast i així

va ser. El caos que es va organitzar només

es pot explicar amb una foto, però el cert

és que va ser molt divertit. Tornarem a

penjar pollastre tirats pel terra?

6

Vida del Moviment

6. L’assemblea va poder gaudir de la pre-

sència del nou president catalanobalear,

l’Albert Soler, recent sortit del forn feia

només una setmana. L’Albert ens va acom-

panyar tot el dia i va ser un signe més de

l’estimació que ens agermana amb els MI-

JACs de Vic i Lleida.

7. L’assemblea va votar uns objectius per

aquest curs 2013-14. Són els següents:

INFANTS:

Potenciar la coordinació dels infants

(centre, diòcesi i catalanobalear) per

tal que es facin seu el MIJAC.

Aprofitar el testimoni dels infants per

acompanyar-los en el seu procés.

ANIMADORS/ES:

Prendre consciència del que ens mo-

tiva com a animadors.

Compartir amb esperança la vivència

de ser animadors al centre i a la diò-

cesi.

8. Un dels temes més discutits a l’assem-

blea va ser l’economia. Des que no tenim

un secretari remunerat, la bossa del MIJAC

ha anat creixent i ara mateix tenim massa

diners al compte. La Comi creia que, per

qüestions legals i per coherència amb la

nostra tasca educativa (la feina amb els

infants es fa fonamentalment al centre)

calia repartir aquests diners. Finalment, la

decisió que s’ha pres és que cada centre

rebi 500 euros i valorar al setembre vinent

si es reparteix més o no. Els responsables

en faran el seguiment.

9. L’Oriol de Llefià i la Laura de Morera

acaben la seva etapa a la Comissió Dioce-

cesana. El seu comiat va ser molt emotiu i

va ser una interpel·lació per tot el MIJAC.

Els agraïm el treball fet amb tot el cor. El

Miquel, el consi diocesà, també ha fet ja

els tres anys habituals, però ha decidit

allargar-ne un de més per acompanyar la

Comi i l’Equip Disc.

10. I és que tant una com l’altre han que-

dat molt tocats, perquè no hi ha relleu ni

per secretari/a ni per coordinador/a. Els

equips queden molt afeblits i serà impor-

tant que tots i totes siguem participatius i

col·laboradors. Una de les maneres de ser-

ho és assumir la responsabilitat, és clar. Si

algú s’anima... També és important que

ens plantegem la paradoxa de voler ser un

moviment dels infants i a la vegada no te-

nir ningú que vulgui liderar-ne la seva co-

ordinació.

Natxy

MIJAC Bon Pastor

7

Vida del Moviment

TESTIMONI DE PAS A LA

MILITÀNCIA DEL MARC

És complicat plasmar 11 anys de MIJAC en

un testimoni, però fent memòria recordo

perfectament el primer dia que vaig anar a

les 11 a la porta de l’església on estaven ja

esperant bastants infants i els animadors.

Poc a poc anava veient què era el MIJAC i

el més important què significa això. Era un

lloc molt divertit ja que podia dir la meva

en el grup per fer una obra de teatre o si

no fer una gimcana al barri. Encara que no

acabava aquí la cosa: sí, resulta que hi ha

altres MIJAC a Catalunya. Ostres què guai!

Més infants jugant i preparant coses com el

meu centre!

Han sigut moltes excursions passades, sor-

tides de 2 dies, carnavals i una motxilla

plena de bons records i experiències.

A part de les experiències viscudes he vist

com amb petits gestos pots transformar la

teva realitat i la dels que t’envolten.

Ara ja no sóc l’infant, sóc l’animador i visc

el MIJAC des d’un altre punt de vista on

igualment gaudeixo molt del dia a dia i on

veig que els infants van canviant la seva

realitat. No podia anar-me’n sense abans

agrair als animadors del meu centre tota la

paciència que han tingut amb mi (i encara

la tenen) i per tota l’ajuda que m’han do-

nat quan la hi he reclamat. I també gràcies

a tots els animadors i animadores amb els

quals he compartit qualsevol moment.

Marc Aroca

MIJAC Llefià

8

Vida del Moviment

TESTIMONI DE PAS A LA

MILITÀNCIA DEL CARLES

Hola soy Carles de Esquirols, ha-

ce cuatro años me llamo Mariano diciéndo-

me que si quería tomar algo para hablar un

poco sobre el MIJAC.

Yo no sabía muy bien a lo que iba pero fui.

Aquella tarde empezó a explicarme que en

el centro de Esquirols estaban faltos de

animadores y si quería unirme al equipo,

yo en ese momento no sabía qué decirle

así que simplemente le dije que sí.

Al principio, al llegar los sábados, allí se

me hacía raro estar en el otro lado, no ser

un niño que venía a jugar y se lo pasaba

bien con sus amigos, ahora habían respon-

sabilidades, grupos, reuniones, al princi-

pio pensé que sería muy difícil llevarlo to-

do.

Ahora con el tiempo todo sea normalizado

un poco, el estrés de las reuniones, de las

preparaciones, de nos quedan 10 minutos y

nos faltas media pancarta... sigue estando,

pero los días son mas enriquecedores, ver

como los niños te esperan a las 11.30 con

la ilusión de venir al MIJAC, la emoción que

les hace cuando les dices que vamos a la

TDI o vamos de colonias con otro MIJAC,

eso te hace pensar que el venir cada sába-

do a las 11.30, el no poder salir de fiesta

los viernes pues no se hace tan pesado y al

final te acabas queriendo al MIJAC y no te

importa renunciar a tiempo o a economía

por acabar de preparar una colonia o com-

prar cartulinas para un taller.

Mariano a sido referente muy importan-

te en este camino. Él me han enseñado a

quererme el MIJAC. Gracias por sus largas

charlas en los bares, por la inmensa pa-

ciencia en las reuniones, por sus fantásti-

cos dibujos que siempre nos sacaban de

algún apuro y a su gran compromiso que al

haber estado limitado en algún que otro

momento siempre estaba ayudando y apor-

tando ideas.

En todo este tiempo he podido aprender

mucho sobre el MIJAC, absorbiendo todo lo

relacionado con el MIJAC y ver cómo los

niños crecen no sólo en edad sino también

como persona es una cosa te da energía

para levantarte cada mañana e ir al MIJAC,

para darles todo lo que recibí cuando fui

niño, quiero que ahora ellos también pue-

dan vivirlo y disfrutarlo.

Durante la iniciación he aprendido mucho,

RdV, amigos, compromiso, en general a

quererme al MIJAC como algo propio de mi

vida, por eso quiero ser militante, para

seguir aprendiendo.

Ahora empiezo una nueva etapa en la que

espero descubrir a Jesús en cada niño y

vivir con todos vosotros.

Carles

Els Esquirols

9

Vida del Moviment

TESTIMONI DE PAS A LA

MILITÀNCIA DE L’ISAAC

Sóc Isaac i vaig començar el MIJAC als 8

anys a Llefià. Al principi confesso que no

era una cosa que em fes gaire gràcia de fer

un dissabte al matí, però de mica en mica

vaig fer amistats al centre, amistats que

encara conservo.

