estudi sobre la morfologia històrica a les declinacions de ... · estudi sobre la morfologia...

Carlos TORRES TRASTALLINO

Estudiant del Grau dEstudis Clssics

Treball de fi de grau

Estudi sobre la morfologia histrica a les declinacions

de la llengua llatina.

Una visi des de lindoeuropeu fins a les llenges romniques

Tutor:

Dr. Josep Maria ESCOL TUSET

Doctor de filologia llatina de la Universitat Autnoma de Barcelona

Vist-i-plau del tutor

Departament de Cincies de lAntiguitat i de lEdat Mitjana

Facultat de Filosofia i Lletres

Universitat Autnoma de Barcelona

Juny de 2016

_ _Estudi sobre la morfologia histrica a les declinacions de la llengua llatina

2

Aequam seruare mentem.

Hor. C. II, 3


3

AGRAMENTS:

En primer lloc, voldria donar les grcies a la meva professora de filologia clssica de

linstitut Thos i Codina (Matar) per haver-me introdut, ja des de la secundria, al mn de

la cultura grecollatina a travs de les seves classes de mitologia i desprs al batxillerat la

continutat de la cultura i la part gramatical. Aix doncs, agrair-li tots aquests anys, els

quals mhan conduit a prendre la decisi de cursar aquests estudis universitaris.

En segon lloc, als meus pares i al meu germ pels nims donats al llarg daquests anys

duniversitat.

En tercer lloc, als meus companys de promoci per lamistat que hem format des del

primer dia fins al final i els anys que ens queden en endavant.

Finalment, al meu tutor, el Dr. Josep Mara Escol Tuset, per haver acceptat, des del

primer moment, la meva petici de fer-sen crrec del seguiment daquest treball de fi de

grau.


4

NDEX

INTRODUCCI 5

1. LINDOEUROPEU I LES TEORIES DE LA LINGSTICA COMPARATIVA 6

2. EL LLAT, UNA LLENGUA FLEXIVA, I LA SEVA EVOLUCI EN EL TEMPS

2.1. FLEXIONS

2.1.1. PRIMER BLOC: FLEXI DELS TEMES EN A 7

2.1.2. SEGON BLOC: FLEXI DELS TEMES EN O 8

2.1.3. TERCER BLOC: FLEXI DELS ATEMTICS 8

2.2. EVOLUCI DE LES FLEXIONS

2.2.1. LLAT ARCAIC 10

2.2.2. LLAT CLSSIC 15

2.2.3. LLAT TARDOMEDIEVAL 17

3. CONCLUSIONS 21

4. BIBLIOGRAFIA 22


5

INTRODUCCI:

Aquest treball t com a punt de referncia lestudi de la morfologia histrica a les

flexions nominals de la llengua llatina a partir del seu tractament des de lindoeuropeu fins

a les llenges romniques. La tasca ha estat feta a partir duna observaci entre les flexions

indoeuropees i les llatines, per tal destablir una explicaci comparativa. Un cop establerta

la comparaci, sha anat seguint levoluci de la morfologia nominal al llarg segles fins

arribar a les llenges romniques, arribant a veure lmbit de la llengua literria i la

llengua parlada. Per elaborar aquesta tasca, sha hagut de consultat mltiples llibres i

alguns articles sobre morfologia e historia de llengua llatina. Aquest treball, compaginat

amb les classes daquest curs i el transcurs de les diverses assignatures cursades al llarg

dels cursos anteriors (p.e: gramtica, literatura, poesia pica, lrica, proses, epigrafia, etc...),

han perms extreuren mltiples exemples, els quals han estat introduts al llarg dels

diversos apartats daquesta tasca, i daltres, que han estat introduts al llarg daquesta

elaboraci.

Aquest treball ha estat estructurat a partir dels segents apartats:

El primer apartat, titulat Lindoeuropeu i les teories de la lingstica comparativa,

consisteix en una explicaci sobre lindoeuropeu i les teories lingstiques formulades per

alguns dels experts ms clebres en la histria de la lingstica.

El segon apartat, titulat El llat, una llengua flexiva, i la seva evoluci en el temps, es troba

estructurat en dues part: Per una banda, la classificaci de les flexions de la llengua llatina

en quadres i per temes (temes en a; temes en o; temes en atemtics) amb la forma

indoeuropea i la forma llatina; per una altra banda, levoluci diacrnica de la llengua

llatina fins larribada dels primers testimonis en llengua romnica. Al llarg daquest treball,

sha intentat en la mesura del possible de incorporar fotos, per tal de donar una visi ms

amplia del text a tractar a partir del suport on es troba.


6

1. LINDOEUROPEU I LES TEORIES DE LA LINGSTICA COMPARATIVA:

El terme indoeuropeu designa una llengua convencional de finals del neoltic i principis de

ledat del bronze a la zona de Rssia, que es va dispersar cap a altres zones del mn (p.e:

Anglaterra Grcia, Itlia, etc...). Aquesta dispora comport la seva fragmentaci en

mltiples branques lingstiques, conegudes com a llenges indoeuropees.

La disciplina de la lingstica comparada, encarregada de lestudi evolutiu de manera

diacrnica i la seva relaci o parentesc gentic, ha donat lloc, ja des del s. XVIII, a mltiples

investigacions, que han arribat a establir moltes similituds en diverses llenges a partir

del mtode comparatiu.

Alguns dels investigadors ms importants han estat els segents:

I. El lingista angls, Sir William Jones (1746-1794), afirm el parentesc entre el

snscrit, el grec i el llat, que donaren lloc a levoluci duna llengua comuna. Aquest

lingista va suposar que les tres llenges podien estar emparentades al gtic i al celta.1

II. El lingista alemany, Friedrich von Schlegel (1772-1829), va ser el primer en

parlar duna gramtica comparativa,2 arribant a afirmar, un cop es varen esgotar les

possibilitats duna investigaci amb les llenges ms antigues, que hi havia semblances en

les arrels, lestructura interna i la gramtica.

III. El filleg alemany, Franz Bopp (1791-1867), ha estat el fundador de la lingstica

indoeuropea a partir de la seva obra, anomenada El sistema de les conjugacions de la

llengua snscrita (1816). Un cop feta la comparaci amb el snscrit, el grec, el llat, el

germnic i el persa, es van obtenir com a resultats una estructura comuna y una

concordana en lestructura gramatical.3

IV. Els neogramtics, Hermann Osthoff (1847-1909) i Karl Brugmann (1849-1919),

varen establir una divisi entre les llenges occidentals, anomenades centum, i les llenges

orientals, anomenades satem, a partir de la palatalitzaci de les oclusives guturals en

fricatives o sibilants4.

