EVOLUCIÓ DEL DELTA DE L’EBREL’origen del delta de l’Ebre cal situar-lo en època remota, quan el riu Ebre s’obrí pas vers la Mediterrània des de l’àrea lacustre que ocupava l’actual Depressió Ibèrica. Vers el 4000 a.C l’aportació massiva de sediments erosionats, transportats i sedimentats pel riu a la desembocadura, inicià la seva l’expansió mar endins.

EVOLUCIÓ DEL DELTA DE L’EBREVers el 500 dC, la contínua aportació estacional (recordeu que el riu Ebre és un corrent continuo d’aigua de cabal variable), sobretot de llims en suspensió a les aigües fluvials, facilitava la seva extensió.

EVOLUCIÓ DEL DELTA DE L’EBREAl segle XII, les dades d’un geògraf àrab ens permeten de saber que els terrenys deltaics ja penetraven alguns quilòmetres mas endins.

EVOLUCIÓ DEL DELTA DE L’EBREAl segle XV es riu tenia diverses desembocadures, amb les goles Nord, de Llevant i de Migjorn. Aquesta darrera se situava al port Fangós, a l’actual Platjola i fou la que originà, fins al segle XVI, la punta de la Banya.

EVOLUCIÓ DEL DELTA DE L’EBREEl Fangar, que constitueix el lòbul deltaic septentrional, té una formació més moderna, que va des dels segles XVII al XIX.

EVOLUCIÓ DEL DELTA DE L’EBREEl 1937, durant unes fortes riuades, el riu Ebre s’obrí un nou pas cap al nord i comença a abandonar la desembocadura original. A partir de 1946 s’ha anat erosionant l’extrem oriental i reomplint la zona occidental contigua a l’actual desembocadura.

EVOLUCIÓ DEL DELTA DE L’EBREActualment el delta continua amb l’equilibri dinàmic de les forces constructives i la força erosionadora i distributiva de la Mediterrània. Els sòls no són uniformes. E més característic és el llimós, format per llims que aporta el riu (reducció de l’aportació de 20 milions de tones a l’any a 3, per culpa dels embassaments) Els sòls sorrencs es troben a la costa i a la ribera del riu.

EVOLUCIÓ DEL DELTA DE L’EBREMapa del Delta de l’Ebre i els límits del Parc natural. La ràpida formació del delta va originar llacunes amb desguàs insuficient, que han anat variant la seva localització, creant terrenys torbosos (ja que les aigües estancades s’han reomplert de restes de matèria orgànica en descomposició).