El meu procés d’infant al MIJAC em va aju-

dar, i em va fer participar del moviment,

de la preparació d'activitats i de les res-

ponsabilitats de responsable de grup, eco-

nomia o revista. En definitiva de l'experi-

ència de MIJAC, compartida també amb

altres infants d'altres centres a les troba-

des.

Durant el meu procés d’infant em van aju-

dar molt els animadors del centre de Lle-

fià: Oriol, Oscar, Manolo, Sonia, Carlos i

Rubén; ells em van servir d'exemple a se-

guir, i em van ajudar en els moments que

jo no tenia gaire fe en el MIJAC ni en mi

mateix.

Al final de la meva etapa al MIJAC com a

infant, al grup de grans se’ns va plantejar

una possibilitat de continuar el nostre pro-

cés, començant un grup de confirmació.

Aquest grup el duia la Mari Fernández, que

ens va ajudar en la preparació d'aquest

pas. Durant aquesta època vaig tenir temps

de madurar la idea de pertànyer a l’equip

d'animadors del MIJAC de Llefià.

Volia ser animador, en un principi per nos-

tàlgia i per reviure les sensacions de parti-

cipar de la vida al MIJAC. Després de molt

insistir al Manolo, l’estiu del 2007, l’equip

d'animadors em va convidar a participar al

casal d’estiu. L'experiència em va servir

per consolidar la meva decisió i per saber

que em quedava molt per aprendre.

En un principi vaig viure el MIJAC com si

encara fos un infant, jugava més que no

pas feia d'animador, m’ho prenia com un

voluntariat i no com una activitat en la

qual hagués d'estar atent o dedicar temps

més enllà dels dissabtes i reunions. De mi-

ca en mica, vaig veure en les actituds dels

animadors militats un testimoni de les vi-

vències i de la fe pel MIJAC; i gràcies a

aquest testimoni vaig voler canviar i madu-

rar la meva manera de fer. He descobert

que les actituds dels militats no es basaven

tant sols en comportar-se correctament

perquè sí, sinó que estan fonamentades en

una dedicació completa als infants del MI-

JAC, una dedicació que sorgeix de la fe en

Jesús i en el MIJAC.

Les dificultats que he trobat al llarg del

meu camí com a animador són les que tot

jove en formació es pot trobar, i de mica

en mica les he superat gràcies al pas del

temps i a la insistència.

10

Vida del Moviment

El MIJAC no és un voluntariat per a mi grà-

cies al meu procés, puc dir que forma part

de la meva vida i que és l’estil de vida del

MIJAC el que em fa viure la meva fe amb

més intensitat. Per això vull passar a mili-

tant, per poder viure el MIJAC com ho fan

aquells que em van servir de testimoni de

fe.

Actualment estic com animador del MIJAC

de Morera des del curs passat, encara que

abans era animador a Llefià. Vaig canviar

de centre perquè a Morera es necessitaven

animadors per poder portar els dissabtes.

Canviar de centre i trobar una realitat di-

ferent a la viscuda fins ara m’ha suposat

una empenta a viure més intensament el

MIJAC.

Encara que actualment no sé què passarà

amb el futur del MIJAC de Morera, espero

que el centre pugui continuar obert i així

participar intensament del MIJAC, amb els

infants de La Morera.

Isaac Marín

MIJAC Morera

TESTIMONI DE PAS A LA

MILITÀNCIA DEL CHRISTIAN, LA

NURIA I LA IRENE

Desde 'peques' aprendiendo los valores

del MIJAC.

El MIJAC es más que una opción...

es un compromiso...

es una dedicación...

es una ilusión...

es una familia...

El MIJAC es nuestro estilo de vida.

Ja som militants!

Nuria Ibáñez

Irene Ibáñez

Christian Touriz

MIJAC Roquetes

11

Vida del Moviment

T E S T I M O N I D E C O M I AT

DE L’ORIOL

Voldria començar demanant perdó per to-

tes aquelles vegades que us he contestat

tard o fins i tot no us he contestat algun

correu, per les meves errades amb l'econo-

mia, per si alguna vegada no us he parlat

bé o no us heu sentit respectats, per la pa-

ciència que heu hagut de tenir amb mi,

pels moments de neguit amb les justifica-

cions de les subvencions i moltes altres co-

ses que us he fet patir.

També demanar perdó a tota la Comi pels

meus horaris i calendaris de treball diabò-

lics.

Ho sento de tot cor. Sempre he intentat

fer-ho el millor possible, però l'economia i

jo no som gaire amics. Llavors, per què

vaig decidir-me per ser secretari diocesà?

Fa cosa de tres anys calia un relleu. L'e-

quip diocesà que s'anava a formar sembla-

va molt atractiu en totes les seves ves-

sants: en Joan Manel, en Miquel, la Laura i

el Pablo. M'hi vaig pujar al carro, ja que

sentia que em tocava fer alguna cosa més

pel Moviment. A més el càrrec no era no-

més l'economia, també hi havia l'equip

disc, les relacions catalanobalears i a nivell

de ciutat.

No sé ben bé què explicar-vos per a que us

animeu a agafar una responsabilitat. Crec

que ha estat una gran oportunitat per

aprendre com organitzar i coordinar dife-

rents grups de persones, per entendre com

funciona la burocràcia de l'ajuntament i de

les subvencions, per veure tot el moviment

de lleure que ens envolta, per passar molts

bons moments amb la Comissió diocesana

(això mai ha faltat), etc.

Resumint molt ràpidament aquests tres

anys: un primer any on tot és nou, un se-

gon any on tot ho tens per la mà i un ter-

cer any on estàs preocupat per buscar un

relleu.

També hi han hagut moments molt cansats

amb diversos rècords personals (com els

esportistes d'elit), com per exemple fer 7

reunions en una setmana o corre des de

l'Oficina d'Hisenda a Colom fins a l'Ajunta-

ment de Barcelona en menys de 3 min.

Tot i això, us encoratjo a “aventurar-vos”

al Moviment. No cal que us preocupeu per

no fer-ho tan bé com algú que ja va ser-hi,

només cal lluitar per fer-ho amb la major

il·lusió.

Per acabar voldria donar gràcies a tots els

que meu recolzat:

- Al Joan Manel, per ser el primer respon-

sable que vam tenir a la Comi, per guiar-

nos i acompanyar-nos pel camí, pel teu sa-

ber fer i per ser un gran amic.

- A la Laura “Guti”, per la seva amistat (un

tresor incomparable), per la seva dedicació

i amor al Moviment digui el que digui.

- Al Miquel, per tenir paraules d'ànim sem-

pre que te les demanàvem, per la teva pa-

ciència i el teu do per saber fer que to-

thom es toleri.

- A la Sonia, “la jefa”, per la teva il·lusió i

la teva valentia per llençar-te a la piscina

sense saber ben bé on et ficaves.

