excursiÓ per castellcir, castell de la popa,...

13
EXCURSIÓ PER CASTELLCIR, CASTELL DE LA POPA, CASTELL DE CENTELLES, i CENTELLES Sortida el Diumenge 27 de Novembre de l´Estació d´autobussos de Terrassa a les 8,00 del matí en punt. No hi ha temps d´espera. Itinerari que transcorre pels boscos i contrades del Moianès en el seu inici i accedeix a Osona pel solitari castell de Centelles. És un recorregut molt interessant des del punt de vista arquitectònic, ja que veurem les esglésies romàniques de Sant Andreu de Castellcir i Sant Martí de Centelles, així com els castells enrunats de Castellcir i de Centelles. Amb un itinerari no gaire llarg, podrem combinar tres castells en una sola jornada. El terme de Castellcir, com tot l´altiplà del Moianès, presenta una considerable altitud, que es fa palesa en el clima .- força fred a l´hivern .- i en la vegetació , formada per pins, roures i alguna fageda, sobretot a la magnífica font de Sauva Negra, situada a uns 35 minuts del castell de la Popa.

Upload: buikhue

Post on 14-Dec-2018

221 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

EXCURSIÓ PER CASTELLCIR,

CASTELL DE LA POPA, CASTELL

DE CENTELLES, i CENTELLES

Sortida el Diumenge 27 de Novembre de l´Estació

d´autobussos de Terrassa a les 8,00 del matí en punt.

No hi ha temps d´espera.

Itinerari que transcorre pels boscos i contrades del Moianès en el seu inici i

accedeix a Osona pel solitari castell de Centelles. És un recorregut molt interessant

des del punt de vista arquitectònic, ja que veurem les esglésies romàniques de Sant

Andreu de Castellcir i Sant Martí de Centelles, així com els castells enrunats de

Castellcir i de Centelles.

Amb un itinerari no gaire llarg, podrem combinar tres castells en una sola

jornada. El terme de Castellcir, com tot l´altiplà del Moianès, presenta una

considerable altitud, que es fa palesa en el clima .- força fred a l´hivern .- i en la

vegetació , formada per pins, roures i alguna fageda, sobretot a la magnífica font

de Sauva Negra, situada a uns 35 minuts del castell de la Popa.

DIFICULTAT .- Cap dificultat tècnica especial. L´excursió és de més de 4 hores

sense comptar els descansos. Només caldrà una certa preparació física per seguir-

lo i uns mínims coneixements de muntanya per poder seguir algún corriol sense

problemes.

0,00 h. Castellcir .- 773 m .- Petita població del Moianès. Nucli modern, construït

pràcticament en els darrers anys. El municipi està situat a la capçalera del riu Tenes. La

base econòmica de Castellcir radica en l´agricultura i la ramaderia, ja que les seves

condicions geogràfiques i la falta de recursos i de mitjasns d´industrialització han portat

al desenvolupament d´aquest sector.

Sortim de Castellcir pel carrer Major, al final del qual, a l’esquerra, trobem

una pista que baixa.

0,10 h .- Deixem a l´esquerra una pista que puja.

0,17 h. .- Deixem la pista per agafar un petit caminet a la dreta que ens situarà

pràcticament al mateix lloc que la pista, però que és força més interessant de seguir-lo.

0,30 h. .- Deixem el corriol i sortim a una pista forestal. A la dreta, a l´altra banda de la

riera de Castellcir, que més avall rep el nom de riera de Tenes.

Sant Andreu de Castellcir .- L'església de Sant

Andreu de Castellcir es troba emplaçada a la falda oest de la serra de Roca Sitjana, molt propera

a la riera de Castellcir (el futur riu Tenes). L'edifici, tot i representar el centre neuràlgic del

municipi en els seus orígens, es troba allunyat de l'actual nucli urbà.

L'església apareix documentada des del 939, i l'any 1011 ja constava com a parròquia de ple dret.

Més endavant es va construir un nou temple consagrat el 1032 pel bisbe i abat Oliba, i és l'edifici

que ha arribat fins avui en dia, amb substancials modificacions, que han suposat una important

mutilació de l'església primitiva.

El temple, de planta basilical, està format per una nau central i dues naus laterals, on la del nord

conserva encara l'absidiola original, recolzada sobre roca i ornamentada a l'exterior per un fris

d'arcuacions cegues, bandes llombardes i lesenes. Totes les naus són de volta de canó seguida, i

les dues absidioles apareixen rematades interiorment amb un quart d'esfera.