V. El lingista sus, Ferdinand Saussure (1857-1913), va establir la teoria fontica de

les laringals, que va publicar-la dins dun estudi, que porta per ttol La memria sobre el

sistema primitiu de les vocals en les llenges indoeuropees (1878). 5

1 (Leroy 1969: 33-34) 2 (Leroy 1969: 34) 3 (Leroy 1969: 34-35) 4 (Leroy 1969: 71-72). 5 Aquesta teoria tracta un conjunt de sons de lindoeuropeu (// (h1); /a/ (h2) i /o/ (h3)), que

shavien posat en dubte fins laparici dels primers testimonis anatlics, que contenien aquests sons

en els seus escrits (Leroy 1969: 59-62).


7

2. EL LLAT, UNA LLENGUA FLEXIVA, I LA SEVA EVOLUCI EN EL TEMPS:

La llengua llatina ha tingut una tradici molt llarga al llarg de la historia i, passant per

diversos perodes (p.e: poca arcaica, clssica, tardana, medieval, etc...), ha perviscut fins

als nostres dies. Aquesta continutat ha provocat mltiples canvis en la morfologia i en la

sintaxi de la llengua amb al pas del temps.

2.1. FLEXIONS:

La flexi nominal de la llengua tenia, inicialment, el mateix nombre de casos que

lindoeuropeu (nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu, ablatiu, locatiu i instrumental),

per va haver un sincretisme dels casos, ja des dpoca antiga, que va provocar una

reducci dels casos i els seus valors sintctics varen ser recollits pel cas de lablatiu.6

Aquests casos afectats varen ser el locatiu i el instrumental. A continuaci, sexposen uns

quadres, els quals permeten observar cadascun dels tres blocs sobre les flexions de la

llengua llatina:

2.1.1. PRIMER BLOC: Flexi dels temes en A (p.e: Rosa-ae i lingua-ae)

SINGULAR PLURAL Nominatiu-Vocatiu - Ide: *H2e (a) - Llat: -a

Nominatiu-Vocatiu:: - Ide: *eH2 (a) + -i - Llat: -ai > -ae

Acusatiu: - Ide: *H2e (a) + -m - Llat: -am

Acusatiu: - Ide: *H2e (a) + -ns - Llat: -a + (n)s > -as7

Genitiu: - Ide: *eH2 (a) + -i - Llat: ai > ae

Genitiu: - Ide: *eH2 (a) + -som - Llat: -a + s + om > - asom > - arum8

Datiu: - Ide: *eH2 (a) + -i - Llat: -a+i = ai > ae

Datiu: - Ide: *eH2 (a) + -is - Llat: -iis

Ablatiu: - Ide: *eH2 (a) + -d - Llat: a + d9 = a

Ablatiu: - Ide: *H2e (a) + -is10 > eis > es - Llat: -is

6 Monteil 1992: 171-172. 7 Entre la vocal del tema i la sibilant es produeix la prdua de la consonant, provocant una

allargament compensatori a la vocal temtica. 8 Entre la desinncia de lindoeuropeu i la desinncia llatina del genitiu plural es produeix el

fenomen del rotacisme (Molina Yvenes 1993: 35; 50). Tamb, hi ha el tancament voclic de o a u

(Molina Yvenes 1993: 35; 89). 9 La consonant dental va desaparixer a principis del s. II aC (Molina Yvenes 1993: 48). 10 La desinncia is prov de lantic cas del instrumental (Yvenes Molina 1993: 89).


8

2.1.2. SEGON BLOC: Flexi dels temes en O (p.e: Oculus-i):

SINGULAR PLURAL Nominatiu: - Ide: *H3e (o) + -s - Llat: -us11

Nominatiu: - Ide: *eH3 (o) + -i > -oi > -ei > - e - Llat: -i12

Vocatiu: - Ide: -e - Llat: -e

Vocatiu: - Ide: - ei - Llat: -i

Acusatiu: - Ide: *H3e (o) + -m - Llat: -um13

Acusatiu: - Ide: *H3e (o) + -ns - Llat: -o + (n)s > -os14

Genitiu: - Ide: *eH3 (o) + -i - Llat: oi > i15

Genitiu: - Ide: *eH3 (o) + -som - Llat: -o + s + om > -osom > -orom > -orum16

Datiu: - Ide: *H3e (o) + -ei > *-oi - Llat: -o + ei > oi > o17

Datiu: - Ide: *eH3 (o) + -is18 - Llat: o + is > is

Ablatiu: - Ide: *H3e (o) + -d - Llat: o + d = o19

Ablatiu: - Ide: *eH3 (o) + -is20 > eis > es - Llat: -is

2.1.3. TERCER BLOC: Flexi dels atemtics

Flexi dels voclics: Temes en u (Fructus-us; Cornu-us); Temes en E (Dies-ei); Temes en i (Turris-is)

SINGULAR PLURAL

Nominatiu-Vocatiu: (Mascul i femen)

N/Voc/Ac: (Neutre)

Nominatiu-Vocatiu: (Mascul i femen)

N/Voc/Ac: (Neutre)

- Ide: *-s - Llat: -s

- Ide: Grau cero - Llat: ----

- Ide: *-ei-es > ees > es - Llat: -es

- Ide: *a - Llat: -a21

11 La vocal dels temes en o (*H3e) davant de consonant sibilant esdev -u (Alberich, Carbonell,

Matas 1997: 88). No obstant, hi ha una excepci a partir dels substantius del grup ros (p.e: Ager i

puer), que mostra la segent evoluci: *Ag-r(o)s > *ag-r(r) A la prdua de la consonant, sorigina

per assimilaci la seqncia rr, que al perdres, dona lloc a la vocal e > Ager simplificaci de

-rr- > -r (Alberich, Carbonell, Matas 1997: 88; Molina Yvenes 1993: 37, 93). 12 (Molina Yvenes 1993: 39; 88). 13 El tancament del timbre voclic de la vocal temtica en posici final, seguida de la marca

caracterstica de lacusatiu, provoca el canvi de vocal de -om > -um (Molina Yvenes 1993: 35). 14 Vegis la nota 7. 15 El fenomen de lapcope fa que passi la desinncia de genitiu indoeuropeu a la forma clssica

(Sihler 1995: 259). 16 Vegis la nota 8. 17 (Monteil 1992: 240; Alberich, Carbonell, Matas 1997: 108). 18 Vegis la nota 10. 19 Vegis la nota 9. 20 Vegis la nota 10. 21 La desinncia de tots els neutres s breu (Molina Yvenes 1993: 88).


