ESTUDI COMPARATIU DELSNIVELLS DE RENDIMENT ESCOI-ARAMOLLET DELVALLIS DES D'UNPUNT DE VISTA ANTROPOLOGIC

Trini Milan

Aqrrest es rrn projecrr d inrrsrigacio quc vaig realil/ar dllant (ls.rr\\ I 99ar i I99 l. amlr une or icnracio merodologica quc e\ basa (n lc\pr'()postes mctodol(lgiques d'autors com Popper, Himpel, Carnap irl ;rl

(Aut)ttl)t/ri,t h tl( lx nlo,. t( u&til4M in i :h i tl Ll urutil (:ibt ria, 1 981)

"Encara que el concepte nrateix de fracis cscolar €s molt discuti-

tres, l que es proposa tractar el tema del rendimeDt cscolar delsxhrrrrres del nostre sistema educatiu des d'una vessant diferenr a I'ha-l,itrr.rl. No es rracra dc vcltrr quine\ \dn lcs manr arr es o qrralitats dcl alurn nc. ni del pr olc.sur . n i de l en torn r\ olar. per qui ;n aqurst\cls \Lrbjer tes tipi.s i re( urrcnt\ qrran s estrrdia el rim.r dcl ren.limenti. r, 'm no. rlel fracas rri olar. El plutl de vista qlte raig r'olcr propn\iu.;rnrh aqu(sla irrve*rrgario is el dr lr-nrorn l:rmiliar"de lajumne, isobretot les scves condicions de vida diaria, i com aquestcs poden inci,dir cn el seu €xit o fiacis escolar, essent com s6n siiuacion; econdmi-ques i socials molt divcrses.

"El sistema edrrcatiu t6 com a fita la formaci6 dejoves que assimi-lin de fbrrna critica els elemcnts bisics de la cultura ciel nosire tcmps,i es prepar irr per scr ciul.rddn\ ( apa(o\ d( dr\enrolltf:rr cl\ selr\ d;tFres i d exerr ir rls 5err{ drel\ c rrna sor ierat drmt.rari.a.

ble i ha d'utilitzar-sc en funci6 delsbilitat d'adaptaci6 del curriculum i

nivells d'exit exigits, de la possi-del sistema d'avaluaci6 urilitzat,

s'ha de recondixer que els resultats globals dels alumnes al finalitzarI'EGB, encara que amb una millortnotable en els darrers anys, 1lo.tln rnt ala srrfir ientrnrltt sati\lxcr(,t i\

(Arntttfnjeru de ktMini'ru 'l Llur't, i,; i A, tr, t,t

t2)

Arnb aquestcs ducs cites de I'al:rntprojectc tlc la Llci de. Rcfbt nra

clel Sisterna Ecltrcatiu, aprovarl:t Pel Parlamert Espanyol' ptrdcrn

sirrrar-rros t'rt ,l , urrtext rlr ta n,rr':l idtlr qrrr raig:l Proposal Dir(lllcrlintle rlrl sistetne c.lLl(Jlill {le l ettscnrrment obligat"r'i tetaPa actrritl

cl'edats co pleses ctro'e cls 6 i els l'l anys) es defineix "liacis cscolar-"

com la rcsp;sta Degativa dc I'altlmnc a la demanda que d'ell-la el sis-

te,na ecltrcatiu: 6s idir, I'individtr no ha estzrt capae de soluciotlar les

prures pr(\crllade\ prls seus a\alll:Rlurq. lrni,tt r "m n ha\e l rptettctt-

i.rrq. ql,e * ha lorl)rlllill pri\'iamenl Manl(nilll dc Inom(nl cull) ir

5uDojil lk (cplal qllt et5:illlltrlles podrn respontlrr positi|amertt ;r llr

tlc'rnarrrla rlel sisterrta t'rlrrrrrtitl. lal i(L'ln ena plilll(ciltl (Pos'rr ell

dubte a<ltrcsta premisa em laria canviar tot el plarteiament' iaixdsel'ia uD altre tipus d'in\'estigaci6)

Pe, r,rrrr, clil hrrscar lr-s t.tons qlle p,,dcrl qcr cJrlq:l d aqll(\l inu-rIlrnat ltrris(s(ular"[otad(l sisl(ma cdtlcalitl. i:lnalil/:rl l:riitrrari'rd'intcrrelaci<-r amb l'entor-rt social qrte I'cnvolta iquc Pot modificar la

conducta dc I'altrmne: i aixi podem enunciar la nostra hipdtesii"Lha ie l?s ftnns t'oname;k t del frrtrtis esctfuo is h tbfciinria tle L't

tondido s d( I'entom Janilitt Ib l'llumne. "