- Al Mariano, pel teu amor, per intentar fer

tot allò al teu abast perquè la cosa tiri en-

davant i per compartir amb nosaltres la

12

Vida del Moviment

fer tot allò al teu abast perquè la cosa tiri

endavant i per compartir amb nosaltres la

teva alegria.

- Al Miguel, per embolicar-te en el movi-

ment amb l'Equip disc i voler donar-ho tot,

i per saber veure actituds que passen desa-

percebudes.

- A la Laura Domene, per qüestionar-ho tot

i fer-nos conscients de tot el que fem. Grà-

cies per ser la meva “compi” a les coordi-

nadores d'economia, les grans oblidades.

- A la Miriam, per confiar massa en nosal-

tres i sorprendre’m més i més a mesura

que avançava el curs.

- A la coordinadora de Pastoral Obrera de

Barcelona, sobretot a l'Erika, perquè encara

que ens costava mantenir una assistència

regular, sempre m’he sentit acollit.

- Al meu centre, per recolzar-me quan es-

tava fart de tot, per escoltar-me i donar-

me energia cada dissabte.

- A la família i amics, per la paciència i el

deixar-me fer coses que no entenien gaire

bé però sabien que eren importants per a

mi.

Gràcies a tots!

Oriol Prieto

MIJAC Llefià

13

Vida del Moviment

T E S T I M O N I D E C O M I AT

DE LA LAURA GUTI

Sempre recordo del que em va dir mi que-

rido Chechu: “tú, que eres la persona a la

que menos le gustan los niños, te metes de

Coordinadora Diocesana, ¡no lo entiendo!”

Pues realmente, hasta que el Chechu no

me lo dijo, no había caído, pero he de de-

cir, que no soy la única que odia a los ni-

ños...

En fin, al lío:

Ja han passat tres anys. Un temps en el

que he conegut molt d’aquest Moviment.

He après tot el procés de la campanya, des

de que neix fins que se celebra, des de la

primera idea del lema fins que s’acaba i

triem un de nou. No m’he perdut ni una

(bueno, una que otra sí...): CAJIM, assem-

blees, comis, coordinadores, Equip Disc...

Han sigut tres anys durs i de molta feina,

temps que he deixat de dedicar-li al meu

centre, als meus amics, família... per dedi-

car-lo al MIJAC.

Realment quan ho penso, i penso en tot el

que he deixat de fer pel MIJAC, no ho visc

com algo negatiu, sinó que en aquell mo-

ment em venia de gust i realment m’ho he

passat molt bé. També he dir que no con-

tinuaria un anys més.

Aquesta responsabilitat m’ha servit per a

connectar amb els infants:

Els enrollaos: els infants més guays del Mo-

viment, els més canyeros, hem viscut dos

generacions d’enrollaos, i cal dir que enca-

ra que al centre queda molta feina per fer

els nanos tenen moltes ganes i il·lusió per

fer coses.

Els cajimeros: la Lidia, Andrea, Juan, Jose,

David i Sandra, els nens que m’han acom-

panyat a les sortides de CAJIM i que estan

enamorats del MIJAC (uns més que d’al-

tres), infants als que els agrada la seva fei-

na com a representants de Barcelona i en-

cara que no ho diguin estan molt orgullo-

sos: recordo la cara del David quan li vam

donar la samarreta del CAJIM i la va portar

a totes les trobades diocesanes i me l’en-

senyava del palo: mira que reshu soy, que

soy del CAJIM!

I realment, fent aquesta responsabilitat,

coneixes a més infants dels que t’agrada-

ria, ja que vagis on vagis sempre hi haurà

un enrollao, de revista o ecònom esperan-

te en algun centre, trobades de Nadal... i

dirà, tú me suenas, o hola Laura!

A l’Equip Disc i les nostres reunions, des de

quan érem dos coordinadores fins que vam

tornar a poder fer tres, les reunions sem-

pre amb menjar, i sempre de bon rotllo,

amb aquest ambient tant especial i este

humor negro, raro que nos caracteriza.

Tenim una relació molt especial.

En les diferents Comis, els diferents logos,

les diferents formes de treballar... M’ho he

passat realment bé, o això és el que recor-

do. He de dir-vos que gràcies per aguantar-

me, a mi i als meus rampells de mal hu-

mor, gràcies per la vostra paciència i per

deixar-me fer lliurement.

I com a nexe d’unió està el VUS, menos

mal del VUS, porque sino, la Laura no

hubiera pisado Rivadeneyra y hubiera ido

de muy mal humor. Realment aquest cotxe

ha fet que la meva responsabilitat sigui

14

Vida del Moviment

fàcil de portar, ja que només he hagut de

seure al seient del copilot i deixar-me por-

tar pel Miquel i els acompanyants de torn.

Realment ha sigut una molt bona responsa-

bilitat, i a més de conèixer tots els encants

del MIJAC, també es coneixen algunes co-

ses que no acabo de compartir. Tots sabem

que aquest és un Moviment infantil, dels i

pels nens, que ells són els que trien quin

camí agafar. Però a vegades ens oblidem

dels animadors, i que sense nosaltres

aquest moviment no estaria viu.

Personalment, crec que el MIJAC s’ha d’ac-

tualitzar, cal que ens adaptem als nous

temps i no només amb formacions sobre

l’entorn de l’infant, sinó en l’entorn dels

animadors. Els temps canvien i les motiva-

cions dels primers animadors que van fun-

dar el MIJAC ja no són les mateixes que les

dels animadors que entren de nou.

Cal que li perdem la por als canvis, i com

exemple us explico una situació que em va

posar els pels de punta: en el nostre segon

any, el Miquel i jo estàvem a la Coordi pre-

parant la TDI. Als nens se’ls va acudir la

gran idea de compartir el lema fent un mu-

sical. UN MUSICAL! Jo em vaig posar les

mans al cap, però al Miquel li va semblar

bona idea, i la va potenciar. Total, que

vam acabar fent el musical. Al acabar la

Coordi li vaig vomitar tot el que pensava:

tú estás loco, cómo lo vamos a hacer? Un

musical, cómo lo organizamos?... i ell em

va dir: doncs a mi m’ha semblat bona idea.

Total, el musical va ser tot un èxit.

Aquestes pors o les inseguretats que tenim

els animadors amb més experiència crec

que fan que els animadors joves no puguin

avançar. Personalment crec que els hem

de deixar fer la seva, i que si ens equivo-

quem, no passa res. A les colònies vaig es-

tar parlant amb un animador que em deia

això, que cal que els anis joves agafin res-

ponsabilitats, facin coses, i que tinguin la

llibertat que van tenir els primers anima-

dors del MIJAC.

Per la meva experiència al MIJAC crec que

hem de trobar una nova forma de treballar

que no sigui extrema: ni la super protecció

(no, aquesta persona no pot agafar una res-

ponsabilitat perquè va a tope, no sap dir

que no, serà demasiado...), bueno, algú li

ha preguntat? Ni la exigència (s’ha d’agafar

aquesta responsabilitat, ens hem d’implicar

al 100%...) T’has parat a pensar en la situa-

ció personal dels animadors?