9

Acusatiu: - Ide: *-m - Llat: -m

Acusatiu: - Ide: *-ns - Llat: -es

Genitiu: - Ide: *-ou > *-o > - u / * -ei - Llat: -s / -i22

Genitiu: - Ide: *-om // *-som - Llat: *om > -om > -um // *-som > -rom > -

rum23 Datiu: - Ide: *- ei - Llat: -i24

Datiu: - Ide: *-ei + *-bho +s > -bus - Llat: -bus25

Ablatiu: - Ide: *-d26 - Llat: ---

Ablatiu: - Ide: *-bho +s > -bus - Llat: -bus

Flexi dels consonntics (Cyclops-is; Virtus-tis; Rex-regis):

SINGULAR PLURAL Nominatiu-Vocatiu:

- Ide: *-s - Llat: -s27

Nominatiu-Vocatiu: - Ide: *-ei-es > ees > es28 - Latn: -es

Acusatiu: - Ide: *-m - Llat: -em

Acusatiu: - Ide: *-ns - Llat: -es29

Genitiu: - Ide: *-es > *-is30 - Llat: -is

Genitiu: - Ide: *-om - Llat: *om > -om > -um

Datiu: - Ide: *-ei - Llat: -i31

Datiu: - Ide: *-bho +s > -bus - Llat: -ibus

Ablatiu: - Ide: *-i32

Ablatiu: - Ide: *-bho +s > -bus

22 Monoftongaci del diftong ei a i en Llat (Roegiest 2006: 46). 23 Vegis la nota 8. 24 Vegis la nota 22. 25 La desinncia *-bho ha evolucionat a la forma bus a partir de la desaparici de laspirada cap a

-b; el tancament de la vocal desinencial o en u i la incorporaci de la consonant s a final de la

desinncia per hipercaracteritzaci (Molina Yvenes 1993: 35, 89 i Monteil 1992: 218-219). En el

cas de la flexi en u, la forma ubus es va generalitzar a la forma de la flexi en i en poca de

Csar a la forma ibus (Molina Yvenes 1993: 17). 26 La llengua llatina va conservar la forma od dels temes en o, arribant a propagar aquesta

construcci a les formes -ad, -id i ud (Molina Yvenes 1993: 87). Tamb, vegis la nota 9 en relaci

a aquesta d. 27 Un substantiu amb una consonant oclusiva gutural + la desinncia de nominatiu singular (-s)

provoca lobtenci duna altra grafia, que recull el so de totes dues grafies. (p.e: *reg+s > rex). 28 (Molina Yvenes 1993: 88). 29 Es produeix la prdua de la consonant i per allargament compensatori sorgeix la vocal entre les

dues consonants. (p.e: Cyclop-ns > cyclops > cyclopes). 30 Tancament de la vocal e > -i (Molina Yvenes 1993: 34). 31 Vegis la nota 22.


10

- Llat: -e - Llat: -bus

2.2. EVOLUCI DE LES FLEXIONS:

2.2.1. LLAT ARCAIC:

La llengua llatina dpoca arcaica, molt ms propera a lindoeuropeu, es constitueix dintre

dun perode de temps al voltant de sis segles, concretament entre els segles VII a II aC.

Aquest perode permet percebre les desinncies daquesta llengua mare a partir dels

testimonis conservats en un estat molt primitiu, degut a que la flexi de la llengua encara

no ha sofert les evolucions morfolgiques dpoca clssica. Aix doncs, es poden

contemplar les comparacions en les desinncies amb lindoeuropeu i les seves evolucions

amb la forma clssica. Els testimonis utilitzats en aquest apartat mostren algunes

daquestes desinncies ms primitives (p.e: la desinncia del datiu singular en oi i en ei;

la desinncia de lacusatiu singular en om; la desinncia del nominatiu singular en os,

etc...).

Exemples:

a) Fbula de Praeneste (ca. s. VII aC)

Aquest objecte es va donar a conixer, pblicament, al 07 de Gener de 1887 i es va

collocar per donaci dos anys desprs en al Museu de la Vila Giulia de Roma. Les sospites

sobre la pea van portar a demostrar la seva autenticitat a partir dun estudi comparatiu

amb als objectes de la collecci de la Tomba Bernardini de Roma, per la qesti sobre

lautenticitat va tornar a revifar amb ms fora a la dcada dels anys 80 del segle passat

amb lepigrafista Margarita Guarducci, ja que la seva opini va ocasionar una acceptaci

oficial sobre la falsificaci de la pea intencionada per part de Martinetti, al mateix temps

que Helbig fos lautor de la inscripci i/o qui la va escriure en la fbula33.

La inscripci daquesta pea s:

MANIOS MED FHFHAKED NVMSIOI 34

Manius em va fer per a Numasi

Aquesta inscripci mostra algunes de les formes desinencials de lindoeuropeu en als

casos del nominatiu, lacusatiu i el datiu:

32 Els ablatius daquests temes sn locatius amb desinncia -i , que, essent sllaba final oberta,

sobren a -e (Molina Yvenes 1993: 35; 87). 33 (Garcia Jurado 2012: 128-130). 34 La inscripci de la Fbula en estil clssic seria: MANIVS ME FECIT NVMASIO (Garca Jurado

2012: 127.


11

I. El substantiu Manios es troba en la inscripci en cas de nominatiu singular dels

temes en -O. Aquesta desinncia en llat clssic es trobaria en us, degut a que la vocal

temtica en contacte amb una consonant sibilant es tancaria en -u.35

II. El substantiu Numsioi es troba en la inscripci en datiu singular dels temes en O.

Aquesta desinncia s el resultat de la vocal temtica en contacte amb la desinncia del

datiu singular (o+ei > oi). Aquesta desinncia es va generalitzar en llat clssic a la

desinncia o.36

Fig. 01 Fbula de Praeneste (Garca Jurado 2012: 127)

b) Lamina Lauinium (s. VII-VI aC):37

Aquesta lmina de bronze es troba en al museu de la ciutat de Lavinium, situada al nord de

la provncia de Roma. Durant les excavacions arqueolgiques, es varen trobar, entre altres

coses, un gran santuari amb plaques de bronze amb inscripcions dedicades als Discurs.

Lobjecte aportat s una mostra de les peces trobades en les excavacions arqueolgiques.


CASTOREI PODLOVQVEIQVE QVROIS

als joves Cstor i Pllux

Aquesta inscripci cont en les paraules utilitzades la desinncia primitiva del datiu

singular i algunes influncies de la llengua grega:

I. El substantiu Castorei, que prov de Castor-oris, permet observar la desinncia

indoeuropea en datiu singular. Aquesta desinncia evolucionar en poca clssica a la

desinncia i per monoftongaci.38

35 (Molina Yvenes 1993: 35; Alberich, Carbonell, Matas 1997: 88). 36 (Molina-Yvenes 1993: 87). 37 Sarullo 2011: 165-167 38 Vegis la nota 22.


12

II. El substantiu Podlovqvei mostra certes influncies del grec per a

Pllux. La seqncia consonntica dl sexplica amb la geminaci en ll. La terminaci del

substantiu mostra la desinncia indoeuropea del datiu singular, que en poca clssica

evolucionar a i per monoftongaci.39

III. El substantiu Qvrois correspon al substantiu grec . La desinncia daquest

terme es troba en la forma del datiu plural grec.

Fig. 02 Lamina Lauinium feta per M. Anelli-Apograph i G. Sarullo (Sarullo 2011: 165)

c) Lapis satricanus (s. VI-V aC)40

Aquesta base dofrena votiva dedicada al du Mart va ser trobada amb les excavacions de

lantiga ciutat de Stric, situada a 60km de la ciutat de Roma.