La invcstigaciir cs t'ertebra amb una or-ientaci6 metodolipiica qtle

es basa en lir ploposta d'rln2l hipdtesi' quc s'analitza de forma ldgita iorrr anrl, r rn.r'si r ir r lc dir,les r rrr rllidrs crr la inr e.t ig.rt iu del t rehirl) rlc

,larr'p :r le. es, oler. "eri .onlra\lltda i pt,sada a Prova Pcr trl de rrllre

'i lalrodrrn ,tt,,11r'nit ,r si. { n c:rnri. l hern de relrrrtiar prr llrlsa

I. OPERACIONALITZACI6 DE CONCEPTES

1.1. Ambit

El treball d'inlestigaci6 s'ha realitzat a tres escoles d'Ensel)ya-

ment Primari de )vtollet del Vall€s.Llt sel<cio dr lcr cs,rles s lra lct pensant t'n qlle lir\\in el lni\

rliler errts p,rsribles. rc*pcctr del hrrri i l:r sitrrar io suliuc( urlomir d (lc

lcs f:rrnilies qtre I'habitin, pcr-esbrinar si podien 6sscr signi{icativcs cn

la incidincia conl a centre sobre el tiptls d'alurnnat qrte estcm esttl-

diant.L'escola A csti situada al centre de la ciutat i compta amb dues

linics d'ensenvatnent.L'escola B esti situada a un dcls barris pe fCrics de la citltat, amb

constnlcciorls de blocs d'edilicis dels anvs 60.-

L'escola C estzlL sitttida en trna barri tamb6 perilEr'ic, per'r) cle cous-

truccions lDajo tiiriamelt unilanrili:Irs i lna's l eacllts'

tlt

NOTES tI

1.2. Subjectes sobre els quals es treballari

S'ha fet trna sclccciir al.leattlria de 60 alurnncs de iJa. cursd'Ensenyarnent Pr-imari (20 alumnes de cada centrc). S'ha escollit elcurs de 8e. donat <1ue 6s amb cl que s'acaba I'ensenvamcnt obligatoriacttul. Amb la implanraci6 de la Relorma del Sisrcma Educariu,I'edat de finalitzaci<i de I'erapa obligardria sere h dels l6 anys.

1.3. Tipus d'intervenci6

Es recolliren les dades de quatre variables seleccionades d'entr.eles moltcs possibles i que es r-elacioncn amb I'entorn familiar de I'a-hrmne, les quals podem tlobar a la fitxa familiar que tota escola ha delenia:r l'zuxiu personal de cada alumne.

Aquc\!es \'ariablcs son:

- Nive ll econdmic dc la farniliaNa de mcmbres de la unitat lamiliarNivell d'instrucci(t dels paresSituaci6 sanitiria de I'ahrmne

Rclaciorrarem aquestes \ariablc: amh la rlu i:rble dc frar.r. e*, olitr(si - no), cl qual definirn tenint en compte si I'alumnc acaba la sevacscoli! tat obligatdria arnb el titol de Gr-aduat Escolar (el qual acredi-ta la superaci6 de les proves que el nostre sistema educatiu explicitaper accedir a aquesta titul:rci6) o sense I'esmentat titol (si es que noha cstat capag de super'ar les proves).

Tleballem doncs amb 60 alumnes, dels quals rindrem 4 variablesque relacionrrcm anrb la de escolar.

Deqpre5 de rerollir aqrrestcs dade\. t.(alil,/em lDta enlrer'isla ambel profcssor-tutor dc la classe escollida, amb qui comentem les dadesescollidcs i la relaci6 quc ell pot establir entre aqltestes i els seus

Donat que Ia hipdtesi que es proposa 6s pr-obabilisrica, €s a dir,qrte no pret6n fer una generalitzaci6 de les collclusiorrs. consideremnom6s aquelles sobre els resultats de correlaci6 erll ( h . rlades obtin-etrdes, superiors al 55% del total al qual es refereix( ll. I;l ( l l)en entesqlle nom6s cm lirtito a considerar 4 variables, sobr-c rrrolrr's d'altrespossibles, ia scleccionar I'entorn farniliar deixant de costar cl centrc.l'alrrrnne con a individu, el sistema educatiu, etc, que intenenentaDrb6 ( r) cl rcsultat, positiu o negatiu, de l'escolaritzaci6.

fr acis

125

2- DESENVOLUPAMENT DE I,A, INVESTIGACIO

2,1. Dades

La recollida de dades es va realitzar als arxius de les tres escoles

escollint al.leatdriament (els Primers del grup per ordre alfabatic)20 alumnes de 84.