Cal restar més oberts i confiar en l’evolució

de les persones, jo sóc un clar exemple:

vaig entrar al MIJAC sense creure’m tot ai-

xò del cristianisme, i fa un any, vaig fer la

Comunió i sóc una persona creient. Tot

això només es troba amb noves formes de

fer i de treballar. I nosaltres tenim una

gran eina: som un Moviment, cal que ens

recolzem i que treballem plegats.

Tot això és una valoració personal, i no sé

si sóc l’única que ho pensa, però ho havia

de compartir amb vosaltres, ja que una

oportunitat com aquesta no es té tots els

dies.

En fin, aquí està el meu testimoni, la meva

vivència del MIJAC dels últims tres anys.

Després de tot us dono les gràcies a tots:

Miguel, Miriam, Laura, Uri, Miquel, Pol, Ma-

riano, Sonia i tots els presents per fer-me

costat i per la vostra estimació al MIJAC.

Laura Guti

MIJAC Morera

15

Vida del Moviment

T E S T I M O N I D E C O M I AT

DE LA LAURA DOMENE

“Vols entrar a l’Equip Disc?” Fa 3 anys em

van preguntar si volia formar part de l’e-

quip i la veritat és que no em va costar

gaire decidir-me, i de seguida, vaig accep-

tar.

Durant aquests tres anys he viscut un pro-

cés d’aprenentatge molt gran a tots els

nivells. És molt bo que les responsabilitats

durin 3 anys, ja que el primer, no “pillas

ná”, el segon va una miqueta millor i vas

pillant el ritme i el tercer mola molt!

Per tant si hagués d’explicar el meu procés

i experiència dins l’equip, utilitzaria dues

paraules: bon rotllo i il·lusió.

Bon rotllo ja que hem creat un equip cohe-

sionat, dinàmic i divertit (m’agradava molt

quedar amb ells) i il·lusió perquè sempre

que ens vèiem, havíem de preparar coses i

fer feina que després sempre ens ha sortit

molt bé.

Agraeixo aquest temps a l’Equip Disc i al

meu centre pel recolzament donat en tot

moment.

I... recomano a qualsevol de vosaltres viu-

re l’experiència d’estar en un Equip Disc

tan guai com en el que he estat jo!

Puñito!

Laura Domene

MIJAC La Pau

16

Vida del Moviment

T E S T I M O N I D E C O M I AT

DE L’ANNA

Avui acaba una altra part del meu camí

dins del MIJAC. Quan vaig dir que sí a ser la

nova coordinadora catalano-balear d’in-

fants no sabia ben bé on m’estava ficant.

Davant de mi s’obria tot un món de dubtes

i d’incerteses que em feien dubtar molt a

l’hora d’agafar aquesta responsabilitat;

però l’esperit de superar-me a mi mateixa

i de viure el Moviment des de una altra

perspectiva em van animar a fer el pas.

Han sigut dos cursos de descobertes, de

nervis, de conèixer gent nova, de veure (i

viure) el treball dels infants des de l’altre

banda; i, sobretot, aquest últim any, de un

cert neguit sobre el tema dels relleus. Mal-

grat tot, han sigut dos cursos en els que he

intentat gaudir de la feina i dels infants,

donar el millor de mi intentant superar-me

dia a dia i portar la tasca de la millor ma-

nera que he sabut; i, tot i que em costa

molt veure les coses que han sortit bé d’al-

guna cosa que he fet, penso que, junt amb

l’equip de coordinadores diocesanes, me

n’he sortit prou bé i tot el que hem anat

fent ha sortit bastant bé. No ha sigut una

feina fàcil! Després d’un primer any una

mica tranquil·let que em va servir per

adaptar-me als infants i als animadors de

les diferents diòcesis i al càrrec en si sabia

que m’esperava un segon curs més mogut i

amb el gran repte de preparar l’assemblea

catalano-balear d’infants. La veritat que,

fins ara, la meva relació amb el Moviment

a nivell catalano-balear era més aviat es-

cassa, però el ser coordinadora m’ha aju-

dat a conèixer la situació d’altres centres i

diòcesis i ser conscient de la realitat del

Moviment a diferents nivells i m’ha donat

ganes per continuar formant part de la re-

alitat c/b del Moviment. Bé, no em vull

allargar més: molta sort al nou Equip Per-

manent (i a la Mònica en especial com a

nova coordinadora, pren-t’ho amb calma i

gaudeix de la responsabilitat). Gràcies

també als membres del consell i de l’equip

permanent que m’heu acompanyat en

aquesta petita part del meu camí al MIJAC

per haver-me ajudat i escoltat.

Anna Martín

MIJAC Mollet

17

Vida del Moviment

A S S E M B L E A D I O C E S A N A

D’INFANTS A SANT MEDIR

Deu de novembre del dos mil tretze!

Sabeu quin dia va ser aquest? Doncs, sí! El

dia de l’assemblea que la vam fer al centre

de Sant Medir. Des de l’equip dics vam or-

ganitzar una mica el dia plantejant un ho-

rari perquè donés temps a fer tota la feina

d’aquests dos anys ja que hi ha un nou

lema que hem de treballar: No et rendei-

xis, coneix i actua! Hem de dir que al prin-

cipi estàvem una miqueta nerviosos, però

també teníem amb moltes ganes i il·lusió.

Durant el matí vam fer diverses coses. Pri-

mer un joc de presentació per a conèixer-

nos una miqueta més entre tots els que

vam anar i, després, cada centre va expli-

car breument com van treballar el lema

dels dos anys anteriors a través d’un joc,

una representació o un rap!

A mig matí vam anar a l’eucaristia on tam-

bé hi eren animadors/es en iniciació, que

van treballar força aquell dia perquè van

aprendre més coses del MIJAC, i amb altres

persones que també es van apropar a la

celebració.

Abans de dinar, però, ens tocava fer una

altra feina molt important perquè, per

grups, havíem de pensar en nous objectius

per poder treballar-los aquests dos anys en

el centres. Vam fer quatre grups i amb l’a-

juda de la paràbola del Bon Samarità (Lc,

10, 30-37) i l’esforç de cadascú van sortir-

ne molts! Mentre acabàvem ja se’ns escol-

tava la panxa, així que vam agafar les mot-

xilles amb els nostres dinars i vam pujar al

pati. A més a més de dinar també vam ju-

gar, xerrar... A la tarda vam escollir els

objectius que més ens agradaven i que crè-

iem que ens ajudarien a treballar el nou

lema per centres, i els escollits van ser:

Descobrir el que ens preocupa.

No donarem l’esquena a ningú perquè

tothom pot tenir una altra oportuni-

tat.

