137

El mestre francès d’origen polonès Henry Birnbaum va introduir el judo a Catalunya l’any 1951, el 1952 es va crear la Delegació Catalana dins de la de Federació Catalana de Lluita i el 1965, va néixer oficialment la Federació Catalana de Judo.

Originari del Japó, el judo va arribar a Catalunya a principis dels anys 50 de la mà del francès d’origen polonès Henri Birnbaum, un deixeble del mestre Mikonosuke Kawashi que es va establir el 1950 a Barcelona. Birnbaum, nascut a Varsòvia el 6 de gener de 1921 però traslladat de molt petit a París, va inaugurar el 15 de gener de 1951, al carrer Casanova cantonada amb Diputació, l’Acadèmia de Judo i Jujitsu, posteriorment convertida en el Club Judo Barcelona, que va estendre la llavor del judo molt ràpidament.

Aquella acadèmia va tenir entre els seus primers alumnes Enric Padrós i Josep Pons, que més tard es van convertir en presidents de la Federació Catalana. Padrós va ser el primer president de la Delegació Catalana de Judo, creada el mes de gener de 1952 i que va ser integrada a la Federació Espanyola de Lluita. I Pons, que poques setmanes després es va convertir en guanyador del primer torneig de judo disputat a Catalunya —concretament a la seu del Judo Barcelona—, ho seria a principis dels anys 80, després d’haver estat un dels millors judokes de l’estat espanyol.

La Delegació Catalana de Judo presidida per Enric Padrós, que durant molts anys va tenir Birnbaum com a assessor esportiu, va organitzar l’any 1953, al teatre Capsa de Barcelona, la primera edició del

Federació Catalana de Judo i DA

Campionat de Catalunya, que va guanyar Josep Pons en imposar-se a Enric Aparicio. Els judokes catalans van ser els grans triomfadors del primer Campionat d’Espanya que el mes de desembre de 1953 també es va disputar a Barcelona amb victòries d’Aparicio i l’equip de Catalunya. L’11 de maig de 1958 va ser un altre dia important per al judo català, ja que el Palau d’Esports de Barcelona va acollir el Campionat d’Europa, on per primera vegada, es van separar els participants per pesos (lleugers, mitjans i pesants) i Espanya va obtenir quatre bronzes, entre ells els d’Aparicio i Pons.

Cap a la federació pròpia

A finals de 1961 va accedir al càrrec de la Federació Catalana de Lluita Enric Padrós, que va treballar per a què el judo tingués una federació pròpia, la qual cosa va succeir a finals de 1965. A Padrós, que només va estar uns mesos al capdavant del judo català, el va substituir el professor universitari Pere Maria Voltes, i a aquest el cardiòleg Josep Lluís Ventura, amb qui es va donar un important salt en nombre de llicències i clubs afiliats a la federació.

A principis dels anys 70, el judo, que havia donat les seves primeres passes a Barcelona, era ja un esport molt estès a tot Espanya i això va provocar els primers conflictes esportius i econòmics amb la Federació Espanyola. Albert Amat va ser el primer president que va topar amb el de l’Espanyola, fet que va provocar la seva destitució i el seu relleu per Manuel Marco a mig 1973.

En aquella època, la Federació Catalana de Judo i de Disciplines Associades, que era el seu nom oficial, controlava també el karate, que va caminar sol a partir de 1979, i el taekwondo, que ho va fer

el 1987 per crear una federació independent. La Federació Catalana de Judo va adquirir personalitat jurídica pròpia el mes de maig de 1981 sota la presidència de Manuel Marco, l’home fort del taekwondo que a finals d’aquell mateix any es va enfrontar a la Federació Espanyola i a la Direcció General de l’Esport, que no van acceptar la seva candidatura a la reelecció i van reconèixer Josep Pons, l’altre candidat votat en una assemblea, com a nou president.