En una primera prospecci6 sobre la variablebem els segirents resultats:

''fracis escolar", tro-

Estola A:

Fscoh B:

- Fracis -9casos

- No Iiacis - ll casos

- Fracis -9casos

- No fraces - 11 casos

/:lsrola C: - Fracis -llcasos- No fracas - I casos

Podem deduir doncs que , del total de 60 casos, 3l casos tenengraduat escolar (no fracis) i 29 casos presenten fiacis escolar (no gI?-

Iuat). Que, en tants per cent, correspondria a un 51.6 % de graduatsper un 48.47o de no graduats

Donal que les dilerin(ies numcriques enlle les es(ole\ presclec-

tionade. amb criteri dilerenciador s6n minimes. quan no iguals'

desestimem la variable escola com a punt de referCncia i treballarerirsobre el total de 60 alumnes sense fer diferenciacions

2.2. Sobre la recollida de les dades referents a les 4 va ables de les

condicions de I'entorn Iamiliar, haig de dir que, tenint el buidat de les

dades, he optat per desestimar la variables de situaci6 sanitA a, donatel fet que nom6i un cas tenia una caracteristica a remarcar que influiaen I'aprenentatge (obesitat extrema de l'alttmne). La resta de casos

prese;tavrn trn-historial saniuri igual per a tolhom. iamh els problr-mcs de malakies tipi( s de la inlanlesa {xarampio. peus plans. el( Iqlleno semblen donaiuna qualificaci6 definitiva a aquesta variable'

2.3. Variables

Per lant, les variables amb les quals treballar€ s6n:

a) Fracis escolar - SI - NOb) Nivells socioecondmic de la familia

Fnrenent una escala de Bair. Mirja i Alr. que graduo de la segiient

Raiir - Nom6s t6 un treball remunerat un membre de la falnilia ilaprofessi(i no esti catalogada entre les m6s rcndibles econclrrlicament

126

NoTES A

Milj -1e rn treball remunerat un membre de la lamilia en unaprofessi6 qualificada i un rendiment econdmic superior; o tenen untreball remunerat 2 o m6s membres de l'unitat familiar-

,4/l - T6 un treball remunerat o s6n propieta s d'empreses algunmembre de la unitat familiar en una professi6 molt qualificada o d'altrendiment econdmic: o tenen treball remunerat 2 o mes membres dela familia en treballs d alr rendimcnr economi..

c) Nivell d'instrucci6 dels adults de la unitat familiar- analfabets (negatiu -)- estudis primaris (negatiu -)- estudis mitjans o superiors (positiu +)

d) Na de membres de la unitat familiarHe considerat que una familia de 5 o m6s membres, fa que I'adult

hagi de repartir la seva atenci6 enrre m€s individus i per tant aquesrasigui menor per a cadascun d'ells.

Tamb€ he pensat en una familia de dos membres com a situaci6negativa, perd no he trobat cap cas.

Segons aquestes variables, he reduit a dos tots els valors possiblesde cadascuna d'elles

- SI {+)fracas escolar rvo r_r

Baix (-)Nivell Socioeconomic Mitji (+)

Alr (+)

N' membres de I unirar familiar 3 o 4 membres ( t)-- 5 o mes membres 11

3. TRACTAMENT DE LES DADTIS

3. l. Freqiiincies simples

SI sraduat - 3l caror - 51.6 7oa I rra( assos Nd graduar - 29 casos - 48..1 do

b) Nivell Socioecondmic

c) Nivell d'instruccio dels adulrs

Negariu - 35 casos - 58.3 7o

Positiu - 25 casos - 41.7 7o

Negatiu - 47 casos - 78.3 %Positiu - 13 casos - 21.7 %

Positiu - 37 casos - 6l.6 7o

Negatiu - 23 casos - 38.4 06d) Na membres unitat familiar

127

Recordem aqui que el criteri de significaci6 de la infludncia delesvariables el situem en el 55 7o dels casos; es a partir d'aquest index

ouc considcrarem quc la balanqa es decanta caP a una opcio o altra'A l hora de feria correlacio de significat dc les dades' sistematit-

/arem el reslrltal pcr files. en lesqucma esudislic. i lamhC cls lolals'per tal de poder relacionar ambdues oPcion\'

NOTES A

"-- a) Ctradual

I;#>--.-SI NO TOTALS

Positiul6 casos64.4% (files)26.67o (totzl)

9 casos367o (files)15Vo (total)

25 casos

4r.77o

Negatiul5 casos42.87o (files)25% (total)

20 casos57.17o (files)337o (toral)

35 casos

58.3Vo

31 casos51.6 Vo

29 casos48.4va

60 casostol 7a

Torals

b) Craduat

N nllInstrucci6Alh ts

13 casos

21.7 Vo

I cas/. /70 (Illes,1.6% (total)

12 casos92.3 7o (files)2OVo (total)

