ESTUDIS

SOBRE EL METABOLISME DELS G1_,UCIDS

per

J. PUCHE I ALVAREZ

11

GORSES DE GLUCEMIA EN SANG CAPIL•LAR I VENOSA

En un treball anterior vaig procurar de determinar

1'area en la qual es produeixen les variacions normals

de la glucemia despres de la ingestio d'una quantitat

sempre igual de glucosa. En fntima relacio amb aquells

resultats, considero els que motiven aquesta comunica-

cio, que ve a completar-los en un aspecte interessant,

corn es l'estudi comparatiu de la corba de glucemia

capil•lar i de la venosa.

Chauveau fou el primer en fer notar que en les arte-

ries el nivell de la glucosa sangufnia era mes elevat que

en les venes, i ja aleshores atribula aquesta diferencia a

la intervencio dels musculs. Un cop descoberta la funcio

glucogenica del fetge, es conferf als musculs, per extensio,

una capacitat glucopexica semblant.

La comprovacib quantitativa de la diferencia exis-

tent entre la glucemia arterial i la venosa presenta un

interes considerable, no solament pels ensenyaments i

coneixements que poden derivar-se'n des del punt de vista

experimental, sing tambe per a interpretar amb justesa

Treballs de la Societat de Biologia , 1934 239

els resultats d'aquells autors que havent-se ocupat d'a-questa classe d'estudis no tingueren aquest fet en compte.

Abans que el metode de Hagendorn-Jensen assolis1'extraordinaria difusio que ha aconseguit , s'utilitzavenamb preferencia els metodes de Folin i Wu, Benedict iBang per a la dosificacio de la glucemia. La practicadel Folin i del Benedict exigeix certa quantitat de sang(i a 2 cc. ), la qual s'obte ordinariament per puncio venosa,puix que l'obtencio d'aquesta quantitat per puncio cuta-nia es molt pesada , especialment si es porten a cap do-bles determinacions completes d'una manera sistematica.Contrariament , el metode de Bang permet el maneig d'unaquantitat de sang molt mes petita. Aquesta simple con-tingencia ha inflult en que moltes de les observations iexperiencies realitzades en l'home hagin estat emprantsang capil • lar o sang venosa , segons el metode utilitzat.

Si afegim a aixb la referencia del treball de Foster (3),que demostra la identitat dels valors de la glucemia de lasang arterial i de la procedent dels capil•lars per punciocutania, arribarem a veure la importancia que to el co-neixer en llurs detalls les variacions de la glucemia arte-rial venosa (g. a. v.), que son equivalents a les de la glu-cemia capil • lar venosa (g. c. v.).1

Henriquez i Ege ( i) troben en el gos en deju unadiferencia entre els valors de la g. a. v. dels vasos de lapota, diferencia que valoren en 4 milligrams per ioo afavor de la sang arterial.

Hagedorn (2) assegura que les g. c. v. presentenvariacions molt petites en l'home en deju, perb no des-pres de la ingestio de sucre o d'un apat corrent, en quepresenten una notable separacio de llurs valors respectius,

i. Per a evitar repetitions representarem , a partir d'aquest punt,la glucemia arterial venosa i la capil • lar venosa per g. a. v. i g. C. v., res-Pectivament.

240 Publications de t'Institut d'Estudis Catalans

amb una major hiperglucemia en la sang capillar ; aquesta

diferencia assoleix els seus valors maxims entre trenta

i seixanta minuts despres d'ingerit el sucre.

Foster (3) observa tambe que la ingestio de sucre

influeix augmentant la diferencia entre les g. c. v.

Friedenson , Rosenbaum , Thalheimer i Peters (4),

en un grup de subjectes normals, estudien les variations

de la glucosa c. v., i afirmen 1'existencia en dejd d'una

diferencia mitja de 9 milligrams per Zoo a favor de la

sang capillar ; els valors de la g. c. v. se separen molt

mes despres de la ingestio de glucosa.

Lundsgaard i Holboll (5) troben notables diferencies

de la g. c. v., trenta, quaranta, quaranta-cinc i seixanta

minuts despres d'ingerir una quantitat de sucre o de

certs aliments.

Glassberg (6), despres de la ingestio de ioo gr. de

sucre, troba diferencies de la g. a. v. que oscillen entre

20 i 6o milligrams per Zoo. Domingo i Coma (7) ob-

serven en gossos en deju una diferencia apreciable de

les g. a. v.

TECNICA

En el treball precedent (io) queda consignada la tec-

nica general que seguim des de fa uns anys amb els meus

collaboradors en el Departament de Fisiologia per a la

determinacio de la glucemia, tecnica 1'estricte manteni-

ment de la qual constitueix la garantia del nostre treball.