La nau central apareix capçada per un cos de planta rectangular, on hi ha el presbiteri, i que

dóna accés a la sagristia, també quadrangular. Aquestes dues peces substitueixen els originals

absis central i absidiola sud. Tot i aquesta substitució, conserva també una interessant part de la

tribuna o porxo d'un cor del segle XII, suportada per una columna amb capitells amb

ornamentació idèntica de tipus vegetal geomètric. Els seus arcs i pilastres són de carreus

grossos, així com l'aparell cantoner.

El campanar està format per un prisma rectangular que s'integra als peus de la nau nord, de

planta baixa i tres pisos, amb una línia d'imposta ressaltada.

No cal arribar-hi si no volem, ja que el camí ara segueix cap a l´esquerra passant el torrent del

Rossinyol per una petita palanca, o a gual si no ve crescut. Sortim a la pista que hem deixat

anteriorment a l´horari 0,17 h.

0,50 h. .- Ca l´Antoja .- Està situada al

nord-est del sector central del terme, al nord-est del Carrer de l'Amargura i a prop i al

nord de Sant Andreu de Castellcir. És a la dreta de la riera de Castellcir, al peu del camí

que mena al Castell de Castellcir. És al costat sud-est de les restes de la masia de Vilacís

i de la capella de Sant Miquel d'Argelaguer.

S'hi accedeix per una desviació de la pista rural que mena a Sant Andreu de Castellcir;

aquesta pista, que és comuna per als camins del Castell, de Centelles i de Santa Maria,

remunta la Riera de Castellcir, i arriba a Ca l'Antoja en poc tros.

Façana de ponent de Ca l'Antoja

Ca l'Antoja, documentat des de 1666, era la casa pairal de Joan Antoja, activista

borbònic de Centelles durant la Guerra de Successió. Al segle XVII està també

documentada[1] la Caseta de l'Antoja.

Granges a ambdues bandas del camí. Un cartell prohibeix el pas als vehicles. Més tard

deixem a la dreta una pista que va a l´església de Barnils.

1,00 h. .- Cruïlla .- Deixem un camí a l´esquerra que ens portara a prop de la famosa

font de Sauva Negra .- de difícil localització si no es coneix la contrada .- i seguim per

la dreta. Passem una tanca per al bestiar i, a gual, una riera.

Sauva Negra és una

fageda de singular bellesa, protegida dins del Pla d’Espais d’Interès Natural.

1,05 h. .- Cruïlla .- Deixem el camí ample i ens enfilem amb les envistes del Castellcir,

per un corriol que puja pels claps rocosos de la descarnada zona. Seguim bé les fites i

algun senyal de pintura escadusser. Més amunt el camí torna a ficar-se dintre del bosc

de pi roig i alzines. Passem una altra tanca per al bestiar. La pujada és suau.

1,35 h. .-

Castell de Castellcir .- Hi arribem per una solemne escalinata. El castell s´anomana

també la Popa, per la curiosa forma que presenta el penyal on s´assenta el castellvist des

de baix.

L’any 1107 aquest castell era de Guillem Ramon d’ Òdena, un dels membres del

llinatge dels Òdena, sembla ser una família força conflictiva.

Més tard el 1294 Roger i Gelabert de Castellcir consten com a propietaris del castell.

La saga desapareix cap a l’any 1348 a causa de la Pesta Negra, per més que

sobrevisqués Almanda, una de les filles. El 1363 el castell passa a Guilabert de

Centelles que el rep de mans del rei, tot i que la crònica no diu qui era aquest rei. Poc

després passa als Bell-lloc. Vint anys després Ramon de Planella el compra juntament

amb els Mura i Granera, que el mantenen fins el 1942. La història no diu res més, però

el fet es que avui està totalment abandonat i cada dia més degradat.

A la capella del castell, abandonada i desatesa, hi havia un retaule d´escassa importància

amb la imatge de Sant Martí. Quant a l´estat de conservació del castell, el fet que hi

hagin viscut masovers fins a dates acostades l´ha preservat en bona part, encara que,

d´altra banda, la seva funció era albergar estables i corrals.

La proa de la Popa, Castellcir

Diuen que el senyor del castell de Castellcir, Gilabert, tenia molt mala conducta.

Robava objectes de les esglésies i d'ermites, i fins i tot afirmen que havia atacat, ferit i

mort un canonge de Vic.