Positiu

47 casos

78.3%

28 casos59.67o (files)46.6 7o (total)

l9 casos40.4% (files)31.6% (total)

Negatiu

60 casost00 E

29 casos48.48o

3l casos5r.6 Ea 4Tot.1l

12u

c)Ordduat

lamiLia

SI NO TOTAI,S

Positiu22 casos59.5% (files)36.6% (total)

l5 casos4O.5Vo (files\25Vo (total)

37 casos

6t.6va

Negatiu9 casos39.17o (files)l5% (total)

14 casos60.8% (files)23.3% (tot^l)

23 casos

28.17a

Total 31 casos51.67o

29 casos48.4Eo

60 casos't00 7a

Donant una primera ullada als quadres estadistics, podem dir queles dades amb tant per cent superior al 55 70 es troben situades, en elstres casos, en la diagonal esquerra-positiu-amuntdreta-no-baix: pertant podriem aproximar que referides al buidat de files:

a) la majoria dels casos amb economia positiva (segons el nostrebarem), si que tenen el graduat escolar. Menfe que la majoria decasos que tenen economia negativa, no tenen el graduat.

b) La majoria de casos amb un nivell d'instrucci6 positiu (segonsel nostre barem) dels adults, treuen el graduat; mentre que la majo-ria dels casos amb nivell d'instrucci6 negatiu, no treuen el f;raduat.

c) La majoria dels casos amb na de membres de familia positiu(segons el nostre barem) treuen el graduat; mentre que aquells quetenen un na de membres familiar negatiu, no treuen el graduat.

,I CONCLUSIONS

Per tant, la primera conclusi6 de la interpretaci6 de les dadespodria mantenir la mel'a hip6tesi, segons Ia qual els factors positius decaracteritzaci6 de l'entorn familiar de I'alumne faciliten a aqriest laconsecuci6 del graduat escolar, i per tant l'6xit de I'escolaritzaci6.

De les trcs variablcs utilitzades, sembla m6s clarament definitivaen el nostre estudi la del nivell d'instrucci6 dels adults, seguida de ladel nivell econdmic i de la del na de membres de la unitat familiar;essent aquest I'ordre decreixent d'inIlu€ncia de les variables conside-rades, sobre l'€xit o el fracis escolar.

I 2.)

Perd, anant m€s enllii en la capacitat explicativa de la hipdtesi,analitzar6 ara els casos en cls quals la que sembla tendtncia majorid_ria no s'acompleix; 6s a dir aquells casos en que, amb totes les condi-cions negatives es treuen el graduat escol:rr, i aquells que amb totcslcs condicions favorables no se'l treuen; en total s6n 13 casos, querepresenlen el 21 % sobre el total de 60 casos.

Mirem els primer-s: s6n 15 casos que representen el 2ir 7o del totalde 60 casos. Aquests no podrien ser explicats per la meva hip6tcsi.Sobre cl total de graduats (31 casos) reptesenten el 48.37o del total;per tait, podricm dir que potser lcs condicions adverses poden exPli-car m6s el fracis que no pas l'6xit. D'aqttest 25 % quc no podemexplicar, la variable que en positiu es.l6na mFs Fs el nq de membresde la unitat familiar ( amb 7 casos sobre l5), aqui potser podrierrtaventurar que l'alumne amb atenci6 personal i familiar com a inicavariable positiva, t6 m6s possibilit:rts d'€xit que aquells que, amb mol-tes de negatives, en puguin tenir una altra que no sigtri aquesta coma positiva. Seria per tant l'atenci6 adequada la que prevaldria en unordre de prioritats sobre l'alurnnc i el seu rendiment escolar.

Mirem ara aquells que no han tret el graduat i tenen unes condi-cions majoriteriament positives i favorables, segons els criteris utilit-zats; s6n 6 casos sobre 60, 6s a dir el l0 % del total, 5 dels quals tenencom a inica condici6 negativa el nivell d'instrucci6 dels adults;havenahi un cas quc ho t6 tot positiu i no se'l treu (encara que segonsel professor -tutor t€ moltes possibilitats de fer-ho en la convocatdriadc setembre). Potser podriem aventurar que on les conclicions s6npositives, si nom6s tenim el nivell d'instntcci6 dels adults negatiu, pot-ser a I'alumne li manca una motivaci6 qualitativa relacionada amb laseva tasca escolar, i aix<) produeix desinteres o dificultat en el proc6sd'aprenentatge.

En relaci6 a aquestes darreres consideracions, potser caldriagenerar hipdtesis successives que permetessin I'explicaci6d'aquests altres casos que queden fora de la capacitat cxplicativa de lahipdtesi amb la qual treballem. Perd aquest.ja seria rm altre trcball,que complementaria el present i qtle seria in!cressant de contiruat.

t)t)