I per acabar es van presentar tres infants

que formaran part (que ja formen part) del

CAJIM durant aquests dos anys i són: Karen,

del centre de Mollet, Lucas, del centre de

la Pau i Eva, del centre d’Esquirols.

Des de l’equip disc ho vam viure amb molta

alegria, tot i que al principi estàvem una

mica nerviosos, però entre tots vam fer una

bona feina. Donem les gràcies a tots aquells

animadors que van venir i ens van donar un

cop de mà en les diverses tasques que và-

rem fer i també agraïm els moments que

els nois i noies d’iniciació i iniciadors van

estar amb els infants. I, per suposat al cen-

tre de Sant Medir per acollir-nos, per la

benvinguda que ens van fer: llançar-nos

caramels com fan a les festes del seu bar-

ri!, i pel gran cartell que hi havia a la

plaça.

Miriam Salomó

MIJAC Sant Andreu

18

Vida del Moviment

D’ON SURT EL NOU LEMA

CATALANOBALEAR D’INFANTS?

El diumenge 21 d’abril del 2013 els infants

del MIJAC de Catalunya i les Balears van

celebrar l’Assemblea catalanobalear d’in-

fants per triar el nou lema amb el que tre-

ballaran els propers dos cursos. Aquest tre-

ball per triar el nou lema, però, va comen-

çar al novembre amb la valoració del lema

anterior: “Tothom té un costat positiu,

busca’l”.

La valoració que els infants van fer d’a-

quest lema és que havia servit per perdo-

nar, millorar les seves amistats, ajudar als

altres, conèixer gent nova, reflexionar i

que a part del MIJAC, també han fet servir

el lema a l’escola, a casa… Molts infants

coincidien en que és més fàcil trobar el

costat negatiu perquè sense conèixer a una

persona, només pel seu aspecte ja se la

jutja; mentre que altres infants creuen que

és més fàcil trobar el costat positiu perquè

quan coneixes a les persones les jutges per

allò que tenen de bo.

Finalment, els infants van arribar a la con-

clusió que és més fàcil trobar el costat ne-

gatiu de les persones, però que val la pena

esforçar-se per trobar el positiu.

Després de tot aquest treball del veure, a

l’assemblea els infants van treballar el jut-

jar, a la llum de l'Evangeli del nostre amic

Jesucrist, amb la paràbola de la figuera

estèril (Lluc 13, 6-9), d’on van sortir opini-

ons molts diverses al voltant de l’antic le-

ma i que van ajudar a la creació del nou:

“No et rendeixis, coneix i actua”.

Aquest lema va sorgir arran que els infants

van veure que era important no deixar-se

dur per les aparences i conèixer a les per-

sones abans de jutjar-les, sense etiquetar-

les, i després de conèixer-les actuar per

millorar la nostra relació amb elles. Els in-

fants van enfocar aquest lema a les relaci-

ons entre les persones, però es podria apli-

car a tots els àmbits de la nostra vida: no

acomodar-nos a la situació en la que es-

tem, tenir esperit curiós i crític per conèi-

xer altres realitats i poder canviar a millor

tot allò que veiem que no funciona al nos-

tre voltant.

Manolo Juárez

MIJAC Llefià

19

Reflexions

I PER QUÈ EL MIJAC?

Mai ningú us ha preguntat perquè heu op-

tat pel MIJAC? Converses amb interrogato-

ris interminables: “Com pots dedicar tant

de temps?”, “no veus que no et serveix per

a res”, “què en treus, de tantes reunions,

de tants neguits”, “no et canses d’estar

tan pendent dels infants?”.

I en molts moments, et sents molt inter-

pel·lat. Et qüestiones la teva militància. El

que fas. Fins i tot, limites la teva opció

“fins aquí, no vull donar més”. Mil i una

enrabiades, no entendre res, haver de fer

kilòmetres, deixar de sortir amb els amics,

discutir-te amb la parella perquè fa tres

caps de setmana que no us veieu, deixar-te

diners que no tens per altres coses...

Però... I per què el MIJAC?

Tanco els ulls. I penso en el MIJAC. Un so-

par romà en unes colònies on Jesús es va

fer present menjant cuixes de gall d’indi

amb les mans i compartint una alegria des-

mesurada. Els peus remullats a la piscina la

darrera nit de les darreres colònies de Sant

Medir amb el grup de grans que repassaven

la seva vivència. Una abraçada sense venir

a res abans de dinar durant les colònies.

Les revelacions d’una vida difícil a la Sala

d’espera de l’Hospital Comarcal de Vic

perquè cusin un tall al dit de rentar plats.

Una reunió d’enrollaos decidint que volen

plantar arbres. Recollir un premi. Que et

demanin el full de cants per guardar-lo a

casa. No reconèixer una noia guapíssima

amb qui havies compartit coordinadores de

nena i que ara ja és animadora. Una guerra

de neu amb qui mai havia vist neu.

I per què estar al MIJAC?

Tan senzill com perquè Déu ens ha dema-

nat que estem per aquests infants. Així de

senzill. Així de clar. I ep! Aquesta revelació

no és meva, eh! Me la van xivar aquest es-

tiu! Després de vint anys he descobert per-

què estic al MIJAC.

Potser cadascun de nosaltres hem de des-

cobrir perquè estem al MIJAC. I si el cor

ens demana estar per aquests infants, tot

és molt més fàcil. Els dissabtes, les reuni-

ons, les responsabilitats.

Perquè és així. Estimar-se el MIJAC també

ens porta a assumir responsabilitats. Tas-

ques per les que pensem que no estem

preparats, que ens fa mandra o que no te-

nim temps de dedicar perquè tenim altres

prioritats.

Però el cert és que si no anem assumint

responsabilitats, tant al centre com a la

Diòcesi. Si no fos responsable, no hauria

hagut de valorar les colònies i no hagués

sabut veure que tots els que vam estar en

aquell sopar romà haviem vist Jesús en ca-

dascun dels infants. Si no hagués tingut un

equip d'animadors que recolzaven fent dor-

mir els altres nens a les colònies, no hauria

pogut remullar-me els peus a la piscina i

adonar-me de tot el que els nois i noies del

grup de grans havien viscut.

Si no hagués anat dissabtes ni colònies, si

no hagués preguntat per l'infant que ho

passa malament i hagués tingut paciència

amb ell, segurament no hauria tingut ne-

cessitat de donar-me una abraçada. Si no

hagués agafat la responsabilitat d'inferme-

ria de colònies, no hauria aprés el que és

viure en un centre de menors.

20

Reflexions

Si no hagués estat a l'Equip Disc i els meus

companys d'equip no m'haguessin explicat i

ajudat a entendre la campanya diocesana,

doncs segurament, anys més tard no hauria

estat capaç d'acceptar el repte de fer una

acció comuna. I si no hagués compartit i

sentit el recolzament de la comi que van

esperonar, si no hagués estat perquè tot

l'equip de responsables es va implicar, si

no hagués estat pels iniciadors que arrosse-

gaven els infants que no volien pujar la

muntanya, doncs mai hauríem rebut un

premi institucional i alguns infants no hau-

rien viscut que les seves accions són reco-

negudes.