Durant uns mesos van haver-hi dues seus federatives fins que Marco va deposar la seva actitud, però l’ambient en el món del judo estava enrarit, amb divisions internes a nivell de tot l’estat, i Pons va acabar dimitint abans d’acabar el seu mandat. Una junta gestora presidida per Manuel Marco es va fer càrrec de la federació fins que va ser elegit Emili Serna, també exalumne de Henry Birnbaum, sota la presidència del qual, que va durar gairebé 20 anys (1984-2003), va tornar l’estabilitat i el judo català va tornar a créixer per la base. A Serna el va substituir Pedro Ruiz, que va traslladar la seu de la federació a unes àmplies instal·lacions a Badia del Vallès, i des de 2011 el president és Fermí Parra.

El llegat d’Henry Birnbaum

Federació Catalana de Judo i DA

138Federació Catalana de Judo i DA

Enric Padrós Mayol(1965-1966)

President entre 1952 i 1961 de la Delegació Catalana de Judo, que depenia de la Federació de Lluita, i d’aquesta mateixa federació entre 1961 i 1965, Enric Padrós es va convertir a finals de desembre de 1965 en el primer president de la recent creada Federació Catalana de Judo i va ocupar el càrrec fins al mes d’octubre de 1966.

Nascut l’any 1913, Padrós es va introduir en el món del judo quan aquest esport va arribar a Catalunya a principis dels anys 50 de la mà del mestre francès Henry Birnbaum, al gimnàs del qual va començar a practicar-lo. Va formar part de la Delegació Catalana de Judo des de la seva creació l’any 1952, lluitant a partir d’aquell moment, perquè aquest esport del qual era cinturó negre tingués una federació pròpia. Quan això va succeir a finals de 1965 es va convertir en el seu primer president, encara que les seves obligacions professionals el van obligar a cedir el relleu a Pedro Voltes quan només portava uns mesos en el càrrec. Allunyat de les tasques directives del món del judo, Enric Padrós va morir a Matadepera a principis de març de 1986 quan tenia 73 anys.

Pere Voltes Bou(1966-1968)

Insigne periodista, escriptor, historiador, economista, advocat i professor universitari, Pere Voltes va presidir la Federació Catalana de Judo entre el mes d’agost de 1966 i novembre de 1968 en una etapa de gran expansió d’aquest esport, que va triplicar el seu nombre de llicències i es va introduir amb èxit a les escoles.

Doctor en filosofia i lletres, Voltes va deixar la presidència de la federació quan el 1968 va ser nomenat Catedràtic d’Història de l’Economia a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona, càrrec que va ocupar fins que el 1991 es va jubilar. I es que fora del món del judo, que era la seva gran passió, va ser una eminència en molts camps. En el del periodisme, va ser redactor de La Vanguardia en temes culturals des de 1948 a 1975, i va dirigir programes de televisió i ràdio de divulgació històrica. En el món de la docència, també va ser professor de l’Escola de Periodisme i de la Facultat de Filosofia i Lletres. De 1957 a 1982 va presidir l’Institut Municipal d’Història de Barcelona, càrrec des del qual va gestionar el Poble Espanyol, i també va exercir d’advocat i de traductor i intèrpret en els tribunals.

Nascut a Reus el 1926, Pere Voltes va morir a Barcelona l’11 de març de 2009 deixant una obra de més de 80 llibres sobre història, economia i temes socials.

Josep Ventura Soler(1968-1971)

Josep Ventura, metge especialista en cardiologia i vies respiratòries i cinturó negre de judo, va ser nomenat president de la Federació Catalana d’aquest esport el 6 de novembre de 1968 i va ocupar el càrrec fins al mes de març de 1971, quan el va deixar per ser nomenat vicepresident primer de la Federació Espanyola.

Esportista polifacètic, Ventura va ser jugador de waterpolo, campió de tir olímpic, i practicant del tennis, la natació, el submarinisme i el judo, on va ser medallista de bronze a l’Europeu júnior de 1969. També va destacar com a àrbitre internacional i professor de la secció de judo del Tir Nacional de Barcelona, així com l’alma mater del club ASAYDA, creat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Abans d’arribar a la presidència de la Federació Catalana de Judo, havia estat metge i vicepresident en les juntes directives d’Enric Padrós i Pere Voltes.