Així és normal que el rector de la parròquia aprofités els moments que podia per

recriminar-lo. L'avisava de com s'havia de comportar i li demanava que fes més bondat.

Però a Gilabert no li agradaven els sermons ni els renys, i enutjat amb el senyor rector,

diuen que un dia va disparar amb la ballesta mentre deia missa i el va matar.

Ple de remordiment en veure què havia fet, se'n va penedir i va voler demanar el perdó

del Sant Pare de Roma, que l'absolgué, però segons conten, va posar-li unes condicions:

havia d'edificar una nova església del mateix estil i disposició que la de Sant Jaume de

Galícia i, a més des de la nova església no s'havia de veure el castell.

La llegenda acaba relatant que els senyors del castell compliren la seva promesa.

Tornem a baixar per les escales, fins arribar a sota de la Popa. És des d´aquí on es

contempla el castell amb tota la seva curiositat geogràfica. Baixem per un camí

pedregós fins a trobar-nos amb el camí que vorejava el Castellcir i que hem deixat

anteriorment a l´horari 1,05 h. Anem per aquesta pista .- en direcció a la masia de la

Rovira i el castell de Centelles .- força planera, seguint les ondulacions del terreny,

bastant boscós. Passem per dues tanques per al bestiar.

2,10 h. .- La Rovira dels Cerdans .- 860 m .- Important pagesia, ja a la comarca

d´Osona Baixem per la pista principal en direcció a la carretera de Centelles.

2,15 h .- Cruïlla .- Deixem la pista principal per un sender a la dreta que s´enfila

bruscament cap al castell de Centelles. Aquest sender, una mica difícil de seguir, passa a

frec d´un pou i desemboca a una pista. Continuem amunt.

2,25 h. .- Nova cruïlla .- Seguim per la pista de l´esquerra i quan arribem a d´alt d´un

cingle .- tenim el castell de Centelles davant .- es convertirà en corriol, i baixarà

sobtadament cap al collet del castell.

2,40 h. .- Collet del castell de Centelles .- S´ajunta pel sud el caminet procedent de

SantMartí de Centelles. Pugem a l´esquerra i voregem la penya del castell fins a la

sevaporta d´entrada.

2,45 h. .- Castell de

Centelles .- 885 m. .- Esplèndid panorama vers Osona, el Vallès, els cingles de Bertí i

la Garga, la propera masia de la Rovira, Centelles, el Puigsagordi, l´església de Sant

Martí i el Montseny, principalment. Conserva bona part dels seus murs, la porta

d´entrada, la capella de Santa María i Sant Esteve i altres restes importants. Una part és

del segle XIII, però la major part és del segle XIV, quan havia de ser residència de Pere

IV de Portugal, elegit rei enfront de Joan II. Morí abans de residir-hi. El castell fou

habitat pels Centelles fins el segle XIV; després, per guardians o ermitans de la capella,

fins el 1888.

3,05 h .- Baixem fins a la parròquia de Sant Martí de Centelles, Des d´aquí, per

carretera, fins arribar a Centelles.

4,15 h .- Centelles .- 496 m .-

Visita guiada al Molí de la

Llavina + degustació de:

formatges de la

casa +

embotits de Centelles

Inclou:

- Formatge tendre de cabra.

- Formatge semi de cabra. - Mató amb mel.

- Pastís de formatge. - Pernil.

- Llonganissa. - Somaia ó fuet.

- Bull blanc ó d'ous. - Bull negre.

- Catalana. Tot acompanyat de pa blanc i morè (del nostre forn) amb

tomàquet, aigua, vi blanc i negre (el que es necessiti)

Al final de la visita, obsequi d'una ratafía + saquet de la farina molturada.

Preu per persona .- 16,00 €

El Josep Llavina i la Glòria Costa viuen al Molí de la Llavina, a les afores de Centelles,

indret on la família del Josep hi ha viscut durant més de 500 anys. Si bé ja es tenen

notícies del Molí des del segle XIII, no fou fins el 1497 que els Llavina s'hi instal·laren i

començaren a fer rodar les rodes del molí amb l'aigua del riu que voreja el Mas.