[---] IEI STETERAI POPLOSIO VALESIOSIO

SVODALES MAMARTEI 41

... els companys de Publi Valeri el van donar a Mart 42

La inscripci mostra algunes de les desinncies indoeuropees en el cas del genitiu i datiu:

39 Vegis la nota 22. 40 Urbanov 1994: 119-125 41 Aquesta inscripci a lestil clssic seria: [...]IEI STETERVNT PVBLII VALERII / SODALES MARTI

(extret de http://www.luzappy.eu/latino_terzad/iscrizioni.pdf). 42 El consol Publi Valeri Publicola (s. VI aC) va promoure dues lleis democrtiques a la ciutat de

Roma, per tal de protegir les llibertats dels seus ciutadans: Una delles seria que qualsevol que

tracts de ser rei podia ser assassinat dun moment a laltre per qualsevol home; laltra seria que

permets la defensa dun condemnat per un magistrat.

http://www.luzappy.eu/latino_terzad/iscrizioni.pdf


13

I. Els substantius Poplosio i Valesiosio es troben construts amb una antiga

desinncia del genitiu indoeuropeu, que prov del dialecte falisc (Baldi & Cuzzolin 2009:

40). Aquesta desinncia en osio, que evolucion en llat clssic a i, es troba en un estat

anterior del vocalisme. Lexplicaci daquesta evoluci seria que la forma *osyo perd en

posici intervoclica la seva consonant, quedant *oyo. Aquesta forma *oyo perd per

apcope la vocal final, quedant *oy. Fins aqu, es trobaria la desinncia indoeuropea en

genitiu singular dels temes en -o, per aquesta desinncia passaria a i en llat clssic a

partir del fenomen de lapcope. 43

II. El substantiu Mamartei esta construt amb una reduplicaci (Ma-). Pel que fa a la

desinncia, la forma esta construda amb la desinncia de datiu singular. Aquesta

desinncia evolucionar amb al pas del temps a la desinncia -i per la monoftongaci del

diftong ei.44

Fig 03 Lapis satricanus (Urbanov 1994: 125)

d) Epitafi de Luci Corneli Escipi (s. III aC):

El sarcfag de Luci Corneli Escipi Brbar, vassall dEscipi Asitic i dEscipi lAfric,

cont una inscripci, que ha estat considerada una de les ms antigues dorigen rom.45

En lactualitat, aquest sepulcre es troba conservat a la baslica vaticana de San Pietro.

La inscripci daquest sarcfag s:

CORNELIVSLVCIVSSCIPIOBARBATVSGNAIVODPATRE

PROGNATVSFORTISVIRSAPIENSQVEQVOIVSFORMAVIRTVTEIPARISVMA

FVITCONSOL CENSORAIDILISQVEIFVITAPVDVOSTAVRASIACISAVNA

SAMNIOCEPITSVBIGITOMNELOVCANAOPSIDESQVEABDOVCIT 46

43 El procs grfic de levoluci de lantic genitiu del dialecte falisc a la forma clssica en Poplosio i

Valesiosio seria: *-osyo > *-oyo > -oy > -i. Per a ms informaci, veure (Sihler, A. L. 1995: 259). 44 (Roegiest 2006: 46). 45 (Champollion 1839: 8) 46 Aquesta inscripci a lestil clssic seria: CORNELIVS LVCIVS SCIPIO BARBATVS GNAEO PATRE/

PROGNATVS FORTIS VIR SAPIENSQVE CVIVS FORMA VIRTVTI PARISSIMA / FVIT CONSVL


14

Luci Corneli Escipi Barbat, nascut pel pare Cneu, home fort i savi, del qual

la forma guard les seves virtuts, que fou cnsol, censor i edil entre vosaltres.

Va conquistar Taurasia, Cisauna i Samni. Va subjugar tota Lucnia i va

prendre els seus reclusos.

Aquesta inscripci del s. III aC conserva moltes de les formes indoeuropees, de les quals

serien les segents a tractar:

I. El substantiu Gnaivod ha estat escrit en ablatiu singular dels temes en -o,

identificable a partir de la desinncia od. Levoluci daquest substantiu a la forma

clssica sexplicaria a partir de la desaparici daquesta consonant dental en la desinncia

a principis del s. II aC,47 quedant la desinncia dablatiu en o. El diftong ai es monoftonga

a ae48 i la consonant intervoclica cau, de manera que sobt com a resultat la forma

clssica, Gnaeo.

II. El substantiu Virtutei ha estat escrit amb la desinncia en ei del datiu singular dels

temes en consonntics. Aquesta desinncia evolucionar en poca clssica a i a partir de

la monoftongaci del diftong, passant de virtut-i a virtut-i. 49

III. El substantiu Aidilis ha estat escrit en nominatiu singular de la flexi atemtica.

Aquesta forma t a comentar amb la forma clssica, Aedilis, la monoftongaci del diftong

ai- a ae.

IV. Els substantius Taurasia i Cisauna es troben en acusatiu singular femen, per la

consonant m, marca de lacusatiu singular, no es troba en aquests substantius, degut a

que es tracta duna consonant feble i no es posa.

V. El substantiu Omne es troba en acusatiu singular, per la consonant m, marca de

lacusatiu singular, no es troba en aquests substantius, degut a que es tracta duna

consonant feble i no es posa.

VI. El substantiu Loucana es troba en acusatiu singular dels temes en a. Aquest

substantiu no porta la consonant desinencial de lacusatiu, degut a que es tracta duna

consonant feble i no es posa. Tenint en compte la forma testimoniada a la inscripci amb

levoluci a la forma clssica, aquest substantiu, segons un exemple molt similar per part

CENSOR, AEDILIS, QVI FVIT APVD VOS TAVRASIAM CISAVNAM / (in) SAMNIO CEPIT SVBIGIT

OMNEM LVCANIAM OBSIDESQVE ABDVCIT (Fernndez Daz 2000: 10). 47 (Molina Yvenes 1993: 48). 48 El diftong ai va escriures aix fins a finals del s. III aC, per a principis del s. II aC es va

comenar a escriure en ae i, durant molt de temps, varen conviure totes dues formes (Molina

Yvenes 1993: 38). 49 (Roegiest 2006: 46).


15

de Mariner50, hauria monoftongat les dues vocals inicials a la semivocal u. Tamb, la

forma Lucaniam en clssic cont una i, que ha de ser justificada a partir duna analogia

amb la paraula Taurasia.

Fig. 04 Sarcfag de Lucius Cornelius Scipio Barbatus amb al seu epitafi.

2.2.2. LLAT CLSSIC:

La llengua llatina del perode clssic, que es troba entre els segles I aC i I dC, pretn abastir

una llengua apta pels requisits dexpressi. La llengua llatina ha sofert mltiples canvis en

levoluci de les flexions nominals. Tot i aix, hi ha autors, com per exemple Virgili, Cicer,

Horaci i altres escriptors, que fan servir espordicament alguns arcaismes en la desinncia

al llarg de les seves composicions.