Les observacions que anem a exposar acf es referei-

xen a trenta subjectes , joves en llur majoria, que s'ofe-

riren espontaniament per a sotmetre ' s a la prova. La

sang venosa es va prendre sempre de la vena del colze,

i hom procura. d'evitar 1'extasi sanguini. Amb la major

celeritat possible procediem a la puncio de la polpa d'un

I'ieballs de la Societat de Biologia , 2934 241

(lit de la mateixa ma per a obtenir sang capil•lar. Encaraque es feu el possible per a sincronitzar ambdues extrac-cions, rarament s'aconsegui una sincronitzacio perfecta,i sempre passa uns segons d'una presa a 1'altra.

RESULTATS

En el quadre que donem a continuacio consignem elsvalors respectius de les corbes de g, c. v., que representen

t..., ^. - j, , .to,

Grafica I

Variacions maiimes, minimes i mitjanes de la glucemiaen la sang capil•lar

trenta subjectes als quals vaig fer ingerir en deju 50 gr. deglucosa Merck, dissolts en 200 cc. d'aigua corrent. Lespreses de sang foren quatre per a cada corba, en l'ordre se-guent : en deju, mitja hora, una hora i dues hores despres.

16

242 Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans

M "1' O N CCO M M Min v) C) )- v)H ^ 0 CO 0 H Mv) H Ho0 [.o010 N ')'t d'

\'n'f)00 0 t- C) t\ t- t\ t-1D'O 10 n'C N-CO N- C M t\o t-c oo oo' t- t, t.CO 10 t

a c t- (O'C N t-1D CAN LnMMtloo'D N10 C,10 0 0 0 hM0 o`MN't`

O 0) C' O t^ N C in cc ' -'C 0 t- (- O oo t\ O o0 0 t^ N C) t^HN '

yN ^

C\ N'C O oo H^..4 H H H H H H H

o

•^ r, N C,C) 0

H C)-

0CO Cl

)H

M H ^^N- El

- 00 N- l\C

'n ..

l W N 0 S 0) 7 0O ^ Cl 0 l- t\ C,H

0 ^ i\ ho0 CO 1n tp OH N C\ C) N N H H er C

H H H H H H H H H H H H ^-H ti

O1 N

O O W N G1 v) qtr Co CO C` rl O M_W

l- o C 1- v) encC) tMoo t r- n,

CO 1D t\ t\ CCO COt`

'C CO t\

0

o'0 C) t\ t` t-DO

0

0 '0CO N

H-O 1-t0 C`

00 CO CO CO COH H H H

N-0t- NOOc to d

N-d•

Het 0-H )CO 000

0,Nv)O c M ^^CO 0'C

l- l^ C^oo 0 CO 0 CO 00 D• l-,D CO CO CO O)00 O r\ GDO [" 0 0)C1+ 1-G0 l- 1

H HH

^

t\t\O C'14 C) 0ooc N t-o0 t-0 d- HCO ,I- oo t-o01000 ,t* M

M oc C) 1. O C) oo N H H v) N O of o0 O aN

oo,

N.I MO M O O N H H N C

H H H H H H H H H H H H H H M H H H H H H H -

0.

tj ,a 1D 0 H 0 M l- C110 - 0 Cl 1" C0 MV 10 Ct Ir) rV r00 CO d' M M v) Cl Cl H d' H CO

v) CO N N Cl) 0 N t., 0 H 0 0 I-0 N-

I0M ^•MO N }d'H ^nM0 71

H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H

O 71t)7 H HCO CD Ho000 744)(q vOo0 N H 01D v)N H C' )- t- 0) 7^D H InH

O0 oo CO o0 C' t-CO CD t- C, t- 0) C'CO H t` C'H CD Cl- O Ot Ct Ot O t- 0)oO 0) C\ C' Ct

H H H

t-CO v) M t\ 7 t-CO 7 v) In 7 to N 7 t- V) Moo t- H N t- 1l 7 Ot N M1D 7

t\'C t` C) t-t. v)c'' N M Inc '''C'' t\ n t^N 10'' t\'n'''

ItCO O co t- C t-CO t- v)CO oo 1D O CO M 0 I-1D N C" C CO t-CO H 1-' O v) .