Sempre combinaren pagesia i ramaderia per mantenir l'economia familiar, però amb

l'arribada de la globalització i la revolució tecnològica associada al sector produïda

durant el segle XX, no els quedà més alternativa que diversificar l'activitat. Fou així, i

ensumant l'arribada de la crisi al sector lleter de mitjans de la dècada dels 80, com en

Josep Llavina decidí especialitzar-se en la transformació de la llet en formatge al 1985;

i aprofitar que tenien vaques frisones productores de llet al mas familiar per elaborar

aquest producte que tan li agradava. D'aquesta manera es convertí en formatger

artesà, ofici que ha après pràcticament de forma autodidacte i, gràcies al seu esperit

innovador, avui podem degustar el primer formatge Blau elaborat a Catalunya, fet amb

llet crua de vaca i fongs del tipus penicillium roqueforti, i madurat a la cava natural

ubicada a sota del propi Molí. La seva passió pel formatge l'ha portat a elaborar-ne

d'altres amb llet de cabra de color blanc intens i un gust làctic caprí inconfusible. Tots

ells formatges artesans elaborats en un indret ple d'història, gràcies als quals la família

Llavina pot mantenir en peu un dels últims molins fariners que encara funcionen a

Catalunya.

Form. Clua - Cendrat.- Descripció: Form

atge de llet crua de cabra elaborat durant la tardor, hivern i primavera. De producció molt

limitada, té un procés de maduració de 60 a 90 dies. Formatge de forma cilíndrica i de poca

alçada, presenta una pasta blanca brillant, de textura tova i lleugerament compactada,

mantegosa, que es desfà suaument a la boca. L'escorça és grisa tirant a negre, coberta per

una capa de cendra humitejada, i presenta alguna floridura marronosa. Té un gust agradable,

làctic, fort, intens, amb persistència d'aromes en boca.

Form. Clua – Suau .- Descripció: Formatge de llet crua de cabra

elaborat durant tot l'any. De producció molt limitada, té un procés de maduració de 30 a 45

dies. És un formatge de pasta premsada, de textura compacta i l'interior és de color blanc

intens i pot presentar algun petit ull. És de gust intens, perfumat, molt aromàtic i que persisteix

en boca durant una bona estona. L'escorça és de color blanc-groguenc i pot presentar alguna

floridura.

Form. Mas d'Eroles - Ros d'Eroles .- Descripció: Formatge elaborat

amb llet crua de vaca, de coagulació enzimàtica i madurat durant un mínim de 60 dies. La

pasta és de color groguenc, amb ulls petits, irregulars i de distribució més o menys homogènia.

La textura és elàstica, de friabilitat baixa i tacte de cremós a molt cremós. En boca té un gust

característic, no molt fort però marcat i agradable.

Form. Tros de Sort – Tupí .- Descripció: El més antic i pastoril dels

formatges de muntanya, elaborat amb una segona fermentació (oxidativa) dins de recipients

ceràmics oberts (tupins). S'elabora a partir del ratllat de formatges serrats molt curats. La

massa és "tupina", afegint aiguardent sec i oli d'oliva verge extra i es va remenant durant un

mes com a mínim fins que "fa la bullida" (segona fermentació). De textura cremosa i untable

amb sabor llarg, fort i presistent, lleugerament oxidant i amb aromes que recorden a

l'aiguardent i l'oli d'oliva. Recupera una vella tradició dels pastors, ja que era la manera

d’aprofitar els bocins de formatge alhora que aconseguien una menja deliciosa que ajudava a

pal.liar el fred dels dies d’hivern a l’alta muntanya.

Responsables de l´excursió:

Josep Lluis Moya .- Educador de Medi Ambient .- Telef .- 669.91.26.53 .-

E-mail: [email protected]

Martí Girbau .- Telef .- 663.28.46.54 .- E-mail: [email protected]

Jaume Pavia .- Telef .- 646.09.20.91 .- E-mail: [email protected]

Preu de l´autocar de 45 places per persona .-

12,00 €

AUTOCAR + DINAR + GUIATGE AL MOLÍ DE LA

LLAVINA = 28,00 €

Plaç màxim d´inscripció:

Estem tots els dimecres, de 19 a 20 hores a

l´Associació de Veïns Poble Nou Zona

Esportiva .-C/. Pardo Bazán, 96 .- Terrassa

ENTITATS COL.LABORADORES:

Adherits al Codi ètic mundial per al Turisme adoptat per la resolució A/RES/406 (XIII) de la tretzena

Assemblea General de l´OMT (Santiago de Xile, 27 de desembre-1 d´octubre de 1999)

Nautalia .- Plza.

Estació del Nord, nº 1 .- Terrassa

Pà, Teca i Més S.L. .- Carretera de Rellinars, 1

Gregal Regals .- Articles de Regal .- C/. Ample, 11