Exemples:

Verg. A. I, 1-4:

Arma uirumque cano, Troiae qui primus ab oris

Italiam, fato profugus, Lauiniaque uenit

litora, multum ille et terris iactatus et alto

ui superum saeuae memorem Iunonis ob iram;

50 Mariner (1978: 229).


16

Aquest fragment correspon a linici de la clebre composici pica del poeta de Mntua,

Publi Virgili Mar. El poeta ha collocat en el v. 4 la forma superum en genitiu plural, el qual

t en el seu rerefons una explicaci procedent de lindoeuropeu. Aquesta forma ha de ser

explicada a partir de *supero-som, que t en la forma desinencial de genitiu una

consonant, que en posici intervoclica cau. Desprs de la caiguda de la consonant, les

dues vocals tanquen el seu timbre voclic en u i per sincopa es perd una vocal, donant

lloc a la desinncia de genitiu plural a lestil clssic, s a dir, superum. 51

Verg. A. II, 18-20:

Huc delecta uirum sortiti corpora furtim

includunt caeco lateri penitusque cauernas

ingentis uterumque armato milite complent. 20

Aquest fragment del poeta de Mntua, tamb de lEneida, mostra en el v. 20 la forma

ingentis en acusatiu plural. Lexplicaci daquest acusatiu arcaic ha de ser explicat a partir

de *ingenti-ns, que ha patit la caiguda de la consonant i laparici duna vocal de suport,

quedant aix la forma ingentis.52 Aquesta forma equivaldria en llat clssic a la forma

ingentes, quedant aix per analogia amb la forma del nominatiu plural.

Hor. C. III, 26. 1-6:

Vixi puellis nuper idoneus

et militavi non sine gloria:

nunc arma defunctumque bello

barbiton hic paries habebit,

laevom marinae qui Veneris latus 5

custodit.

Aquest fragment, que pertany a una de les Odes del poeta Quintus Horatius Flaccus, es pot

observar la utilitzaci duna desinncia arcaica a partir de lacusatiu singular en laevom.

Aquesta desinncia indoeuropea explicaria levoluci cap a la forma clssica a partir del

51 *supero-som > *supero-om > superu um > superum. 52 Aquest tipus darcaismes acabats en -is han estat utilitzats per diversos autors de la literatura

llatina. Un exemple daquest tipus darcaismes el podem trobar testimoniat en Sallusti (Sall. Cat. 1:

Sed nostra omnis...; ... inter mortalis (Ramsey 2007: 27)), Catul (Cat. 86, 6: ... tum omnibus una

omnis surripuit Veneres (Glcklich 2006 : 49)) i altres autors.


17

tancament del timbre voclic de la vocal temtica, provocant daquesta manera el canvi de

om a um.

Fins aqu arribaria la primera part del treball, degut a que la morfologia llatina ja quedaria

establerta en aquest perode i ja no presentaria cap canvi evolutiu en poca postclssica

que no shagi documentat anteriorment.

2.2.3. LLAT TARDOMEDIEVAL:

Els segles a tractar sobre aquesta etapa anirien des del s. III dC fins al s. X dC. Aquesta

etapa varen haver innovacions en el vocabulari amb la intenci daportar nous conceptes

cap a la religi de lpoca, la cristiana.53 Alguns exemples daquests neologismes serien:

> Angelus (Missatger de Du), > Salvator (Fill de Du) i >

Ecclesia (Esglsia). Aquests elements van portar un procs de canvi que, paulatinament,

aniran agafant forma fins al punt darribar a les llenges romniques. Aquest procs de

canvi el podem veure amb aquests exemples, extrets de lapndix Probi (s. VIII): Auris non

oricla (Probi. III, 83); Speculum non speclum (Probi. III, 4) i Vinea non vinia (Probi III, 55).

Tamb, sha de tenir en compte la presncia del llat parlat en aquesta poca, conegut com

a Sermo vulgaris.54 Sha de dir que el fet de tractar aqu el llat parlat no s per haver nascut

en aquesta poca, per que de fet ja es pot trobar en les cartes de Cicer55, sin que es tracta

en aquesta poca per ser un element fonamental en levoluci lingstica cap a les

romniques. Aquest llat parlat va tenir una reducci en els casos de la flexi, afavorida per

la coincidncia de la desinncia ae del genitiu i datiu dels temes en a i la desinncia o

del datiu i ablatiu dels temes en o. Aix doncs, el sincretisme de la flexi nominal arrib

fins al punt de reduir-se en el nominatiu56 (Cas recte) i lacusatiu (Cas oblic):

El residu del vocatiu es veur absorbit amb al temps pel nominatiu, degut a les

confusions que portava ls de la mateixa desinncia tant en un cas com en un altre.

El genitiu, datiu i ablatiu es veuran amb al temps reduts en lacusatiu, degut a que les

seves funcions circumstancials, regides per les preposicions, passen a ser utilitzades a

partir de lacusatiu. 57

53 (Bastardas 1973: 6-8). 54 Cf. Petron. 46. 55 Cic. Epist. VII, 29, 2: Duos parietes de eadem fidelia dealbare. 56 Aquest cas ser redut a lacusatiu a partir de laparici dels testimonis dpoca merovngia

(Vnnen 1971: 188). 57: Vnnen 1971 : 179-86. El cas de lacusatiu va arribar a ser la ltima forma a perdres i

daquest cas es varen arribar a formar totes aquelles paraules que ens han arribat a les nostres

llenges.


18

Exemples:

Vulgata 8, 23: Dominus ad Moysen dicit

Aquest exemple, extret de la Bblia Vulgata, permet apreciar una extensi de ls de

lacusatiu a partir duna construcci preposicional, formada per la preposici AD i un

substantiu en acusatiu.

RIT 944: ... vivas cum beatos.

Aquest exemple, extret duna inscripci de Tarraco, permet veure una reducci dels casos

de la flexi nominal i una ampliaci de ls de lacusatiu a partir duna preposici dablatiu

i el substantiu en acusatiu.

Egheria VIII, 5. 25: Retulit de illas statuas.

Aquest testimoni permet observar una reducci dels casos i una ampliaci en el cas de

lacusatiu, mitjanant la preposici DE dablatiu i el pronom i el substantiu en acusatiu.

Greg. Tour. Franc. X, 9: Miserat ad eum obviam ... clericos.

Aquest exemple permet observar una extensi de ls de lacusatiu a partir de la

preposici dacusatiu i un pronom i un substantiu en acusatiu.

Vitae Patr. 5, 7, 24: Aquila percutit eos de alis suis.

Aquest exemple, extret de la Vida dels pares, permet veure una ampliaci de ls de la

preposici DE dablatiu per indicar el complement instrumental. La construcci de loraci

ens mostra que el rgim instrumental, construt amb la preposici DE, pot aparixer amb

una preposici de ndole no instrumental.