' N- 740 t\ t`'C Inc' 1D 7 7Inc'' t\'C'C N- I^1D

V1D t^t0 ''' vH H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H H

I Axxxxxxxxxxxxx^xxxAQAxxxxxxxxA:

c0 OCO C) CO 0 C)i\CHCO H CM(n O 0)C'O H O M7(71000 M10O N

N co v) N N H N H H H H N N N H N H N N N v7 tMN H H H N H H H

aiuaavu;wa^^aa;^^^aau^ pic^c^ac^^' •z 4 u

C) CO 7 v)10 N-CO C) 0 H N H) 7 v)'C N-CO O) 0 H N M 7 v7'C t-oo O) 0 0 0 i

H H H H H H H H H N N N N N N N N N N MZ H

V^^

Treballs de la Societal de Biologia, 1934 243

Les xifres corresponents a les corbes glucemiques ca-pil•lars son gairebe sempre mes elevades que les seveshomologues de les corbes venoses, els valors maxims, elsminims i les mitjanes de la serie son sistematicament

11.

1.•

U.

It.

4$-

I L.

1.

6

4,

5.

Grafica II

Variacions maximes, minimes i mitjanes de la glucemiaen la sang venosa

mes alts per a la serie de les corbes capil•lars, i s'asse-nyala la maxima separacio als trenta minuts d' ingerir laglucosa, circumstancia que coincided a mes amb elmoment de maxima hiperglucemia.

Les grafiques I i II representen les variacions glucu-miques en la sang capil•lar i en la sang venosa. Lagrafica III registra les corbes resultants de les mitjanesde cada una de les series.

Hem calculat cis indexs de la desviacio mitja d'acord

244 Publications de l'Znstitut d'Estudis Catalans

I-

Grafica III

Area de les variations de les gluccmies capil•lars i venoses,

atenent-se a les mitjanes aritmetiques

d a^ )- i els resultats obtingutsamb la formula 8 = N

son els segiients. En aquests resultats a' indica desviacio

mitja de la sang capil•lar i 6 desviacio mitja de la sang ve-

nosa.I. En deju........ . = IO'07 a' = IO'04

'2. 1/z hora........ a = 19'25 20 = 21

'3. I Nora......... a = 17'3 a = 20 5

4. 2 bores ........ a = I o' I a = 1 1 5

Agafant com a punt de partida aquests indexs, m'in-

teressa investigar si hi havia una correlacio entre els

indexs de desviacio mitjana obtinguts en cadascuna de

1^ Iles series ; per aixb aplicarem la formula r

Z (dd')=

V N bb,

I. r = index de correlacio.

suma.

(d(l') = producte de les desviacions de la mitjana aritmQtica.

N = numero d'observacions de la serie , aa' = desviacions

standard de calla scrie.

Treballs de la Societat de Biologia, 1934 245

Heus aci els resultats obtinguts:

Primera presa = 0`58Segona presa r = o'85l'ercera presa : r == o`41Quarta presa : r = o`65

Aquests resultats ens demostren 1'existencia d'una cor-r(,lacio positiva per a les dues series , corresponents a laprimera i segona presa ; en la tercera, la correlacio estrenca, i novament es restablerta per als valors derivatsde la quarta i darrera.

I)ISCI"SsIO

Com hem vist, queda provada la diferencia existententre la g. c. v. Coincideixen els meus resultats ambels d'altres autors que s'han ocupat d'aquest assumpte enproduir-se la maxima separacib de les glucemies capil-lary i venoses en els moments d'hiperglucemia mes ele-vada, i d'una manera especial amb els Friedenson icol•laboradors, els quals venen a esser gairebe superpo-sables a les que informen aquest treball.

Atenint-nos al nombre d'observacions reunides, potserno estigui justificat emprar aci la tecnica estadistica pera elaborar unes conclusions; pero ho he volgut fer - uncop reconeguda aquesta limitacio - per tenir el con-venciment que es precis disciplinar-nos en aquests me-todes de treball, que hauran de proporcionar una majorexactitud i una ordenacio mes perfecta a les nostres in-vestigacions i al coneixement biologic en general. Ladesviacio mitjana (standard o quadratica) hem vist queaugmenta en entrar en el sistema un element de variacio;al final de la prova, aquella torna a un valor molt proximal del comenc. Els calculs efectuats per a esbrinar 1'e-

246 Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans

xistencia d'una correlacio positiva entre les desviacions

corresponents a cada presa de sang ens informen de la

realitat d ' aquesta correlacio en diferents moments de la

corba glucemica , i queden exceptuats els corresponents

a ics series de la tercera presa. Aquesta circumstancia

adquireix un valor mes gran si tenim en compte que la

correlacio de la presa precedent s'accentua en sentit po-

sitiu, i aixf es mes evident el contrast.

Aquesta falta de correlacio coincideix amb el periocle

de major labilitat de la prova , i hom podria atribuir-la

a un asincronisme relatiu dels factors que intervenen en

la recuperacio glucemica o potser a diferencies quanti-

tatives en la intensitat d'aquells.