Si no hagués estat a l'Equip Disc no sabria

que a Lleida hi ha noves animadores que

havien estat al CAJIM o no hauria topat

amb nenes que ja son dones que volen tor-

nar a donar tot el que van rebre al MIJAC.

Si no hagués anat al Consell catalano-

balear no hauria tingut la sort de fer guer-

res de boles de neu amb infants que per

primer cop tocaven la neu.

Segurament, tots tenim les nostres raons.

Segurament, tots vivim de manera diferent

la nostra militància i la nostra vida. Però

tots ens estimem el MIJAC i aprenem dels

infants. Segurament, tots podem tenir la

sort d'assumir alguna responsabilitat o més

d'una.

Quines seran les teves raons per assumir-

ne una?

Rita Bofarull

MIJAC Sant Medir

21

Reflexions

L’OPCIÓ PEL MIJAC

El filòsof txec Jan Patocka ens proposa que

pensem el següent. Suposem que som dins

un vaixell, i que el vaixell s'està enfonsant.

Hi ha doncs una situació objectiva, que no

depèn de nosaltres: naufraguem. Ara bé,

aquesta situació objectiva canvia comple-

tament segons si es dóna un o altre dels

dos casos següents: pot ser que els que na-

veguem ignorem que estem naufragant, i

pot ser que ho sapiguem. Saber quina és la

situació és ja trobar-se en una altra situa-

ció: els que naufraguen i no ho saben, sens

dubte moriran ofegats; els qui naufraguen i

ho saben, encara poden fer-hi alguna cosa.

Els segons són per tant més lliures, perquè

són més amos de la seva pròpia situació.

L'època actual, hi ha qui l'anomena “post-

tradicional”. Tot allò relacionat amb el

passat, com ara la tradició i la fe, no agra-

da. Però tal com planteja Jan Patocka se-

rem més lliures si coneixem la realitat, el

passat, intentant entendre allò que no en-

tenem, treballant per allò en què creiem i

valorant els altres. Tot això considero que

és la fe.

Els infants del MIJAC han elegit un lema

que em fa pensar en aquesta il·lustració:

“no et rendeixis, coneix i actua”. Al MIJAC

aprenem a tenir prou sensibilitat per de-

tectar quan les coses no van bé, i prou pa-

ciència i coratge per aventurar-se a fer una

diagnosi del mal. Naveguem segurs quan

coneixem el mar, o en el nostre cas, l'en-

torn, la comunitat o nosaltres mateixos.

L'aclariment de tot això proporcionarà la

possibilitat d'una bona navegació, una bona

orientació de vida, una vida digna de ser

viscuda.

El valor econòmic té més pes que qualsevol

altre valor. Les associacions i entitats han

preservat els valors de la vida comunitària

enmig d'aquesta època on els bens propis i

els interessos personals, estan a l'ordre del

dia. Encara que ens hem acostumat a parar

la mà i rebre subvencions d'administraci-

ons, els moviments com el MIJAC o la JOC

no hem perdut els orígens, l'austeritat ni

l’opció pels pobres, i aquests valors més

importants que els diners, ens permetran

créixer i enfortir-nos en el present i futur

més pròxim.

L'altre dia em comentaven que al MIJAC de

Santa Eugènia de Berga, han arribat a més

de 50 nens. Això feia almenys 12 anys que

no passava. I és que els pares han optat

per renunciar a apuntar els seus fills a acti-

vitats esportives, que són caríssimes, per

apuntar-los a ”l'esplai del poble”, que surt

molt econòmic i tenen els fills entretinguts

una estona. El que no saben els pares, és

que l’opció del MIJAC aportarà als seus fills

uns valors que els farà millor persones.

Albert Soler

President C/B

22

Reflexions

SOBRE L’ACCIÓ I LA PASSIÓ

No sé si sabeu que de fa uns mesos estic

fora de combat o de circulació. Tot va ve-

nir d’una ombra en un pulmó que van des-

cobrir en fer-me una radiografia. A partir

d’això, quasi bé hem anat a parar al judici

final (ho dic mig en broma però ho hem

passat malament). Ai les ombres, tan ma-

ques que són i tan perverses!

Enmig d’aquest sarau ve l’amic Manolo i

em diu si vull escriure alguna cosa a la re-

vista Fem camí del MIJAC. Tema lliure. Bé,

dintre d’unes coordenades: la meva situa-

ció personal, el Nadal, el MIJAC, etc.

1. Quan em va passar això (juny - juliol) no

feia un any que hi era a la Trini Nova i en-

cara m’estava situant, vull dir que la meva

malaltia m’ha agafat en un mal moment,

m’ha trobat descol·locat.

A un el porten a una parròquia perquè jun-

tament amb altres, actuï, parli, doni,

pensi, faci, tingui iniciatives, celebri... i

ara resulta que entre la malaltia, l’opera-

ció, la recuperació i la quimio (espero que

no surti res més) estaré una temporada

sense res de tot això.

Què fer quan no pots fer res? Quina actua-

ció transformadora puc dur a terme? Quina

paraula dir quan amb prou feines em surt

un fil de veu? Què puc donar quan no tinc

res a donar? Què n’ocupa el meu cap quan

només tinc a mi mateix? Què puc celebrar

si sembla que estigui a dissabte sant? Tot

això m’ha preocupat i em preocupa enca-

ra.

2. Fins que va arribar un moment en què

em vaig adonar que d’aquesta manera la

cosa no podia anar bé. I vaig veure que ca-

da una de les paraules anteriors tenia una

paraula contrària o, millor, complementà-

ria, i em va sortir aquesta doble columna:

Actuar Patir

Parlar Callar

Donar Rebre

Pensar Pregar

Fer Deixar-me fer

Tenir iniciativa Deixar-te endur

Celebrar Baixar als inferns

Aquestes dues columnes no eren excloents,

sinó que es demanaven l’una a l’altra i es

complementaven. I manifestaven la para-

doxa que som les persones humanes.

Mentre feia aquest exercici em rondaven

pel cap les paraules de Jesús a Pere al fi-

nal de l’evangeli de sant Joan: “Et ben as-

seguro Pere que quan eres jove et cenyies

tu mateix i anaves on volies; però quan et

faràs vell estendràs les mans i un altre et

durà on tu no voldries (Jn 21,18) És a dir,

“fins ara has estat amo de tu mateix, tu

feies i desfeies, anaves i venies, parlaves i

pensaves, deies. Ara t’hauràs de despren-

dre del tot de tu mateix”. Aquesta va ser

la gran rendició de Pere. I així entenc mi-

llor que Jesús li digués a Pere per dues ve-

gades: “Vine i segueix-me”. Aquest segui-

ment hauria de ser el definitiu.

I també les paraules de Mt 8,17: “Ell pren-

gué les nostres malalties i es carregà els

nostres mals” És a dir Jesús passa d’encar-

regar-se del seu poble amb les paraules i

les guaricions a carregar-se sobre ell el seu

poble i a fer-se’n càrrec.