CIL XIII 2483: Hic requiiscunt menbra ad duus fratres Gallo et Fidencio.

Aquest exemple permet observar un sintagma preposicional amb una ampliaci de

lacusatiu a partir de ls de la preposici AD dacusatiu amb un numeral i un substantiu en

acusatiu.

Visio Baronti: Sciscitantes de qualem coenobium fuissem

Aquest exemple permet observar la reducci dels casos de la flexi nominal i lampliaci

de ls de lacusatiu a partir de ls duna preposici dablatiu, com s el cas de la

preposici DE, acompanyada del substantiu en acusatiu.

Salica. LVIII, 2: ... et de quatuor angulos terrae in pugno colligere.

, 4: ... quantum de compositionem diger est aut quantum lex addicat.


19

Aquests dos exemples, extrets de la Llei salica, permeten observar una reducci dels

casos de la flexi nominal i una ampliaci de ls de lacusatiu a partir de la preposici

dablatiu DE amb uns substantius en acusatiu.

Hi ha uns testimonis indirectes dun procs evolutiu en el registre oral, datats entre els

segles VIII-X, a la zona de la Gllia, Itlia i Hispania, que permeten tractar levoluci cap a

unes llenges derivades del llat, conegudes com a llenges romniques. Aquests

testimonis permeten observar un resultat diferent segons el territori i la seva cronologia.

Aquests testimonis sn:

a) Gllia: Concili de Tours (813) i el Jurament dEstrasburg (842).

b) Itlia: Testimoni del Papa Gregori V (s. X).

c) Hispania: Les glosses emilianenses (ca. 950).

Pel que fa a la zona de la Gllia, el Concili de Tours (813)58 represent un moment

fonamental en la cristianitzaci dOccident a partir de la reuni, convocada per

lemperador Carlemany, dels bisbes, que van decidir que en als territoris de lactual Frana

i Alemanya es faria el serm en la llengua rstica del poble, per tal darribar a ser difosa a

un nombre ms ampli de persones.

A continuaci, un fragment sobre el Concili de Tours:

Visum est unanimiti nostrae ut quilibet episcopus habeat omelias continentes

necessarias ammonitiones quibus subiecti erudiantur ... et ut easdem omelias

quisque aperte transferre studeat in rusticam Romanam linguam aut

Thiosticam, quo facilius cuncti possint intelligere quae dicuntur.

Aquest text permet observar la referncia de in rusticam Romanam linguam aut

Thiosticam. Aix es refereix a la llengua del serm (francs o alemany), per tal que el

seu contingut arribs a ms gent.

Laltre fet a destacar seria el Jurament dEstrasburg (842),59 que va representar una

disputa, desprs de la mort de lemperador Carlemany, pel control de lImperi per part

58 Camproux 1980 : 70 59 Aquest text fou conegut a partir dun altre nt de lemperador Carlemany, Nitard, que va fer la

transcripci daquest document en un llibre amb la finalitat de poder explicar la historia la historia

familiar dels cosins (http://suite101.net/article/juramentos-de-estrasburgo-origen-de-la-lengua-

francesa-escrita-a28258#.V1M1K_ebtHg.).

http://suite101.net/article/juramentos-de-estrasburgo-origen-de-la-lengua-francesa-escrita-a28258#.V1M1K_ebtHghttp://suite101.net/article/juramentos-de-estrasburgo-origen-de-la-lengua-francesa-escrita-a28258#.V1M1K_ebtHg


20

dels seus nts: Carles, el Calb; Llus, el germnic i Lotari. Lany 842 es va signar un pacte

per part dels reis Carles i Llus en contra de Lotari de protecci mtua, que va concloure

amb la derrota del rei Lotari per part dels altres dos reis. Aix doncs, el jurament es va

posar per escrit en francs, per es va pronunciar en alemany per part del rei Carles i en

francs per part del rei Llus. A continuaci, un fragment del text del jurament60:

Pro deo amur et pro Christian poblo et nostro commun saluament, dist di en

avant, in quant Deus savir et podir me dunat, si salvarai eo cist meon fradre

Karlo, et in aiuidha et in cadhuna cosa, si cum om per dreit son fradra salvar

dift, in o quid il mi altresi fazet et ab Ludher nul plaid nunquam prindrai qui

meon vol cist meon fradre Karle in damno sit.

Pel que fa a la zona itlica, tenim un testimoni del Papa Gregori V (s. X) on es fa referncia

a dues llenges romniques, el francs (francisca) i litali (vulgari).

El testimoni conservat s:

Usus francisca, vulgari et voce latina;

instituit populos eloquio triplici.

Pel que fa a la zona dHispania, hi ha un manuscrit amb unes glosses conservades del

convent de Sant Mil (Comunitat de La Rioja), conegudes amb al nom de Glosses

emilianenses (s. X), que es troben escrites en llat i en romnic. Aquest testimoni ha estat

considerat el primer escrit en llengua romnica a Hispania.

A continuaci, un exemple daquestes glosses seria el text segent:

Cono aiutorio de nuestro dueno, dueno Christo, dueno salbatore, qual dueno get

ena honore, e qual duenno tienet ela mandatione cono patre, cono spiritu sancto,

enos sieculos delos sieculos.

Les paraules nuestro i dueno ja comencen a mostrar amb claredat les primeres presencies

romniques a la zona de Hispania.

60 Per a veure la publicaci del document original del Jurament dEstrasburg, consultar la adrea

electrnica segent: http://suite101.net/article/juramentos-de-estrasburgo-origen-de-la-lengua-

francesa-escrita-a28258#.V1M1K_ebtHg.

http://suite101.net/article/juramentos-de-estrasburgo-origen-de-la-lengua-francesa-escrita-a28258#.V1M1K_ebtHghttp://suite101.net/article/juramentos-de-estrasburgo-origen-de-la-lengua-francesa-escrita-a28258#.V1M1K_ebtHg


21

CONCLUSI:

Com a resultat daquest estudi sobre la morfologia llatina des de lindoeuropeu fins a les

llenges romniques, puc afirmar que ha concls amb xit, ja que sha pogut observar una

evoluci diacrnica en la flexi nominal fins a les llenges romniques. No obstant, sha de

dir que la limitaci de pgines en aquesta tasca ha frenat poder fer un estudi complet de

tots els casos de la flexi nominal, degut a que aquest tipus de treball permetria un estudi

amb molta ms profunditat i amb una extensi de pgines molt ms amplia a la daquest.

Haig de dir que estic molt content dhaver pogut fet aquest treball dins de la carrera, ja que

mha perms arribar a tractar temes, que sense les directrius del meu tutor haguessin

estat complicades de fer. A ms a ms, aquesta elaboraci mha perms observar i

entendre millor com la flexi de lindoeuropeu i la flexi llatina es troben connectades

entre s.