Encara no s'ha posat en clar quin pot esser el me-

canisme que determina la diferencia entre els valors de

la g. c. v.; no obstant , la hipotesi primitiva d'atribuir-la

a l'activitat glucopexica dels musculs es la que compta

- amb certes variants - amb major nombre de par-

tidaris. Hoets (8) soste que la hiperglucemia determina

una excitacio de l'activitat endocrina del pancreas, i

aquesta, per la seva banda , per una influencia de l'hor-

mona insular sobre els musculs , seria la responsable de

1'augment de la diferencia g. c. v. i del contingut dels

mateixos en glucogen.

Faber, en diabetics, i Cori, Cori i Goltz, en conills,

observen que sota 1'acci6 de la insulina, la diferencia de

la g. c. v. augmenta ; aquests darrers autors afirmen que

l'hormona panereatica to el seu punt d ' atac en la peri-

feria, i augmenta la fixacio del sucre circulant en 1'area

muscular. A aquesta explicacio se sumen molts autors

(Franck, Nothmann i Wagner, Lawrence, Noorgaard i

Thaysen, etc .) citats per Cori (g).

Hoist ( ii) diu que la magnitud de la diferencia entre

Tveballs de la Societal de Biologia, 1934 247

la g. c. v. depen del grau d'hiperglucemia, pero no es de-cideix respecte a quin pot esser el mecanisme de fixacio.

Lawrence (1 2) soste que la diferencia g. c. v. es mesreduida en els diabetics i que la insulina contribueix al'augment d'aquella diferencia per intervencio del fetgei dels teixits.

Fins acf 1'exposici6 de fets i d'hipotesis per a ex-plicar-los; amb tot, no es el moment de decidir-se percap de les explicacions exposades. Diguem que els re-sultats experimentals que havem aconseguit fins ara nosemblen concordar amb els que han arribat al nostreconeixement respecte a la influencia de la insulina i l'a-drenalina sobre la diferencia de la glucemia capil•larvenosa.

CONCLUSIONS

En les corbes de glucemia seguides al mateix tempsen sang capil•lar i en sang de la vena basilica, despresde la ingestio de 5o gr. de glucosa, es produeixen dife-rencies entre llurs valors respectius , diferencies que as-soleixen el seu maxim als trenta minuts i son coincidentsamb les glucemies mes elevades.

Hi ha una correlacio entre els valors de les desvia-cions mitjanes de les g. c. v.; aquella es perduda en latercera presa de la corba, i en la darrera, es restablerta.

La diferencia entre la glucemia capil•lar i la glu-cemia venosa segurament es deu a la intervencio delsmusculs, per un mecanisme que necessita un aclariment.

Laboratori de Fisiologia.

Facultat de Medicina. Valencia.

248 Publications de l'Institut d'Estudis Catalans

BIBI,IOGRAF LA

r. V. Enriquez i R. Ege, Vergleichende lTntersucluuigen fiber

die Glucose Koncentration in dcui artericllen and in

dem venosen Blut aus den Muskeln. Bioch. Zeitsch.,

XXIX, 121; 1921.

2. H. C. Hagedorn, Studies concerning the regulation of theblood sugar. Physiological Papers dedicated to Prof.A. Krogh, Copenhague, 1926.

3. G. L. Foster, Studies on carbohydrate metabolism. Journ.of Biol. Chem., Lv, 291; 1923.

4. Friedenson, M. K. Rosenbaum, E. J. Thalheimer i J. P. Peters,Cutaneous and venous blood sugar curves. Journal ofBiolog. Chem., LXXX, 269; 1928.

5. C. Lundsgaard i S. A. Holboll, Studies on carbohydratemetabolism. Journ. of Biol. Chem., Lxv, 323-343; 1930.

6. B. Y. Glassberg, The arteriovenous difference in blood sugarcontent. Arch. of Int. Med., xI,v1, 605; 1930.

7. P. Domingo i F. Coma, Percentatge de glucosa en el sis-

tema sanguini. Treb. de la Soc. de Biol., VIII, 137;

1920-1921.8. J. Hoet, Introduction physiologique a 1'etude dels indica-

tions therapeutiques de l'insuline en dehors du diabete.Congres I1rancais de Medecine, Liege, 1930. C. R. deSoc. de Biol., CII, 943; 1930.

9. C. F. Cori, Mammalian carbohydrate metabolism. Phy-siol. Rev., xi, 144; 1931.

i o. J. Puche-Alvarez, Aquest volum pag. 229.i i. H. F. Hoist, The influence of insulin on physiologic ali-

mentary increase of the bloot sugar. Acta Med. Scand.,rxxIV, 186; 1930.

1.. D. Lawrence, Effect of insulin on the sugar content of ar-terial and venous blood in diabetics. British M. Journ.,1, 516; 1924.