3. Ara a mi em toca patir, és a dir, carre-

gar-me i fer-me càrrec de mi mateix i dels

qui estan com jo. Ara em toca callar i es-

coltar. Escoltar aquella paraula que es pro-

nuncia en el silenci. Ara em toca rebre,

deixar-me estimar i ser agraït. Ara em toca

23

Reflexions

pregar, descentrar-me de mi ma-

teix i acceptar que Algú em pensa.

Ara em toca deixar-me fer que Algú

em porti a la seva manera. Ara em

toca deixar-me endur com sant Pere. Ara

em toca morir una mica, perquè el gra de

blat revisqui en multitud.

El meu company de viatge, Jesús sofrent es

fa càrrec de mi i carrega amb lo meu.

4. Comprenc també molt millor les parau-

les de Dietrich Bonhoeffer: “Jesús és impo-

tent i dèbil i precisament així i només així

està amb nosaltres i ens ajuda, Crist ens

ajuda no amb la seva omnipotència sinó

per la seva debilitat i sofriments.”

Déu no ens ajuda amb la seva força sinó

amb la seva debilitat i companyia.

5. No, no m’he n’he oblidat pas. Un altre

tema obligat en aquesta aportació meva és

el MIJAC. En el MIJAC sovint parlem d’ac-

ció. El mateix nom (mijAc) ja en parla. El

nostre mètode, la RdV també en parla. I

moltes altres vegades parlem de l’acció

transformadora.

Haureu observat que hi ha tres paraules

que m’agraden molt: fer-se càrrec, carre-

gar-se, encarregar-se. Si recordeu la parà-

bola el bon samarità, veureu com aquestes

paràboles es converteixen en unes acti-

tuds. El levita i el sacerdot veuen l’home

ferit al camí però no el miren, no es fan

càrrec d’aquella situació i passen de llarg.

El samarità veu, s’atura, el mira, l’observa

i pren consciència, es fa càrrec. Això el du

a curar-lo allí mateix i a carregar-se’l fins

a la fonda. Un cop a la casa se n’encarre-

ga, respon d’una manera continuada.

Què vull dir amb això? Que abans de l’ac-

ció ha d’haver-hi una contemplació, una

mirada profunda de la realitat per dir-ho

amb unes paraules clàssiques, abans d’una

acció hi ha una passió. La passió, aquest no

fer res, aquest estat passiu davant la reali-

tat; és aquell moment en què la cosa et va

entrant, va ocupant el teu interior, et va

modelant i et va inspirant una resposta; tu

no convoques una realitat, sinó que és ella

qui et convoca a tu.

Ara que vull acabar aquest escrit, em trobo

que no sé com fer-ho. Rellegeixo l’escrit i

em pregunto què he volgut dir, perquè l’he

escrit tan de seguit que ara m’és difícil

trobar-hi una estructura, però em sembla

que només he volgut dir una cosa; quasi

sense adonar-me he dit moltes coses d’un

llibre de Theilhard de Chardin sobre les

passivitats. Em sap greu no recordar el tí-

tol del llibre, a veure si algú el recorda

abans que es redacti aquest article. En

aquell llibre es parla que són tan impor-

tants les passivitats com les activitats de

tal manera que són les primeres les que

fan possibles les segones.

Sé el que he volgut dir i potser l’endevina-

reu, però ara no ho sé dir amb quatre pa-

raules. Potser que ho digui amb les parau-

les del Salm 121. El nostre amic Jaume

Fontbona em va recomanar tenir sempre

als llavis aquest Salm com ell ho va fer en

els seus moments de sofriment:

“El Senyor et guarda de tota desgràcia

et guarda la vida.

El Senyor guarda tots els teus passos

ara i per tots els segles”

Quique Roig

Consiliari

24

Reflexions

JOAN BAPTISTA, ANIMADOR DEL

MIJAC

Aprofito per compartir amb vosaltres les

reflexions que ens va fer Mn. Joan Torra,

rector de les parròquies del Torelló, a un

grup de capellans del Maresme per prepa-

rar el Nadal. Em sembla interessant, per-

què a partir de les idees que va anar expo-

sant, vaig arribar a la conclusió que Joan

Baptista (una figura força desconeguda,

encara que la majoria li dediquem una fes-

ta molt important a l'inici de l'estiu) és un

bon testimoni del que ha de ser un anima-

dor del MIJAC.

Què sabem de Joan Baptista i què podem

saber?

És una de les principals figures de l'Advent.

Ens ajuda a preparar-nos per la vinguda de

Jesús a la nostra vida. Els evangelis parlen

d'ell a partir de la radicalitat de la seva

predicació i de la seva opció de vida auste-

ra, que es contraposa (que no vol dir que

es contradigui) amb l'opció de vida de Je-

sús, a qui acusaven de ser un golut i un be-

vedor.

Va morir a la presó, víctima del seu missat-

ge de denúncia, i de no callar davant dels

poderosos.

Ell és l'últim exponent de la Llei i els Pro-

fetes (Antic Testament), i marca l'inici de

l'acompliment de les promeses en el Nou

Testament.

En els Fets dels apòstols St Pau fa compa-

racions entre el Baptisme de Joan i el Bap-

tisme de Jesús. Tot i que ell no el va

conèixer personalment, sembla que pels

primers cristians Joan Baptista era un punt

de referència obligat.

El testimoni de Joan.

Joan tenia una gran autoritat entre el po-

ble, la seva vida i la seva opció eren públi-

ques i conegudes, i la gent l'admirava. El

seu baptisme significava, davant d'un ma-

teix, davant del poble, i davant de Déu, la

conversió de cor: un mateix volia prendre

l'opció per una vida justa. Joan Baptista no

només predicava, ho volia viure ell! I la

gent tenia ganes de seguir el seu exemple:

"si ell pot viure d'aquesta manera, nosal-

tres podem!". I iniciaven un camí, a partir

d'aquell signe públic, per començar una

nova vida.

Joan Baptista sap ben bé qui és, perquè

sap sobretot qui no és: no sóc el Messies.

Per això Joan no pot donar res, cap força.

Només és testimoni d'un compromís mili-

tant, d'una opció de vida que la persona

vol seguir.

El Baptisme cristià: el nostre Baptisme.

Jesús no és "només" testimoni de la volun-

tat de l'altre ("només amb aigua", només

amb el desig, l'esforç, les ganes) sinó que

és Aquell en nom del qual es pot donar una

vida nova ("en l'Esperit Sant i amb foc"). El

Baptisme comença després de la Pasqua,

de la resurrecció de Jesús. Joan mor i és

enterrat, en canvi Jesús surt del sepulcre

(la Vida venç la Mort).Per això sempre és

Jesús qui bateja, independentment del mi-

nistre que ho fa: entrem a participar en la

seva Vida.

25

Reflexions

Joan és el qui assenyala Jesús.