Al llarg de lelaboraci mhe trobat amb alguns problemes, que al principi em resultaven

bastant complicats i no sabia ben b com tractar-los, degut a que lexplicaci radicava en

un altra banda que no era ni lindoeuropeu ni el llat, aquest cas era a partir de lepitafi

dpoca arcaica dedicat a Luci Corneli Escipi (Genitius del falisc acabats en osio: Popl-

osio i Valesi-osio). Tot i aix, he pogut solucionar aquest problema, arribant a entendre

aspectes que, personalment, em resultaven desconeguts sobre la morfologia daquesta

llengua.

En fi, aquest treball, juntament amb lassignatura de llat medieval, mha perms tenir una

visi ms amplia de la llengua llatina i la seva evoluci amb al pas del temps. Tamb, he

pogut tractar alguns aspectes del llat vulgar, els quals mhan perms veure una petita part

de la morfologia de la llengua en poca tardomedieval. Haig de dir, com a conclusi final

daquest apartat i del treball en s, que lelaboraci daquest treball en morfologia histrica

mha portat estones molt bones a la vegada que aprenia, ja que he pogut aprendre moltes

coses noves i, tot i haver tractat coses molt desconegudes per a mi, he intentat fer-ho el

millor possible.


22

BIBLIOGRAFIA

ALBERICH, J.; CARBONELL, J.; MATAS, B. (1997). Llat. Ed. Castellnou. Barcelona.

BALDI, PH.; CUZZOLIN, P. (2009). New Perspectives on Historical Latin Syntax 1. Ed.

Mouton de Gruyter. Berlin.

BASTARDAS, J. (1973). El latn de los cristianos: Estado actual de su problemtica.

Boletn del Instituto de Estudios Helnicos, 7/2, 5-17

[http://revistes.ub.edu/index.php/EstudiosHelenicos/article/view/5361

(10.06.2016)].

CALISSE, C. (1928). A History of Italian Law. Vol II. Beard Book. Boston.

[https://books.google.es/books?id=zW7bTHgrfgcC&pg=PA598&lpg=PA598&dq=mund

oald+latin&source=bl&ots=WGHmSloPke&sig=c9313SyjK96XOUqEZyAOv-

bYWrw&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjvoIK1t4XOAhXD0RoKHbPfBvcQ6AEIHzAA#v=on

epage&q=mundoald%20latin&f=false (21.07.2016)]

CAMPROUX, C. (1980). Las lenguas romnicas. Trad. de Dami de Bas. Ed. Oikos-tau.

Vilassar de Mar.

CHAMPOLLION-FIGEAC, M. A.; CHAMPOLLION, M. (1839). Palographie des classiques

latins. Paris [https://archive.org/details/palographiedes00chamuoft (12.05.2016)]

CREMASCHI, G. (1957). La lingua latina del medioevo. Aevum 31 Fasc. 5/6, 415-437.

FERNNDEZ DAZ, D. (2000). La epigrafia, un elemento didctico. Actas de las II Jornadas

de Humanidades Clsicas, 1-22.

FONTN, A.; MOURE CASAS, A. (1987). Antologa del latn medieval: introduccin y textos.

Ed. Gredos. Madrid.

GARCA JURADO, F. (2012). La fbula de Preneste y el nacimiento de la lingstica

histrica del latn. In J. Martnez (ed.). Mundus vult decipi. Estudios interdisciplinares

sobre falsificacin textual y literaria. Ediciones Clsicas, 127-136.

GLCKLICH, H. J. (2012). Catull, Gedichte: Ab 10. Jahrgangsstufe (Exempla). Vandenhoeck &

Ruprecht. German

[https://books.google.es/books?id=jSZwncaqr3sC&pg=PT49&lpg=PT49&dq=tum+om

nibus+una+omnis+surripuit+Veneres&source=bl&ots=JDToC3pqKj&sig=i5mISDgx0rqS

ffYoPcJ_grHzds&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjMs9yVmPHMAhXF0xoKHXZ8AjM4ChDoA

QhjMAk#v=onepage&q=tum%20omnibus%20una%20omnis%20surripuit%20Venere

s&f=false (24.05.2016)].

GONZLEZ FERNNDEZ, J. (2005). Cartas de Plinio el Joven. Ed. Gredos. Madrid.

http://revistes.ub.edu/index.php/EstudiosHelenicos/article/view/5361https://books.google.es/books?id=zW7bTHgrfgcC&pg=PA598&lpg=PA598&dq=mundoald+latin&source=bl&ots=WGHmSloPke&sig=c9313SyjK96XOUqEZyAOv-bYWrw&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjvoIK1t4XOAhXD0RoKHbPfBvcQ6AEIHzAA#v=onepage&q=mundoald%20latin&f=falsehttps://books.google.es/books?id=zW7bTHgrfgcC&pg=PA598&lpg=PA598&dq=mundoald+latin&source=bl&ots=WGHmSloPke&sig=c9313SyjK96XOUqEZyAOv-bYWrw&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjvoIK1t4XOAhXD0RoKHbPfBvcQ6AEIHzAA#v=onepage&q=mundoald%20latin&f=falsehttps://books.google.es/books?id=zW7bTHgrfgcC&pg=PA598&lpg=PA598&dq=mundoald+latin&source=bl&ots=WGHmSloPke&sig=c9313SyjK96XOUqEZyAOv-bYWrw&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjvoIK1t4XOAhXD0RoKHbPfBvcQ6AEIHzAA#v=onepage&q=mundoald%20latin&f=falsehttps://books.google.es/books?id=zW7bTHgrfgcC&pg=PA598&lpg=PA598&dq=mundoald+latin&source=bl&ots=WGHmSloPke&sig=c9313SyjK96XOUqEZyAOv-bYWrw&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjvoIK1t4XOAhXD0RoKHbPfBvcQ6AEIHzAA#v=onepage&q=mundoald%20latin&f=falsehttps://archive.org/details/palographiedes00chamuofthttps://books.google.es/books?id=jSZwncaqr3sC&pg=PT49&lpg=PT49&dq=tum+omnibus+una+omnis+surripuit+Veneres&source=bl&ots=JDToC3pqKj&sig=i5mISDgx0rqSffYoPcJ_grHzds&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjMs9yVmPHMAhXF0xoKHXZ8AjM4ChDoAQhjMAk#v=onepage&q=tum%20omnibus%20una%20omnis%20surripuit%20Veneres&f=falsehttps://books.google.es/books?id=jSZwncaqr3sC&pg=PT49&lpg=PT49&dq=tum+omnibus+una+omnis+surripuit+Veneres&source=bl&ots=JDToC3pqKj&sig=i5mISDgx0rqSffYoPcJ_grHzds&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjMs9yVmPHMAhXF0xoKHXZ8AjM4ChDoAQhjMAk#v=onepage&q=tum%20omnibus%20una%20omnis%20surripuit%20Veneres&f=falsehttps://books.google.es/books?id=jSZwncaqr3sC&pg=PT49&lpg=PT49&dq=tum+omnibus+una+omnis+surripuit+Veneres&source=bl&ots=JDToC3pqKj&sig=i5mISDgx0rqSffYoPcJ_grHzds&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjMs9yVmPHMAhXF0xoKHXZ8AjM4ChDoAQhjMAk#v=onepage&q=tum%20omnibus%20una%20omnis%20surripuit%20Veneres&f=falsehttps://books.google.es/books?id=jSZwncaqr3sC&pg=PT49&lpg=PT49&dq=tum+omnibus+una+omnis+surripuit+Veneres&source=bl&ots=JDToC3pqKj&sig=i5mISDgx0rqSffYoPcJ_grHzds&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjMs9yVmPHMAhXF0xoKHXZ8AjM4ChDoAQhjMAk#v=onepage&q=tum%20omnibus%20una%20omnis%20surripuit%20Veneres&f=falsehttps://books.google.es/books?id=jSZwncaqr3sC&pg=PT49&lpg=PT49&dq=tum+omnibus+una+omnis+surripuit+Veneres&source=bl&ots=JDToC3pqKj&sig=i5mISDgx0rqSffYoPcJ_grHzds&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjMs9yVmPHMAhXF0xoKHXZ8AjM4ChDoAQhjMAk#v=onepage&q=tum%20omnibus%20una%20omnis%20surripuit%20Veneres&f=false