El mes de maig de 1975 va cessar com a vicepresident de la Federació Espanyola i tres anys després el seu fill Carles va fundar el Club Judo Ventura, en el qual el seu nét Josep Lluís Ventura Farré es va convertir en el cinturó negre més jove d’Espanya. Va morir a Barcelona el 13 de desembre de 1990 als seixanta-nou anys.

Albert Amat Sospedra(1971-1973)

Empresari del món de la moda i la confecció i membre de la Junta Directiva de la Federació Catalana de Judo, Albert Amat va ser nomenat el mes de maig de 1971 com a nou president en substitució del doctor Ventura després d’una votació interna entre diversos estaments del judo català. Amat, que va prendre possessió del càrrec el 16 de juny de 1971, es va mantenir en la presidència fins al mes de maig de 1973, quan va ser cessat pel president de la Federació Espanyola, Antonio García de la Fuente, en considerar aquest que el judo català havia estancat la seva progressió.

Albert Amat, que havia practicat el judo, va crear durant el seu mandat el prestigiós Trofeu Internacional Festes de la Mercè en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, va posar en marxa la Lliga catalana i va organitzar nombroses competicions internacionals contra seleccions regionals franceses. En deixar la federació, va acusar el president de l’Espanyola, García de la Fuente d’haver-lo represaliat per haver criticat la manca de suport econòmic per part de la Federació Espanyola. Allunyat des de llavors del món del judo, va morir el 27 de febrer de 2006 als setanta-nou anys.

Manuel Marco Saila(1973-1981)

Vicepresident amb Albert Amat, Manuel Marco va presidir la Federació Catalana de Judo entre maig de 1973 i 1981. Marco, cinturó negre de judo i taekwondo, va ser reelegit el 1977 com a candidat únic i l’octubre de 1981 va haver de deixar el càrrec després d’un polèmic procés electoral en què no es va acceptar la seva candidatura a la reelecció. Anys després, quan Pons va dimitir el gener de 1984, va presidir durant un temps una junta gestora.

Nascut el 1927 a Barcelona, on va morir el 28 de març de 2001, també va ser vicepresident de la Federació Espanyola (1978-1987), que va presidir en funcions a finals de 1978 després de la mort del president Martín Peña. Marco, però, va arribar més lluny en el món del taekwondo, esport dependent inicialment de la Federació de Judo. El 1974 va ser elegit membre del Comitè Executiu de la Federació Mundial de Taekwondo (WTF), el 1976 secretari general de la Unió Europea (ETU), i el desembre de 1986 president de la Federació Espanyola, que es va independitzar del judo i el 1987 va ser reconeguda pel Consejo Superior de Deportes i a presidir-la fins al 1997 i durant el seu mandat també va ser elegit president de l’ETU (1991) i vicepresident de la WTF (1992).

Josep Pons Fort(1981-1984)

Judoka internacional durant els anys 50 i principis dels 60, Josep Pons va ser president de la Federació Catalana de Judo entre 1981 i 1984 en una polèmica etapa en què es va veure implicat en la divisió interna que hi havia en aquest esport tant en l’àmbit estatal com català.

Nascut a Sabadell el 8 de juny de 1932, Josep Pons va començar a practicar el judo quan tenia divuitanys i ben aviat es va fer un nom en aquest esport, en el qual va ser l’etern campió de Catalunya, cinc vegades campió d’Espanya (1955, 1957, 1958, 1959 i 1960), medalla de bronze a l’Europeu que es va disputar a Barcelona el 1958 i l’únic representant espanyol en el primer Campionat del Món que va tenir lloc aquell mateix any a Tòquio.

També va ser àrbitre, director tècnic i dirigent de club. D’aquesta darrera faceta destaca la de directiu de la secció de judo del FC Barcelona entre 1960 i 1962. El mateix 1962 va fundar i dirigir la secció de judo del Tir Nacional i el 1966 va fer el mateix amb el Club Judo Sant Jordi, que va donar grans campions.

139

Emilio Serna Díez(1984-2003)

Excampió de Catalunya i d’Espanya i un dels pioners del judo a tot l’Estat, Emilio Serna va accedir a la presidència de la Federació Catalana de Judo a principis de setembre de 1984 i, després de diverses reeleccions, alguna d’elles rodejada de certa polèmica, es va mantenir en el càrrec durant 19 anys fins que el va abandonar el 2003.