Ens cal aprendre a assenyalar més Jesús i a

no estar tan preocupats per nosaltres ma-

teixos. El més important no és el nostre

esforç per aconseguir ser uns bons testimo-

nis, sinó procurar transparentar allò que

Déu fa en nosaltres.

Per això podem fer ben nostra la profecia

que Lluc posa en boca de Zacaries, tan tí-

pica del temps d'Advent:

"I a tu (animador/a, responsable, inicia-

dor/a, consiliari/a del MIJAC), et diran

profeta de l'Altíssim, perquè aniràs al da-

vant del Senyor a preparar els seus camins;

faràs saber al poble que li ve la SALVACIÓ

(no som nosaltres la salvació, no ens anun-

ciem a nosaltres mateixos!), el PERDÓ dels

seus pecats.

Per l'amor entranyable del nostre Déu, ens

visitarà un sol que ve del cel (Jesús), per

il·luminar els qui viuen a la fosca, a les

ombres de la mort, i guiar els nostres pas-

sos per camins de PAU" (cf. Lc 1,76-79).

Miquel Álvarez

Consiliari diocesà

26

Recomanacions

CRÉIXER EN MILITÀNCIA,

CRÉIXER EN MILITANTS

El document que avui us presentem, té per

títol: "Créixer en militància, créixer en

militants" i va ser el fruit de la reflexió

que durant tot el curs 2009-2010 va portar

a terme el Consell C/B del MIJAC respecte

a la necessitat de créixer al Moviment no

només en quant al nombre de centres i

d’infants, sinó, i sobretot, a nivell de com-

promís militant. El redactat el va fer l'e-

quip C/B d'iniciació. El document està es-

tructurat en tres punts:

El plantejament que es va fer al Consell C/

B.

La revisió de la prioritat sobre la convoca-

tòria al MIJAC.

La reflexió que des de l'equip catalanoba-

lear d'iniciació/formació es va fer dins

del marc de tot aquest plantejament.

El document es va presentar a través d'un

ppt. a l'Assemblea C/B que es va fer a l'Ali-

berch el setembre del 2010 i està penjant

a la web del MIJAC:

http://www.mijaccb.org/materials/

Creixer.pdf

LA PORTA

El passat 15 d’octubre va morir de càncer

un jove jesuïta català, el Marc Vilarassau.

El Marc, com el Kike ens explicava abans,

també va haver de front a la malaltia. En

aquest Fem Camí volem transcriure un dels

seus textos-homilia, sempre molt inspira-

dors.

LA PUERTA

— ¿Qué hay ahí detrás?

— ¿Es la primera vez que ves esa puerta?

— “Hospital de día. Sala de Oncohematolo-

gía.”...Pues sí. ¿Lleva tiempo ahí?

— Mucho tiempo.

— ¿Quién está ahí dentro?

—Tendrás que pasar para comprobarlo.

— ¿Pasar? Pero...

—La suya es la número 7. ¡Adelante, aco-

módese que vengo en seguida a colocarle

el gotero.

—Buenos días... con permiso, es que voy al

lavabo, sí, con la máquina enchufada y to-

do.

Tranquilo, al final le coges el tranquillo.

Me siento en la butaca azul que me ha sido

asignada, la número 7. Me he traído un li-

bro, el ordenador, una botella de agua de

litro y medio. Tengo para rato.

— ¿Desea auriculares para la televisión? Le

ponemos el canal que desee, sólo tiene

que pedirlo.

A mi izquierda, en la número 6, hay una

chica joven, no más de 16 años, lleva un

pañuelo en la cabeza, parece que ha vomi-

tado, hoy no le pueden poner la quimio,

llora. Se llama Estefanía. ¡Dios mío!

27

Recomanacions

—Hola, cariño, hoy el cóctel me lo sirves

frío y bien sacudío.

En la número 2 se acaba de sentar una mu-

jer mayor, tiene la mitad del rostro parali-

zado. Hace broma y ríe mientras le colocan

el gotero.

— ¡A dónde he venido a parar! ¡No se pue-

de estar más escacharrá!

Voy descubriendo lo que hay detrás de esa

puerta misteriosa que el Señor me ha invi-

tado a traspasar. Aquí no se hace nada.

Aquí se espera, en silencio, como en una

ignota capilla con el Santísimo expuesto.

— ¿Vas entendiendo?

— ¿Por qué ahora?

— ¿Por qué no hasta ahora?

— ¿Por qué yo?

— ¿Por qué no tú?

—Es que acabo de cumplir 43 años.

—Ya, y Estefanía 16.

—Tienes razón. ¿Por qué hasta ahora tantos

otros y no yo?

— ¿Por qué tantos? ... ¿Por qué tanto?

— ¿Por qué hasta ahora tú en la cruz?

—Acércate, vamos.

—No puedo acercarme a la cruz.

—Puedes, soy yo quien te acerca.

— ¿Puedo apoyar mi rostro en tu costado?

— ¡Claro!

— ¡Cuánto tiempo hablando de ti! ¡Cuántas

cosas han pasado desde aquella contem-

plación ante la cruz en el retiro del Colegio

cuando tenía 15 años! También entonces

apoyé mi rostro en tu costado.

—Pero ahora es diferente, ¿verdad?

—Entonces me pregunté: Después de lo que

has hecho por mí, ¿qué puedo hacer yo por

por ti?

—Y ahora, ¿qué te preguntas?

—Después de lo que has padecido por mí,

¿qué puedo yo padecer por ti?

—Padece esta parte de mi cuerpo que tan-

to amo.

— ¿Cómo?

—Que no se sienta solo, que no le falte áni-

mo ni el apoyo de mi costado.

—Y como jesuita, ¿qué hago?

—Lo mismo.

— ¿Lo mismo?

—Haz caso de Ignacio, ofrece tu enferme-

dad igual que ofreciste tu salud. No olvides

que la Compañía de Jesús nació también,

como toda la Iglesia, de mi costado.

Marc Vilarassau, SJ

28

Sabies què?

El cap de semana del 15 i 16 de febrer hi ha la trobada de responsa-

bles i iniciadors/es. El diumenge, com ja fa uns anys, farem la Jor-

nada de militants.

El cap de semana del 15 i 16 de març ens trobarem tots plegats a la

Sortida d’Iniciació i Sessió d’Estudis.

I aneu apuntant dates per més endavant:

3a coordinadora del curs (30 de març)

TDI a Bon Pastor (17 de maig)

TDA (14 de juny)

El MIJAC Bon Pastor celebrarà el seu 10è aniversari aquest maig.

Aquest curs és un curs de celebració per alguns dels nostres movi-

ments germans: la JOC de Catalunya i les Illes fa 80 anys i l’ACO

n’ha fet 60!

El llibre de Theilard de Chardin del que parla el Kike Roig en el seu

article és aquest: El medio divino: ensayo de vida interior. PIERRE

TEILHARD DE CHARDIN, TA, 2008. ISBN 9788481649765