23

MARCOS CASQUERO, M. A. (2006). Noches ticas de Aulo Gelio. Libros 1-10. Ed. Kadmos.

Salamanca.

MARINER BIGORRA, S. (1978). Elementos de prosodia. ECls 81-82, 213-236

[http://interclassica.um.es/index.php/interclassica/investigacion/hemeroteca/e/estu

dios_clasicos/numero_81_82_1978/elementos_de_prosodia (12.05.2016)].

MEILLET, A. (1972). Historia de la lengua latina. Avesta. Reus.

MOLINA YVENES, J; BORRELL, E. (1993). Iniciacin a la fontica, fonologa y morfologa

latinas. Publicacin UB. Material docente, 14. Barcelona.

MONTEIL, P. (1992). Elementos de fonetica y morfologa del latn. Manuales Universitarios,

Sevilla.

NAPOLI, D. (2013). Juramentos de Estrasburgo: origen de la llengua francesa escrita

[http://suite101.net/article/juramentos-de-estrasburgo-origen-de-la-lengua-francesa-

escrita-a28258#.V1NWvvebtHh (04/06/2016)]

QUETGLAS, P. J. (1985). Elementos bsicos de filologa y lingstica latinas. Ed. Teide.

Barcelona.

RAMSEY, J. T. (2007). Sallusts Bellum Catilinae. Ed. Oxford. USA.

ROEGIEST, E. (2006) Vers les sources des langues romanes: un itinraire linguistique

travers la Romania. ACCO. Leuven

[https://books.google.es/books?id=hMdz09HGd8kC&pg=PA46&lpg=PA46&dq=Virtute

i+virtuti&source=bl&ots=GxrSsjHj3r&sig=dNxJmCLLQTHJhcy7FpWUyJ9mbMc&hl=es&

sa=X&ved=0ahUKEwjK9qrmhvHMAhULmBoKHUu_ADYQ6AEIPTAG#v=onepage&q=Vi

rtutei%20virtuti&f=false (23.05.2016)]

SARULLO, G. (2011). Ledizione digitale dei testi epigrafici come strumento di ricerca. III

The Encoding of the Archaic Latin Inscriptions. Linguistica e filologia digitale: aspetti e

progetti, 118. 157-169

[https://www.academia.edu/1486377/L_edizione_digitale_dei_testi_epigrafici_come_st

rumento_di_ricerca._III_The_Encoding_of_the_Archaic_Latin_Inscriptions (25.03.2016)].

SIHLER, A. L. (1995). New comparative grammar of greek and latin. Ed. Oxford. New York.

URBANOV, D. (1994). Lapis satricanus. Sbornk prac Filozofick fakulty brnnsk

univerzity 39, 119-125 [https://digilib.phil.muni.cz/handle/11222.digilib/109585

(02.04.2016)].

VNNEN, V. (1971). Introduccin al latn vulgar . Trad. M. Carrin. Ed. Gredos. Madrid.
http://interclassica.um.es/index.php/interclassica/investigacion/hemeroteca/e/estudios_clasicos/numero_81_82_1978/elementos_de_prosodiahttp://interclassica.um.es/index.php/interclassica/investigacion/hemeroteca/e/estudios_clasicos/numero_81_82_1978/elementos_de_prosodiahttp://suite101.net/article/juramentos-de-estrasburgo-origen-de-la-lengua-francesa-escrita-a28258#.V1NWvvebtHhhttp://suite101.net/article/juramentos-de-estrasburgo-origen-de-la-lengua-francesa-escrita-a28258#.V1NWvvebtHhhttps://books.google.es/books?id=hMdz09HGd8kC&pg=PA46&lpg=PA46&dq=Virtutei+virtuti&source=bl&ots=GxrSsjHj3r&sig=dNxJmCLLQTHJhcy7FpWUyJ9mbMc&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjK9qrmhvHMAhULmBoKHUu_ADYQ6AEIPTAG#v=onepage&q=Virtutei%20virtuti&f=falsehttps://books.google.es/books?id=hMdz09HGd8kC&pg=PA46&lpg=PA46&dq=Virtutei+virtuti&source=bl&ots=GxrSsjHj3r&sig=dNxJmCLLQTHJhcy7FpWUyJ9mbMc&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjK9qrmhvHMAhULmBoKHUu_ADYQ6AEIPTAG#v=onepage&q=Virtutei%20virtuti&f=falsehttps://books.google.es/books?id=hMdz09HGd8kC&pg=PA46&lpg=PA46&dq=Virtutei+virtuti&source=bl&ots=GxrSsjHj3r&sig=dNxJmCLLQTHJhcy7FpWUyJ9mbMc&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjK9qrmhvHMAhULmBoKHUu_ADYQ6AEIPTAG#v=onepage&q=Virtutei%20virtuti&f=falsehttps://books.google.es/books?id=hMdz09HGd8kC&pg=PA46&lpg=PA46&dq=Virtutei+virtuti&source=bl&ots=GxrSsjHj3r&sig=dNxJmCLLQTHJhcy7FpWUyJ9mbMc&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjK9qrmhvHMAhULmBoKHUu_ADYQ6AEIPTAG#v=onepage&q=Virtutei%20virtuti&f=falsehttps://www.academia.edu/1486377/L_edizione_digitale_dei_testi_epigrafici_come_strumento_di_ricerca._III_The_Encoding_of_the_Archaic_Latin_Inscriptionshttps://www.academia.edu/1486377/L_edizione_digitale_dei_testi_epigrafici_come_strumento_di_ricerca._III_The_Encoding_of_the_Archaic_Latin_Inscriptionshttps://digilib.phil.muni.cz/handle/11222.digilib/109585

estudi sobre la morfologia històrica a les declinacions de ... · estudi sobre la morfologia...

Documents