Nascut a Burgos, Emilio Serna es va traslladar de molt jove a Barcelona, on el 1952 va començar a practicar el judo i va ser alumne directe del mestre francès Henry Birnbaum, l’introductor d’aquest esport a Catalunya. Durant la seva joventut va ser un destacat judoka, ja que al marge de guanyar nombrosos títols catalans, el 1961 es va proclamar campió d’Espanya absolut i també va ser internacional amb la selecció espanyola. Als trenta-quatre anys va donar per acabada la seva etapa competitiva, però va seguir practicant el judo, i a finals de 2012 va arribar a ser cinturó blanc i vermell novè dan, i també el jiu-jitsu i la defensa personal, especialitats en què va ser mestre nacional.

També va ser àrbitre i professor numerari de la Real Federación Española de Judo i instructor de defensa personal en diversos cossos de seguretat com la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i escoles de l’exèrcit.

En l’àmbit directiu també té un ampli currículum. Va fundar el Club Aguilas de Barcelona, d’on van sorgir molts tècnics i esportistes de diverses disciplines de les arts marcials i, al marge de ser president de la Federació Catalana de Judo, va ser vicepresident de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, vicepresident de la Federació Espanyola de Judo, director de Disciplines Associades de la Federació Espanyola de Judo, vocal de la Federació Europea de Jiu-jitsu i vocal del Consejo Superior de Deportes, càrrecs que li van comportar nombroses distincions i reconeixements a títol individual.

Pedro Maria Ruiz Uriarte(2003-2011)

El basc Pedro María Ruiz va ser president de la Federació Catalana de Judo durant dos mandats complets, entre 2003 i 2011. El 2003 va guanyar les eleccions a Jordi Badrena, el 2007 va ser reelegit en el càrrec i el 2011 es va tornar a presentar a la reelecció, però va perdre per un sol vot en front de Fermí Parra.

Nascut l’1 de juny de 1946 a Bilbao i cinturó negre de judo, Pedro Maria Ruiz es va iniciar en aquest esport en un club de la capital biscaïna i l’any 1965 va arribar a ser subcampió d’Espanya. Traslladat a Catalunya, es va vincular amb el Club Judo Chowa de Terrassa, del qual va ser director tècnic i professor, i va posar en marxa un portal d’Internet dedicat al món del judo.

El càrrec de president de la Federació Catalana de Judo li va obrir també les portes a formar part de la Federació Espanyola. De la seva obra al capdavant de la Federació Catalana destaca el seu constant treball per augmentar el nombre de llicències, tant de judo com de les seves disciplines associades, el trasllat de la seu federativa a un local cedit per l’Ajuntament de Badia del Vallès, la posada en marxa el projecte de la Casa del Judo i les Disciplines Associades, i la constitució d’una delegació a les Terres de l’Ebre.

Fermí Parra Berguices(2011-)

Cinturó negre de judo i jujutsu, àrbitre i mestre entrenador nacional especialista d’aquestes dues disciplines, Fermí Parra va ser elegit president de la Federació Catalana de Judo el 18 de juny de 2011, per un període de sis anys, després de guanyar en les votacions el seu predecessor en el càrrec, Pedro María Ruiz.

Nascut l’any 1948 a Jaén i practicant de judo des de 1967 i de jujutsu des de 1982 al Club Judo Verneda, Fermí Parra va estar durant molts anys vinculat a la Federació Catalana de Judo, primer com a responsable del departament d’arbitratge i més tard com a cap de les seves disciplines associades, càrrec que va ocupar durant el primer mandat de Pedro María Ruiz i des d’on va donar un gran impuls al jujutsu, nihon, taijutsu, kendo, aikido i wushu. Entrenador nacional especialista de judo des de 1971, Fermí Parra és també des de l’any 1978 el propietari i director tècnic del Judo Verneda de Barcelona, que ha donat molts èxits al judo i al jujutsu català.

Des de l’any 2003 és també director tècnic del departament de jujutsu de l’escola federativa nacional.

Federació Catalana de Judo i DA